Ermengol Amill i Moliner
(Armengol Amill)
(1665, Bonestarre - Crotona, 1732)
Coronel de Fusellers
(1710/11-1714)
Capità de Cavalleria
(1716-1718)
Oberst
(Coronel)

(1718-1732)
Governador
(1718-1732)
coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill Armengol Amill coronel Ermengol Amill
"Era natural de Esterri [sic pro Bonestarre], en Cataluña, había estudiado en la Universidad de Tarragona, fue maestro de niños en el pueblo de Agullana y como su genio era belicoso siguió después la carrera de las armas."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 487

"[..] Llegaron algunas embarcaciones de la costa, y se sabe que el paisanaje tomó las armas por la Marina de Levante, incorporándose a las tropas del intrépido Coronel Amill [..] "
Carta del borbònic Duc de Pópuli
General Comandant de l'Exèrcit de les Dues Corones

"Al servei de S.M.C.C. i la llibertat de la Pàtria, per la que sacrificaré gustosament ma vida, despreciant tot genero de perill que a impuls de la raó i justícia cegament abrazaré, i en aquesta idea sempre que vinga lo cas de V.E. se vege necessitat de socors, pot prometre's que el meu regiment que es troba augmentat a 700 homes, m'introduiré a eixa capital, rompent qualsevol dificultat i contingencia."
Arenys de Mar, 20 de Maig de 1714
Carta del coronel Ermengol Amill als Consellers de Barcelona


Llinatge i Naixement

N'Ermengol Amill era del llinatge de la Casa Amill, família de pagesos terratinents de Bonestarre al Pallars Sobirà. (BATALA-63)

Nasqué el 1665 a Bonestarre (act. municipi de La Vall de Cardós) de la Parròquia de Sant Romà d'Anàs. Per error però, en part de la bibliografia se l'ha considerat fill d'Esterri, i així figura en algunes obres. (BATALA-63)

Bonestarre (Vall de Cardós; Pallars Sobirà)

Família

(sense dades sobre els progenitors)

Es casà amb Na Rosa Pont a Agullana (Alt Empordà). Foren pares de: (LLIURESOMORTS-426)

  1. Raimunda Amill i Pont, 13-nov-1701
  2. Ponç Amill i Pont, 25-nov-1703
  3. Margarida Amill i Pont, 1-feb-1708

Nom: «Ermengol» o «Armengol»

Ermengol Amill sempre signà «Armengol» amb -a-. Com assenyala el filòleg Gustau Erill, la raó d'això és la manca de normativa que tenia la nostra llengua al segle XVIII. (BATALA-63)

Signatura del Coronel Armengol Amill

1665-1710

Segons Francesc de Castellví (1682-1757) havia estudiat a la Universitat de Tarragona i havia estat mestre de nens a Agullana (l'Alt Empordà).

Gràcies a les dades del registre de Maçanet de Cabrenys aportades per l'historiador local Pere Roura i publicades per En Jaume Clotet i En David de Montserrat, es té constància que N'Ermengol es va casar amb Na Rosa Pont quan era a Agullana (Alt Empordà), i que entre 1701 i 1708 -quan N'Ermengol tenia entre 36 i 43 anys-, foren pares de 3 infants. Durant la seva estada a Agullana N'Ermengol Amill va exercir tant de mestre de minyons com de traginer. (LLIURESOMORTS-425-426)

1710, ~14-setembre - 1710,~14-desembre. Setge Austriacista de Morella

Lluità al Setge Austriacista de Morella

L'Exèrcit Reial de Carles III estava sota el comandament del general Rafael Nebot, auxiliant el seu dictamen el comte de Savallà. Les tropes les formaven 500 cavalls del Regiment de cavalleria "Rafael Nebot", 1.000 infants del Regiment d'infanteria "La Reina", i 5 regiments de fusellers -de Ferrer, de Rau, d'Amill [o Massegur?], de Japot, i de Joan Falcó-, que sumaven 2.600 homes. (NH3-84)

1711, febrer. Destinat al cos d'exèrcit del nord

El feb-1711 es destinaren 4 regiments de fusellers al cos d'exèrcit del nord, a la frontera de França fins a Hostalric; foren els de: Segimon Torres, Vilar i Ferrer, Manuel Moliner i Rau, i Ermengol Amill [o Massegur?]. (NH3-314)

1711, desembre. Cau presoner el coronel Martirià Massegur

El des-1711 el coronel Martirià Massegur caigué presoner a "Les Esposes", nom donat a Sant Martí Sapresa, prop de Girona. El rei Carles III nomenà com a nou coronel del Regiment de Fusellers "Esquadra Nova de Vic" a N'Ermengol Amill. (NH3-306) (NH3-457)

Uniforme d'un Fuseller de Muntanya,
denominació militar oficial donada als Miquelets

1712. El Regiment de Fusellers d'Amill destinat al cos d'exèrcit del nord

El 1712 es destinaren 4 regiments de fusellers al cos d'exèrcit del nord, sota el comandament del general von Wetzel, a l'Empordà; foren els regiments de fusellers de Segimon Torres, Vilar i Ferrer, Manuel Moliner i Rau, i Ermengol Amill. (NH3-461)

1712, 14-juny. Atac i presa del Castell de Darnius

[Castellví consigna la data, també, del 13-jul-1714; NH-451]

El 10-jun-1712 el general Wetzel ordenà des de Besalú al capità comandant Bernat Faig, del Regiment de Fusellers d'Ermengol Amill, que amb 7 companyies de fusellers ataqués el Castell de Darnius, que estava custodiat per 230 homes a les ordres del sergent major borbònic Thaimon. La defensa durà 3 dies fins que la guarnició capitulà el 14-jun-1712; la capitulació preveia que els soldats borbònics quedessin presos de guerra, amb conservació d'equipatges i uniformes, i que sortiria del castell un cop hi arribés un oficial del general Wetzel. Aquest hi destinà el coronel Planta, però quan la guarnició sortia, els fusellers a les ordres del capità comandant Bernat Faig es llançaren sobre els equipatges i a despullar els soldats. Hi acudí el coronel Planta per evitar-ho, però els fusellers li recordaren que quan els seus companys sortiren de Girona, els francesos els prengueren la major part de les armes i vestits contravenint allò capitulat, i que per tant el seu acte era en satisfacció del Dret de Represàlia. El coronel Planta, per l'estima que tenia als fusellers, només aconseguí protegir als oficials francesos posant-los al seu costat, i digué a la resta de soldats francesos: "Atribui la vostra desgràcia a la inobservància dels vostres. Al meu costat no us faltarà res, i els vostres soldats seran provistos". (NH3-441) (NH3-451)

1712, juliol. En Josep d'Aguilar i Alós nomenat Veguer de Girona

Vers el jul-1712 la cort de Barcelona el nomenà Veguer de Girona. El general Wetzel, fiat en la seva habilitat i valor, donà ordres a tots els fusellers que seguissin les seves ordres. En Josep d'Aguilar i Alos aconseguí ordir una intel·ligència dins de Girona, d'on rebia verídics i ràpids avisos sobre les tropes borbòniques. (NH3-441)

1712, 18-juliol. Combat al congost de la muntanya dels Àngels

[Castellví indica el 18-jun-1712]

El 18-jul-1712 tingué lloc un combat al congost de la muntanya dels Àngels que fou guanyat pel coronel Amill i el coronel Moliner i Rau, contra un destacament borbònic que després de 2 hores es retirà a Girona. (NH3-441) (NH3-452)

1712, 19-novembre. Atac i presa del Castell de Montagut

El 19-nov-1712 el coronel Amill rendí el Castell de Montagut fent presoner els 100 soldats francesos que hi estaven de guarnició. (NH3-444) (NH3-451)

1713, 1-juliol. Suspensió d'armes i evacuació de les tropes imperials

El 1-jul-1713 els regiments de fusellers del cos d'exèrcit a les parts de Girona reberen ordre de concentrar-se prop d'Hostalric, ordres que obeïren el coronel Amill i el coronel Moliner i Rau. Un cop dins la fortalesa el comandant d'Hostalric tenia ordres de detenir-los i portar-los al general Wallis; informats dels plans de Wallis els oficials escaparen. El 10-jul-1713 foren informats de la resolució de la defensa; el comandant envià el batlle per a persuadir-los, però aquells respongueren que a Barcelona s'havia declarat la continuació de la guerra, que ells no obeirien als que no seguien la seva Pàtria, i que si no els retornaven els cavalls i equipatges trobarien la manera com recuperar-los; el comandant els retornà cavalls i equipatges. (NH3-646)

1713, 10-juliol. Exèrcit de Catalunya

El seu regiment esdevé, de facto, el Regiment de Fusellers de Muntanya nº1 "St. Ramon de Penyafort" de l'Exèrcit de Catalunya. (NH3-704)

1713, 13-juliol. Atac a Riudarenes

El 13-jul-1713 el Capità Comandant Bernat Faig, del Regiment de Fusellers del Coronel Amill, atacà Riudarenes on rendí a discreció 1 capità, 2 tinents, i 65 soldats. (NH3-646)

1713, 21-juliol. Atac a Mata de Lavern

El 21-jul-1713 el Capità Comandant Bernat Faig, del Regiment de Fusellers del Coronel Amill, atacà Mata de Lavern on rendí 1 tinent de suïssos amb 20 soldats que estaven reclutant a desertors alemanys de l'exèrcit imperial. (NH3-646)

1713, 3-agost. Combat a Massanes

L'albada del 3-ago-1713 el general borbònic Fiennes, que es trobava a Maçanet de Vidreres amb 4.000 homes, intentà sorprendre el Regiment de fusellers del coronel Amill que es trobava a Massanes; després de 4 hores de combats fou mort el comandant dels fusellers botiflers i les tropes borbòniques es retiraren novament a Maçanet. (GB)

1713, 9-agost, 11:00h. Inici de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

El 9-ago-1713, 11:00h, es feren a la vela des del port de Barcelona les 47 embarcacions que transportaven les tropes de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat. (NH3-652)

1713, 18-agost. Combat al Maresme

El 18-ago-1713 el general borbònic Fiennes carregà de dret contra l'Expedició del Diputat Militar, i en particular atacaren al Regiment de fusellers del coronel Amill; aquests, conjuntament amb les tropes del general Rafael Nebot, resistiren l'embat causant diversos ferits i morts entre les tropes borbòniques. Per part catalana morí 1 fuseller i alguns cavalls. (GB)

1713, 18-agost. El coronel Amill passa a Arbúcies deixant un destacament al Maresme

El 18-ago-1713 el coronel Amill passà a Arbúcies deixant un companyia de 40 fusellers del seu regiment al Maresme. (GB)

1713, 19-agost. El Fusellers del coronel Amill a Caldetes

El 19-ago-1713 el general Rafael Nebot arribà a Teia amb part de la cavalleria i el Regiment de fusellers del coronel Amill després d'ésser alertats que les tropes borbòniques havien saquejat Arenys de Mar i Arenys de Munt, portant a diversos prohoms presoners. S'apressaren fins a Caldetes i allí els pararen emboscada; perseguiren la retirada de les tropes borbòniques fins a Mataró, causant-los diversos morts i ferits; per part catalana foren ferits 1 fuseller i 1 voluntari a cavall. (GB)

1713, 20-agost. El Fusellers del coronel Amill al Masnou

El 20-ago-1713 un destacament borbònic anava cap Teià quan fou sorprès per la companyia de 40 fusellers del coronel Amill al pas del Masnou. Havien deixat passar l'avantguarda i aleshores els envestiren pel centre, deixant-los desorganitzats i obrint-los foc durant més de 6 hores obstaculitzant-los el pas; finalment aconseguiren passar a Mongat, no sense picar-los contínuament la rereguarda, arribant al camp borbònic a les 23:00h. En total el destacament borbònic trigà 16 hores en arribar-hi des de Mataró, havent patit un foc continuu durant el seu trànsit i patit més de 200 baixes entre morts i ferits; per part catalana hi hagué 1 mort i alguns cavalls ferits, havent alliberat el lloc d'Alella i d'altres viles del foc enemic. (GB)

Les accions bèl·liques del Coronel Ermengol Amill
són conegudes gràcies a història de la Guerra de Successió
que redactà en el manuscrit Narraciones históricas
En Francesc de Castellví (1682, Montblanc - 1757, Viena)

1713, 29-agost. L'Expedició del Diputat Militar a Manresa

El 29-ago-1713 l'expedició del Diputat Militar resolgué atacar Manresa. Al convent del Carme, després d'algun foc, rendiren 200 homes i morí el governador borbònic de Manresa.Quan volien atacar l'església mare tingueren avís de l'arribada d'un cos de socors borbònic. El general Rafael Nebot ordenà al coronel Amill amb el seu regiment i les companyies de voluntaris del capità Adjutori Segarra i el capità Alarcó al coll de Cardús; al coronel Vilar i Ferrer amb 300 fusellers al coll de l'Obac de Vacarisses, i al coronel Moliner i Rau amb al seu regiment al coll de David. La resta de tropes es mantingueren a la rodalia de Manresa. (NH3-656)

1713, 3-setembre. L'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa

El 3-set-1713 l'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa. Allí foren informats que un destacament comandat pel general Bracamonte i format per uns 4.000 homes baixava de Manresa, ciutat que havien cremat i saquejat. Resolgueren que el general Nebot amb un destacament de cavalleria, tots els fusellers del Coronel Amill, 12 companyies del coronel Moliner i Rau, i regiment de fusellers del coronel Segimon Torres, s'apostés al Coll de Cardús -distant 2 hores de la vila-, ocupant els passos sobre Terrassa. En arribar l'avantguarda borbònica fou envestida pels fusellers, que els retingueren durant 1 hora. Les tropes borbòniques prengueren un terrassenc que els informà d'un altre camí fins que sortiren prop de la casa d'En Margarit de Matasoleya; finalment, degut a l'arribada del gruix del destacament borbònic i en particular dels dragons que desmuntaren per atacar-los, les tropes del general Rafael Nebot es retiraren de la posició havent provocant la mort de 40 borbònics i havent-ne ferit més de 50. (GST-25)

L'Expedició del Diputat Militar passà a Sentmenat, però el coronel Amill es quedà emboscat amb els seus fusellers per atacar-los la rereguarda; quan tot el cos borbònic hagué passat els envestiren matant 200 borbònics i ferint-ne 400; així mateix els prengueren diverses càrregues amb tendes de campanya i sacs de farina. Els fusellers del coronel Amill perderen 1 alferes i 2 fusellers. (GB)

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau pren la resolució de no embarcar-se

El 4-oct-1713, en la marxa des de Caldes fins a Alella, el Coronel Dalmau prengué la resolució de no embarcar-se, i ho féu saber al Coronel Amill, demanant-li si podria comptar amb la seva gent, i responguen-li aquell que no s'apartaria de les ordres que li donés el Coronel Dalmau. (NH3-660)

1713, 4-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella

El 4-oct-1713, 16:00h, els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona malgrat la protesta i el desacord del Coronel Dalmau. (NH3-661)

