Rafael Casanova i Comes

Errors comuns amb el nom

El seu nom correcte era Rafael Casanova i Comes

Error tipus 1 (de): Rafael (de) Casanova i Comes

Error tipus 2 (-es) : Rafael Casanov(es) i Comes

Cúmul d'Errors: Rafael (de) Casanov(es)

Errors comuns amb el càrrec polític

El Doctor en Dret Rafael Casanova i Comes era Conseller en Cap de Barcelona. És a dir, traduït a la estructura municipal borbònica que encara avui s'imposa a Catalunya, En Rafael Casanova i Comes era l'Alcalde de Barcelona. El Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova i Comes no tenia res a veure amb la Generalitat de Catalunya.

Com a Conseller en Cap de Barcelona, presidia la Junta 24ª, que era el Govern de Catalunya durant el Setge borbònic de Barcelona de 1713-1714 per la delegació de poders de la Generalitat de Catalunya i el mandat de la Junta de Braços de Catalunya que el 6-jul-1713 havia declarat la Guerra a Ultrança contra Felip V i contra França.

Càrrecs militars

Com a Conseller en Cap de Barcelona, era també Coronel de la Coronela de Barcelona, i Governador de la Plaça i Armes de Barcelona.

Falsedats, mentides, tergivesacions i difamacions contra Rafael Casanova i Comes

1. Va pronunciar un discurs que deia: «Por nosotros y por toda la nación española peleamos»?
   No, és totalment fals que Rafael Casanova pronunciés aquestes paraules.
   
   
2. Va fer un Ban l'11 de Setembre que deia: «derramar gloriosamente su sangre por su Rey, por su honor, por la Patria y por la libertad de toda España»?
   No, és totalment fals que Rafael Casanova fes aquest Ban.
   
   
3. Va rebre un perdó públic de Felip V el 1719?
   No, és mentida que Rafael Casanova rebés un perdó de Felip V el 1719.
   
   
4. No va actuar heroicament durant la Batalla de l'11 de Setembre?
   No, és una falsedat monumental; el Conseller en Cap Rafael Casanova actuà amb una heroïcitat sense igual liderant el brutal contraatac que les tropes catalanes llançaren contra el flanc dret borbònic durant la Batalla de l'11 de Setembre, i així ho reconegueren tant els seus contemporanis, com els enemics borbònics.
   
   
5. La ferida a la cama va ser lleu?
   No, és mentida; la ferida de bala que va rebre a la cama fou molt greu, i així consta tant en les fonts catalanes, com en les mateixes fonts borbòniques.
   
   
6. Va fugir de Barcelona mentre encara durava la Batalla de l'11 de Setembre?
   No, és una vomitiva difamació; el 12-set-1714, a les 17:00h, encara estava ingressat, amb la resta de ferits de la batalla, a l'hospital de sang del Col·legi de la Mercè.
   
   

Qui s'ha inventat totes aquestes falsedats, mentides, tergiversacions i difamacions contra el Conseller en Cap Rafael Casanova?

Perquè s'escampen totes aquestes falsedats, mentides, tergiversacions i difamacions contra el Conseller en Cap Rafael Casanova?

Biografia curta

Naixement i Família

ll·lustre polític nascut a Moià (Bages) poc després del 1660. Era fill de Francesc Casanova i Solà, propietari rural i antic batlle de la vila, i de Maria Comes i Sors, de Lliçà de Munt (Vallès Oriental).

Féu la carrera de dret a l'Estudi General de Barcelona, on es doctorà en 1686 o ja abans. En 1696 es casà amb Maria Bosch i Barba.

1714, 6-setembre. El General Comandant en Cap Villarroel dimiteix

El 6-set-1714, el General Comandant en Cap Villarroel dimití.

1714, 10-setembre, 20:00h. Ordres de reforçar el baluard de Santa Clara

El 10-set-1714, a les 20:00h, mentre el General Bellver reconeixia la línia, manà que 80 homes del 4rt Batalló de la Coronela que es trobaven al Convent de Sant Francesc de Paula com a cos de reserva, passessin a primera línia per reforçar el Baluard de Santa Clara, la plataforma i les bretxes esquerra i dreta del Baluard de Sant Daniel.

