Francesc Busquets i Mitjans
(Francesc Busquets i Pujol)
(Francisco Busquets y Mitjans)
(Fran[cis]co Busquets y Mitjans)
(Francisco Bosquetz y Mitjans)
(Francisco Buzquetz)
(Francesc Bosquets i Mixans)
(Francesc Mitjans)
(Franz Bosquets i Mitians)
(àlies: Mitjans)

(23-nov-1672, Valldoreix, Sant Cugat ~ 18-ago-1734, Viena)
Conseller Terç
(1697-1698)
Conseller de les Parròquies
(1698-1699)
Arrendatari del Vintè
(1699-1713)
Síndic de Terrassa
(1700-1713)
Batlle
(1701-1702)
Conseller Terç
(1702-1702)
Batlle
(1702-1703)
Conseller de les Parròquies
(1706-1707)
Conseller Segon
(1708-1709)
Conseller de les Parròquies
(1709-1710)
Conseller de les Parròquies
(1711-1712)
Clavari
(1713-1713)
Mostassaf
(1713-1713)
Coronel d'Infanteria
(1713-1734)
coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans
Los siguientes tienen diario de coronel, que es de 45 florines al mes:
"Don Francisco Buzquetz y Mitjans es Catalan, no parece que sirviò mas que en la ultima defensa de Barcelona, que los Communes le expidieron Patente de Coronel de Infanteria para que formase un Regimiento; llegó aquí [Viena] el año 1715, donde se halla."
"Lista general de todos los que tiene diario"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 109

Lista de los oficiales chatalanes de S.M.C.C. que se allan en sus dominios
En Nápoles / Infantería / Coroneles:
Don Francisco Busquets y Mitjans, con patente de la Provincia
"Llista dels oficials catalans a l'Imperi"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 75

"1736 [sic pro: 1734], murió en Viena el coronel don Francisco Busquets del Bosc, nombrado Mixans. Catalán, establezido en Terraza. Sepultado en [espai en blanc]"
"Al servei de Carles d'Àustria". Document localitzat pel Doctor en Història
N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena

Biografia breu

Francesc Busquets, un valldoreixenc heroi del 1714

En Francesc Busquets i Pujol nasqué a Valldoreix (actualment EMD del municipi de Sant Cugat del Vallès) i fou batejat el 23-nov-1672. Als 20 anys es casà amb Na Maria Mitjans, pubilla del Mas Mitjans de Guardiola, un dels masos més importants de Santa Maria de Toudell (Sant Pere de Terrassa, actualment, Viladecavalls). Arran d'aquest matrimoni En Francesc incorporà el cognom de la seva muller, essent conegut a partir d'aleshores com a Francesc Busquets i Mitjans, o senzillament Francesc Mitjans. El 1713 tan ell com el seu conegut de la vila de Terrassa el Dr. Pere Brichfeus, reberen patent de coronel; en Francesc Busquets i Mitjans alçà el seu propi regiment d'infanteria formant part de l’exèrcit de l’exterior comandat pel coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal. L'agost de 1714 participà en diverses batalles contra els borbònics a la zona del Bages, Moianes i Plana de Vic, i en l'intent frustrat de trencar el setge de Barcelona. Després de la caiguda de Barcelona s'acollí a la capitulació de Cardona. Tot i ser comprès expressament en l'indult Busquets fou perseguit, les seves propietats segrestades i la Masia de Can Mitjans devastada. S'exilià primerament a les Balears, després a Nàpols i a partir del 1715 s’establí a Viena, on morí el 18-ago-1734.

Llinatge i Naixement (Valldoreix; Sant Cugat)

En Francesc Busquets i Pujol nasqué a la masia de Can Bosquets (Valldoreix, EMD de Sant Cugat del Vallès). Fou batejat a l'Església de Sant Cebrià de Valldoreix el 23-nov-1672 amb els noms de Francesc, Antic i Climent, i com que la tradició era batejar el fill el mateix dia del naixement, o segons l'hora, el dia següent a molt tardar, la data de naixement ha de ser el mateix 23-nov-1672 o el dia anterior. (BATALA-71) Era el 5è fill de N'Antic Busquets, pagès benestant de la Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix, i de Na Maria Pujol, de Caldes de Montbui. Ambdós s'havien casat el 4-jun-1658 a la capella de Sant Francesc d'Assís, construïda pels Busquets al seu Mas, Can Busquets de Valldoreix. En casar-se i seguint la tradició catalana Na Maria Pujol anteposà el cognom del seu marit al del seu pare, esdevenint Maria Busquets Pujol. Ambdós tingueren els següents fills: (FBM-13)

  1. Maria, 1662; es casà amb un menestral, el velluter Pere Cerdà
  2. Llorenç, 1664; hereu, es casà amb Na Caterina Xammar
  3. Josep, nascut en una data no determinada; estudià Filosofia i Teologia; Prior de Terrassa
  4. Jaume, 1667; es casà amb Na Teresa Carrencà, i anà de Sta. Maria de Martorelles
  5. Francesc, 1669 (mort essent albat)
  6. Francesc Busquets i Pujol, 1672
  7. Gabriel, 1675; es casà amb la pubilla de Can Costa, i anà a St. Martí de Cerdanyola
  8. Antic, 1679; es casà amb Na Maria ???

Els pares d'En Francesc Busquets traspassaren l'any 1689 i 1706 respectivament. En morir el pare, el fill més gran i hereu, En Llorenç, heretà el Mas Busquets. La resta dels germans s'anaren casant i anaren a viure fora de Valldoreix.

Catolicisme (FBM-14)

La devoció catòlica de la família Busquets era notable, tal com es desprèn dels oficis que es celebraren en motiu de la defunció del pare l'any 1689 als quals assistiren fins a 42 sacerdots, així com als de la mare l'any 1706, al qual assistiren "només" 19 sacerdots, degut a aquell dia plogué.

Família, cognom i àlies: «Mitjans»

En Francesc Busquets i Pujol era fadristern -no era l'hereu-; es casà el 1692, a l'edat de 20 anys, amb Na Maria Mitjans i Llonch, nascuda l'oct-1680 i que en el moment del matrimoni era una nena de 12 anys; la raó del matrimoni es deu al fet que el pare de la nena, Joan Mitjans, havia mort el 18-nov-1681, de manera que Na Maria n'era l'hereva universal, ço és, pubilla, doncs la mare s'havia tornat a casat amb un pagès d'Abrera el 1692 i havia marxat a la dita població. Era necessari doncs trobar un jove fadristern capaç d'administrar amb diligència el Mas Mitjans de Guardiola. Els tutors designats en el testament del seu pare eren: la seva mare Teresa Llonch, la seva àvia Teresa Mitjans, l'oncle del pare Antoni Mitjans, i eI seu oncle Josep Llonch del mas Llonch de Sant Julià d'Altura. (BATALA-72)

Quan Na Maria complí els 12 anys, edat mínima legal per a casar-se segons l'Església Catòlica seguint el Dret Romà des de Justinià, l'escollit fou En Francesc Busquets. Al casar-se amb una pubilla En Francesc Busquets hagué d'incorporar el cognom patern de la seva dona, essent anomenat des de l'aleshores Francesc Busquets i "Mitjans", per bé que segons la tradició catalana els fadristerns casats amb pubilles eren anomenats normalment amb el cognom de la pubilla; potser per això en molts llocs fou conegut tant sols com "Francesc Mitjans" o, directament, "Mitjans". Per la seva part, i seguint també la tradició, Na Maria Mitjans adoptà el cognom del seu marit, passant a anomenar-se Maria Mitjans i "Busquets". (FBM-19)

Foren pares 9 fills:

  1. Josep, 1696 (mort essent albat)
  2. Maria, 1698
  3. Teresa, 1702 (probablement morta poc després)
  4. Teresa, 1703
  5. Josep, 1705
  6. Francesca (sense data coneguda)
  7. Francesc 1708
  8. Salvador, 1709
  9. Llorenç, 1712 (mort als 8 dies)

El Mas Mitjans de Guardiola, a Santa Maria de Taudell (Viladecavalls)

"Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans"

El mas està a la Carretera de Terrassa a Olesa, km 8,2; el mas està documentat des de l'any 1032 però el seu origen pot ser anterior, de la primera època de la conquesta. Es coneixia aleshores amb el nom de mas Gordiola (o Guardiola) de Santa Maria de Taudell, denominació que es manté fins al segle XV. L'any 1473 Francesc Mitjans es casà amb la pubilla, Na Maria Guardiola, i el mas passà a ser coneguda com can Mitjans de Guardiola.

