El General Basset és el símbol de l'aixecament austriacista al Regne de València, lider dels maulets. Hui en dia sembla provat que la pretensió dels orígens extremadament humils de la familia Basset-Ramos es corresponen a un intent dels borbònics per denigrar al General Joan Baptista Basset.

    Lloc de Naixement. Alboraia o València

    No s'ha pogut demostrar amb certesa el lloc de naixement de Joan Baptista Basset. Algun historiadors coetanis el vinculen a Alboraia (Horta Nord), i d'altres el fan fill de Ciutat de València per haver estat batejat en la parròquia de Sant Andreu. Tota la documentació que podria aclarir l'any i el lloc de naixement de Basset fou cremada pels revolucionaris i anarquistes el juliol de 1936.

    1654 o 1664. Any de Naixement de Joan Baptista Basset i Ramos

    Per la mateixa causa, tampoc s'ha pogut determinar amb seguretat l'any de naixement de Joan Baptista Basset. Segons un document dels interrogatoris a què fou sotmès el General Basset en la presó de Fuenterrabía l'any 1715, es podria suposar que nasquè en l'any 1654. Aquesta data de naixement es veu reforçada per la data de casament dels seus pares, el 1650.

    Però en la petició que feu propi Joan Baptista Basset l'any 1699 per a ingressar en l'Ordre religiós i militar de Sant Jaume de l'Espasa, relata haver servit 11 anys en les Guerres d'Hongria, 3 anys en les Guerres de l'Estat de Milà i i 4 anys en Catalunya; un total de 18 anys de servei i que per tant remeten des del 1699 a una data d'allistament de 1681-1680. Prenent una edat mínima d'allistament de 16 anys, ens remetríem a una data de naixement de 1664. Una dècada posterior a la data de naixement que es dedueix dels interrogatoris de 1715.

    Familia - Pares. En Baptista Basset i Sastre i N'Esperança Ramos i Ferrer de Lis

    Les dades dels orígens familiars d'En Joan Baptista Basset provenen de 2 documents. El primer és la sol·licitud de dot de la mare de Basset quan el pare de Basset li feu promesa de matrimoni. El segon és un índex on apareix citat el testament de Baptista Basset, amb qüasi tota seguretat el pare de Basset, per bé que el testament en sí també fou cremat i no es por verificar amb seguretat.

    Per bé que Basset haguera nascut en la Ciutat de València i fora batejat en la Parròquia de Sant Andreu, els seus vinculs familiars per la part paterna el lliguen amb Alboraia, tot i que per línia materna també apareixen Ramos a la citada vila de l'Horta. El document de sol·licitud de dot explicita que els seus pares eren En Baptista Basset i N'Esperança Ramos, promesos en matrimoni en 1650.

    La mare, N'Esperança Ramos i Ferrer de Lis ("Esperanza Ramos y Lis, donzella" a la documentació de l'època), era filla d'En Jaume Ramos i de Na Jerònima Ferrer de Lis. La familia Ferrer de Lis pertanyia a l'estament aristocràtic valencià i generalment reduïen el seu cognom a Lis. N'Esperança Ramos i Lis va nàixer probablement en 1630 i va morir el 30 de maig de 1707 en Dènia, sent soterrada a la peanya de l'Altar de Sant Agustí de l'Església de les Monges.

    El pare, Baptista Basset Sastre ("Baptista, Batiste"; "Basset, Baset, Bacet, Baçet o Bacete" variants del mateix nom i cognom en la documentació de l'època) era fill d'En Joan Baptista Basset i de Na Vicenta Sastre. L'ofici que apareix en l'expedient de dot és el de daurador o pintor, denominacions diferents per al mateix ofici. Per altre banda, el pare Baptista Basset feu testament el 29 de setembre de 1699 davant el notari d'Alboraia.

    Familia - Germans i nebots. Els Ríos i els Barco

    Es desconeixen els germans de Basset, per bé que en la sol·licitud d'En Joan Baptista Basset per a l'Ordre de Sant Jaume, afirma que 2 germans seus s'havien allistat amb ell al Milanesat i allí havien mort. Pel què fa als nebots, es cita N'Ignasi Basset, mort en combat a la Batalla de Xiva, i probablement fill d'un germà mascle que no anà a Itàlia. Per tant, es pot deduir que Basset tingué com a mínim 3 germans mascles.

    Pel què fa a les germanes, s'en coneix una casada amb un Ríos de la vil·la d'Alboraia, i que seria la mare dels nebot de Basset, En Mauro Ríos Basset, N'Ignasi Ríos Basset i En Jeroni Ríos Basset. Una altre germana es casà amb un Barco també de la vil·la d'Alboraia, i seria la mare dels nebots de Basset, En Domingo Barco i Basset, En Fèlix Barco i Basset. Una tercera germana es casà amb el napolità Caraccioli i donaria com a nebots Fra Antoni Caraccioli i Basset i un de nom no conegut que seria el Sergent Major de Ciutat de València.

