Biografia curta del Coronel Francesc Busquets i Mitjans

El Coronel Francesc Busquets i Mitjans fou un polític i militar català que lluità en la darrera campanya de la Guerra de Successió (1713-1714). El Coronel Busquets era un pagès de Viladecavalls que participà activament en la política local de Terrassa.

Després de la Traïció Anglesa i la proclamació de la Guerra a Ultrança per part del Principat de Catalunya (9-jul-1713), la Generalitat el nomenà Coronel d'Infanteria a instàncies de les visions profètiques d'un ermità de Sant Llorenç del Munt.

Malgrat no tenir cap experiència militar, el Coronel Busquets destacà en la seva lluita a les ordres del Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal i Comandant en Cap de l'Exèrcit Exterior, que lluitava fora de Barcelona contra la ocupació de les tropes borbòniques.

Després de la caiguda de Barcelona pogué escapar de la repressió borbònica i s'exilià en terres de l'Imperi. Tots el seus béns foren expropiats i després del Tractat de Viena (1725), renuncià als seus béns en favor de la seva família que s'havia quedat a Catalunya, terra a la que mai no retornà. El Coronel Busquets i Mitjans va morir i fou enterrat a Viena el 18-ago-1734.

Naixement i Família

En Francesc Busquets fou batejat a l'Església de Sant Cebrià de Valldoreix el 23-nov-1672; era fill de N'Antic Busquets, pagès benestant de la Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix, i de Na Maria Pujol, de Caldes de Montbui. Ambdós s'havien casat el 4-jun-1658 a la capella de Sant Francesc d'Assís, construïda pels Busquets al seu Mas, Can Busquets de Valldoreix.

En casar-se, Na Maria Pujol, seguint la tradició catalana, anteposà el cognom del seu marit al del seu pare, esdevenint Maria Busquets Pujol. Ambdós tingueren els següents fills: Maria, 1662; Llorenç, 1664; Jaume, 1667; Francesc, 1669 (mort essent albat); Francesc, 1672; Gabriel, 1675; Antic, 1679 i Josep, nascut en una data no determinada.

Els pares d'En Francesc Busquets traspassaren l'any 1689 i 1706 respectivament. En morir el pare, el fill més gran i hereu, En Llorenç, heretà el Mas Busquets. La resta dels germans s'anaren casant i anaren a viure fora de Valldoreix.

Catolicisme

La devoció catòlica de la família Busquets era notable, tal com es desprèn dels oficis que es celebraren en motiu de la defunció del pare l'any 1689, als quals assistiren fins a 42 sacerdots, així com als de la mare l'any 1706, al qual assistiren "només" 19 sacerdots degut a aquell dia plogué.

1692. Casament amb Na Maria Mitjans, pubilla de Can Mitjans

El 9-des-1692, amb 20 anys, En Francesc Busquet es casà amb Na Maria Mitjans, pubilla de Can Mitjans de la Guardiola. Na Maria també pertanyia a un llinatge de pagesos benestants, fills de la Universitat forana (municipi) de Sant Pere de Terrassa. La Universitat forana de Sant Pere estava formada per diverses parròquies, i el Mas Mitjans es trobava en la Parròquia de Santa Maria de Taudell (actualment integrada al municipi de Viladecavalls).

Na Maria era la única filla viva d'En Joan Mitjans i de Na Teresa Llorach, i quan es casà amb En Francesc Busquets tan sols tenia 12 anys. Això es deu al fet que son pare havia mort el 1681, de manera que Maria n'era l'hereva universal, ço és, pubilla. Era necessari doncs, trobar un jove pagès fadristern capaç d'administrar amb diligència el Mas Mitjans. I quan Na Maria complí els 12 anys, edat mínima legal per a casar-se segons l'Església Catòlica seguint el Dret Romà des de Justinià, l'escollit fou En Francesc Busquets.