1713, 4-octubre, 16:00h. Les tropes desemparades es commouen

El 4-oct-1713, 16:00h, havent-se embarcat els comandants de l'Expedició del Diputat Militar a Alella deixant desemparats els homes sense un oficial de grau i crèdit per mantenir-les, les tropes es commogueren. Els oficials del Regiment de cavalleria de Dalmau, amb 200 voluntaris i 600 fusellers, pujaren al més elevat cim del paratge on es trobaven. Allí tingueren consell i cridaren als oficials de més crèdit dels voluntaris, i destinaren al sergent major Joan Lleida i al capità de voluntaris Carrillo per a que anessin a parlar amb el coronel Amill, el coronel Moliner i Rau, i altres. Els demanaren si la seva situació era més segura, quants eren els seus efectius i municions, i els exposaren que a la nit podien emprendre la marxa per introduir-se a Barcelona. El coronel Amill respongué que el paratge que ocupaven ja era bo, que els avisos que tenien era que del camp borbònic havien sortit 2 destacaments i que en el cas d'ésser atacats es podien incorporar les seves gents doncs només distaven mitja hora de la seva posició; però respecte a marxar sobre Barcelona, el coronel Amill respongué que tenia ordre del general Nebot d'esperar noves ordres des de Barcelona. (NH3-661)

1713, 5-octubre, albada. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 5 al 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

La nit del 4 al 5-oct-1713, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants

[Castellví consigna, probablement erròniament, el 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1713, 5-6-octubre, 24:00h, el General Villarroel ordena formar la Coronela al camp

La nit del 5-6-oct-1713, 24:00h, el Comandant General en Cap Villarroel ordenà que 4 Batallons de la Coronela formessin en ordre de batalla davant del Convent del Jesús, i estar-hi previnguts fins a l'albada, quan s'esperava que el Destacament d'Alella faria l'intent de trencar el Cordó borbònic per tal d'entrar dins la ciutat. (GB)

1713, 6-octubre, albada. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 6-oct-1713, a albada, part del destacament que estava a Alella, cavalls i voluntaris, intentà trencr el cordó de bloqueig borbònic per la part de Gràcia, però foren rebutjats i hagueren de retrocedir. Altrament, per la part del Mas Guinardó, 600 fusellers de muntanya a les ordres del Coronel Ermengol Amill i del Coronel Moliner i Rau també ho intentaren. Es trobaren a les tropes franceses previngudes, formats els seus esquadrons i batallons amb les armes a la mà. Comandaven l'avantguarda el Coronel Ermengol Amill i el Coronel Moliner i Rau, que també acudiren a la rereguarda per reunir les tropes enmig del foc enemic, però veient que les tropes franceses els estaven tallant el pas i la impossibilitat d'entrar a tothom a la Plaça, finalment es recolliren amb 200 dels seus fusellers i retornaren a les muntanyes. Altrament però, el Sergent Major Bernat Faig, que comandava la rereguarda, vist que l'avantguarda es retirava i que la obstinació de la defensa per aquella zona era molta, prengué més terreny i al crit de "Voluntaris, a ells!" trencà el cordó per l'esquerra tinguent sols 11 cavalls. Aconseguí fer entrar dins de Barcelona fins a 380 fusellers, 20 voluntaris a cavall, i part del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" i del Regiment de cavalleria nº3 "Sant Jordi". L'acció durà més d'1 hora, perdent 28 presoners i 80 morts, entre les quals 4 dones que es trobaren amb les armes a la mà. El cos que comandava el Sergent Major Faig tingué 13 presoners i 32 morts, éssent també ferit el Sergent Major Regiment de Rau Baptista Ferrer, que també entrà a la Ciutat. Els borbònics perderen més de 100 homes. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

[la font de Castellví cita que els comandants de l'expedició del Diputat Militar que s'havien embarcat a Alella el 4-oct-1713, encara no havien arribat a Barcelona el 5-oct-1713, de manera que la nit del 5-6-oct-1713 Villarroel ordenà formar la Coronela al camp ignorant el què havia succeït a Alella; i el 6-oct-1713 a l'albada, quan totes les tropes esperaven el trencament del cordó borbònic per terra, arribaren per mar els comandants de l'expedició, causant sorpresa i indignació a tothom, fins al punt que cita que Villarroel donà un cop de bastó al terra i digué: "Hoy se ha ejecutado un grande deservicio a Dios, al rey un perjuicio, y a la patria una ruina". Així, segons la font de Castellví, els arrestos es produïren durant el 6-oct-1713, i després la nit del 6-7-oct-1713 el Govern ordenà a Salvador Lleonart que passés per mar a Alella i ordenés a la gent que anés a Cardona. També cita la font de Castellví, que el Coronel Dalmau ordenà que diversos vaixells anessin a recollir les tropes, però que ja s'havien dispersat i les naus tornaren buides. També cita la font de Castellví, que el 8-oct-1713 el Govern donà 2.000 pesos a Josep Riera per a recollir les tropes i fer-les entrar a Barcelona. NH3-662 i NH3-636]

[Però resulta improbable que havent-se embarcat a Alella el 4-oct-1713, no arribessin a Barcelona fins el 6-oct-1714 a l'albada, és a dir, que tardessin unes 36 hores en fer aquest curt viatge per mar. A més, la Gazeta de Barcelona explicita que l'albada del 6-oct-1713, tropes de Fusellers sí trencaren el cordó, del qual es desprèn que fou el 5-oct-1713 quan arribaren els comandants, el mateix 5-oct-1713 el govern prengué les diligències necessàries i envià avisos a les tropes, la nit del 5-6-oct-1713 el general comandant Villarroel féu els preparatius, i l'albada del 6-oct-1713 entraren les tropes.]

1713, 7-octubre. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 7-oct-1713 trencaren el cordó de bloqueig i entraren a Barcelona per la part del Port els cavalls del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" -companyies del capità Bonaventura Peguera, del capità Miquel de Montserrat i del capità Matias Miravet, mentre la companyia del capità Francesc Baixeres no aconseguí entrar fins el 10-oct-1713, i les companyies del capità Juan Casanova i del capità Torres de Bages arribaren a la fortalesa de Cardona-, amb alguns oficials i soldats. També entraren a Barcelona alguns voluntaris -companyies del capità Adjutori Segarra, del capità Josep Marco "Penjadet", i del capità Miguel Faustino-, tots en número de 70 cavalls, més els soldats desmuntats i els fusellers. En la operació es perderen entre 13 i 14 homes, sense saber-se si havien mort o s'havien retirat. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

1713, 11-octubre. Entrada d'un capità del Coronel Amill a Barcelona

El 11-oct-1713 un capità del regiment de fusellers del coronel Amill aconseguí trencar el cordó borbònic i entrar a Barcelona. (GB)

1713, 26-octubre. Entrada del Coronel Amill i el Coronel Rau a Barcelona

[Castellví consigna el 20-oct-1713; NH3-633]

El 26-oct-1713 el Coronel Amill i el Coronel Moliner i Rau entraren [per barca?] al port de Barcelona amb alguns oficials i fusellers; havien deixat la major part dels homes dels seus regiments a resguard, després d'haver patit la persecució dels destacaments borbònics. (NH3-663) (GB)

1713, 23-desembre. Atac al quarter borbònic de mas Guinardó

El 23-des-1713 les tropes borbòniques passaren a sorprendre al capità Baldrich Grange, que amb la seva companyia de fusellers del coronel Amill estava acantonat a les faldes de Montjuïc; el capità Baldrich Grange rebutjà amb tot valor l'atac i posant les tropes borbòniques en fuga les seguí fins les seves línies. El capità Valentí Alsina, amb un altra companyia de 40 fusellers del mateix regiment, rebé ordres del coronel Amill de passar a reconèixer el quarter borbònic de mas Guinardó. En la operació el foc fou intens i el capità Alsina retornà lleugerament ferit havent pogut reconèixer i observar les posicions enemigues. (GB)

Aleshores probablement el General Comandant Villarroel autoritzà l'atac suggerit pel Coronel Amill i el Coronel Moliner i Rau; la disposició de tropes fou la següent: 250 fusellers a les ordres de tinents coronels i 1 sergent major, sostinguts per 400 fusellers comandats pel Coronel Moliner i Rau i el Coronel Amill. Tot i així durant la operació i previnguen allò que podia resultar-ne, el General Comandant Villarroel estigué vigilant amb les tropes dins de Barcelona previngudes i les guàrdies doblades tota la nit. (NH3-645)

El Coronel Amill i el Coronel Moliner i Rau, que estava de guàrdia al Fort dels Caputxins, destacaren 250 fusellers. Amb aquestes tropes passaren a atacar per sorpresa el quarter borbònic situat entre el de Gràcia i mas Guinardó. El Coronel Amill i el Sergent Major Bernat Faig a la dreta del quarter amb 250 fusellers, i el Coronel Moliner i Rau a l'esquerra, s'introduïren trencant el cordó i línies borbòniques, tallant així els socors dels quarters veïns i impedint alhora la retirada ordenada del quarter atacat. Les tropes borbòniques foren preses del pànic davant l'assalt per 250 fusellers, que s'apoderaren de tendes i barraques, matant els enemics sense donar quarter, deixant vius només els nois. Estigueren més de 5 quarts d'hora saquejant i cremant tot allò que trobaren, deixant sota les flames moltes barraques borbòniques, i tot el camp enemic tocant alarma en desordre; finalment es retiraren en bon ordre, havent perdut 8 fusellers i 11 ferits. Dels oficials que atacaren el quarter es destacaren i quedaren ferits el capità Antoni Mallel, el capità Ignacio Arman, el capità Joan Guasc, 1 tinent i 2 alferes. (GB) (NH3-645)

La Gazeta de Barcelona, diari publicat a
Barcelona durant el bloqueig borbònic.
Publicava els fets ocorreguts dia a dia,
i així per exemple detallà l'atac que el 23-des-1713
el coronel Amill llançà contra el quarter borbònic del mas Guinardó

1713, desembre. El Coronel Antoni Vidal suggereix operació contra Tarragona

Vers el des-1713 el Coronel Antoni Vidal féu saber al Coronel Sebastià Dalmau que el capità general marquès de Valdecañas, governador de Tarragona, imposava rígides pràctiques a la ciutat i poble circumdants, empresonava gents, i obligava a pagar contribucions a comuns i particulars, propiciant així el sorprendre Tarragona i poder així capturar els magatzems que tenien els borbònics a Vinaròs. Aconseguits certs avisos i disposicions clandestines, el Coronel Sebastià Dalmau ho participà al General Comandant Villarroel, amb la prevenció que no ho comuniqués a ningú. Però aquest ho participà a la Junta Secreta i o presentà als generals en Consell de Guerra; d'entre els generals s'hi oposà el general Josep Antoni Martí. Segons es digué, el general Josep Antoni Martí ho participà a molts i la possible expedició sobre Tarragona es féu pública. Dies després el Coronel Sebastià Dalmau fou informat fou informat que les disposicions a Tarragona havien canviat i que la guarnició s'havia augmentat, observant-s'hi més vigilància. (NH4-273)

1713, 26-27-desembre, 21:00h . Frustrat atac sorpresa a Martorell i el General Nebot

El 26-des-1713 el General Comandant Villarroel i el Conseller en Cap Casanova proposaren en consell de guerra l'atac sorpresa sobre Martorell a l'albada del 27-des-1713. Martorell, distant 5 hores de Barcelona, era la vila on s'asseguraven els combois borbònics provinents de l'interior de Catalunya. Les avingudes fins a Martorell es previngueren amb 800 homes del coronel Brichfeus i del coronel Busquets i Mitjans, i la nit del 26-27-des-1713, 21:00h, s'ordenà marxar per la part del Port de Barcelona al Coronel Amill amb 300 fusellers, acompanyat de 4 capitans de voluntaris amb 100 homes, 10 cavalls, i alguns paisans de la comarca previstos de municions i materials per cremar les barques del Llobregat i el petit port que havien construir els borbònics prop de Sant Andreu. El General Comandant Villarroel però, a fi d'assegurar la sorpresa, no féu saber el destí final de la operació.

Però arribats a la Verge del Port els fusellers protestaren reclamant que se'ls devien 2 pagues i que volien saber on anaven. Aquest incident féu frustrar l'atac sorpresa a Martorell. Al dia següent la Junta de Govern atribuí la protesta dels fusellers als seus comandants, el coronel Ermengol Amill i el coronel Moliner i Rau. I això ho atribuïren al fet que ambdós coronels havien assistit a reunions secretes on s'havia plantejat alliberar de la presó al General Rafael Nebot. Davant el temor que això acabés succeint, es reuní la Junta Superior Secreta que resolgué embarcar al General Rafael Nebot fora de Barcelona i portar-lo cap a Mallorca. (NH4-62) (NH3-664)

1713, 31-desembre~1714, 3-gener. Operació llampec a Salou

[Castellví també consigna la data del 3-gen-1714; NH4-62]

La nit del 31-des-1-gen-1714, abans de l'albada, es feren a la vela rumb a ponent 2 fragates i acompanyades d'altres embarcacions armades. Portaven embarcats a les seves cobertes el Regiment de cavalleria "La Fe", sota les ordres del coronel Dalmau, el tinent coronel Buenaventura Cavero, i el sergent major Cayetano Antillón, totalitzant 300 desmuntats; així mateix hi anaven uns 200/300 fusellers a les ordres del coronel Amill, amb la major part dels seus oficials. S'escampà el rumor que la operació tenia com a destí Tarragona, notícia que arribà al camp borbònic i s'ordenà enviar-hi un gran destacament. Però el 2-gen-1714 desembarcaren a prop del port de Salou, al temps que les 3 naus de Barcelona havien pres en el mateix port 3 naus angleses. S'advertí que aquelles comarques estaven alarmades; rebé avís que a Tarragona hi havia una forta guarnició. El coronel Amill desembarcà les tropes i ordenà apostar guàrdies als camins de Tarragona i de Vilaseca. Els fusellers s'internaren i prengueren 300 caps de bestiar i 400 vaques de la seu de Tarragona. Una de les dues fragates s'internà a Salou i prengué alguns queviures dels magatzems. El coronel Dalmau ordenà a les seves gents a reembarcar-se i a les 16:00h del 3-gen-1714 entrà al port de Barcelona. (NH4-274)

1714, 31-desembre-1-gener. Embarcament del General Nebot cap a Mallorca

[Castellví també consigna la data del 3-gen-1714; NH4-62]

La mateixa nit del 31-des-1-gen-1714, quan el coronel Amill es trobava fora de Barcelona en una operació militar, el General Rafael Nebot fou embarcat cap a Mallorca. (NH3-664) (NH4-62)

1714, 8-gener. Escarment al Convent dels Caputxins

El 8-gen-1714 el coronel Amill i el coronel Moliner i Rau foren informats que darrerament una partida de soldats borbònics solia acostar-se al Convent dels Caputxins, per explorar la posició i sentir què s'hi deia. Els coronels Amill i Rau resolgueren escarmentar els soldats borbònics i feren sortir 1 capità amb 10 fusellers entre les 21:00h i les 22:00h. Els fusellers anaren a reconèixer la posició que solien ocupar els soldats borbònics; aquests ja hi eren i en veure els fusellers els dispararen una descarrega; els fusellers l'entomaren i aleshores envestiren contra els borbònics matant-ne 2; la resta fugiren corrents perseguits pels fusellers fins el cordó de bloqueig. Allí el gruix de les tropes borbòniques començà a fer foc, però els fusellers prengueren posicions continuaren fent-los foc fins les 24:00h, causant alarma en el quarter borbònic i obligant-los a doblar les guàrdies en les seves línies. Finalment els fusellers retornaren a les seves posicions il·lesos. (GB)

L'albada i el vespre eren els moments propicis
per llançar els atacats contra les tropes borbòniques
que s'amagaven rere el cordó de bloqueig de Barcelona
Associació de Reconstrucció Històrica Miquelets de Catalunya

1714, 25-26-gener. S'evita emboscada en atac sorpresa sobre Mataró

La nit del 25-26-gen-1714 s'embarcaren 400 fusellers al moll de Barcelona preparats per l'atac sorpresa sobre Mataró. (NH4-63)