La casa respon a les característiques de les grans masies del segle XVII. El 1692, la pubilla de can Mitjans de Guardiola, Na Maria Mitjans i Llorac, es casà amb En Francesc Busquets i Pujol. Acabada la guerra es va haver d'exiliar i els seus béns van ser confiscats i la casa incendiada. L'any 1735 el seu fill En Francesc Busquets va recuperar i reconstruir el mas. Els Busquets en van mantenir la propietat fins al segle XX, en què va passar a la família Amat. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes, aquestes amb galeria d'arcs de punt rodó. La coberta és a quatre vessants. El portal és adovellat, de punt rodó. A les seves terres es troba actualment la gran fàbrica de l'empresa Sony. Actualment, i sota la denominació Heredad Mitjans, s'hi cel·lebren convencions i casaments.

Terrassa i Sant Pere de Terrassa

Terrassa tingué un govern municipal propi des de finals del segle XIV. El 1562 aquest govern municipal es va dividir en 2 universitats (municipis):

  • la universitat de la vila de Terrassa
  • la universitat de la part fora -Sant Pere de Terrassa-, formada per 7 parròquies
  1. Sant Pere (act. Terrassa)
  2. Sant Julià d’Altura (act. Sabadell)
  3. Sant Vicenç de Jonqueres (act. Sabadell)
  4. Sant Quirze i Santa Julita (act. Sant Quirze del Vallès)
  5. Sant Martí de Sorbet (act. Viladecavalls)
  6. Sant Miquel de Toudell (act. Viladecavalls)
  7. Santa Maria de Toudell (act. Viladecavalls)

Tot i així el Batlle Reial va ser comú en tots dos termes fins el 1800, quan Sant Pere de Terrassa es segregà. Al llarg del segle XIX el terme de Sant Pere es va anar reduint: el 1830 se’n va segregar la Quadra de la Cartoixa de Vallparadís i va ser incorporada a Terrassa; pels volts del 1848 se'n va segregar la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita, que es va constituir com a municipi independent; al mateix temps les parròquies de Sant Martí de Sorbet, de Sant Miquel de Toudell, i de Santa Maria de Toudell, juntament amb territoris del terme d’Olesa de Montserrat, es van constituir en el municipi de Viladecavalls. El 1852 la vila de Sabadell va aconseguir que l’heretat Vallhonrat, que pertanyia fins aleshores a Sant Vincenç de Jonqueres; finalment el 1904 Sant Pere va desaparèixer com a municipi, i Terrassa i Sabadell se’n van repartir el territori.

1672, 23-novembre. Naixement a Valldoreix (Sant Cugat)

El 23-nov-1672 En Francesc Busquets fou batejat a l'Església de Sant Cebrià de Valldoreix.

1689, 28-gener. Testament i mort del pare, N'Antic Busquets

El 28-gen-1689 testà el seu pare N'Antic Busquets. Fou enterrat dos dies després. (FBM-14)

1692, 9-desembre. Casament amb Na Maria Mitjans, de 12 anys i pubilla de Can Mitjans

El 9-des-1692, amb 20 anys, En Francesc Busquet es casà amb Na Maria Mitjans i Llonch, de 12 anys i pubilla del mas de Can Mitjans de la Guardiola, un dels masos més forts del terme forà de Sant Pere de Terrassa, exactament de la Parròquia de Santa Maria de Toudell (actualment situada al municipi de Viladecavalls). Na Maria Mitjans era l'única filla viva d'En Joan Mitjans i de Na Teresa Llorach, i la darrera d'un llinatge de pagesos benestants que havia tingut possessió del mas Mitjans almenys des del segle XV. (MVGS-BUSQUETS)

1692. Trasllat al Mas Mitjans, Parròquia de Santa Maria de Toudell (Viladecavalls)

El joveníssim matrimoni format pel fadristern i la pubilla anà a viure al Mas Mitjans, situat a la Parròquia de Santa Maria de Toudell del municipi de Sant Pere de Terrassa (actualment municipi de Viladecavalls) que pertanyia a la Universitat forana (municipi) de Sant Pere de Terrassa.

1697, 30-novembre. Conseller Terç de Sant Pere de Terrassa

El 30-nov-1713, Diada de Sant Andreu, En En Francesc Busquets i Mitjans fou extret Conseller Terç de Sant Pere de Terrassa; tenia 25 anys. (FBM-21)

1698. Conseller de les Parròquies

El 1698, finalitzat el seu mandat anual, fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-21)

1699. Arrendatari del Vintè

El 1699 fou designat arrendatari del vintè per un període de 20 anys. Es tractava dels drets de gestionar el cobrament d'un tribut, la vintena part de les collites, de la universitat forana de Sant Pere de Terrassa, que li havia de donar uns ingressos considerables, malgrat que no va poder disposar del termini de 20 anys de l'arrendament. (FBM-21)

1700, 31-gener. Síndic de Sant Pere de Terrassa

El 31-gen-1700 fou designat Síndic de la Universitat pel Consell de Jurats de la vila. (FBM-21)

1701, 21-gener. Conseller Terç de Sant Pere de Terrassa

El 21-gen-1701 fou extret Conseller Terç. (FBM-21)

1701, 26-gener. Batlle

El 26-gen-1701, 4 dies després d'haver estat extret conseller terç, fou extret Batlle de la universitat per mort d'En Joan Amat. (FBM-21)

1701, 30-novembre. Conseller de les Parròquies

El 30-nov-1713, Diada de Sant Andreu, fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-21)

1702, 21-febrer. Batlle

El 21-feb-1702, fou designat novament Batlle per la mort d'En Fèlix Canals. (FBM-21)

1706. Conseller de les Parròquies

El 1706 fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-23)

1708. Conseller Segon de Sant Pere de Terrassa

El 1708 fou extret Conseller Segon. (FBM-23)

1709. Conseller de les Parròquies

El 1709 fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-23)

1711. Conseller de les Parròquies

El 1711 fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-23)

1711. Enfrontament amb un conseller de Sant Pere de Terrassa

El 1711 tingué un enfrontament amb el consell de Sant Pere per uns diners que no va voler pagar, relacionats amb el vintè, i va estar a punt de ser detingut. (FBM-23)

1712, 3-maig. Mor la seva muller als 31 anys i el seu darrer fill

El 3-mai-1712 morí la seva muller, Na Maria Mitjans, als 31 anys; probablement la mort fou a resultes del part del seu darrer fill, Llorenç, que morí també als 8 dies d'haver nascut. (FBM-24)

