Nacionalitat: França Data: s.XVIII Dimensions: Pes:

    La baioneta és una arma blanca concebuda especialment per a ésser ajustada a l'extrem del canó del fusell, a fi i efecte d'ésser emprada en la lluita cos a cos.

    Per alguns, l'ús de la baioneta tingué un origen fortuït. Fou a la ciutat de Baiona, al segle XVII, quan els pagesos revoltats es quedaren sense pólvora; aleshores, a la manera d'improvitzades piques, col·locaren els seus llargs ganivets de caça al canó dels mosquets i sortiren a la càrrega. Per altres però, l'origen del nom deriva del mot llatí baynata, la beina o beineta on s'enfundaven les petites armes blanques. En tot cas però, la baioneta resultà ser una nova arma que contribuí a la revolució de les tàctiques militars de la infanteria del segle XVIII i que es perllongà fins al segle XX

    La millora progressiva dels fusells va deixar en desús les piques, que van ser definitivament arraconades amb la generalització de les baionetes. El general Jean Martinet n'incorporà l'ús estàndard a l'exèrcit francès. Aquestes primeres baionetes eren del tipus de tac, i havien de ser insertades directament al canó del fusell. Això evitava evidentment, que l'arma de foc pogués ésser disparada.

     Al 1691 el Mariscal francès Vauban generalitzà l'ús de baionetes de dolla, que hom fixava a la part exterior del canó i permetien disparar sense desarmar la baioneta. Moltes baionetes de dolla eren triangulars, amb l'objectiu d'incrementar la duresa de la fulla sense augmentar-ne el pes. Aquest disseny triangular també provocava ferides molt més difícils de cosir pels cirurgians, augmentant les possibilitats d'infecció de la ferida i la consegüent mort de l'enemic.