Pere Joan Barceló i "Carrasquet"
("Carrasquet")
(Pedro Barceló y Carrasquet)
(Pedro Carrasquet)
(Pere Joan Barceló de Carrasquet)

(Pere Joan Barceló i Anguera)
(Pedro Barceló)
(Carrasco)
(Carrasclet)

(1687, Capçanes ~ 4-set-1743, Breisach)
Alferes de Fusellers
(1705-1708?)
Tinent de Fusellers
(1708?-1713?)
Capità de Fusellers
(1713-1714)
Coronel de Fusellers
[Comandant d'Arcabussers]

(1719-1743)
Carrasclet Pere Joan Barceló i Anguera Carrasquet Carrasclet Carrasclet Pere Joan Barceló i Anguera Carrasquet Carrasclet Carrasclet Pere Joan Barceló i Anguera Carrasquet Carrasclet Carrasclet Pere Joan Barceló i Anguera Carrasquet Carrasclet Carrasclet Pere Joan Barceló i Anguera Carrasquet Carrasclet Carrasclet Pere Joan Barceló i Anguera Carrasquet Carrasclet Carrasclet Pere Joan Barceló i Anguera Carrasquet Carrasclet Carrasclet Pere Joan Barceló i Anguera Carrasquet Carrasclet Carrasclet Pere Joan Barceló i Anguera Carrasquet Carrasclet Carrasclet Pere Joan Barceló i Anguera Carrasquet Carrasclet Carrasclet Pere Joan Barceló i Anguera Carrasquet Carrasclet

Enseña la historia que en todas edades, de pequeñas y leves centellas se han encendido ardientes fuegos, que han abrasado ciudades, provincias y reinos. Ejemplos recientes lo muestran lastimosamente en este siglo en Cataluña. El primero, en el principio de la centuria, en el particular suceso que se originió entre los moradores de la villa de Manlleu, y la família Regás. El que empezamos a referir demostrará esta verdad con evidencia.
Pedro Barceló nació de padres humildes en la villa de Tivissa, en los montes de Prades, el año de 1682, no, como otros han querido decir, en la villa de Flix. Pasaron a ella sus padres siendo él de tierna edad, por haber heredado una casa pequeña y algunos bienes. Desde allí, al lugarcillo de Marçà, en los montes de Falset. Procuraba su padre, Francisco Barceló, el sustento de la família empleando sus hijos Pedro y Francisco en acarrear leña con dos borriquillos, y vendiéndola en la villa de Falset. La leña que vendían por lo regular era un género de encina que llaman en catalán carrascas. Pedro era muy mozo y conocidísimo en la villa, y por el continuo acarreo le impusieron el nombre de Carrasquet.
Al principio de las turbaciones de Cataluña en 1705 el coronel don José Nebot dio título de capitán a Francisco Barceló, su padre, a su hermano de teniente, y a él de alférez. Formáronse en la Ribera de Ebro, en 1706, nueve compañías sueltas de fusileros. Su padre obtuvo compañía y los dos hijos los empleos referidos.[..]
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 656

El coronel Carrasquet ejecutaba frecuentes castigos de muerte en todos los que, con pretexto de ser de su regimiento, insultaban los lugares.[..] Resptectaba con la mayor veneración a la nobleza, no entraba en los castillos sino por fuerza, y con su estilo tosco, practicaba la mayor urbanidad.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 663

Los siguientes tienen diario de coronel, que es de 45 florines al mes.
Don Pedro Barceló y Carrasquet es catalán y fue uno de los 30 hombres que fueron de Cataluña a Aragón a conducir al dicho Principado el conde de Cifuentes el año antes del arrivo de V.M. a él. Assí mesmo sirvió en el regimiento de fusileros de Japot, y passó a ser del de Falcó. Sirvió en lo demás de la guerra de España, y después en la última defensa de Barcelona, con las tropas del país. Quedóse allí y el año 1718 lo prendieron los enemigos. Se escapó de la prisión y anduvo escondido hasta que la Francia hizo la guerra a la España. El año 1719 el duque de Wervik le dio patente de commandante de un batallón de arcabuceros, fecha en 12 de desiembre 1719. Y después de haver servido en dicha guerra se vino a esta corte [Viena] el año 1721. Aora está en Buda.
"Lista general de todos los que tiene diario"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 109

Los siguientes tienen diario de coronel, que es de 45 florines al mes.
El theniente de infantería don Pedro Barceló, a Ahumada
"Lista de los oficiales de Guerra que estavan agregados
a los reximientos españoles e italianos de Ungría, y que en diferentes tiempos se fueron a Italia, y han dexado huecos que hasta aora no se han llenado"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 397

La noche del 3 al 4 de septiembre pasó Carrasquet con una partida de vanguardia a la isla llamda Reinnach, enfrente de Brisach el Viejo, donde murió, y fue a tiempo que el ejército pasaba el Rin. Fue sepultado en la catedral de Brisach. Su muerte fue sentida de los generales por su valor, limpieza y lealtada a la augusta casa.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 683

Biografia

Pere Joan Barceló lluità durant tota la Guerra de Successió Espanyola (1705-1714) com a fuseller. El 1705, durant l'aixecament militar austriacista, el coronel Joan Nebot reclutà al seu pare perquè aixequés una companyia de miquelets al servei de Carles d'Àustria; a partir d'aleshores serví a les ordres del seu pare amb el grau d'alferes; mort el seu pare durant un combat vers el 1708, seví amb el grau de tinent de fusellers a les ordres del coronel Josep Farriol "Japot" i, mort aquest el 1710, en el regiment del coronel Joan Flacó. El 1713, decretada la continuació de la guerra per la Junta de Braços de Catalunya, serví a les ordres del coronel Antoni Vidal amb el grau de capità de fusellers fins el 1714.

Finalizada la guerra s'acollí a l'amnistia, rebé el perdó de Felip V, i retornà a la seva vila de Marçà. Però poc després tingué un enfrontament amb tinent coronel de cavalleria borbònic quan aquest l'insultà amb la paraula "rebel", paraula odiada pels catalans. Fou empresonat a Falset però pogué fugir a la Serra de Llaberia on féu vida d'emboscat i reclutà una partida d'homes amb els quals assaltava combois. El 1717 el governador de Tarragona empresonà la seva mare i altres familiars seus amenaçant de matar-los si Carrasquet matava algun soldat borbònic durant els seus assalts.

El 1718 la política expansionista del primer ministre de Felip V, que pretenia reconquerir el regne de Sicília vulnerant els Tractats d'Utrecht i de Radstat, provocà que França, governada per un consell de regència després de la mort de l'avi de Felip V el rei Lluís XIV, abandonés la seva aliança amb Felip V i s'aliés amb Anglaterra, Holanda i Austria. En aquest context França començà a reclutar a veterans de guerra catalans per combatre contra Espanya en la Guerra de la Quàduble Aliança (1718-1720). Un d'aquests veternas de guerra fou Carrasquet, que rebé cartes des de Perpinyà de veternas catalans per persuadir-lo que se'ls unís. Carrasquet, fent vida d'emboscat i amb la mare, germana i tieta empresonades, marxà a Perpinyà el maig de 1718 deixant al seu germà al capdavant de la seva partida d'homes. Retornà poc després i amb 13 homes assaltà Falset on alliberà la seva germana i la seva tieta, i després assassinà al justícia botifler de la vila. Llavors esperà fins el juny quan l'armada espanyola salpà del port de Barcelona portant a bord tot l'exèrcit borbònic per conquerir el regne de Sicília. Aleshores Carrasquet reuní els seus homes i atacà Alforja, per bé que no pogué reduir a tota la guarnició borbònica. Prengué alguns presos i es retirà de vila, deixant lliure a un tinent perquè proposés al governador un intercanvi de presoners, els soldats a canvi de la seva mare. Per contra, els borbònics rebutjaren el tracte i concentraren un gran cos format pels sometents locals, regiments de fusellers botiflers, així com regiments d'infanteria i cavalleria. Estigueren a punt de capturar-lo a Montroig, però finalment pogué fugir. Poques setmanes després es retirà a França amb els seus homes i se'ls destinà com a quarter d'hivern la fortalesa de Bellaguarda al Vallespir.

El 9 de gener de 1719 França declarà la guerra i els 10 batallons de fusellers catalans al servei de França estaven alçats per cobrir a l'exèrcit francès durant la seva invasió d'Espanya; 5 d'aquests batallons foren destinats a lluitar pel front del Biscaia, mentre els altres 5 foren destinats al front de Catalunya. La missió d'els fusellers de muntanya era la colpejar les vies de comunicació assaltant els combois borònics, apoderant-se de queviures, armes, i interceptant els correus, fins a provocar el caos en la rereguarda. Això obligava a les tropes borbòniques a replegar-se dins de les fortificacions de les places fortes amb guarnició militar. Aleshores els fusellers de muntanya escortaven el camí de les tropes de l'exèrcit obrint-los el pas, netejant petites bosses de resitència i donant-los recolzmanet logístic. El 20 d'abril el Duc de Berwick inicià la invasió travesant Irun, mentre a l'altre banda dels Pirineus el general Fimarcon ordenà a Carrasquet passar al Camp de Tarragona per alarmar aquelles terres. El coronel Carrasquet sorprengué les viles de Verdú i Alcover, on féu executar els justícies, el seu objectiu preferit. La invasió francesa de Catalunya vingué acompanyada de falsa propaganda anunciant el restabliment de les Constitucions de Catalunya i el govern com en temps de Carles II abans de la Nova Planta; això mogué a molts a unir-se a les partides de fusellers, però molts altres també aprofitaren la situació de guerra i caos per saquejar i robar a discressió.

El 28 de juny de 1709 intentà sorprendre infructuosament Reus amb 600 homes del seu batalló. El 2 d'agost el seu batalló ja sumava 1.100 homes i anà a sorprendre el destacament borbònic de 1.800 homes que s'havia concentrat a Alforja. L'assalt prengué les tropes borbòniques desprevingues provocant el caos i forçant-les a desemparar la vila deixant morts i ferits mentre els homes del coronel Carrasquet els hostigaven continuament la rereguarda. A mitjans d'agost travessà l'Ebre i penetrà dins l'Aragó on prengué 2.000 armes als pobles per armar completament el seu batalló; el regiment de botilfers del brigadier Po de Jafra ocupà els passos de l'Ebre per impedir-li la travessa a l'altre riba però el coronel Carrasquet rebé avís i travessà el riu aigues amunt. Es concetrà a Tivissa i el 25 d'agost sorprengué els destacaments borbònics de Tarragona i Tortosa que feien aturada a Ginestar obligant-los a retirar-se deixant enrere morts i ferits. Aleshores el marsical Duc de Berwick el convocà perquè anés al fort de Montlluís, mentre a Barcelona el tinent general borbònic Luís Fernández de Córdoba informava que li era impossible acabar amb els miquelets amb les poques tropes que tenia; així mateix per aquelles dates la Reial Audiència el declarà traïdor i rebel, dotant-lo amb 150 doblons si era capturat viu, i 100 si el capturaven mort. El 4 de setembre de-1719 les tropes franceses iniciaren el setge de Castellciutat i el 8 de setembre el coronel Carrasquet arribà a Montlluís on el mariscal Duc de Berwick li liurà diners i municions pels homes del seu batalló, i li ordenà passar a les muntanyes de Prades per alamar aquelles comarques mentre l'exèrcit francès envaïa la Cerdanya i el Pallars ocupant les muntanyes de Tremp i Solsona.

El 4 d'octubre de 1719, havent borbònics concentraren tots els seus destacament disposats a derrotar-lo, l'atacaren a Riudoms; fou avisat poc abans i desemparà la vila desordenadament, però es veié rodejat per la cavalleria que encerclava el poble; l'envestí directament i acabà lluitant cos a cos amb un tinent de cavalleria sense poder treure-se' l de sobre fins que el veié un fuseller i matà al tinent borbònic. Deixant enrere morts, ferits i captius pogué retirar-se fins a Alforja i després anà cap a Montblanc travessant la Conca de Barberà fins a arribar a les muntanyes i els boscos a la Llacuna. El destacament borbònic de 5.000 homes continuà perseguint-lo i el 10 d'octubre l'atacaren novament prop del Convent de San Magí; arribaren 400 homes del coronel Tomeu de la Pollina per auxiliar-lo superats pels borbònics hagueren retirar-se dividint les seves tropes; el coronel Carrasquet seguí les muntanyes fins el santuari de la Mare de Déu de Torrelles de Foix. Les tropes borbòniques començaren a prendre posicions però durant la nit, amb 600 fusellers del seu batallçó, aconseguí trencar-los i arribar fins la muntanya de Montserrat. El 12-oct-1719 les tropes borbòniques en nombre de 7.000 homes començaren a ocupar tots els passos per on podia sortir de Montserrat i el 15 d'octubre el coronel botifler Junyent s'internà amb 1.000 homes per la muntanya però fou rebutjat i hagué de retrocedir. Les tropes borbòniques començaven a fortificar-se per assetjar-lo a la muntanya però, arribada la nit, el coronel Carrasquet ordenà a un tinet i 20 homes que encengués molts focs simulant que le tropes estaven fent bivac, mentre ell amb el gruix del batalló, emparat per foscor de la nit i la boira que s'aixecà a l'albada, aconseguí trencar pel camí del Forn de Vidre i arribà a Torà sense pèrdues. Insostenible però la seva posició, continuà el seu replegament cap a Tremp on el general francès marquès de Bonás passà revista al seu batalló que sumava 875 homes. Llavors rebé ordres de passar al Pont de Montañana i prendre un magatzem amb 2.000 càrregas de blat

El 13 de novembre de 1719 el coronel Carrasquet passà a Escorri, però allí el botifler Francesc Canal i Amorós, subdelegat d'intendència de Pallars i alcalde major de Talarn l'atacà per sorpresa acorralant-lo a l'església amb 150 homes; es defensaren tot el dia i part de la nit resistint 6 assalts vanços fins que, entrada la nit, un capellà els auxilià i el coronel Carrasquet pogué arribar amb els seus homes arribà a Tremp. La Reial Audiència augmentà la recompensa per capturar-lo dotant-lo amb 1.000 doblons, 500 si el capturaven mort, mentre el general francès marquès de Bonás li ordenà que retornés al camp de Tarragona i Tortoda per recollir-hi els homes que allí hi havia escampats abans no arribés l'hivern. Travessà Catalunya amb 22 fusellers fins les muntanyes de Falset i l'horta de Tortosa, reuní 500 homes a peu i 50 a cavall, que li demanaren que de camí a Tremp intentés forçar la vila de Valls per matar-hi el justícia, doncs havia capturat a molts dels seus companys. Valls tenia unes altes muralles que al feien inexpugnable sense artilleria, però el coronel Carrasquet planejà calar foc a les portes per forçar l'entrada; el 5 de desembre de 1719 començà l'atac disparant per les 5 portes alhora per dividir els defensors, mentre emparats per matalasson uns pocs s'acostaren a la Porta del Convent dels Caputxins, hi deixaren uns rostolls i hi calaren. La defensa fou forta i des de dins aconseguiren apagar el foc; els fusellers ho intentaren una segona vegada però no havent reeixint es retiraren i seguiren el seu camí cap a Tremp. El mateix 5 de desembre Felip V destituí al seu primer ministre i el 20 de fenera de 1720 Felip V firmà les condicions de la convenció; el coronel Carrasquet rebé ordres de retirar-se de Catalunya i el 17 de febrer de 1720 es firmà el Tractat de La Haia que posà fi a la Guerra de la Quadruble Alianaça. Felip V hagué de concedir un perdó i amnistia general mentre França, sense necessitat ja dels fusellers catalans, pretenia llicenciar-los i enviar-los de retorn a Espanya mentre oferiren plaça en el seu exèrcit als oficials.