1712, 31-agost. Escollit per taxar

El 31-ago-1712 fou escollit per "taxar les persones del carrer de St. Pere part forana de Terrassa". Poc després, el 19-abr-1713, se el consell li encomanà corregir els talls. (FBM-24)

1713, 30-novembre. Clavari i Mostassaf

El 30-nov-1713 fou extret pels pel càrrec de Clavari i, poc després, Mostassaf; aquest darrer càrrec tenia responsabilitat sobre els pesos i mesures, i control sobre els mercats. En la llista de títols atorgats per Carles III, cremats pel marqués de Castel-Rodrigo, capità general de Catalunya, l'esmenten com a ciutadà honrat i «pesador reial». (MVGS-BUSQUETS)

1713, 26-juny. Darrera participació al consell de la universitat (municipi)

El 26-jun-1713 va participar per darrera vegada en el consell municipal. En aquell moment En Francesc Busquets i Mitjans ens apareix com un dels homes més influents, políticament i econòmicament, de la part forana de Terrassa; de forma bastant similar a allò que era el Dr. Pere Brichfeus a la vila de Terrassa, sobretot per a l'administració del principal impost existent en la universitat forana de Sant Pere de Terrassa. (MVGS-BUSQUETS)

1713, 30-jun ~ 1713, 9-jul. Participa en la Junta de Braços de 1713 (PPC2)

El 30-jun-1713 participà en la Junta de Braços de 1713. En Francesc Busquets hi participà al braç reial com a síndic de la universitat forana de Terrassa. (JGB1713-60) (JGB1713-90) (JGB1713-148)

"[..], Francesc Busquets y Mitjans, pagès, sýndich del terme de Tarrassa, "
La Junta General de Braços de 1713, pàg. 60

El 1-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-93)

El 2-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-95)

El 3-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-103)

El 4-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-109)

El 5-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-115)

1713, 25-juliol. L'exèrcit borbònic arriba davant Barcelona

El 25-jul-1713, després d'haver aixecat el camp de Martorell, l'Exèrcit borbònic arribà a la vista de Barcelona. Rebuts per l'artilleria de la Ciutat i envestits per diversos cossos de voluntaris, es retiraren al Pla de l'Hospitalet. (GB)

1713, 28-juliol. S'inicia el bloqueig borbònic de Barcelona

El 28-jul-1713, l'Exèrcit borbònic aixecà el campament de l'Hospitalet i retornà al Pla de Barcelona, on instal·là diversos campaments: un a la part de l'Hospitalet i Collblanc, un a Sarrià, un a Mas Guinardó i Sant Martí, i un al Convent de Nostra Senyora de Gràcia. Totalitzaven uns 15.000 homes, que no s'atrevien a sortir de les seves línies. (GB)

1713, 3-setembre. L'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa

El 3-set-1713 l'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa. Allí foren informats que un destacament comandat pel general Bracamonte i format per uns 4.000 homes baixava de Manresa, ciutat que havien cremat i saquejat. Resolgueren que el general Nebot amb un destacament de cavalleria, tots els fusellers del Coronel Amill, 12 companyies del coronel Moliner i Rau, i regiment de fusellers del coronel Segimon Torres, s'apostés al Coll de Cardús -distant 2 hores de la vila-, ocupant els passos sobre Terrassa. En arribar l'avantguarda borbònica fou envestida pels fusellers, que els retingueren durant 1 hora. Les tropes borbòniques prengueren un terrassenc que els informà d'un altre camí fins que sortiren prop de la casa d'En Margarit de Matasoleya; finalment, degut a l'arribada del gruix del destacament borbònic i en particular dels dragons que desmuntaren per atacar-los, les tropes del general Nebot es retiraren de la posició havent provocant la mort de 40 borbònics i havent-ne ferit més de 50. (GST-25)

L'Expedició del Diputat Militar passà a Sentmenat, però el coronel Amill es quedà emboscat amb els seus fusellers per atacar-los la rereguarda; quan tot el cos borbònic hagué passat els envestiren matant 200 borbònics i ferint-ne 400; així mateix els prengueren diverses càrregues amb tendes de campanya i sacs de farina. Els fusellers del coronel Amill perderen 1 alferes i 2 fusellers. (GB)

1713, 3-4-5-setembre. La crema de Terrassa

El 3-set-1713, vers les 20:00h del vespre, les avançades del destacament de Bracamonte arribaren prop de la riera de Terrassa. Gran part de la població terrassenca havia fugit, restant alguns fadrins i gent jove per evitar el pillatge. En veure les avançades borbòniques pensaren es tractava de voluntaris catalans irregulars que venien a robar a la vila i els llançaren una càrrega d'escopetades. Les tropes borbòniques respongueren al foc, provocant la mort de 22 joves i deixant-ne ferits 10 o 12; la resta fugiren cap a la vila o al convent mentre eren seguits per les tropes borbòniques. Aquestes començaren a saquejar algunes cases de Terrassa mentre el guardià del convent de Sant Francesc de Terrassa Miquel Garriga exhibí davant les tropes borbòniques que el dia anterior havia prestat obediència a Felip V. El general Bracamonte s'hostatjà al convent la nit del 3 al 4 de setembre. A punta de dia les tropes borbòniques varen començar a cremar Terrassa. El guardià suplicà al general Bracamonte que ho deturés però aquest respongué que havia de cremar la vila i saquejar el convent. Per la tarde del dilluns 4 de setembre va començar a ploure i el foc s'extingí. El dimarts 5 tornaren a incendiar algunes cases, resultant-ne un total d'unes 104 cremades total o parcialment. De les esglésies i convent se n'endugueren quarteres de blat i llençols. El dimecres 6 el destacament de Bracamonte marxà de Terrassa. Durant aquests tres dies un centenar de terrassencs va estar protegit i alimentat dins el convent. (GST-25)

1713, setembre/octubre. Probablement encapçala una partida de voluntaris

El set/oct-1713 En Mitjans probablement va encapçalar una partida de voluntaris; els voluntaris eren, tal i deixà escrit el guardià del convent de Sant Francesc de Terrassa Miquel Garriga "voluntaris -aixís anomenavent als que prenian las armas en defensa de la pàtria-" -. (GST-26)

1713, octubre/novembre?. Miquel de Ramon i Tord Comandant en Cap de la Cavalleria

Vers l'oct/nov?-1713, després de la detenció del General Rafael Nebot, el General de Batalla Miquel de Ramon i Tord fou nomenat nou Comandant en Cap de Cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya.

1713, finals. Coronel d'Infanteria. Regiment d'Infanteria Mitjans

[Castellví consigna la història que a instàncies d'un místic ermità valencià de nom Joan Andreu Rico, conegut com a Germà Bartomeu, que des del 1711 vivia en una ermita de Sant Llorenç de Munt, prop del Montseny, on ensenyava doctrina cristiana i predicava les seves visions, nomenaren Coronel a En Francesc Busquets i Mitjans i En Pere Brichfeus. Al moment de l'evacuació de les tropes aliades el Germà Bartomeu animà les comarques vallesanes a la resistència i vaticinà la derrota de les tropes borbòniques. A més, trameté diverses cartes a la Generalitat de Catalunya instant al nomenament d'En Francesc Busquets i Mitjans i d'En Pere Brichfeus com a comandants militars, a resultes de les quals els Tres Comuns haurien resol favorablement a aquests nomenaments.]

