Joan Baptista Basset i Ramos
(Juan Bautista Basset y Ramos)
(Juan Basset y Ramos)
(~1653/54/55, Alboraia? / València? ~ 15-gen-1728, Segòvia)

Capità
(16xx-16xx)

Coronel d'Enginyers
(16xx-17xx)

Major General
(17xx-1704)

General de Batalla
(1704-1727)

Governador de Gibraltar
(1705-1705)

General de les Armes del Regne de València
(1705-1706)

Plenipotenciari de Carles III al Regne de València
(1705-1706)
Comandant en Cap d'Artilleria
(1713-1714)

Feldmarschall- Leutnant
(Tinent Mariscal)
(1727-1728)
general Basset Joan Baptista Basset i Ramos maulet general Basset Joan Baptista Basset i Ramos maulet general Basset Joan Baptista Basset i Ramos maulet general Basset Joan Baptista Basset i Ramos maulet general Basset Joan Baptista Basset i Ramos maulet general Basset Joan Baptista Basset i Ramos maulet general Basset Joan Baptista Basset i Ramos maulet general Basset Joan Baptista Basset i Ramos maulet general Basset Joan Baptista Basset i Ramos maulet general Basset Joan Baptista Basset i Ramos maulet general Basset Joan Baptista Basset i Ramos maulet general Basset Joan Baptista Basset i Ramos maulet general Basset Joan Baptista Basset i Ramos
"Era don Juan Bautista Baset natural de las huertas de Valencia, hijo de un escultor. Pasó a servir a la guerra de Hungría , donde obtuvo el grado de capìtán y aprendió la fortificación. Basset vino a España a recomendación de la corte de Viena. El rey Carlos II le empleó en el estado de Milán, después le destinó a visitar las plazas de África y a aumentar las fortificaciones. En este tiempo murió el rey Carlos II y pasó al partido del rey Carlos. (...). Era hombre de buena intención; su genio tumultuoso. El arte de la guerra no le había infundido los modales de un civil estilo."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. I, pàg. 613

"Juntos los generales y coroneles en su alojamiento, habló el general comandante con términos los más expresivos, alabando la conducta, valor, celo y constancia de todos los oficiales. (...) Ponderó cada uno de los generales y coroneles sus razones, y terminaron su dictamen con decir que la plaza estaba en estado de procurar la capitulación y el modo de sacar las ventajas que podían conseguirse antes de llegar a experimentar el asalto general. Todos fueron de este parecer menos el general Basset y el coronel don Sebastián Dalmau (...)
Respondieron todos que obedecerían su orden, y el general Basset respondió que obedecería el orden, per que desde luego decía y repetía, y habló con lengua materna y dijo: «Jo saltaré per on saltarà Barcelona», que quiere decir que no se apartaría de la resolución que tomarían los comunes."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 207

"... se arrojaron algunos fuegos artificiales, de los singulares que tiene dispuestos, la particular industria, y rara habilidad del General Don Iuan Bautista Basset y Ramos Comandante de la Artilleria, y à la luz permanente de dichos artificios fueron descubiertos los Enemigos, con lo que se les dispararon algunos cañonaços de Monjuìque, y se pusieron en precipitada fuga ; tanto los Infantes, como su Cavalleria."
"Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona" 29-set-1713


Retrat al·legòric del
Tinent Mariscal
Joan Baptista Basset i Ramos
(autor: Manuel Boix)

Biografia curta

El Tinent Mariscal Joan Baptista Basset i Ramos (València? / Alboraia?, 1653/54/55 - Segòvia, 1728) fou el més destacat valencià de la causa austriacista durant la Guerra per la Successió. De ben jove s'allistà al terç i esdevingué militar professional; cursà estudis d'enginyeria militar i lluità al servei de l'exèrcit imperial. A l'esclat de la guerra per la successió a la corona hispànica fou iniciativa seva l'aixecament del Regne de València comptant amb el suport dels maulets. Desembarcà a Dénia sense tropes aliades i contant exclusivament amb la col·elaboració de les milícies locals valencianes. Per tal d'aconseguir el recolzament dels maulets prometé l'abolició dels abusos que es cometien sobre ells, fet que li suposà un gran suport entre els maulets, però el rebuig de l'aristocràcia miliar valenciana. Aconseguí prendre València mentre les tropes aliades assetjaven Barcelona, de manera que les tropes borbòniques s'hagueren de dividir en dos fronts, i fracassant tant en la reconquesta de Barcelona com en la de València. L'arribada del milord Peterborough al Regne de València suposà un canvi en l'estratègia que buscava guanyar-se el recolzament de l'aristocràcia militar valenciana, fet que suposà la caiguda del General Basset i el seu posterior empresonament. Alliberat el posteriorment lluità novament, no pogué evitar la caiguda del Regne de València davant les tropes borbòniques, sent novament empresonat. L'avenç de les tropes borbòniques i la descomposició del règim austriacista suposà el seu alliberament, esdevinguen comandant en cap de l'artilleria de l'Exèrcit de Catalunya. Lluità heroicament durant el setge borbònic de Barcelona de 1713-1714. Fou empresonat per les tropes borbòniques i no en fou alliberat fins el 1725 en virtut del Tractat de Pau de Viena. El seu deteriorat estat de salut li impedí exiliar-se a l'Imperi, restant a Segòvia on morí el 1728.

Naixement i Família

Nascut a Alboraia el 1654 (SAP-89) (JBB) o vers el 1653/54/55 a València (JBB)

1701, 3/4-maig. Acomiadament del Príncep Georg von Hessen Darmstadt a Blanes

El 3/4-mai-1701 fou un dels que s'acostà a Blanes per a acomiadar-se del Príncep Geog von-Hessen Darmstadt, que havia salpat de Barcelona el 29-abr-1701 però a causa del temporal havia desembarcat primer a Castelldefels, i després de 3 dies, reprengué el camí havent de parar novament a Blanes, esperant prosseguir fins a Gènova. (NH1-277)

1704, 21-ago. El Príncep de Darmstadt envia el General Basset a rendir Ceuta

El 21-ago-1714 el Príncep de Darmstadt envia el General Basset a rendir la Plaça de Ceuta; des d'abord de la flotilla, el General Basset lliura carta del Príncep de Darmstadt adreçada al Governador Diego Salinas; transcorreguda 1 hora, el Governador respon negativament a la proposició de retre obediència a l'Arxiduc Carles.

