Rafael Casanova i Comes
(Rafel Casanova)
(Rafel Casanova [i Comes])

(Rafel Casanova y Comas)
(Rafel Casanoba)
(Rafael Casanova)
(Raphael Casanovas)
(~1660, Moià - 2-mai-1743, Sant Boi de Llobregat)
Doctor en Dret Civil i Canònic
(~1678 -1743)

Conseller Tercer de Barcelona
(1705-1706)
Ciutadà Honrat de Barcelona
(1707-1716)
Conseller en Cap de Barcelona

(1713-1714)
Coronel de la Coronela de Barcelona
(1713-1714)
Governador de la Plaça i Armes de Barcelona i Fort de Montjuïc
(1713-1714)
Membre de la Junta Secreta
(1713-1714)
Membre de la Junta 24ª de Guerra de Barcelona
[9ª de Guerra]
(1714-1714)

 

 

 

 

 

 


La versió d'En Manel Mas i Soldevila versus la versió d'En Francesc de Castellví

El Jurista i Conseller Segon de Barcelona de 1711-1712 Manel Mas i Soldevila va restar dins la ciutat durant el bloqueig i setge de 1713-1714. A més d'haver estat professor a l'Estudi General de Barcelona, també s'havia dedicat escriure obres literàries com ara "Festives demostracions del 1691" que guanyà un premi el 1702 o Desperdicios del Parnaso copiant l'estil de Pedro Calderón de la Barca (1600-1681). Anys després, el 1736, va escriure una obra de caire històric Sèrie y nota de tots los consellers de la ciutat de Barcelona, transcrita y copiada y ab algunas notas aumentada per lo doctor en drets Emanuel Mas y Soldevila en lo any 1736; Mas afirma haver-la copiat d'un vell manuscrit de l'Arxiu Municipal que s'aturava l'any 1641, i haver-lo continuat pels anys posteriors. Allò rellevant però és que al marge esquerre, i aprofitant els espais en blanc, va escriure la Relació del siti de Barcelona de l'any 1713 y 1714, on hi relata des del 19-mar-1713 i fins el 13-set-1714 el trasbals de la vida quotidiana dels barcelonins, la cruesa dels bombardeigs, la fam generalitzada a la ciutat, etc. Pel què fa a l'11 de Setembre i el contraatac del Conseller en Cap Rafael Casanova ho explica així:

"Escampant-se ja ditas tropas del exèrcit per la muralla dels horts de Sant Pere y d’en Favar fins a atrevir-se a baixar a estos, y acudint a dita muralla lo conseller segon ab la bandera de Santa Eulària, a peu, y lo coronel conseller en cap a cavall ab molta gent de armas, ab infanteria y cavalleria que·ls seguian, envestiren a ditas tropas ab gran disparo de fusilleria, y no poc de las casas vehinas a dits horts, als soldats que s’i trobavan de ditas tropas del exèrcit; las quals se veren precisadas en breu ab considerable pèrdua de sa gent a retirar-se al fortí de Sant Pere, que ja tenian ocupat."
Emmanuel Mas y Soldevila (s. XVII-1748)
"Relació del siti de Barcelona de l'any 1713 y 1714" (1736)

Rafael Casanova
Recreació segons la hipòtesi que En Rafael Casanova anava muntat dalt d'un cavall

Per altre banda la versió d'En Francesc de Castellví detalla que, a les 7:00h, el Conseller en Cap de Barcelona -Rafael Casanova-, estava portant la bandera de Santa Eulàlia, el Protector del Braç Militar de Catalunya -el comte de Plasència Joan de Lanuza i Oms- portava el cordó de la dreta, i En Josep de Pinós i Rocabertí portava el cordó de l'esquerra. Aquests eren acompanyats pel seguici de Patricis i de Prohoms, i envestiren pel terraplè de la muralla amb les tropes de la Coronela.