"En los montes de Sant Llorenç del Munt, cerca de los montes de Montseny, había tres años que se había retirado unhombres que se hacía llamar el hermano Bartolomó. Enseñaba a los muchachos con edificación la doctrina cristiana cuando iban a su ermita, que era una pequeña casita (y a veces habitaba en una cueva). Su vestido era de grosero sayal. Estaba siempre en desierto, comía hierbas y aquello que de limosna le daban los paisanos. A esta novedad, se movieron los hombres de más autoridad de aquella montaña a verle, y creciendo su crédito, consultaban con él los negocias de más importancia y nunca pudieron averiguar ni quién era ni su nombre. En el tiempo que se hablaba de la evacuación de las tropas, muchos moradores de aquellas vecindades fueron para saber su parecer sobre aquellas ocurrencias, y a todos animaba a la penitencia y a la defensa, Había construido un calvario a donde iban a rezar aquellos comarcanos.
Este sujeto escribió diferentes cartas a los diputados de Cataluña con admirable estilo, y no de vulgar concepto, persuadiéndoles a la penitencia y a la defensa, de modo que concibió de él la alta idea, y a su insinuación los diputados nombraron dos coroneles en personas de dos labradores de limpia sangre. El de caballería fue Pedo Bricfeus, natural de Castellterçol, y el de infantería Francisco Busquets, natural de Valldoreix, nombrado Mitjans, habitante en Tarrasa, que los levantarían los regimientos a sus costas. Y les remitieron todas las patentes para que nombrassen los oficiales a su gusto. El referido sujeto animó todas aquellas comarcas, e incluso hasta en el pueblo de Barcelona, la defensa.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 603-604

Sense negar la intervenció del místic Germà Bartomeu, com assenyala En Pere Giner, resulta probable que, tant En Francesc Busquets com En Pere Brichfeus comandessin sengles partides de fusellers des del saqueig i incendi de Terrassa per les tropes borbòniques el 3-set-1714. Així mateix, ambdós estaven enfrontats amb el conseller en cap de Terrassa, partidari de la submissió a Felip V. Alhora, després de la destitució del general Nebot com a comandant en cap de la cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya l'oct/nov-1713, fou nomenat per substituir-lo el general Miquel de Ramon i Tord. I es dóna la circumstància que des del 1701 En Pere Brichfeus havia format una companyia comercial amb En Miquel de Ramon i Tord. Tot sembla indicar doncs, que sense negar els vaticinis místics del Germà Bartomeu, el nomenament fos una operació lògica i coherent: un cop decidida la creació d’una unitat de cavalleria adscrita a l’exèrcit que lluitava fora de Barcelona, el general Miquel de Ramon i Tord havia de trobar algú per dirigir-la, i allò més lògic seria confiar-la a algú que coneixia la zona, que probablement ja estava comandant una partida de fusellers, que tenia el capital necessari per pagar un regiment de cavalleria, "levantarían los regimientos a sus costas" diu Castellví, i que comptava amb tota la confiança i lleialtat personal vers el nou comandant en cap de la cavalleria En Miquel de Ramon i Tord. Altrament, i com assenyalà el mateix Castellví en parlar de la concessió de la patent de coronel a En Salvador Lleonart, ésser un oficial superior significava un major resguard per a la persona en cas de caure presoner. (GINER-32)

"[..] en 10 del mismo [desembre 1713] volvió a Barcelona, y el Gobierno, en consideración de los peligros a que se había expuesto y de sus particulares servicios, le dio patente de coronel de infantería, porque con este título corriese menos riesgo su persona."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 663

Pel què fa a la data de l'entrega de patents, ja fossin les pròpies o les dels seus suboficials, es constata que el marquès del Poal adreçà una carta als Consellers de Barcelona en la qual comentava el 19-mai-1714: (FBM-31)

"Als cor[one]ls Brichfeus y Mitjans he entregat les patents, quedant de conformitat en la elecció de sos oficials dels quals se servirà V.E. avisar-me si dech o no dech pagar-los son corresponent sou."
Carta del marquès del Poal del 19 de maig de 1714
AHCB-Consell de Cent, inv. nº 602, sèrie X, vol 127, doc-199

1713, finals. Regiment d'infanteria Francesc Busquets i Mitjans

Vers finals-1713 la seva partida d'homes esdevingué el Regiment d'Infanteria "Francesc Busquets i Mitjans" (NH3-705) Quedà sota les ordres del marquès del Poal el coronel Antoni Desvalls, que el gen-1714 destinà el seu regiment a combatre a la zona de Castellterçol i Centelles.

1713, 26-27-desembre, 21:00h . Frustrat atac sorpresa a Martorell i el General Nebot

El 26-des-1713 el General Comandant Villarroel i el Conseller en Cap Casanova proposaren en consell de guerra l'atac sorpresa sobre Martorell a l'albada del 27-des-1713. Martorell, distant 5 hores de Barcelona, era la vila on s'asseguraven els combois borbònics provinents de l'interior de Catalunya. Les avingudes fins a Martorell es previngueren amb 800 homes del coronel Brichfeus i del coronel Busquets i Mitjans, i la nit del 26-27-des-1713, 21:00h, s'ordenà marxar per la part del Port de Barcelona al Coronel Amill amb 300 fusellers, acompanyat de 4 capitans de voluntaris amb 100 homes, 10 cavalls, i alguns paisans de la comarca previstos de municions i materials per cremar les barques del Llobregat i el petit port que havien construir els borbònics prop de Sant Andreu. El General Comandant Villarroel però, a fi d'assegurar la sorpresa, no féu saber el destí final de la operació.

Però arribats a la Verge del Port els fusellers protestaren reclamant que se'ls devien 2 pagues i que volien saber on anaven. Aquest incident féu frustrar l'atac sorpresa a Martorell. Al dia següent la Junta de Govern atribuí la protesta dels fusellers als seus comandants, el coronel Ermengol Amill i el coronel Moliner i Rau. I això ho atribuïren al fet que ambdós coronels havien assistit a reunions secretes on s'havia plantejat alliberar de la presó al General Rafael Nebot. Davant el temor que això acabés succeint, es reuní la Junta Superior Secreta que resolgué embarcar al General Rafael Nebot fora de Barcelona i portar-lo cap a Mallorca. (NH4-62)

1714, febrer. Consell de guerra del Marquès del Poal amb tots els oficials exteriors

A feb-1714 [probablement entre el 8-feb-1714 i el 11-feb-1714] tingué lloc un important consell de guerra presidit pel Marquès del Poal en què tots els oficials exteriors participaren i es destinaren a diferents parts de Catalunya. (NH4-72) (NH4-333) (NH4-535-540)

  • El general Moragues a les parts de les muntanyes de Tremp i Seu d'Urgell
  • El coronel Antoni Puig i Sorribes a les parts d'Arbúcies
  • El coronel Vilar i Ferrer a les parts de Berga, Manresa i Cardona
  • El coronel Miguel Sanjuán, a les muntanyes de Martorell fins a Igualada
  • El coronel Segimon Torres i el coronel Amill per seguir-lo, amb els oficials del seu regiment
  • El coronel Brichfeus i el coronel Busquets a les parts de Castellterçol i Centelles
  • El coronel Antoni Vidal, de la Ribera d'Ebre, a les muntanyes de Prades, Falset fins el coll de Balaguer
  • El capità Arniches a les parts de la Conca de Barberà, muntanyes de Montagut i San Magí
  • El coronel Jaume Molins a les parts del Penedès