1705, 10-ago, nit. La gran Flota anglo-holandesa arriba a Altea

La nit del 10-ago-1705 la Flota anglo-holandesa arriba a Altea

1705, 13-ago. Consell de Guerra d'Altea (BBD)

El 13-ago-1705 es celebra un gran consell de guerra a bord de la flota anglo-holandesa. En el consell:

  • s'autoritza finalment Joan Baptista Basset a intentar l'aixecament del Regne de València
  • els efectius militars anglo-holandesos queden reservats pel desembarcament de Barcelona
  • En Basset haurà de reclutar les seves pròpies forces entre els valencians
  • Es lliuraran 400 fusells per armar les milícies de Joan Gil Cabezas i el seu germà Josep
  • Es lliuraran 4.000 pesos per pagar les milícies

1705, 14-ago. Cartes a Josep Cardona i Josep Vicent Torres i Eiximeno

El 14-ago-1705 l'Arxiduc Carles d'Àustria, a bord de la Flota anglo-holandesa fondejada a Altea, redacta cartes per En Josep Cardona i En Josep Vicent Torres i Eiximeno.

1705, 15-ago. Manifest al Regne de València i nomenament de General (BBD)

El 15-ago-1705 l'Arxiduc Carles d'Àustria, a bord del Britannia, redacta un manifest adreçat al Regne de València; els manifest és entregat a En Joan Baptista Basset

El 15-ago-1705 l'Arxiduc Carles d'Àustria lliura patent de "General de les Armes del Regne de València" a Joan Baptista Basset

1705, 16-ago. El Coronel Francesc Garcia d'Àvila pren l'obediència de 5 viles

El 16-ago-1705 el Coronel Francesc Garcia d'Àvila i el Joan Gil Cabezas ja han reunit una partida de 1.000 homes i han pres l'obediència de 5 viles de la Marina a l'Arxiduc Carles d'Àustria.

1705, 16-ago. La flota anglo-holandesa es fa a la vela

El 16-ago-1705 arriba un vaixell despatxat epl Coronel Joan Nebot, amb cartes i notícies dels Vigatans, informant de l'increment de les inquietuds.

El 16-ago-1705 el tot de la flota, a excepció d'una petita flotilla, es va a la vela cap a Barcelona.

1705, 17-ago, 10:00h. El General Basset arriba a les muralles de Dénia (BBD)

El 17-ago-1705, a les 10:00h, el Coronel Francesc Garcia d'Àvila i En Joan Gil Cabezas arriben per terra a les muralles de Dénia. Per mar hi arriba el General Basset amb la resta de valencians que hi havia a la flota, en una flotilla formada per 7 vaixells de guerra i 2 balandres que s'havia separat de la Flota anglo-holandesa

1705, 17-18-ago. Fugida del Governador de Dénia (BBD)

Durant la nit del 17-18-ago-1705, el Governador de Dénia Pasqual de Perellós i Aragó fuig de la vila; resta com a governador En Felip Antoni Gavilà.

1705, 18-ago. Dénia dóna obediència a l'Arxiduc Carles d'Àustria (BBD)

El 18-ago-1705, els veïns, eclesiàstics i seculars, decideixen per unanimitat que Dénia donés obediència a l'Arxiduc Carles d'Àustria.

1705, 18-ago. El General Basset desembarca a Dénia (BBD)

El 18-ago-1705 el General Basset desembarca a Dénia

A partir del 18-ago-1705 el General Basset forma companyies de milícies (NH1-601) i assumeix la governació de Dénia.

1705, 19-ago. La Ciutat i el Regne de València reaccionen (BBD)

El 19-ago-1705 la Ciutat i el Regne de València declaren que la rebel·lió de Dénia és un cas inopinat, la qual cosa permet aplicar el Fur CXXXVIII de les Corts de 1585 i per tant disposar dels recursos de la Generalitat per a casos extraordinaris.

1705, 19-ago. La Ciutat i el Regne de València demanen reforços a Felip V (BBD)

El 19-ago-1705 la Ciutat i el Regne de València, informats de la caiguda de Dénia, envien un correu urgent manifestant la seva lleialtat a Felip V i per demanar l'enviament urgent d'unitats militars; concretament, demanen que el Terç del Regne de València, que es trobava a Andalusia, retorni al Regne.

1705, 22-ago. La Ciutat i el Regne de València envien nou correu a Felip V (BBD)

El 22-ago-1705 la Ciutat i el Regne de València envien nou correu a Felip V oferint-se a pagar un regiment de 400 cavalls veterans si el rei l'enviava.

1705, 22-agost. La Cort de Madrid ordena l'enviament de tropes a Dénia (BBD)

El 22-ago-1705 la Cort de Madrid ordena immediatament per Reial Resolució l'enviament de tropes des d'Andalusia cap a Dénia; concretament 1.800 cavalls:

Les tropes procedents d'Andalusia es traslladaran sota el comandament del Mariscal de Camp Juan Antonio Hurtado de Amézaga y Unzaga. Les tropes procedents de Madrid es traslladaran sota el comandament del Tinent General José Salazar

1705, 27-agost. Les tropes de Madrid surten cap el Regne de València

El 27-ago-1705 les tropes a les ordres del Tinent General José Salazar sortiren de Madrid amb ordres d'estar a Almansa el 4-set-1705.

1705, 28-agost. Felip V informa de l'enviament de tropes cap el Regne de València xx

El 28-ago-1705 Felip V envia carta a la Ciutat i el Regne de València agraint les mostres de fidelitat i anunciant l'enviament de 1.800 cavalls cap a Dénia

1705, 29-agost. Luís de Zúñiga és nomenat cap de les milícies del Regne xx

El 29-ago-1705, mentre no arriben les tropes borbòniques enviades per Felip V, el mariscal de Camp Luís de Zúñiga arriba a València i és nomenat cap de les milícies del Regne de València per fer-se càrrec de la reducció de l'aixecament austriacista a Dénia

1705, 3-setembre. El capità Lluís Siurana aarriba a Barcelona procedent de Dénia

Havent format el General Basset companyia de milícies, i havent-se esgotat les pagues, havia tramès al capità Lluís Siurana cap a Barcelona. El 3-set-1705 el capità Lluís Siurana arribpa a Barcelona i el mateix dia retornà cap a Dénia amb 4.000 pesos per pagar les milícies.

1705, 5-setembre. Entrada de les tropes borbòniques al Regne de València (BBD)

El 5-set-1705, seguint les instruccions, les tropes procedents de Madrid sota el comandament del Tinent General José Salazar entren al Regne de València. Es dirigeixen cap a La Marina.

