Jaume de Carreras (del Portal) i Pi
(3-feb-1658?, Olesa de Montserrat / Villareix? ~ 11-gen-1743, Milà)
Comte de Carreras
(1725-1743)
Capità de Cavalleria
(1704-1708)

Sergent Major de Cavalleria
(1708-1709)

Tinent Coronel de Cavalleria
(1709-1713)
Coronel de Cavalleria
(1717-1728)
Generalfeldwachmeister
("General de Batalla")
(1728-1733)
Feldmarschall-Leutnant
(Tinent Mariscal)
(1733-1743)
Governador de Trapani
(1721-1735)
Governador de Fiume/Trieste
(1735-1735)
Tinent Governador de la Fortalesa de Milà

(1738-1743)

"1743, en henero, murió en Milán don Jayme Carrera, teniente general y teniente governador actual del castillo de Milán. Catalán, natural de Villareix, confín de Aragón. Fue governador de Trapani "
Document localitzat pel Doctor en Història
N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena

La Biografia del Tinent Mariscal Carreras recollida en aquesta plana
és fruït del treball, la dedicació i l'esforç d'En Ramon M.,
gràcies al qual la memòria del Tinent Mariscal Carreras mai serà oblidada.

Qüestions sobre l'enigma del naixemner del Tinent Mariscal Jaume Carreras:
Les dades aportades per Josep Rafael Carreras són:

"Segons son testament (1) autoritzat a 10 de Janer de 1743 per lo Dr. Giovanni María Valera, notari de Milà, lo general Jaume Carreras, Compte de Carreras, era fill d'altre Jaume Carreras, quefe de l'exèrcit espanyol que morí a Mataró l'any 1723. (2)

No havem pogut trobar la fé de pila del general Carreras.

(...)

(1) (...) No consta en dit document lo nom de sa mare.

(2) Aquest era segons tots indicis descendent de la gran casa pagesívola de Carreras d'Argentona, situada a la carretera de Parpers."

Aquesta informació es contradiu amb el fet que el pare del Jaume Carreras batejat a Olesa era Salvador, que no morí a Mataró el 1723, sinó a Olesa el 1683, i que en principi no hi ha cap raó per pensar que fossin originaris d'Argentona, estant presents a Olesa com a mínim des del 1588. Davant d'això, hi ha tres possibilitats:

1) Que aquest Jaume Carreras i el nascut a Olesa no siguin la mateixa persona i no estiguin relacionats. Però si fos així, ¿com s'explica la coincidència a la data de bateig? ¿Quina probabilitat hi pot haver, que el mateix dia de 1658 fossin batejats dos "Jaume Carreras"? A més, cal tenir en compte que Josep Rafael Carreras i Bulbena ens informa que no han pogut trobar el seu bateig. Probablement, perquè miraven al poble equivocat.

2) Que el Jaume Carreras nascut a Olesa sigui en realitat el pare d'aquest Jaume Carreras. Això ens solucionaria el problema del nom del pare del general (Jaume), diferent del de l'olesà (Salvador). A més, les edats serien, fins i tot, més lògiques, ja que si pare i fill es portessin entre vint i vint-i-cinc anys, el general hauria nascut cap al 1678/1683, i en tindria uns seixanta a la seva mort (no vuitanta-cinc, com seria el cas si fos nascut el 1658). Finalment, per la informació del llibret, podem suposar que el pare també seria militar, i això explicaria perquè en Carreras i Bulbena no va poder trobar el seu bateig: hauria nascut on el pare hagués estat destinat. En aquest cas, però, el problema seria perquè a "Kaiserliche und k.k. Generale (1618-1815)" figura 1658 com a data de bateig del general, quan seria la del seu pare.

3) Que, malgrat totes les evidències, siguin la mateixa persona. ¿Com explicaríem, si fos així, que no coincideixin el nom del pare ni el lloc d'origen "segons tots indicis" que li assigna Carreras i Bulbena? ¿Podria ser que el 1743 tot un mariscal i governador de l'imperi austríac encara volgués ocultar els seus orígens, probablement per evitar represàlies contra els parents que van quedar-se a Catalunya? Segons en Carreras i Bulbena, al testament no consta el nom de la seva mare, i al llibret només ens indica que es va casar en primeres noces i va tenir fills, sense indicar el nom ni de la primera muller ni d'aquests fills ni dir-nos si al testament tampoc hi consten.



Biografia curta del Tinent Mariscal Jaume de Carreras (del Portal i Pi)

En Jaume Carreras fou un militar català de carrera que assolí el grau de Tinent Coronel en l'Exèrcit Reial de Carles III. Austriacista de primera hora, fou dels que insistí més, juntament amb N'Antoni de Peguera i d'Aimeric, en la necessitat d'expandir l'Exèrcit de Catalunya. El 1713 seguí les banderes de l'Exèrcit Imperial on assolí el grau de Feldmarschall-Leutnant (Tinent Mariscal).

