Antoni Francesc de Berenguer i Novell
(Antoni Francesc de Berenguer i de Novell)

(Antoni Francesc Berenguer i Novell)
(Antoni Berenguer i Novell)
(Anton de Berenguer y Novell)
(Antonio Berenguer y Novell)
(Antonius Berenguer et Novell)
(s. XVII, Lleida ~ s.XVIII, ?)
Doctor en Dret
(16??-17??)
Oïdor Reial de la Generalitat de Catalunya
(1689-1690)
Tauler de Lleida
(1690-16??)
Noble del Principat de Catalunya
(1689-1690)
Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya
(1713-1714)
diputat militar generalitat antoni francesc berenguer novell diputat militar generalitat antoni francesc berenguer novell diputat militar generalitat antoni francesc berenguer novell diputat militar generalitat antoni francesc berenguer novell diputat militar generalitat antoni francesc berenguer novell diputat militar generalitat antoni francesc berenguer novell diputat militar generalitat antoni francesc berenguer novell diputat militar generalitat antoni francesc berenguer novell diputat militar generalitat antoni francesc berenguer novell diputat militar generalitat antoni francesc berenguer novell diputat militar generalitat antoni francesc berenguer novell diputat militar generalitat antoni francesc berenguer
"Borrador del Dietari del trienni 1713 començant al primer de agost de dit any essent deputats, ço és, ecclesiàstich: fra don Joseph de Vilamala, sagristà de Banyolas; militar: don Anton de Berenguer y Novell; real: lo doctor misser Anton Grasés y Der, per Barcelona. Oÿdors de comptes, ecclesiàstich: lo doctor fra don Diego de Olzina y Vilanova, sagristà de Sant Pau; militar: don Francisco de Perpinyà, Sala y Çaçala en Granollers populat; real: mossèn Thomàs Antich Saladrich, menor, ciutedà honrat de Barcelona per Tortosa."

Dietari de la Generalitat de Catalunya, 1-ago-1713
vol. X (1701-1713)


"....el Principat de Catalunya està sent desolat pels destacament de Bracamonte i de Fiennes, que en la persecució del General Nebot han destruït totes les petites poblacions i ciutats on el general s'ha refugiat; els soldats no s'han estat de saquejar les esglésies i els altars, ni de cometre tota mena de desordres..."

Carta del Diputat Militar Antoni Francesc de Berenguer


Nombres de los caballeros y ciudadanos honrados que se quedaron dentro de Barcelona, cuyos apellidos van siguiendo las letras del alfabeto:
"B [..] don Antonio Berenguer y Novell, don Antonio Berenguer y Gabriel, su hijo, naturales de Lérida."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 709

Llinatge

Fill d'Epifani Berenguer, natural de de Lleida.

Pare de N'Antoni Berenguer i Gabriel. (NH3-709)

Naixement

Nascut a Lleida. (HGC-288) (NH3-709)

16??. Doctor en Dret

16??. Doctor en Dret (HGC-288)

1689. Oïdor Reial de la Diputació del General

El 1689 fou Oïdor Militar de la Diputació del General (Generalitat de Catalunya)

1692, 30-setembre. Nomenat Noble del Principat de Catalunya

El 30-set-1692 Carles II li concedí el privilegi de Noble del Principat de Catalunya (HGC-288)

1701, 12-oct ~ 1702, 14-gen. Participa en les Corts de 1701-1702 (PPC1)

El 12-oct-1701 participà en les Corts de 1701-1702.

1702-1705

(sense dades)

1705, 5-des ~ 1706, 31-mar. Participa en les Corts de 1705-1706 (PPC1)

El 5-des-1705 participà en les Corts de 1705-1706.

1705-1713

(sense dades)

1706, 1-abril. Esquadró de nobles d'Enric de Darmstadt des de Lleida a Barcelona

Des del 1-abr-1706 que sortí de Lleida, fins que arribà a Barcelona, el seu pare N'Epifani Berenguer fou dels nobles que acompanyà el Príncep Enric de Darmstadt. (NH2-237)

1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1713, 22-juliol. Diada de Santa Magdalena. Extracció dels Diputats del General