,

Aleshores la majoria dels coronels de fusellers catalans resolgueren prendre 5 grans barques a Port Vendres, embarcar en ells als que volguessin seguir-los, i passar a Maó o Gènova. El 1720, en arribar a Perpinyà, el Coronel Carrasquet fou detingut 15 dies amb el motiu d'investigar-se els desordres provocats a Roca entre els fusellers i els vilatans.

El 4-mai-1720, a l'estrada encoberta de Perpinyà, s'executà la reforma dels batallós de fusellers catalans. Al Coronel Carrasquet se li assignà una pensió de 2.500 francs, ser el segon comandant del regiment de Mr. Alio, una companyia sense derogació del grau, i una altra companyia pel seu germà. Als demés coronels, tinents coronels, i la resta, se'ls assignaren també pensions.

El 26-jun-1720 el Coronel Carrasquet s'embarcà, conjuntament amb 26 oficials, entre Canet i Colliure. Inexperts en la navegació, enlloc d'arribar a Maó anaren a parar a l'alçada de la costa de Barcelona.

El 29-jun-1720 la fragata del Coronel Carrasquet arribà a Maó. Allotjà a tots En Domènec Roca, valencià i agent de l'emperador Carles a l'illa.

El 8-ago-1720 el Coronel Carrasquet es féu a la vela en una embarcació que havia comprat, fent servir bandera anglesa; l'acompanyaven 7 dels seus homes i 10 mariners. Poc després arribà a les costes de Cambrils, on desembarcà, i passà al Coll de Balaguer, mentre la seva embarcació passà al port de Salou. (NH4-682)

El 16-ago-1720, havent transcorregut 8 dies, el Coronel Carrasquet es reembarcà porp de l'Hospitalet i retornà a Maó. (NH4-682)

El nov-1720 el Coronel Carrasquet s'embarcà en una nau de Domènec Roca, l'agent valencià de l'emperador Carles a Maó, i passà a Gènova; des d'allí anà a Viena. (NH4-682)

1721, 2-febrer. El Coronel Carrasquet arriba a Viena

El 2-feb-1720 el Coronel Carrasquet arribà a Viena. L'emperador Carles ordenà que des del primer dia se li assignés pensió de coronel,

Finalment, anà amb els seus oficials fins a Maó, i d’allà a Austria.

Secretament adquirí un vaixell, i amb d'altres oficials s'embarcà cap a Maó, que el tractat d'Utrecht havia deixat sota sobirania anglesa. Des de Maó féu una visita secreta al Priorat (desembarcà en una platja deserta vora Cambrils). Després de tornar a Menorca, es traslladà a Àustria, i l'emperador li reconegué el grau de coronel.

França ja no en volia saber res; els fusellers catalans es van sentir dolguts i enganyats en poder comprovar com tan sols havien esdevingut un instrument en benfici dels interessos francesos. El Carrasclet tenaç i obstinat, encara va intentar de tornar a Catalunya amb els seus guerrillers armats però ja no el van deixar.

Finalment Carrasclet fugir sigilosament de França per mar cap a l'illa de Maó on va arribar el 29 de juny de 1720.

Tornar a Catalunya per visita el seu poble per ultima vegada i la seva familia en un gest d'acomiadar-se de la seva terra estimada, on tants anys i tantes vicissituds havia passat.

Aleshores, Pere Joan Barceló va haver d’emprendre el camí cap a l’exili, i el 7 de febrer de 1721 va instal·lar-se a Viena, on va ser acollit per l’emperador Carles VI (l’arxiduc Carles d’Àustria de la Guerra de Successió), el qual va oferir-li l’assignació monetària corresponent al grau de coronel de l’exèrcit imperial. Aquell mateix any, les noves autoritats militars espanyoles van llançar l’ordre de detenció contra els “sediciosos rebeldes que tomaron sus armas contra las Reales Tropas de su Majestad” a 76 localitats catalanes. El retorn a Catalunya es presentava impossible en aquelles condicions.

No era home de Cort i féu de pagès a Hongria. S'establí a la localitat hongaresa de Mugdia (Hongria)., on adquirí un predi agrícola.

El 1734 comandà una Companyia de Catalans a Nàpols contra les tropes de Felip V; el vaixell que el conduïa fou capturat a Pescara i Barceló fou empresonat a Cadis, fins que (1738), en ésser signada la pau de Viena, fou alliberat i tornà a Àustria.

Des de Viena, Pere Joan i la seva muller van retirar-se a Hongria, on van adquirir unes terres a la vila de Múgdia. Allà va treballar com a pagès fins que, el 1734, va esclatar una nova guerra entre Àustria i Espanya. En aquest context el Carrasclet va tornar a prendre les armes per comandar una companyia de soldats catalans exiliats lluitant contra l’ocupació borbònica de Nàpols. Tanmateix, el vaixell que el conduïa va ser capturat a Pescara per les forces borbòniques i Barceló va veure’s conduit a Cadis on va ser empresonat. No seria alliberat fins el 1740, després de la Pau de Viena.

Amb la mort de l’emperador Carles VI, l’1 d’octubre del 1740, Austria fou envaida pels bavaresos. El 1741 comandà el nou batalló de catalans exiliats mobilitzat per l'emperadriu Maria Teresa contra els bavaresos i li confià el comandament. Carrasclet tenia 60 anys.

És sens dubte un dels militars catalans més importants de l’època, juntament amb en Moragues. Important per la seva projecció internacional, l’ astúcia que tenia i la tàctica que utilitzava. No em descuido el seu patriotisme.

 

 

**Enciclopèdia Catalana.

 

Capçanes. lloc de naixement del coronel Pere Joan Barceló
del qual marxà quan era una criatura,
i on es traslladà a viure-hi de nou el 1709
quan hi comprà una casa després de casar-se amb Na Josepa Figueres, de Vandellós

Llinatge, Naixement i Família

Era rerebesnét d'En Francesc Joan Barcelo[na], qui testà el 1578. (CARRA-69)

Era rebesnét d'En Bertomeu «Barçaló» que era hereu i morí el 4-feb-1634, i de Na Tecla Macip, de Cabacés. (CARRA-69)

Era nét d'En Senén «Barçaló», nascut el 18-set-1605 i morí a Marçà, i de Na Teresa Mallenga, natural de Marçà. (CARRA-69)

Era fill d'En Francesc «Barçaló», nascut a Marçà, i de Na Maria Anguera, de Capçanes, que es casaren el 5-abr-1679. Foren pares de: (CARRA-69)

  • Francesc
  • Agustí
  • Esperança
  • Pere Joan Baptista «Barçaló» (1687-1743)
  • Tecla
  • Llorenç
  • Gertrudis

Així mateix era cunyat d'En Pau Ferrer. (NH4-661)

Eren parents seus Joan Folch, i Josep, Pere i Marc Barceló.

Nasqué a Capçanes, antigament municipi de Tivissa, el 17-des-1687. (NH4-656) (CARRA-69)

Es casà el 23-des-1708 amb Na Josepa Figueres, de Vandellós; foren pares de: (CARRA-69)

  • Pere Joan Barceló, nat d'un dia, que morí el 22-nov-1709 (CARRA-69)

[És possible que tingués un altre fill, al qual hauria anomenat, també, Pere Joan]

Marçà. Tot i que el coronel Carrasquet havia nascut a Capçanes.
quan aquest era encara una criatura la família Barceló es traslladà a Marçà,
lloc on visqué el coronel fins el 1709, quan retornà a Capçanes.

Àlies: «Carrasclet»?? .... o «Carrasquet».

Segons narrà el propi coronel Pere Joan Barceló a En Francesc de Castellví (1682-1757), els seus pares eren d'origen humil; es traslladaren del lloc de Capçanes al lloc de Marçà -tots dos dins de l'antic municipi de Tivissa- per haver-hi heretat la família una petita casa amb alguns béns quan ell era una criatura. El pare, Francesc Barceló, procurava mantenir la família ocupant als seus fills Francesc i Pere venent llenya amb dos ruquets a la vila de Falset. Com narrà ell mateix la llenya que venien era normalment d'alzina de «carrasca», i com que encara era una criatura la gent de Falset acabà per posar-li el malnom de «Carrasquet». (NH4-656)

En resum doncs, l'àlies autèntic del coronel Pere Joan Barceló fou el de «Carrasquet», i així ho indiquen totes les fonts que estan relacionades amb la seva vida:

  • El propi coronel Barceló relatà la seva vida a En Francesc de Castellví (1682-1757) per la història de la Guerra de Successió que aquest estava redactant -Narraciones Históricas-, i la forma que féu servir era la de «Carrasquet».
  • El 1725, en un document austríac sobre oficials militars que cobraven pensió, i on el propi coronel Barceló féu un resum del seu historial, hi figura com a «Pedro Barceló y Carrasquet».
  • El 1735, en un document italià, el soldat Joan Perera explicà que «Ed essendo passato a Napoli con Carrasquet»; i així mateix un altre soldat, Francesc Raijón, explicà en el seu informe que: «fù in Napoli l'anno passato con Carrasquet».
  • El 1743, en un document de Viena, redactat en llatí, sobre el pagament de pensions del darrer trimestre, hi figura: «Carrasquet y Barcelló, Petrus»
  • En el registre de la seva mort a l'església alemanya de Breisach: «ha mort el molt noble i graciós senyor Pere Joan Barceló de Carrasquet»

El fet que tant diverses fonts, totes relacionades amb ell personalment -inclosa la biografia que narrà ell mateix-, hi figuri sempre la forma «Carrasquet», no deixa lloc a dubte sobre quin fou i com s'anomenava a sí mateix el coronel Pere Joan Barceló.

Altrament, els botiflers l'anomenaven «Carrasca», tal i com es documenta en els arxius de Reus quan aquesta vila fou atacada el 1719 pels «miquelets de Carrasca»; parlen de «la defensa que férem nosaltres lo dia 26 del passat, avent ferit gravement en ella al germá del Carrasca»; «tots los miquelets, y señaladament los dos germans Carrascas estáven inexorables»; «ab lo mateix Carrasca, cabo dels miquelets»; «aggregar-se als miquelets de Carrasca», etc. I d'igual manera, però en castellà, els informes dels borbònics l'anomenen «Carrasco», «Carrasco y sus sediciosos», així com també apareix amb la mateixa forma en els pregons de captura: «Pedro Juan Barceló por renombre Carrasco».

Manuscrit de 1799,
obra de Celdoni Vilà

Com s'originà la forma incorrecte «Carrasclet? El 1954 l'historiador reusenc Josep Iglésies i Fort publicà a la "l'Associació d'Estudis Reusencs" un manuscrit que havia trobat als arxius de Reus. Es tractava d'un manuscrit escrit per Celdoni Vilà i Torroja (1769-1821) en el què recull diverses notícies, rumors i anècdotes de tot allò ocorregut a Reus des del 1714 fins el 1749. Com el mateix historiador Josep Iglésies assenyalà, el manuscrit estava inacabat, resultant en seguit de dades sense trabar i inconnexes, però que resultava interessant publicar-lo per la perspectiva local que donava. L'autor del manuscirt Celdoni Vilà i Torroja (1769-1821) l'escrigué des d'una perspectiva botiflera, però no havia estat coetani als fets doncs havia nascut molts anys després; com ell afirma, la major part de les dades les havia copiat d'un dietari més antic, l'autor del qual era Ramon Fina, un difunt austriacista. El manuscrit de Celdoni Vilà i Torroja (1769-1821) porta per títol "Amor al Rey, y a la Pàtria, vinguda de Pere Juan Barceló, dit Carrasclet, en Reus", i com el mateix autor deixà assenyalat en la contraportada «"Lo Amor al Rey, y a la Pàtria", son vàrias notícias ocurregudes en Reus, comensant en lo any 1714, y en particualr en 1719, sobra los disturbis del cedisiós Carrasclet etc. etc. Recopilades per mí, Celdoni Vilà, natural del mateix pobla que sos originals dietaris de Ramon Fina, estan recondits en casa de Joan Baptista Ferrando, argenter, de la mateixa vila de Reus. Any 1799".

Celdoni Vilà i Torroja (1769-1821)
fou qui inventà,
o adaptà, la forma incorrecta «Carrasclet»

El responsable de l'error fou doncs Celdoni Vilà i Torroja qui en el seu manuscrit de l'any 1799 inventà, o adaptà, les formes incorrectes de «Carrasclet» i «Carrascl; però com que el seu manuscrit havia restat inèdit, i perdut, als arxius de Reus, mai no hagués tingut cap mena de repercussió sinó hagués estat perquè, el 1954, l'historiador reusenc Josep Iglésies i Fort publicà el manuscrit. Fou així com la l'error comès per una persona, Celdoni Vilà i Torroja el 1799, començà a propagar-se l'any 1954; encara més, i amb la bona fe de recuperar la memòria històrica del coronel Pere Joan Barceló, el mateix historiador reusenc Josep Iglésies i Fort publicà el 1961, a "Rafael Dalmau, Editor", un petit llibret monogràfic sobre la vida del coronel que portava per títol "El guerriller Carrasclet"; el llibret de l'editorial Dalmau tingué èxit i fou reeditat el 1985, el 1986, i encara el 1996, contribuint de manera desisiva a difondre la forma incorrecte «Carrasclet», una forma que el propi coronel Pere Joan Barceló mai no utilizà, ni cap dels seus contemporanis, ja fossin patriotes o botiflers, mai no conegué. Però la forma erròrniia or es popularitzà de tal manera a finals del segle XX que així és com apareix al monument que la vila de Capçanes, vila natal del coronel, li dedicà en homenatge.

Grau militar: «comandant d'arcabussers» o «coronel de fusellers»

El 1705 el Coronel Josep Nebot lliurà patent de capità de fusellers al seu pare, i probablement com era habitual, llibertat per nomenar els seus sotsoficials; el seu pare nomenà tinent al seu germà Francesc, i a ell el nomenà alferes. Mort el seu capità, i vers el 1708, serví de tinent de fusellers al regiment del coronel Josep Farriol "Japot"; després, el 1711, serví també de tinent de fusellers al regiment del coronel Joan Falcó. Per tant, fins al grau de tinent, tingué patent reial concedida per Carles d'Àustria. Després, el 1713, proclamada la continuació de la guerra per la Junta de Braços, serví de capità de fusellers al regiment del coronel Josep Vidal, i per tant, la patent de capità li fou concedida pels Tres Comuns de Catalunya.

