Rafael Casanova i Comes
(Rafel Casanova)
(Rafel Casanova [i Comes])

(Rafel Casanova y Comas)
(Rafel Casanoba)
(Rafael Casanova)
(Raphael Casanovas)
(~1660, Moià - 2-mai-1743, Sant Boi de Llobregat)
Doctor en Dret Civil i Canònic
(~1678 -1743)

Ciutadà Honrat de Barcelona
(1706/07-1716)

Conseller Tercer de Barcelona
(1705-1706)
Conseller en Cap de Barcelona

(1713-1714)
Coronel de la Coronela de Barcelona
(1713-1714)
Governador de la Plaça i Armes de Barcelona i Fort de Montjuïc
(1713-1714)
Membre de la Junta Secreta
(1713-1714)
Membre de la Junta 24ª de Guerra de Barcelona
[9ª de Guerra]
(1713-1714)
Rafael Casanova Rafael Casanova Rafael Casanova Barcelona 1714 Conseller Rafael Casanova Rafael Casanova Rafael Casanova Barcelona 1714 Conseller Rafael Casanova Rafael Casanova Rafael Casanova Barcelona 1714 Conseller Rafael Casanova Rafael Casanova Rafael Casanova Barcelona 1714 Conseller Rafael Casanova Rafael Casanova Rafael Casanova Barcelona 1714 Conseller Rafael Casanova Rafael Casanova Rafael Casanova Barcelona 1714 Conseller Rafael Casanova Rafael Casanova Rafael Casanova Barcelona 1714 Conseller Rafael Casanova Rafael Casanova Rafael Casanova Barcelona 1714 Conseller Rafael Casanova Casanova

«[1706] [..] assegurant a Sa Magestat que així el Comú de la present Ciutat, com sos Ciutadans i habitants en particular, estan promptes per a sacrificar gustosos ses vides i hisendes en quant sia del reial servei de Vostra Magestat»
Al·locució del Conseller Tercer Rafael Casanova i Comes
a Sa Majestat Catòlica el rei En Carles III el 30-mar-1706 [transcipció]
"Dietari de l'Antich Consell Barceloní"; 1706, 30-març

"Dia 30. [novembre; dijous, 1713] ... Este dia. com es de costumbre, y en virtud de Privilegio de esta Excelentissima Ciudad, se hizo solemne Extraccion de los Excelentissimos Señores Consellers, para el govierno de el año presente, y sortearon los Señores D.Rafael Casanova, Salvador Feliu de la Peña, D.Raymundo Sans, Francisco Antonio Vidal, Ioseph Llaurador, y Geronymo Ferrer hallandose todos seguiendo la justa Causa del Rey nuestro Señor, y la gloriosa Resolucion de este Principado, asseguran en su acertada conducta el mas feliz exito, y cabal desempeño de esta Excelentissima Ciudad. ..."
Rafael Figueró i Jolis (1669-1751)
"Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona" 30-nov-1713

"Dia 9. [juny; dissabte, 1714] ... este dia fue continuandose la construccion de algunas Baterias, y Espaldones en la Muralla, y Baluarte de el Portal Nuevo, assistiendo, tanto à estos trabajos, como à todos los demàs, y providencias necessarias, el Excelentissimo Señor Conseller en Cap, Coronel, y Governador D. Rafael Casanova, que con vigilante desvelo, despreciando los peligros, assiste à todas horas en la Muralla, Portales, Baluartes, y Baterias."
Rafael Figueró i Jolis (1669-1751)
"Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona" 9-jun-1714

"Era el conseller celante en el servicio, pero ardiente en la explicación".
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 107
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)

"Refiere [Joan Francesc de] Verneda en sus memorias, diciendo: (...) Llegamos sin desgracia a la plaza de Junqueras. Subimos sin detenernos al terraplen de la muralla. A la bajada de Junqueras encontramos al Conseller primero que, herdio de un balazo en un muslo, llevaban en silla de mano a curar, y al vernos nos dijo: "Vayan, señores, sin detenerse, a ánimar nuestras gentes, que son muchos los peligros".
En los hombres de letras, aunque no haya la práctica de la guerra , arde en la ocasión el valor, porque el saber estimula la gloria y empeña el coraje a la resolución."
Paraules de Joan Francesc de Verneda i Sauleda en les seves memòries
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 252-253
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)