1705, 8-setembre. Combat del Molinell xx

El 8-set-1705 es lliura el Combat del Molinell abans de l'arribada de les tropes borbòniques procedents de Madrid

1705, 8-setembre. Les tropes borbòniques arriben a Gandia (BBD)

El 8-set-1705, les tropes borbòniques procedents de Madrid sota el comandament del Tinent General José Salazar arriben a Gandia.

1705, 8-setembre. Noves ordres per a les tropes (BBD)

El 8-set-1705, el Virrei de València Marqués de Villagarcia rep una nova carta amb còpia de les instruccions remeses al Tinent General Salazar, on s'informa que les tropes han de marxar urgentment cap a Catalunya.

1705, ago/set. Josep Vicent Torres i Eiximeno comissionat per a pagar les tropes (EAV)

Entre agost-setembre-1705 En Josep Vicent Torres i Eiximeno és comissionat per la Ciutat i el Regne de València per a pagar les tropes borbòniques i les milícies valencianes que assetgen la Dénia ocupada pel General Basset.

1705, 9-setembre. Impossibilitat d'assalt borbònic sobre Dénia (BBD)

El 9-set-1705 les tropes borbòniques analitzen les possibilitats d'assaltar Dénia. El Tinent General Salazar considera inviable l’expugnació de Dénia sense més tropes i sense artilleria.

1705, 10-setembre. Incendi i saqueig de les viles revoltades (BBD)

El 10-set-1705 les tropes borbòniques del Tinent General Salazar es dediquen a saquejar i cremar El Verger, Ondara, Pedreguer, Benissa, Xaló i Alcalalí.

1705, 11-setembre. Oferta borbònica de Capitulació a Dénia
      *(la Font de Castellví cita el 22-oct-1705)

El 11-set-1705 un trompeta ordena al General Basset que capituli

El 11-set-1705 el General Basset es nega a capitular

1705, 11-setembre. Incendi del raval fora muralles de Dénia (BBD)
      *(la Font de Castellví cita la nit del 22-23-oct-1705 i 400 dragons desmuntats)

El 11-set-1705 per la nit, les tropes borbòniques incendien el raval de Dénia. Participen en l'operació:

1705, 11-setembre. Bloqueig borbònic de Dénia de 1705

El 11-set-1705, Bloqueig Borbònic de Dénia de 1705

1705, 12-setembre. Ordres pel Tinent General Salazar de marxar cap a Catalunya (BBD)
      *(la Font de Castellví cita aprox. el 23-oct-1705)

El 12-set-1705, de matinada, el Tinent General Salazar rep per correu urgent una Reial Ordre datada el dia 8-set-1705, on se li ordena posar-se immediatament en marxa cap a Catalunya amb totes les tropes.

1705, 12-17-setembre. Malfiança del Tinent Salazar respecte del Coronel Nebot (BBD)

Malgrat les ordres de marxar cap a Catalunya, el Tinent General Salazar no es sentia segur entrant a Catalunya amb el Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot, doncs no es refiava de la seva fidelitat a Felip V.

"Y en quanto a el reximiento de Nebot es muy bueno el reparo que se haze, y tendré por muy hacertado el que S. M. le deje a la horden de el Sr. Virrey para el consuelo suyo y de todo el Reyno y nos quitamos de los rezelos que con tanta razón se deven prevenir. En quanto a los soldados, de ninguno fiaré, los más oficiales son buenos y castellanos, aunque ay algunos cathalanes, y con las tropas que se me noticia que llevamos me prometo no nos ará falta este reximiento y nos quitarà de las grandes sospechas que siempre emos de tener de él
Lletra del Tinent General Salazar a Grimaldo del 12 de setembre del 1705

1705, 12-17-setembre. Peticions del Virrei de València de deixar tropes a Dénia (BBD)

El Virrei de València Marqués de Villagarcia, i la Ciutat i el Regne de València fan repetides peticions a Madrid de mantenir el Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot per contenir la rebel·lió de Dénia. El Virrei de València Marqués de Villagarcia argumenta que no es refia que les milícies valencianes siguin ni eficaces en el bloqueig, ni fidels a Felip V.

1705, 19-setembre. Autorització de Madrid a deixar el Regiment del Coronel Nebot (BBD)

El 19-set-1705, quan les tropes del Tinent General Salazar ja es troben al Puig, a 15 km al nord de València, arriba la resposta de Madrid a la petició de la Ciutat i Regne de València de deixar tropes bloquejant Dénia; la Cort de Madrid autoritza la permanència de 2 esquadrons del Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot a Dénia, les despeses del qual corren per compte de la Ciutat i del Regne de València. Poc després s'autoritzà també al 3er esquadró del Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot a restar bloquejant Dénia.

Així mateix, Luís de Zúñiga esdevé Comandant en Cap de les tropes borbòniques.

1705, 21-setembre. Retorn a Gandia (BBD)

El 21-set-1705 Luís de Zúñiga i Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot arriben de nou a Gandia, però no hi havia rastre dels homes de les milícies i tant sols hi restaven els oficials.

1705, 23-setembre. Retorna el capità Lluís Siurana amb 4.000 pesos per les milícies

Havent format el General Basset companyia de milícies, i havent-se esgotat les pagues, havia tramès al capità Lluís Siurana cap a Barcelona. El 23-set-1705 el capità Lluís Siurana retorna a Dénia amb 4.000 pesos per pagar les milícies.

1705, 29-setembre. Les tropes del Tinent General Salazar surten del Regne (UDVB)

El 29-set-1705 les tropes del Tinent General José Salazar sortien del Regne de València i entraven al Regne d'Aragó de camí cap a Lleida. Al Regne de València tant sols restava el Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot

1705, ~29-setembre. L'estratègia de Luís de Zúñiga (BBD) (UDVB)

El 29-set-1705 Luís de Zúñiga recuperà el control d'Altea i detingué als sospitosos d'austriacisme. Allí hi restaren el Coronel Rafael Nebot i 4 companyies del seu regiment; la resta de la cavalleria va ser repartida per Benissa, Xàbia, Ondara i Oliva.

El 29-set-1705 Luís de Zúñiga també va publicar bans en els diversos llocs oferint el perdó a tots els que abandonaren Dénia per a tornar a les seues cases, pena de ser declarats traïdors i de destruir els seus bens.