El 22-jul-1713, Diada de Santa Magdalena, al Pati dels Tarongers de la Casa de la Diputació del General, foren extrets els Diputats de la Generalitat de Catalunya. En quant al Diputat Militar, el primer escollit fou Josep de Clariana i Gualbes de Munster, que renuncià en aquell mateix moment. La segona extracció recaigué en Francesc de Rocabertí i de Pau, que també renuncià. Finalment, a la tercera extracció, l'escollit fou Antoni Francesc deBerenguer i Novell, que acceptà el càrrec malgrat que no tenia experiència militar i era d'avançada edat: (NH3-706) (HGC)

  • Diputat Eclesiàstic (President):
    Joan de Fluvià i Aguilar (renuncia al càrrec el 8-ago-1713)
    Ignasi de Cruïlles (renuncia al càrrec el 16-ago-1713)
    Josep de Vilamala (jurà el càrrec el 18-ago-1713, 11:00h)
  • Diputat Militar:
    Josep Clariana i de Gualbes (renuncia al càrrec el 22-jul-1713)
    Francesc de Rocabertí i de Pau (renuncia al càrrec el 22-jul-1713)
    Antoni F. de Berenguer i Novell (jurà el càrrec el 22-jul-1713) (detingut el 5-oct-1713)
  • Diputat Reial:
    Antoni Grases i Des
  • Oïdor Eclesiàstic:
    Oleguer de Merlès (renuncia al càrrec el 8-ago-1713)
    Diego d'Olzina i de Vilanova
  • Oïdor Militar:
    Francesc de Perpinyà Sala i Sasala
  • Oïdor Reial:
    Tomàs Antic i Saladric, menor

1713, 22-juliol. Coronel del Regiment de cavalleria "Sant Jordi"

El 22-jul-1713, en esdevenir Diputat Militar, passà a detentar el càrrec honorífic de coronel del Regiment cavalleria "Sant Jordi". (NH3-699)

1713, 9-agost. Inici de l'Expedició del Diputat Militar

El 9-ago-1713 s'embarquen per iniciar l'Expedició del Diputat Militar. El Diputat Militar hi tenia el càrrec de general comandant com a representant del Principat de Catalunya. (NH3-715)

1713, 9-agost, 16:00h. Desembarquen a Alella

El 9-ago-1713, 16:00h, desembarcaren a Alella. Des d'allí el Diputat Militar informà per carta:

"Excm. Señor: A las 4 de la tarde he llegado con el convoy a esta villa, donde he sido recibido con repetidos júbilos de alegría de todo su común. Habiendo encontrado algunos caballos, voluntarios, y fusileros, he puesto luego en ejecucuión parte de mi inspección y discurro lograr el fin que se desea, pues en todos he advertido grande ánimo paraa sacrificarse en sesvicio del rey y de la patria. De cuanto fuera ocurriendo daré puntual aviso a V.E., deseando me dispense repetidos motivos de su mayor sarisfacción y que Nuestroa Señor guarde a V.E. muchos años. Arenys de Mat, 9 de agosto de 1713. B.L.M de V.E. su mayor servidor don Antonio Francisco Berenguer y Novell, diputado militar "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 837

1713, 12-agost. Combat entre Mataró i Arenys

El 12-ago-1713 tingué lloc un combat entre Mataró i Arenys.

1713, 16-agost. Combat prop d'Hostalric

El 16-ago-1713 tingué lloc un combat prop d'Hostalric.

1713, 17-agost. El comandant d'Hostalric entrega la fortalesa als borbònics

El 17-ago-1713 el comandant d'Hostalric Marulli entregà la fortales a les tropes borbòniques.

1713, 18-agost. Carta informant el general comandant Villarroel des d'Arbúcies

El 18-ago-1713, informà per carta al general comandant Villarroel:

"Excm. Señor: Tengo por cierto habrá V.E. recibido la de 12 del corriente inclusa la relación del favorable reencuentro que consiguieron nuestras tropas entre Mataró y Arenys, donde quedaron enteramente derrotados los enemigos. Prosiguió la suerte aumentándose a todas horas el número de los fusileros y voluntarios, y resueltos los pueblos a contribuir por servicio del rey y de la patria, despaché desde luego a Hostalric, persuadiendo al comandante Marulli que, apartando las tropas, dejara ocupar la villa y castilo de las nuestras. Me respondió debía obedecer la orden del general conde Wallis y en tanto mantener aquella plaza. Escribí luego al general Wallis preveniéndole que marchaba hacia Hostalric y que esperaba daría la orden para que nuestras tropas pudieran ocupar la plaza. El general Wallis tomó de concierto con los enemigos tan justas las mediddas que el día 16 se hallaban tres destacamentos enemigos en aquellas vecindades, que nos obligaron a retirar y el 17 el comandante Marulli entregó la palaza a un general enemigo que llaman Cano. No obstante este suceso, que nos priva de puesto tan importante, espero que los pueblos continuarán en desengañarse de los embustes que les han impuesto. Mayormente que los enemigos empiezan a usar mucho rigor. En lo demás me remito a la adjunta memoria, copia de la que remito al consistorio. Espero que V.E. contribuirá en que se ganen los instantes en responderme para que las operaciones se ejecuten con más acierto.
Quedo desenado ocasiones de la mayor satisfacción de V.E. Dios guarde a V.E. muchos años. Arbucias, 18 de agosto de 1713. B.L.M de V.E. su mayor servidor don Antonio Francisco de Berenguer y Novell, diputado militar."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 837