"Nombre de los generales, coroneles, tenientes coroneles y sargentos mayores muertos e heridos en el bloqueo y sitio de Barcelona:
(...) el conseller primero, coronel de la Coronela de Barcelona don Rafael Casanova, en 11 de septiembre de 1714, sobre el terrapleno de la muralla de San Pedro, llevando la bandera, (...) "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 354


Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap de Barcelona
Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap de Barcelona

Variants del Nom

Rafael Casanova
- Rafel Casanova -
Signatura del 23-feb-1727

Signava Rafel Casanova i així apareix en la documentació catalana de l'època i en la seva pròpia signatura. Però tal com assenyala el seu biògraf Carles Serret i Bernús, Rafel és una forma hipocorística -reducció de nom, com Quim per Joaquim- de Rafael, que ve reforçada per la proximitat sonora de les vocals "ae".

La forma normativa en català és Rafael -amb a intercalada- i així figura en el llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, per bé que en els plafons informatius de la Casa Museu Rafael Casanova de Moià s'hi barregen les dues versions, Rafel i Rafael; per la seva part www.11setembre1714.org emprarà la forma Rafael Casanova per ser la que determina la normativa i també la que figura en les obres de referència contemporànies.

Errors comuns amb el Cognom

  • Error tipus 1 (-es): Rafael Casanov(es)
  • Error tipus 2 (de): Rafael (de) Casanova
  • Cúmul d'Errors: Rafael (de) Casanov(es)

L'Error tipus 1 (-es): Rafael Casanov(es), té certa tradició històrica, doncs en algun document de l'any 1706 ja hi apareix aquest error, (RCC-44) i també apareix l'error en la versió castellana: Raphael Casanov(as) en les llistes de repressió de béns embargats. (RBRC-312)

L'Error tipus 2 (de): Rafael (de) Casanova, és una invenció del segle XIX. El següent article del diari La Humanitat, del 10-set-1932, ja es dolia de la insana mania d'escriure Rafael (de) Casanova:

Rafael Casanova
La obsessiva mania d'escriure Rafael [DE] Casanova

Errors comuns amb la Data de naixement

La data de naixement d'En Rafael Casanova i Comes és totalment desconeguda. La raó és que els arxius de la l'arxiprestat de Moià es varen cremar el 1839 en un incendi durant les Guerres Carlines. Per tant, no és possible saber avui en dia quina edat tenia Rafael Casanova quan va morir.

L'Any 1931, l'historiador Josep Maria Casassas establí la teoria que En Rafael Casanova hauria nascut als voltants del 1660, però sense poder donar la data com a definitiva. L'historiador Carles Serret i Bernús també es pronuncia en favor d'aquesta hipòtesi, basant-se en dos documents trobats a l'arxiu de Moià: (RCC-28)

  • ~1660: Hipotètica data de naixement
  • 1672: fe de baptisme de Susanna: Rafael Casanova és estudiant de gramàtica (12 anys)
  • 1678: testament de sa mare: Rafael Casanova és doctor (18 anys)

A tall informatiu i comparatiu, la condició de doctor la podria haver obtingut com a molt d'hora als 18 anys, talment com la obtingué el 12-abr-1688 En Pau Ignasi de Dalmases i Ros, qui es doctorà en Arts i Filosofia als 18 anys. Aquesta dada implica que Rafael Casanova nasqué, com a molt tard, el 1660, si seguí els estudis amb excel·lència doctorant-se als 18 anys com pertocava, o nasqué abans del 1660 si tingué algun contratemps, però però no és congruent una data de naixement posterior al 1660.

Errors comuns amb la condició de doctor

L'historiador Carles Serret i Bernús assenyala que fins a la publicació de la seva obra biogràfica, s'havia esmentat el 1686 com a data d'acabament dels estudis d'En Rafael Casanova i Comes. Per la seva part, Carles Serret assenyala que en el testament de la seva mare, datat el 1678, En Rafael Casanova ja hi apareix citat amb la condició de doctor, així com en el testament del seu pare, datat el 1682. (RCC-28)

Errors comuns amb el Càrrec polític

El Doctor en Dret Rafael Casanova i Comes fou el Conseller en Cap de Barcelona, des del 30-nov-1713 al 15-set-1714; és a dir, traduït a la estructura municipal borbònica que encara avui és vigent a Catalunya, En Rafael Casanova i Comes fou l'Alcalde de Barcelona. El Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova i Comes no tenia res a veure amb la Generalitat de Catalunya.