Quan En Francesc de Castellví parla dels fusellers catalans al servei de França, assimila 1 batalló d'arcabucers francès -format per 1.000 homes- a regiment de fusellers catalans -format per 1.000 homes-, raó per la qual li assigna grau de coronel a En Pere Joan Barceló. Això no obstant, assenyala que la patent concedida pel Duc de Berwick no li fou donada fins l'any 1719, i no abans, raó per la qual no seria correcte assignar-li un grau superior al de capità fins l'any 1719. Més encara, En Francesc de Castellví consigna que la patent era de coronel d'un regiment de fusellers, però en realitat la patent que li entregà Berwicl era de comandant de batalló d'arcabussers. Això no obstant, i segons es desprèn dels registres de pensions, l'exèrcit austríac li reconegué aquest grau com a equivalent al de coronel, raó per la qual, i seguint el mateix criteri que aplicà l'exèrcit austríac, www.11setembre1714.org equipara també els graus i des del 1719 el designa com a coronel.

Bergant i assassí? ..... senzillament un miquelet català

Els borbònics i els botiflers el descrigueen com a «facineroso, ladrón y asesino». Tampoc les opinios dels militars francesos, a les ordres dels quals lluitava, eren gaire favorables; el general Bonás el qualificà de «assassin et vouleur» [assassí i lladre], i el mariscal Duc de Berwick en tenia una opinió similar: «Carrasquet est un brigán et un assessin qui ne cherche point à combattre mais seulament à tuer et piller les paisans» [Carrasquet és un bergant i un assassí, que no busca punt a combatre sinó solament a matar i saquejar els paisans]. (GAUS-560)

En la mateixa línia de violència es manifestà Castellví, i es que el coronel Carrasquet fou implacable en la repressió contra els botifler atemorits pels seus assassinats selectius i contra els quals es dirigia tota la violència. (HMC3-256)

Així mateix, per la campanya de 1719, el coronel Carrasquet comandava el seu batalló muntat a cavalla amb tots els seus oficials i sotsoficials, així com amb els capellans; el coronel sempre tingué cura d'enquadar-ne en el seu batalló, alguns dels quals foren capturats pels borbònics. (CARRA-12) La repressió duta a terme pels borbònics contra l'església catòlica no era oblidada i en aquesta direcció el capità general borbònic manifestà la seva preocupació pel creixent de religiosos a Catalunya en l'antesala de la invasió francesa. Altrament, els botiflers s'empararen rere els religiosos a fi que intercedissin per ells davant el coronel Carrasquet. A tall d'exemple s'esmenta l'ascendència amb el coronel Carrasquet que tingué sempre el Prior de Reus. (CARRA-13)

Descripció i uniforme

Lúnica decripció contemporània del coronel Carrasquet prové del comandant borbònic de Miravet que en una carta enviada al corregidor de Tortosa el coronel Juan Antonio Pando y Patiño el descrigué de la següent manera: «el anda muy bien montado, vestido a veces de grana, y otras azul con la capa azul, perucha castaña con bolsa, un espadín de plata siempre, que le fue regalado en Reus, y un guardasable bajo la silla del caballo». (GAUS-560)

 

1687, 17-desembre. Bateig

La partida de baptisme d'En Pere Joan Barceló diu: (CARRA-67)

"Vui als 17 xbre de 1687 yo Jordi Nebot pvre. y Recto de Capsanes e. batejat en la Iglesia de Capsanes, a Pere Joan Batiste fill llegitim y natural de Francesch Barçalo, y de Esperança Anguera conjuges de Capsanes foren padrins Pere Barçalo fadrí de Marça y Maria Anguera donsella de Capsanes"

1705, agost. El Coronel Josep Nebot passa a les muntanyes de Falset i Ribera d'Ebre

El ago-1705 el Coronel Josep Nebot passà a les muntanyes de Falset i Ribera d'Ebre, on reuní fins a 40 homes. (NH1-575)

1705, agost. El pare, Francesc Barceló, capità de Fusellers

El 1705 el Coronel Josep Nebot lliurà títol de capità de fusellers a En Francesc Barceló -pare-, de tinent a En Francesc Barceló -germà-, i d'alferes a En Pere Barceló. (NH4-656)

1705, agost. El Coronel Josep Nebot passa a l'Aragó per socórrer el Comte de Cifuentes

El ago-1705 el Coronel Josep Nebot amb els homes que havia reclutat, passà a l'Aragó, al Valle de Algars, on se li uniren també uns 20 aragonesos. Llavors s'apostà entre Maella i Batea, a fi de rescatar el Comte de Cifuentes Fernando de Silva, que es trobava amagat en aquelles terres. Aquest havia escapat del seu presidi a Madrid i passat a l'Aragó. Havent caigut malalt, el Coronel Blas Ferrer, natural de Montroig, ajudà al Comte de Cifuentes passà a Alcañiz, i d'allí a Casp, però estant malalt, el Coronel Josep Nebot descartà traslladar-lo a Catalunya. (NH1-575)

1705, 1-setembre. Mort del seu pare el Capità Francesc Barceló

El 1-set-1705 morí el seu pare el capità Francesc Barceló. (CARRA-69) (NH4-656)

[Probablement, a partir d'aleshores el seu germà major, també anomenat Francesc, esdevingué capità de la companyia]

1706. Companyies de fusellers de la Ribera d'Ebre

El 1706 es formaren les 9 companyies soltes de fusellers de la Ribera d'Ebre. El Capità Francesc Barceló en formà una, i els seus 2 fills tingueren el servei de tinent i d'alferes respectivament. (NH4-656)

1707, 25-abril. Batalla d'Almansa

El 25-abr-1707 es lliurà la Batalla d'Almansa.

1707, 1-maig. El rei informa els Tres Comuns de la Batalla d'Almansa

El 1-mai-1707 Carles III informà als Tres Comuns de Catalunya de la Batalla d'Almansa. (NH2-372)

1707, maig. El rei ordena alçar més companyies de fusellers a l'Ebre

[Segons la font de Castellví, foren 20 companyies; NH2-372]

El mai-1707 Carles III ordenà formar Companyies de fusellers a la Ribera d'Ebre, que en pocs dies estigueren complertes, sobre el peu de les companyies que ja estaven alçades per guardar l'altre riba de l'Ebre. (NH2-372)

En foren nomenat capitans els següents: Joan Andreu, Francesc Barquer, Francesc Barceló, Francesc Casserras, Joan Falcó, Ambrosi Fes, Josep Galceran, Josep Gay, Andreu Massip, Francesc Molins, Francesc Nogués, Josep Pallisser, Josep Pedrol, Josep Puig, Josep Pujol, Lluís Serra d'Ascó, Andreu Tonet, Pere Vidal, Josep Vidal de la Sínia. (NH2-429)

1708. Regiment de Fusellers "Farriol"

El 10-set-1707, al Castell d'Os de Balaguer, s'ahvia rendit el coronel borbònic de fusellers Josep Farriol àlies "Japot"; aquest havia pres partit per Carles III. (NH2-414) (NH3-457)

És probable que fos vers el 1708, quan la companyia del Tinent Pere Barceló "Carrasquet" fos agregada al Regiment de Fusellers nº "Farriol"; ell mateix explicà el 1725, fent un breu historial militar, que: "Assí mesmo sirvió en el regimiento de fusileros de Japot, y passó a ser del de Falcó."

1708. Emboscada del Tinent Pere Barceló

El 1708, a la ribera d'Ebre entre Miravet i Benifallet, el Tinent Pere Barceló amb 45 fusellers prengué una barca amb 42 soldats borbònics i 1 tinent d'Asturies. (NH2-535)

1708, 10-octubre. Defensa de Falset

Els comandants borbònics apostats a l'altre banda de l'Ebre entre Móra i Flix, cansats de la incomoditat que els fusellers donaven als seus quarters i combois, resolgueren desallotjar-los de la vila de Falset, que era el seu abric. Destinaren a l'acció al coronel Francisco Bustamante amb 1.000 infants i 400 cavalls. El 10-oct-1708 es posà en marxa guiat pels veïns del Pinell, filipistes, a través de camins desviats, però no ho aconseguí perquè abans el Coronel Farriol s'hi introduí el mateix dia 10-oct-1708 amb 600 fusellers. El coronel Bustamante pensadava que estava presidiada per 100 fusellers, i el 11-oct-1708, 10:00h, atacà la vila trobant-se però més resistència de la pensada. Dues vegades repetí l'avanç però fou rebutjat. Es mantingué tota la nit i oferí capitulació, però els fusellers es negaren al tracte. Com que el coronel Bustamante no esperava més tropes acabà per retirar-se a les 17:00h, deixant 80 morts i 68 ferits. El Capità Pedrol i Tinent Barceló amb 70 fusellers li molestaren la retirada, mentre els vilatans del Pinell cobrien la retirada de les tropes borbòniques. El foc entre ambdós durà fins a l'arribada a la planura. (NH2-541)

1708, 23-desembre. Casament a Capçanes

La partida de casament d'En Pere Joan Barceló diu: (CARRA-67)

"Als vint y tres dies del mes de xbre del añ mil set cents y vuit en la pnt. Iglesia de Capsanes yo mos. Filip Pena Rector he asistit al matrimoni e o he desposat a Pere Joan Barçaló fadri de la pnt. par. fill llegitim y natural de Francesch Barçalo y Esperança Anguera conjuges, ab la honesta Josepha Figueres dª filla llegitima y natural de March Figueres, y Llucia Margalef conjuges de la parª de Vandellos habitants en la pnt de Capsanes en presentia entre altres de Joan Ferrer pages y de Ramon Barçalo fadri de la pnt. parroª per testimonis "han rebut les benedictions nubsials a 23 juliol del añ 1709" "

1708, 30-desembre. Emboscada del Tinent Barceló

El 30-des-1708 a Prat del Compte el Tinent Puig i el Tinent Barceló amb 70 fusellers prengueren un comboi de 170 atzembles, 19 presoners, i molt equipatge. (NH2-541)

1709, 4-febrer. Compra d'una casa als sogres a Capçanes

El 4-feb-1709 quedà registrada la compra-venda de la casa on visqueren En Pere Joan Barceló i Na Josepa Figueres. Els venedors eren N'Andreu Figueres i el pares d'aquest Josep Figueres, fills i habitants de Vadellós, que vengueren la casa que tenien a Capçanes a En Pere Joan Barceló per l'import de 60 lliures; tal com era habitual a l'època el pagament era fraccionat: 5 lliures i 12 sous al comptat, i tres pagues per la resta en les dates de Santa Maria, Sant Iscle i Sant Miquel. (CARRA-68)

"Als vint y tres dies del mes de xbre del añ mil set cents y vuit en la pnt. Iglesia de Capsanes yo mos. Filip Pena Rector he asistit al matrimoni e o he desposat a Pere Joan Barçaló fadri de la pnt. par. fill llegitim y natural de Francesch Barçalo y Esperança Anguera conjuges, ab la honesta Josepha Figueres dª filla llegitima y natural de March Figueres, y Llucia Margalef conjuges de la parª de Vandellos habitants en la pnt de Capsanes en presentia entre altres de Joan Ferrer pages y de Ramon Barçalo fadri de la pnt. parroª per testimonis "han rebut les benedictions nubsials a 23 juliol del añ 1709" "

1709. Emboscada del Tinent Pere Barceló

El 1709 prop de Móra el Tinent Pere Barceló amb 27 fusellers prengué 165 atzembles i 8 cavalls al un comboi borbònic. (NH2-642)

1710, ~14-setembre - 1710,~14-desembre. Mort del Coronel Josep Farriol "Japot"

Durant el setge austriacista de Morella, morí el coronel Josep Farriol àlies "Japot", a la vila de Villibana. [Vallibona o Vallivana] (NH3-82)

1711. Regiment de Fusellers "Falcó"

El 1711 fou nomenat coronel de l'Esquadra de la Ribera d'Ebre el comandant Joan Falcó.

1711, 14-març. Emboscada prop de Batea

El 14-mar-1711 a la Vall de Quadret, prop de Batea, el Tinent Barceló del Regiment de Fusellers de Joan Falcó amb 48 fusellers emboscà un destacament borbònic de 35 cavalls que anava cap a Saragossa; capturà 22 cavalls i al Brigadier borbònic Marqués Ordoño. (NH3-262)

1711, 28-març. Mort del Capità Francesc Barceló en una emboscada

[Probablement, el capità Francesc Barceló es refereix al seu germà gran]

El 28-mar-1711, entre Corbera i Móra d'Ebre, el coronel Joan Falcó amb 5 companyies del seu regiment de fusellers atacà en emboscada un comboi escortat per 150 cavalls i 300 granaders. Es trabà un sanguinari combat, i després de 3 quarts d'hora de foc continu, els fusellers de Falcó prengueren 165 presoners, quedant morts al camp 114 borbònics; entre els presoners, 1 tinent coronel, 3 capitans i 8 oficials, i del comboi, 380 atzembles carregades de farina i pretrets, així com 24 cavalls. Els fusellers de Falcó tingueren 38 morts i 46 ferits, dels quals 4 capitans, un dels quals era Francesc Barceló, que morí de les ferides. (NH3-262-263)

1711, 10-novembre. Cop de mà a Móra d'Ebre

El 10-nov-1711 el Tinent de Fusellers Pere Barceló amb 18 homes prengué prop de Móra d'Ebre, a les Cabanyes, 2.700 caps de bestiar i els portà a l'altre riba de l'Ebre pel pas de Garcia. El coronel borbònic Francisco Bustamante, amb un destacament de 600 homes, marxà amb celeritat per prendre'ls el pas, però no arribà a temps. (NH3-266)

El riu Ebre vist des del Castell de Móra d'Ebre

1713, juny. Evacuació de les tropes i ordre d'empresonament contra Falcó

Vers jun-1713, havent rebuts ordres d'evacuació les tropes imperials, el Coronel Emmerich Franz von Faber, a Tarragona estant, s'adreçà al Coronel Joan Falcó i li indicà que per la gran quantitat d'assalts que havia realitzat contra les tropes borbòniques, es deia que tenia molts diners, i que per tant en volia una part en préstec.

El Coronel Joan Falcó es negà a prestar-li diners i el Coronel von Faber despatxà en secret ordre d'empresonar-lo sota diversos pretextos. Informat, el Coronel Joan Falcó s'acollí a l'indult general que oferien les tropes borbòniques a aquells que deixaven les armes i passà a Tortosa, on els borbònics el reberen bé per la gran fama que havia obtingut pel seu valor.

1713, 9-juliol. Es proclama a Barcelona la continuació de la guerra

El 9-jul-1713 es proclamà a Barcelona la continuació de la guerra.