Pel fet de casar-se amb una pubilla, En Francesc Busquets, que era fadristern, incorporà el cognom patern de la seva dona, essent anomenat des de l'aleshores Francesc Busquets i "Mitjans", per bé que segons la tradició catalana els fadristerns casats amb pubilles eren anomenats tan sols pel cognom de la pubilla; potser per això, en molts llocs fou conegut com a "Francesc Mitjans" o simplement "Mitjans". Alhora, i seguint també la tradició, Na Maria Mitjans adoptà el cognom del seu marit, passant a anomenar-se Maria Mitjans i "Busquets".

La Família "Busquests i Mitjans" es trasllada al Mas Mitjans

El joveníssim matrimoni format pel fadristern i la pubilla anà a viure al Mas Mitjans, situat a la Parròquia de Santa Maria de Taudell (actualment Viladecavalls) que pertanyia a la Universitat forana (municipi) de Sant Pere de Terrassa.

En Francesc i Na Maria tingueren 9 fills: Josep, 1696 (mort essent albat); Maria, 1698; Teresa, 1702 (probablement morta poc després); Teresa, 1703; Josep, 1705; Francesc 1708; Salvador, 1709; Llorenç, 1712 (mort als 8 dies) i Francesca, sense data coneguda.

Al 1712, En Francesc Busquets i Mitjans perdé la seva muller , que aleshores tenia menys de 31 anys, a resultes probablement del part del seu darrer fill, Llorenç, que morí també als 8 dies d'haver nascut.

1697-1713. En Francesc Busquets i Mitjans en la vida política local

En la Diada de Sant Andreu (30 de novembre) de 1697, als 25 anys, En Francesc Busquets i Mitjans entrà per primera volta en la política local de Sant Pere de Terrassa; fou escollit per insaculació Conseller Tercer de la Universitat forana de Sant Pere de Terrassa. El 1698, un cop finalitzat el seu mandat anual, fou escollit per insaculació Conseller de les Parròquies i 1699 fou designat arrendatari del vintè per un període de 16 anys.

Seguidament, el 31-gen-1700, fou designat Síndic de la Universitat pel Consell de Jurats de la vil·la. El 21-gen-1701 fou novament escollit per insaculació Conseller Tercer i al cap de 4 dies, el 26-gen-1701, Batlle de la Universitat (Municipi) per mort d'En Joan Amat. En finalitzar el seu mandat anual, fou escollit Conseller Tercer i el 21-feb-1702, fou designat novament Batlle per la mort d'En Fèlix Canals.

En l'extracció de 1706, un cop reeixida la sublevació austriacista a Catalunya, fou novament escollit per insaculació Conseller de les Parròquies i seguí participant en la vida pública de la Universitat de Sant Pere de Terrassa fins el 1713, ocupant els càrrecs de Clavari i Mostassaf.

1713, 9-juliol. La Junta de Braços de Catalunya i la Guerra a Ultrança

Al 1713, després d'enviudar i perdre el seu darrer fill, participà en qualitat de Síndic de la Universitat forana de Sant Pere de Terrassa en la transcendental Junta de Braços de Catalunya, convocada per prendre una resolució després de la Traïció Anglesa.

Finalment, el 6-juliol-1713, la Junta de Braços arribà a una resolució que fou aprovada i publicada el 9-jul-1713. El Principat de Catalunya decretava la guerra a ultrança en defensa de les Constitucions i Privilegis de la Pàtria.

1713. El místic nomenament d'En Francesc Busquets i Mitjans com a Coronel

Enmig d'un fervor religiós místic creixent, els Diputats de la Generalitat de Catalunya, a instàncies d'un ermità valencià conegut com a Germà Bartomeu, nomenaren Coronel a En Francesc Busquets i Mitjans.

Aquest místic, de nom Joan Andreu Rico, viva des del 1711 en una ermita de Sant Llorenç de Munt, prop del Montseny, des d'on ensenyava doctrina cristiana i predicava les seves visions. Al moment de l'evacuació de les tropes aliades, el germà Bartomeu animà les comarques vallesanes a la resistència a ultrança i vaticinà la derrota de les tropes borbòniques.

