Cayetano Antillón y Novar
(Gaetano Antillón)
(Gaietà Antillón)

(Tauste, 1689 ~ ?, ?)
Capità
(17??-1713)

Sergent Major
(1713-1714)

"Nombre de los oficiales presos:
En las casamatas del castillo de Pamplona: ..., el sargento mayor don Gaetano Antillón, aragonés, ... "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 366

 

 

Llinatge, Naixement i Família

Nascut a Tauste (Regne d'Aragó) el 1689 (SAP-89)

Probablement relacionat amb Miguel de Antillón, de Tauste, cabdill dels austriacistes en aquesta localitat (NH2-201) i després membre del Consell d'Aragó de Carles III.

1713, juny. Capità de Cavalleria

El juny-1713 era Capità del Regiment de Cavalleria nº12 "Aragón"

1713, 9-jul. Favorable a la Guerra a Ultrança, es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713, després de la declaració de la Guerra a Ultrança, es quedà a Barcelona.

1713, juliol. Sergent Major de Cavalleria

El jul-1713, Sergent Major del Regiment de Cavalleria nº2 "La Fe"

1714, 22-setembre. Engany i empresonament

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament .Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Mariscal Tinent Antonio de Villarroel y Peláez (gallec nascut a Catalunya) ж ferit Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)

1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant

Còpia de la carta del Capità General del Regne de València, Marquès de Villadarias, amb els noms dels 13 presos al castell d'Alacant, i els seus destins posteriors: 6 a Fuenterrabía,
i 7 a Pamplona

La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. Allí foren posats sota la jurisdicció del Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho.

1714, 27-octubre. Grup destinat a la Ciutadella de Pamplona

El 27-oct-1714 sortí del Castell d'Alacant el segon grup que havia estat destinat a Pamplona (Regne de Navarra). No es té constància de quan hi arribaren, però probablement hi arribaren uns dies abans del 4-des-1714.

  1. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  2. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  3. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  4. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  5. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  6. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  7. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)

 

1717, juliol. Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720)

El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V.

1719, abans de febrer. Indults (SAP-89)

Abans del feb-1719 es sol·licità i concedí indult al Sergent Major Cayetano Antillón. Probablement també es concedí alshores indult al capellà castrense Simón Sánchez:

  • Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  • Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)

1719, agost. A Pamplona (SAP-89)

Un document del ago-1719 acredita que treballava a la capital navarresa.

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 724
              Empresonament: Repressió borbònica i resistència catalana
              (KUK) Servei en l'Exèrcit Imperial: K.u.K Generale
              (NH2-201) Narraciones Históricas II, pàg 210
              (NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?