1714, 10-setembre, 23:00h. Noves ordres de reforçar el baluard de Llevant

El 10-set-1714, a les 23:00h, el General Bellver, considerant que el foc de les tropes borbòniques era més intens que cap de les nits anteriors, ordenà que la resta del 4rt Batalló de la Coronela que es trobava al Convent de Sant Francesc de Paula com a cos de reserva, uns 220 homes, passés a primera línia per reforçar el Baluard de Llevant i la bretxa dels molins.

Posteriorment ordenà consell amb el Sergent Major de la Coronela Feliu Monjo. Conjuntament repassaren la línia per la bretxa dels molins.

1714, 11-set, 4:30h. Les tropes borbòniques inicien l'assalt general

1714, 11-setembre, ~04:30. Ordena llençar els coets i donar avís de l'assalt

El 11-set-1714, vers les 04:30h, el General Bellver, en adonar-se que no s'havien disparat els coets d'avís que eren senyal als campaners per tocar l'alarma general, manà disparar per dues vegades els coets d'avís i enviar a 2 sergents que passessin als campanars per assegurar-se que els campaners comencessins a tocar l'alarma general.

Així mateix, el General Bellver manà donar avís al Mariscal Tinent Villarroel i a la Junta de Govern de l'inici de l'assalt general.

1714, 11-setembre, ~04:35. Llancament dels coets i totes les campanes toquen l'alarma

El 11-set-1714, vers les 04:35h, totes les campanes de tota la ciutat començaren a repicar donant el senyal de l'assalt general.

1714, 11-setembre, ~4:30-5:15h. Assalt a la Bretxa dels Molins

L'Ala Esquerra francesa estava a les ordres del Tinent General Cilly i comptava amb uns efectius de 10 batallons; d'aquests 10, 2 batallons a les ordres del Brigadier Courty formaven la punta d'atac contra el Baluard de Llevant; la resta, fins a 8 batallons a les ordres del Coronel Cany, l'ardit coronel del regiment de la Vielle Marine, s'adreçaven directament contra la Bretxa dels Molins de vent defensada pel Capità Rafael de Llinás i de Riber. Però tot i l'estat calamitós de les muralles i de l'enorme desproporció de forces, la defensa de la dreta catalana fou heroica.

Quan l'11-set-1714, a les 4:30h, les tropes franceses es llançaren a l'assalt general de tota la muralla de Barcelona, les puntes d'atac contra la Betxa dels Molins i contra el Baluard de Llevant foren rebutjades repetidament amb gran violència. Una vegada i una altra els assalts eren desbaratats i els francesos havien de retrocedir.

Veient com el vall i les pujades cap a les muralles començaven a vessar de cadàvers francesos i que els atacs estaven fracassant en tot el sector, el Tinent General Cilly ordenà que 4 dels 8 batallons que escometien la Bretxa dels Molins passessin a auxiliar els 2 batallons que atacaven directament el Baluard de Llevant.

Però tot resultà novament inútil; malgrat estar patint també elevadíssimes baixes, la defensa catalana aguantava en tot el sector, mentre les bateries d'artilleria catalana s'acarnissaven a destrossar els cossos francesos que continuaven rebent ordres d'avançar totalment exposats a l'implacable foc de metralla.

Al mateix temps, la tercera punta d'atac del Centre francès, formada pels batallons Normadie, Auvergne, i La Reine a les ordres del Mariscal Lecheraine i que atacava l'adjacent Bretxa del Carnalatge, també estava patint un mortaldat espantosa, batuda de flanc pel foc de metralla de les bateries catalanes apostades al Baluard de Santa Clara.

Davant l'esgarrifosa carnisseria que estaven patint les tropes franceses, el Tinent General Cilly decidí desesperademanet concentrar tots els esforços contra la Bretxa dels Molins per tal de trencar la defensa per algun punt. Ordenà al Coronel Chateufort que abandonés totalment el fracassat atac contra el Reducte de Santa Eulàlia i concentrés les seves tropes en l'assalt a la Bretxa dels Molins; així mateix, sol·licità al Mariscal Lechereine, del Centre francés, que l'auxiliés amb els gros de les seves tropes per tal d'atacar tots junts la Bretxa dels Molins.