Però Na Marianna de Copons donà puntual avís a En Salvador Lleonart que el duc de Popoli tenia coneixement de l'operació. En En Salvador Lleonart s'embarcà cap a Barcelona on trobà ja el coronel Amill i els seus 400 fusellers a punt d'embarcar-se. Tot seguit n'informà al govern i al general comandant Villarroel, que finalment resolgueren no endegar l'assalt a Mataró. Efectivament, el duc de Popoli n'havia rebut confidència i havia reforçat la guarnició fins a 1.300 homes. (NH4-64)

1714, 26-27-gener. Atac general contra els quarters borbònics

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 2 al 3 de febrer (NH4-36). La Gazeta de Barcelona descriu l'acció en la nit del 26 de gener, i confirmaria l'error de la font que va recollir Castellví el fet que el coronel Amill participà en la operació, i que el 31-des-1714 el coronel Amill sortí de Barcelona, raó per la qual no podia ser-hi la nit del 2 al 3 de febrer]

El 26-gen-1714 lluità en l'Atac general contra els quarters borbònics. (NH4-36) (GB-26-gen-1714)

La nit del 26-27-gen-1714 el General Comandant ordenà una operació contra tota la línia de circumval·lació borbònica. L'atac estigué a la ordre del General de batalla Josep Antoni Martí i s'inicià després de la mitjanit, 24:00h, tocant alarma general a tot el camp enemic amb el dispar de 2 canonades des del Portal de l'Àngel i Sant Antoni:

  • Atac contra el quarter del mas Guinardó: comandant pel tinent coronel del Roser Josep Paisà, amb 200 infants de tots els cossos, inclosos 100 granaders, manats pel capità de granaders del Santa Eulàlia Juan Sebastian Soro, el capità de granaders del Desemparats, el capità de granaders del Sant Narcís Mulet, i el capità comandant del Immaculada Concepció,
  • Atac contra l'esquerra del quarter de Gràcia per impedir el pas de la cavalleria borbònica: 300 fusellers a les ordres del coronel Amill i el coronel Moliner i Rau [segons Castellví, sostinguts pel tinent coronel d'Ortiz amb 100 fusellers]
  • Atac contra el quarter de Gràcia: el tinent coronel dels fusellers de «Vila y Ferrer», amb part del regiment, i desmuntats de la companyia de voluntaris del capità Josep Marco [segons Castellví, a més hi havia el regiment d'Ortiz amb 300 fusellers]
  • Atac contra el quarter de Sants: el tinent coronel de Muñoz amb 100 fusellers
  • Atac contra el quarter del Clot: el Regiment de fusellers de la Ribera d'Ebre [Castellví no cita el Regiment de la Ribera d'Ebre]
  • La Gran Guardia de Cavalleria fou doblada i amb els voluntaris a cavall es cobriren les avingudes des la Creu Coberta fins al Clot
  • A l'estacada del fossar 1 batalló de la Coronela de Barcelona de retèn

La operació fou contemplada pel General Comandant Villarroel i demés generals de la plana major de l'Exèrcit de Catalunya. La nit fou borrascosa i el terreny estava pantanós i era escabrós. L'atac causà el pànic entre les tropes borbòniques en tot el cordó, posant en arma tot l'exèrcit i desemparant molts els seus lloc. L'atac durà fins a les 02:00h, però es mantingueren encara dins els cordons borbònics tots els fusellers, el tinent de granades Francisco Calveria, Antonio Plano, 2 caporals d'esquadra, amb d'altres tropes del regiment de la Immaculada Concepció. En la operació es perderen 4 granades, 1 sergent de fusellers, i de 12 a 14 ferits de tots els cossos.

Uniforme d'un Fuseller de Muntanya,
denominació militar oficial donada als Miquelets

1714, 30-gener. Desembarca a la costa entre Canet i Arenys

Frustrada la operació sorpresa sobre Mataró del 25-26-gen-1714, la Junta de Govern, a fi d'evitar sospites que la tropa embarcada volia ésser destinada a un altre objectiu, ordenà al coronel Amill passar la Marina de Llevant. El 30-gen-1714, 17:00h, el Coronel Amill desembarcà al Maresme entre Canet i Arenys sense la menor oposició. Després envià cap a Barcelona una barca carregada d'arròs, blat i llegum, sota les ordres d'un tinent del seu regiment, que donà notícia del seu desembarcament, així com que foren molts els paisans que havien acudit a rebre'ls amb les armes a la mà disposats a recolzar-los en les accions que fossin necessàries contra les tropes borbòniques. (NH4-67) (GB)

Memòries de la Casa Bellsolell de la Torre. (ARENYAUTES)

Aquella nit [30 de gener de 1714] se desembarcà entre Arenys i Canet lo coronel Ermengol, coronel de miquelets de Barcelona, ab una partida d'ells i los demés, que entre tots serien quatre-cents, en Sant Pol, a on estigueren dos dies, sens moure's ni uns ni altres, o bé un dia tan solament.

1714, 31-gener. Atac a Sant Pol

El 31-gen-1714, immediatament després de desembarcar i reforçat amb un considerable nombre de paisans, rendí la guarnició borbònica de Sant Pol, fent presoners a 88 soldats. Fortificà Sant Pol i intentà trobar carbó i llenya per a no Barcelona, però no en trobà. Informà per carta al Marquès del Poal, envià més barques a Barcelona portant queviures i carta seva als Consellers, i en aquestes es confirmà que molts paisans estaven prenent les armes per tot el Maresme i incorporant-se a les tropes del Coronel Amill. (GB) (NH4-67)

Memòries de la Casa Bellsolell de la Torre. (ARENYAUTES)

Los de Mataró [tropes borbòniques] tornaren, i arribaren Arenys de Vall al migdia. Passà la paraula en esta vila [Arenys de Munt] la volien venir a cremar, cosa que causa a la gent una grandíssima inquietud i confusió. A la tarda, encaminant-se dret al Convent dels Caputxins i per la Serra d'en Lligada, se decantaren a la part de Canet, i pel camí tingueren algunes escopetades, encara que poca cosa. Aquella nit dormiren en Canet, a on saquejaren partida de vila i part de l'església. L'endemà se n'anaren a Sant Pol, i toparen allí la resistència de la gent d'en Ermengol, voluntaris i gent de la terra; hagueren de retirar i tingueren escopetades, que hi mataren alguns miquelets, i los soldats també hi perderen alguna poca gent. Retiraren aquella nit en Arenys de Vall, anant-los picant los altres la retaguàrdia. Los miquelets se quedaren en Canet, fora alguna partida que n'arribaren assí.

1714, 31-gener. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (1)

El 31-gen-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-129)

Excms. Srs:
El dia trenta a les cinc de la tarda amb poca diferència arribàrem a prendre terra trobant a la gent d'allí bastanta alborotada, desembarcant sense la menys intromissió entre Canet i Arenys. Els sometents no ha prés les armes tal com ens pensàvem, només alguns més senyalats, no ha sigut com es voceava per aquesta ciutat desconfiant molts de la meva arribada, no obstant van acudint gent no dubtant de que si hi ha medis, a fi de no atropellar el país, anirà prenent cos la importància de l'empresa. La dilegència de la llenya i carbó, he procurat, poguent assegurar a V.E. que per aquests paratges no se'n troben, no obstant si que he lliurat a varios missatgers algunes línies per a poder-la aconseguir per altres coneguts, que logrant amagar-se amb les embarcacions vingueren les provisions i disposicions d'aquesta capital poguent reduir els llocs d'aquesta comarca per a la obediència. Aquesta tarda despatxo avís al marquès del Poal donant-li degut comunicat de la meva arribada, encomanant-li que procuram posar-nos d'acord i donar-li la mà en tot. Deixo aquest lloc fortificat amb cent homes.
Després d'escrita aquesta carta m'arriba la vostra. No puc passar sense demanar que seria molt convenient per la seguertat d'aquesta costa reduir amb més facilitat a la obediència dels llocs marítims, assegurant que seria de suma importància sorprendre les embarcacions enemigues que passen a Mataró per ser pas indefectible per a assegurar la correspondència d'aquesta capital. No omitiré donar part a V.E. dels preceptes i serveis quedant amb la lleieltat que debo.
Déu guarde per molts anys a V.E
Ermengol Amill
Srs. Consellers de la Ciutat de Barcelona
Sant Pol, 31 de gener de 1714

1714, 31-gener. El Governador Desvalls escriu carta als Consellers de Barcelona

El 31-gen-1714 el Governador de Cardona Manuel Desvalls escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-132)

Cardona, 31 de gener 1714
Excms. Srs.:
Lo comte de Montemar amb son destacament ha arribat a Gironella passant a Berga i després a Solsona, creient a aquestes hores que serà cremat totalment Lluçanès. Demanem que els socors de la tropa sigui nombrós doncs d'altra forma es desalentaran els paisans que manté mon germá amb la veu de la llibertat. L'enemic degolla els nostres paisans i soldats i crema i saqueja esglésies, ni el S. Sacrament se salva. Comunico des de Cardona als coronels Antoni Puig Sorribas i Ermengol Amill que quan arribin amb sos destacaments es conferescan en diferents parts del Principat a animar-los i que els alenten a deslliurar els ofecs que està suportant l'amada ciutat de Barcelona i que tots els grans i demés havers els seran pagats als paisans pels Comuns de l'Excm. Ciutat, Braç Miltar i Diputació.
D. Manuel Desvalls, governador de Cardona
Excms. Srs. Consellers de la Ciutat de Barcelona

1714, 1-febrer. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (2)

El 1-feb-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-133)

[Excms. Srs:]
Després d'haver tingut consell de guerra i considerant que el principal fi es fundava en el desig d'aquests pobles d'assegurar-me los paratges que l'enemic feia de la sev aconfiança, després de prevenir les arremetides contra San Pol em tiré damunt d'ells, després d'algun foc procuré estrényer de calitat quedant ferit lo comandant que és un capità, quatre tinents, dos de ferits amb dos sergents es rendiren a les set del matí fent presoners de guerra a vint-i-tres soldats walons i d'ells també dos de ferits que remití amb el retorn de les embarcacions i al mateix temps un capità, tretze soldats que els paisans havien fet presoners en aquest lloc antecedentment. Posa en noticia a V.E. que aquesta nit un dels pincos prengué un ganguil amb quatre lanxes que passava a Mataró i venia de l'Escala cargant el pinco de diferents pertrets com les lanxes de farina i civada que immediatament s'han remès i no dubto hauran arribat a aqueixa capital. Procuraré oposar-me als designis de l'enemic per destorbar el sumistre per això procuro es facin biscotxos amb provisions de vins i lo demés necessari per a la manutenció, no dubtant que el Excm. i Fid. Consistori donarà les providències de major congruència com que V.E. l'esforçava igualment sent el me ànim sacrificar-me en quant condueixi de la major importància del servei de la Pàtria i dels Excms. Comuns.
Sant Pol, 1 de febrer de 1714
Coronel Ermengol Amill

1714, 2-febrer. Continuen els combats a Sant Pol i Arenys

Memòries de la Casa Bellsolell de la Torre. (ARENYAUTES)

L'endemà al matí, dia de la Nostra Senyora Candelera [2 de febrer] de l'any 1714, arribà [a Arenys de Munt] lo coronel Ermengol ab la sua gent i partida de voluntaris i gent d'una part i altra. Los féu recompartir  per les cases per esmorzar: i després oir missa qui pugué, que molta gent quedà sens oir missa; i aquell dia no se digué ofici.

En ser cosa de déu hores tot lo destacament [tropes borbòniques] que era en Arenys de Vall se mogué, encaminant-se Riera Amunt. Quan fou davant de Casa n'Aiguaviva, pujà partida de gent dret al turó de l'Ajup de Casa Jalpí, i part per Font de Flàvia, encaminant-se dret a la Plana d'en Sala: i l'altra partida dret al Puig, a fi de poder tenir les muntanyes per poder perdre los miquelets i voluntaris. Estos, al saber la vinguda de les tropes, se'n pujaren també partida per la part del torrent d'en Pasqual, i lo coronel Ermengol ab alguns altres oficials ab sos cavalls arribarem com qui diu a fer befes a una partida de tropes que havia quedat al mig de la Riera ab los comandants.

Quant sent la gent per les muntanyes s'escopetejaren bellament, i lo coronel Ermengol ab altres pujà pel Barracà, al turó d'en Pau Regàs i d'en Badia, sobre lo forn. Los altres de l'altre part s'escopetejaren per aquells puestos del turó del Pollastre. Donades que foren les primeres escopetades, que durà cosa de mitja hora o tres quarts, estigueren secrets uns i altres un bon rato, quan després d'haver passat eix temps isqué lo dit coronel Ermengol del dit turó, a on estava escondit entre mig d'uns pinatells ab cosa de seixanta homens poc més o menos. S'encamina dret a la vinya d'en Rifà, passant per la vinya d'en Joan Galvany i d'en Marc Colomer, se'n pujà ab son cavall per la vinya amunt d'en Rifà i vinya de'n Orta, ab cosa de vint-i-cinc mossos. Acció tan digna de ser ponderada i ab tan grandíssim valor que causava admiració gran a tots los que ho miraven, que pujant ab tan poca gent muntanya amunt, tingués valor de voler treure les tropes que estaven dalt del turó d'en Rifà i Creu d'en Orta.

Del qual puesto, allí a on és la creu, los tragué havent-hi un gran número de tropes. Allí hi hagué un grandíssim foc, i les tropes s'estaven al turó més enllà de la creu, i d'allí les tragué, i se conservà en dit puesto prop de mig quart. Les tropes que estaven en los pins de Roca de Llop, a la plana de la vinya que algun temps fou d'en Casanoves, que consistien en cosa se judica de tres-cents homens, antes més que menos, tiraren moltíssim, que és cert se pot dir que en aqueix puesto hi hagué una bona batalla; los quals tiraven tant en los que havien pujat ab Ermengol, com també a una partida de  gent que estaven emboscats a la part del Fangà, que al mateix temps se mogueren.

Però com les tropes del destacament fossen en gran número respecte dels altres, i tinguessin cavalleria, lo que no tenien los altres, los arribà la cavalleria que estava envers la Plana d'en Sala i amb los tabals que tocaren, se referen, i tornaren a treure los altres del turó de la Creu d'en Orta. Se'n baixaren a la vinya d'en Nohé tras les pedres que hi són en aquell marge, i d'allí estant s'escopetejaren ab los de dalt del turó. D'aqueixa manera passaren cosa d'una hora i mitja, i després anaren desfilant a poc a poc, i retirant dret a casa Sala, i dret en Arenys de Vall. En lo mateix temps los de l'altra part també s'escopetejaren, retirant-se pel Puig i dret a Casa Jalpí, i marxaren dret a Arenys de vall.

Lo que més és de ponderar, que en tota l'avançada d'en Armengol, no hi morí ningun home de la sua part, sinó tan solament hi hagué un nafrat; i los del destacament n'hi quedaren alguns de morts, i de nafrats molts. A l'altra part hi hagué dos o tres nafrats de miquelets sens haver-n'hi ningun de mort, i dels altres també hi hagué alguns morts i molts nafrats. De tal manera que després se digué que entre morts i nafrats, passaven de dos-cents.

1714, 3-febrer. El Coronel Amill surt de Sant Pol deixant-hi guarnició

El 3-feb-1714 el coronel Amill sortí de Sant Pol amb tots els voluntaris que s'incorporaven a les seves tropes i hi deixà una guarnició de 100 fusellers en estat de defensa; (GB) la guarnició de Sant Pol estava a les ordres del Sergent Major Bernat Faig.