La difícil identificació del lloc de naixement del Tinent Mariscal Carreras

Segons les dades aportades per En Josep Rafael Carreras en el llibre "Lo Gran General del Imperi Austriach, Jaume Carreras Compte de Carreras", del seu testament se'n desprès que era fill d'un altre Jaume Carreras que havia estat "quefe" de l'exèrcit hispànic i que havia mort a Mataró l'any 1723.

Segons indicis apuntats per En Josep Rafael Carreras, En Jaume Carreras (pare), provenia del Mas Carreras d'Argentona. Malgrat això però, En Josep Rafael Carreras Bulbena mai pogué trobar la partida de naixement del Tinent Mariscal Carreras.

Per altre banda, en l'arxiu dels Generals de l'Imperi "Kaiserliche und k.k. Generale (1618-1815)" apareix l'anotació:

Carreras, D. Jaime Carreras del Portal, Conde de ([get.] 3.2.1658 [?] - 11.1.1743)

  • 21.1.1728 GFWM (Generalfeldwachmeister)
  • 26.12.1733 FML (Feldmarschall)

Segons aquesta anotació, tot semblaria indicar que la data de naixement del Tinent Mariscal Carreras fou el 3-feb-1658.

"Lo Gran General del Imperi Austriach Jaume Carreras"
Josep Rafael Carreras Bulbena

Precisament, 3-febrer-1658 fou batejat un Jaume Carreras del Portal a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). El seu nom complert de bateig va ser Jaume Rafael Baldiri, batejat el 3-febrer-1658, i era fill d'En Salvador Carreras del Portal i de Na Dorotea Pi. És a dir, "del Portal" no era un segon cognom, sinó l'apelatiu que usava la seva família per diferenciar-se de les altres famílies Carreras que hi havia a la vila.

Sembla doncs, que la data de naixement ( 3-febrer-1658) i l'apel·latiu "del Portal", ens fan pensar que aquest fill d'Olesa i el Tinent Mariscal del "Kaiserliche und k.k. Generale (1618-1815)" són la mateixa persona. ( a no ser que es tracti d'una coincidència de difícil probabilitat).

Però segons el document "Notas de officiales de todos grados españoles que murieron en servicio del emperador Carlos Sexto....", localitzat pel Doctor Agustí Alcoberro a Viena, En Jaume Carreras era nascut a "Villareix, confín de Aragón"?.

Tot plegat, un atzucac. Sembla prou difícil poder identificar amb certesa el lloc de naixement del Tinent Mariscal Jaume Carreras.

Casaments

Seguint les dades del testament, En Jaume Carreras es casà en primeres núpcies i tingué fills. Enviudat, es casà en segones núpcies amb Na Micaela Tredos, amb qui tingué un sola filla, Na Maria Terasa Carreras Tredos.

Conexions polítiques austriacistes. El Príncep Jordi

Tot sembla indicar que havia estat col·laborador del Príncep Georg von Hessen-Darmstadt (el Príncep Jordi) quan aquest fou Lloctinent de Catalunya.

1704. Capità de Cavalleria de l'Exèrcit hispànic i conspirador austriacista

Les primeres notícies sobre la seva activitat en favor de la Casa d'Àustria ens remeten al complot austriacista de Barcelona de l'any 1704. Al maig-1704 ja apareix el seu nom en les reunions de Can Pere Careny, del Carrer de Camaroca (Barcelona), prop del Pla d'En Llull. Aleshores, detentava el grau de Capità de Cavalleria de l'Exèrcit Hispànic.

1704, 28-maig. Primer Complot Austriacista i empresonament

Primer intent d'aixecament austriacista a Catalunya. El complot austriacista del Portal de l'Àngel pretenia sublevar Barcelona des de l'interior en el moment en què desembarquéssin les tropes confederades a les platges de Barcelona. Però el Lloctinent (Virrei) borbònic de Barcelona, Francisco de Velasco, descobrí el complot i dictà ordre d'empresonament contra ell.

1704, 20-març. Empresonament i fugida a Gibraltar

Fou empresonat a Barcelona, però el 20-mar-1705, pràcticament 1 any després, Castellví dóna constància de la seva arribada a Gibraltar conjuntament amb En Josep Pausà i Don Carlos Donch (flamenc). No queda constància doncs, de si fou allibert o aconseguí escapar-se.

(*En Rafael Carreras Bulbena afirma que no fou alliberta fins a l'arribada de les tropes austriacistes a Barcelona)

1705, 28-agost. Desembarcament i Presa austriacista de Barcelona

Desembarcà a Barcelona el 1705.