1713. Regiment de fusellers del Coronel Antoni Vidal

El 1713 el govern concedí patent de coronel de fusellers a N'Antoni Vidal perquè aixequés un regiment fora de Barcelona: Regiment de Fusellers de Muntanya nº9 "Antoni Vidal". (NH3-705)

Un dels capitans del qual seria Pere Joan Barceló "Carrasquet". (NH4-657)

1713, 3-octubre. El General Nebot ordena al Coronel Antoni Vidal marxar a Prades

El 3-oct-1713, després que l'Expedició del Diputat Militar hagués desemparat Manresa, travessat el Coll Daví, Sant Llorenç Savall i Caldes, el General Rafael Nebot donà ordres sobre la marxa al Coronel de Fusellers Antoni Vidal que, amb 100 fusellers, marxés a les muntanyes de Prades per commoure els vilatans. (NH3-659)

1714, 4-maig. Emboscada del Capità Barceló "Carrasquet" al Coll de Balaguer

El 4-mai-1714 el Capità de Fusellers "Carrasquet" apresà al Coll de Balaguer un comboi amb 80 atzembles i prengué 28 presoners. Mentre estant el Coronel Antoni Vidal estava a Alforja amb 1.000 homes, a on el general borbònic Boumon anà a atacar-lo amb 1.400 homes perquè volia passar a la Cartoixa d'Escala Dei. El Coronel Antoni Vidal havia ocupat els passos i el combat durà 2 hores; finalment el general borbònic Boumon retrocedí a Reus. (NH4-87)

1714, primers-juliol. Coronel Vidal envia al Capità Carrasquet al Coll de Balaguer

A primers-jul-1714 el Coronel Antoni Vidal envià el Capità de Fusellers "Carrasquet" al Coll de Balaguer amb 40 homes, amb la missió d'interceptar algun correu. El Capità Carrasquet en capturà 2, i així mateix 2.800 caps de bestiar. Acudiren al soroll 160 granaders borbònics i 50 cavalls, i els fusellers s'abrigaren dels turons; s'ensegué el foc mentre els fusellers anaven pujant a les muntanyes i, des dels rescolls que anaven trobant, feriren a 60 granaders; així mateix els prengueren 10 cavalls. El foc durà des del matí fins el migdia, aconseguint les tropes borbòniques recuperar 1.000 caps de bestiar mentre els fusellers s'internaven per les muntanyes. (NH4-88)

Entrada al Coll de Balaguer des de Tarragona, amb el mar a la dreta.
(En aquest gravat del 1811 s'hi observa al bell mig el Fort de Sant Felip,
construït el 1719 per acabar amb els atacs dels fusellers al Coll de Balaguer)

1714, 30-agost. Mor del coronel Antoni Vidal a la presa de Falset

El 29-ago-1714 el Coronel Antoni Vidal amb 400 fusellers i crescut nombre de vilatans anà a atacar la vila i el castell de Falset, que presidiaven 130 soldats del Regiment borbònic "Madrid". Els fusellers feren 2 assalts i el 30-ago-1714 els soldats borbònics feren crida i es rendiren presoners salvades les vides, havent tingut 14 morts i 34 ferits. Durant el segon assalt quedà ferit mortalment el Coronel Antoni Vidal, morint el mateix dia 30-ago-1714. Aquest, essent conscient poc abans que anava a morir, féu venir els seus homes i a En Lluís de Magrinyà, veí de la vila, i els parlà de la següent manera:

"Que la ciutat de Barcelona li havia conferit poder en cas d'enfermetat o altre accident per poder nomenar comandant al Senyor Lluís de Magrinyà, i així nomeno per vostre comandant el Senyor Lluís de Magrinyà i us demano que l'obeïu. Amics i fills meus, vaig a morir, i us prego que primer escolliu la mort, que faltar al jurament fet al rei, i a la deliberació presa pels Braços Generals. Més val morir, que no quedar sense llibertat. Penso haver seguit allò just, i en això haver fet allò que manava Déu, servint amb felicitat al meu rei i a la meva Pàtria"

Després demanà perdó a tots, s'acomiadà d'ells, i morí poc després. (NH4-184)

Els seus homes ploraven, però estaven tant enfurismats que els cures i clergues de la vila feren tancar dins l'església a tots els presoners tement perquè no fessin una matadegolla salvatge; es posaren a la porta exhortant-los a revernciar el sagrat del temple i aconseguiren contenir-los. (NH4-184)

1714, 12-setembre. Capitulació de Barcelona

El 12-set-1714 capitulà Barcelona.

1714, 30-agost-17-setembre. Els homes del Coronel Antoni Vidal

El Coronel Lluís de Magrinyà, aclamat comandant, despatxà 3 partides; un d'aquestes anà al Coll de Balaguer, on prengué 1 comboi i 28 cavalls, quedant mort el coronel borbònic que el comandava. En l'atac els fusellers tingueren 4 morts i 7 ferits; així mateix no donaren quarter amb els borbònics, matant-los a tots. (NH4-184)

El coronel borbònic Solís, amb 400 infants i 300 cavalls, passà a la Conca de Barberà apoderant-se d'aquella comarca i el 7-set-1714 arribà al Reial Monestir de Poblet, on prengué pres al boticari, fra. Magí, amenaçant-lo que si no declarava on estaven els ferits a qui havia donat medicines patiria la seva persona. El 8-set-1714 el coronel Solís manà penjar als fuesellers que hi havia ferits a l'hospital del monestir. El regiment borbònic es mantingué a despeses del monestir fins que reberen la notícia de la rendició de Barcelona. (NH4-184)

El 17-set-1714 uns 150 fusellers del difunt Coronel Antoni Vidal, no tenint encara notícies de la rendició de Barcelona, estaven emboscats al Coll de Balaguer. Allí atacaren un comboi borbònic que comandava el jove coronel de 20 anys comte de Beaumont, germà del príncep de Chimay i del marquès de Vère. Els fusellers del difunt Coronel Vidal no donaren quarter als borbònics, i els materen a tots. (NH4-184)

Vista del Fort de Sant Felip, construït el 1719
des de l'interior del Coll de Balaguer.

1714, 28-setembre. El capità Pere Barceló "Carrasquet" obté perdó reial de Felip V

El 28-set-1714 el capità Barceló passà a la vila de Cornudella, i a la de Reus, amb 96 fusellers. Allí entregaren les armes al coronel borbònic comte de Silly, i a cadascún se li lliurà un paper amb el perdó reial de Felip V. (NH4-657)

1714. Es retira a la seva casa de Marçà

El 1714 el En Pere Barceló es retirà a la seva casa de Marçà. (NH4-657)

1714, 14-octubre. Discussió amb un tinent borbònic, capturat i empresonament a Falset

[Segons consigna Castellví, l'incident tingué lloc el mateix 1714, però segons consignà el coronel Carrasquet l'any 1725 a Viena, la seva detenció ocorregué el 1718]

Pocs dies després de retirar-se a la seva casa de Marçà entrà a lloc un tinent de cavalleria borbònic amb 30 soldats per a cobrar-hi al contribució. El tinet borbònic fou informat que En Pere Barceló havia estat capità de fusellers i l'ultratjà de paraula, arribant inclús a aixecar el seu bastó per a pegar-lo. En Pere Barceló se n'apartà i li respongué que aquell no era el tracte que li havien promès, però el tinent borbònic continuà injuriant-lo i el titllà amb l'insult de "rebel". Això d'acusar-lo del crim de ser "rebel" ja fou massa i si no hagués estat perquè els soldats borbònics actuaren ràpidament el tinent borbònic hauria mort a les mans d'En Pere Barceló. En vistes del problema En Pere Barceló acabà fugint del poble i anà cap a les muntanyes. (NH4-657)

El 14-oct-1714, malgrat que vivia amb recel, fou capturat i empresonat a Falset. Per aconseguir prendre'l s'havien juntat el justicia de Vilanova i els jurats Pere Vidal i Olivas. Quan aquests intentaren prendre'l En Pere Barceló es defensà, però la gent armada acudí ràpidament a socórrer el justicia de Vilanova podent evitar que fos colpejat amb una falç. Però passades 2 hores aconseguí fugir del calabós on l'havien pres; prengué al sentinella que guardava les armes, li prengué el fusell, i es retirà a les muntanyes. El perseguí el justicia de Falset amb el somatent, però no el prengueren sinó que acabaren convenint amb ell; li donaren munició i se n'anà a les muntanyes. (NH4-657)

1715-1716-1717. Emboscat a les muntanyes i assalts a combois

Durant els següents mesos estigué emboscat a les muntanyes sense que es sapigués res d'ell. El 1715 tingué avís que un destacament de Marçà passaria a casa seva per endur-se'n els pocs béns que hi tenia. En Pere Barceló reuní una partida de 30 vilatans i atacà el destacament quan es retirava pels congostos del Coll de la Teixeta. Sorpresos, els 54 soldats foren desarmats, els prengué allò que se'n duien, i els deixà anar sense ferir-ne a cap. Abans de deixar-los anar encarregà al tinent que comandava la partida que informés al comandant de Tarragona que el deixessin estar, que el perseguien sense raó. Després es retirà novament a les muntanyes. (NH4-657)

El 1715-1716-1717 continuà visquent emboscat; vivia en una cova que tothom desconeixia a excepció del seu germà i la seva muller. Periòdicament rebia avisos dels combois que pasaven de València a Catalunya i, un cop reunida la seva partida, anava al Coll de Balaguer amb els seus companys, els assaltava i els robava allò que li era necessari pel seu sustent sense fer-los mal. Llavors es separaven i ell tornava a la seva cova. (NH4-657)

1715-1716-1717. Santuari d'Escornalbou

Dos cops a l'any anava al santuari d'Escornalbou; allí un religiós de gran opinió el tenia amagat durant 3 dies i s'hi confessava. (NH4-657)

Vistes des del claustre del monestir d'Escornalbou,
on el coronel Carrasquet trobava l'empara dels religiosos.

1717, gener. La Regència de França s'alia amb Gran Bretanya i les Províncies Unides

El gen-1717, havent mort el rei Lluís XIV i estant la regència en mans del duc Felip II d'Orleans, França s'uní a la Triple Aliança de La Haia.

El feb-1717 el govern de Madrid solicità que s'allistessin als veternas de guerra que havien servit de voluntaris, fusellers o soldats. (NH4-658)

1717, febrer. Empresonament de la mare d'En Carrasquet i de fusellers veterans

El governador de Tarragona ordenà prendre la mare d'en Carrasquet pensat que aquest era el responsable de l'assassinat, a Falset, d'un tinent coronel francès acabat de casar, i que era nebot de Mr. Laouvigny, governador que havia estat de Lleida. (NH4-658)

[Castellví dóna per cert que el coronel Carrasquet no executà aquesta mort, i que la opinió més probable és que el motiu fou certa llibertat que cometé el dit oficial francès a Mallorca; NH4-658]

El 24-mar-1717 el govern ordenà prendre a 9 fusellers veterans per sospitar que podien ser companys d'En Carrasquet. Avisat aquest, els atacà junt amb 10 companys fusellers quan el destacament passava pel congost de la Teixeta amb els 9 companys detinguts. Sense fer-los mal, alliberà els companys i digué als soldats del destacament que diguessin al governador de Tarragona que deixés de perseguir-lo, que no era culpable de res, que es tractava d'acusacions falses, i que li suplicava que alliberés la seva mare. (NH4-658)

1717, 24-març. Atacs contra els sometents que el persegueixen

El mateix 24-mar-1717, amb les armes preses al destacament, i reforçat amb 42 vilatans, atacà un destacament de 160 vilatans que acompanyaven als Justícies que havien anat a reconèixer la vila de Riudecanyes. Durant l'atac moriren 2 vilatans, alguns quedaren ferits, i desarmà la resta. Després anà a Escornalbou on hi havia 100 homes del sometent. Allí en desarmà fins a 63. Aquestes notícies provocaren que diversos vilatans s'uníssin a la partida d'En Carrasquet: uns perquè temien ésser presos, altres perquè els tributs els havien fet caure en la miseria. (NH4-658)

1717, abril. Destacaments militars s'uneixen al sometent per capturar-lo

El 3-abr-1717 s'uniren 2 destacaments, un de Tarragona i un de Tortosa, s'uniren al sometent local per batre tota la serralada. El 9-abr-1717 el coronel Brabante atacà la partida d'En Carrasquet a Marçà. En l'enfrontament hi hagué alguns morts entre ambdós bàndols i En Carrasquet amb els seus homes es retirà a Serra de Llaberia. El 11-abr-1717 el destacament del coronel Brabante s'endinssà a la Serra de Llaberia. En Carrasquet, amb 42 homes, s'anà retirant per les muntanyes de Tivissa. Dividí els seus homes, però ocupats els passos per les tropes, no pogueren resistir junts. Al final En Carrasquet s'amagà sol en una cova. La tropa, per més que el buscà per la Serra de Llaberia, no el pogué trobar i es retirà. (NH4-658)

1717, abril ~ 1718, març.

(sense dades)

Serra de Llaberia

1717, agost. Felip V envaeix el regne de Sardenya

El ago-1717 les tropes borbòniques envaïren el regne de Sardenya. El Virrei de Sardenya, Josep Antoni de Rubi i de Boixadors marquès de Rubí, comandà al coronel Jaume Carreras del Portal per a la defensa de Càller, i nomenà al Jutge Josep Plantí responsable de la defensa de l’Alguer i Castell Aragonès. (PLANTÍ) El 22-ago-1717 l'armada borbònica començà l'atac contra Caligari; 8.000 soldats borbònics desembarcaren i acamparen a la plaça de Llatzaret. El Marqués de Lede exigí al Marquès de Rubí la rendició del Regne de Sardenya. Però aquest s'hi negà i la Ciutat de Caligari fou sotmesa a setge. El 17-set-1717, en una desesperada situació, el Marquès de Rubí pogué retirar-se del castell, quedant sota la governació del coronel Jaume Carreras i del Marquès de la Guàrdia. La guarnició del castell estava formada per:

Finalment, el 30-set-1717, assetjat ja per 10.000 homes i després de 6 dies d'intens bombardeig per l'esquadra borbònica, s'acordà la firma d'una capitulació. Les tropes pogueren sortir de la plaça i foren traslladades, el 6-oct-1717, a Gènova.

1718. Felip V prepara la invasió del regne de Sicília

El 1718 el primer ministre de Felip V, el cardenal Alberoni, començà a preparar la invasió del Regne de Sicília.