"Serían las 7 dadas cuando todo se ejecutó. El conseller primero tomó la bandera de Santa Eulalia, que el consistorio de la Ciudad fió a su mano. El conde de Plasencia, a quien la Ciudad había nombrado alférez mayor de ella, tomó el cordón de la derecha y la Ciudad encargó el cordón de la izquierda a don José de Pinós."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 248-249

"La bandera de Santa Eulalia, que llevaba el conseller primero, llegó a las 7 dadas de la mañana (según han asegurado muchos de los que la seguían, que en semejantes casos no es fácil tener presentes las horas y minutos en que suceden los hechos memorables). Por instantes se le juntaban gentes, se le unieron 30 caballos de orden del general comandante."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 252

"En este tiempo fue herido sobre el terraplén de la muralla el conseller primero, pasado un muslo. [..] Herido el conseller, tomó de sus manos la bandera don Jacinto Oliver y dijo al conde de Plasencia: «Si V.E. permite yo le descansaré teniendo la bandera». Respondió el conde: «Yo soy el alférez mayor, a quien la Ciudad le ha confiado después del conseller; ni mis años ni mi cansancio me son impedimento para no llevarla y mantenerla hasta morir». Tomaron los cordones don José de Pinós y don José Mata y de Copons. En el intermedio de quedar el conseller herido fueron muertos o heridos diferentes sujetos y oficiales. Los nombres de los que se han podido averiguar van al fin."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 252-253

Fou En Castellví testimoni directe d'aquests fets? No. Tal i com ell mateix explica, just en aquells moments es trobava a l'altra punta de la ciutat, travessant la casa de les Duanes prop del Born, comandant la seva companyia de la Coronela, la 7ª del II Batalló. I si no fou testimoni dels fets, Com pot ser que narri els fets amb tal detall, arribant fins i tot a reproduir una conversa? Doncs si En Castellví no esta allà, davant mateix, per sentir les paraules d'En Jacint Oliver de Botaller, i les del comte de Plasència Joan de Lanuza, és que un testimoni directe dels fets li ho va narrar amb tot detall. Una de les fonts que més utilitzà En Castellví per redactar la seva obra fou el diari personal d'En Joan Francesc de Verneda, enviat de Carles d'Àustria a Barcelona.

Va ser En Verneda el testimoni directe dels fets? No. Tal i com En Joan Francesc de Verneda va escriure en el seu diari (perdut avui en dia), però va poder transciure a Viena En Castellví, just en el moment en què va caure ferit el Conseller en Cap Rafael Casanova, En Verneda també es trobava a l'altra punta de la ciutat, al Pla de Palau, exhortant a les tropes que combatien en aquell sector; i tal i com ell mateix explica, es trobava allà quan el varen requerir per anar a una casa que el govern havia requisat a un botifler, Ramon Gorgot, on la Junta de Govern estava a punt cel·lebrar-hi un renió d'urgència on es volia que hi participés. Aleshores En Verneda sortí del Pla de Palau i començà a pujar fins a arribar a la Plaça de Jonqueres, on es creuà amb En Francesc de Castellví; aquest havia rebut ordres d'anar a la torre del Portal de Sant Antoni per avisar als membres de la Junta de Govern -que es trobaven allà reunits-, perquè anessin, precisament, a la casa de Ramon Gorgot per cel·lebrar-hi la renió d'urgència. En Castellví i En Verneda s'informaren d'allò que estava passant i seguiren els seus respectius camins; En Verneda sortí de la Plaça i continuà fins la Baixada de Jonqueres; tal i com ell explicà, fou allí on es trobà com transportaven en cadira de mà al Conseller en Cap Casanova, ja ferit, qui en veure a En Verneda li parlà exhortant-lo a passar a animar les tropes. Per tant, En Verneda no fou testimoni directe dels fets, sinó que hi arribà més tad, quan En Rafael Casanova ja havia caigut ferit. En Castellví explica en la seva obra que l'any 1728, des de Viena estant, va escriure a En Rafael Casanova demanant-li diversos detalls sobre el setge de Barcelona i l'11 de setembre. En Rafael Casanova li va escriure una extensa carta que En Castellví va transciure, traduïda al castellà, en la seva obra.