1714, 28/29?-febrer. Planificació de l'atac a la vila botiflera de Centelles

El feb-1714 el coronel Brichfeus, el coronel Busquets i Mitjans, el capità Casanova i el capità Josep Regàs es reuniren amb el coronel Amill al Montseny, on discorregueren sobre la manera com ocupar la vila de Centelles i capturar el batlle botifler de Centelles i el coronel botifler Torres de Sant Quirze. Resolgueren enviar l'oficial de la veedoria Antonio Molinas per tal que el coronel Antoni Puig i Sorribes s'unís amb les seves tropes a la operació; aquest apostà les seves tropes al camí de Vic a Centelles per observar els moviments. S'incorporaren també les tropes del coronel Massegur i el 1-mar-1714 es trobaven amb un cos de 1.400 homes preparats per a l'atac. (NH4-390)

1714, 2-març. Atac i incendi de la vila botiflera de Centelles

L'albada del 2-març-1714 s'inicià l'atac la vila de Centelles. El coronel Amill atacà la porta de Caldes, el coronel Massegur la de Vic, i el coronel Busquets entre ambdues. Aquest darrer i el coronel Amill aconseguiren penetrar dins la vila; aleshores, veient-se vencedors però sense ordre explícita els fusellers començaren a cremar les cases. Això impedí que l'avenç continués i enardí la resistència dels vilatans. Dins Centelles hi havia només 80 granaders amb el batlle i el coronel Torres, però davant l'incendi els vilatans prengueren les armes i finalment, a les 9:00h, es retiraren els fusellers catalans havent perdut 19 homes i alguns ferits. (NH4-390)

1714, 8-març. El coronel Amill es reuneix amb el Marquès del Poal

El 8-mar-1714 el coronel Amill es reuní amb el Marquès del Poal havent deixat al coronel Busquets amb un cos de 300 fusellers al Congost. (NH4-390)

1714, 9-març. Saqueig de Castellar de Granollers

En carta adreçada pel coronel Amill al Conseller en Cap el 12-mar-1714 es detalla que el 9-mar-1714 el coronel Busquets i Mitjans saquejà el lloc de Castellar de Granollers. (FBM-36)

1714, 11-març. Combat amb l'Esquadra de Centelles i situació al Vallès

En carta adreçada pel coronel Amill al Conseller en Cap el 12-mar-1714 es detalla que a punta de dia del 11-mar-1714 "los de Centelles" [Esquadra del Batlle de Centelles?] en nombre de 200 homes envestiren al coronel Busquets que amb un cos de 300 fusellers estava al Congost; aquest rebutjà el seu atac i els obligà a estimbar-se per un precipici de 12 "canas" de profunditat, deixant 6 morts i retirant-se amb 2 cavalls; el regiment continuava al Vallès. (FBM-36)

1714, 30-març. Separació de les tropes de l'Exèrcit Exterior

En carta adreçada pel Marquès del Poal al Conseller en Cap el 20-abr-1714 es detalla que l'Exèrcit borbònic envoltà l'Exèrcit Exterior prop de l'Estany. El 30-mar-1714 el Marquès del Poal ordenà les seves tropes de dividir-se en 3 grups: ell amb la cavalleria i alguns fusellers es quedaren a la zona; el Coronel Amill passà amb els seus a Viladrau, mentre que el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra anaren cap a Martorell. (FBM-36)

1714, abril. Collformic, Pla de la Calma i Seva

En carta adreçada pel Coronel Amill al Conseller en Cap el 6-abr-1714 es detalla que el destacament format per les tropes del Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra pujaren per Collformic, prop del Pla de la Calma (El Montseny) i baixaren fins a Seva (Osona). (FBM-37)

1714, abril. Atac a Martorell

El destacament format per les tropes del Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra passaren a atacar Martorell, però la sorpresa fou descoberta i tant sols pogueren capturar 4 cavalls i al Sergent Major de la vila. Després de l'atac es reagruparen i evacuaren el Vallès. (FBM-36)

1714, 28-abril. Atacats pel mariscal de camp Bracamonte a Sant Boi de Lluçanès

En carta adreçada pel Marquès del Poal al Conseller en Cap el 1-mai-1714 es detalla que el 28-abr-1714 l'Exèrcit Exterior fou atacat per sorpresa pel General Bracamonte a Sant Boi de Lluçanès. El regiment del Coronel Busquets i Mitjans, incapaç de formar en batalla en tant poc temps, acabà dispersat per les muntanyes on es pogueren reagrupar. (FBM-37)

1714, maig. Ofensiva catalana pel Bages

El 4-maig-1714 participà en l'atac a Manresa, el 7-maig-1714 al combat de Mura i el 9-maig-1714 al combat d'Esparreguera. (FBM-38)

1714, 18-maig. Consell de guerra a Olesa

El 18-mai-1714, els comandants superiors de l'Exèrcit Exterior celebraren un Consell de Guerra a Olesa. El motiu era el de deliberar sobre un possible atac a les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona. Hi assistiren tots el oficials majors de l'Exèrcit Exterior: el Comandant en Cap Coronel Antoni Desvalls, el Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus, el Coronel Antoni Puig, el Tinent Coronel Rialp, el Sergent Major Mora, els 2 Capitans Castellbell, el Capità Regàs, el Capità Fita i el Capità Casanova. La qüestió que va plantejar el Marquès del Poal fou la següent:

" [..] Le ha perecido llamar a Vsas. a consejo, para que con sus acertadas resoluciones, puedan tomarse la más convenientes medidas, o de subir luego a la montaña [..] o de atacar al destacam[ent]o o plaza más conveniente, para que, logrando (con la ajuda de Dios) el derrotarlo, se pueda con más facilidad manprender el todo del enemigo y libertar Barcelona [..]"

Tos els assistents posaren per escrit el seu vot, i tots resolgueren que encara no eren prou forts per atacar el cordó de bloqueig de Barcelona, estimant 6.000 homes els efectius necessaris per fer-ho. Pero en canvi sí resolien realitzar accions de distracció de les forces borbòniques que atacaven de Barcelona com ara plantejar batalla a camp obert a un gran destacament o escometre la guarnició d'una ciutat. (FBM-38)

Els regiments del Coronel Busquets i Mitjans i del Coronel Brichfeus restaren a Olesa, mentre les forces del Coronel Antoni Desvalls i del Coronel Amill s'endinsaren pel Penedès fins a Sitges. (FBM-38)

En aquell Consell de Guerra el Coronel Busquets i Mitjans proposà el nomenament del Sergent Major Joan Jansà, del Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya", com Tinent Coronel del seu regiment. (FBM-39)

1714, 19-maig. El marquès del Poal informa sobre les patents

El 19-mai-1714 el marquès del Poal adreçà una carta als Consellers de Barcelona informant sobre l'entrega de patents, ja fossin les pròpies o les dels seus suboficials; en una altra carta també informà dels gelos que en oficials més veterans podia generar el dit nomenament: (FBM-31) (FBM-34)

"No escuso lo prevenir a V.Rma. que las patents en blanc par a los regiments de Bricfeus y Busquets, per la indignitat de sos oficials y ninguna experiència, han de ocasionar uns grans zelos com los ocasionan en tants oficials de onor y de peu vell del Sr. emperador que vuy se troban en ma compañia y, ab particularitat, los dos germans Castellvell y altros [..]"
Carta del marquès del Poal del maig de 1714
AHCB-Consell de Cent, inv. nº 602, sèrie X, vol 127, doc-158