1718. La Regència de França alça batallons de fusellers

La Regència de França en mans del Duc Felip II d'Orleans començà a alçar batallons de fusellers amb els veterans de guerra que fugien a França davant les reticències dels soldats francesos a lluitar contra Felip V. Amb els veterans de guerra es completaren els 3 batallons de fusellers al servei de França que hi havia al Roselló. (NH4-661)

1718, març. En Pere Joan Barceló rep cartes de França

Els mesos de mar-1718, abr-1718, i mai-1718 En Pere Joan Barceló rebé 3 cartes del coronel de fusellers Torres, de Torà, escrites des del Rosselló. En les cartes aquell el persuadia perquè passés a França afirmant que s'iniciaria una nova guerra en nom de l'emperador Carles, i que el general francès Fimarcon li oferia nomenar-lo coronel de fusellers. (NH4-658)

1718, maig. En Carrasquet passa a França

El mai-1718 En Carrasquet sortí de les muntanyes de Prades i, prop d'Escala Dei, es reuní amb el seu germà, la seva muller, i 9 companys. A les muntanyes de Tivissa deixà al seu germà el comandament de la partida formada per 165 homes. Marxaren a peu i prop de Bagà prengueren 7 cavalls; a la Cerdanya i poble de la Valira desarmà a 42 vilatans; travessaren senders intrincats i pagà al guia 10 doblons; finalment arribaren a Perpinyà el 15-mai-1718. (NH4-658)

1718, juny. El Coronel Carrasquet allibera els seus familiars a Falset

Havent arribat a Perpinyà el 15-mai-1718, i després de restar-hi 8 dies a Perpinyà, el Coronel Carrasquet tornà a Falset amb 13 homes. Allí desarmà 40 vilatans que servien de guardies a la presó i alliberà la seva tieta i la seva germana. Després prengué al jurat en cap Llambert Olivas, natural de Reus, que era qui més l'havia perseguit, i l'executà. Llavors es retirà a les muntanyes esperant que l'armada espanyola salpés del port de Barcelona amb el gruix de l'exèrcit borbònic. (NH4-659)

1718, 17-juny. Salpa de Barcelona l'armada borbònica cap a la invasió de Sicília

El 17-jun-1718 salpà des del port de Barcelona l'armada espanyola destinada a la conquesta del Regne de Sicília. (NH4-659)

Mapa de la invasió borbònica del regne de Sicília

1718, juliol. Coronel Carrasquet recluta homes, pren Alforja i tracta d'alliberar sa mare

El jul-1718 el Coronel Carrasquet havia reclutat 800 homes. Tot i així però, li faltaven armes i el Coronel Carrasquet tenia dividits els seus homes amb dissimul fins el moment que pogués entregar-los armes; per aconseguir-les, el coronel tenia pensat prendre les que les viles tenien guardades custodiades pels justicies locals. (NH4-659)

El 17-jul-1718, prop d'Alforja, prengué una espia que amb l'ardid de voler unirser-li, pretenia reconèixer si podria matar-lo; el premi per la seva persona era de 1.000 doblons. L'espia fou executat poc després. (NH4-659)

Vers jul-1718 fou informat que a Alforja hi havia un destacament de 60 granaders, que unit al sometent local pretenia prendre'l. El Coronel Carrasquet es presentà amb les seves tropes davant la població i els granaders es posicionaren en formació fora de la vila. Aleshores el Coronel Carrasquet entrà a Alforja, desarmà el sometent, i es preparà per atacar els granaders. Els fusellers avançaren, aguantaren la primera descàrrega dels granaders, i continuaren avançant fins que caigueren sobre ells. En mataren a 15 i prengueren presos a la resta, inclòs 1 capità; capturats, els internà dins les muntanyes. (NH4-659)

Aleshores tractà amb el capità capturat que alliberaria la resta de soldats si a canvi el governador de Tarragona alliberava la seva mare. Aquest ho oferí, però 2 dies després al·legà que només podia alliberar la mare del Coronel Carrasquet amb ordre de la Cort de Madrid. (NH4-659)

1718. Atacat pel tinent coronel Josep Martí "Pontón" a Montroig

Davant la negativa pel bescanvi de presoners portà els captius a Arbolí. Però quan estava dins de Montroig fou atacat pel tinent coronel Josep Martí àlies "Pontón" i el comandant de fusellers Ambrós. Pogué retirar-se de Montroig amb gran risc refugiant-se a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. Allí fou assetjat i quan ja no podia aguantar per gaire més temps, fou auxiliat per 80 dels seus homes que obligaren al destacament a retirar-se. En aquesta acció perdé 1 capità i 6 fusellers. (NH4-659)

Mare de Déu de la Roca, a Montroig

El propi Coronel Carrasquet atribuí aquests fets a un càstig Diví perquè aquell matí una dona li demanà veure'l. El coronel li respongué assenyalant-li un fuseller de la seva confiança per tal que l'acompanyés a Montroig. Un cop a Montroig, dinant amb la dona, i malgrat haver doblat les guàrdies, fou quan els sorprengué el destacament borbònic. En el mateix sentit el propi Coronel Carrasquet explicà a En Francesc de Casetllví que en aquells dies reprengué durament al seu germà sobre cert tracte que havia tingut amb una dona. El seu germà finalment jurà no tractaria més amb dones però, un cop exiliats a Viena, tornà a tractar novament amb una dona i al cap de poc temps li sobrevingué un mal que li llevà la vida. (NH4-660)

1718. Hostigament contra la partida del Coronel Carrasquet

El Coronel Carrasquet passà amb la seva partida a la Ribera d'Ebre prenguent les armes de molts pobles. S'uniren contra ell diferents destacaments: 300 homes del Regiment d'Infanteria de Barcelona a les ordres del tinent coronel Josep Martí, 400 fusellers a les ordres del comandant Ambrós, i 200 cavalls del Regiment de cavalleria de Calatrava. Aquests atacaren al Coronel Carrasquet entre Ginestar i Tivissa, per bé que aquest pogué retirar-se a Tivissa amb 86 dels seus homes. En el combat prengué 15 cavalls, matà 1 capità i 72 soldats, i féu molts ferits. Arribats a Arbolí alliberà els presoners; poc després el tinent coronel Josep Martí l'atacà a Mussarra, perseguint-lo fins al bosc de Poblet. (NH4-660)

1718, 18-agost. Inici de la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720)

El 18-ago-1718 es firmà el Tractat de la Quàdruple Aliança en el qual l'Emperador Carles renuncià implícitament a la Corona Espanyola. (GAUS-598)

Tot i que França no declarà la guerra formalment fins el 1719, i que les hostilitats entre Espanya i Àsutria ja s'havien iniciat el 1717, no és fins a la firma del Tractat de la Quàdruple Aliança el 1718 quan es considera l'inici de la guerra. Les peticions que es feren als militars catalans exiliats a Àustria per lluitar a Catalunya foren rebutjades per aquells en veure que en aquella guerra Catalunya només serviria de camp de batalla on les potències europees es disputarien els seus interessos particulars sense haver-hi cabuda per a la restitució de les Constitucions Catalanes.

1718, 26-octubre. Detenció amb En Francesc de Castellví

El 26-oct-1718, de matinada, estant encara estirat al llit al Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona, En Francesc de Castellví i Obando, N'Ambrosi Torrell i de Freixa, parent del primer, i N'Oleguer Montserrat, foren presos pel fastigós botiflerot Salvador Prats i Matas. En Francesc de Castellví i Obando fou interrogat, no poguent-se incoar contra ell cap càrrec doncs després de la rendició de Barcelona tant sols se li podia imputar tenir els béns segrestats i haver demanat un passaport -que li havia estat denengat-, no havent donat motiu ni de paraula ni per escrit per tenir-lo per un dels «malcontents» En Castellví pogué pagar una "fiança" de 8.000 ducats al botiflerot Salvador Prats i Matas, quedant alliberat a les 12:00h, però no així els altre 2 cavallers, que foren duts lligats a les presons de Barcelona. (NH4-653)

1718, 23-octubre. Pregó de citació i captura contra Pere Joan Barceló (CARRA-68)

"Pregón en que se cita a Pedro Juan Barceló por renombre el Carrasco que dentro de dies dias comparezca, y aya comparecido personalmente delante de su Exa. y R. sala criminal para responder à las cosas que por el fiscal ha sido Acusado y Culpado"
ACA, Reial Audiència, reg. 244, fol. 48

1718-1719. Retirada a França i quarter d'hivern al Castell de Bellaguarda

El Coronel Carrasquet reuní a 374 dels seus homes i marxant per boscos i congosts es retirà cap a França. En el seu trànsit passà per Vilanova de la Aguda, Besora i Sant Llorenç dels Piteus. Finalment arribà a Montlluís, on deixà els seus homes, i passà a Perpinyà. Se li assignaren 5 sous francs per soldat, i se'ls donà plaça. Després els passà revista i França els destinà a Gerri per prendre les guàrdies de la sal. Entre Gerri i Sort prengué a 32 cavalls i rendí 1 tinent, i al Castell d'Arboló prengué 15 soldats; altrament, 1 capità de fusellers i 9 dels seus homes prengueren partit com ell per França. Als seus homes se'ls ordenà passar l'hivern al Castell de Bellaguarda. (NH4-660)

Fortalesa de Bellaguarda al Vallespir
obra de Sebastian La Preste Vauban

1719, 9-gener- França declara la guerra

El 9-gen-1719 França declarà la guerra. (GAUS-545)

1719. Els batallons de fusellers catalans al servei de França

El coronel dels 3 batallons de fusellers al servei de França que hi havia al Roselló, En Josep Bernich de l'Olbet, alçà 10 batallons més; en nomenà coronels a:

  1. Josep [Francesc] Bernich de l'Olbet
  2. Francesc Coch, natural de Rodonyà
  3. Tomeu de Pollina
  4. lo Coix de Rodonyà [o Gerri]
  5. Francesc Brunet, natural de Vilallonga
  6. Francesc Bac de Roda, fill del Coronel Francesc Macià Bac de Roda
  7. Francesc Vilar i Ferrer, natural de Manresa
  8. Segimon Molins, del Lluçanès
  9. Francesc Torres, de Torà
  10. Pere Barceló àlies Carrasquet

En total sumaven uns 10.000 homes. La meitat havien de servir en l'exèrcit francès que entraria per Navarra, mentre l'altre meitat havia de servir en les fronteres de Catalunya entre l'Empordà i la Cerdanya. (NH4-661) (NH4-680) (NH4-681)

El Duc de Berwick ordenà al general Fimarçon que perparés una sublevació a Catalunya a fi d'aplanar el camí de l'exèrcit francès. El coronel Carrasquet fou destinat al camp de Tarragona, mentre el general Fimarçon s'internaria pel Solsonès fins a Sant Llorenç de Morunys; alhora el coronel Bernich encapçalaria una incursió pel Llobregat fins a Sant Boi, on giraria després cap al Garraf i després cap a la ocuapció de Vilafranca fins a la Llacuna. (HMC3-256)

1719, 25-26-maig. Inici de la invasió francesa

La nit del 25-26-mai-1719 s'inicià la invasió francesa començant les tropes el setge del castell de Castell-Lleó. (GAUS-561)

1719, 20-abril. El Duc de Berwick travessa Irún

El 20-abr-1719 el Duc de Berwick estava a Irun i el 18-jun-1719 ocupava Fuenterrabía.

1719, 21-abril. Reial Ordre per aixecar les Esquadres de paisans

El 21-abr-1719, davant la manca de tropes de l'exèrcit, el Capità General Marquès de Castel-Rodrigo emeté la Reial Ordre que fundava les Esquadres de paisans. (HMC3-255)

1719, 24-abril. La muller del General Moragues és bandejada de casa seva

El 24-abr-1719 la muller del General Moragues i el germà d'aquesta Jacint Giralt, foren bandejats de casa seva a Sort amb l'orde del Capità General Maquès de Castel-Rodrigo d'anar a Lledia; els donaren a triar entre pagar una fiança de 8.000 lliures, o ser conduïts a Lleida com a presos, emmanillats, i escortats per les tropes borbòniques; optaren per pagar la fiança i a Lledia visqueren sota la custodia del tinent de rei José Lucio. (RBRC-259-262) (GAUS-559)

1719, maig. França ordena als fusellers entrar a Catalunya

El mai-1719 el general Firmarcon acampà a Sant Joan de Piteus i ordenà al Coronel Bernich penetrar a l'interior de Catalunya i ocupar el Castell de la Llacuna. Pocs dies després però, el castell fou assetjat pel tinent coronel Martí; aleshores el general Firmarcon, acampat prop de Bellaguarda, donà ordres al Coronel Carrasquet que marxés a socórrer al Coronel Bernich. Però no arribà a temps i la guarnició fou presa, essent destinada al presidi a la Ciutadella de Barcelona. El Coronel Carrasquet aleshores rebé ordres de passar al Camp de Tarragona per alarmar aquelles terres. (NH4-661)

1719, 17-maig. Pregó contra Pere Joan Barceló declarant-lo bandit (CARRA-68)

"Pregón en que se expele estraña y da por bandido perpetuamente a Pedro Juan Barceló Dto. el Carrasco, de todo el Principado de Cataluña"
ACA, Reial Audiència, reg. 244, fol. 75

1719, 8-juny. Els borbònics reglamenten les Esquadres de paisans

El 8-jun-1719 es publicaren les regles de les Esquadre de paisans per mplicar els catalans en la defensa de pobles i camins davant els atacs d'aquells a qui s'anomenva "ladrons, gente inquieta y enemiga del sosiego". Reglas que deberán observar las Escuadras que se establecen en varios lugares del Principado de Cataluña, con aprobación de S.M. (que Dios guarde) para que puedan estar defendidos los pueblos y caminos públicos de los insultos de ladrones, y de gente inquieta y enemiga del sosiego que tanto importa a todos y a cada uno, Barcelona 1719. (GAUS-563)

En aquestes ordenances de les Esquadres s'especificava la retribució, l'armament i el funcionament; el salari s'havia de deduïr de la contribució al Catatastre que havia de fer la vila, l'armament consistia en 1 escopeta per cada membre, 1 pistola pel subaltern i 2 pistoles per caporal, mentre la pólvora i munició havia d'estar dipositada a la casa-magatzem. El funcionament venia donat per les órdres que rebéssin del Capità General i de la Reial Audiència, quedant sota la obediència del corregidor pertinent. Les seves missions eren, sobre tot, evitar els atacs dels "sediciosos" i perseguir-los, així com protegir els combois. Qualsevol abandonament del servei sense llicència del responsable de l'Esquadra quedava castigat com a deserció jutjat pel Consell de Guerra. El Capità General Marquès de Castel-Rodrigo instituí 2 inspectors per a que fessin resvistes a les Esquadres:

  • Francesc Anglasell: responsable de les Esquadres als corregiments de Barcelona, Mataró, Manresa, Vic i Girona
  • Jacint Gomar: responsable dels corregiments de Vilafranca, Tarragona, Tortosa, Cervera i Lleida.

Rere les Esquadres de paisans hi havia una batalla que enfrontava als militars borbònics d'una banda, i a la Reial Audiència botiflera -civils- de l'altre, sobre el control del poder i el territori. Les queixes dels militars continuaren creixent denunciant la ineficàcia de les Esquadres de paisans que eren fàcilmente desarmades pels fusellers i segons l'Intendent de l'exèrcit borbònic a Girona «sólo sirven para entregar y aumentar a los enemigos las armas y municiones»; així mateix les Esquadres de paisans havien acabat per negar-se a escortar combois, raons per les quals l'Intendent de l'exèrcit demanava fermament la seva dissolució. (GAUS-565)

1719, 23-juny ~ 1719, 1-agost. Setge francès de Sant Sebastià

El 23-jun-1719 el Duc de Berwick començava el Setge de San Sebastià, que finalitzava amb la caiguda del castell de la ciutat el 1-ago-1719.