Va ser En Rafel Casanova el testimoni directe dels fets que descriu Castellví? No. En l'extensa carta, escrita amb la malla llet que caracteritzava el caràcter d'En Rafael Casanova -Castellví el definí, educadament, com a «celante en el servicio, pero ardiente en la explicación», no hi cap ni un dels detalls, i converses, de les que En Castellví va deixar constància en la seva obra. Exactament En Rafael Casanova va escriure:

"Al tiempo que los enemigos dieron el avance general, yo me hallaba en mi casa vestido con el ayudante Moreno. Luego marché a la parte de la capilla de Marcús, y advirtiendo que ya las balas llegaban allí, retrocedí hacia la casa de la Ciudad para conferir y tomar las providencias, donde llegaron el conde de Plasencia, don José de Pinós, y otros caballeros y ciudadanos. Se sacó luego la bandera de Santa Eulalia; se envió orden a las compañías de la Coronela que guardaban los baluartes de Junqueras, Tallers y del Rey para que se unieran. Yo marché con la bandera a la muralla de Junqueras, desde donde embestimos hacia la Puerta Nueva. Recobróse por dos veces la batería de cañones y morteros, vecina a la Puerta Nueva. Hicimos retirar los enemigos a la otra parte del agua que allí corre y la misma puerta. Los que habían ganado el baluarte de San Pedro, fueron sacados a golpe de bayoneta o, de sí mismos, se arrojaron al foso. Yo fui herido en el muslo gravemente, como todos vieron.."
Carta original d'En Rafael Casanova transcita i traduïda al castellà per
En Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 448

De l'explicació dels fets narrada pel propi Rafael Casanova, ni s'en pot deduir que ell portés la Bandera de Santa Eulàlia a la mà, ni que no la portés, ni que anés a cavall, o que no hi anés. No hi ha cap detall sobre la bandera, ni qui la portava exactament, ni cap conversa privada.

Es va inventar En Castellví tota l'escena de la Bandera de Santa Eulàlia? No. Arribats a aquest punt, si En Castellví no va ser testimoni dels fets, ni En Verneda tampoc, i ni el propi Rafael Casanova dóna detalls d'aquests fets, hom s'ha de plantejar globalment si tota l'escena de Bandera de Santa Eulàlia portada pel Conseller en Cap a la mà quan fou ferit, amb En Lanuza i En Pinós portant els cordons, i seguit per la comitiva de Patricis, no és tot una fàbula d'En Castellví. En Francesc Castellví (1682-1757) fou un noble de Montblanc que seguí la causa austriacista; el jul-1713 fou partidari de continuar la guerra i va ser nomenat capità de la 7ª companyia II Batalló de la Coronela de Barcelona. Acabada la guerra, entre 1714 i 1715, el seu nom va ser inclòs en la llista dels «Sugetos que mas se demostraron en las turbaciones de Cataluña» i totes les seves hisendes i propietats foren confiscades pels borbònics, havent de viure a partir d'aleshores a, i de, la casa d'uns familiars seus. El 1725 es firmà el Tractat de Viena entre Felip V i Carles d'Àustria, posant fi oficial a la Guerra de Successió; el Tractat de Viena de 1725 estipulava l'alliberament dels militar presos -general Villarroel, general Basset, general Bellver, etc-, la devolució de les hisendes i propietats confiscades als asutriacistes, i una amnistia general. Així doncs, el 1725, En Castellví va recuperar les seves hisendes i propietats mentre, alhora, els exiliats a Àustria tornaven cap Catalunya.

Sorprenentment però, aquell any de 1725, En Castellví va decidir fer justament el camí contrari i, mentre molts dels austriacistes exiliats tornaven cap a Catalunya, En Castellví va emigrar cap a Àustria. La raó és que En Francesc Castellví, des del 1714, havia viscut obsessionat amb una cosa: explicar la «veritat» sobre la Guerra de Successió. Va abandonar-ho tot, família, amics i béns, va sacrificar la resta de la seva vida a un sol fi, va dedicar en cos i ànima els següents 40 anys de la seva existència a escriure un sol llibre, les Narracciones Históricas desde el año 1700 al 1725. Per redactar la seva obra En Castellví va valer-se de totes les obres que en el seu temps varen publicar-se sobre la Guerra de Successió, tant espanyoles i franceses, com angleses, va recopilar tots els documents relacionats amb la guerra -la Gazzeta de Barcelona, el diari que es publicava a Barcelona durant el setge, el Diario del Sitio que fou el diari que publicaren els borbònics, el Crisol de Fidelidad, el Despertador de Catalunya i el Lealtad Catalana-, els bans i pregons oficials publicats per les autoritats, etc, etc, i ho va contrastar tot amb els testimonis directes dels fets, parlant amb ells, copiant els seus diaris personals, o demanant-los detalls concrets per carta. Finalment va redactar el seu manuscrit, milers i milers de fulls on s'explica, amb tot tipus de detall, tota la Guerra de Successió. Tot amb una única obsessió: explicar la «veritat».