A més, trameté diverses cartes a la Generalitat de Catalunya instant al nomenament d'En Francesc Busquets i Mitjans i d'En Pere Brichfeus, també pagès, com a comandants militars. A resultes d'aquesta petició, la Generalitat els nomenà Coronel d'Infanteria i de Cavalleria respectivament, i els trameté les patents necessàries per a nomenar oficials.

1713, 4-agost ~ 1713, 8-novembre. Setge borbònic de Cardona de 1713

1713, 9-agost ~ 1713, 5-octubre. Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

1713, 3-setembre. Les tropes borbòniques ocupen Sant Pere de Terrassa

El 3-set-1713 Terrassa caigué sota la ocupació de les tropes borbòniques que, comandades pel General Bracamonte, assaltaren i saquejaren moltes de les cases de la vil·la. A partir d'aleshores, el botifler Josep d'Alòs i de Ferrer esdevingué la màxima autoritat d'aquesta zona del Vallès.

1713? 1714?. Regiment d'Infanteria "Busquets i Mitjans"

El Coronel Busquets fou destinat a l'Exèrcit de l'Exterior destinat a lluitar fora de Barcelona. Inicialment comptà amb uns efectius de 300 homes que formaren el Regiment d'Infanteria nº8 "Francesc Busquets i Mitjans".

1714, 11-14-gener. Combat de Balsareny

1714, gener. Aixecament contra les quinzenades

1714, març. Atac i incendi de la vil·la botiflera de Centelles

En l'atac a la vil·la botiflera de Centelles, al regiment del Coronel Busquets se li assignà la zona entre la Porta de Vic i la Porta de Caldes; després d'entrar a la vil·la, fou incendiada i davant del contraatac del sometent de la vil·la, en nombre de 200, els obligà a estimbar-se per un precipici de 12 "canas" de profunditat.

1714, 9-març. Saqueig de Castellar de Granollers

Continuà la seva campanya i el 9-mar-1714 saquejà el lloc de Castellar de Granollers.

1714, 30-març. Separació de les tropes de l'Exèrcit Exterior

L'Exèrcit borbònic envoltà l'Exèrcit Exterior prop de l'Estany. El Coronel Antoni Desvalls ordenà les seves tropes de dividir-se en 3 grups: ell amb la cavalleria i alguns fusellers es quedaren a la zona; el Coronel Amill passà amb els seus a Viladrau, mentre que el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers d'Adjuntori Segarra anaren cap a Martorell.

1714, abril. Atac a Martorell

Les tropes del Coronel Busquets i Mitjans passaren a atacar Martorell, però la sorpresa fou descoberta i tant sols pogueren capturar 4 cavalls i al Sergent Major de la vil·la. Després de l'atac es reagruparen i evacuaren el Vallès.

Pla de la Calma i Collformic (El Montseny)

1714, abril. Collformic, Pla de la Calma i Seva

Sortiren del Vallès pujant per Collformic, prop del Pla de la Calma (El Montseny) i baixaren fins a Seva (Osona). Allí, resolgueren que les tropes del Coronel Antoni Desvalls baixessin altre cop al Vallès pels passos del Congot. Les tropes del Coronel Amill s'endinsaren per Sant Feliu de Codines, però el 16-abr-1714 toparen amb les tropes borbòniques i es retiraren novament cap el Congost, a l'espera dels reforços tramesos pel Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova.

1714, 28-abril. Combat a Sant Boi de Lluçanès

El 28-abr-1714, l'Exèrcit Exterior fou atacat per sorpresa pel General Bracamonte a Sant Boi de Lluçanès. El regiment del Coronel Busquets i Mitjans, incapaç de formar en batalla en tant poc temps, acabà dispersat per les muntanyes on es pogueren reagrupar.

1714, març. Ofensiva catalana pel Bages

El 4-maig-1714 participà en l'atac a Manresa, el 7-maig-1714 al combat de Mura i el 9-maig-1714 al combat d'Esparraguera.