Com a Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona En Rafael Casanova era membre de la Junta 24ª de Guerra de Barcelona, la delegació de 24 persones en la seva representació i nomenada pel mateix Consell de Cent en temps de guerra degut a les dificultats de reunió del Consell de Cent en plenari. Així mateix presidia la Junta 9 ª de Guerra de Barcelona, una delegació encara més reduïda de 9 Patricis nomenada pel Consell de Cent a fi d'agilitzar la presa de decisions militars en aquell context bèl·lic.

Errors comuns amb els Càrrecs militars

Com a Conseller en Cap de Barcelona era també Coronel de la Coronela de Barcelona, la milícia de la capital de Catalunya formada ciutadans militaritzats dels gremis d'oficis; així mateix el Consell de Cent, en deliberació presa el 2-gen-1714, resolgué que l'Excel·lentíssim Conseller en Cap En Rafael Casanova fos anomenat Governador de la Plaça i Armes de Barcelona, i de la Fortalesa de Montjuïc.

Errors comuns amb la Junta Secreta

Poc després que el 9-jul-1713 la Junta General de Braços de Catalunya proclamés la "Guerra a Ultrança" contra Felip V i contra França, es constituí una Junta Secreta a Barcelona. La Junta Secreta tenia la missió de conferenciar amb el General Comandant de l'Exèrcit Antonio de Villarroel i estar informada de totes les operacions militars que aquest endegués, per tal de fer-ho partícep als Tres Comuns. En algunes obres biogràfiques s'assenyala que En Rafael Casanova hauria estat designat ja el jul-1713 per formar part d'aquesta Junta Secreta; en base a aquesta suposició s'ha inferit una preponderància política a En Rafael Casanova i Comes prèvia a la seva elecció com a Conseller en Cap de Barcelona el nov-1713. Per contra, l'historiador Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) en les seves "Narraciones históricas" sembla deixar clar que l'accés d'En Rafael Casanova a la Junta Secreta es produí, no el jul-1713 sinó el nov-1713 i, precisament, arran de la seva elecció com a Conseller en Cap de Barcelona.

La versió d'En Manel Mas i Soldevila versus la versió d'En Francesc de Castellví

El Jurista i Conseller Segon de Barcelona de 1711-1712 Manel Mas i Soldevila va restar dins la ciutat durant el bloqueig i setge de 1713-1714. A més d'haver estat professor a l'Estudi General de Barcelona, també s'havia dedicat escriure obres literàries com ara "Festives demostracions del 1691" que guanyà un premi el 1702 o Desperdicios del Parnaso copiant l'estil de Pedro Calderón de la Barca (1600-1681). Anys després, el 1736, va escriure una obra de caire històric Sèrie y nota de tots los consellers de la ciutat de Barcelona, transcrita y copiada y ab algunas notas aumentada per lo doctor en drets Emanuel Mas y Soldevila en lo any 1736; Mas afirma haver-la copiat d'un vell manuscrit de l'Arxiu Municipal que s'aturava l'any 1641, i haver-lo continuat pels anys posteriors. Allò rellevant però és que al marge esquerre, i aprofitant els espais en blanc, va escriure la Relació del siti de Barcelona de l'any 1713 y 1714, on hi relata des del 19-mar-1713 i fins el 13-set-1714 el trasbals de la vida quotidiana dels barcelonins, la cruesa dels bombardeigs, la fam generalitzada a la ciutat, etc. Pel què fa a l'11 de Setembre i el contraatac del Conseller en Cap Rafael Casanova ho explica així:

"Escampant-se ja ditas tropas del exèrcit per la muralla dels horts de Sant Pere y d’en Favar fins a atrevir-se a baixar a estos, y acudint a dita muralla lo conseller segon ab la bandera de Santa Eulària, a peu, y lo coronel conseller en cap a cavall ab molta gent de armas, ab infanteria y cavalleria que·ls seguian, envestiren a ditas tropas ab gran disparo de fusilleria, y no poc de las casas vehinas a dits horts, als soldats que s’i trobavan de ditas tropas del exèrcit; las quals se veren precisadas en breu ab considerable pèrdua de sa gent a retirar-se al fortí de Sant Pere, que ja tenian ocupat."
Emmanuel Mas y Soldevila (s. XVII-1748)
"Relació del siti de Barcelona de l'any 1713 y 1714" (1736)