"Als cor[one]ls Brichfeus y Mitjans he entregat les patents, quedant de conformitat en la elecció de sos oficials dels quals se servirà V.E. avisar-me si dech o no dech pagar-los son corresponent sou."
Carta del marquès del Poal del 19 de maig de 1714
AHCB-Consell de Cent, inv. nº 602, sèrie X, vol 127, doc-199

1714, 20-maig. El coronel Busquets proposa els suboficials

El 20-mai-1714 el coronel Busquets adreçà una carta als Consellers de Barcelona informant sobre el nomenament dels seus suboficials; en aquesta proposa per tinent coronel al sergent major Joan Jansà, que es trobava en exercici a la fortalesa de Cardona, i per sergent major a, probablement, Josep Pomareda, que havia destinat a la fortalesa de Cardona i capturat el 11-des-1713: (FBM-32)

"Exm. Señor / Ab gran estimació rebo la de V.E. del 11 del corrent y, atenent particularment a lo que V.E. me mana sobre la elecció dels oficials, de ninguna manera me aparte de cimplirho exactament conforme es ma obligació, majorment redundant en conveniencia mia; per lo que me he conferit ab lo Sr. Marquès, proposant-li per mon thinent coronel al sargento major de la Diputació Don Joan Jansà, trobant sols la dificultat de trobar-se encara presoner lo major Pomaredsa, y estar dit Jansà exercitant son empleo en Cardona. Y no tenint que añadir a V.E. quedo solicitant sos ordes per manifestar en sa obediència ma gratitut / Déu guarde a V.E. los molts anys que desitjo y ha menester, y maig als 20 de 1714 / Exm. senyor / Besa la mà de V.E. / Son obligat y afectíssim servidor / Don Francisco Busquets y Mitjans / Exms. Srs. Consellers de la Ciutat de Barcelona.."
Carta del coronel Francesc Busquets i Mitjans del 20 de maig de 1714
AHCB-Consell de Cent, inv. nº 602, sèrie X, vol 127, doc-203

Pel document conservat a la Haus- Hof- uns StaatsArchiv de Viena que porta per nom "Lista de todos los que tienen Diario o Relacion de todos los Militares y demás Sujetos que gozan Diario, sus Grados, tiempo ha que siguen a su S.M.C.C y que llegaron a esta Corte" coneixem una part dels oficials que van servir al Regiment d'Infanteria nº8 "Busquets i Mitjans":

  • tinent coronel Joan Jansà
  • sergent major Martín García, aragonès
  • capitans: Pau Perales, Pasqual Català de Monsonís (fill del comte de Cerdanet), valencians; Joan i Cosme de Montserrat, catalans; Lorenzo Ynés de Ayoz, aragonès
  • tinents: Vicent de la Calçada, valencià, i Antoni Mencior, català
  • alferes: Josep Bachs, català.

1714, 20-maig. Incursió i combat de Castelldefels, Vilanova i Sitges

El mai-1714 el capità de voluntaris Adjutori Segarra, amb el recolzament dels paisans, havia tingut un combat amb Mr. Tean a Castelldefels, qui amb 200 cavalls i 3 companyies de granaders havia anat a ocupar aquella marina. Però en el combat aquest caigué ferit i hagué de retirar-se, mentre els voluntaris amb 27 cavalls havien ocupat Vilanova de Sitges. Derrotats els borbònics els voluntaris es disposaven a atacar el castell de Sitges. (NH4-80)

El comandant de Tarragona marquès de Valdecañas ordenà al general Juan Antonio Chaves amb 500 cavalls i 800 infants, i per mar 2 companyies més de granaders amb pertrets, atacar als voluntaris; tinguda notícia del contraatac, el marquès del Poal ordenà avançar les seves tropes que en nombre de 2.000 homes arribaren a Sitges el 20-mai-1714; poc després també se li uní el coronel Amill procedent d'Arenys. Atacaren el castell de Sitges i rendiren el presidi de les dues Torres mentre, tinguen el port sota el seu control, carregaven barques per a Barcelona. (NH4-80)

El 23-mai-1714 el general Chaves atacà a les 3 companyies de voluntaris que hi havia Vilanova, les quals es retiraren de la vila deixant 62 homes entre ferits i morts. Després el general Chaves avançà cap a Sitges per evitar la caiguda del castell. L'avenç del general Chaves obligà a la retirada del marquès del Poal, que hagué d'abandonar els queviures que hi havia a la platja i desemparar Sitges per retornar a Vilanova, cobrint la retirada les 3 companyies de voluntaris a cavall del capità Adjutori Segarra. (NH4-80)

El 24-mai-1714 el Marquès del Poal resolgué que el coronel Busquets i Mitjans, i el coronel Segimon Torres tornéssin a Olesa, mentre el Marquès del Poal i el coronel Amill anirien a Vilanova per recolzar la seva gent que havia rendit la guarnició del Vendrell, consistent en 16 cavalls, 1 sergent major, 2 capitans, i 25 soldats. (FBM-39)

1714, juliol. Emboscada contra Bracamonte

El jul-1714 els coronels Poal, Mitjans, Armengol i Brichfeus comandaren una triple emboscada contra Bracamonte durant la seva retirada de Berga cap a Vic. (NH4-181)

1714, 13-14-agost. Batalla de Talamanca

[Castellví consigna, erròniament, el 15-jun-1714]

Lluità a la Batalla de Talamanca. (NH4-393)

1714, 21-agost. Consell de Guerra a Olesa sobre la incursió a Barcelona

El 21-ago-1714 el Marquès del Poal celebrà Consell de Guerra a Olesa per resoldre sobre una possible incursió a Barcelona. Es resolgué que l'acció seria comandada pel coronel Busquets i Mitjans, i les tropes destinades a la incursió serien les del propi coronel coronel Busquets i Mitjans, les del Coronel Joan Vilar i Ferrer, les del Coronel Massegur, i les del Coronel Brichfeus. Per contra, les tropes del Coronel Amill i les del Marquès del Poal restarien lluitant al front exterior. El pla d'incursió suposava baixar des d'Olesa i travessar el riu Llobregat per la part d'Abrera, donant la volta per Martorell deixant aquesta vila a l'esquerra, i després passar per Sant Andreu i Pallejà, travessar la planúria i emparar-se sota el foc protector de la Fortalesa de Montjuïc, per tal d'entrar a Barcelona. Per la seva part el General Comandant Villarroel destinà un destacament a les ordres de l'Ajudant Reial Martín Zubiría, per tal que sortís des de Barcelona i enllacés amb les tropes de l'Exèrcit Exterior a les rodalies d'Esplugues i Sant Feliu de Llobregat. (FBM-42)

1714, 24/25-agost. Incursió a Barcelona

El 24/25-ago-1714 arribaren a l'alçada de Vacarisses on es reuní un grup de 700 fusellers escortats per 70 cavalls del coronel Brichfeus. D’allí marxaren fins que foren descoberts per un destacament borbònic al Papiol, entrant en combat contra 4 regiments i 1200 soldats de cavalleria. S'hagueren de retirar i reagrupar-se a Corbera de Llobregat, fins a retrobar-se amb el marquès del Poal el 29-ago-1714. (FBM-42)

1714, 29-agost. Consell de guerra a Capellades

El 29-ago-1714 celebraren un nou Consell de Guerra el Marquès del Poal, el Coronel Busquets i Mitjans i el Coronel Brichfeus; també hi participaren l'Ajudant Reial Martín Zubiría i En Salvador Lleonart, els quals sortits de Barcelona havien enllaçat amb l'Exèrcit Exterior; allí acordaren que intentar novament una incursió a Barcelona no era factible. (FBM-43)