1714, 18-maig. Consell de guerra a Olesa

El 18-mai-1714, els comandants superiors de l'Exèrcit Exterior celebraren un Consell de Guerra a Olesa. El motiu era el de deliberar sobre un possible atac a les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona. Hi assistiren tots el oficials majors de l'Exèrcit Exterior: el Comandant en Cap Coronel Antoni Desvalls, el Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus, el Tinent Coronel Rialp, el Sergent Major Mora, el Capità Castellvell, el Capità Regàs, el Capità Fita i el Capità Casanova.

La resolució fou la d'esperar fins a poder acumular una força militar prou poderosa que estimaven a l'entorn dels 6.000 homes. Mentrestant, consideraven tenir la potència suficient per realitzar accions de certa envergadura, ja fos fustigar a camp obert un gran destacament o escometre la guarnició d'una ciutat.

En aquell Consell de Guerra el Coronel Busquets i Mitjans proposà el nomenament del Sergent Major Joan Jansà, del Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya", com Tinent Coronel del seu regiment.

Els regiments del Coronel Busquets i Mitjans i del Coronel Brichfeus restaren a Olesa, mentre les forces del Coronel Antoni Desvalls i del Coronel Amill s'endinsaren pel Penedès fins a Sitges. Després de batre la zona, l'aclaparadora presència de les tropes borbòniques els obligà a replegar-se novament cap al Lluçanès.

1714, 13-14-agost. Batalla de Talamanca

Lluità a al Batalla de Talamanca

Olesa de Montserrat

1714, 21-agost. Consell de guerra a Olesa

Paral·lelament, a Barcelona s'havia lliurat la Batalla del Baluard de Santa Clara, el primer intent seriós de les tropes borbòniques per entrar a la Ciutat. L'atac borbònic fou completament derrotat, però el cost humà per a les tropes catalanes fou enorme.

En un nou Consell de Guerra a Olesa es decidí finalment que si bé no s'havia arribat encara a reclutar una força prou poderosa com per atacar frontalment les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona, s'intentaria fer entrar a la Ciutat un destacament de 1.000 homes per tal de compensar les baixes hagudes a la batalla del Baluard de Santa Clara.

1714, 25-agost. Incursió a Barcelona

Les forces destinades per a la incursió foren les del Coronel Joan Vila i Ferrer, les del Coronel Masseguer, les del Coronel Busquets i Mitjans i les del Coronel Brichfeus. Per contra, les tropes del Coronel Amill i les del Coronel Antoni Desvalls restarien lluitant al Front Exterior.

El pla d'incursió suposava baixar des d'Olesa i travessar el riu Llobregat per la part d'Abrera, donant la volta per Martorell i després passar per Sant Andreu i Pallejà, travessar la planúria i emparar-se sota el foc protector de la Fortalesa de Montjuïc, per tal d'entrar a Barcelona. Per la seva part, el Tinent Mariscal Villarroel destinà un destacament a les ordres de l'ajudant reial Martin de Zubiria, per tal que sortís des de Barcelona i enllaces amb les tropes de l'Exèrcit Exterior a les rodalies d'Esplugues i Sant Feliu de Llobregat.

El 25-ago-1714 arribaren a l'alçada de Vacarisses, però foren descoberts per un destacament borbònic i s'hagueren de retirar fins a Corbera.

1714, 29-agost. Consell de guerra d'Olesa

El 29-ago-1714 celebraren un nou Consell de Guerra el Coronel Antoni Desvalls, el Coronel Busquets i Mitjans i el Coronel Brichfeus; també hi participaren En Martin de Zubiria i En Salvador Lleonart, que sortits de Barcelona havien enllaçat amb l'Exèrcit Exterior; allí acordaren que intentar novament una incursió a Barcelona no era factible.

1714, 4-setembre. Atac sobre Manresa

Frustrat l'intent d'entrada a Barcelona, i sense ser conscients de la immensa batalla que es preparava per l'11 de setembre, el Coronel Busquets prosseguí la guerra de desgast al Front Exterior, atacant novament Manresa.