Rafael Casanova
Recreació segons la hipòtesi que En Rafael Casanova anava muntat dalt d'un cavall

Per altre banda la versió d'En Francesc de Castellví detalla que, a les 7:00h, el Conseller en Cap de Barcelona -Rafael Casanova-, estava portant la bandera de Santa Eulàlia, el Protector del Braç Militar de Catalunya -el comte de Plasència Joan de Lanuza i Oms- portava el cordó de la dreta, i En Josep de Pinós i Rocabertí portava el cordó de l'esquerra. Aquests eren acompanyats pel seguici de Patricis i de Prohoms, i envestiren pel terraplè de la muralla amb les tropes de la Coronela.

"Serían las 7 dadas cuando todo se ejecutó. El conseller primero tomó la bandera de Santa Eulalia, que el consistorio de la Ciudad fió a su mano. El conde de Plasencia, a quien la Ciudad había nombrado alférez mayor de ella, tomó el cordón de la derecha y la Ciudad encargó el cordón de la izquierda a don José de Pinós."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 248-249

"La bandera de Santa Eulalia, que llevaba el conseller primero, llegó a las 7 dadas de la mañana (según han asegurado muchos de los que la seguían, que en semejantes casos no es fácil tener presentes las horas y minutos en que suceden los hechos memorables). Por instantes se le juntaban gentes, se le unieron 30 caballos de orden del general comandante."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 252

"En este tiempo fue herido sobre el terraplén de la muralla el conseller primero, pasado un muslo. [..] Herido el conseller, tomó de sus manos la bandera don Jacinto Oliver y dijo al conde de Plasencia: «Si V.E. permite yo le descansaré teniendo la bandera». Respondió el conde: «Yo soy el alférez mayor, a quien la Ciudad le ha confiado después del conseller; ni mis años ni mi cansancio me son impedimento para no llevarla y mantenerla hasta morir». Tomaron los cordones don José de Pinós y don José Mata y de Copons. En el intermedio de quedar el conseller herido fueron muertos o heridos diferentes sujetos y oficiales. Los nombres de los que se han podido averiguar van al fin."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 252-253

Fou En Castellví testimoni directe d'aquests fets? No. Tal i com ell mateix explica, just en aquells moments es trobava a l'altra punta de la ciutat, travessant la casa de les Duanes prop del Born, comandant la seva companyia de la Coronela, la 7ª del II Batalló. I si no fou testimoni dels fets, Com pot ser que narri els fets amb tal detall, arribant fins i tot a reproduir una conversa? Doncs si En Castellví no esta allà, davant mateix, per sentir les paraules d'En Jacint Oliver de Botaller, i les del comte de Plasència Joan de Lanuza, és que un testimoni directe dels fets li ho va narrar amb tot detall. Una de les fonts que més utilitzà En Castellví per redactar la seva obra fou el diari personal d'En Joan Francesc de Verneda, enviat de Carles d'Àustria a Barcelona.

Va ser En Verneda el testimoni directe dels fets? No. Tal i com En Joan Francesc de Verneda va escriure en el seu diari (perdut avui en dia), però va poder transciure a Viena En Castellví, just en el moment en què va caure ferit el Conseller en Cap Rafael Casanova, En Verneda també es trobava a l'altra punta de la ciutat, al Pla de Palau, exhortant a les tropes que combatien en aquell sector; i tal i com ell mateix explica, es trobava allà quan el varen requerir per anar a una casa que el govern havia requisat a un botifler, Ramon Gorgot, on la Junta de Govern estava a punt cel·lebrar-hi un renió d'urgència on es volia que hi participés. Aleshores En Verneda sortí del Pla de Palau i començà a pujar fins a arribar a la Plaça de Jonqueres, on es creuà amb En Francesc de Castellví; aquest havia rebut ordres d'anar a la torre del Portal de Sant Antoni per avisar als membres de la Junta de Govern -que es trobaven allà reunits-, perquè anessin, precisament, a la casa de Ramon Gorgot per cel·lebrar-hi la renió d'urgència. En Castellví i En Verneda s'informaren d'allò que estava passant i seguiren els seus respectius camins; En Verneda sortí de la Plaça i continuà fins la Baixada de Jonqueres; tal i com ell explicà, fou allí on es trobà com transportaven en cadira de mà al Conseller en Cap Casanova, ja ferit, qui en veure a En Verneda li parlà exhortant-lo a passar a animar les tropes. Per tant, En Verneda no fou testimoni directe dels fets, sinó que hi arribà més tad, quan En Rafael Casanova ja havia caigut ferit. En Castellví explica en la seva obra que l'any 1728, des de Viena estant, va escriure a En Rafael Casanova demanant-li diversos detalls sobre el setge de Barcelona i l'11 de setembre. En Rafael Casanova li va escriure una extensa carta que En Castellví va transciure, traduïda al castellà, en la seva obra.