    Per la línia materna també es coneixen d'altres nebots; En Miquel Ramos i En Vicent Ramos.

    En conjunt, les fonts descriuen com els familiars de Basset li foren sempre devots seguidors, compromesos amb la causa i molts d'ells seguiren la vida militar. En Jeroni Ramos i Basset lluità fins al final durant la Batalla de l'11 de Setembre, tot i que desconeixem en quina unitat.

    Familia - Els Ramos i el Llinatge dels Ferrer de Lis

    Malgrat provenir de família noble, sembla que les relacions entre la mare de Joan Baptista Basset, Esperança Ramos, i el Llinatge dels Ferrer de Lis s'havien trencat, potser des del temps del matrimoni entre els seus pares Jaume Ramos, un militar amb el grau de sotsoficial i Na Jerònima Ferrer de Lis, de casa noble i molt adinearada.

    El què si està constatat és que Joan Baptista Basset sentia una devoció especial per la seua mare i la familia Ramos. Els Ramos eren una familia amb nombrosos militars, i possiblement el Sergent Major Pere Ramos de Pineda Governador de València d'Ànes (Catalunya) i els Ramos de Manzano, membres de la colònia espanyola al Ducat de Milà, eren parents de Joan Baptista Basset i Ramos. Aquesta possible relació amb els Ramos de Manzano del Ducat de Milà contextualitzarien el matrimoni d'una de les germanes de Basset amb el Caraccioli de Nàpols.

    Aquesta condició i prestigi militar dels Ramos explicaria la tendència i insistència manifestada per Joan Baptista Basset per a que l'anomenéssin "General Ramos" enlloc de "General Basset". Aquest fet ha generat confusió en la el·laboració de la seua biografia, doncs en molta documentació de l'Exèrcit Imperial apareix signant tan sols com a "General Ramos".

    Constitució física i psicològica de Basset i Ramos

    Tot sembla indicar que Basset tenia una constitució física resistent. En l'expedient de 1699 es detalla que desrpés de 18 anys de servei militar havia estat ferit 8 vegades. Si es pren com a base la data de naixement de 1654, en iniciar-se les primeres hostilitats l'any 1703, precedents de la Guerra de Successió, tindria 49 anys, Si es pren com a referència de naixement el 1664, en tindria 39. Tot i així, durant la Guerra de Successió mostrà un comportament extraordinari i resistència física envejable.

    Malgrat això, el General Basset Ramos patía d'atacs d'apoplegia. Al febrer de 1706 va tenir el primer atac, que probablement el deixà hemiplègic doncs "se le torció un poco la boca". El 8 de juliol en va patir un altre quan estava empresonat en Dènia i el cronista borbònic Planes afirma que l'any 1707 estava molr greu. Pel què fa al seu aspecte físic, entre els seus efectes personals destaquen la gran qüantitat de perruques, seguint la moda de l'època.

    Respecte del seu caràcter, inferit a partir dels escrits d'exigència de capitulació en favor de Carles III a les vil·les que anava posant sota el seu control, es amnifesta sempre amb un caràcter sec, tallant, fort i fins i tot violent. En condicions extremes com les ocorregudes durant el Setge de Barcelona, la seua reacció és d'una serenitat i valor excepcionals, tal i com el mateix Marqués de Santa Cruz de Marcenado va haver de reconeixer. En els informes de les fortaleses d'Orà, s'observen una gran capacitat d'anàlisi i una extrema minuciositat. Mostrà facilitat per aprendre idiomes i parlava en francès, la llengua de la diplomàcia, i en alemany, la llengua de l'Imperi Germànic.

    El mític heroi del poble valencià

    La petició d'ennobliment de 1699 ens mostra un home que alega, no els seus possibles orígens nobles, sinó el seu admirable expedient militar. Joan Baptista Basset i Ramos es mostra com un home orgullós de la seua conducta personal, segur de si mateix i amb gran autoestima que no de vanaglòria, avalada per les fites aconseguides en la guerra.

    Però el tret psicològic més destacable de Joan Baptista Basset i Ramos és la seua capacitat de lideratge popular, emparat en el seu valor militar i la seua entrega total a la causa. En correspondència, el poble valencià l'enaltiria fins a límits extrems. A tall d'exemple, en la processó celebrada en Ciutat de València el 23 de amig de 1706, en un balcó es va penjar un retrat de Basset i Ramos amb la llegenda "In honorifentia populi nostro". És a dir, el poble valencià li va concedir el mateix títol amb que s'honorava la "Verge dels Desemparats", alçant-lo pràcticament a la categroria de Sant.

    1680. Allistament al Terç per servir al Ducat de Milà

    Al 1680, Joan Baptista Basset i 2 dels seus germans s'allistaren al Terç alçat a València, però que no hem pogut identificar. El Terç tenia el propòsit de elimianr les bandositats, i tan sols Planes ho relaiona amb un assassinat. Al no existir cap evidència respecte aquest hipotètic assassinat, el més probable és que s'allistés per maoitu familiars, i que la la coincidència amb el reclutament dels bandolers servís de motiu a Planes per a desacreditar la reputació de Basset i Ramos.