Finalment, prop de les 5:15h, amb els batallons del Coronel Cany, del Brigadier Courty, del Coronel Chateufort i del Mariscal Lechereine, i després de llançar fins a 3 assalts massius continuus contra la Bretxa dels Molins, les tropes franceses aconseguiren passar a sang i foc per sobre de les poques tropes catalanes supervivents que quedaven a la Bretxa dels Molins.

La caiguda de la Bretxa dels Molins obria el pas als francesos per endinssar-se cap a l'interior de la ciutat.

La 7ª Companyia del 4rt Batalló de la Coronela de Barcelona havia quedat pràcticament exterminada en l'heroica defensa de la Bretxa dels Molins.

1714, 11-setembre, ~5:15h. Replegament a l'Hort de Passapertot

El Capità Rafael de Llinás i de Riber, amb els pocs supervivents de la Bretxa dels Molins, la majoria ferits, aconseguí replegar-se fins a l'Hort de Passapertot.

Amb la caiguda de la Bretxa dels Molins, tota la defensa del catalana del sector del Baluard de Llevant col·lapsà ràpidament. Les tropes franceses pogueren internar-se cap a l'interior de les destrossades muralles de Barcelona i caigueren a l'esquena dels defensors de la contigua Bretxa dels Carnalatge, que rodejats, foren ràpidament massacrats.

Havent ampliat ja la boca d'entrada a la ciutat de Barcelona a les 2 bretxes, el Tinent General Cilly ordenà concentrar l'atac sobre el Baluard de Llevant, per tal d'acabar amb el darrer focus de resistència en aquell sector de la muralla. Els defensors del Balurd de Llevant, ara també agafats per l'esquena, caigueren ràpidament.

Paral·lelament, el Brigadier Chateufort flanquejà el petit grup comandant pel Capità Rafael de Llinás i de Riber a l'Hort de Passapertot, sobrepassà la Travessera Menor, i arribà a ocupar una part de les cavallerisses, amb l'objectiu final d'arribar fins el Baluard de Migdia i obrir les portes de la ciutat a la cavalleria francesa que esperava fora de les muralles.

1714, 11-setembre, 6:00h-7:00h. Els borbònics ocupen la Gran Cortadura

Entre les 6:00h i les 7:00h els borbònics havien ocupat la Gran Cortadura. El Tinent Coronel Tomeu caigué ferit mortalment.

1714, 11-setembre, 6:00h-7:00h. Ordres de reconquerir el Convent de Sant Pere

El Coronel Thoar i el General Bellver, havent tingut avís que els borbònics s'internaven al Convent de Sant Pere, destinaren 70 homes a les ordres del Capità Sisa a evitar que els borbònics ocupessin el Convent de Sant Pere. Així mateix, ordenaren al Sergent Major Soro que amb un altre petit grup anés a la Muralla de Sant Pere per impedir que els borbònics s'internessin per aquell sector.

1714, 11-setembre, 6:00h-7:00h. Es prepara la Bandera de Santa Eulàlia

Enarbolant la Bandera, el Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova i Comes; com a Alferes Major de la Bandera de Santa Eulàlia, i portador del cordó de dreta, fou nomenat En Joan de Lanuza i Oms; com a portador del cordó de l'esquerra, fou nomenat En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí.

1714, 11-set, 7:00h. Inici del contraatac del Conseller en Cap Rafael Casanova

Les Companyies del 6è Batalló de la Coronela foren retirades dels Baluards de Sant Pere, Junqueras, Tallers i del Rei, per tal d'iniciar el contraatc encapçalat pel Conseller en Cap Casanova; també se li uniren companyies del 3er Batalló que estaven al Baluards del Portal de l'Angel, Sant Antoni i Santa Madrona.

• Enarbolant la Bandera
  Conseller en Cap En Rafael Casanova i Comes ж 11-set-1714, enarbolant el Penó de Santa Eulàlia
  En Joan de Lanuza i d'Oms (en caure ferit el Conseller en Cap Rafael Casanova el rellevarà)
• Alferes Major de la Bandera i Portador del Cordó de la Bandera de la dreta
  En Joan de Lanuza i d'Oms (en caure ferit el Conseller en Cap Rafael Casanova el rellevarà)
  Capità Josep A. Mata i de Copons (rellevà En Joan de Lanuza, en el Cordó de la Bandera de la dreta) ж 11-set-1714
• Portador del Cordó de la Bandera de l'esquerra
  En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí
  