1714, 4-setembre. Atac sobre Manresa

Frustrat l'intent d'entrada a Barcelona part de les tropes del Marquès del Poal, entre les quals les que estaven a les ordres del Coronel Busquets anaren a sorprendre Manresa. El 4-set-1714 entraren a la ciutat i la guarnició borbònica es retirà a l'església parroquial, però tingueren un avís que s'aproximava un cos de socors borbònic i desempararen la ciutat. (FBM-44) (NH4-272)

1714, 18-setembre. S'acollí a la capitulació de Cardona

Després de la Batalla de l'11 de setembre de 1714, s'acollí a la Capitulació de Cardona, que el cita expressament. (NH4-451)

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista que elaborà la Reial Junta de Govern i Justícia de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades; el seu nom apareix en els de 6ª classe (militars), on s'avaluen els seus béns en una renda anual de 12 lliures i 10 sous, una renda mal calculada per baixa donat que el mas Mitjans de Guardiola era molt més potent econòmicament i, a tall d'exemple, un violí costava l'any 1723, 1 lliura i 8 sous, i el sou mensual d'un dida per criar un nadó era de 2 lliures. (FBM-48)

1715. A Mallorca

Sembla que aconseguí passar a Mallorca. (FBM-50)

1715, 2-juliol. Capitulació del regne de Mallorca

El 2-jul-1715 capitulà el la ciutat i el regne de Mallorca. (FBM-50)

1715. A Nàpols

Vers el 1715, estava a Nàpols amb patent de Coronel expedida pels Comuns del Principat de Catalunya. (FBM-51)

1715. A Viena

El 1715 estava a Viena amb patent de Coronel expedida pels Comuns del Principat de Catalunya cobrant pensió. (FBM-51)

1717, 1-març. El Consell d'Espanya a Viena aprova la paga de pensions

El 1-mar-1717 el Consell d'Espanya aprovà la paga de pensions als militars exiliats. Aquestes eren: (FBM-57)

  • Coronel: 45 florins
  • Tinent coronel: 30 florins
  • Sergent major: 22,5 florins
  • Capità: 15 florins
  • Tinent: 12 florins
  • Alferes, sergent, cap d'esquadra i cadets: 8,5 florins

1718-1733?. Coronel d'Infanteria a Nàpols

Exiliat a l'Imperi, era Coronel d'infanteria al Regne de Nàpols. (EA2-75)

1722. Hisenda segrestada (RBRC-307-331)

   
Valor anual
Càrrecs de Justícia
Residu net d'Hisenda
134
La de Fran[cis]co Busquets
y Mitjans
1.036 rals : 20 diners
-758 rals : 9 diners
278 rals : 11 diners

~1726. A Viena cobrant pensió de coronel

El Coronel s'acollí a la protecció de l'Imperi, on per la seva condició de Coronel d'infanteria rebia una pensió de 45 florins. No sembla que s'incorporés a l'exèrcit imperial doncs cap dels documents el tipifiquen com a militar en actiu.

1725. El Tractat de Viena

Segons el Tractat de Viena, que posava fi definitiva a la guerra entre l'Arxiduc Carles i Felip V, s'havien d'alliberar tots els presos que encara hi havia a Espanya, s'havia de proclamar un indult general i s'havien de restituir tots béns confiscats per les autoritats borbòniques. Tot i així, i amb tota la seva família a Catalunya, el Coronel Busquets es negà a retornar i restà en terres de l'Imperi amb patent de Coronel expedida pels Tres Comuns del Principat de Catalunya cobrant pensió.

1727, 30-maig. Donació de tots els seus béns a la seva família

El 30-maig-1727, per tal que s'aixequés la confiscació del seus béns, el Coronel Busquets féu donació de tot el seu patrimoni en favor del seu fill Francesc.

1730, 19-octubre. Confereix poders al seu germà pels béns de la seva muller

Malgrat això la donació del 1727, aquest no degué causar els efectes esperats perquè el 19-oct-1730, hagué de conferir poders al seu germà, el Prior Josep Busquets, de tal manera que renunciava totalment a l'usdefruit que li pertanyia en l'herència de la seva dona, Na Maria Mitjans (morta al 1712), en favor del seu fill Francesc.

1733. Guerra del 1er Pacte de Família (1733-1735)-Guerra de Successió de Polònia

Al 1733 els ministres borbònics provaren novament de reconquerir els territoris italians de la Monarquia Hispànica que Felip V havia entregat a la Pau d'Utrecht. Havent-se firmat el 1er Pacte de família entre les Dues Corones Borbòniques, aprofitaren el marc de la Guerra de Successió de Polònia (1733-1738) per envair el Regne de Nàpols i el Regne de Sicília.

1733. Es tallen les pensions a resultes de la invasió de Nàpols

El 1733, a resultes de la invasió de Nàpols, es tallaren les pensions que rebien els exiliats a Àustria. (FBM-74)

1733-1734. A Kanjiža

Vers el 1733-1734 estigué a Kanjiža, on emmalaltí greument i redactà un primer testament o codicil que conegué En Salvador Lleonart. (FBM-71)

1734, 10-febrer. Darrers 6 mesos a Viena a la casa de Francesc Gironès

Els darrers 6 mesos i 8 dies de vida després de retornar del viatge a Kanjiža els passà a casa de Francesc Gironès, qui li donà menjar i habitació.

1734, 7-abril. Redacta testament a Viena

El 7-abr-1734 redactà testament a Viena, nomenant hereus a parts iguals dels béns que disposava a Viena -doncs els de Catalunya ja els havia cedit al seu fill major- als seus dos Francesc i Salvador; nomenà com a marmessor al comte Joan de Jansà, a Francisco Vegueria -aragonès-, i a Francesc Gironès. (FBM-57) (FBM-71)

1734, 18-agost. Mort i sepultura a Viena

Després d'emmalaltir a Kanjiža retornà a Viena on 6 mesos després, el matí de dimecres 18-ago-1734, tingué un atac d'apoplexia i morí sobtadament. Al Coronel Busquets li faltaven poc més de tres mesos per complir els 62 anys. En saber la notícia, el Tinent Coronel comte Joan de Jansà, bon amic del Coronel, s'apressà a recollir el cos del difunt. Després s'encarregà dels tràmits i d'elaborar l'inventari dels seus béns. S'han conservat diverses cartes, un inventari dels seus béns, entre els quals es detalla que hi havia un quadre de la Mare de Déu de Montserrat, i el seu testament. El comte Joan de Jansà adreçà carta al seu germà Josep Busquets prior de la col·legiata del Sant Esperit i Sant Pere de Terrassa comunicant-li la mort i adjuntant còpia del testament; també li escrigué Salvador Lleonart. (FBM-57) (FBM-71)

De la llista de deutors que li devien diners hi figuraven:

En la llista de creditora que devia diners hi figuraven:

  • Francesc Gironès: 207 florins més 94 florins contrets per 6 mesos i 8 dies d'allotjament
  • Josep Aguilar i de Solà: 150 florins
  • Anton Batllia: 50 florins
  • Salvador Païsa: 38 florins
Església de Santa Maria de Montserrat de Viena
Església de Santa Maria de Montserrat de Viena

El 19-ago-1734 se celebraren les exèquies pel Coronel Busquets i Mitjans, que tingueren lloc a l'Església de Sant Esteve, la Catedral de Viena; tal com es recull en els arxius se celebraren els funerals per l'ànima de "Franz Bosquets i Mitians". El Coronel Busquets i Mitjans fou enterrat amb tots els honors al Cementiri Cesari del Monestir de Santa Maria de Montserrat de Viena.

