Juan Bordas
(Ramon Bordas)
(Juan Ramon Bordas Asensio)
(Joan Ramon Bordes)

(?, ? ~ ?, ?)
Capità d'Artilleria
(17xx-1713)

Capità de la Companyia de la Quietud
(1713-1714)

"Continuando las interinas providencias que hemos referido para el público sosiego se consiguió establecer las medidas para tranquilizar del todo la quietud y hacer revivir la más puntual y ejecutiva justicia que era preciso practicar en tan crítico tiempo. (...) El conseller primero dio su parecer, que fue aprobado por todos, que se reducía a que todas las tropas alistadas estuvieran prontas en sus cuarteles, que el capitán Juan Bordas, hombre de buenas costumbres y valor, estuviera pronto con una compañía que de secreto se le había formado con nombre de compañía para la Quietud, con 20 granaderos, con un confesor y el verdugo y que a la una de la tarde del día 30 de julio saliese con esta gente rondando la ciudad (...). Erigiéronse palos en diferentes parajes de la ciudad para pronto castigo de los delincuentes y se mandaron continuas patrullas de la Coronela, y el capitán Bordas lo continuó todo el tiempo del sitio y dentro de la ciudad se gozó hasta el fin del sitio la mayor quietud."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 598

"Compañías sueltas de infantería. Nombres de los oficiales de diferentes compañías sueltas:
Don Juan Bordas, catalán (tenía una compañía de 60 hombres nombrada de la Quietud, la cual además de las patrullas de la Coronela rondaba siempre por la ciudad con diferentes escuadras)
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 703

"Nombre de los oficiales presos:
En Fuenterrabía: ..., el capitan de artillería don Juan Bordas, que mandaba la compañía nombrada de la Quietud, ... "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 366

 

Possible confusió de personatges

Francesc de Castellví esmenta un sol cop a Ramon Bordas, de l'Hospitalet i tinent coronel del Regiment de Fusellers de Muntanya d'en Joan Vila Ferrer, (NH3-306) referint-se probablement al tinent coronel de fusellers Josep Bordas.(NH3-704)

Per altra banda esmenta a un capità d'artilleria anomenat Juan Bordas, que seria el mateix Juan Bordas que posteriorment fou Capità de la Companyia de la Quietud.

El fet de tenir el mateix cognom pot haver originat la confusió entre els dos personatges de cognom "Bordas", el tinent coronel de fusellers i el capità d'artilleria, que seria després capità de la Companyia de la Quietud.

Cognom

Francesc de Castellví anomena Juan Bordas al Capità de la Companyia de la Quietud. En la bibliografia contemporània al Capità de la Companyia de la Quietud se l'anomena Juan Ramon Bordas Asensio (SAP-89), o Ramon Bordes (11S-435)

Nacionalitat

Segons les fonts de Francesc de Castellví, el capità de la Companyia de la Quietud Juan Bordas era català. En la bibliografia contemporània se l'esmenta com a català (11S-435) o com a aragonès. (SAP-89)

Grau

Segons les fonts de Francesc de Castellví, Juan Bordas tenia el grau de Capità i durant el Setge de Barcelona fou Capità de la Companyia de la Quietud. Segons Santiago Albertí tenir el grau de Tinent Coronel. (11S-435)

1713, 30-gener. Incendi de les Drassanes de Barcelona

El 30-gen-1713, el Capità d'artilleria Juan Bordas fou el segon a entrar a les Drassanes de Barcelona, seguint al Marquès de Rubí, per tal d'apagar l'incendi.

1713, 17-juny. Tensió i nervis a Barcelona

La nit del 17-jun-1713 fins a 16 quadrilles anaren a les cases dels favorables a la rendició incondicional a Felip V advertint-los que si no canviaven de parer serien "Traidors a la Pàtria" i experimentarien "l'últim rigor". (NH3-553)

El 17-jun-1713 el Capità Ambrosi Roquer, del regiment de cavalleria del General Rafael Nebot, trobant-se amb 50 dels seus homes a la Rambla de Barcelona, insinuà que caldria saquejar les pertinences de les famílies favorables a la rendició incondicional a Felip V, cridant ben alt: "Lo mejor será saquear los traidores", afegint que "Por cierto, están de esto más vecinos que de tener camisa nueva". El capità Bordas li replicà desafinat: "¿Qué dice? Barcelona no es un lugar de fuera, donde han robado sin medida, y le digo que en Barcelona veremos cómo lo harán, y quien será el atrevido". Després de tenir algunes raons es separaren, i el Capità Bordas informà al Conseller en Cap Flix, qui donà part al Coronel Sebastià Dalmau. Ambos anaren a parlar amb el General Nebot, per tal que advertís al capità Ambrosi del seu regiment que regulés el seu parlar, i que l'avisés que tenien a 600 homes per tal de tenir en quietud la ciutat de Barcelona. Posteriorment el General Nebot amonestà al seu capità. (NH3-554)

1713, 22-juny. Conveni de l'Hospitalet

El 22-jun-1713 les tropes imperials firmen el Conveni de l'Hospitalet amb el qual pacten l'entrega de Barcelona o de Tarragona a les tropes borbòniques.

1713, 30-juny. S'inicia la Junta de Braços

El 30-jun-1713 s'inicia la Junta de Braços de Catalunya que ha de resoldre sobre sobre si el Principat de Catalunya ha sotmetre's a la rendició incondicional a Felip V o continuar la guerra.

1713, 2-juliol. Les tropes imperials inicien l'evacuació

El 2-jul-1713 les tropes imperials inicien la evacuació

1713, 6-juliol, 17:00h. La Junta de Braços acorda continuar la "Guerra a Ultrança"

El 6-jul-1713, 17:00h, Catalunya declara la Guerra a Ultrança

1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, al Portal de Mar, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança, al so de trompetes i tambors, davant les darreres tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.