  
• Membres de la Junta de Govern de Catalunya i altres Prohoms
  En Carles de Fiveller i de Torres
  En Manuel Flix
  En Salvador de Tamarit
  N'Antoni de València
  En Francesc de Solà
  En Joan Copons i de Falcó
  En Jacint Oliver (recollirà el Penó en caure ferit Rafael Casanova i s'oferirà per portar-lo a En Joan de Lanuza i d'Oms)
  N'Agustí Còdol i Roset (voluntari) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  N'Ambrosi Torrell i de Freixa ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  i d'altres Prohoms dels quals no es té relació exacte.
  
  
• Oficials de la Coronela
  Sergent Major Fèlix Nicolau Mojo i de Corbera (a les 7:00h en un altre front; s'incorporà més trad)
  Capità de la 3ª Com.-6è Batalló Antoni Berenguer i Gabriel ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  Capità de la 4ª Com.-6è Batalló Josep Ramon i de Magarola
  Capità de la 5ª Com.-6è Batalló Josep A. Mata i de Copons (rellevarà En Joan de Lanuza i Oms al cordó)
  Capità de la 6ª Com.-6è Batalló Antoni Lledó i Matelí † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  Capità de la 7ª Com.-6è Batalló Josep d'Asprer i Arenas
  Capità de la 8ª Com.-6è Batalló Josep Codina i Costa † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  
  
• Oficials de la Coronela voluntaris
  Capità 4ª Com.-5è Batalló Antoni Berardo i Morera (voluntari) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  Capità de la 2ª Com.-3er Batalló Joan Bòria i Gualba ж 11-set-1714
  Capità de la 3ª Com.-4rt Batalló Vicent Magarola i Descallar ж 11-set-1714
  Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  Alferes (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  Alferes (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  i d'altres Oficials de la Coronela dels quals no es té relació exacte.
  
  
• Oficials de l'Exèrcit de Catalunya
  General Josep Bellver i Balaguer (dirigint les operacions militars del contraatac català de les 7:00h a Jonqueres)
  Coronel Joan Nebot (voluntari) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  Sergent Major Juan Sebastián Soro (a les 7:00h en un altre front; s'incorporà més trad)
  Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  Capità Feliu Bellver (fill del General Josep Bellver i Balaguer)
  Capità (nom desconegut) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  Tinent (nom desconegut) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  Tinent (nom desconegut) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  Tinent (nom desconegut) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
  i d'altres Oficials de l'Exèrcit de Catalunya dels quals no es té relació exacte.
  
  
• Companyies de la Coronela
  3ª Companyia - 6è Batalló: Mercers i Botiguers de tela (deixà la guàrdia del Baluard del Rei)
  4ª Companyia - 6è Batalló: Blanquers (presència probable per ser-ne capità En Josep Ramon i de Magarolaí)
  5ª Companyia - 6è Batalló: Escudellers (presència probable per ser-ne capità En Josep Mata i de Copons)
  6ª Companyia - 6è Batalló: Taverners (presència probable per ser-ne capità N'Antoni Lledó i Matellí)
  7ª Companyia - 6è Batalló: Fadrins Sastres (deixà la guàrdia del Baluard de Sant Pere)
  8ª Companyia - 6è Batalló: Revenedors (presència probable per ser-ne capità En Josep Codina i Costa)
  4ª Companyia - 5è Batalló: Gerrers, Ollers, Matalassers i Perxers (deixà guàrdia del Baluard de Tallers)
  7ª Companyia - 2on Batalló: Flequers i Forners
  2ª Companyia - 3er Batalló: Sabaters
  3ª Companyia - 4rt Batalló: Hortolans del Portal de Sant Antoni
  i d'altres Companyies de la Coronela de les quals no es té relació exacte.

1714, 11-set. Les tropes borbòniques són aturades

1714, 11-set. Caos entre les tropes borbòniques, retirada general en tots els flancs

1714, 11-set. Ferida del Conseller en Cap Rafael Casanova

En caure ferit, el Conseller en Cap Rafael Casanova fou retirat del front d'atac i portat en cadira de mà per la baixada de Junqueras fins al Col·legi de la Mercè, on s'hi havia instal·lat un hospital de campanya.