1705, 9-octubre. La guarnició borbònica de Barcelona accepta capitular

El 9-oct-1705 la guarnició borbònica de Barcelona accepta capitular a les tropes Austriacistes

1705, 10-octubre. Carta de l'Arxiduc Carles al Coronel Rafael Nebot

El 10-oct-1705, des de Barcelona estant, l'Arxiduc Carles d'Àustria va escriure una carta al Coronel Rafael Nebot

1705, 14-octubre. Barcelona en poder dels Austriacistes

El 14-oct-1705 Barcelona en poder dels Austriacistes

1705, 25-octubre. Ordres de traslladar el Regiment del Coronel Nebot a Vinaròs (BBD)

El 25-oct-1705 el Tinent General dels Exèrcits de Felip V Príncep T'serclaes de Tilly, va trametre ordres que el Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot havia de passar a Càlig, prop de Vinaròs, per tal d'impedir l’entrada dels miquelets catalans i la propagació de la rebel·lió a l'altra banda del riu de la Sénia.

El seu lloc hauria de ser ocupat per un nou regiment d’infanteria a càrrec del comte de Cervelló, format per 500 homes reclutats entre la gent més fidel del Regne i pagats per la Ciutat i el Regne de València.

1705, 3-novembre. La vila de Xaló dóna obediència a l'Arxiduc Carles d'Àustria (BBD)

El 3-nov-1705 una partida d’austriacistes va eixir de Dénia i va obligar la vila de Xaló a donar obediència a l’arxiduc, operació a la qual es van afegir alguns habitants dels pobles veïns.

1705, 3-novembre. Incendi de les cases dels austriacistes de Xaló (BBD)

La resposta de Luís Zúñiga no va ser gens contemplativa i va ordenar al Coronel Rafael Nebot anar immediatament a Xaló, detenir els culpables i incendiar les seues cases.

1705, 4-novembre. El Coronel Nebot rep la carta de l'Arxiduc Carles d'Àustria

El 4-nov-1705 el Coronel Nebot, a Ondara estant, va rebre la carta que amb data 10-oct-1705 li havia escrit l'Arxiduc Carles d'Àustria.

1705, novembre. Desercions al Regiment del Coronel Nebot (BBD)

A principis de novembre, Luís Zúñiga quantificà en 15 els desertors del Regiment Borbònic de cavalleria "Rafael Nebot".

1705, 10-nov. Noves contraordres de Madrid sobre el regiment de Rafael Nebot (BBD)

Davant les instàncies de la Ciutat i el Regne de València, la cort de Madrid ordenà de mantenir el Regiment Borbònic de cavalleria "Rafael Nebot" a Dénia, el Regiment Borbònic de cavalleria "Pozoblanco" al nord del regne, i d'enviar-hi un tercer regiment des d'Andalusia enlloc del Terç del Regne de València.

1705, 11-novembre. La Ciutat i el Regne de València decideixen alçar 2 nous Terços (BBD)

La Ciutat i el Regne de València decidiren alçar 2 nous Terços de 500 homes cadascun per a la defensa del Regne.

1705, 30-novembre. Emboscada austriacista prop de Gandia (BBD)

El General Basset va preparar una emboscada de molta infanteria contra 1 capità i 30 cavalls prop de Gandia. El resultat va ser la pèrdua de 19 cavalls i 21 soldats, dels quals en moriren 2 i 19 restants van ser conduits presoners a Dénia, la gran majoria ferits.

1705, 3-desembre. Luís de Zúñiga tampoc es refia del Coronel Nebot (BBD)

En carta del 3-des-1705, Luís de Zúñiga manifesta al Tinent General de les Armes borbòniques al Regne de València Bonifacio Manrique de Lara, que tampoc ell es refia de la fidelitat a Felip V del Coronel Rafael Nebot.

"...se va esplicando de cada día y desvergonzando más y que la gente que queda del regimiento no es bastante para contenerles, pues ellos y los de Dénia les tengo por unos, esperando la hora en que se levanten cojiéndonos en medio sin retirada alguna."
Lletra de Zúñiga a don Bonifaci Manrique de Lara del 3 de desembre del 1705.

1705, ~8-desembre. El Coronel Nebot avisa el General Basset que es passarà

Vers el 8-des-1705, el Coronel Rafael Nebot avisa el General Basset les seves intencions d'unir-se a l'aixecament austriacista i facilita l'entrada de subministraments a Dénia.

1705, 9-10-desembre. El Coronel Nebot s'uneix a la sublevació militar austriacista (BBD)
      *(la Font de Castellví cita la nit del 9-10-novembre-1705)

La nit del 9-10-des1705, el Coronel Nebot tenia 8 companyies allotjades a Ondara a les ordres del Capità Carles Llorach i de Moixó, 1 companyia a Oliva amb Luís Zúñiga, i la resta en viles properes. Envià 1 guia al Capità Carles Llorach informant-lo que el portaria prop d'uns olivars on es reuniria amb ell. Així mateix procedí amb d'altres companyies dividint-les en petits grups.

Al mateix temps, el General Basset amb 300 homes de les seves milícies rodejà les companyies del Coronel Nebot. Aleshores, amb un grup dels més fidels homes, parlà a un grup de soldats:

"A todos es notorio el severo trato con que han sido lastimados nuestros hermanos, los encarcelamientos y destierros que muchos sufren, la ignominia que padece en la prisión en Madrid nuestro embajador, en quien reside nuestro Honor. El rey Carlos III ocupa toda Cataluña, conserva nuestros Privilegios. Los castellanos en públicas voces amenazan nuestra tierra de reducirla a esclavitud. Nuestra Patria está en peligro. El rey Carlos nos llama con una carta que de él he recibido. Yo me declaro de su partido y desde ahora le sigo. Creo que no habrá ninguno que se niegue a imitarme y el que no quisiese le daré pasaporte"
Proclama del Coronel Nebot
en passar-se a les forces austriacistes sublevades

Tots els soldats d'aquell grup aplaudiren i se li uniren; seguidament, amb aquella tropa, passà al següent grup i tornà a procedir de la mateixa manera; i així procedí amb la resta de grups en què havia dividit els soldats del regiment. La majoria dels homes s'uniren a la sublevació , excepció feta d'alguns oficials, la majoria castellans i algun català, que van ser detinguts i després empresonats.

* Nota: pels oficials detinguts, vegi's: Regiment Borbònic de cavalleria "Rafael Nebot"

1705, 10-desembre. Finalitza el bloqueig borbònic de Dénia (BBD)
         *(la Font de Castellví cita la nit del 9-10-novembre-1705)

El 10-des-1705 el Coronel Rafael Nebot uneix les seves tropes a les milícies del General Basset. Finalitza el bloqueig borbònic de Dénia.

1705, 10-desembre. Regiment de cavalleria nº4 "Rafael Nebot"

El seu regiment esdevé, de-facto, el Regiment de cavalleria nº4 "Rafael Nebot" de l'Exèrcit Reial de Carles III.