1705. Capità de cavalleria

Capità del Regiment de Cavalleria nº1 "Dragons del Rei"

1706, 3-abril ~ 1706, 12-maig. Setge borbònic de Barcelona de 1706

1706, 20-abril. Sortida contra les posicions borbòniques amb 50 dragons a la zona de Gràcia.

1706, 21-abril. Sortida contra les posicions borbòniques a la zona dels Molins.

1706, 6-maig. Sortida contra les posicions borbòniques de la Torre de Regàs.

1706. Capità de cavalleria

S'uní al Regiment de Cavalleria nº8 "Clariana" amb el grau de capità

1708, 18-febrer. Sergent Major de Cavalleria

Ascendit al grau de Sergent Major del Regiment de Cavalleria nº8 "Clariana", que fou reformat i anomenta "Guàrdies Reials de Cavalleria Catalana".

1708, 5 agost. Presa de Sardenya

Al 1708, el regiment fou destinat a la Presa austriacista del Regne de Sardenya.

(*En Rafael Carreras Bulbena afirma que no hi participà, doncs es quedà a Barcelona)

1709. Tinent Coronel i Combat del Montnegre

Al 1709 fou ascendit al grau de Tinent Coronel i participà en el combat del Montnegre, on tingué una valerosa actuació contra les tropes borbòniques.

(*En Rafael Carreras Bulbena afirma que en recompensa fou ascendit a Coronel)

1711. Bloqueig de Lleida

Al 1711 estava al bloqueig de Lleida. Intentà que passés al partit austriacista un Sergent Major de la Guarnició, però 9 dies abans del convingut en la conxorxa, les tropes confederades reberen ordres de retirar-se.

1713. Accepta la Pau d'Utrecht

Al 1713 acceptà la Pau d'Utrecht i fou evacuat conjuntament amb el seu regiment.

1715. Comandant de les tropes de cavalleria de Sicilia

Al 1715 estigué destinat al Regne de Sicília.

1717. Coronel a Sardenya

Al 1717 fou nomenat Coronel del Regiment de Cavalleria "Imperial de Sardenya", format el 1714/1715 amb les restes de destacaments de cavalleria de tropes austriacistes evacuades el 1713 i que rebé el seu nom en esdevenir-ne Coronel.

1717, juliol. Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720)

El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia.

Felip V s'aprofità del reclam del Papa a tots el prínceps cristians per lluitar contra el turc, raó per la qual tant el Regne de Sicília com el Regne de Sardenya comptaven amb poques unitats militars.

1717. Governador de Càller (Sardenya) amb l'Exèrcit Imperial

El Coronel Carreras es trobava destinat a Càller (Sardenya) sota les ordres de l'aleshores Feldzugemeister i Lloctinent del Regne, En Josep Antoni de Rubi i de Boixadors.

El 22-ago-1717 l'armada borbònica començà l'atac contra Caligari; 8.000 soldats borbònics desembarcaren i acamparen a la plaça de Llatzaret. El Marqués de Lede exigí al Marquès de Rubí la rendició del Regne de Sardenya. Però aquest s'hi negà i la Ciutat de Caligari fou sotmesa a setge.

El 17-set-1717, en una desesperada situació, el Marquès de Rubí pogué retirar-se del castell, quedant sota la governació del Comte de Carreras i del Marquès de la Guàrdia. La guarnició del castell estava formada per:

Pel què fa al tren d'artilleria, tan sols comptaven amb 3 morters i 40 canons.

Finalment, assetjat ja per 10.000 i després de de 6 dies d'intens bombardeig per part de l'esquadra borbònica, el 30-set-1717 s'acordà la firma d'una capitulació. Les tropes pogueren sortir de la plaça i foren traslladades, el 6-oct-1717, a Gènova.

1718. Dissolució del Regiment

Al 1718, el Regiment Imperial de Cavalleria "Comte de Carreras" fou dissolt.

1720, 17-febrer. Tractat de la Haia. Fi de la Guerra de la Quàdruple Aliança

El 17-feb-1719 es signava el Tractat de la Haia que posava fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança.

1720, 18-juny. Recuperació de Sardenya

El 18-jun-1720 a Palermo, rebé ordre de la Cort Imperial de passar a Gènova, per tal de reunir-se amb el Príncep Octaviano de Medicis i passar junts al Regne de Sardenya. Arribaren a Càller, on les autoritats borbòniques, el Virrei José Chacón i el Governador de les Armes Vizconde del Puerto i Marqués de Santa Cruz, entregaren el Castell de Càller a les tropes imperials.

Al seu torn, el 23.jun-1720, 5 dies més tard, el Castell de Càller i el Regne de Sardenya foren entregats per l'Emperador al General Saint-Remy, que rebé el Regne de Sardenya i prengué jurament en nom del Duc de Saboia, que esdevenia així Rei de Sardenya.