En caure ferit el Conseller en Cap, la Bandera de Santa Eulàlia caigué a terra; En Jacint Oliver, membre de la Junta de Govern de Catalunya, recollí ràpidament la relíquia i tornà a alçar-la, ofenrint-se com a portador de la Bandera substituint al Conseller en Cap, però en Joan de Lanuza i Oms, com a Alferes Major, s'hi negà honorosament i es convertí en el nou portador de la Bandera.

1714, 11-set. El contraatac català és aturat

1714, 11-setembre, 08:00h. Els representants de la Generalitat intimen un nou contraatac

El 11-set-1714, 08:00h, els representants de la Generalitat seguiren l'exemple del Consell de Cent de Barcelona i es presentaren amb la Bandera de Sant Jordi al sector dret, per tal d'encoratjar un nou contraatac per aquella zona.

El Diputat Reial Antoni Grases i Des, l'Oïdor Reial Tomàs Antich i Saladich, i el Secretari Ramon de Codina i Ferreres, acompanyats de prohoms i el Capità de la Coronela Feliu TEixidor i Sastre, acompanyats d'un petit escamot de gent armada. El general Sans els comunicà que ja no restaven en vida homes suficients per iniciar un contraatac, i que donada la importància de la Bandera de Sant Jordi, hauria de fer retirar alguns dels pocs homes de què disposava per tal d'assignar un guàrdia defensiva a la bandera per evitar que fos capturada per l'enemic en la següent envestida.

Per tant, demanà als representants de la Generalitat que desistíssin en l'intent d'un nou contratac i poséssin la bandera en lloc segur, retiraant-la de primera línia de foc.

1714, 11-set, 8:00h-9:00h. Junta a Can Gorgot, a la plaça de Junqueres

El 11-set-1714, entre les 8:00h i les 9:00h, es tingué una junta a la casa d'en Ramon Gorgot, a la plaça de Junqueres, a fi de resoldre que s'havia de fer en aquella conjuntura. Hi participaren:

• Conseller segon
• Conseller sisè
• Tinent de Governador de Catalunya Francesc Sayol
• Coronel Sebastià de Dalmau
• Francesc Verneda
• Manuel Ferrer i Sitges
• Coronel Juan Francisco Ferrer (sincorporà a la junta amb posterioritat)
• Altres...

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. Proposició del General Villarroel

Estant al Convent de Sant Agustí, el Coronel Thoar fou informat de la proposta del General Villarroel: o provar d'organitzar un nou contraatac si es trobava prou gent per expulsar els borbònics, o fer crida i tractar la capitulació; la decisió s'havia de prendre abans de l'arribada de la nit a fi d'evitar l'incendi i el saqueig de la ciutat a discreció.

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. El Coronel Thoar pren la iniciativa i crida a parlament

El Coronel Thoar entengué que el Coronel Juan Francisco Ferrer li ordenava que fes crida a parlament. Aquesta decisió fou polèmica, doncs alguns l'acusaren d'haver fet crida a parlament sense haver-ne informat els Comuns.

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. El Coronel Thoar parlamenta en camp borbònic

El Coronel Thoar feu batre la caixa per fer crida a parlament, i un brigadier borbònic li oferí pas i entrà en camp borbònic, on parlà amb el Marquès de La Vère. Aquest informà el Duc de Berwick, que respongué que admetia tractar la capitulació. El Coronel Thoar informà el General Villarroel i els Comuns.

1714, 11-setembre, ~15:00h. Les 3 grans fumarades

Castellví cita que alguns afirmen que tot just quan el Coronel Thoar feu batre la caixa per fer crida a parlament, les tropes borbòniques del Portal Nou i les bretxes feren 3 grans fumarades, que era el senyal per tal que la totalitat de la resta de les tropes borbòniques que esperaven a les trinxeres prenguessin la marxa cap a les bretxes i els fossats.

Així mateix, el General Bellver també ho advertí des de la part del Convent de Sant Pere.

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h.Es reuneix el Gran Consell dels Tres Comuns

El 11-set-1714, entre les 14:00h i 15:00h, es reuní el Gran Consell dels Tres Comuns a les Torres del Portal de Sant Antonio.