1705, 10-desembre. Presa de la vila d'Oliva i detenció de Luís Zúñiga (BBD)

Després uní les seves tropes amb les milícies del General Basset a Dénia i tots plegats ocuparen Oliva, on tant sols hi havia 1 companyia del regiment com a guarnició. Seguidament van capturar Luís de Zúñiga i els seus oficials. En total, 22 oficials que es negaren a unir-se a la sublevació varen ser empresonats a Dénia i Ondara, i poc després foren enviats a Catalunya.

Poc després la vila d'Oliva aclamava com a rei a l'Arxiduc Carles d'Àustria.

1705, 10-desembre. Notícies a Gandia de l'aclamació d'Oliva a l'Arxiduc Carles (BBD)

El vespre del 10-des- 1705 arribaren al Palau Reial notícies procedents de Gandia informant que la vila d’Oliva havia proclamat rei a l’arxiduc Carles d'Àustria després que el Coronel Rafael Nebot i el seu regiment hagueren canviat de bàndol.

1705, 10-desembre, 16:00h. Ocupació de Gandia

El 10-des-1705, a les 16:00h, un destacament a les ordres del Capità Alexandre Nebot ocupa Gandia. Paral·lelament, el General Basset envia les seves milícies a la resta de viles de La Marina per prendre la seva obediència a l'Arxiduc Carles d'Àustria i ordenar que les companyies de milícies d'aquelles vil·les se li uneixin.

1705, 11-desembre. Totes les forces concentrades a Gandia

Les tropes del Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot i les milícies del General Basset es concentren a Gandia

1705, 12-desembre. Ocupació de la Valldigna i Oliva

El 12-des-1705 passen a Valldigna i ocupen Oliva

1705, 13-desembre, 16:00h. Ocupació d'Alzira

El 13-des-1705, a les 16:00h, ocupen Alzira on no hi havia guarnició; la vila donà obediència a l'Arxiduc Carles d'Àustria.

1705, 13-14-desembre. Decisions a Alzira

El 13-14-des-1705 el General Basset i el Coronel Rafael Nebot envien cartes a l'Arxiduc Carles demanant que les tropes austriacistes que estaven a Catalunya entrin al nord del Regne de València des de Tortosa i Vinaròs, per tal de pressionar les tropes borbòniques que es troben al nord del Regne i facilitar així la presa austriacista de la Ciutat de València.

El 13-14-des-1705 el General Basset ordena als seus homes que es posin cintes grogues en senyal de fidelitat a la Casa d'Àustria; així mateix s'allisten diverses companyies de voluntaris.

El 13-14-des-1705 el General Basset i el Coronel Rafael Nebot envien emissaris per conèixer la situació de la Ciutat de València; els informes reporten que a la ciutat hi ha tranquil·litat i que el govern es troba reunit en múltiples juntes; també informen que no hi ha disposició ni prevenció de tropes per defensar la ciutat.

El 13-14-des-1705 el Coronel Rafael Nebot i el General Basset reben informes que el Tinent General José Salazar es dirigeix des del nord del Regne cap a la Ciutat de València amb les tropes:

  • Regiment Borbònic de cavalleria "Marqués de Pozoblanco"
  • Regiment Borbònic de dagons "Mahoney"

El 13-14-des-1705 s'atribueix a En Josep Vicent Torres i Eiximeno l'avís al General Basset i al Coronel Rafael Nebot que els ciutadans de Ciutat de València, temorosos que l'Horta sigui destruïda per la força que vulgui prendre la ciutat, s'entregaran a la primera força militar que es presenti davant de les muralles.

El 13-14-des-1705 el Coronel Rafael Nebot i el General Basset decideixen ocupar València amb les següents tropes:

1705, 14-15-desembre. Marxa sobre València

La vesprada del 14-15-des-1705 les tropes del General Basset i del Coronel Rafael Nebot inicien la Marxa sobre la València.

1705, 14-15-desembre. 15.000 maulets s'uneixen a la Marxa sobre València

Durant la Marxa sobre València, 15.000 maulets a peu i a cavall se'ls uneixen. El matí del 15-des-1705 arriben a la Porta de Sant Vicent

1705, 16-desembre. Presa de València

El 16-des-1705 envien un trompeta demanant l'obediència de la ciutat a l'Arxiduc Carles.

El 16-des-1705 la Noblesa s'ofereix a obeir els designis del Virrei borbònic de València Marqués de Villagarcia. Els estaments de la Ciutat fan el mateix i els Jurats de la Ciutat s'adrecen al Virrei borbònic de València Marqués de Villagarcia demanat ordres per tal de defensar la Ciutat.

El Virrei borbònic de València Marqués de Villagarcia s'inhibeix, al·legant que sense tropes no pot decidir, i que la Ciutat h de decidir per si mateixa.

El 16-des-1705 el Virrei borbònic de València Marqués de Villagarcia dictamina que la Ciutat envii prohoms per dictaminar la capitulació de la ciutat a les tropes austriacistes. Els escollits per signar la capitulació de la ciutat són el Comte de Villafranqueza i el Secretari de la Ciutat En Josep Vicent Torres i Eiximeno.

Els comissionats surten de la Ciutat i es reuneixen amb el General Basset i el Coronel Rafael Nebot. El General Basset informa que té àmplies comissions de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Els comissionats retornen a la Ciutat acompanyats d'homes del Regiment de cavalleria nº4 "Rafael Nebot", els Capità Jaume Porta i del Capità Joan Jacint Tàrrega i Salvador.

Finalment, el 16-des-1705 es redacten i firmen les Capitulacions de la Ciutat de València.

1705, 16-desembre. Alexandre Nebot cap a Barcelona per informar Carles III

El 16-des-1705 s'envià el Capità Alexandre Nebot, germà del Coronel Rafael Nebot, cap a Barcelona per informar Carles III de la caiguda de València.

1705, 17-desembre. El General Basset declara Virrei a Josep Folc de Cardona i Erill

El 17-des-1705 el General Basset declara Virrei a Josep Folc de Cardona i Erill, Comte de Cardona i Marquès de Guadalest; malgrat que el General Basset no tenia poders.

La declaració no comptà amb el beneplàcit de la noblesa valenciana i disgustà a l'arquebisbe Antoni de Cardona, parent il·legítim del Comte de Cardona.

1705, 20-desembre. Notícies de turbacions a Xàtiva

El 20-des-1705 arriben notícies que 32 presoners que hi havia al Castell de Xàtiva s'han apoderat de la fortalesa i que a la ciutat hi ha desordres.