1719, juny. Operacions del Coronel Carrasquet al Camp de Tarragona

El jun-1719 el batalló del Coronel Carrasquet sorprengué els viles de Verdú i Alcover, ordenant que els justícies d'aquestes viles fossin executats. (NH4-661)

El 28-jun-1719 intentà entrar a Reus amb 600 homes, però els reusencs es defensaren sostinguts per algunes tropes de la guarnició. El Coronel Carrasquet rebé el reforç de 500 homes que capitanejava Pau Ferrer, el seu cunyat, baixant de les muntanyes. En l'acció el Coronel Carrasquet pedré 1 tinent i alguns del seus fusellers, mentre el seu cunyat quedà ferit. (NH4-661)

1719, 26-juliol. Atac a Reus

El 26-jul-1719 els homes del coronel Carrasquet intentaren ocupar Reus. (GAUS-570)

1719, agost. Combat amb el coronel Po de Jafre i el tinenent coronel Martí

El 2-ago-1719 el batalló del Coronel Carrasquet, reunits 1.100 homes, atacà el destacament reunit a Alforja: aquest estava format pel tinent coronel d'infanteria Josep Martí, els fuselleres del Comandant Ambrós, el Brigadier Po de Jafre, 4 escuadrons de cavalleria dels regiments Calatrava i Estella, 1 batalló del regiment d'Infanteria Barcelona i un altre batalló del regiment de Brabante. Sumaven en total 1.800 homes. (NH4-661)

El combat s'inicià a les 16:00h i durà fins al vespre. Aconseguí desallotjar Alforja i picà durant 2 hores la rereguarda borbònica fins que aquests s'empararen de la vila d'Aleixar. Les tropes borbòniques patiren perquè el terreny era favorable als fusellers de muntanya. El Coronel Carrasquet prengué 68 presoners, i es passaren al seu partit 34 cavalls i molts fusellers del comandant Ambrós i soldats del Regiment d'infanteria "Barcelona". El batalló del Coronel Carrasquet continuà fins a Puigcerver, on executà un espia. (NH4-661)

1719, agost. El coronel Carrasquet travessa l'Ebre per aconseguir armes

El batalló del coronel Carrasquet comptava aleshores amb uns 1.000 homes però només entre 400 i 500 tenien armes. (GAUS-568) Per resoldre aquesta situació el coronel Carrasquet travessà l'Ebre penetrant a l'Aragó fins a Calaceit. Allí prengué 2.000 armes als pobles i armà els seus homes. Aleshores rebé ordres del general Fimarcon per tal que s'apliqués a reclutar gent i commoure els naturals. El Brigadier Po de Jafra ocupà els passos de l'Ebre impedint-li retornar a l'altre riba, per bé que el Coronel Carrasquet rebé avís i travessà el riu aigues amunt, prop d'Ascó. (NH4-661)

1719, 25-agost. El coronel Carrasquet ataca un destacament a Ginestar

El 25-ago-1719 el coroenl Carrasquet reuní les seves gents a Tivissa i resolgué forçar els destacaments de Tarragons i Tortosa, que feien aturada a Ginestar. La nit del 25-ago-1719 sorprengué les tropes, que foren obligades a desemparar la vila, prenguent 42 soldats presoners i 28 cavalls, i perdent 110 homes entre morts i ferits. (NH4-661)

El reiu Ebre i Ginestar al fons

1719, agost. Combat de Riudecanyes

Després del 25-ago-1719 el batalló del Coronel Carrasquet passà a Riudecanyes mentre el Brigadier Po de Jafre rebé un reforç de 800 homes; aquest passà a atacar el Coronel Carrasquet, perdent en l'atac 1 tinent i 14 fusellers, veint-se obligat a retirar-se a les muntanyes. Aleshores ordenà al capità Borràs amb 50 homes passar al Coll de Balaguer, on prengué un comboi i 32 presoners. Mentre era a les muntanyes d'Alforja el Coronel Carrasquet rebé ordres del mariscal Duc de Berwick de presentar-se a la fortalesa de Montlluís; deixà els seus homes a les ordres del seu germà i, acompanyat de 5 oficials, travessà Catalunya per passar a França. (NH4-661)

1719, 25-agost. El tinent general Fernández de Córdoba informa de les dificultats

El 25-ago-1719, des de Barcelona, el tinent general borbònic Luís Fernández de Córdoba informà a Antonio del Valle que la missió d'acabar amb els miquelets li resultava impossible d'aconseguir amb les poques tropes disponibles, havent també de dotar les guarnicions per defensar les places fortes.

1719 [sense data]. Pregó contra Pere Joan Barceló declarant-lo traïdor i rebel (CARRA-68)

"Pregón en que Pedro Juan Barceló Dto. el Carrasco, es traydor, rebelde, e infiel, a su Mg. y a su R. estado y acusado, culpado y sentenciado por de crimen, prohibiendo que nadie le pueda sustentar, abrigar, ni auxiliar. Prometiendo 150 doblones de recompensa, muerto 100 doblones."
ACA, Reial Audiència, reg. 244, fol. 76

1719, 4-setembre. La muller del General Moragues escapa de Lleida

El 4-set-1719 la muller del General Moragues i el germà d'aquesta Jacint Giralt, aprofitant la sortida d'una multitud per presenciar l'execució d'un "sedició" als afores de Lleida, aconseguiren esxapar i tornaren a Sort. (RBRC-259-262) (GAUS-559)

1719, 8-setembre. Passa a França per rebre ordres del Duc de Berwick

El 8-set-1719 el Coronel Carrasquet arribà a Montlluís i al mariscal Duc de Berwick li liurà 2.000 francs per pagar les seves tropes i 5 càrregues de municions. Per la seva part Berwick acceptà el pla proposat pel Coronel Carrasquet de prendre Tarragona. Però quan el Coronel Carrasquet es trobava a la Vall de Ribes, rebé noves ordres de França anul·lant l'atac a Tarragona i ordenant-li que passés a les muntanyes de Prades per cabdellar més gents i batre aquelles comarques per tal que les guarnicions quedessin acantonades en les places fortes a fi que els soldats francesos poguessin ocupar la Cerdanya espanyola fàcilment i amb el menor nombre de morts francesos. (NH4-662)

1719, 12-setembre. Avenç de la invasió francesa pel nord de Catalunya

El 4-set-1719 les tropes franceses iniciaren el setge de Castellciutat. El 12-set-1719, després que una bomba donés foc a les municions, el Brigadier Ibáñez Cuevas, governador de Castellciutat, hagué de capitular la fortalesa després de 7 dies de setge. Al seu torn el mariscal Duc de Berwick, acompanyat del coronel Stanhope, es mantenia acampat a Perpinyà, mentre el general francès marquès de Bonás s'internà a Catalunya pel nord ocupant les muntanyes de Tremp i Solsona, obrint-los el pas els batallons de fusellers catalans. (NH4-662)

1719, setembre. Passa de Tremp a Falset, on pren mesures disciplinàries

El set-1719 el Coronel Carrasquet, des de Tremp estant, rebé avís del seu germà notificant-li que es trobava assetjat a Aleixar. (NH4-662)

Quan arribà a Aleixar torbà que les tropes del seu germà s'havien pogut retirar.a Falset, on anà per reunir-se amb la seva partida i disposà coure pa per a les seves tropes. Reuní els pertrets portats des de França i concebí la ideia de dominar el camp de Tarragona. (NH4-664)

La invasió francesa de Catalunya vingué acompanyada de falsa propaganda anunciant el restabliment de les Constitucions de Catalunya i el govern com en temps de Carles II; això mogué a molts a unir-se a les partides de fusellers, mentre molts altres aprofitaren la situació de guerra per saquejar i robar a discressió. El Coronel Carrasquet no dubtà en castigar i aplicar pena de mort a tots aquells a qui, fent-se passar per tropes seves, robaven i saquejaven. (NH4-663)

1719, 4-octubre. Atacat prop de Riudoms

El Coronel Carrasquet passà a Riudoms mentre a Reus es reuní un destacament format per 5 escuadrons de cavalleria dels regiments Santiago, Orán, i Estella, 3 batallons d'infanteria dels regiments Brabante i Barcelona, més alguns fusellers dels regiments de Po de Jafre i de Pontó. Unit el destacament sortiren de Reus per sorprendre al Coronel Carrasquet a Riudoms; aquest fou avisat de l'imminent atac i pogué retirar-se de la vila, encara que l'avís arribà massa tard i no tingué temps de prendre terreny avantatjós. El 4-oct-1710, 10:00h, les tropes del Coronel Carrasquet foren envestides per tot el destacament borbònic. Es veié rodejat per la cavalleria i intentà trencar amb la seva gent el cos de cavalleria que el tenia rodejat; acabà lluitant cos a cos amb un tinent de cavalleria sense poder treure-se' l de sobre; finalment el veié un fuseller i matà al tinent borbònic. Durà el combat 1h:30min, perdent el Coronel Carrasquet 2 capitans, 6 sotsoficials, 23 morts i 10 ferits; les tropes borbòniques perderen 2 capitans de cavalls, 3 tinents, 4 alferes, 66 morts i alguns ferits. (NH4-664)

Després les tropes del Coronel Carrasquet es retiraren a Alforja i, considerant no poder-se mantenir en aquella comarca, decidí retirar-se a les muntanyes de Tremp amb el general francès marquès de Bonás. Les seves tropes sumaven 1.800 homes i 68 voluntaris a cavall a les ordres del capità Josep Sabater. Marxà a Montblanc, travessà la Conca de Barberà, arribà a Rocafort, i passà a Santa Coloma. La pluja però li impedí prosseguir la marxa. Llavors, considerant que durant la seva aturada la cavalleria que els perseguia hauria pogut ocupar les planes, passà abrigat de les muntanyes i els boscos a la Llacuna. (NH4-664)

1719, 10-octubre. Combat del Convent de San Magí

El 10-oct-1719 l'avisaren que un destacament de 5.000 homes es trobava emboscat prop de les seves tropes. Tingué poc temps per perdre una altra ruta i poc abans de les 8:00h el destacament atacà la seva avantguarda a poca distància del Convent de San Magí. Obria l'atac el brigadier Po de Jafre amb 30 dragons i 250 granaders. La major part dels homes que seguien al Coronel Carrasquet fugiren en desordre cap els boscos, restant en posició només 800 fusellers. Aquests pogueren retirar-se en ordre a través del bosc, obrint continuament foc, fins arribar prop de Pontons, a 3 hores de distància. (NH4-664)

Aleshores arribà el coronel Tomeu de la Pollina per auxiliar-lo amb 400 fusellers; s'ensengué de nou el combat però finalment els fusellers hagueren de dividir-se i retirar-se; el coronel Tomeu s'emparà de les muntanyes i per la dreta anà a les montanyes de Montagut mentre el coronel Carrasquet per l'esquerra seguí les muntanyes fins el santuari de la Mare de Déu de Torrelles de Foix. S'aturà dalt de la muntanya i les tropes els seguiren fins la falda, però durant la nit, abans de fer-se clar i amb 600 fusellers, aconseguí arribar fins la muntanya de Montserrat. Allí l'anà a trobar el seu cunyat amb 170 homes, quedant la resta dels seus homes dispersats pels boscos i la muntanya. En total havia perdut uns 100 homes mentre que els borbònics es considerà ser superior perquè els paisans i fusellers els atacaren des del resguard dels turons i el bosc. (NH4-665)

Santuari de la Mare de Déu de Torrelles de Foix,
de la família de patricis Peguera,
on fou enterrat l'insigne patriota Antoni de Peguera i Aimeric (1682-1708)
coronel de les Reials Guàrdies Catalanes

Dels fusellers en foren capturats 15, que foren portats a Manresa on el tinent general Recco manà penjar-los; entre ells hi havia En Joan Jaques, un Ciutadà Honrat de Barcelona natural de Montblanc a qui la miseria i la necessitat provocades per no poguer pagar la contribució li havia fet deixar la seva casa; havia anant pidolant caritat als capellans i a la gent més pudent de les muntanyes de Prades. Finalment el coronel Carrasquet el trobà i el persuadí perquè el seguís llegint-li les cartes que rebia i escriguent-li allò que necessités, oferint-li a canvi auxili. Aquell acceptà el partit amb la condició de no prendre les armes, perquè era home pacífic i mai no les havia preses. Quan les tropes borbòniques el prengueren entre aquelles muntanyes dins d'una casa, el trobaren desarmat però amb 2 bales a la butxaca, i a resultes d'això fou condemnat a morir penjat. Aquell al·legà que com a Ciutadà Honrat estava exempt de morir ignominiosament a la forca, però tot i així hi fou portat; finalment, com que no se'l pogué reduir per pujar-lo a la forca, donaren ordre al botxí de degollar-lo al peu d'aquella. (NH4-665)

1719, 12-octubre. A Montserrat

El 12-oct-1719, mentre el coronel Carrasquet esperava al santuari de Montserrat per a què li arribessin reforços, les tropes borbòniques, en nombre de 7.000 homes, ocuparen tots els passos per on podia sortir. El 15-oct-1719 el coronel botifler Junyent amb 1.000 homes s'internà per la muntanya fins a Fontseca, a la part de Collbató; el coronel Carrasquet el rebutjà i el féu retrocedir. Començaren a exhaurir-se els queviures i fou forçós prendre la resolució de rendir-se o trencar el bloqueig quan abans millor doncs les tropes borbòniques començaven a fortificar-se per impossibilitar la sortida. Aleshores el coronel Carrasquet ideà el pla d'encendre molts focs a la part de Collbató, deixant 1 tinent i 20 homes, els més àgils, mentre ell amb tota la gent s'encaminà cap al monestir. Al monestir els donaren un refresc i després llavors incià la marxa per trencar pel camí del Forn de Vidre. En arribar al més estret del pas les tropes borbòniques dispararen una descàrrega, però la obscuritat de la nit, i la boira que s'aixecà durant l'albada afavoriren la seva marxa, arribant aquella nit a Torà sense pèrdues. (NH4-665)

La muntanya de Montserrat, amb l'abadia i les capelles
(gravat acolorit de Janssonius, 1675)

1719, octubre. Arriba a Tremp, on pateix emboscada

El general francès marquès de Bonás li ordenà que passés a Tremps, on passà revista al seu cos que sumava 875 homes, entre ells 90 desertors del Regiment borbònic d'infanteria "Barcelona". A Tremp el general marquès de Bonás li ordenà que passés al Pont de Montanyana, i des d'allí que prengués un magatzem amb 2.000 càrregas de blat, però no ho aconseguí. Atacà el castell de Luzán, on el coronel de fusellers Ramonet desemparà la vila i finalment es rendí el castell amb 28 presoners. El coronel Ramonet es retirà a Benabarre per reunir-se amb el coronel Torres, natural de Sant Quirze, mentre el coronel Carrasquet passà a Escorri, on fou atacat per sorpresa, però aconseguí trencar travessant a les tropes borbòniques i fer-se forts a l'església amb 150 homes. Allí es defensaren tot el dia i part de la nit, resistint 6 avanços fins que, entrada la nit, un capellà els guià i tocà alarma per tres parts, provocant que les tropes borbòniques deixessin l'empresa i el coronel Carrasquet amb els seus homes arribà a Tremp. (NH4-666)