1713, 29-agost. L'Expedició del Diputat Militar a Manresa

El 29-ago-1713 l'expedició del Diputat Militar resolgué atacar Manresa. Al convent del Carme, després d'algun foc, rendiren 200 homes i morí el governador borbònic de Manresa.Quan volien atacar l'església mare tingueren avís de l'arribada d'un cos de socors borbònic. El general Rafael Nebot ordenà al coronel Amill amb el seu regiment i les companyies de voluntaris del capità Adjutori Segarra i el capità Alarcó al coll de Cardús; al coronel Vilar i Ferrer amb 300 fusellers al coll de l'Obac de Vacarisses, i al coronel Moliner i Rau amb al seu regiment al coll de David. La resta de tropes es mantingueren a la rodalia de Manresa. (NH3-656)

1713, 3-setembre. L'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa

El 3-set-1713 l'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa. Allí foren informats que un destacament comandat pel general Bracamonte i format per uns 4.000 homes baixava de Manresa, ciutat que havien cremat i saquejat. Resolgueren que el general Nebot amb un destacament de cavalleria, tots els fusellers del Coronel Amill, 12 companyies del coronel Moliner i Rau, i regiment de fusellers del coronel Segimon Torres, s'apostés al Coll de Cardús -distant 2 hores de la vila-, ocupant els passos sobre Terrassa. En arribar l'avantguarda borbònica fou envestida pels fusellers, que els retingueren durant 1 hora. Les tropes borbòniques prengueren un terrassenc que els informà d'un altre camí fins que sortiren prop de la casa d'En Margarit de Matasoleya; finalment, degut a l'arribada del gruix del destacament borbònic i en particular dels dragons que desmuntaren per atacar-los, les tropes del general Rafael Nebot es retiraren de la posició havent provocant la mort de 40 borbònics i havent-ne ferit més de 50. (GST-25)

L'Expedició del Diputat Militar passà a Sentmenat, però el coronel Amill es quedà emboscat amb els seus fusellers per atacar-los la rereguarda; quan tot el cos borbònic hagué passat els envestiren matant 200 borbònics i ferint-ne 400; així mateix els prengueren diverses càrregues amb tendes de campanya i sacs de farina. Els fusellers del coronel Amill perderen 1 alferes i 2 fusellers. (GB)

1713, 18-setembre. El Diputat Militar arriba a la seu d'Urgell, on tenen consell

El 18-set-1713 el Diputat Militar i el General Nebot arribaren a la Seu d'Urgell al capdavant d'un cos de fins a 2.000 homes, on tingueren consell de guerra. Allí passaren revista a la guarnició i el manteniment. (NH4-537)

1713, 20-setembre. Surten precipitadament de la Seu

El 20-set-1713, en tenir notícies de l'avenç dels destacaments del general Bracamonte i el comte Fiennes, surtiren precipitadament de la Seu i prengueren la marxa cap a Organyà. El 24-set-1713 el castell quedà bloquejat per les tropes borbòniques. El general Bracamonte presentà al general Moragues l'ordre del general Starhemberg -signada el 9-jul-1713- de rendir el castell a les tropes borbòniques; el general Moragues, donada la falta de gent i l'escassedat de queviures, capitulà la 28-set-1713. (NH4-538)

1713, 4-octubre, 9:00h. El Diputat Militar convoca Consell de Guerra a Caldes (NH4-659)

El 4-oct-1713, 9:00h, el Diputat Militar demana parer sobre el què s'havia d'executar, tenint en compte que:

  • la gent estava fatigada
  • estaven molt a prop del camp borbònic
  • s'ignorava l'estat de Barcelona en quant als queviures
  • introduir aquells milers de persones a Barcelona podia causar manca de queviures

El General Nebot respongué que no s'havia d'exposar la persona del Diputat Militar, en tant en quant residia en ell l'Honor del Principat i representava Catalunya. Per tant, proposava:

  • Embarcar al Diputat Militar per fer-lo entrar a Barcelona sense perill, resolguen-se després què es faria militarment parlant.
  • O bé, entrar a Barcelona alguns oficials per a prendre ordres directes de la Ciutat, a fi de saber si era convenient fer entrar la tropa
  • O bé, marxar de Caldes i anar fins a Alella i allí, acabar-ho de decidir

El Diputat respongué en veu alta que no volia que la seva persona fos un estorb, i que si militarment es resolia que calia trencar el cordó borbònic, que li possesin una guàrdia de 4 soldats de confiança, i que si en trencant el cordó hi havia perill que caigués presoner, que els soldats de confiança el matessin abans que els borbònics el capturessin.

El General Nebot respongué que no calia arriscar la persona del Diputat Militar fins a aquell extrem, i que primer anessin fins a la costa i després ja decidirien. El Consell assentí, i el Diputat Militar encarregà al Coronel Dalmau que preparés una embarcació.

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau encarrega preparar una embarcació

El 4-oct-1713, seguint les ordres del Diputat Militar, el Coronel Dalmau féu preparar una embarcació, que tingué preparada ràpidament En Salvador Lleonart. (NH3-659)

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau enten la resolució del General Nebot

El 4-oct-1713, sobre la marxa de Caldes fins a Alella, el Coronel Dalmau entengué que la resolució del General Nebot havia estat persuadir al Diputat Militar per fer-lo embarcar a ell, als Representats polítics i Prohoms que l'acompanyaven, i als Oficials Majors, i fer-los entrar a Barcelona, i un cop allí, que el Govern decidís exactament què fer amb la gent reclutada i a qui s'havia d'atorgar el comandament de la gent. Durant les hores que passessin, el comandament de la gent reclutada recauria en el Tinent Coronel xxxx.

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau pren la resolució de no embarcar-se

El 4-oct-1713, en la marxa des de Caldes fins a Alella, el Coronel Dalmau prengué la resolució de no embarcar-se, i ho féu saber al Coronel Amill, demanant-li si podria comptar amb la seva gent, i responguen-li aquell que no s'apartaria de les ordres que li donés el Coronel Dalmau. (NH3-660)

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau comunica la situació als seus capitans

El 4-oct-1713, prop ja d'Alella, i per mitjà dels seus ajudants, comunicà als capitans del seu regiment que la resolució del General Nebot no era d'embarcar tant sols al Diputat Militar, sinó que tots els Oficials Majors s'embarquessin també.

1713, 4-octubre. Es fa saber al General Nebot el desacord amb la seva resolució

El 4-oct-1713, els capitans del Regiment de Cavalleria del Coronel Dalmau resolgueren que En Josep Aguilar i N'Ignasi Torres de Bages demanessin al General Nebot sota el comandament de qui quedarien entre tant els Oficials Majors estaven a Barcelona. El General Nebot respongué que el destacament quedaria sota el comandament del Tinent Coronel xxxx.

Els capitans exposaren que el Tinent Coronel xxxx no era espanyol, havia estat tret del servei de l'Emperador, o al menys suspès del seu servei, no tenia cap crèdit, i que havia seguit l'Expedició del Diputat Militar a fi de recuperar el seu crèdit, però que no tenia cap servei; i que per aquestes raons, si aquell era l'escollit per a restar en el comandament, i el fet de no ser conegut, causaria desànim entre la gent.

El General Nebot respongué que a aquest Tinent Coronel xxxx se l'havia esperançat amb el grau de Coronel, i que el seu comandament tant sols duraria unes hores. Que un cop arribats a Barcelona, el Govern dictaminaria qui havia de ser el comandant de les tropes reclutades. Que si tenien res més a dir, ho fessin saber al Diputat Militar.

Els capitans anaren a trobar al Diputat Militar, que ja s'estava embarcant; així mateix s'estaven embarcant tots els Oficials Majors, seguint ordres del General Nebot fetes en nom del Diputat Miltiar. Allí, els capitans parlaren al Diputat Militar, comunicant-li que els semblava estrany i irregular que la totalitat dels Oficials Majors s'embarquessin sense deixar-ne al menys 1 de caràcter superior per a què restés en el comandament.