• Oïdor Militar: Francesc Perpinyà i Sala
• Diputat Reial: Antoni Grases i Des
• Oïdor Reial: Tomas Antich i Saladrich
• Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova i Comes (no hi assistí: ferit a l'Hospital)
• Conseller Segon: Salvador Feliu de la Penya
• Conseller Tercer: Dr. Ramon Sans (no hi assistí: ???)
• Conseller Quart: Francisco Anton Vidal
• Conseller Cinquè: Josep Llaurador
• Conseller Sisè: Jeroni Ferrer
• Protector del Braç Militar: Joan de Lanuza i Oms (no hi assistí: portant la Bandera de Santa Eulàlia)
• Governador de Catalunya: Pere Torrellas i Sentmenat (no hi assistí: ???)
• Tinent del Governador de Catalunya: Francesc Sayol i Quarteroni
• Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí (no hi assistí: portant la Bandera de Santa Eulàlia)
• Joan Sentmenat i de Torralla, Marquès de Sentmenat (no hi assistí: ???)
• Carles Fiveller (no hi assistí: amb la Bandera de Santa Eulàlia, encara???)
• Salvador Tamarit i de Vilanova (havia estat amb la bandera)
• Felicià Cordellas (no hi assistí: ???)
• Josep Ribera i de Claramunt (no hi assistí: ???)
• Joan Copons i de Falcó (no hi assistí: ???)
• Jaume Copons i de Falcó (no hi assistí: ???)
• Manuel Ferrer i Sitges (no hi assistí: ???)
• Manuel Flix i Ferreró (no hi assistí: amb la Bandera de Santa Eulàlia, encara???)
• Joan Llinàs i de Farell
• Cristòfor Lledó
• Dr. Fèlix Teixidor i Sastre (no hi assistí: amb la Bandera de Santa Eulàlia, encara???)
• Dr. Francesc Monar
• Francesc Mascaró
• Josep Duran
• Marià Duran (no hi assistí: ???)
• Joan Comellas (no hi assistí: ???)
• Joan Antoni Roig (no hi assistí: ???)
• Josep Argemí (no hi assistí: ???)
• Josep Llarisa (no hi assistí: ???)
• Pau Llorens (no hi assistí: ???)

A més, també hi participaren:

• Jacint Oliver (havia estat amb la Bandera de Santa Eulàlia)
• Antoni Solà
• Sergent Major de la Coronela de Barcelona Fèlix Monjo
• Capità de la Coronela Francesc de Castellví i Obando

La resolució que prengué el Gran Consell dels Tres Comuns fou la de publicar un Ban convocant a la gent per a la defensa. L'autoria d'aquest Ban ha estat atribuïda, falsament i amb malícia, al Conseller en Cap Rafael Casanova, doncs a l'estar ferit i ingressat, no hi pogué assistir.

1714, 12-set, 14:00h. Berwick accedeix a atorgar Capitulacions amb la seva paraula

El 12-set-1714, 14:00h, el Mariscal Duc de Berwick accedia a atorgar Capitulacions a la Ciutat de Barcelona amb la seva Paraula d'Honor que serien respectades.

1714, 12-set, 17:00h. El Tinent Coronel Vilana i el Capità Castellví visiten Casanova

El 12-set-1714, 17:00h, el Tinent Coronel Vilana i el Capità de la Coronela Francesc de Castellví passaren al Col·legi de la Mercè, on estava ingressat el Conseller en Cap Rafael Casanova. Li llegiren la capitulació que havia concedit el Mariscal Duc de Berwick amb la seva paraula d'Honor.

1714, 13-set. Les tropes borbòniques ocupen Barcelona

El 13-set-1714, les tropes borbòniques ocupen Barcelona

1714, 15-set. El Consell de Cent de Barcelona és suprimit

El 15-set-1714, el Consell de Cent de Barcelona és suprimit

1714, 15-set. Tots els Consellers del Consell de Cent són exonerats dels seus càrrecs

El 15-set-1714, tots els Consellers del Consell de Cent de Barcelona són exonerats dels seus càrrecs.

Mort i enterrament

Ja en 1737, Casanova es retirà a viure a la propietat de Sant Boi. Hi morí el 3 de maig de 1743.

Família i descendents

En 1696 es casà amb Maria Bosch i Barba.

Homenatge i Record

Estàtua al Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova i Comes Autor: Rossend Nobas (19xx, xxx)

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg xxx