1705, 20/21-desembre. Les cases dels francesos de València saquejades

El 20/21-des-1705 Les cases dels francesos de València saquejades. 322 francesos són enviats a Barcelona, on arribaren el 28-gen-1706 sense pràcticament robes.

1705, 21-desembre. Arriba a Barcelona la notícia de la caiguda de València.

El 21-des-1705 arribà el Capità Alexandre Nebot a Barcelona i informà de la caiguda de València. El rei Carles III li dóna el grau de Tinent Coronel, i al seu germà Rafael el de General de Batalla, amb retenció del seu regiment de cavalleria.

1705, 22-desembre. El Capità Onofre Cantó passa a Xàtiva

El 22-des-1705 el General Basset ordena al Capità de les milícies Onofre Cantó que passi a ocupar el castell de Xàtiva i tranquilitzi la turbació. Onofre es manté a Xàtiva fins el 28-des-1705, quan hi arriba el General Nebot.

1705, 26-desembre. Sortida dels exiliats borbònics valencians

El 26-des-1705 surten els exiliats borbònics valencians.

1705, 28-desembre. El General Nebot arriba a Xàtiva

El 28-des-1705 el General Nebot arriba a Xàtiva

1706, 1-gener. Carles III firma les patents dels Regiments d'Infanteria valencians

El 1-gen-1706 Carles III firma les patents dels 2 regiments provincials que la Ciutat i el Regne de València havien ofert aixecar i finançar al seu servei.

1706, 2-gener. La Ciutat aclama solemnement a Carles III com a rei de València

El 2-gen-1706 la Ciutat aclama solemnement a Carles III com a rei de València

1706, ~2/3-gener. Tropes borbòniques a Xiva

Vers el 2/3-gen-1706 arriben a València notícies de tropes borbòniques a Xiva

1706, ~2/3-gener. Consell a Ciutat de València

Vers el 2/3-gen-1706, havent-se rebut notícies de la presència de tropes borbòniques a Xiva, es celebra Consell a Ciutat de València sobre la conveniència d'atacar les topes borbòniques. El General Nebot és partidari de resistir tancats a València fins a l'arribada dels reforços de l'Exèrcit Reial de Carles III. El General Basset, seguint el desig del poble, és partidari d'atacar. S'imposa el criteri del General Basset d'atacar Xiva. Al Consell hi assisteixen:

  • General de les Armes del Regne de València Basset
  • General de Batalla Rafael Nebot (ascendit a General de Batalla per Carles III el 21-des-1705)
  • Sancho Ruiz de Lihory, Comte de Cardona
  • Manuel Mercader
  • Secretari de la Ciutat de València Josep Vicent Torres i Eiximeno

1706, 3-4-gener, nit. Sortida de les tropes austriacistes cap a Xiva

La nit del 3-4-gen-1706 sortiren de València cap a Xiva les tropes austriacistes:

  • Regiment de cavalleria nº4 "Rafael Nebot" (5 companyies)
  • 200 cavalls de les milícies valencianes
  • Regiment d'Infanteria nº9 "Ciutat de València" (2 companyies)
  • 3.000 maulets ("paisanos de la Huerta de Valencia")

Les companyies del Regiment d'Infanteria estaven sota el comandament de Pascual Jiménez de Cisneros. En ser nit tancada, el guia de les tropes errà el camí cap a Xiva. Els maulets encengueren focs i això alertà les tropes borbòniques que estaven a Xiva

1706, 4-gener, matinada. Combat de Xiva (JBB) (NH2-38)

El 4-gen-1706. Combat de Xiva

1706, 4-gener. Retorn de les tropes cap a València i represàlies contra els francesos

El 4-gen-1706, en retornar les tropes austriacistes del Combat de Xiva, els poble de València s'enfurismà contra els francesos; els valencians saquejaren les seves cases, els deixaren nus pels carrers i molts foren empresonats.

1706, 5-gener. Peterborough surt de Barcelona (JBB)

 

1706, 4-6-gener. Les tropes borbòniques ocupen Burjassot

Entre el 4-6-gen-1706, un contingent de tropes borbòniques a les ordres del Tinent General José Salazar arriba a Xiva. Poc després passa a ocupar Burjassot:

  • 800 cavalls
  • 2.000 infants

1706, 4-6-gener. Consell a Ciutat de València

Havent-se rebut notícies de la presència de tropes borbòniques a Burjassot, es celebra Consell a Ciutat de València sobre la conveniència d'atacar les topes borbòniques. El Virrei de València Comte de Cardona i el General Nebot són partidaris de resistir tancats a València fins a l'arribada dels reforços de l'Exèrcit Reial de Carles III. Però seguint el desig del poble es decideix atacar.

1706, 6-gener. Combat de Burjassot (NH2-39)

El 6-gen-1706. Combat de Burjassot

1706, 8-gener. Les topes borbòniques arriben davant Ciutat de València

El 8-gen-1706 les tropes borbòniques comandades per Cristóbal de Moscoso Montemayor y Eslava, Conde de las Torres de Alcorrín.

1706, 8-gener. Inici del Bloqueig borbònic de València

El 8-gen-1706 s'inicia el Bloqueig borbònic de València

1706, 9-gener. El Generalíssim Peterborough arriba a Tortosa (JBB)

 

1706, 12-gener. Consell per si cal continuar cap a València o tornar a Barcelona (JBB)

 

1706, 17-gener. Més tropes borbòniques entren al Regne de València (CMC)

El 17-gen-1706, creuen Requena en direcció a València les tropes borbòniques de Joaquín Ponce de León, Duque de Arcos, i l'artilleria de Cristóbal de Moscoso, Conde de las Torres de Alcorrín, amb reforços de les milícies castellanes de Requena.

amb un total de 5.300 homes sota el comandament de Joaquín Guadalupe Ponce de León Láncaster y Cárdenas, Duque de Arcos, el General José Salazar, el General Antonio del Valle i el General Restaino Cantelmo Stuart, Duc de Popoli. Mentre estant Cristóbal de Moscoso Montemayor y Eslava, Conde de las Torres de Alcorrín es dirigeix cap a les fronteres de Catalunya per evitar l'arribada d'un exèrcit de socors austriacista.

1706, ~18-gener. Bloqueig borbònic de València (JBB)

Vers el 18-gen-1706 les tropes borbòniques bloquegen València

1706, 26-gener. Carta demanant socors al Generalíssim Peterborough

El 26-gen-1706 En Josep Vicent Torres i Eiximeno signa una carta demanant socors al Generalíssim anglès dels Exèrcits Confederats de Terra Charles Mordaunt, Comte de Peterborough, per tal que aixequi el Bloqueig borbònic de València.