1714, 4-febrer. Emboscada al congost de Fontcaldetes

La nit del 3-4-feb-1714, informat el general Melchor Cano que el coronel Amill es trobava a Arenys de Munt, sortí de Mataró amb un cos de 800 infants i 300 cavalls per sorprendre' l. Els sentinelles d'Amill, en veure el cos del general Cano, avisaren el coronel Amill qui amb els seus fusellers desemparà ràpidament la vila abans que les tropes del general Cano rodegessin la vila i tanquessin les sortides. A l'albada nombrosos paisans procedents de Sant Iscle i la resta de contrada s'uniren a les forces del coronel Amill. El matí del 4-feb-1714, quan el general Cano es retirava cap a Mataró, la seva rereguarda fou emboscada per les forces del coronel Amill al congost de Fontcaldetes, a l'alçada de Nostra Senyora del Remei; el coronel Amill perdé 6 homes mentre els borbònics 53 homes i 3 oficials. (NH4-67)

1714, 7-febrer. Combat d'Arenys

El 7-feb-1714 el general Melchor Cano emprengué una operació encaminada a recuperar Sant Pol amb una cos de 2.000 homes i 300 cavalls. Sortí acceleradament de Mataró a fi de sorprendre el coronel Amill però aquest havia destacat al capità Valentí Alsina a l'avantguarda, qui rebé avís que des de Mataró havia sortit el cos borbònic. El capità Valentí Alsina desemparà la seva posició i avisà les tropes del coronel Amill qui disposà els seus homes en posició de batalla. Entre Sant Pol i Arenys el coronel Amill atacà el cos del general Cano, qui hagué de retirar-se a Arenys de Mar després de perdre 68 homes per 26 de les tropes catalanes. Al dia següent el general Cano rebé un reforç de 300 cavalls i 100 granaders, amb els quals atacà les tropes del coronel Amill a Arenys de Munt. Després de 2 hores de combat s'uniren 600 paisans a les tropes catalanes; fou ferit el brigadier borbònic Dorquer, qui s'hagué de retirar novament a Arenys de Mar havent perdut 140 homes; des d'Arenys envià 8 barques amb els ferits i aquella mateixa tarda es retirà a Mataró. Les tropes catalanes, entre fusellers i paisans, perderen 14 homes i tingueren 20 ferits. (NH4-67)

1714, 8-febrer. Cap a Arbúcies amb 400 fusellers

Després del 8-feb-1714 el coronel Amill anà cap a Arbúcies amb 400 fusellers deixant la guarnició de 100 fusellers de Sant Pol. (NH4-389)

1714, febrer. Consell de guerra del Marquès del Poal amb tots els oficials exteriors

A feb-1714 [probablement entre el 8-feb-1714 i el 11-feb-1714] tingué lloc un important consell de guerra presidit pel Marquès del Poal en què tots els oficials exteriors participaren i es destinaren a diferents parts de Catalunya. (NH4-72) (NH4-333) (NH4-535-540)

  • El general Moragues a les parts de les muntanyes de Tremp i Seu d'Urgell
  • El coronel Antoni Puig i Sorribes a les parts d'Arbúcies
  • El coronel Vilar i Ferrer a les parts de Berga, Manresa i Cardona
  • El coronel Miguel de Sanjuán, a les muntanyes de Martorell fins a Igualada
  • El coronel Segimon Torres i el coronel Amill per seguir-lo, amb els oficials del seu regiment
  • El coronel Brichfeus i el coronel Busquets a les parts de Castellterçol i Centelles
  • El coronel Antoni Vidal, de la Ribera d'Ebre, a les muntanyes de Prades, Falset fins el coll de Balaguer
  • El capità Arniches a les parts de la Conca de Barberà, muntanyes de Montagut i San Magí
  • El coronel Jaume Molins a les parts del Penedès
Reunió de fusellers de muntanya i soldats d'infanteria de línia
Associació de Reconstrucció Històrica Miquelets de Catalunya

1714, 11-febrer. El Marquès del Poal escriu carta als Consellers de Barcelona

El 11-feb-1714 el Marquès del Poal escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-135)

[Excms. Srs:]
Tenia ja l'avís de D. Ermengol de com es trobaven a Arbúcies, havent deixant cent homes amb son sergent Major luego li maní tragués dita guarnició per considerarla arriesgada i essent més important unir com lo Enemich nostres forzes i que passés a ocupar lo Congost que jo ocuparia Collsuspina i atacariem en la Plana lo Enemich ahot sens dificultat se havi ade perdrer, prevenint lo pas de Viladrau. Sobre la marxa tinguí avís de com la Cavalleria que hisqué dexa Plaza i luego m'encaminé a encontrar-la i els atacaré la retaguardia que assegura a V.E. que estan ben cansants respecte de no deixar-los sossegar en lloch i son 3 mil. Armengol crec ha passat a socórrer el seu sergent Major a San Pol que estava sitiat li diguí que ho abandonés perque Manresa estava sitiada i en perill Vich i Solsona.
Antoni Desvalls, marquès de Poal
Excms. Srs. Consellers de la Ciutat de Barcelona
Febrer 11 1714

1714, 15-febrer. Rendició de Sant Pol

El 11-feb-1714 el duc de Popoli tingué consell de guerra i disposà la importància de prendre Sant Pol perquè des d'allí es possibilitava la comunicació per mar amb Barcelona. El 12-feb-1714 es retiraren del camp davant de Barcelona 4 canons, 200 cavalls i 200 infants. Així mateix 2 galeres i 2 fragates borbòniques es retiraren de Barcelona per destinar-les a la presa de Sant Pol, mentre també s'ordenà al general Gonzàlez que unís el seu cos d'exèrcit format per 3.200 homes i 800 cavalls a les tropes del general Cano. El coronel Amill no es trobava a Sant Pol i reuní un cos de 4.000 paisans per acudir en auxili de les tropes allí destacades. El 15-feb-1714, després de 26 hores de resistència, havent-se fortificat el sergent major Bernat Faig a l'església, Sant Pol fou rendit a les tropes borbòniques i la guarnició quedà presonera amb les següents condicions:

  1. Que havien de ser reconegudes les seves robes i equipatges
  2. Que als oficials no se'ls podia prendre ni espasa, ni bastó de comandament
  3. Que els oficials no serien empresonats sinó amb llibertat de passar on se'ls assignés
  4. Que ni oficials ni soldats podien ser portats fora de Catalunya, i que serien inclosos en el primer bescanvi de presoners, oficials per oficial, i soldat per soldat

Quan el coronel Amill arribà a Sant Pol es trobà la vila ja rendida; atacà la rereguarda borbònica desfent un cos de valons i perseguint-los fins a Mataró, havent deixat les tropes borbòniques diversos morts i ferits pel camí. La capitulació firmada pel general Melchor Cano fou observada fins a arribar al camp davant de Barcelona a les ordres del duc de Popoli; aleshores tots foren engarjolats i, lligats de 2 en 2, portats a Tortosa. (NH4-68-69) (GB)

1714, 20-febrer. Ocupant el Congost

El 20-feb-1714 el coronel Amill es trobava ja ocupant el Congost de Figueró amb més de 1.600 homes i alguns cavalls, tenint sota la seva obediència des d'Hostalric fins a La Garriga. (GB)

1714, 27-febrer. Atacat pel general Ganzález a Vilamajor

A l'albada del 27-feb-1714 el cos del general Gonzàlez atacà Vilamajor, al Montseny, vila on es trobaven les tropes del coronel Amill. Sorpresos els fusellers i els paisans, es retiraren desordenadament fins a lloc de Mosqueroles. Allí, i animats per un fuseller borbònic infiltrat de l'esquadra del batlle de Centelles que els digué que venien 2 companyies de voluntaris a auxiliar-los, prengueren posicions i atacaren les tropes del general Gonzàlez, qui sent-li contrari el terreny, acabà retirant-se després de 3 hores de combats. A Vilamajor el coronel Amill hi perdé 22 fusellers, tot l'equipatge, els papers de la pagadoria i la veedoria, i 2.500 pesos. A Mosqueroles tingué 38 ferits i alguns morts, mentre les tropes borbòniques perderen 70 soldats, 2 capitans i 5 subalterns. Les tropes del coronel Amill es retiraren al Montseny per unir-se al cos del Marquès del Poal. (NH4-72)

Fuseller de muntanya durant una emboscada
Associació de Reconstrucció Històrica Miquelets de Catalunya

1714, 28/29?-febrer. Planificació de l'atac a la vila botiflera de Centelles

El feb-1714 el coronel Brichfeus, el coronel Busquets i Mitjans, el capità Casanova i el capità Josep Regàs es reuniren amb el coronel Amill al Montseny, on discorregueren sobre la manera com ocupar la vila de Centelles i capturar el batlle botifler de Centelles i el coronel botifler Torres de Sant Quirze. Resolgueren enviar l'oficial de la veedoria Antonio Molinas a Arbúcies per reclutar-hi gent, mentre el coronel Antoni Puig i Sorribes apostà les seves tropes al camí de Vic a Centelles per observar els moviments. S'incorporaren les tropes del coronel Massegur i el 1-mar-1714 es trobaven amb un cos de 1.400 homes preparats per a l'atac. (NH4-390)

1714, 2-març. Atac i incendi de la vila botiflera de Centelles

L'albada del 2-març-1714 s'inicià l'atac la vila de Centelles. El coronel Amill atacà la porta de Caldes, el coronel Massegur la de Vic, i el coronel Busquets entre ambdues. Aquest darrer i el coronel Amill aconseguiren penetrar dins la vila; aleshores, veient-se vencedors però sense ordre explícita els fusellers començaren a cremar les cases. Això impedí que l'avenç continués i enardí la resistència dels vilatans. Dins Centelles hi havia només 80 granaders amb el batlle i el coronel Torres, però davant l'incendi els vilatans prengueren les armes i finalment, a les 9:00h, es retiraren els fusellers catalans havent perdut 19 homes i alguns ferits. (NH4-390) (GB)

1714, 8-març. El coronel Amill es reuneix amb el Marquès del Poal

El 8-mar-1714 el coronel Amill es reuní amb el Marquès del Poal havent deixat al coronel Busquets amb un cos de 300 fusellers al Congost. (NH4-390) (GB)

1714, 9-març. Saqueig de Castellar de Granollers

En carta adreçada pel coronel Amill al Conseller en Cap el 12-mar-1714 es detalla que el 9-mar-1714 el coronel Busquets i Mitjans saquejà el lloc de Castellar de Granollers. (FBM-36)

1714, 11-març. Combat amb l'Esquadra de Centelles

En carta adreçada pel coronel Amill al Conseller en Cap el 12-mar-1714 es detalla que a punta de dia del 11-mar-1714 "los de Centelles" [Esquadra del Batlle de Centelles?] en nombre de 200 homes envestiren al coronel Busquets que amb un cos de 300 fusellers estava al Congost; aquest rebutjà el seu atac i els obligà a estimbar-se per un precipici de 12 canes de profunditat, deixant 6 morts i retirant-se amb 2 cavalls; el regiment continuava al Vallès. (FBM-36) (NH4-390)

1714, 11-març. Rendició de la vila i castell de Gironella

En carta adreçada pel coronel Amill al Conseller en Cap el 12-mar-1714 es detalla que el 11-mar-1714 les tropes del Marquès del Poal i el coronel Amill atacaren i rendiren la vila i el castell de Gironella. La guarnició borbònica formada per 30 soldats, 2 capitans, 2 tinents, i alferes, sortí a discreció i foren conduits presos de guerra a Cardona. Després volaren el castell de Gironella. (GB)

El Coronel Ermengol Amill
Associació de Reconstrucció Històrica Miquelets de Catalunya

1714, 12-març. Carta del coronel Amill als Consellers de Barcelona

El 12-mar-1714 el coronel Amill trameté carta als Consellers de Barcelona. (FBM-36)

1714, 19-març. Carta del coronel Amill a En Francesc Amat

El 19-mar-1714 el coronel Amill trameté carta a En Francesc Amat. (NH4-390)

1714, 30-març. Separació de les tropes de l'Exèrcit Exterior

En carta adreçada pel Marquès del Poal al Conseller en Cap el 20-abr-1714 es detalla que l'Exèrcit borbònic envoltà l'Exèrcit Exterior prop de l'Estany. El 30-mar-1714 el Marquès del Poal ordenà les seves tropes de dividir-se en 3 grups: ell amb la cavalleria i alguns fusellers es quedaren a la zona; el Coronel Amill passà amb els seus a Viladrau, mentre que el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra anaren cap a Martorell. (FBM-36)

1714, 31-març. Crema d'Arbúcies

[Castellví consigna la data del 30-mar-1714]

El 31-mar-1714 el general Tiberio Carafa, el general Bracamonte i el general Fiennes uniren els seus destacaments, formant un cos d'exèrcit de 5.000 homes, per cremar i saquejar la vila d'Arbúcies i els llocs de Viladrau i Espinelves. Els 300 fusellers del coronel Amill units als paisans de la comarca s'hi oposaren mentre pogueren emparades en els congosts. Els feren forta oposició però superada la oposició de les tropes catalanes, els paisans anaren a les seves cases per retirar-ne els béns i amagar-se a les muntanyes. Finalment les tropes borbòniques cremaren cases i saquejaren la vila i els llocs, així com també saquejaren les esglésies, ultratjant les imatges, trencants els sagraris, i robant òbols amb les Sagrades Formes. (NH4-74-75) (GB)

1714, abril. Collformic, Pla de la Calma i Seva

En carta adreçada pel Coronel Amill al Conseller en Cap el 6-abr-1714 es detalla que el destacament format per les tropes del Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra pujaren per Collformic, prop del Pla de la Calma (El Montseny) i baixaren fins a Seva (Osona). (FBM-37)

1714, 6-abril. Carta del Coronel Amill als Consellers de Barcelona

El 6-abr-1714 el Coronel Amill informà per carta als Consellers de Barcelona. (FBM-36)

1714, 9-abril. Combat de Caldes

El coronel Amill conferí amb el Marquès del Poal a Sant Llorenç Savall. D'allí s'encaminà a Caldes, on el 9-abr-1714 fou atacat per les tropes del general Gonzàlez i el brigadier Vallejo. Durà el combat des de les 09:00h del matí fins a entrada la nit. Les tropes catalanes perderen només 11 morts i 23 ferits gràcies a que el coronel Amill tingué temps de situar els seus homes en posició avantatjosa en tal manera que la cavalleria borbònica era inútil. Finalment es retirà a Sant Feliu després de tenir avís que el cos del general Bracamonte s'encaminava a reforçar al general Gonzàlez i el brigadier Vallejo. (NH4-77)

1714, 9-abril. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (3)

El 9-abr-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-142)

[Excms. Srs:]
Havent-me adelantat sol m'encontrí amb quatre fusellers de l'enemic a distància de vuit o deu passes encarades les armes. Reconeixent mon perill firí la grupa amb apressurada fuga disparant-me al mateix temps. Romperen una cuixa a mon cavall que milagrosament me tragué dos tirs de fusell del perill que caient poguí treure les pistoles de les fundes, llençant-me per les muntanyes de Gallifa a peu fins que al cap d'una mitja hora poguí guarir-me dels meus que a la notícia de que jo quedava perdut, sobresaltats dels enemics, se mogué tal fuga que no fou corregible detenir-los. En aquest encontre se perderen alguns cinc mossos i Francesc Peracolls de Malla de descuit acutxillat i segons notícies ha acabat al patíbul de la forca per ser home conegut en defensa de la pàtria. Dels enemics se sap que en Vich han entrat molts ferits.
Vinyó, 9 de abril de 1714
Ermengol Amill

1714, 10-abril. Carta exhortatòria dels Diputat de la Generalitat

[Castellví consigna, probablement erròniament, la data del 6-feb-1714]

