El fusell és una arma de foc ofensiva, portàtil, de canó llarg i que dispara bales a llarga distància. A més, permet la incorporació d'una baioneta per a la lluita cos a cos. És característica dels soldats d'infanteria però s'ha generalitzat a tots els altres cossos armats.
És semblant a l'escopeta en la forma i en el mecanisme, però se'n diferencia perquè l'escopeta dispara un raig de perdigons i en canvi el fusell dispara una bala unitària per cada tret. La carrabina és una variant del fusell, que es caracteritza per ser més curta i lleugera. L'ús de carrabines es generalitzà en les tropes auxiliars de cavalleria i artilleria a finals del segle XIX. Diversos tipus de carrabines són usades també en la caça major i en concursos de tir.
La primera arma de foc portàtil fou l'arcabús i posteriorment el mosquet. Però l'origen del fusell és remunta a la fi del segle XVI, gràcies a la invenció del pany(clau) de pedra foguera. Perfeccionat pels catalans, aquest pany es conegut com a pany català o de miquelet (ignició de la càrrega amb una pedra foguera), que donà lloc a aquesta nova arma de foc, més ràpida i segura que les seves predecessores.
És semblant a l'escopeta en la forma i en el mecanisme, però se'n diferencia perquè l'escopeta dispara un raig de perdigons i en canvi el fusell dispara una bala unitària per cada tret. La carrabina és una variant del fusell, que es caracteritza per ser més curta i lleugera. L'ús de carrabines es generalitzà en les tropes auxiliars de cavalleria i artilleria a finals del segle XIX. Diversos tipus de carrabines són usades també en la caça major i en concursos de tir.
La primera arma de foc portàtil fou l'arcabús i posteriorment el mosquet. Però l'origen del fusell és remunta a la fi del segle XVI, gràcies a la invenció del pany(clau) de pedra foguera. Perfeccionat pels catalans, aquest pany es conegut com a pany català o de miquelet (ignició de la càrrega amb una pedra foguera), que donà lloc a aquesta nova arma de foc, més ràpida i segura que les seves predecessores.
1.Arcabús s.XVI, accionat per pany de serpentí (metxa) i sense gallet.
2. Mosquet s.XVI, accionat per pany de serpentí (metxa) i amb gallet.
3. Fusell s.XVIII, accionat per pany de miquelet ( pedra foguera).
4. Fusell s.XIX, accionat per pany de percussió.
5. Fusell s.XX de recàrrega.
El fusell revolucionà les formes de fer la guerra al segles XVIII. Era molt més lleuger que el mosquet i tenia un abast superior. Es formaren unes noves unitats específicament entrenades per portar aquesta armaarma al camp de batalla: els fusellers.
La següent fase evolutiva del fusell no arribà fins el segle XIX, quan es descobrí la pólvora fulminant, que provocà la substitució de la clau de pedra foguera per la clau de percussió. En aquest nou sistema el martell del mecanisme pica contra un gra de pólvora col·locat sobre la cassoleta de la recambra i provoca la ignició de la càrrega.
A mitjans del segle XIX Remington fabricà fusells de recàrrega. Fins aleshores, les bales eren rodones i havien d'ésser introduïdes per la boca del canó, fent-les arribar a la recambra a cops de baqueta (atacador o furga).
Posteriorment, Lancaster inventà el cartutx de percussió central usat actualment, que dú el pistó incorporat a la base del casquet. Colt inicià la producció de fusells de repetició, que duien un tambor de sis recambres. Winchester fabricà un sistema en què es carregaven vuit bales emmagatzemades en un tub col·locat paral·lelament sota el canó, i que era accionat per un sistema de palanca. A Europa s'imposaren els fusells de forrellat del tipus Mauser alemany. A partir de la Segona Guerra Mundial, hom començà a proveïr la infanteria de fusells amb gran cadència de tir, els fusells automàtics, que poden disparar, o bé a trets, o bé a ràfegues.