El 13-nov-1719 el botifler Francesc Canal y Amorós, subdelegat d'intendència de Pallars i alcalde major de Talarn nomenat per l'Intendent José Patiño, informà al Capità General de Catalunya Marquès de Castel-Rodrigo sobre l'emboscada d'Escorri «contra Carrasco y sus sediciosos»; durant l'emboscada contra el coronel Carrsasquet havien mort 45 dels seus homes i 80 quedaren ferits «lo que ha puesto en grande consternación a los sediciosos viendo huir al Carrasco destrozado y vencido, habiéndole creído invencible». (GAUS-583)

1719, novembre. Recollir homes a les muntanyes de Falset i Tortosa

El general francès marquès de Bonás li ordenà que passés a Falset per recollir els homes que allí hi havia escampats. Travessà Catalunya amb 22 fusellers fins les muntanyes de Falset, en reuní un bon nombre i passà a l'horta de Tortosa. En el camí prengué 300 bous que anaven a Barcelona i rendí a 1 tinent i 45 soldats que guarnien el lloc de Perelló. Quedà en aquelles muntanyes fins a primers de desembre. (NH4-666)

1719 [sense data]. Pregó contra Pere Joan Barceló (CARRA-68)

"Pregón en que se aumenta la dotación y Premio a qualquiera que entregue a Pedro Juan Barceló als. Carrasco a la Sala Criminal. Perdon general a tres delinquentes si entregan vivo y mil doblones. Muerto 500 con las tres remisiones."
ACA, Reial Audiència, reg. 244, fol. 80

1719, 5-desembre. Atac a Valls

Havent reunit 500 homes a peu, i 50 a cavall, fou persuadit que de camí a Tremp, on havia de tornar, forcés la vila de Valls i hi prengués al justícia, doncs molts estaven irritats contra ell perquè havia capturat molts dels seus companys. El 5-des-1719, 14:00h, arribà a la vista de Valls; ocupà les alçades de Sant Magdalena mentre 600 veins estaven als camps. Aquesta vila estava rodejada d'un alt mur i, essent rica, els seus veïns havien demanat armes per impedir que les frequents partides que corrien pel país no robessin les seves cases, mentre s'hi destinà al sergent major Antonio Rodríguez per comandant. El coronel Carrasquet féu crida i demanà que un regidor sortís a tractar, però es negà la resposta. Aleshores el coronel Carrsquet dividí els seus homes en 5 cosos davant les 5 portes de la vila, mentre els que anaven a cavall, davant del Convent dels Caputxins, ocuparen les cases del raval aguantant el foc que feien els vilatans des de les muralles. Hi assistiren el batlle, el sotsbatlle, els regidors i el capellà de la vila Josep Gibert, nebot de l'arquebisbe de Tarragona Llinàs; també hi havia homes d'una esquadra de veïns de la Selva, que s'havien retirat a Valls. (NH4-666)

A les 16:00h avançaren tots alhora sobre les portes de la vila, però foren rebutjats. Emprengueren un altre avanç i encengueren els rasclets de la Porta dels Caputxins, que començaren a cremar. Els vilatans es defensaven amb vigor i els obligaren a retirar-se, mentre animats per l'exemple del capellà, dones i nens portaren aigua per apagar el foc. Novament, al so dels cargols marins propis dels fusellers i crits, tornaren a envestir per encendre el foc i cremar les portes, però trobaren novament molt forta resistència i finalment, a mitjanit, desistiren. En l'atac els defensors només tingueren 4 ferits, mentre sobre el camp es trobaren 5 oficials i 15 soldats morts; els fusellers s'endugueren els ferits, però durant la marxa moriren 7 homes més. Altrament el coronel Carrasquet havia obligat als vilatans que es trobaven als camps a conduir les feixines, i d'això en quedaren 2 ferits. Els homes del coronel Carrasquet continuaren el seu camí de retorn a Tremp passant per Montblanc. (NH4-666)

1719, 5-desembre. Felip V desterra el seu primer ministre Alberoni

El 5-des-1719 Felip V, obeïnt les pressions dels aliats, destituí i signà ordre de desterrament contra el seu primer ministre el cardenal italià Julio Alberoni. (NH4-667)

1719, desembre. Retirada de les tropes franceses al Pirineu

Arribat a Tremp, el coronel Carrasquet rebé ordres del general francès marquès de Bonás rebé ordres d'atacar el castell de Gòsol, prop de Bagà, mentre les tropes franceses desemparaven les muntanyes i es retiraven a la Cerdanya. (NH4-667)

Les partides d'En Claveguera i l'Esgarrat, a la Serra de Montsec veieren la traïció francesa quan les tropes es retiraren de la Conca de Tremp cap a Gerri i Sort. Un confident borbònic escoltà que quan es trobaven als boscos de Comiols En Claveguera digué als seus homes «vamonos a Francia y de allí al Imperio, que Mesieur Bonás nos ha abandonado pues ha hecho subir hacia la Conca a todos los Fusileros enfermos y equipaje, y a nosotros nos deja en Vilanova como a cosa muerta, y sin ninguna orden ni socorro». D'igual manera l'Esgarrat, que es trobava a Vilanova de Meià, se n'endugué el gra que hi havia emmagatzemat abans d'abandonar el Montsec cap a França. (GAUS-584)

1719, desembre. Familiars detinguts a Barcelona són traslladats a Tarragona

El des-1719 foren conduïts de Barcelona a Tarragona 36 presos als que s'acusava de col·laborar amb el coronel Carrasquet o n'eren familiars, dels quals 4 foren executats mentre els 32 restants foren eximits de cap delicte perquè «no se les descubrió más causa para la detención que en una ser parientes muy cercanos del nombrado Carrasco, y otros sus familiares y amigos». (GAUS-559)

1719, 12-desembre. El Duc de Berwick li dóna patent de comandant d'arcabucers

El 12-des-1719 el mariscal Duc de Berwick li lliurà patent de comandant d'arcabucers. (EA2-109)

1719, 30-desembre. Segrestos de familiars

El 30-des-1719 un grup de fusellers segretares a 2 dones, una de 14 anys, familiars el botifler Pellicer. A canvi d'alliberar-les demanaren que es traiés la forca de Tarragona on el tinent general borbònic Fernández de Córdova solia penjar els fusellers capturas, o si no les matarien; però el tinent general respongué ordenant capturar a totes les dones de fusellers que trobessin, i també ordenà que fos presa la germana del coronel Carrasquet, que residia a Reus i es trobava de part. Finalment les dues dones foren alliberades després de pagar un rescat. (GAUS-592)

1720, 9-gener. Ordres de retirar-se de Catalunya

El 9-gen-1720 el coronel Carrasquet rebé ordre del General Fimarçon, des de Bellver estant, de retirar-se de Catalunya per la Pobla i Ripoll, i entrar al Roselló, retirant així mateix la guarnició de Bagà. (NH4-667)

1720, 20-gener. Felip V firma la rendició

El 20-gen-1720 Felip V firmà les condicions de la convenció que s'havien establert anteriorment entre França i Anglaterra sobre la pau entre l'Emperador Carles i Felip V. Posteriorment, el 17-feb-1720 es firmà el Tractat de La Haia que posava fi a la Guerra de la Quadruble Alianaça. (NH4-676)

1720, 30-gener. La muller del General Moragues és detinguda

El 30-gen-1720, havent les tropes borbòniques recuperat el control del Pallars, el comandant borbònic de Tremp rebia comunicació de Castel-Rodrigo sobre la detenció de la muller del General Moragues i el germà d'aquesta a la Seu d'Urgell. Per assegurar-ne l'empresonament Castel Rodrigo ordenà que fossin empresonats a Barcelona i els embargà els béns, i així mateix ordenà que fossin processats tots aquells que el 1719 l'havien ajudat a pagar la fiança de 8.000 lliures. (RBRC-259-262)

1720. França llicencia els fusellers i intenta enviar-los de retorn cap a Espanya

El 1720 els coronels de fusellers catalans que la Regència de França havia nomenat pels batallons que havia format, ço és Vilar i Ferrer, Tomeu de Pollina, Segimon Molins, Francesc Torres, de Torà, Francesc Bac de Roda, i Pere Barceló "Carrasquet", entengueren que serien reformats, i que es donaria passaport a la seva tropa de fusellers perquè tornessin a Espanya emparats en la concessió del perdó general concedit per Felip V. (NH4-681)

Aleshores la majoria dels coronels de fusellers catalans resolgueren prendre 5 grans barques a Port Vendres, embarcar en ells als que volguessin seguir-los, i passar a Maó o Gènova. A tal fi prengueren les disposicions per proveure de queviures les dites embarcacions. Però un capità de fusellers comunicà el pla secret a un amic seu a Perpinyà, però aquest ho féu saber al general Fimarçon, que a fi d'evitar-ho dividí els batallons situant-los a distància uns dels altres, i ordenant que ni els fusellers ni els oficials s'apartessin dels seus quarters. El batalló del Coronel Carrasquet fou dividit de la següent manera: (NH4-681)

  • 2 companyies a Vernet i Conflent
  • 3 companyies a Montesquiu, prop de Bellaguarda
  • 2 companyies a Vilallonga
  • 5 companyies a Roca, i d'allí a Banyuls, per rellevar els fusellers rosellonesos de Joli

Dos dies després el Coronel Carrasquet tingué ordres de passar sol Colliure, i després a Perpinyà.

1720. Detencions i disperció dels fusellers

El 1720, en arribar a Perpinyà, el Coronel Carrasquet fou detingut 15 dies amb el motiu d'investigar-se els desordres provocats a Roca entre els fusellers i els vilatans.

El 15-abr-1720 s'ordenà al Coronel Carrasquet que passés amb les 5 companyies que hi havia a Banyuls, a Colliure. Tot just entrar a la Plaça d'Armes, la guarnició es posà en armes i els artillers al peu dels canons. El governador, Mr. de Reves, cridà al Coronel Carrasquet i li donà ordre per tal que ordenés als seus fusellers entregar les armes. El Coronel Carrasquet li oferí les seves, però el governador no les admeté amb afalacs. Estigueren retinguts 15 dies. (NH4-681)

1720, 27-abril. Ban atorgant Perdó General

El 27-abr-1720 es publicà a Catalunya un Ban atorgant Perdó General a tots aquells que haguessin estat bandejats o haguessin lluitat contra les tropes borbòniques durant la Guerra de la Quàdruple Aliança, llevat dels que ja estaven empresonats abans. El Ban no afectà ni a la muller del General Moragues ni al germà d'aquesta, presos a Barcelona. (RBRC-259-262)

1720, 4-maig. A Perpinyà el batalló és reformat

El 1-mai-1720 s'ordenà al Coronel Carrasquet que passés amb les 5 companyies a Elna, i d'allí se'ls ordenà passar a Perpinyà. El 4-mai-1720, a l'estrada encoberta de Perpinyà, s'executà la reforma dels batallons de fusellers catalans. Al Coronel Carrasquet se li assignà una pensió de 2.500 francs, ser el segon comandant del regiment de Mr. Alio, una companyia sense derogació del grau, i una altra companyia pel seu germà. Als demés coronels, tinents coronels, i la resta, se'ls assignaren també pensions. (NH4-681)

En l'acte de reforma, els coronels demanaren passaports per anar per mar o per terra, amb la seva gent, als dominis de l'emperador; la petició fou denegada. Per contra, el mateix dia es donaren passaports a tots els oficials i fusellers per retornar a Catalunya a fi que s'acollissin al perdó general concedit per Felip V. Així mateix pagaren totalment els sous que els debien, i per aquells que no en tenien suficient pel viatge, se'ls pagaren els deutes i se'ls donaren diners per passar el camí de retorn. La majoria acceptaren i retornaren a Catalunya, però no els oficials. (NH4-681)

1720, maig. El Coronel Carrasquet planeja com passar a terres de l'emperador

El mai-1720 el Coronel Carrasquet tractà amb els seus confidents la manera com sortir de França i passar a altres dominis, resolgueren que comprar una fragata amb nom fals. Demanà llicència al general Fimarçon per passar a Colliure. (NH4-681)

1720, 26-juny. El Coronel Carrasquet s'embarca, és atacat, i arriba a Maó

El 26-jun-1720 el Coronel Carrasquet s'embarcà, conjuntament amb 26 oficials, entre Canet i Colliure. Inexperts en la navegació, enlloc d'arribar a Maó anaren a parar a l'alçada de la costa de Barcelona. Es trobaron un pinque català, el patró del qual era Jeroni Puigbó, de Mataró, que creié que eren moros i atacà la fragata. Durant l'atac morí 1 capità i 1 tinent. Finalment el patró conegué al Coronel Carrasquet, i ordenà a la seva gent deturar la inspecció de la fragata i que mantinguessin el secret. La raó fou que l'any 1719 a Reus el Coronel Carrasquet havia conminat a un deutor del patró Jeroni Puigbó, a pagar-li el deute de 1.500 pesos que li debia i que no li volia pagar acusant-lo de sediciós. (NH4-682)

El 29-jun-1720 la fragata del Coronel Carrasquet arribà a Maó. Allotjà a tots En Domènec Roca, valencià i agent de l'emperador Carles a l'illa. Des d'allí s'embarcà de retorn a Barcelona la muller del tinent que havia mort 3 dies abans. En arribar a Barcelona la muller denuncià al patró Jeroni Puigbó, que acabà pres. Aquest al·legà que havia actuat d'aquella manera creient haver-hi armnistici, per bé que el salvà de la mort el ser considerat afecte al rei Felip V. El governador anglès de Maó lliurà al Coronel Carrasquet 20 monedes d'or, al seu sergent major 9 monedes d'or, i a Domènec Roca una habitació de franc, llenya i oli. (NH4-682)

1720, 8-agost. El Coronel Carrasquet s'embarca per anar al Coll de Balaguer

El 8-ago-1720 el Coronel Carrasquet es féu a la vela en una embarcació que havia comprat, fent servir bandera anglesa; l'acompanyaven 7 dels seus homes i 10 mariners. Poc després arribà a les costes de Cambrils, on desembarcà, i passà al Coll de Balaguer, mentre la seva embarcació passà al port de Salou. (NH4-682)

El 16-ago-1720, havent transcorregut 8 dies, el Coronel Carrasquet es reembarcà porp de l'Hospitalet i retornà a Maó. (NH4-682)

Plànol del Coll de Balaguer,
on tants cops el coronel Carrasquet hi parà emboscades als combois borbònics.
El 1719 s'hi començà a bastir el castell de Sant Felip
(gravat francès del 1811)

1720, novembre. El Coronel Carrasquet s'embarca per anar a l'Imperi

El nov-1720 el Coronel Carrasquet s'embarcà en una nau de Domènec Roca, l'agent valencià de l'emperador Carles a Maó, i passà a Gènova; des d'allí anà a Viena. (NH4-682)

1721, 2-febrer. El Coronel Carrasquet arriba a Viena

El 2-feb-1720 el Coronel Carrasquet arribà a Viena. L'emperador Carles ordenà que des del primer dia se li assignés pensió de coronel, i a la resta d'oficials que arribaren amb ell el mateix.El Coronel Carrasquet s'establí a Hongria, on es dedicà al cultiu de terres. (NH4-682)

1725. Estava a Buda, i rebia pensió de coronel, 45 florins

El 1725 estava a Buda, i apareix en la llista dels que gaudien de pensió de coronel, 45 florins al mes. (EA2-109)

1725-1734.