1713, 4-octubre, 16:00h. El Coronel Dalmau demana llicència per restar en comandament

El 4-oct-1713, 16:00h, davant de 2 capitans i d'altres suboficials, demanà en veu alta al Diputat Militar llicència per quedar-se com a comandant, que així ho considerava com a just, a l'honor a les armes, i al seu propi honor.

El General Antoni Martí, ja embarcat, cridà que no tant sols el Coronel Dalmau tenia honor.

El Coronel Dalmau replicà al General Martí que no ho dubtava, però que no trobava ni just ni de raó deixar el seu regiment a les ordres del Tinent Coronel xxxx, que no tenia servei, i que desitjava seguir la sort del seu regiment.

El Diputat Militar repetí al Coronel Dalmau les ordres d'embarcar-se, i assentint, el Coronel Dalmau exposà als seus capitans que no podia rebutjar una ordre directa, però que si no es prenia una ràpida resolució a Barcelona, la nit següent, a costa del seu patrimoni, enviaria embarcacions per tal que tot el regiment s'embarqués.

El General Nebot, ja embarcat i veient com alguns oficials i soldats s'acostven a la platja i començaven a conmoure's, digué al Diputat Militar que ordenés al Coronel Dalmau que s'embarqués.

El Diputat Militar repetí al Coronel Dalmau l'ordre d'embarcar-se, i aquest es girà als seus capitans i feu constar que acatava l'ordre, però protestava de no ser part en els mals que poguessin ocorrer a la tropa.

1713, 4-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella

El 4-oct-1713, 16:00h, els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona malgrat la protesta i el desacord del Coronel Dalmau. (NH3-661)

1713, 4-octubre, 16:00h. Les tropes desemparades es commouen

El 4-oct-1713, 16:00h, havent-se embarcat els comandants de l'Expedició del Diputat Militar a Alella deixant desemparats els homes sense un oficial de grau i crèdit per mantenir-les, les tropes es commogueren. Els oficials del Regiment de cavalleria de Dalmau, amb 200 voluntaris i 600 fusellers, pujaren al més elevat cim del paratge on es trobaven. Allí tingueren consell i cridaren als oficials de més crèdit dels voluntaris, i destinaren al sergent major Joan Lleida i al capità de voluntaris Carrillo per a que anessin a parlar amb el coronel Amill, el coronel Moliner i Rau, i altres. Els demanaren si la seva situació era més segura, quants eren els seus efectius i municions, i els exposaren que a la nit podien emprendre la marxa per introduir-se a Barcelona. El coronel Amill respongué que el paratge que ocupaven ja era bo, que els avisos que tenien era que del camp borbònic havien sortit 2 destacaments i que en el cas d'ésser atacats es podien incorporar les seves gents doncs només distaven mitja hora de la seva posició; però respecte a marxar sobre Barcelona, el coronel Amill respongué que tenia ordre del general Nebot d'esperar noves ordres des de Barcelona. (NH3-661)

1713, 5-octubre, albada. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 5 al 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

La nit del 4 al 5-oct-1713, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants

[Castellví consigna, probablement erròniament, el 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1713, 5-6-octubre, 24:00h, el General Villarroel ordena formar la Coronela al camp

La nit del 5-6-oct-1713, 24:00h, el Comandant General en Cap Villarroel ordenà que 4 Batallons de la Coronela formessin en ordre de batalla davant del Convent del Jesús, i estar-hi previnguts fins a l'albada, quan s'esperava que el Destacament d'Alella faria l'intent de trencar el Cordó borbònic per tal d'entrar dins la ciutat. (GB)