12 de setembre de 1714. Capitulació de Barcelona

La capitulació de Barcelona causà confusió i desconcert entre les tropes exteriors. En saber-se la caiguda del principal bastió català, el Coronel Antoni Desvalls ordenà a totes les tropes de l'Exèrcit Exterior de replegar-se a la fortalesa de Cardona, últim feu dels patriotes.

Fortalesa de Cardona

18 de setembre de 1714. Capitulació de Cardona

Finalment, el Governador de la Fortalesa de Cardona Manuel Desvalls, germà del Coronel Antoni Desvalls, signà capitulacions el 18 de setembre de 1714. Però tot i la Capitulació de Cardona, les tropes castellanes trencaren la paraula donada pel Comte de Montemar en la capitulació al·legant que aquesta no havia estat ratificada per Felip V.

1714. El revantxisme borbònic. La confiscació de bens

El nom del Coronel Busquets i Mitjans, conjuntament amb els noms d'altres patriotes, apareix en la llista que la "Regia Junta", i per tant, era objectiu de les tropes borbòniques.

El Coronel aconseguí fugir a Mallorca, però deixava enrera la seva família i tots els béns, que foren confiscats. A més, segons figura en la inscripció de la masia del mas Mitjans de la Guardiola, aquesta fou incendiada fins a 3 cops seguits durant l'any 1714.

1715. A Mallorca

Després d'uns mesos, el Regne de Mallorca capitulà a davant les tropes de Felip V. Exhaurida la darrera esperança, les fonts semblen indicar que passà als dominis del Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans), primer al Regne de Nàpols i després a Viena.

1715. L'Exili en terres de l'Imperi

El Coronel, amb 43 anys, s'acollí a la protecció de l'Imperi, on per la seva condició de Coronel d'infanteria rebia una pensió de 45 florins. No sembla segur que el Coronel Busquets i Mitjans participés en les guerres contra els turcs.

1725. El Tractat de Viena

Segons el Tractat de Viena, que posava fi definitiva a la guerra entre l'Arxiduc Carles i Felip V, s'havien d'alliberar tots els presos que encara hi havia a Espanya, s'havia de proclamar un indult general i s'havien de restituir tots béns confiscats per les autoritats borbòniques.

Tot i així, i amb tota la seva família a Catalunya, el Coronel Busquets es negà a retornar i restà en terres de l'Imperi, probablement per malfiar-se de la promesa dels borbons.

1727. Donació de tots els seus béns a la seva família

El 30-maig-1727, per tal que s'aixequés la confiscació del seus béns, el Coronel Busquets féu donació de tot el seu patrimoni en favor del seu fill Francesc. Malgrat això, la donació no degué causar els efectes esperats perquè el 19-oct-1730, hagué de conferir poders al seu germà, el Prior Josep Busquets, de tal manera que renunciava totalment a l'usdefruit que li pertanyia en l'herència de la seva dona, Na Maria Mitjans (morta al 1712), en favor del seu fill Francesc.

Església de Santa Maria de Montserrat de Viena

1734. Mort i sepultura

Segons es desprèn de l'inventari de béns i deures que deixà en morir, sembla que el Coronel Busqets i Mitjans estigué una temporada a Kanjiza. El què es desconeix és el motiu de la seva estada, ja fossin motius militars o motius personals. En tot cas, a Kanjiza emmalaltí greument i uns mesos després, havent retornat a Veina, tingué un atac d'apoplexia i morí sobtadament.

Era el matí del dimecres 18-ago-1734 i al Coronel Busquets li faltaven poc més de tres mesos per complir els 62 anys.

En saber la notícia, el Tinent Coronel Joan de Jansà, bon amic del Coronel, s'apressà a recollir el cos del difunt. Després s'encarregà dels tràmits i d'elaborar l'inventari dels seus béns. Les exèquies pel Coronel Busquets i Mitjans tingueren lloc a l'Església de Sant Esteve, la Catedral de Viena, tal com es recull en els arxius que constaten que el 19-ago-1734 se celebraren els funerals per l'ànima de "Franz Bosquets i Mitians".

