Cayetano Antillón y Novar
(Gaetano Antillón)
(Gaietà Antillón)

(Tauste, 1689 ~ ?, ?)
Capità
(17??-1713)

Sergent Major
(1713-1714)
Cayetano Gaetano Antilló Aragón 1714 Cayetano Gaetano Antilló Aragón 1714 Cayetano Gaetano Antilló Aragón 1714 Cayetano Gaetano Antilló Aragón 1714 Cayetano Gaetano Antilló Aragón 1714 Cayetano Gaetano Antilló Aragón 1714 Cayetano Gaetano Antilló Aragón 1714 Cayetano Gaetano Antilló Aragón 1714 Cayetano Gaetano Antilló Aragón 1714 Cayetano Gaetano Antilló Aragón 1714
"Nombre de los oficiales presos:
En las casamatas del castillo de Pamplona: ..., el sargento mayor don Gaetano Antillón, aragonés, ... "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 366

Llinatge, Naixement i Família

Nascut a Tauste (Regne d'Aragó) el 1689 (SAP-89)

Probablement relacionat amb Miguel de Antillón, de Tauste, cabdill dels austriacistes en aquesta localitat (NH2-201) i després membre del Consell d'Aragó de Carles III.

1713, juny. Capità de Cavalleria

El juny-1713 era Capità del Regiment de Cavalleria nº12 "Aragón"

1713, 9-jul. Favorable a la Guerra a Ultrança, es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713, després de la declaració de la Guerra a Ultrança, es quedà a Barcelona.

1713, juliol. Sergent Major de Cavalleria

El jul-1713, Sergent Major del Regiment de Cavalleria nº2 "La Fe"

1713, 31-desembre~1714, 3-gener. Operació llampec a Salou

[Castellví també consigna la data del 3-gen-1714; NH4-62]

La nit del 31-des-1-gen-1714, abans de l'albada, es feren a la vela rumb a ponent 2 fragates i acompanyades d'altres embarcacions armades. Portaven embarcats a les seves cobertes el Regiment de cavalleria "La Fe", sota les ordres del coronel Dalmau, el tinent coronel Buenaventura Cavero, i el sergent major Cayetano Antillon, totalitzant 300 desmuntats; així mateix hi anaven uns 200/300 fusellers a les ordres del coronel Amill, amb la major part dels seus oficials. S'escampà el rumor que la operació tenia com a destí Tarragona, notícia que arribà al camp borbònic i s'ordenà enviar-hi un gran destacament. Però el 2-gen-1714 desembarcaren a prop del port de Salou, al temps que les 3 naus de Barcelona havien pres en el mateix port 3 naus angleses. S'advertí que aquelles comarques estaven alarmades; rebé avís que a Tarragona hi havia una forta guarnició. El coronel Amill desembarcà les tropes i ordenà apostar guàrdies als camins de Tarragona i de Vilaseca. Els fusellers s'internaren i prengueren 300 caps de bestiar i 400 vaques de la seu de Tarragona. Una de les dues fragates s'internà a Salou i prengué alguns queviures dels magatzems. El coronel Dalmau ordenà a les seves gents a reembarcar-se i a les 16:00h del 3-gen-1714 entrà al port de Barcelona. (NH4-274)

1714, 22-setembre. Engany i empresonament

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament .Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)

1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant

Còpia de la carta del Capità General del Regne de València, Marquès de Villadarias, amb els noms dels 13 presos al castell d'Alacant, i els seus destins posteriors: 6 a Fuenterrabía,
i 7 a Pamplona

La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. Allí foren posats sota la jurisdicció del Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho.

1714, 27-octubre. Grup destinat a la Ciutadella de Pamplona

El 27-oct-1714 sortí del Castell d'Alacant el segon grup que havia estat destinat a Pamplona (Regne de Navarra). No es té constància de quan hi arribaren, però probablement hi arribaren uns dies abans del 4-des-1714.

  1. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  2. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  3. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  4. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  5. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  6. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  7. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)

 

1717, juliol. Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720)

El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V.

1719, abans de febrer. Indults (SAP-89)

Abans del feb-1719 es sol·licità i concedí indult al Sergent Major Cayetano Antillón. Probablement també es concedí alshores indult al capellà castrense Simón Sánchez:

  • Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  • Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)

1719, agost. A Pamplona (SAP-89)

Un document del ago-1719 acredita que treballava a la capital navarresa.

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 724
              Empresonament: Repressió borbònica i resistència catalana
              (KUK) Servei en l'Exèrcit Imperial: K.u.K Generale
              (NH2-201) Narraciones Históricas II, pàg 210
              (NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?