Malauradament, al 1785, el monestir i el seu cementiri foren tancats arran de la imposició dels decrets de secularització religiosa, perdent-se totalment el rastre de desenes de patriotes catalans que hi havien estat enterrats.

Descendents i patrimoni Busquets i Mitjans

En el seu testament, redactat el 7-abr-1734 a Viena, instituí com a hereus dels béns que li restaven els seus dos fills mascles vius, En Francesc i En Salvador. La família del Coronel Busquets i Mitjans, que havia restat a Catalunya, va provar de prosperar com bonament va poder. L'esposa del Coronel, Maria Mitjans, havia mort el 1712 durant el part del seu darrer fill. L'hereu, En Josep Busquets, també havia mort. La resta de fills havien quedat sota la tutela del germà del Coronel, el Prior de la Col·legiata del Sant Esperit i Sant Pere de Terrassa Josep Busquets, conjuntament amb els altres dos germans del Coronel, En Jaume, pagès de Santa Maria de Martorelles, i En Gabriel, pagès de Cerdanyola. Després de la renúncia del Coronel a l'usdefruit de tots els seus béns, en favor del seu fill Francesc, es pogué procedir a la reedificació de Mas Mitjans.

Del 1735 daten les dues inscripcions del mas, que donen fe dels 3 incendis a què fou sotmès durant el 1714 com ho testimonia la llinda que hi ha: TRIBUS VICIBUS IGNE TOTALITER DEVORATA 17+14. El Mas quedà a càrrec del fill més gran, En Francesc Busquets, que n'inicià al reconstrucció el 1735, tal com diu una inscripció en la façana de l'actual Mas Mitjans: A fundamentis vero reaedificata 1735) i, el 1736, Francesc Mitjans i Busquets, signà documents notarials relacionats amb l'administració del mas i de la hisenda.

Del 27-jun-1736 daten els capítols matrimonial entre Francesc Busquets, fill del Coronel i pagès de la parròquia de Santa Maria de Taudell, amb Na Maria Casajoana i Sans, filla del pagès Ignasi Casajoana, de la parròquia de Santa Maria de Viladoris (Manresa), i de Na Isabel (Casajoana) i Sans; el casament es celebrà el 8-gen-1737.

Al 1778, consta que vivien al Mas Mitjans el fill de Coronel, En Francesc Busquets, la seva muller Maria Casajoana, els nets del Coronel, i els seus besnéts: N'Ignasi, casat amb Na Maria Juliana, En Miquel, En Francesc, Na Maria, Na Margarida i Na Caterina.

El Mas Mitjans es transmeté de pares a fills fins el segle XX, quan els darrers Busquets, els germans Miquel Busquets i Rosa Busquets, moriren sense descendència. En Miquel Busquets i Turu s'havia casat amb Na Maria Amat i Bogunyà, però al morir sense fills el Mas Mitjans passà als Amat, la família de la muller del darrer Busquets.

Homenatge i Record

"Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans"

La iniciativa per homenatjar i recordar el Coronel Francesc Busquets i Mitjans no ha sorgit des de les Institucions Públiques. Ha estat gràcies al treball, la dedicació i l'esforç d'una persona individual que l'entrega i el sacrifici vital del Coronel Busquets i Mitjans per les Llibertats Pàtries ha estat rescatat de l'oblit oficial.

Ha estat En Jacint Berenguer, autor del llibre "Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans" i marit de Na Rosalia Amat, de la família dels Amat hereus dels Mas Mitjans de Viladecavalls, qui ha fet reviure els sacrificis, el patiment, la lluita, el dolor i l'entrega del Coronel Busquets i Mitjans. Gràcies a ell, el seu record mai serà oblidat i el sacrifici de la seva vida per la causa de la Llibertat Catalana no haurà estat en va.

També destacar la dedicació de l'historiador Marc Ferrer i Murillo per la seva decisiva contribució per recuperar i socialitzar la memòria històrica, el record i l'homenatge del Coronel Busquets i Mitjans.

L'Excel·lentíssim Senyor Alcalde de Viladecavalls En Sebastià Homs i Padrisa (al cel sia) per dedicar-li una plaça en la seva memòria l'any 2008. (VILADECAVALLS)

"Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans"

La EMD Valldoreix de Sant Cugat del Vallès amb motiu de la Diada Nacional del 2011 va iniciar l'homenatge i remembrança del coronel Busquets i Mitjans. El president de la EMD Josep Puig i En Jaume Busquets, membre de la nissaga Busquets, van descobrir el monument en memòria de l’heroi de 1714 fet amb pedres de can Busquets dins els Jardins 11 de setembre, annexos a la Casa de la Vila de Valldoreix. (VALLDOREIX)

"Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans"

"Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans"

*Fonts:
              (BATALA-71) La Batalla de Talamanca, pàg 71
              (BATALA-72) La Batalla de Talamanca, pàg 72
              (EXAUS-75) L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 75
              (EXAUS-109) L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 109
              (FBM-13) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 13
              (FBM-14) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 14
              (FBM-19) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 19
              (FBM-21) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 21
              (FBM-23) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 23
              (FBM-24) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 24
              (FBM-31) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 31
              (FBM-32) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 32
              (FBM-34) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 34
              (FBM-36) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 36
              (FBM-37) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 37
              (FBM-38) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 38
              (FBM-42) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 42
              (FBM-43) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 43
              (FBM-44) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 44
              (FBM-48) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 48
              (FBM-50) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 50
              (FBM-51) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 51
              (FBM-57) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 57
              (FBM-71) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 71
              (FBM-74) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 74
              (GINER-32) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 32
              (GINER-33) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 33
              (GST-25) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 25

              (GST-26) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 26
              (JGB1713-60) La Junta General de Braços de 1713, pàg 60
              (JGB1713-90) La Junta General de Braços de 1713, pàg 90
              (JGB1713-93) La Junta General de Braços de 1713, pàg 93
              (JGB1713-95) La Junta General de Braços de 1713, pàg 95
              (JGB1713-103) La Junta General de Braços de 1713, pàg 103
              (JGB1713-109) La Junta General de Braços de 1713, pàg 109
              (JGB1713-115) La Junta General de Braços de 1713, pàg 115
              (JGB1713-148) La Junta General de Braços de 1713, pàg 148
              (MVGS-BUSQUETS) Museu Virtual de la Guerra de Successió-Busquets
              (NH3-705) Narraciones Históricas III, pàg. 705
              (NH4-62) Narraciones Históricas IV, pàg 62
              (NH4-72) Narraciones Históricas IV, pàg 72
              (NH4-181) Narraciones Históricas IV, pàg 181
              (NH4-333) Narraciones Históricas IV, pàg 333
              (NH4-390) Narraciones Históricas IV, pàg 390
              (NH4-393) Narraciones Históricas IV, pàg 393
              (NH4-451) Narraciones Históricas IV, pàg 451
              (PPC2) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) II
              (RBRC-307-331) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 307-331


La Biografia del Coronel Busquets i Mitjans recollida en aquesta plana
és fruït del treball, la dedicació i l'esforç d'En Jacint Berenguer
gràcies al qual la memòria del Coronel Busquets i Mitjans mai no serà oblidada.