Com diuen els transciptors dels seu manuscrit Josep Mundet i Josep Alsina, En Castellví comparava les fonts, mirant què deien uns i què deien els altres, contrastant-ho tot amb els testimonis directes i, si aquestes no concordaven, detallava el què deien els uns i altres per a què el lector es pogués formar un criteri propi deixant testimoni de les dues versions discrepants. Això no significa que En Castellví no pogués cometre errors, que els va cometre, especialment pel què fa a dates, degut a la impossibilitat de poder consultar arxius oficials, havent-ser de basar en darrer terme en el testimoni oral o escirt dels protagonistes dels fets, sempre amb la voluntat final de narrar la «veritat». Allò que resulta més dramàtic però, és que En Castellví va renunciar a tot, va emigrar a terres i llengua desconegudes, va patir privacions, malatia i misèria, va arrossegar-se pel Banat de Temesvar infectat per la pesta i els atacs dels turcs buscant el testimoni dels exiliats que encara hi havia per allà -per exemple En Pere Joan Barceló Carrasquet-, tot amb un únic objectiu, buscar els testimonis directes per explicar la «veritat»; més, quan va morir a Viena l'any 1757, sol, pobre i vell, En Castellví tenia una certesa, i és que el seu manuscrit, les Narracciones Históricas, l'obra a la que havia consagrat 40 anys de la seva vida, mai no seria llegida per ningú. Els milers i milers de fulls del seu manuscrit mai no van ser publicats. Certament En Castellví deuria morir totalment amargat pensant que havia sacrificat tota la seva vida per a no res. Afortunadament, però, els austríacs ni varen llençar el seu manuscrit, ni el varen cremar, sinó que agafaren el manuscrit del difunt i l'arxivaren en una biblioteca a l'espera que algú, finalment, el redescobrís; i així fou. Havent estat consultat i copiat per 2 historiadors catalans durant el segle XIX, les Narracciones Históricas d'En Francesc de Castellví foren publicades, finlament, l'any 1997.

Resulta inconcebilbe, absolutament inconcebible, que havent renunciat a tot per poder escriure la seva obra, havent sacrificat la resta de la seva vida per explicar la «veritat», En Francesc de Castellví insertés, enmig de la seva obra, un fàbula, una invenció dramàtica; és absolutament inconcebible. Les Narracciones Históricas es van convertir en la única raó de la seva vida, en la seva obsessió per què quedés constància de la «veritat». Mai no s'hauria traït a sí mateix inventant una fàbula.

Va tenir En Castellví un testimoni directe dels fets? Sí. Efectivament, pel nivell de detall dels fets, i per les converses que consigna, només un testimoni directe i molt proper als fets podria tenir-ne coneixement i haver-li explicat. Però, si ni En Castellví ni En Verneda hi eren, ni En Rafel Casanova li va narrar aquests detalls, qui fou aquest testimoni? En Castellví detallà que els cordons de la bandera els portaven En Joan de Lanuza i En Josep de Pinós, i que el seguici de Patricis el formaven En Carles de Fivaller i Torres, En Joan de Copons i Falcó, En Jacint Oliver de Botaller, N'Agustí Còdol i Roset, N'Ambrosi de Torrell i Freixa, i d'altres Patricis dels quals En Castellví no aconseguí la relació exacta. Pel nivell de detall dels fets narrats, i per poder escoltar la conversa que tingueren En Jacint Oliver i En Joan de Lanuza, En Castellví hauria d'haver aconseguit el testimoni directe d'algun d'aquests Patricis. I, efectivament, així deuria ser, doncs un dels Patricis que formava part del seguici li era molt proper i, més concretament, era un familiar seu: N'Ambrosi de Torrell i de Freixa. De fet, la matinada del 26 d'octubre de l'any 1718, quan En Francesc de Castellví va ser detingut al Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona, N'Ambrosi de Torrell i de Freixa estava amagat al seu costat. Per tant, allò més raonable, és que el seu familiar, N'Ambrosi de Torrell i de Freixa, fos el testimoni directe que li va narrar a En Francesc de Castellví allò que va veure, sentir, i viure en pròpia carn, l'11 de setembre de 1714 dalt del terraplè de la muralla de Jonqueres, una descripció detallada dels fets que En Castellví ens conservà per a la posteritat.