    1714. Engany i humiliació

    Els castellans incompliren la paraula donada en la Capitulació. El 22 de setembre decretaren secretament 25 ordres d'empresonament contra els principals caps militars i notables prohoms:

1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez ж 11 set-1714
2. General de Cavalleria Miquel Ramon i de Tord ж 11 set-1714
3. General de Batalla Josep Bellver i Balaguer
4. General Francesc Sans i Miquel de Montrodon
5. General Joan Baptista Basset i Ramos
6. Coronel Sebastià de Dalamau i Oller
7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno
8. Coronel Pau de Thoar § escapà, exiliat a l'Imperi
9. Coronel Joan Llinàs i Farrell
10. Coronel Pere Vinyals ж greument malalt
11. Coronel Antonio del Castillo y Chirino § escapà, però fou capturat dies després
12. Coronel Blai Ferrer § escapà, però fou capturat dies després
13. Tinent Coronel Nicolau Aixandri
14. Tinent Coronel Francesc Maians
15. Tinent Coronel Ramon Bordes
16. Tinent Coronel Joan Bernet
17. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ж 11 set-1714
18. Tinent Coronel Alfonso Díez d'Aux ж 11 set-1714 § escapà, exiliat a l'Imperi
19. Tinent Coronel Esteve de Llerena § escapà
20. Sergent Major Cayetano Antillón
21. Sergent Major Juan Sebastián Soro
22. Sergent Major Francesc Vila i Lleó

    També es redactaren ordres d'empresonament contra:

23. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez
24. En Josep Glaceran de Pinós i de Rocabertí § escapà
25. En Guerau de Peguera § escapà

    Foren requerits a presentar-se davant del Marqués de Lede, instal·lat a la casa requisada del Coronel Dalmau. Hi acudiren la majoria dels cridats, pensant segurament que els parlaria dels passaports d'emigració que els castellans s'havien compromès a donar-los.

    En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, els soldats els tragueren els sabres i els tancaren. Així anaren caiguent en la trampa la majoria dels cridats. Als 5 ferits i se'ls posà guàrdia permanent, però el Tinent Coroenl Díez d'Aux pogué escapar. Dels altres 6 que escaparen per malfiar-se de la paraula donada pels castellans, 2 foren capturats poc després. La primera remesa de detinguts sortí de Barcelona el 25 de setembre de 1714, incrementada per l'acompanyament voluntari del Capità Ramon Sans i de Montrodon, fill del General Sans, i del Capità Feliu Bellver, fill del Gneral Bellver. Arribaren a Alacant el 3 d'octubre de 1714. Allí els esperava Felipe V.

    Foren obligats a desfilar encadents davant del Borbó. Obria la marxa un esquadró de cavalleria, seguien els presos, plens de cadenes. Cadascun era precedit per sis granaders i flanquejat per quatre soldats a banda i banda. Tancava la comitiva un altre esquadró de cavalleria. Finiquitat l'espectacle d'humiliació per donar gust al Borbó, foren conduïts a la presó dels castell.

    A mitjans d'octubre de 1714 arribaren els 4 ferits i els 2 capturats en intentar escapar. Abans de fi d'any, es produí la dispersió dels presos en tres grups.


    1715. Empresonament del grup d'En Josep Bellver i Balaguer

    El trasllat des d'Alacant al presidi definitiu es va fer a peu, caminant encadents per parelles, escortats per un destacament de 80 soldats de cavalleria, i en ple hivern. El General Basset fou assignat al grup d'En Josep Bellver i Balaguer:

3. En Josep Bellver i Balaguer
4. En Francesc Sans i Miquel de Montrodon
5. En Joan Baptista Basset i Ramos
9. En Joan Llinàs i Farrell
13. En Nicolau Aixandri
15. En Ramon Bordes

    El seu destí, Hondarribia (Fuenterrabia), Guipúzcoa, al nord de la Península i molt aprop de la frontera amb França.

    Al 1719 esclatà la "Guerra de la Quàdruple Aliança entre França i Espanya. La Fortalesa d'Hondarribia capitulà davant l'Exèrcit francès. Pogueren escapar via Gènova En Josep Bellver i Balaguer, En Joan Baptista Basset i En Ramon Bordes.

    En canvi, En Francesc Sans i Miquel de Montrodon, En Joan Llinàs i Farrell i En Nicolau Aixandri foren reclosos a l'Alcàzar de Segóvia. L'any 1723, després de 9 anys de captiveri, se'ls permeté passar a la ciutat en règim de llibertat vigilada sota finaça.

   


    1719. Servei en l'Exèrcit Imperial ???

    Basset y Ramos, D. Juan Bautista (+1746?), 21.6.1727 Feldmarschall-Leutnant