El 10-abr-1714 els Diputats de la Generalitat emeteren carta a les ciutats, viles i llocs de Catalunya exhortant-los a posar-se sota les ordres del Marquès del Poal i el coronel Amill. (NH4-381)

Carta exhortatòria dels
Diputats de la Generalitat

1714, 11-abril. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (4)

El 11-abr-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-143)

[Excms. Srs:]
Suplico a V.E. la remesa de municions que en mes últimes sol·licitava pues per haver d'entrar en operació ne experimentaria suma falta com igualment de medis per l'assistència del Regiment. Dec prevenir a V.E. que tinc indicis que un home de menos de mediana estatura va tots los dies deixa plaça al enemic amb lo dissimulo de portar un feix de llenya, és home d'alguna edat i no sé si es diu Rabasa perque no m'han sabut explicar bé lo nom. Som a 11 trobant-me de trànsit en aquest poble per a encontrar lo Marqués en execucuió del sobredit i en ocasió que ahir rebí lo duplicat de V.E. de 4 amb la postadata de 7 en que veig lo bombeig amb que l'enemic bat aqueixa capital sentint los estragos que ocasiona i en conseqüència de lo referit amb particular ànsia procuraré guanyar los instants per a conferir-me amb lo Marqués a fi d'aconseguir amb la mateixa providéncia que devem donar al ahogo amb que es troba V.E. i eixa plaça que espero no ha de franquejar la Divina per medi de nostres Sants Patrons desitjant encara que em costi la vida poder executar a proporció del servei i anhelo de V.E. los majors acerts per dependir d'ells la única i total llibertat de la Pàtria en que tan zelós es mira V.E. interessat.
De Cànoves, 11 de abril 1714
Ermengol Amill

1714, 14-abril. Venjança per l'assassinat del coronel Bac de Roda

El 14-abr-1714, quan uns fusellers anaven a cremar el mas de Planes de Fogars, al Montseny, fou mort en un combat el delator del coronel Bac de Roda. El capità Roca, del regiment del coronel Amill, manà treure el cadàver de la sepultura, penjar-lo, i fer-lo quarts. (NH4-71)

1714, 14-abril. Escriu carta als Consellers de Barcelona

El 14-abr-1714 escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-144)

[Excms. Srs:]
Acuso les cartes de V.E. i espero hauran arribat les que envié en les quals quedava enterat de l'ánsia amb que procurava conferir-me al Sr. Marqués en compliment dels preceptes de V.E. Pugnaré per commoure els ánims dels pobles amb tota activitat i fervor i replegaré el major número de gent, interín que V.E. senyalrá plaç en que s'haurá d'entrar en acció general que amb aquest efecte amb lo beneplácit i conformitat del Marqués passo amb un destacament a les parts del Vallés i de la Marina que s'ha conegut ser de la primera importáncia i major acert del premeditat donant-me amb tota la má amb lo Marqués per a obrar segons ordres de V.E. Participo com havem tingut notícia que los enemics tenien previnguts una partida de moltons per a embarcar per lo camp d'eixa plaça per a no passar-los a la contingéncia de la part de Pineda que luego destaquí mon tinent coronel amb una partida que lográ prendre'n uns quatre cents.
Sant Feliu de Codines, 14 d'abril 1714
Ermengol Amill

1714, 15-abril. El Coronel Amill a punt de morir al Combat de Sant Feliu

[Data dubtosa, doncs el Coronel Amill informà d'aquests fets per carta datada el 9-abr-1714]

El 15-abr-1714, les tropes del coronel Amill foren atacades a Sant Feliu pels 3 destacaments borbònics del general Bracamonte, el general Gonzàlez i el brigadier Vallejo. L'atac provocà la desbandada de les tropes sense ordre, però el coronel Amill pogué replegar-se i resistir durant tot el dia fins a l'arribada de la foscor. Aleshores es retirà amb els seus homes més bregats cap Gallifa. Però sobre la marxa un destacament de fusellers botiflers emboscats als congosts li tallà la retirada i, a curta distància, li dispararen 4 fusellades que desferen totalment el què quedava de les seves tropes i deixaren el seu cavall fou malferit. Però el seu cavall no caigué mort fins que aconseguí treure'l de l'abast del foc enemic i pogué retirar-se amb uns pocs homes al Montseny. (NH4-77)

Els botiflers de Vic ja el donaven per caigut i cridaven la seva mort. (GB)

1714, 23-abril. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (6)

El 23-abr-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-146)

[Excms. Srs:]
Arribàrem per Monistrol de Calders a aquests paratges des d'on vigilam la manutenció de les tropes i la major aplec de gent remetent-me amb lo demés, reiterant a V.E. la instáncia de la remesa de municions que sol·licitava al Fidelíssim Consistori lo que es podria efectuar per medi de Fra Leopoldo a qui per cert efecte tenia previngut que me apar que será la millor manera i forma per aquest conducte, crega V.E. que el país está més omís o contrari del que podria ponderar i que anam venuts i sols de les parts que es pot confiar és com he dit en altres cartes de la Marina, prometent-me intel·ligéncies més fidedignes per a portar l'execució dels plans.
Macarolas, 23 de abril 1714
Ermengol Amill

1714, abril. Segon intent de prendre Mataró

[Castellví consigna aquesta operació del Coronel Amill prop de Mataró per l'11-abr-1714, per bé que sembla referida a les operacions tingudes el mes agost-1713, o el maig-1714]

La severitat del general Cano a Mataró exasperà els vilatans. Diversos prohoms es comunicaren amb el coronel Amill. Aquest reuní un cos de 600 fusellers i 400 paisans escollits per a la operació sorpresa. Llavors començà a fer marxes i contramarxes prop de Mataró per intentar que el general Cano sortís de la ciutat, moment que esperava per tal que amb escales un grup entrés dins de Mataró i amb el concurs de la població prendre el control de la ciutat. Però el general Cano tingué confidència de la operació per un paisà temorós que la sublevació de Mataró acabés suposant la seva posterior recuperació i saqueig per part de les tropes borbòniques. (NH4-76)

1714, 2-maig. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (7)

El 2-mai-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-147)

[Excms. Srs:]
Amb la notícia que tinguérem d'haver desembarcat el diner, passí lo dia 25 amb 200 homens als paratges per assegurar-los que hevent-ne tingut l'enemic notícia me feu diferents emboscades, posant-los fácilment en fuga. Entre les lluites hagudes hem prés un propi que lo comandant de Granollers enviava a Bracamonte avisant-lo de tot lo referent al pas del diner, llavors lo repartí acomodant-lo entre 6 ó 7 en les grupes escribint al referit comandant que supuesto que avisara de ma diligéncia a son general li envié lo sobre escrit al referit comandant amb la mateixa carpeta que ell va escriure i que si es trobava en disposició d'oposar-se'm estimava ho emprengués de seguida i que a aquest fi me trobaria a ses portes i que més espies havien ells de menester per aguardar-se de mi que no jo de lliurar-me de ses pobres manyes, ocasionant-li una molt bona alarma i estant Gonzalez en escolta a Sant Feliu de Codines, valent-me de la nit lo he deixat burlat.
Llusá de Lluçanés, 2 de maig de 1714
Ermengol Amill

1714, 7-maig. Combat de Mura

El 7-mai-1714 Bracamonte demanà a Diego Gonzàlez que amb el seu destacament protegís un comboi amb 380 sacs de farina perquè passés amb seguretat cap a Manresa. Les tropes del Marquès del Poal i el coronel Amill, que es trobaven a Mura, l'atacaren. Les tropes borbòniques fugiren en desordre i molts dels soldats es precipitaren per congosts i barrancs mentre fugien, a la par que Gonzàlez fou ferit de bala a la cara. El destacament borbònic de 1.000 homes fugí cap a Terrassa, però foren perseguits per les tropes del Marquès del Poal i el coronel Amill que els causaren 150 baixes entre morts i ferits. (GB)

1714, 9/10-maig. Combat d'Esparreguera i Monistrol

[Castellví consigna la data del 10-mai-1714]

El 9-mai-1714 un destacament borbònic de 600 homes arribà a Martorell; el comandant borbònic de Martorell uní la seva guarnició al destacament i passà a atacar Esparreguera, on es trobava un cos de fusellers a les ordres del coronel Amill. Aquest hagué de desemparat la vila i retirar-se amb desordre sota la persecució de la cavalleria enemiga. El Marquès del Poal es trobava a Olesa, on fou alertat sobre l'avenç borbònic. Les seves tropes sortiren d'Olesa prop de la riba del Llobregat s'apostaren en un paratge angost propici per a una emboscada. La cavalleria borbònica, cavalcant sense ordre en creure's perseguidora i sense oposició, caigué en el parany i perderen 66 cavalls abans de retirar-se del camp de batalla abandonat la infanteria borbònica. Les 2 companyies de granaders borbònics tingueren 49 morts i acabaren per fugir i refugiar-se al mas Magarola, situat entre Esparreguera i Abrera, on es feren forts. El Marquès del Poal els envià un presoner dient-los que si no es rendien, llavors no els concediria quarter; el capità Mr. Duler, flamenc, respongué que tenien queviures i una posició avantatjosa, que defensaria la posició i que si arribava el cas d'haver de rendir-se, confiava en què el Marquès del Poal observaria les lleis de la guerra. A la 01:00h els paisans enfurismats calaren foc a les portes del mas i al cap de poc les tropes borbòniques es rendiren, fent 59 soldats presoners, 2 capitans, 2 tinents, 2 alferes, 2 cadets i 8 sergents, i havent deixat 17 morts dins del mas; els presoners de guerra foren remesos a Castellbell.

Poc després arribà el comte de Montemar amb 2.000 homes, fet que provocà el replegament de les tropes del Marquès del Poal i el coronel Amill a Monistrol de Montserrat. Foren seguits per les tropes enemigues fins a Esparreguera, però foren atacats novament fent-los perdre 300 homes. En revenja les tropes borbòniques saquejaren Esparreguera durant 2 hores, per retornar després a Martorell. En tota la operació les tropes catalanes només tingueren 2 morts i 3 ferits. (NH4-79) (GB)

Aixecant el campament
Associació de Reconstrucció Històrica Miquelets de Catalunya

1714, 14-maig. Rendició d'Arenys

El 14-mai-1714 el Marquès del Poal ordenà al coronel Amill rendir Arenys de Mar amb 800 fusellers. Aquest la prengué rendint 46 granaders de les tropes borbòniques. (NH4-80)

1714, 18-maig. Consell de guerra a Olesa de Montserrat

El 18-mai-1714, els comandants superiors de l'Exèrcit Exterior celebraren un Consell de Guerra a Olesa. El motiu era el de deliberar sobre un possible atac a les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona. Hi assistiren tots el oficials majors de l'Exèrcit Exterior: el Marquès del Poal, el Coronel Amill [es possible que el seu vot fos pres abans del consell, i que en aquells moments es trobés ja al Maresme], el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus, el Coronel Antoni Puig, el Tinent Coronel Rialp, el Sergent Major Mora, el Capità Jeroni de Castellbell i son germà el Capità Josep de Castellbell, el Capità Regàs, el Capità Fita i el Capità Juan Casanova. La qüestió que va plantejar el Marquès del Poal fou la següent:

" [..] Le ha perecido llamar a Vsas. a consejo, para que con sus acertadas resoluciones, puedan tomarse la más convenientes medidas, o de subir luego a la montaña [..] o de atacar al destacam[ent]o o plaza más conveniente, para que, logrando (con la ajuda de Dios) el derrotarlo, se pueda con más facilidad manprender el todo del enemigo y libertar Barcelona [..]"

Tos els assistents posaren per escrit el seu vot, i tots resolgueren que encara no eren prou forts per atacar el cordó de bloqueig de Barcelona, estimant 6.000 homes els efectius necessaris per fer-ho. Però en canvi sí resolien realitzar accions de distracció de les forces borbòniques que atacaven de Barcelona com ara plantejar batalla a camp obert a un gran destacament o escometre la guarnició d'una ciutat. (FBM-38)

Els regiments del Coronel Busquets i Mitjans i del Coronel Brichfeus restaren a Olesa, mentre les forces del Marquès del Poal i del Coronel Amill s'endinsaren pel Penedès fins a Sitges. (FBM-38)

1714, 20-maig. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (8)

El 20-mai-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-148)

[Excms. Srs:]
Al servei de S.M.C.C. i llibertat de la Pátria per la que sacrificaré gustosament ma vida despreciant tot genero de perill que a impuls de la raó i justícia cegament abrazaré i en aquesta idea sempre que vinga lo cas de que V.E. se vege necessitat de socors por prometre's que el meu regiment que es troba augmentat a 700 homes, m'introduiré a eixa capital rompent qualsevol dificultat i contingéncia. Avui logrem enviar tres barcos carregats de queviures, en lo demés de l'estat de nostres operacions em someto a l'extensió que de un tot fa a V.E. lo senyor Marqués en la present precisió i urgéncia.
Arenys de Mar, 20 de maig de 1714
Ermengol Amill

1714, 20-maig. Incursió i combat de Castelldefels, Vilanova i Sitges

El mai-1714 el capità de voluntaris Adjutori Segarra, amb el recolzament dels paisans, havia tingut un combat amb Mr. Tean a Castelldefels, qui amb 200 cavalls i 3 companyies de granaders havia anat a ocupar aquella marina. Però en el combat aquest caigué ferit i hagué de retirar-se, mentre els voluntaris amb 27 cavalls havien ocupat Vilanova de Sitges. Derrotats els borbònics els voluntaris es disposaven a atacar el castell de Sitges. (NH4-80)

El comandant de Tarragona marquès de Valdecañas ordenà al general Juan Antonio Chaves amb 500 cavalls i 800 infants, i per mar 2 companyies més de granaders amb pertrets, atacar als voluntaris; tinguda notícia del contraatac, el Marquès del Poal ordenà avançar les seves tropes que en nombre de 2.000 homes arribaren a Sitges el 20-mai-1714; poc després també se li uní el coronel Amill procedent d'Arenys. Atacaren el castell de Sitges i rendiren el presidi de les dues Torres mentre, tinguen el port sota el seu control, carregaven barques per a Barcelona. (NH4-80)

El 23-mai-1714 el general Chaves atacà a les 3 companyies de voluntaris que hi havia Vilanova, les quals es retiraren de la vila deixant 62 homes entre ferits i morts. Després el general Chaves avançà cap a Sitges per evitar la caiguda del castell. L'avenç del general Chaves obligà a la retirada del marquès del Poal, que hagué d'abandonar els queviures que hi havia a la platja i desemparar Sitges per retornar a Vilanova, cobrint la retirada les 3 companyies de voluntaris a cavall del capità Adjutori Segarra. (NH4-80)

El 24-mai-1714 el Marquès del Poal resolgué que el coronel Busquets i Mitjans, i el coronel Segimon Torres tornessin a Olesa, mentre el Marquès del Poal i el coronel Amill anirien a Vilanova per recolzar la seva gent que havia rendit la guarnició del Vendrell, consistent en 16 cavalls, 1 sergent major, 2 capitans, i 25 soldats. (FBM-39)

1714, 28-maig. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (9)

El 28-mai-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-149)