(sense dades)

1733. Esclata la Guerra de Successió de Polònica (1733-1739)

El 1733 esclatà la Guerra de Successió de Polònia, conjuntura que aprofità Felip V per intentar envair el regne de Nàpols.

1734, 11-març. El Coronel Carrasquet s'embarca a Trieste amb destí Nàpols

El 1734 el cridà a la Cort de Viena una persona important una persona de carácter» diu Castellví]; se li formà una companyia, formada majoritàriament per catalans, vestida i armada, i se li ordenà passar a Nàpols, on marxà el 11-mar-1734 embarcant-se a Trieste. (NH4-682)

[És possible que el seu fill, Pere Barceló, hagués servit de tinent agregat al Regiment Imperial d'Infanteria nº44 "Ahumada", i l'acompanyés Itàlia, doncs un document vienés que consigna a tots els oficials militars que havien passat a Itàlia deixant vacants el seus llocs en el regiment esmenta a: «El theniente de infantería don Pedro Barceló, a Ahumada ».

1734, 23-abril. El Coronel Carrasquet arriba al Regne de Nàpols

El 23-abr-1734 arribà al Regne de Nàpols per la part de l'Adriàtic. (NH4-682)

1734, 25-maig. El coronel Carrasquet cap a la Batalla de Bitonto (Regne de Nàpols)

El 25-mai-1734 es lliurà la Batalla de Bitonto, favorable als borbònics. La major part de les tropes imperials es retiraren a la localitat de Bitonto. El 26-mai-1734 el Coronel Carrasquet s'embarcà a Bitonto amb el Captià de cavalleria Francesc Llorens i Morgades, i els Capitans de Voluntaris i Fusellers agregats a la seva companyia Valentí Alsina, Jaume Mestres, Joan Figueres, Folc [Joan Folc?], i Montaner. (NH4-682)

1734, 27-maig. El Coronel Carrasquet es capturat, i empresonat a Càdiz

El 27-mai-1734, la nau en la que anaven el Coronel Carrasquet, el Captià de cavalleria Francesc Llorens i Morgades, i els Capitans de Voluntaris i Fusellers agregats Valentí Alsina, Jaume Mestres, Joan Figueres, Folc, i Montaner, fou capturada pels borbònics davant la costa de Pescara. Foren transportats a Nàpols, i des d'allí el Coronel Carrasquet fou conduit pres a Càdis. (NH4-682)

1734, 16-juliol ~ 1740, 14-febrer. El Coronel Carrasquet pres a Càdiz

Des del 16-jul-1734 i fins el 14-feb-17140 el Coronel Carrasquet estigué pres a Càdis. (NH4-682)

1734, 18-agost. A Viena, mor el coronel Busquets i Mitjans

El 7-abr-1734 el coronel Francesc Busquets i Mitjans redactà testament a Viena nomenant-ne marmessors al comte Joan de Jansà entre d'altres. Després de la mort, el 18-ago-1734, el marmessor féu inventari de béns, i a la llista de deutors i creditos hi figura En Pere Joan Barceló i "Carrasquet" com a deutor del difunt per un import de 260 florins. (FBM-71)

1740, 8-juny. El Coronel Carrasquet arriba a Viena

Alliberat el 14-feb-1740, el Coronel Carrasquet arribà a Viena el 8-jun-1740. (NH4-682)

1740, 20-octubre. Mor Carles VI i escalta la Guerra de Successió Austríaca (1740-1748)

El 20-oct-1740 morí l'emperador Carles VI sense descendència masculina. Aquest fet provocà l'esclat de la Guerra de Successió Austríaca (1740-1748).

1741, setembre. Invasió franco-bavaresa de l'Imperi

El set-17141, en el context de la Guerra de Successió Austríaca, els exèrcits coaligats de França i Baviera envaïren l'Imperi. (NH4-682)

1741, setembre. El Coronel Carrasquet capitaneja una companyia franca

El set-1741, en el context de la Guerra de Successió Austríaca, es formà una Companyia franca amb els emigrats espanyols que hi havia a Buda, els quals eren un reducte dels que havien anat abans al Banat de Temesvar. La capitania de la companyia fou donada al Coronel Carrasquet. La formaven els següents: (NH4-682)

Dels 82 que anaren a Viena, només 64 homes prengueren servei, dels quals 32 tenient grau d'oficial, ja fos de capità, tinent o alferes.

  • 31 eren catalans
  • 5 valencians
  • 2 aragonesos
  • 7 espanyols de diferents provincies
  • 2 sards
  • 11 napolitans
  • 3 milanesos
  • la resta eren d'altres nacions

Els oferiren allò que ja gaudien de pensió, augmentat en 5 craiceres, que equivalien a 15 diners catalans. (NH4-682)

1741, 7-octubre. La companyia del Coronel Carrasquet surt de Viena

El 7-oct-1741 la companyia capitanejada pel Coronel Carrasquet sortí de Viena i passaren pels passos d'Estiria. (NH4-683)

1741, 26-desembre. La companyia del Coronel Carrasquet lluita en un atac

El 26-des-1741 la companyia del Coronel Carrasquet lluità en un atac [en un lloc no determinat], a les ordres del general Molch, del qual resultaren derrotats els bavaresos. La companyia quedà acantonada allí. (NH4-683)

1742, 11-juny. La companyia del Coronel Carrasquet passa a Linz i es llicencia

El 11-jun-1742 la companyia del Coronel Carrasquet passà a Linz; allí, el 13-jun-1742, un comissari la llicencià i el manà passar francs a Viena, des d'on foren enviats novament a Buda, d'on provenien inicialment. (NH4-683)

1742-1743. El Coronel Carrasquet resta a Viena

El 1742 el Coronel Carrasquet restà a Viena pretenent l'ajust de comptes del seu sou, i d'allò que li havien adelantat. L'ajust de comptes es dilatà en el temps i hagué de viure en suma misèria fins el jun-1743. (NH4-683)

1743, juny. El Coronel Carrasquet s'allista amb el Coronel Trenck

El jun-1743 el Coronel Trenck, que transitava per Viena, oferí al Coronel Carrasquet capitanejar una companyia del seu regiment. La necessitat li féu acceptar la oferta. (NH4-683)

1743, 5-agost. El Coronel Carrasquet comanda un cop de mà a Breisach

Arribat a Breisach, el 5-ago-1743 el Coronel Carrasquet comandà els 40 homes de la seva companyia a l'altra banda del Rin, on guanyà un reducte, rendí a la guarnició, i a una altra partida poc distant, i es retirà a les 2:00h de la matinada. (NH4-683)

1743, 14-agost. El Coronel Carrasquet comanda una emboscada a Breisach

El 14-ago-1743 el Coronel Carrasquet fou enviat a l'altra riba del Rin amb 50 homes; emboscat, avançà a la matinada fins que guanyà un reducte, i tornà a travessar la riba. El Comandant General Príncep Carles, que des de Breisach estava mirant la operació, l'alabà davant la resta dels seus generals. (NH4-683)

1743, 4-setembre. Mort en combat a Breisach

La nit del 3-4-set-1743 el Coronel Carrasquet, passà a l'illa de Reinach comandant un cos d'avanguarda que obria el pas al gruix de l'exèrcit imperial en la conquesta de l'illa. Allí morí. (NH4-683)

Plan des camps d'une partie de l'armée du Roy aux ordres de M. le Maréchal de Coigny et de celles des ennemis, campées en présence aux deux rives du Rhin, vis-à-vis l'Isle Reinach,
de leur passages dans la ditte Isle, et des postes qu'elles
y occupent depuis le 4 septembre 1743
jusques à la nuit du 16 au 17 octobre

1743, 5-setembre. Enterrament a la catedral de Breisach

El 5-set-1743 fou soterrat a la catedral de Sant Esteve de la vila de Breisach. La mort del coronel Carrasquet fou sentida pels generals austríacs pel seu valor i lleitat a la Monarquía Austríaca. (NH4-683)

Malauradament avui en dia no queda cap vestigi, ni cap làpida al cementir, que era situat a la banda sud de la catedral. (SAP-24)

"[taducció de l'alemany]Any 1743, dia 4 de setembre a l'illa a l'altra banda del Rin situada a França ha mort el molt noble i graciós senyor Pere Joan Barceló de Carrasquet "
ACA, Reial Audiència, reg. 244, fol. 80

1769. La seva muller Na Josepa Figueres, a Àustria

El 1760 la seva muller Na Josepa Figueres, a des d'Àustria, féu ofrena a l'església de Capçanes d'una pintura de la Verge de la Consolació en l'acta de la qual figura com a vídua. (CARRA-11)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

El 1954 l'historiador reusenc Josep Iglésies i Fort publicà el manuscrit el 1799 per Celdoni Vidal amb el títol "Amor al Rey y a la Pàtria, vinguda de Pere Juan Barceló, dit Carrasclet, en Reus 1713-1749. Manuscrit set-centista inèdit"; el 1961 el mateix historiador reusenc Josep Iglésies i Fort publicà a "Rafael Dalmau, Editor" un petit llibret monogràfic titulat "El guerriller Carrasclet", que fou reeditat el 1985, el 1986, i el 1996. El 2004 la revista d'història Sàpiens li dedicà un monogràfic titulat "Carrasclet, el gran enemic de Felip V", en la què el Doctor Alcoberro publicà dades inèdites sobre la seva mort i lloc d'enterrament. Com a portada de la revista hi figurava un retrat, idealitzat, del coronel portant una la gorra musca.

Evolució en la difusió de la forma incorrectea "Carrasclet"
des del 1954 fins el 2004

El 1986 l'Ajuntament de Capçanes, vila natal del coronel Carrasquet, va bastir un monument en honor seu. L'estàtua, obra de l'escultor Francesc Carulla i Serra, és de bronze i el representa vestit amb la indumentària típica de la comarca, portant una gorra musca pròpia dels llauradors de la zona; també se'l representa armat amb un trabuc, una arma que el coronel mai no usà doncs l'arma dels fusellers era, precisament, el fusell; als seus peus hi ha l'insciripició en la forma errònia introduïda pel botifler Celdoni Vilà: "Carrasclet". L'escultura es pot veure a l’entrada del poble i s'alça sobre un basament de pedra sense polir de 2,7 metres d'alçada on hi les paraules "Catalunya al Carrasclet". Fou inaugurada pel President del Parlament de Catalunya Miquel Coll i Alentorn amb l'assistència d'unes 1.000 persones; hi foren convidats el cònsul austríac a Barcelona Jacint Soler, com a representat del Govern d'Àustria, així com l'Ajuntament d'Innsbruck, que en símbol d'amistat envià un pi perquè fos plantat al costat del monument en reconeixement als anys que lluità al servei de l'Imperi Austríac. Cada 11 de setembre se li reten honors i es fa una ofrena floral en record de la seva memòria amb la participació de les autoritats de la comarca i representants del Govern de la Generalitat de Catalunya.

"Catalunya al Carrasclet"
a la seva vila natal, Capçanes (1986)

També se li dedicà una sardana del compositor Antoni Sanahuja, la "sardana del Carrasclet”.

Així mateix el 1985 tres reusencs van resoldre construir un gegant amb què poder participar en les cercaviles de Reus que aleshores s’organitzaven en el marc de les festes majors. Escolliren fer un "gegant Carrasclet" per la seva càrrega simbòlica i varen demanar la col·laboració de l’escultor Manel Llauradó. Es construí un "gegant Carrasclet" de 4m d'alçada i 76kg de pes; altrament, Biel Ferré va compondre la música pròpia del "gegant Carrasclet" seguint els paràmetres de la música tradicional. Finalment el seu bateig fou el 24 de setembre del 1986 a la plaça del Mercadal. A l'igual que l'escultura el "gegant Carrasclet" no vesteix l'uniforme militar dels fusellers catalans sinó la vestimenta típica dels llauradors de la comarca amb la gorra musca.

Així mateix es creà un sender de Petit Recorregut (PR-C 88) anomenat "Ruta del Carrasclet" que va des de Capçanes (Priorat) a Reus (Baix Camp) amb una distància de 76,1 km.

En honor seu també diverses poblacions de Catalunya tenen un carrec o plaça amb el seu nom.

 

*Fonts:
              (GAUS-545) Guerrilla austracista en Cataluña (1719-1720), pàg. 545
              (GAUS-559) Guerrilla austracista en Cataluña (1719-1720), pàg. 559
              (CARRA-67) El guerriller Carrasclet, pàg. 67
              (EA2-109) Exili: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg. 109
              (FBM-71) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 71
              (HMC3-255) Història militar de Catalaunya III, pàg. 255
              (NH1-575) Narraciones Históricas I, pàg. 575
              (NH2-372) Narraciones Históricas II, pàg. 372
              (NH2-429) Narraciones Históricas II, pàg. 429
              (NH2-535) Narraciones Históricas II, pàg. 535
              (NH2-541) Narraciones Históricas II, pàg. 541
              (NH2-642) Narraciones Históricas II, pàg. 642
              (NH3-262) Narraciones Históricas III, pàg. 262
              (NH3-262-263) Narraciones Históricas III, pàg. 262-263
              (NH3-266) Narraciones Históricas III, pàg. 266
              (NH4-87) Narraciones Históricas IV, pàg. 87
              (NH4-656) Narraciones Históricas IV, pàg. 656
              (NH4-657) Narraciones Históricas IV, pàg. 657
              (NH4-658) Narraciones Históricas IV, pàg. 658
              (NH4-659) Narraciones Históricas IV, pàg. 659
              (NH4-660) Narraciones Históricas IV, pàg. 660
              (NH4-661) Narraciones Históricas IV, pàg. 661
              (NH4-662) Narraciones Históricas IV, pàg. 662
              (NH4-663) Narraciones Históricas IV, pàg. 663
              (NH4-664) Narraciones Históricas IV, pàg. 664
              (NH4-680) Narraciones Históricas IV, pàg. 680
              (NH4-681) Narraciones Históricas IV, pàg. 681
              (NH4-682) Narraciones Históricas IV, pàg. 682
              (NH4-683) Narraciones Históricas IV, pàg. 683
              (RBRC-259-262) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 259-262
              (SAP-24) Revista Sàpies nº24