1706, 4-febrer. El Generalíssim Peterborough trenca bloqueig borbònic de València (JBB)

El 4-feb-1706, el Generalíssim anglès Peterborough trenca el Bloqueig borbònic de València

1706, 7-febrer. Comte de Cardona jura com a Virrei de València (JBB)

El 7-feb-1706 Sancho Ruiz de Lihory, Comte de Cardona, Comte de Cardona, jura com a Virrei de València

1706, 7/8-febrer. Consell del Generalíssim Peterborough sobre el govern del General Basset a València

El 7/8-feb-1706 el Generalíssim anglès Peterborough forma Consell per dictaminar sobre el govern que havia dirigit el General Basset a València. Hi assisteixen:

  • Virrei de València Sancho Ruiz de Lihory, Comte de Cardona
  • parents i relatius al Comte de Cardona
  • Manuel Mercader
  • Secretari de la Ciutat de València Josep Vicent Torres i Eiximeno

1706, 9-febrer. Assalt a Alcúdia

El 9-feb-1706 el General Rafael Nebot lluità en l'assalt a Alcúdia, on s'allotjaven 1 General i 1 Coronel borbònics. L'assalt es frustrà per l'avís que tingueren per part de 2 desertors borbònics que s'havien passat als austriacistes uns dies abans i que retornaren novament a les files borbòniques.

1706, 22-febrer. El General Rafael Nebot surt de València cap a la Font de la Figuera

El 22-feb-1706 el General Rafael Nebot de València cap a la vila de Font de la Figuera

1706, 25-febrer ~1706, 2-març. Presa austriacista de la vila de Font de la Figuera

El 25-feb-1706 s'inicià el bloqueig austriacista la vila Font de la Figuera. La vila acaba caient el 2-mar-1706 (JBB)

1706, 4-març. El General Basset surt de València cap a Alzira (JBB)

El 4-mar-1706 el General Basset surt de València amb 500 homes cap a Alzira, que era amenaçada per les tropes borbòniques.

1706, 30-31-març. Desembarcament a València de reforços (JBB)

El 30-31-mar-1706 desembarquen reforços a València:

1706, 3-abril. El General Nebot rep ordres de traslladar-se a Catalunya

El 3-abr-1706 el General Rafael Nebot rep ordres de traslladar-se a Catalunya. Una part del regiment es queda de guarnició a Alzira.

1706, 24-abril. Presa borbònica d'Alzira

El 24-abr-1706, un destacament de desmuntats del regiment de cavalleria del General Nebot cauen presoners de les tropes borbòniques amb la rendició d'Alzira

1706, ~20-maig. El General Rafael Nebot retorna de Barcelona cap a València

Vers el 20-mai-1706 s'embarquen les tropes del General Rafael Nebot al port de Barcelona amb destí cap a València

1706, 20-maig. Fi del Setge Borbònic de Xàtiva

El 20-mai-1706, fi del Setge Borbònic de Xàtiva

1706, ~27-maig. Desembarcament del General Rafael Nebot a València

Vers el 27-mai-1706 desembarquen les tropes del General Rafael Nebot a València

 

 

1707, 14-maig. Peterborough cridat a Anglaterra per justificar les seves accions (MCMP)

El 14-mai-1707 el Generalíssim anglès Peterborough és cridat a retornar a Anglaterra, on se li imputaran càrrecs pels delictes de corrupció, incompetència i excés d'autoritat.

En unes memòries dedicades en honor seu l'any 1853, es diu de l'anglès que es va enfrontar al Príncep de Darmstadt, de l'anglès que va provar de destruir al General Basset, de l'anglès que va empresonar tots els seus col·laboradors i de l'anglès que es va guanyar l'odi i el rancor de tota la nació valenciana, el següent:

"...; his great influence, and the love that he had won in every Valencian heart, at lenght prevailed so far as to cause the penalty to be suspended."
"When he passed out, for the las time, through the gates of the beautiful city, the Valencians felt a mournful presage, that the guiding genious of their cause, was gone for ever "
George Warburton, Eliot Warburton
A Memoir of Charles Mordaunt, Earl of Peterborough, Vol. II pàg 86 i pàg 99

 

1713, 17-juny. Tensió i nervis a Barcelona

El 17-jun-1713 el General Rafael Nebot ha d'amonestar el Capità Ambrosi Roquer del seu regiment, per haver insinuat que caldria saquejar les pertinences de les famílies favorables a la rendició incondicional a Felip V.

1713, 22-juny. Conveni de l'Hospitalet

El 22-jun-1713 les tropes imperials firmen el Conveni de l'Hospitalet amb el qual pacten l'entrega de Barcelona o de Tarragona a les tropes borbòniques.

1713, 30-juny. S'inicia la Junta de Braços

El 30-jun-1713 s'inicia la Junta de Braços de Catalunya que ha de resoldre sobre sobre si el Principat de Catalunya ha sotmetre's a la rendició incondicional a Felip V o continuar la guerra.

1713, 2-juliol. Les tropes imperials inicien l'evacuació

El 2-jul-1713 les tropes imperials inicien la evacuació

1713, 6-juliol, 17:00h. La Junta de Braços acorda continuar la "Guerra a Ultrança"

El 6-jul-1713, 17:00h, Catalunya declara la Guerra a Ultrança

1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, al Portal de Mar, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança, al so de trompetes i tambors, davant les darreres tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.

1713, 9-juliol? Comandant en cap de l'Artilleria de l'Exèrcit de Catalunya

Vers el 9-jul-1713 fou nomenat Comandant en cap de l'Artilleria de l'Exèrcit de Catalunya.

1714, 1-setembre, 15:00h. Consell de Guerra a casa del G.C. Villarroel

El 1-set-1714, 15:00h, Consell de Guerra de l'1 de setembre. El General Comandant Antonio de Villarroel convocà a tots els generals i coronels que no estaven de guàrdia a consell de guerra a casa seva. A aquells que estaven en ocupació, els envià un ajudant per tal que donessin el seu vot per escrit: (NH4-346)

El motiu del consell era recollir el seu parer sobre el què havia de fer-se donades les següents consideracions: (NH4-205)

  • Estat de la Plaça
  • Estat de les bretxes
  • Imperfecció de les defenses
  • Número de tropes disponibles
  • Manca de municions
  • Manca de queviures i de pertrets
  • Disposició de les tropes borbòniques
  • Imminència de l'assalt general

1714, 10-setembre, 14:00h. Citat per informar-lo de la dimissió de Villarroel

El 10-set-1714, a les 14:00h, fou citat pels Comuns a les voltes de Sant Antoni conjuntament amb el comandant en cap de la cavalleria General Ramon, el comandant en cap de la infanteria General Bellver, i el General Sans Miquel, on foren informats de la dimissió del Comandant General en cap el Tinent Mariscal Villarroel, i de com s'embarcaria rumb a Mallorca quan arribessin les fragates, esperades entre la nit del 10 i el matí del 11 de setembre. (NH4-228) (11S-299)

 

1714, 22-setembre. Engany i empresonament

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament.Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)

714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant

Còpia de la carta del Capità General del Regne de València, Marquès de Villadarias, amb els noms dels 13 presos al castell d'Alacant, i els seus destins posteriors: 6 a Fuenterrabía,
i 7 a Pamplona

La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. Allí foren posats sota la jurisdicció del Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho.