[Excms. Srs:]
Per la carta de 23 veig l'estat d'eixa Plaça i atenent a son restauro contribuiré en lo que cap a ma obligació i me referesc a lo que escriu el Sr. Marqués en havent pogut lograr més que 2 torres fins al present no obstant d'haver volat 3 fornillos en lo Castell que ho atribueixo a falta d'una esquadra de minadors. Remetem la fragata, la de la vila, prevenint que el govern d'ella va segons permet la positura dels casc, així que no dubto que hi posaran lo mando proporcionat a la plausible idea que V.E., s'ha convingut que el portador de la present pase a abocar-se ab V.E. a fi que quedi per son informe enterat de les concurréncies presents sobre lo que podran resoldre. V.E. sempre encontrará ma obligada voluntat a la disposició de V.E. a qui guardi la Divina los anys de mon desig.
PD: Les adjuntes ccartes passaven de Mataró a Girona, les patranyes que ensarten les quals se servirà passar a la notícia i que posem a mans del general per si fossin d'alguna conveniència per sa enteració. S'han prés a un dels correus que anava en barca per la costa
Sitges, 28 de maig 1714
Ermengol Amill

1714, 1-juny. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (10)

El 1-jun-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-150)

[Excms. Srs:]
Una carta que m'escriu el marqués pel seu contexte comprenc el perjudici que causen els corsaris i el dany a que exposen aquesta plaça i Principat, mentre l'emperador i el rei nostre senyor acaben de conluir la pau jo abrigo aqui al patron Josep Vila qui vingué amb una barca francesa apressada, donant-li tots els queviures que demaná francs de drets per a que prosseguís el viatge i portar-la presa a vendre a una altra part i encara que els meus sentiments de treure els francesos de terra sense reparar si venien de part sospitosa, els inconvenients que ademés d'aixó pot causar al bé comú, és de qualsevol corsari catalá que hagi comés aquest accés lo tendré major si fou l'apresat de dit patró Josep Vila perque el previngués al cuidado de no excedir-se i agasar-lo.
Sitges, 1 de juny 1714
Ermengol Amill

1714, 7-juny. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (11)

El 7-jun-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-151)

[Excms. Srs:]
La suspensió que V.E. haurá experimentat de ma correspondéncia no deurá atribuir-la a oblit o negligéncia en les comunicacions habituals, ben al revés quan ma pròpia obligació de tant present les excessives honres amb qué es veu condecorada ma persona per V.E. si sols a les ocurrències que han tingut preocupat el desig i ánsia amb qué ho anhelava i no dubto que V.E. deu quedar enterat de totes per els que comuniquen a V.E.F. la Ciutat i Sr. Comandant General a qui extensament fa narració lo Sr. Marqués en les suas a la que remeto a l'obediéncia de V.E.F. amb la més fina resignació.
Mura a 7 de juny 1714
Ermengol Amill

1714, 14-juny. Estat del regiment segons Tabela General

El 14-jun-1714, segons Tabela General de la veedoria, el Regiment de Sant Raimon de Penyafort, a les ordres del coronel Amill, tenia 17 oficials majors i 82 fusellers, totalitzant 99 efectius. (NH4-338)

1714, 22-juny. Emboscada al Girant de Gualba

[Castellví consigna la data del 2-jul-1714]

[La Gazeta de Barcelona remet a una carta del Coronel Amill escrita des de Canet el dia 26 i sitúa els fets el 22, semblant indicar que es refereix al juliol quant degué ser el 22-juny-1714, doncs el Coronel Amill informà d'aquests fets per carta datada a Sant Celoni el 27-jun-1714]

El 21-jun-1714 un cos de 250 cavalls sortí d'Hostalric per cobrir la marxa que des del Rosselló i l'Empordà feien 1.800 soldats francesos cap a Barcelona. Donada la forta pluja el Coronel Amill, que havia previst parar-los emboscada, suspengué la operació considerant que els soldats borbònics no seguirien la marxa. Però el 22-jun-1714, malgrat la pluja que queia, el coronel Amill constatà que seguien la marxa i els plantà una emboscada al congost anomenat Girant de Gualba; carregà de dret contra la infanteria enemiga que, consternada, abandonà les armes i els bagatges fugint dels fusellers catalans. La forta pluja impedí que els fusellers s'apoderessin dels pertrets i donà temps a arribar als 280 cavalls que cobrien la rereguarda. Aleshores s'uniren al coronel Amill entre 80 i 111 voluntaris a cavall i aquest ordenà tornar a carregar contra la infanteria francesa que, ja formada en línia, aconseguir desfer la càrrega. La forta pluja impossibilità a gran part dels seus homes travessar una riera i finalment desistí d'instar a una nova càrrega mentre la infanteria francesa el provocava batent caixes i tocant trompetes. El combat durà des de les 14:00h a les 17:00 h; reorganitzades les tropes del coronel Amill, continuaren perseguint els francesos fins a Sant Celoni, havent deixat al camí 30 morts mentre molts altres, havent saltat a la Tordera, foren arrossegats per les aigües. Les tropes catalanes perderen 1 tinent, 2 fusellers i 3 paisans morts, mentre 1 capità i 2 voluntaris quedaren ferits. (NH4-84) (GB)

1714, 25-juny. Atac del general Bracamonte al Pla de la Calma

El general Bracamonte, unit amb els fusellers del traïdor capità Ambrós, s'emboscà al Pla de la Palma pel lloc on havien de transitar els fusellers del coronel Amill. Fou atacat però havent rebut avís poc abans pogué reaccionar a temps; perdé alguns homes i es retirà amb desordre a La Garriga. Allí el 25-jun-1714 el tornà a atacar el general Bracamonte, forçant al coronel Amill a retirar-se al Montseny, des d'on passà novament a Arenys, on capturà 23 cavalls a l'enemic i desféu un partida borbònica. (NH4-83)

1714, 27-juny. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (12)

El 27-jun-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-152)

[Excms. Srs:]
Arribaren ahir al migdia el M. Joan i el pare Leopoldo que han vingut d'aquesta capital i m'han comunicat de part de V.E. l'estat d'eixa capital i quan en la present postura es fa més urgent per son alivio i per ma part quedo sempre prompte a executar com la experiéncia so manifesta luego quan vinguin els avisos del Sr. Marqués s'apressaren d'improvís 250 cavalls de l'enmich de Sant Celoni. Amb moltes tropes dels passats, instrumentí emboscades però una forta pluja ho impedí quedant sol i perdent-ho tot. Ataquí la infanteria i conseguí armes i bagatge que queda també enterament perdut a temps que tornà a reempendre lo remasal d'aigua amb tal temporal que mai vist que ens malbaratava tot quedant cansada la cavalleria enemiga i per ser distant no pogué acudir-hi la mia tan promptament que tenia emboscada que es componia de 111 cavalls elegits a propòsit dels de més confiança. Es produí finalment l'atac mescant-se uns amb altres anant jo sempre a la devantera per a donar calor a la gent, librant-me Déu del perill a que m'exposí varies vegades durant lo texó fins les cinc de la tarda des de les dos, los acompanyarem fins a Sant Celoni que atropellats de la continuada aigua nos verem precisats a retirar-nos, havent quedat dels enemics al camp trentea morts sense els que de les avingudes del Tordera se'n emportassen, los ferits son sens número havent-los pres algunes cárregues d'alguna importància assegurant a V.E. que a no haver estat copiosa i molesta l'aigua haurien quedat desfets.
Sant Celoni, 27 de juny 1714
Ermengol Amill

1714, juny. Consell de guerra a Prats de Lluçanès

Vers el jun-1714 el Marquès del Poal rebé ordres de la Junta de Govern d'introduir un cos de 500 homes a Barcelona. El Marquès del Poal cridà a consell de guerra a Prats de Lluçanès i determinà que el General Josep Moragues amb les seves tropes aturés els destacaments borbònics de Vic i muntanyes servint de distracció, en particular del destacament del general Bracamonte, comte de Fiennes i Firmacon, mentre les tropes del Marquès del Poal i el coronel Amill amb forçada contramarxa anessin cap a Barcelona, a la muntanya de Sant Jeroni de la Murtra. (NH4-84)

Un jove fuseller de muntanya
Associació de Reconstrucció Històrica Miquelets de Catalunya

1714, 28-juny. Combat de Sentmenat

Reuniren fins a 3.500 homes i el coronel Amill arribà fins a Sentmenat, on fou atacat el 28-jun-1714 pel comte de Montemar. Les tropes del coronel Amill es bateren en retirada deixant enrere la major part de les municions, 20 morts i major nombre de ferits. El cos de tropes quedà dividit però el coronel Amill tornà a reunir-los a Gallifa i Sant Feliu de Codines.(NH4-84) (NH4-179)

1714, juliol. Emboscada contra Bracamonte

El jul-1714 el Marquès del Poal i el coronel Amill, el coronel Busquets i Mitjans, i el coronel Brichfeus comandaren una triple emboscada contra Bracamonte durant la seva retirada de Berga cap a Vic. (NH4-181)

1714, juliol. El coronel Amill captura el capitost botifler Massuet del Far

[Castellví consigna la data del 20-jun-1714]

El jul-1714 el Coronel Amill féu una correria per capturar el capitost botifler Massuet del Far, que amb la seva partida de fusellers tenien oprimida la gent del Maresme i el Vallès. Li parà una emboscada a Llavaneres on el matà conjuntament amb 20 dels seus facciosos. (GB) (NH4-83)

1714, 4/6/10-juliol. Cartes del marquès del Poal a Barcelona

El 4-jul-1714, 6-jul-1714, 10-jul-1714, el Marquès del Poal despatxà cartes a Barcelona informant dels darrers successos i sol·licitant diners, municions, i noves ordresl; els despatxats foren el «tinent coronel» Molins, el coronel Salvador Lleonart, i el Dr. Joan Nat, que era capellà del regiment del coronel Amill. (NH4-84)

1714, 15/16/17-juliol. Surt de Barcelona amb diners per pagar les tropes

El 15-jul-1714, 16-jul-1714 i 17-jul-1714 el govern despatxà a 4 persones amb 3.000 pesos pel marquès del Poal; els despatxats foren el «tinent» Josep Molins, el coronel Salvador Lleonart, el Dr. Joan Nat capellà del regiment del coronel Amill, i En Joan Gual. (NH4-180)

1714, 19-juliol. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (14)

El 19-jul-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-165)

[Excms. Srs:]
Fins avui n ohe pogut despatxar aquesta que rebo de V.E. 12, 15 del corrent que senyint-se a son sistema procuraré en excusar quant a V.E. m'ordena de conferir-me amb la senyor marqués que a tota diligéncia procuro replegar la major partida de gent. Jo me trobo a estos paratges per ocasió d'haver feta una correria fins les cercanies de Mataró en que aconseguí matar a un tal Masuet i i vint companys sobre Llavaneres que eran lo assot d'aquesta terra com del Vallés, gran partidari de la facció de Mataró, sens la menor pérdua de ma part. V.E. quedará assegurat que per ma part no omitiré circumstáncia que condusca al major consuelo i alivio de exa capital sent igual mos desitgs als de V.E. per sa total llibertat.
Canet a 19 de juliol de 1714
Ermengol Amill

1714, 20-juliol. Combat amb el veguer de Manresa

El 20-jul-1714 el Marquès del Poal i el coronel Amill reuniren les seves tropes i prop de Manresa derrotaren un cos que manava el veguer de Manresa anomenat Lliza, prenguen 20 cavalls. (NH4-181)

1714, 20-juliol. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (15)

El 20-jul-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-174)

[Excms. Srs:]
Ab carta de 2 del corrent y posdata de 3 que fou despatxada per M. Joan Nat donava part a Vd. de quant ocorria per estos paratges, en los quals me mantinch esperant per instants los avisos del Sr. Marqués per incorporarnos y obrar en conseqüencia del disposat per Vd. sentint haver de desemparar aquesta terra no obstant de sa continuada indiferencia, y poca resolució ab ques manté dexant en descubert un Pais tant pingue en que lo Enemich devastarà a discreció en gran utilitat propia y subvenció de son camp a ma ausencia, donant motiu a que nos sia mes contrari ventse desabrigat de estas tropas que será precís avero de executar luego me vinga la ordre del Marqués, Sent aiximateix de suma desconveniencia per la Marina, pues si de eissa Plasa se enviaran embarcacions per estar desembarassats los paratges de Arenys, Canet y Sant Pol, se podran embarcar molts moltons que estan previnguts i tot genero de provisions principalment tir y no faltant abrich ala Marina, asegurás Vd. que sempre será verdadera y fia a ntra. devoció, y los a deservir de gran exesperació lo quedar abandonats per averse singularisats principalment los tres referits pobles fatigats de la continuada persecució y antipatia dels de Mataró.
Lo dia 16 una partida de voluntaris a Fonpeda prengueren al Enemich 150 cavalcadures entre cavalls, matxos y mulas fent igual numero de presoners de las tropas francesas, que al amparo de la nit se escaparen la major part quedant a mon poder 50 quels vull fer penjar per lo embarás me fan suposat que lo Enemich rehusa la correspondencia del cange lo que executaré a vista del enemich pues penso de esta manera los obligaré aser atents que apar no tenen en poch. Ja crec sabrá Vd. com dies passats se feu en los referits paratges de Fonpeda altra presa de 109 mulas del tren de la artilleria del enemich y 23 cavalls.
Dia 9 passa un destacament de mil castellans per la Marina, escoltat per la cavalleria de Mataró fins las cercanias de Canet pues avent eixit a cubrirlo lo regiment de Micalets de Judeu desos quartels de Pineda y sas partidas pasaren a ocupar Calella, Pineda, Malgrat y Blanes que las tropas francesas desocuparen ques trobaren recullidas en Massanet y Vidreras que es lo residu de tres mil que tinch avisat a Vd. ques trobaven en los referits paratges que ab Berwick passaren a eix camp, los quals dia 12 dominen en esta Vila, escoltats de 200 cavalls que de Granollers passaren a Hostalric lo dia 11 encaminaren lo endemá al camp aportant un gran fato de Bagatges y carruatge de Donas y demés farda que acostuman las tropas francesas que abultava fins una apariència de un numero de sinch a sis mil homes sent aixi que totas las tropas que han passat al Camp antes y després de la vinguda de Bervich consisteixen en 500 homes ab poquissima diferencia y estas ven aser en suma la meitat de las tropas francesas se trobaven al Ampurdá sense que ab Bervich agen vingudas ningunas tropas dela Fransa. Del Roselló per lo punt no hi ha la menor novetat de que vingan tropas vivint ab bastanta vigilància per inquiriro a costa de algun gasto ni menos la menor inteligencia de que no vingan de la Fransa.
Las adjuntas cartas pasavan de Mataró a Gerona Vd. veurá las patranyas que ensartan las quals se servirá Vd. pasar a mans de S.E. lo Sr. General, Vd. que discorressin de alguna conveniencia per sa enteració que es quant al president se ofereix posar ala noticia de Vd. a qui asseguro que ma major aplicació será sempre unicament al principal consuelo y alivio de aqueixa combatuda Capital y servey de V.E. a cuya obediencia resigno fe de ma verdadera lley. Suplicant a Nostre Senyor que tingui en sa major grandesa.
Dat a Sant Celoni a 20 de Juliol de 1714
[dos signatures il·legibles]
Armengol Amill
Excms. Consellers de la Ciutat de Barcelona

1714, 29-juliol. Entra a Barcelona un oficial del coronel Amill

[Castellví consigna que aquest fet tingué lloc vers el ~28-mai-1714]

El 29-jul-1714, per la nit, entrà a Barcelona 1 oficial del regiment del coronel Amill que explicà que el coronel Amill amb 80 voluntaris a cavall i 800 homes parà una emboscada prop d'Hostalric i els prengué 135 mules del tren d'artilleria borbònic i la seva escorta de 38 cavalls i 58 infants. (GB) (NH4-81)

1714, 30-juliol. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (16)

[Datació dubtosa]

El 30-jul-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-177)