Va ser En Rafel Casanova el testimoni directe dels fets que descriu Castellví? No. En l'extensa carta, escrita amb la malla llet que caracteritzava el caràcter d'En Rafael Casanova -Castellví el definí, educadament, com a «celante en el servicio, pero ardiente en la explicación», no hi cap ni un dels detalls, i converses, de les que En Castellví va deixar constància en la seva obra. Exactament En Rafael Casanova va escriure:

"Al tiempo que los enemigos dieron el avance general, yo me hallaba en mi casa vestido con el ayudante Moreno. Luego marché a la parte de la capilla de Marcús, y advirtiendo que ya las balas llegaban allí, retrocedí hacia la casa de la Ciudad para conferir y tomar las providencias, donde llegaron el conde de Plasencia, don José de Pinós, y otros caballeros y ciudadanos. Se sacó luego la bandera de Santa Eulalia; se envió orden a las compañías de la Coronela que guardaban los baluartes de Junqueras, Tallers y del Rey para que se unieran. Yo marché con la bandera a la muralla de Junqueras, desde donde embestimos hacia la Puerta Nueva. Recobróse por dos veces la batería de cañones y morteros, vecina a la Puerta Nueva. Hicimos retirar los enemigos a la otra parte del agua que allí corre y la misma puerta. Los que habían ganado el baluarte de San Pedro, fueron sacados a golpe de bayoneta o, de sí mismos, se arrojaron al foso. Yo fui herido en el muslo gravemente, como todos vieron.."
Carta original d'En Rafael Casanova transcita i traduïda al castellà per
En Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 448

De l'explicació dels fets narrada pel propi Rafael Casanova, ni s'en pot deduir que ell portés la Bandera de Santa Eulàlia a la mà, ni que no la portés, ni que anés a cavall, o que no hi anés. No hi ha cap detall sobre la bandera, ni qui la portava exactament, ni cap conversa privada.

Es va inventar En Castellví tota l'escena de la Bandera de Santa Eulàlia? No. Arribats a aquest punt, si En Castellví no va ser testimoni dels fets, ni En Verneda tampoc, i ni el propi Rafael Casanova dóna detalls d'aquests fets, hom s'ha de plantejar globalment si tota l'escena de Bandera de Santa Eulàlia portada pel Conseller en Cap a la mà quan fou ferit, amb En Lanuza i En Pinós portant els cordons, i seguit per la comitiva de Patricis, no és tot una fàbula d'En Castellví. En Francesc Castellví (1682-1757) fou un noble de Montblanc que seguí la causa austriacista; el jul-1713 fou partidari de continuar la guerra i va ser nomenat capità de la 7ª companyia II Batalló de la Coronela de Barcelona. Acabada la guerra, entre 1714 i 1715, el seu nom va ser inclòs en la llista dels «Sugetos que mas se demostraron en las turbaciones de Cataluña» i totes les seves hisendes i propietats foren confiscades pels borbònics, havent de viure a partir d'aleshores a, i de, la casa d'uns familiars seus. El 1725 es firmà el Tractat de Viena entre Felip V i Carles d'Àustria, posant fi oficial a la Guerra de Successió; el Tractat de Viena de 1725 estipulava l'alliberament dels militar presos -general Villarroel, general Basset, general Bellver, etc-, la devolució de les hisendes i propietats confiscades als asutriacistes, i una amnistia general. Així doncs, el 1725, En Castellví va recuperar les seves hisendes i propietats mentre, alhora, els exiliats a Àustria tornaven cap Catalunya.