El Coronel Busquets i Mitjans fou enterrat amb tots els honors al Cementiri Cesari del Monestir de Santa Maria de Montserrat de Viena. Malauradament, al 1785, el monestir i el seu cementiri foren tancats arran de la imposició dels decrets de secularització religiosa, perdent-se totalment el rastre de desenes de patriotes catalans que hi havien estat enterrats.

Descendents i Patrimoni Busquets i Mitjans

En el seu testament, redactat el 7-abr-1734 a Viena, instituí com a hereus dels béns que li restaven els seus dos fills mascles vius, En Francesc i En Salvador.

La família del Coronel Busquets i Mitjans, que havia restat a Catalunya, va provar de prosperar com bonament va poder. L'esposa del Coronel, Maria Mitjans, havia mort el 1712 durant el part del seu darrer fill. L'hereu, En Josep Busquets, també havia mort. La resta de fills havien quedat sota la tutela del germà del Coronel, el Prior de la Col·legiata del Sant Esperit i Sant Pere de Terrassa Josep Busquets, conjuntament amb els altres dos germans del Coronel, En Jaume i En Gabriel Busquets, ambdós pagesos.

Després de la renúncia del Coronel a l'usdefruit de tots els seus béns, en favor del seu fill Francesc, es pogué procedir a la reedificació de Mas Mitjans. Del 1735 daten les dues inscripcions del mas, que donen fe dels 3 incendis a què fou sotmès durant el 1714 i de la seva reconstrucció el mateix 1735. El Mas quedà a càrrec del fill més gran, En Francesc Busquets.

Del 27-juny1736 daten els capítols matrimonial entre Francesc Busquets, fill del Coronel i pagès de la parròquia de Santa Maria de Tauldell, amb Na Maria Casajoana, filla del pagès Ignasi Casajoana, de la parròquia de Santa Maria de Viladoris, i de Na Isabel (Casajoana) i Sans.

Al 1778, consta que vivien al Mas Mitjans el fill de Coronel, En Francesc Busquets, la seva muller Maria Casajoana, els nets del Coronel, i els seus besnéts: N'Ignasi, casat amb Na Maria Juliana, En Miquel, En Francesc, Na Maria, Na Margarida i Na Caterina.

El Mas Mitjans es transmeté de pares a fills fins el segle XX, quan els darrers Busquets, els germans Miquel Busquets i Rosa Busquets, moriren sense descendència. En Miquel s'havia casat amb Na Maria Amat i Bogunyà, però al morir sense fills el Mas Mitjans passà als Amat, la família de la muller del darrer Busquets.

"Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans" obra d'En Jacint Berenguer

Record i Homentatge

Com en la majoria de fets d'aquest món, la iniciativa per homenatjar i recordar el Coronel Francesc Busquets i Mitjans no ha sorgit des de les Institucions Públiques. Ha estat gràcies al treball, la dedicació i l'esforç d'una persona individual que l'entrega i el sacrifici vital del Coronel Busquets i Mitjans per les Llibertats Pàtries ha estat rescatat de l'oblit oficial.

Ha estat En Jacint Berenguer, autor del llibre "Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans" i marit de Na Rosalia Amat, de la família dels Amat hereus dels Mas Mitjans de Viladecavalls, qui ha fet reviure els sacrificis, el patiment, la lluita, el dolor i l'entrega del Coronel Busquets i Mitjans. Gràcies a ell, el seu record mai serà oblidat i el sacrifici de la seva vida per la causa de la Llibertat Catalana no haurà estat en va.

També destacar la dedicació de l'historiador Marc Ferrer per la seva contribució a difondre la memòria del Coronel Busquets, així com la iniciativa l'Excel·lentíssim Senyor Alcalde de Viladecavalls En Salvador Homs i Padrisa.

Per contra, no ens consta que en la seva pròpia vila natal, la EMD Valldoreix de Sant Cugat del Vallès, hi hagi hagut la més mínima iniciativa, ni per recordar, ni homenatjar, aquest insigne i destacat patriota vallesà, el Coronel Francesc Busquets i Mitjans.