[Excms. Srs:]
En carta del 24 i postdata del 26 del passat en que acusava les de V.E. del 15 i 20 donava expressa notícia de l'estat de lo que ocurria en el Vallés i la Marina i en execució del que V.E. m'ordenava en las referidas i d'haver tingut l'avís del Marqués de Poal, poc després d'haver enviada la de V.E. de conferir-me amb sa senyoria a les 10 de la nit posí en execució ma marxa per Mura i Olesa on m'ordenava el Marqués em conferís i repetint-me les ordres de promoure la gent del somatent general per a que a son arribo poguem posar en execució lo passar a la muntanya lo qual en carta 30 escrita de Borredá que rebí en Monistrol de M. lo dia 29 i me reiterà les ordres sobredites i que el dia 6 s'unirà amb mi qu aguardo amb impaciéncia i aquesta mateixa nit tenint notícia de que Montemar amb el seu destacament se mantenia a Esparraguera i facilitant-se'm poder-lo atacar, partí a la posta de sol de Monistrol per executar-ho que oferint-se algun reparo no fou possible posar-ho en obra però atacàrem una Cia de boriflers de 50 cavalls a sa vista escapantse'n molts pocs, morint-ne 44 a la qual partida comandava lo gran partidari i sanguinari Alferez Maria que morí amb sos dos fills en la funció i un tal Roig d'Esparraguera que no era menys traidor que l'Aferez i era l'assot de la terra, podent assegurar a V.E. que no s'atreví Montemar a moure's havent-se fet la funció a ses barbes i pujant-me'n amb tota la gent a Montserrat m'he encaminat a aquestos paratges per a poder-me conferir i unir més prest amb el M. de Poal que baixa del Llussanés amb la gent que ha fet alçar que espero luego conseguir i amb tota uniformitat obrar en execució de les ordres i disposat per V.E. a cuya obediéncia resigno com sempre ma verdadera llei.
Sanpedor, 30 de juliol 1714
Armengol Amill

1714, 30-juliol. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (17)

[Datació dubtosa]

El 30-jul-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-181)

[Excms. Srs:]
El dia 23 amb imponderable temor partí l'enemic de Sant Celoni que a no estar tan atropellada la gent de la fatiga passada i falta d'un tot per a sa manutenció hauria anat a picar-li la reraguarda que sens embargo no faltaren alguns voluntaris en fer-ho fent-los perdre alguns de cavall. La notícia que m'ha donada J. i P. Leopoldo, que per si ja es barruntava l'acció del general Josep Anton Martí i de sos faccionaris, m'ha deixat amb lo major sentiment respecte a tan depravades intencions se'n podia seguir la més deplorable fatalitat, que sent cauda de Déu no tenim que recelar que és i será sempre lo móbil de nostres bones intencions en tan justa defensa. V.E. estiga cerciorat que quan no hi hagi i quedi altre home que jo, per ella sacrificaré mos natius alientos en tant gloriós empenyo de la Pátria i que no desisitirá mon invariable amor fins derramar mes últims alientos estimant en més la honra i crédit de la Pátria i del rei N.S. que la més lisonjada fortuna, ni altre monarca sa grácia, així per la raó tan justificada que seguesc, com per considerar a quan ínfim i abatut estat de perpétua esclavitud i ruïna exposará lo ser i crédit la Pátria com de més perpétues obligacions i confiança, V.E. estigui de bon ánim que a pesar de tots nostres contraris ha de quedar per Catalunya lo triumfo, com ho podem esperar amb viva fé de Déu i N.S., de Maria S.S. i S. Patrons a qui suplico guarde a V.E. en sa major grandesa los molts anys que desitjo.
Gualba, 30 de juliol 1714
Armengol Amill

1714, 7-agost. El Marquès del Poal escriu carta als Consellers de Barcelona

El 7-ago-1714 el Marquès del Poal escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-193)

[Excms. Srs:]
Per lo conducto d'Armengol que es troba a San Pedó vaig rebrer air al mitx dia les cartes circulars que V.E. es servit enviar-me i una de V.E. de 31 del passat i avui rebo altre per duplicat amb més cartes circulars que remet San Iscle lo Sargento Mayor D. Joan Enrique Huyz i essent d'un contingut dech dir a V.E. que D. Armengol es troba en dita vila de San Pedó alzant los somatents que tenia donada ordre alzasen. Que el General Moragues arriba avui a Balsareny i jo me trobo fent lo mateix en estas Baronias per baixar amb la més possible brevetat a socórrer a V.E. i per a tocar-me alarma Bracamonte en este punt, no puch eser més llarg contentant-me en dir a V.E. que de ma part no omitiré diligéncia ni perdré temps en socórrer eixa constantíssima ciutat. Quedo solicitant continuats preceptes de la major satisfacció de V.E. i pregant a Déu N.S. guarde a V.E. molts anys que desitjo i he menester.
Borredá agost 7 de 1714
Lo Marqués de Poal

1714, 11-agost. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (18)

El 11-ago-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-194)

[Excms. Srs:]
Per les de V.E. del 31 passat i 3, 4, i 7 del corrent quedo enterat del necessitble estat d'eixa capital i lo adelantat dels treballs enemics contra d'ella com l'evidenciós perill a que es mira exposta i amb ocasió de passar Josep Riera entenderá V.E. l'estat de nostres disposicions i principalment les que per part mia queden ressoltes pues penja de ma fervorosa ánsia la més activa providéncia per lo més prompte consuelo de V.E. i d'aqueix poble desitjant que a costa de mon sacrifici quedás assegurada, desde luego, de son conflicte i frangent i en esta intel·ligéncia pot V.E. assegurar-se que guanyaré los instants per sa efectuació i repetint ma verdadera llei a l'obediéncia i preceptes de V.E. los molts anys que pot en sa major grandesa.
[Artés, 11-ago-1714]
Excms. Consellers de Barcelona

Castellví consigna que el 11-ago-1714 el Marquès del Poal i el coronel Amill donaren avís a Barcelona demanant diners, pertrets i ordres precises sobre el què debien executar. (NH4-272)

1714, 13-14-agost. Batalla de Talamanca

[Castellví consigna, erròniament, el 15-jun-1714]

Lluità a la Batalla de Talamanca. (NH4-393) (NH4-182)

Memorial de Guerra
de la Batalla de Talamanca

1714, 15/18/20-agost. El Marquès del Poal i el coronel Amill reben pertrets

Castellví consigna que després que 11-ago-1714 el Marquès del Poal i el coronel Amill donessin avís a Barcelona demanant diners, pertrets i ordres precises sobre el què debien executar, els dies 15-ago-1714, 18-ago-1714 i 20-ago-1714 se'ls hi remeteren 300 baoinetes, 400 granades de ma, i 4.000 pesos. (NH4-272)

1714, 15/21-agost?. Captura del botifler capità Maria

El coronel Amill fou avisat que el famós botifler capità Maria es trobava prop d'Olesa; marxà en silenci i celeritat per atacar-lo, ho aconseguí, i li desfeu la partida fent-lo presoner. I com que el capità Maria en diferents ocasions havia manat penjar més de 30 paisans i voluntaris, no pogué el coronel Amill deslliurar-lo de la mort perquè, irritats els paisans, el precisaren a convenir perquè el passés per les armes. (NH4-270)

1714, 21-agost. Consell de Guerra a Olesa sobre la incursió a Barcelona

El 21-ago-1714 el Marquès del Poal celebrà Consell de Guerra a Olesa per resoldre sobre una possible incursió a Barcelona. Es resolgué que l'acció seria comandada pel coronel Busquets i Mitjans, i les tropes destinades a la incursió serien les del propi coronel coronel Busquets i Mitjans, les del Coronel Joan Vilar i Ferrer, les del Coronel Massegur, i les del Coronel Brichfeus. Per contra, les tropes del Coronel Amill i les del Marquès del Poal restarien lluitant al front exterior. El pla d'incursió suposava baixar des d'Olesa i travessar el riu Llobregat per la part d'Abrera, donant la volta per Martorell deixant aquesta vila a l'esquerra, i després passar per Sant Andreu i Pallejà, travessar la planúria i emparar-se sota el foc protector de la Fortalesa de Montjuïc, per tal d'entrar a Barcelona. Per la seva part el General Comandant Villarroel destinà un destacament a les ordres de l'Ajudant Reial Martín Zubiría, per tal que sortís des de Barcelona i enllacés amb les tropes de l'Exèrcit Exterior a les rodalies d'Esplugues i Sant Feliu de Llobregat. (FBM-42)

1714, 22-23-agost. Combat prop de Sabadell

La nit del 22-23-ago-1714 el Marquès del Poal i coronel Amill portaren les seves tropes fins a Sabadell. Allí foren envestits pel cos que manava el general marquès de Thouy, forçant-los a retirar-se fins a Montserrat. (NH4-183)

1714, 24-agost. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (19)

El 24-ago-1714 el Coronel escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-197)

[Excms. Srs:]
En conseqüència del contingut de la carta del 16 corrent en que m'ordena que en cas que per alguns motius lo Sr. Marqués no resolgués passar a socórrer eixa capital, amb tota brevetat, ho executás jo per no admetre més dilació la urgent necessitat, fou lo motiu d'escriure a V.E. ma última de que dins dos dies nos avistariem a la muntanya i havent-se'm després representat los inconvenients se seguien de deixar jo lo pais, me frustaren ma resolució a que sens embargo no he volgut condecendeixer que primerament no rsolgués lo Consell de Guerra per la seguretat de món credit i satisfacció de V.E. cuya suposició si V.E. no obstant la recombenció que m'han feta (desitjan cooperar tant en lo pais com en lo consuelo d'eixa capital i majorment en lance tan apretat) m'ordena que deixant tota contemplació i sols atenent a l´únic servei de V.E. ho posaré en execució ciegament si no satisafá a V.E. lo socorro que de la gent queda determinat, en la forma que en sa carta explicará a V.E. lo Sr. Marqués que es quant se m'ofereix representar sobre la nova instáncia de la carta de 19 que V.E. ma fá a cuya obediencia resigna ma verdadera llei i voluntat. La Divina guarde molts anys a V.E.
Mura, 24 agost 1714
Armengol Amill

1714, 29-agost. Consell de guerra a Capellades

El 29-ago-1714 celebraren un nou Consell de Guerra el Marquès del Poal, el Coronel Busquets i Mitjans i el Coronel Brichfeus; també hi participaren l'Ajudant Reial Martín Zubiría i En Salvador Lleonart, els quals sortits de Barcelona havien enllaçat amb l'Exèrcit Exterior; allí acordaren que intentar novament una incursió a Barcelona no era factible. (FBM-43)

1714, 29-agost. El Coronel Amill escriu carta als Consellers de Barcelona (20)

El 29-ago-1714 el Coronel Amill escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-199)

[Excms. Srs:]
Ja pel 23 habrá V.E. comprés los motius que sem oposaren per no haver passat a socórrer eixa capital i en conseqüéncia del duplicat i pots dates del 21 en que V.E. me reitera les mateixes instáncies d'introduir-me sense dilació a socórrer, s'em ofereix que per lo que s'ha resolt en preséncia de l'Oficial que ha vingut en Consell i del que expressa lo Sr. Marqués en sa xifra entendrá V.E. que per part nostra queda determinat i resolt sobre la principal importáncia del que més fa en la present urgéncia del més prompte consuelo d'eixa plaça a la que em resigno i en tot quant V.E. discorre assegurant a V.E. que per part mia seran sempre en una obediéncia inviolable les insinuacions de V.E. que redundiran en benefici del major servei d'eixa ciutat i del de la Pátria sens reparar V.E. en contingéncies de ma persona pues sent-mos principals desigs de sacrificar-me en tan gustós exercici, ho seran de ma major complacéncia. Queda V.E. cercionat de ma verdadera llei en la present ocasió, las del seu agrado i satisfacció de V.E. seran sempre de ma total estimació i apreci de Dñeu a V.E. guarda molts anys.
Capellades, 29 agost 1714

1714, 1-setembre. Carta dels Consellers al Coronel Amill

[Castellví transcriu, traduïda, idèntica carta però dirigida al General Moragues; NH4-435]

El 1-set-1714 els Consellers de Barcelona escriuen al Coronel Amill: (EAHG-201)

[Molt Sr. nostre:]
Nos tenia amb molt cuidado la lentitud que per alguns dies observem en el disparo del Baluart, molt capaós de poder avançar l'enemic 4 bretxes que de nou ha obert, les dos dels Baluarts de Santa Clara i de la Porta Nova de Llevant i altre en la mitja lluna de Santa Clara, la principal molt perfeccionada a més d'aquestes dues bretxes que de nou han obert en la muralla principal al costat de la mitja lluna i altra molt capaç en front dels molins de vent que encara no estan perfeccionades i en pocs dies ho poden estar. Apostats els enemics en els fossos al peu de les tres bretxes. Atribuim aquesta impressió a alguna contra ordre de la Cort de França en suspendre les hostilitats. Déu piadós ha permés que nostres minadors, trobessin el dia 30 del passat, més endins dels terraplens tras l'Església de Santa Eulalia emergida a la part de la Porta Nova una mina real de l'enemic que en breu habrá del tot perfeccionat. Devaneïda aquesta idea dels enemics fa tres dies han tornat a batir amb més força la cortina de la muralla que medie entre el Baluart de Llevant i Santa Clara a fi d'arruïnar els parapetos i lo mateix executa en els parapetos que medien entre la Porta Nova i al de Sant Pere de lo qual recelem dos coses: que treballin en altra mina o que trets els parapetos no emprendguin un vigorós assalt i encara que ens trobem resolts a sacrificar-nos abans de quedar esclaus, amb tot i trobant-nos en l'estat referit i amb molta escassetat de pa (que amb més individualització ho escrivim al Marqués de Poal) nos tenen afligits majorment des que reberem carta del Marqués del dia 20 del passat de posar-se en marxa el dia següent per aportar-nos reforços apostantse als Monts veïns d'aquesta ciutat, no hem vist els efectes ni hem rebut més avisos de l'estat dels seus designes que podrá empendre pel prompte alivio que tan peremptoriament es necessita. Aquesta suspensió ens té impacients i cuidadors, esperant que V.F., després de rebuda aquesta carta, la comunique al Marqués de Poal i al General Josep Moragues pel perill d'haver-se extraviat nostres cartes per a que vencent quantes dificultats es puguin oferir luego es posi en marxa a nostre socors prevenint que és la més important ocasió i així es necessita de la major celeritat. Déu guarde a V.F. molts anys. Los més segurs servidors.
Els Consellers de Barcelona
1 setembre 1714

Castellví consigna, citant el manuscrit d'En Joan Francesc Verneda, escirt en resposta al manifest publicat pel secretari del Tinent Mariscal Villarroel don Manuel de Medina, que es despatxaren nous correus al Marquès del Poal i al coronel Amill a fi que acceleressin la marxa cap a Barcelona i que es deixessin veure amb les tropes a les muntanyes prop de Barcelona. Que dins la ciutat havia corregut la veu que es trobava prop de Martorell, on s'havia trabat un ferotge combat amb els destacaments enemics. També afirma Verneda que estant el Marquès del Poal resolt a entrar com fos amb prop de 3.000 homes, rebé carta del Conseller II Feliu de la Penya en la que li prevenia que tant sols tenia queviures per 2 dies pels defensors de la plaça; amb aquesta notícia i la consideració que augmentant les tropes dins la plaça era exposar-la a més perill, féu suspendre la marxa esperant l'arribada de blat i provisions que s'esperaven entressin a la ciutat provinents de Mallroca. (NH4-271)

1714, 1-setembre. Combat al Forn del Vidre

El 1-set-1714 combaté al Forn del Vidre. (NH4-183)