1721, febrer. Governador de Trapani (Regne de Sicília)

Fou nomenat Governador de Trapani i aconseguí aturar l'avanç de les tropes borbòniques.

(*En Rafael Carreras Bulbena afirma que en recompensa, el 1721 fou ascendit a Generalwachmeister)

1725. Comte de Carreras

Va rebre el títol de de Comte pel Regne de Sicília, "y sobre su apellido, mientras no hubiera feudo donde instalarle", esdevenint així, Jaume Carreras, Comte de Carreras.

1728. Generalfedlwachtmesiter

Segons els registres imperials, fou ascendit "ad honores" al grau de Generalfeldwachmeister (General Sergent Major; equivalent a General de Batalla).

1733. Feldmarschall-Leutnant

El 26-12-1733 fou ascendit al grau de Feldmarschall-Leutnant (Tinent Mariscal).

1733. Guerra del 1er Pacte de Familia (1733-1735)-Guerra de Successió de Polònia

Al 1733 els ministres borbònics provaren novament de reconqueir els territoris italians de la Monarquia Hispànica que Felip V havia entregat a la Pau d'Utrecht. Aprofitaren el marc de la Guerra de Successió de Polònia (1733-1738) i el 1er Pacte de familia entre les Dues Corones Borbòniques.

Mapa de la Campanya siciliana de la
"Guerra del 1er Pacte de Familia (1733-1735)"

1734. Setge de Trapani (Regne de Sicília)

A inicis de 1734 les tropes borbònique aixecaren el Setge de Trapani, però la Ciutat fou assetjada de nou a partir de des-1734.

La Guarnició estava formada pel Regiment Suïs-Imperial "Diesbach" (350 homes), el Regiment Imperial "Traun" (503 homes), 31 homes d'altres regiments, 41 hússars i 34 peces d'artilleria. La rendició de Messina propicià l'increment del forces borbòniqes assetjadores.

1735. Capitulació a Trapani

El Tinent Mariscal Carreras resistí fins el 14-jul-1735, quan capitulà amb honors i pogué sortir de la Plaça amb armes i les banderes desplegades.

El Tinent Mariscal Carreras es retirà a Fiume i després a Trieste.

1738. Lloctinent de Milà

El 1738 fou nomenat Vice-kastellan ("Governador") de Milà.

1741. Malaltia i mort

Una greu malaltia el sepultà al llit el 10-gen-1743. Amb voluntat de fer testament, demanà la presència de notari, Don Giovanni Maria Valera. Al testament, deixava a sa filla Maria Teresa Carreras, 25.000 lires imperials com a dot nomenant-la ensems hereva. Si la seva filla moria sense successió la substituia la seva muller, la Comtesa Micaela Tredos, que mantenia l'usdefruit dels seus béns.

L'endemà, el 11-gen-1743, traspassava el Tinent Mariscal Carreras. Els seus bens foren valorats en 36.163 lires imperials, segons inventari.

Conformantse amb les seves disposicions, fou enterrat a l'església del Reial Castell de Milà, presidint el dol el confessor del difunt el Rvnt. Agostino Riziani, Prior del Convent de Santa Maria Incoronata de Milà.


*Fonts:
      Naixement a Olesa de Montserrat: Ramon M. (20-02-2008)
      Lo Gran general del imperi austriach Jaume Carreras compte de Carreras
      1704: Escapa de Barcelona: Narraciones Históricas Vol I, pàg 468
      1704, 20-març: A Gibraltar: Narraciones Históricas Vol I, pàg 509
      1705: Regiment de Dragons del Rei: Narraciones Históricas Vol I, pàg 623
      1706: Setge borbònic de Barcelona de 1706: Narraciones Históricas Vol II, pàg 95, 104
      1708: Guàrdies de Cavalleria Catalana: Narraciones Históricas Vol II, pàg 95, 558
      1709: Montnegre: Narraciones Históricas Vol II, pàg 647
      1711: Lleida: Narraciones Históricas Vol III, pàg 85
      1713: Evacuació: Narraciones Históricas Vol III, pàg 684
      1717: Setge borbònic de Càller (Sardenya): Narraciones Históricas Vol IV, pàg 605
      1720: Recuperació del Regne de Sardenya: Narraciones Históricas Vol IV, pàg 680
      1725: Comte de Carreras: L'Exili austriacista 1713-1747, Vol I, pàg 83,85
      1717: Evacuació a Gènova: L'Exili austriacista 1713-1747, Vol I, pàg 144.145,148
      1735: Governador: L'Exili austriacista 1713-1747, Vol I, pàg 184
      1743: Nota de Officiales ...: L'Exili austriacista 1713-1747, Vol II, pàg 400