I la ferida a la cama? Un dels arguments per a la hipotèsi que En Rafael Casanova anés a cavall és que la seva posició, segons les ordenances, era anar darrere de les tropes que obrien l'atac; allí darrere, doncs, difícilment un bala podria haver arribat a impactar-li a la cama, doncs l'atapeïda formació que avançava per l'estret terraplè de la muralla impediria que la trajectoria anés a tocar-lo, precisament, a la part baixa del cos; només des d'una posició alçada per damunt de les tropes, potser anant a cavall i exposant així una part del seu cos, semblaria plausible que la trajectoria d'una bala anés a impactar-li a la cama.

Però amb una lectura atenta del testimoni d'En Rafal Casanova s'explica perquè no hauria de ser així: «[..] embestimos hacia la Puerta Nueva. Recobróse por dos veces la batería de cañones y morteros, vecina a la Puerta Nueva. Hicimos retirar los enemigos a la otra parte del agua que allí corre y la misma puerta. Los que habían ganado el baluarte de San Pedro, fueron sacados a golpe de bayoneta o, de sí mismos, se arrojaron al foso. Yo fui herido en el muslo gravemente, como todos vieron». És a dir, les tropes catalanes avançaren pel terraple de la muralla fent retrocedir les tropes borbòniques, una part de les quals va quedar colgada enrere, al Baluard de Sant Pere; les tropes catalanes continuaren avançaren fins que arribaren al Portal Nou, a l'alçada del rec comtal, on inclús reconqueriren la bateria de canons i morters que hi havia al costat del Portal Nou. I és alli, en aquell angle prop del Portal Nou, on va quedar totalment exposat el seguici del Patricis amb la Bandera de Santa Eulàlia, no només per la part frontal, sinó també, i àmpliamanet, per la part lateral.

Rafael Casanova

Seria allí, a tocar del Portal Nou, on caigué abatut En Rafael Casanova; i és exactament allí on el contraatac de les tropes catalanes va quedar aturat i començaren a retirar-se, no poguent resistir el foc creuat borbònic. La lectura atenta d'En Castellví dóna més detalls: «En el intermedio de quedar el conseller herido fueron muertos o heridos diferentes sujetos y oficiales. Los nombres de los que se han podido averiguar van al fin»; i és en el detall dels que van caure morts o ferits on hi ha la clau de volta de tot plegat.

Perquè entre els ferits i morts, no només hi ha oficials militars de la Coronela, sinó que també hi ha el nom de 2 dels Patricis, concretament N'Agustí Còdol i Roset, que va caure mort, i N'Ambrosi de Torrell i Freixa, precisament el familiar d'En Francesc de Castellví, el qual va caure ferit. El fet és que, no només En Rafael Casanova va caure ferit, sinó que les andanades disparades per les tropes borbóniques també van abatre a 2 dels Patricis que formaven el seguici de la Bandera de Santa Eulàlia, deixant a un mort i a l'altre ferit; evidència que demostra que la comitiva de Patricis i Prohoms que anava amb la bandera va caure sota l'abast de tir de les tropes borbòniques. No hi ha cap necessitat doncs, d'argumentar que En Rafael Casanova anés a cavall per justificar la ferida a la cama, doncs fou en arribar a l'angle del Portal Nou quan s'obrí, àmpliament, la finestra de tir que va deixar exposats als Patricis que formaven el seguici de la bandera al foc borbònic abatent al Conseller en Cap Rafael Casanova, a N'Ambrosi de Torrell i Freixa, i matant a N'Agustí Còdol i Roset.