1714, 27-octubre. Grup destinat a Fuenterrabía (Hondarribia)

El dissabte 27-oct-1714 sortí del Castell d'Alacant el primer grup que havia estat destinat a Fuenterrabía (Hondarribia, País Basc), on hi arribaren el dimarts 4-des-1714, totalitzant 39 dies de viatge per recórrer una distància que en funció de la ruta varia entre els 700-800 km. Aproximadament doncs uns 15-20 km/dia. Disposant de 5 hores de desplaçament per dia, una velocitat mitjana de 4km/hora. L'historiador Francesc de Castellví recollí una versió que segons la qual s'haurien desplaçat a peu. Per contra, els historiadors Antoni Muñoz i Josep Catà senyalen la carta de l'intendent de València on es detalla que foren traslladats sempre de dia, evitant esglésies i monestirs, i reclosos en calesses de cavalls, a fi d'evitar qualsevol intent de fuga.

Un cop arribats a Fuenterrabía foren posats sota la jurisdicció del Governador del Castell de Fuenterrabía (Hondarribia) Antonio de Mata y Arnau: (RBRC-37)

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  4. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  5. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  6. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General)

 

1719, febrer. Els empresonats a Pamplona i a Fuenterrabía, reagrupats a Segòvia

El 1718 esclatà la Guerra de la Quàdruple Aliança per l'intent de Felip V de reconquerir els territoris que havia entregat al Tractat d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V. El mateix Duc de Berwick, que continuava al servei de França, es preparava per atacar a Felip V.

Davant la eventualitat de la guerra, els presos que hi havia a Pamplona i a Fuenterrabía van ser reagrupats a l'Alcázar de Segòvia el feb-1719:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià) el 1724 surt de l'Alcázar però obligat a estar a Segòvia
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  4. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  5. Coronel Joan Llinàs i Escarrer (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  6. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  7. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  8. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  9. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  10. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  11. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  12. Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)

Efectivament, el 20-abr-1719 el Duc de Berwick estava a Irun, el 18-jun-1719 ocupava Fuenterrabía i el 23-jun-1719 començava el Setge de San Sebastià, que finalitzava el 1-ago-1719.

1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena

El 1725, després d'11 anys de presidi, van ser alliberats seguint l'article 9è del Tractat de Pau de Viena signat entre el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) i Felip V:

  • El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena
  • El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
  • El 9-oct-1725 s'escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l'ordre

1725, 2-octubre. Alliberament dels empresonats a l'Alcázar de Segòvia

La nit del 1-oct-1725 el Governador de Segòvia Antonio González Calvo, Marqués de la Paz, rebia l'ordre d'alliberar els empresonats a la ciutat i a l'Alcázar de Segòvia:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  4. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  5. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  6. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  7. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  8. Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)
  9. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)

1726, 9-gener. Assistit pels jesuïtes

Els jesuïtes pare Aleçon i pare Juan de Loyola l'assistien. Aquest darrer escrigué una carta al ministre Orendaín on informava que no podia ni moure's del llit.

1727, 21-juny. Ascendit a Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial per Carles III (KUK)

El 21-jun-1727 Carles III l'ascendí a grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, un dels càrrecs militars més importants dins de l'Exèrcit del Sacre Imperi Germànic. El grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, actualment extingit, equivalia al grau de Tinent Mariscal de l'Exèrcit Reial de Carles III. En els exèrcits borbònics de l'època el grau de Feldmarschall-Leutnant no existia i per tant no tenia traducció. Un grau similar en l'exèrcit borbònic de Felip V era el de Teniente General.

Mort i enterrament

Morí el 15-gen-1728 a Segòvia.

 

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 727
              Biografia: Enciclopèdia Catalana (*conté alguna impresició)
              Empresonament: Repressió borbònica i resistència catalana
              Nota: La victòria catalana de 1705, pàg xxx
              Nota: L'Onze de Setembre, pàg xxx
              (BA) Biografia i Exili: La Batalla d'Almansa - III Centenari, pàg xx
              (BBD) Aixecament i Bloqueig de Dénia de 1705: La Guerra de Successió i el Bloqueig de Dénia del 1705
              (CMC) Dates: Cronología de la Meseta del Cabriel. Archivo Municipal de Requena
              (EAV) Exili i Biografia: L'exili austriacista valencià, pàg xx
              (EC) Ferits: Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714), pàg. xxx
              (JBB) Biografia: Joan Baptista Basset. Vida i mort del líder maulet

              (KUK) Servei en l'Exèrcit Imperial: K.u.K Generale
              (MCMP) A Memoir of Charles Mordaunt, Earl of Peterborough, Vol. II pàg 86 i pàg 99
              (NH1-601) General Basset a Dénia: Narraciones Históricas I, pàg 601
              (NH2-38) Combat de Xiva: Narraciones Históricas II, pàg 38
              (NH2-39) Combat de Burjassot: Narraciones Históricas II, pàg 39
              (NH4-205) Narraciones Históricas IV, pàg 205
              (NH4-228) Narraciones Históricas IV, pàg 228
              (NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (NH4-346) Narraciones Históricas IV, pàg 346
              (RBRC-27) Decisió personal del Duc de Berwick: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Casa del General Ribas: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-37) Arribada a Fuenterrabía: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 37
              (SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?
              (UDVB) Bloqueig de Dénia de 1705: Los últimos días de la Valencia borbónica
              Aixecament i Bloqueig de Dénia de 1705: La invasió austriacista del Regne de València (1701-1705)
              Aixecament i Bloqueig de Dénia de 1705: Dénia assetjada durant la Guerra de Successió


vineta Llista: Llista de comandants militars i prohoms detinguts després de l'11 de setembre
vineta Campanya Militar: Invasió austriacista i Aixecament maulet al Regne de València
vineta Campanya Militar: Contraofensiva borbònica al Regne de València