Fusell Català

fusell Nacionalitat: Catalunya
Data: s. XVIII
Calibre: 18 mm
Dimensions: 160 cm
Pes: 4,5 kg
Sistema de càrrega: Avantcàrrega.

       L'aparició del fusell revolucionà la manera de fer la guerra al segle XVIII i provocà l'aparició d'unitats de soldats específicament entrenades per a usar aquesta arma: els fusellers.


      
Operació de Càrrega

      Fins gairebé finals del segle XVII, nombroses unitats van continuar emprant el baldric dels 12 apòstols, amb els recipients amb la quantita justa de pólvora per efectuar un tret. Tanmateix, el cartutx de paper, amb bala i pólvora es va anar imposant, i amb ell la cartutxera on es dipositaven 12 o més cartutxos.

      L'operació de càrrega del fusell era més ràpida que la del mosquet. En primer lloc, el combatent aguantava l'arma amb la mà esquerra en posició més o menys horitzontal, agafava un cartutx de paper i n'estripava l'extrem sense bala amb les dents. Llavors, dipositava una mica de pólvora a la cassoleta del pany, i la tancava. Aquesta operació es va estandaritzar a mitjans del segle XVIII; fins llavors, majoritàriament es feia amb la pólvora de la polvorera, atès que els cartutxs van trigar a ser de pólvora fina. Tot seguit posava el fusell en posició vertical, vessava la resta de la polvora a l'interior del canó i la compactava amb ajut de la baqueta (atacador o furga). A continuació introduïa la bala amb el paper i tornava a emprar la baqueta per atapeir el conjunt. Finalment calia guardar la baqueta, de fusta o de metall, en un petit canal existent a la part baixa de l'encep de la zona del canó.


      
Cadència de Tir i Abast

      Un fuseller ben entrenat podia arribar a una cadència de tir de 3 trets per minut. Cada 20 o 30 trets calia canviar la pedra foguera i netejar el fons de l'ànima del canó.

      El fusell era molt més lleuger que el mosquet i tenia un abast de precisió de 100 metres, tot i que es podia usar eficientment fins als 200 metres.


      
Reorganització de la Infanteria

      Les bones prestacions dels fusells es van optimitzar encara més amb l'invent de la baioneta, un ganivet llarg incrustat a l'extrem del canó. Els nous fusells, coronats de baionetes van revolucionar també l'organització de la infanteria. La tendència va ser a formar les unitats en llargues línies, amb dos o tres rengles de fons. D'aquesta manera es podia aprofitar al màxim la potència de foc de la unitat: era el naixement de la infanteria de línia.

 

,producció a Ripoll.....