Altrament, si es considera que va anar des del Portal de Jonqueres dalt d'un cavall, si hagués fet tot el recorregut per la muralla sobressortint per damunt de les tropes, si hagués estat durant tot l'avanç exposant clarament tot el seu cos per sobre dels seus homes, allò més probable és que mai no hagués arribat fins al Portal Nou sinó que, molt abans, l'haguessin tocat al pit, al cap, o a la cama, havent exposat tot el seu cos, de manera suïcida, per damunt de les tropes que havien de protegir-lo.

"Nombre de los generales, coroneles, tenientes coroneles y sargentos mayores muertos e heridos en el bloqueo y sitio de Barcelona:
(...) el conseller primero, coronel de la Coronela de Barcelona don Rafael Casanova, en 11 de septiembre de 1714, sobre el terrapleno de la muralla de San Pedro, llevando la bandera, (...) "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 354

Errors comuns amb el registre d'entrades de l'Hospital de la Santa Creu l'11-set-1714

L'11 de setembre de 1714 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova, després d'ésser abatut al terraplè de la muralla de Junqueras, fou portat al Col·legi de la Mercè per tractar-li la ferida de bala. El dia següent, 12 de setembre de 1714, a les 17:00h de la tarda, el Tinent Coronel Vilana i el Capità de la Coronela Francesc de Castellví passaren al Col·legi de la Mercè, on estava ingressat el l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova; allí el trobaren mentre li estaven practicant cures a la ferida i li llegiren la capitulació que havia concedit el Mariscal Duc de Berwick amb la seva paraula d'Honor. (NH4-267)

El 1912 En Josep Rafael Carreras publicà el primer treball pròpiament biogràfic sobre En Rafael Casanova en l'obra Estudis biográfichs i crítichs de catalans ilustres II: Antoni de Villarroel, Rafel Casanova i Sebastià de Dalmau heròichs defensors de Barcelona en lo siti de 1713-14. En unes 20 pàgines l'historiador aportava diverses dades biogràfiques que fixaven la seva trajectòria vital. En aquesta la seva primera biografia hi ha diversos errors. Un d'aquests és el d'atribuir a l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona l'apunt del registre d'entrada corresponent a una altra persona, en concret, un paisà (civil) anomenat "Rafel Casanovas, casat amb Esperança, fill de Rafel, i nascut a Vilafranca del Panadés". L'Excel·lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova ni era paisà, ni el seu cognom era Casanovas, ni estava casat amb una tal Esperança, ni era nascut a Vilafranca del Penedès, ni estigué, mai, ingressat a l'Hospital de la Santa Creu. L'atribució d'aquell apunt de registre a Rafel Casanova és un dels diversos errors que cometé seu primer biògraf el 1912.

Rafael Casanova
Apunts del registre d'entrades
a l'Hospital de la Santa Creu,
del dia 11 de setembre de 1714

Un d'aquests fou atribuït erròniament
a Rafael Casanova i Comes

 

Ban sobre la Coronela

1716, 7-abril. Entrega el títol de Ciutada Honrat de Barcelona

El 7-abr-1716 el Dr. Rafael Casanova entregà el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona que li havia atorgat el Rei Carles III, un exemplar de les Constitucions de Catalunya de 1706 i els Capítols del redreç del General, al secretari de la Reial Audiència Salvador Prats i Matas, qui era també arxiver de l'Arxiu Reial (Arxiu de la Corona d'Aragó).

Ban sobre la Coronela
Rebut d'entrega del títol de Ciutadà Honrat, Constitucions de 1706, i Capítols de Redreç

Seme han entregado por el Dr. Rafael Casanova el Privilegio de Ciudadano [que] obtuvo del Sr. Archiduque, un libro de Constit[ucion]s y otro de Cap[ítulo]s de Redres. Bar[celo]na y Abril 7. de 1716
Salvador Prats y Matas

1730-1735. Plet contra Rafael Casanova a la Intendència General

Entre 1730 i 1735, el fiscal instà un plet contra Rafael Casanova davant el tribunal de la Intendència General de Catalunya relatiu a l’impagament de rendes per valor de 5.267 rals, procedents dels seus béns a Sant Boi de Llobregat confiscats per la Hisenda Reial entre el 3-des-1713 i el 31-oct-1725.