El Marquès del Poal i el coronel Amill no pogueren unir un considerable cos de sometents com havien unit abans dels combats degut al nombre de destacaments borbònics que batien les rodalies de Barcelona en un radi de 4 a 5 hores des del cordó de bloqueig, sumant 13.000 homes. (NH4-272)

1714, 14-setembre. El Marquès del Poal té notícia de la capitulació de Barcelona

El 14-set-1714, a Sallent, el Marquès del Poal fou informat de la capitulació de Barcelona; despatxà les tropes i sometents en nombre de 4.000, donà avís al general Moragues i al coronel Ermengol Amill, i marxà cap a Cardona, on arribà del dia 15-16-set-1714. (NH4-272)

1714, 18-setembre. S'acollí a la capitulació de Cardona

Després de la Batalla de l'11 de setembre de 1714, s'acollí a la Capitulació de Cardona, que el cita expressament. (NH4-451)

Segon relata Castellví, les fonts d'un i altre bandol no es conformen en quan a disposició dels combats, situacions que ocupaven, i nombre de morts i ferits. Castellví apunta que els manuscrits borbònics refereixen que des de jul-1714 a set-1714 el Marquès del Poal i el coronel Amill tingueren més de 3.000 morts, 500 ferits i 60 presoners, i que les tropes borbòniques tingueren 400 morts i 300 ferits. Per contra Castellví apunta que aquells que es trobaren en els combats assistint al Marquès del Poal referiren que sempre lluitaren emparats de posicions ventatjoses als turons i boscos, i que jutjaven que les tropes borbòniques havien perdut 1.800 homes, sense ferits i presoners, i que les pèrdues de les tropes catalanes no arribaren a 400 homes. (NH4-272)

Fortalesa de Cardona,
quarter general de les tropes del Coronel Amill

1714, novembre. Detenció del coronel Amill

El nov-1714 el coronel Amill fou pres a Verges, a la casa del coronel José Vallejo, en el regiment del qual estava [ja fos per voluntat o davant de l'amenaça de ser penjat a la forca]. El portaren a Girona i el posaren pres al Fort del Conestable. (NH4-487)

1715, 13-abril. Fuga del coronel Amill

En aquells temps la dona del tinent de rei patí una dolença. N'Ermengol Amill s'oferí a guarir-la i ho aconseguí. A partir d'aleshores se li permeté passejar per un jardí que hi havia al fossat. El 13-abr-1714, amb alguns oficials i senyores, tancà la porta en fals. Els convidà a sopar i als soldats els donà vi en abundància, que tenien pols per adormir-los. Abans havia alertat al capità de voluntaris Valentí Alsina [Josep Olzina?] per a què estigués previngut amb cavalls fora de l'estrada coberta. Aleshores, havent-se quedat adormida la guarnició, sortí sense ser advertit. Aconseguí passar a França i després a Viena. (NH4-487)

1716. Capità de cavalleria al regiment imperial de Vàzquez

A Viena, el general Juan Jacinto Vàzquez li oferí companyia en el seu regiment, esdevenint capità de cavalleria del Regiment Imperial de cavalleria "Vàzquez". (NH4-487) (NH4-616)

1717. Tercera Guerra Turca. Capturat al setge de Zvornik

Durant la Tercera Guerra Turca (1716-1718) lluità contra la invasió islàmica d'Europa al setge de Zvornik (Bòsnia), on fou fet presoner. (NH4-487)

1718. Alliberat. Coronel i Governador de Crotona

El 1718 fou alliberat. Se li concedí grau de Coronel de l'Exèrcit Imperial i la governació del castell de Crotona, al regne de Nàpols. (NH4-487)

Castell de Crotona (Regne de Nàpols; act. Itàlia)

1725. A Viena, el seu fill rebia pensió de capità, 15 florins

El 1725, el seu fill apareix en la llista dels que gaudien de pensió de capità, 15 florins. (EA2-120)

Los que siguen tienen diario de capitán que es de 15 florines al mes.
"Don Lorenzo Amill és catalán e hijo del coronel don Armengol Amill, que tanto sirvió en España y en Ungría. Hállase estudiando en esta corte, estudiando la mathemaática."
"Lista general de todos los que tiene diario"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 120

1730. Subrogació del càrrec de Governador de Crotona

El 1730, probablement per problemes de salut, el Coronel Amill subrogà el càrrec de Governador de Crotona. (LLIURESOMORTS-427)

1732, 4-setembre. Mort i enterrament

Segons consta al Libro dei morti de l'arxiu de l'arquebisbat de Crotona, el Coronel Ermengol Amill va morir el 4-set-1732, a l'edat de 67 anys. (LLIURESOMORTS-425)

Va ser enterrat a la cel·la del monestir dels mínims de San Francesco de Crotona. La tomba, però, ja no existeix perquè fou enderrocada a mitjans del segle XIX. (LLIURESOMORTS-427)

Família i descendents

S'havia casat amb Na Rosa Pont a Agullana (Alt Empordà). Foren pares de: (LLIURESOMORTS-426)

  1. Raimunda Amill i Pont, 13-nov-1701
  2. Ponç Amill i Pont, 25-nov-1703
  3. Margarida Amill i Pont, 1-feb-1708

Altrament Ermengol Amill tingué un altre fill, Llorenç Amill, del qual es desconeix la mare. El jove va créixer a Viena on va estudiar matemàtiques. (LLIURESOMORTS-428)

El 1725 Llorenç Amill cobrava pensió de capità, 15 florins. El 1744, a Viena, també es documenta que Llorenç Amill havia cobrant la pensió de capità el darrer trimestre del 1743. Així mateix consta en la llista del 1745, 24 florins, però ja no consta en la de 1747. (EA2-120) (EA2-293) (EA2-303)

Homenatge i Record

El 1906 Mn. Antoni Coy i Cotonat publicà ''Sort y Comarca Noguera Pallaresa", en la que apuntava que el general Josep Moragues hauria nascut a Sort. L'any 1974, als 60 anys d'edat, es va jubilar En Lluís Pujal i Carrera, nascut a Sort (Pallars Sobirà) el 1913 i que havia dedicat la seva vida laboral al món dels viatges i el turisme. En aquells primers anys de la Transició espanyola les grans manifestacions de la Diada de l'11 de Setembre en favor de l'Estatut de l'Autonomia l'any 1976 a Sant Boi de Llobregat, i el 1977 a Barcelona, van tenir com a centre la recuperació de la memòria històrica del Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova. (LLUIS PUJAL)

Però En Lluís Pujal i Carrera, vinculat en la seva joventut a l'organització nacionalista Palestra, estava decidit d'una banda a vindicar el seu Pallars natal, i de l'altra a recuperar la memòria històrica del general Josep Moragues. Amb tota la bona intenció del món, però mancat dels coneixements històrics necessaris, i amb molt poc rigor documental, publicà el feb-1979 amb pròleg d'En Baltasar Porcel l'obra "General Moragues, Pallarès insigne". La novel·la d'En Lluís Pujal i Carrera tingué molt predicament en els ambients nacionalistes, però no era una biografia feta amb rigor històric sinó que era un novel·la que barrejava els fets reals, amb la pura ficció.

S'inicià així una llastimosa dèria, doncs per reivindicar la memòria històrica del general Moragues En Lluís Pujal i Carrera el convertí en una mena de superheroi imbatible, molt allunyat de la vida real que tingué el general, i de l'altra es dedicà a denigrar la memòria històrica del Conseller en Cap Rafael Casanova. A més, donat que el format de la seva obra era el d'una novel·la de ficció, moltes de les dades allí publicades eren errònies, quan no inventades. L'error més significatiu apareix ja en el títol de l'obra: "General Moragues, Pallarès insigne", fent-lo néixer a Sort (Pallars Sobrià) quan la realitat és que el general Moragues era nascut a Sant Hilari Sacalm (La Selva). A partir d'aleshores el general Moragues es convertí en una icona del nacionalisme independentista, que per oposició denigrava al Conseller en Cap Rafael Casanova, figura que rebia l'homenatge institucional per part del nacionalisme autonomista governant. Altrament, mossèn Antoni Pladevall i Font, aquest sí historiador, alertà de les dades errònies que havia publicat En Lluís Pujal sobre el lloc de naixement del general, i s'inicià així una agre polèmica entre les viles de Sort (Pallars Sobrià) i Sant Hilari Sacalm (La Selva) reivindicant la figura del general Josep Moragues. A banda però, i sense cap historiador per alertar dels errors, el mal per a la bona memòria del Conseller en Cap Rafael Casanova ja estava fet.

Pàtria i cognoms del
general Josep Moragues

Després de la llarga polèmica entorn del lloc de naixement del general Moragues, el 1984 En Lluís Pujal i Carrera publicà una nova novel·la de ficció històrica, "Ermengol Amill, heroi de la Guerra de Successió", aquest sí, del Pallars, i el 1985 publicà una segona edició de la seva primera novel·la a la que va haver de canviar el títol: "General Moragues, màrtir de Catalunya". Ja fos per la polèmica creada per l'error sobre el lloc de naixement, ja fos perquè havia esdevingut una icona del nacionalisme independentista, En Lluís Pujal i Carrera havia reeixit en el seu objectiu de recuperar la memòria històrica del general Moragues, que rebé monuments, carrers i altres llibres biogràfics més rigorosos històricament, sense necessitat de deformar ni inflar la seva biografia. Per contra però, sense polèmica i sense oporsar-lo al Conseller en Cap Rafael Casanova, aquest no fou el cas del Coronel Amill, que malgrat la novel·la, continuà en l'oblit general.

No va ser fins el 2012, quan En Jaume Clotet i En David de Montserrat reeixiren a recuperar la memòria històrica del Coronel Amill. També amb el format de novel·la de ficció, però amb una altíssima exigència pel rigor històric i documental, l'obra "Lliures o morts" esdevingué un èxit de vendes i aconseguiren transmetre al públic general la figura del Coronel Ermengol Amill.

Això no obstant però, ni al seu lloc natal Bonestarre, ni al municipi del qual forma part, La Vall de Cardós, ni en tot el Pallars Sobirà, hi ha la més mínima menció a un dels patriotes pallaresos més insignes de tota la història: ni un sol carrer, ni un monument, ni una simple placa d'homenatge recorda la memòria del Coronel Ermengol Amill, aquest sí, un Pallarès Insigne.

Ermengol Amill. Heroi de la Guerra de Successió. - Lluís Pujal i Carrera


 

*Fonts:
              (BATALA-63) La Batalla de Talamanca, pàg 63
              (EA2-120) L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg. 120
              (EA2-303) L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg. 303
              (EAHG-129) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 129
              (EAHG-132) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 132
              (EAHG-133) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 133
              (EAHG-135) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 135
              (EAHG-142) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 142
              (EAHG-143) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 143
              (EAHG-144) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 144
              (EAHG-146) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 146
              (EAHG-147) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 147
              (EAHG-148) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 148
              (EAHG-149) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 149
              (EAHG-150) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 150
              (EAHG-151) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 151
              (EAHG-152) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 152
              (EAHG-165) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 165
              (EAHG-174) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 174
              (EAHG-177) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 177
              (EAHG-181) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 181
              (EAHG-193) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 193
              (EAHG-194) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 194
              (EAHG-197) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 197
              (EAHG-199) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 199
              (EAHG-201) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 201
              (FBM-36) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 36
              (FBM-37) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 37
              (FBM-38) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 38
              (FBM-39) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 39
              (FBM-42) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 42
              (FBM-43) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 43
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
              (GST-25) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 25
              (LLIURESOMORTS-425) Lliures o morts, pàg. 425
              (LLIURESOMORTS-425-426) Lliures o morts, pàg. 425-426
              (LLIURESOMORTS-426) Lliures o morts, pàg. 426
              (LLIURESOMORTS-427) Lliures o morts, pàg. 427
              (LLIURESOMORTS-428) Lliures o morts, pàg. 428
              (NH3-84) Narraciones Históricas III, pàg. 84
              (NH3-306) Narraciones Históricas III, pàg. 306
              (NH3-314) Narraciones Históricas III, pàg. 314
              (NH3-441) Narraciones Históricas III, pàg. 441
              (NH3-444) Narraciones Históricas III, pàg. 444
              (NH3-451) Narraciones Históricas III, pàg. 451
              (NH3-452) Narraciones Históricas III, pàg. 452
              (NH3-457) Narraciones Históricas III, pàg. 457
              (NH3-461) Narraciones Históricas III, pàg. 461
              (NH3-637) Narraciones Históricas III, pàg. 637
              (NH3-645) Narraciones Históricas III, pàg. 645
              (NH3-646) Narraciones Históricas III, pàg. 646
              (NH3-652) Narraciones Históricas III, pàg. 652
              (NH3-656) Narraciones Históricas III, pàg. 656
              (NH3-660) Narraciones Históricas III, pàg. 660
              (NH3-661) Narraciones Históricas III, pàg. 661
              (NH3-662) Narraciones Históricas III, pàg. 662
              (NH3-663) Narraciones Históricas III, pàg. 663
              (NH3-664) Narraciones Históricas III, pàg. 664
              (NH3-704) Narraciones Históricas III, pàg. 704
              (NH4-36) Narraciones Históricas IV, pàg. 36
              (NH4-62) Narraciones Históricas IV, pàg. 62
              (NH4-63) Narraciones Históricas IV, pàg. 63
              (NH4-64) Narraciones Históricas IV, pàg. 64
              (NH4-67) Narraciones Históricas IV, pàg. 67
              (NH4-68-69) Narraciones Históricas IV, pàg. 68-69
              (NH4-71) Narraciones Históricas IV, pàg. 71
              (NH4-72) Narraciones Históricas IV, pàg. 72
              (NH4-74-75) Narraciones Históricas IV, pàg. 74-75
              (NH4-76) Narraciones Históricas IV, pàg. 76
              (NH4-77) Narraciones Históricas IV, pàg. 77
              (NH4-79) Narraciones Históricas IV, pàg. 79
              (NH4-80) Narraciones Históricas IV, pàg. 80
              (NH4-81) Narraciones Históricas IV, pàg. 81
              (NH4-83) Narraciones Históricas IV, pàg. 83
              (NH4-84) Narraciones Históricas IV, pàg. 84
              (NH4-179) Narraciones Históricas IV, pàg. 179
              (NH4-180) Narraciones Históricas IV, pàg. 180
              (NH4-181) Narraciones Históricas IV, pàg. 181
              (NH4-182) Narraciones Históricas IV, pàg. 182
              (NH4-183) Narraciones Históricas IV, pàg. 183
              (NH4-270) Narraciones Históricas IV, pàg. 270
              (NH4-271) Narraciones Históricas IV, pàg. 271
              (NH4-272) Narraciones Históricas IV, pàg. 272
              (NH4-273) Narraciones Históricas IV, pàg. 273
              (NH4-274) Narraciones Históricas IV, pàg. 274
              (NH4-333) Narraciones Históricas IV, pàg. 333
              (NH4-338) Narraciones Históricas IV, pàg. 338
              (NH4-381) Narraciones Históricas IV, pàg. 381
              (NH4-388) Narraciones Históricas IV, pàg. 388
              (NH4-389) Narraciones Históricas IV, pàg. 389
              (NH4-390) Narraciones Históricas IV, pàg. 390
              (NH4-393) Narraciones Históricas IV, pàg. 393
              (NH4-432) Narraciones Históricas IV, pàg. 432
              (NH4-451) Narraciones Históricas IV, pàg. 451
              (NH4-487) Narraciones Históricas IV, pàg. 487
              (NH4-535) Narraciones Históricas IV, pàg. 535