1713, 6-octubre, albada. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 6-oct-1713, a albada, part del destacament que estava a Alella, cavalls i voluntaris, intentà trencr el cordó de bloqueig borbònic per la part de Gràcia, però foren rebutjats i hagueren de retrocedir. Altrament, per la part del Mas Guinardó, 600 fusellers de muntanya a les ordres del Coronel Ermengol Amill i del Coronel Moliner i Rau també ho intentaren. Es trobaren a les tropes franceses previngudes, formats els seus esquadrons i batallons amb les armes a la mà. Comandaven l'avantguarda el Coronel Ermengol Amill i el Coronel Moliner i Rau, que també acudiren a la rereguarda per reunir les tropes enmig del foc enemic, però veient que les tropes franceses els estaven tallant el pas i la impossibilitat d'entrar a tothom a la Plaça, finalment es recolliren amb 200 dels seus fusellers i retornaren a les muntanyes. Altrament però, el Sergent Major Bernat Faig, que comandava la rereguarda, vist que l'avantguarda es retirava i que la obstinació de la defensa per aquella zona era molta, prengué més terreny i al crit de "Voluntaris, a ells!" trencà el cordó per l'esquerra tinguent sols 11 cavalls. Aconseguí fer entrar dins de Barcelona fins a 380 fusellers, 20 voluntaris a cavall, i part del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" i del Regiment de cavalleria nº3 "Sant Jordi". L'acció durà més d'1 hora, perdent 28 presoners i 80 morts, entre les quals 4 dones que es trobaren amb les armes a la mà. El cos que comandava el Sergent Major Faig tingué 13 presoners i 32 morts, éssent també ferit el Sergent Major Regiment de Rau Baptista Ferrer, que també entrà a la Ciutat. Els borbònics perderen més de 100 homes. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

[la font de Castellví cita que els comandants de l'expedició del Diputat Militar que s'havien embarcat a Alella el 4-oct-1713, encara no havien arribat a Barcelona el 5-oct-1713, de manera que la nit del 5-6-oct-1713 Villarroel ordenà formar la Coronela al camp ignorant el què havia succeït a Alella; i el 6-oct-1713 a l'albada, quan totes les tropes esperaven el trencament del cordó borbònic per terra, arribaren per mar els comandants de l'expedició, causant sorpresa i indignació a tothom, fins al punt que cita que Villarroel donà un cop de bastó al terra i digué: "Hoy se ha ejecutado un grande deservicio a Dios, al rey un perjuicio, y a la patria una ruina". Així, segons la font de Castellví, els arrestos es produïren durant el 6-oct-1713, i després la nit del 6-7-oct-1713 el Govern ordenà a Salvador Lleonart que passés per mar a Alella i ordenés a la gent que anés a Cardona. També cita la font de Castellví, que el Coronel Dalmau ordenà que diversos vaixells anessin a recollir les tropes, però que ja s'havien dispersat i les naus tornaren buides. També cita la font de Castellví, que el 8-oct-1713 el Govern donà 2.000 pesos a Josep Riera per a recollir les tropes i fer-les entrar a Barcelona. NH3-662 i NH3-636]

[Però resulta improbable que havent-se embarcat a Alella el 4-oct-1713, no arribessin a Barcelona fins el 6-oct-1714 a l'albada, és a dir, que tardessin unes 36 hores en fer aquest curt viatge per mar. A més, la Gazeta de Barcelona explicita que l'albada del 6-oct-1713, tropes de Fusellers sí trencaren el cordó, del qual es desprèn que fou el 5-oct-1713 quan arribaren els comandants, el mateix 5-oct-1713 el govern prengué les diligències necessàries i envià avisos a les tropes, la nit del 5-6-oct-1713 el general comandant Villarroel féu els preparatius, i l'albada del 6-oct-1713 entraren les tropes.]

1713, 7-octubre. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 7-oct-1713 trencaren el cordó de bloqueig i entraren a Barcelona per la part del Port els cavalls del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" -companyies del capità Bonaventura Peguera, del capità Miquel de Montserrat i del capità Matias Miravet, mentre la companyia del capità Francesc Baixeres no aconseguí entrar fins el 10-oct-1713, i les companyies del capità Juan Casanova i del capità Torres de Bages arribaren a la fortalesa de Cardona-, amb alguns oficials i soldats. També entraren a Barcelona alguns voluntaris -companyies del capità Adjutori Segarra, del capità Josep Marco "Penjadet", i del capità Miguel Faustino-, tots en número de 70 cavalls, més els soldats desmuntats i els fusellers. En la operació es perderen entre 13 i 14 homes, sense saber-se si havien mort o s'havien retirat. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del archiduque", en la que es determinava el producte de les seves propietats confiscades. (HGC-288)

1722. Hisenda segrestada (RBRC-307-331)

   
Valor anual
Càrrecs de Justícia
Residu net d'Hisenda
109
La de Dn Antonio Berenguer
487 rals : 12 diners
-1.834 rals
0 rals

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

Era pare de N'Antoni Berenguer i Gabriel. (NH3-709)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
              (GST-25) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 25
              (PPC1) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) I
              (RBRC-307-331) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 307-331