1713, 30-juliol. Companyia de la Quietud

El 30-jul-1713 la Companyia de la Quietud cabdellada pel capità Juan Bordas i formada per 20 granaders, un confessor i el botxí, començà a rondar per Barcelona per mantenir l'ordre i la quietud.

1714, 23-maig. Rondes durant el gran bombardeig

El 23-mai-1714 la companyia del capità Juan Bordas formava part del dispositiu de seguretat establert per tal d'evitar saquejos en les cases deshabitades.

1714, 15-maig. Evita el duel entre el General Ramon i Tord i el Coronel Dalmau

Seguint el suggeriment del General Martí a fi de donar descans a les tropes, el General Ramon i Tord retirà la guàrdia als coronels de cavalleria. El Coronel Dalmau ho considerà una ofensa, doncs als coronels d'infanteria no se'ls havia retirat, encara, la guàrdia. Després d'una sèrie de comunicacions indirectes, el Coronel Dalmau acabà per desafiar al Comandant en cap de la cavalleria el General Ramon i Tord. Veient que es dirigien fora del Portal de Mar, a la part del fossat del Baluard de Llevant, el Capità de la Companyia de la Quietud Juan Bordas informà al Conseller en Cap i al Comandant General, que pogueren evitar el fatal desenllaç del duel.

1714, 11-setembre, ??:00h. Ordres de comandar el sector del Pla d'en Llull-Born

El 11-set-1714, ??:00h, el Comandant General Villarroel envià a l'ajudant Francesc Calveria a ordenar al General Sans i Miquel, que es trobava al sector del Pla d'en Llull-Born, que prengués el comandament del sector del Pla de Palau.

Al seu torn el comandament del Pla d'en Llull-Born era transferit al Capità Juan Bordas, amb ordres de tancar bé els caps de carrer, apostar-hi artilleria i presidiar els edificis del sector. Comptava amb 8 oficials del batalló. (NH4-317) (NH4-351) (NH4-352)

1714, 22-setembre. Engany i empresonament

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament.Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramon Bordas (aragonès) / (català) ?
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)

1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant

Còpia de la carta del Capità General del Regne de València, Marquès de Villadarias, amb els noms dels 13 presos al castell d'Alacant, i els seus destins posteriors: 6 a Fuenterrabía,
i 7 a Pamplona

La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. Allí foren posats sota la jurisdicció del Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho.

1714, 27-octubre. Grup destinat a Fuenterrabía (Hondarribia)

El 27-oct-1714 sortí del Castell d'Alacant el primer grup que havia estat destinat a Fuenterrabía (Hondarribia, País Basc).

Hi arribaren el 4-des-1714, i foren posats sota la jurisdicció del Governador del Castell de Fuenterrabía (Hondarribia) Antonio de Mata y Arnau:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  4. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  5. Capità Juan Ramon Bordas (aragonès) / (català) ?
  6. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General)

 

1719, febrer. Els empresonats a Pamplona i a Fuenterrabía, reagrupats a Segóvia

El 1718 esclatà la Guerra de la Quàdruple Aliança per l'intent de Felip V de reconqueir els territoris que havia entregat al Tractat d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V. El mateix Duc de Berwick, que continuava al servei de França, es preparava per atacar a Felip V.

Davant la eventualitat de la guerra, els presos que hi havia a Pamplona i a Fuenterrabía van ser reagrupats a l'Alcázar de Segóvia el feb-1719:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià) el 1724 surt de l'Alcázar però obligat a estar a Segòvia
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  4. Coronel Sebastià de Dalamau i Oller (català)
  5. Coronel Joan Llinàs i Escarrer (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  6. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià) permís per soritrt de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  7. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  8. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià) permís per soritrt de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  9. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català) permís per soritrt de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  10. Capità Juan Ramon Bordas (aragonès) / (català) ?
  11. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  12. Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)

Efectivament, el 20-abr-1719 el Duc de Berwick estava a Irún, el 18-jun-1719 ocupava Fuenterrabía i el 23-jun-1719 començava el Setge de San Sebastián, que finalitzava el 1-ago-1719.

1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena

El 1725, després d'11 anys de presidi, van ser alliberats seguint l'article 9è del Tractat de Pau de Viena signat entre el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) i Felipe V:

  • El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena
  • El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
  • El 9-oct-1725 s'escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l'ordre

1725, 2-octubre. Alliberament dels empresonats a l'Alcázar de Segóvia

La nit del 1-oct-1725 el Governador de Segóvia Antonio González Calvo, Marqués de la Paz, rebia l'ordre d'alliberar els empresonats a la ciutat i a l'Alcázar de Segóvia:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. Coronel Sebastià de Dalamau i Oller (català)
  4. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  5. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  6. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  7. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  8. Capità Juan Ramon Bordas (aragonès) / (català) ?
  9. Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)

Mort i enterrament

(sense dades)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 730
              Empresonament: Repressió borbònica i resistència catalana
              (11S-435) : L'Onze de Setembre, pàg 435
              (KUK) Servei en l'Exèrcit Imperial: K.u.K Generale
              (NH3-306) Narraciones Históricas III, pàg 306
              (NH3-553) Narraciones Históricas III, pàg. 553
              (NH3-554) Narraciones Históricas III, pàg. 554
              (NH3-704) Narraciones Históricas IV, pàg 704
              (NH4-316) Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (NH4-317) Narraciones Históricas IV, pàg 317
              (NH4-351) Narraciones Históricas IV, pàg 351
              (NH4-352) Narraciones Históricas IV, pàg 352
              (RBRC-27) Decisió personal del Duc de Berwick: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Casa del General Ribas: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?