Sorprenentment però, aquell any de 1725, En Castellví va decidir fer justament el camí contrari i, mentre molts dels austriacistes exiliats tornaven cap a Catalunya, En Castellví va emigrar cap a Àustria. La raó és que En Francesc Castellví, des del 1714, havia viscut obsessionat amb una cosa: explicar la «veritat» sobre la Guerra de Successió. Va abandonar-ho tot, família, amics i béns, va sacrificar la resta de la seva vida a un sol fi, va dedicar en cos i ànima els següents 40 anys de la seva existència a escriure un sol llibre, les Narracciones Históricas desde el año 1700 al 1725. Per redactar la seva obra En Castellví va valer-se de totes les obres que en el seu temps varen publicar-se sobre la Guerra de Successió, tant espanyoles i franceses, com angleses, va recopilar tots els documents relacionats amb la guerra -la Gazzeta de Barcelona, el diari que es publicava a Barcelona durant el setge, el Diario del Sitio que fou el diari que publicaren els borbònics, el Crisol de Fidelidad, el Despertador de Catalunya i el Lealtad Catalana-, els bans i pregons oficials publicats per les autoritats, etc, etc, i ho va contrastar tot amb els testimonis directes dels fets, parlant amb ells, copiant els seus diaris personals, o demanant-los detalls concrets per carta. Finalment va redactar el seu manuscrit, milers i milers de fulls on s'explica, amb tot tipus de detall, tota la Guerra de Successió. Tot amb una única obsessió: explicar la «veritat».

Com diuen els transciptors dels seu manuscrit Josep Mundet i Josep Alsina, En Castellví comparava les fonts, mirant què deien uns i què deien els altres, contrastant-ho tot amb els testimonis directes i, si aquestes no concordaven, detallava el què deien els uns i altres per a què el lector es pogués formar un criteri propi deixant testimoni de les dues versions discrepants. Això no significa que En Castellví no pogués cometre errors, que els va cometre, especialment pel què fa a dates, degut a la impossibilitat de poder consultar arxius oficials, havent-ser de basar en darrer terme en el testimoni oral o escirt dels protagonistes dels fets, sempre amb la voluntat final de narrar la «veritat». Allò que resulta més dramàtic però, és que En Castellví va renunciar a tot, va emigrar a terres i llengua desconegudes, va patir privacions, malatia i misèria, va arrossegar-se pel Banat de Temesvar infectat per la pesta i els atacs dels turcs buscant el testimoni dels exiliats que encara hi havia per allà -per exemple En Pere Joan Barceló Carrasquet-, tot amb un únic objectiu, buscar els testimonis directes per explicar la «veritat»; més, quan va morir a Viena l'any 1757, sol, pobre i vell, En Castellví tenia una certesa, i és que el seu manuscrit, les Narracciones Históricas, l'obra a la que havia consagrat 40 anys de la seva vida, mai no seria llegida per ningú. Els milers i milers de fulls del seu manuscrit mai no van ser publicats. Certament En Castellví deuria morir totalment amargat pensant que havia sacrificat tota la seva vida per a no res. Afortunadament, però, els austríacs ni varen llençar el seu manuscrit, ni el varen cremar, sinó que agafaren el manuscrit del difunt i l'arxivaren en una biblioteca a l'espera que algú, finalment, el redescobrís; i així fou. Havent estat consultat i copiat per 2 historiadors catalans durant el segle XIX, les Narracciones Históricas d'En Francesc de Castellví foren publicades, finlament, l'any 1997.

Resulta inconcebilbe, absolutament inconcebible, que havent renunciat a tot per poder escriure la seva obra, havent sacrificat la resta de la seva vida per explicar la «veritat», En Francesc de Castellví insertés, enmig de la seva obra, un fàbula, una invenció dramàtica; és absolutament inconcebible. Les Narracciones Históricas es van convertir en la única raó de la seva vida, en la seva obsessió per què quedés constància de la «veritat». Mai no s'hauria traït a sí mateix inventant una fàbula.

Va tenir En Castellví un testimoni directe dels fets? Sí. Efectivament, pel nivell de detall dels fets, i per les converses que consigna, només un testimoni directe i molt proper als fets podria tenir-ne coneixement i haver-li explicat. Però, si ni En Castellví ni En Verneda hi eren, ni En Rafel Casanova li va narrar aquests detalls, qui fou aquest testimoni? En Castellví detallà que els cordons de la bandera els portaven En Joan de Lanuza i En Josep de Pinós, i que el seguici de Patricis el formaven En Carles de Fivaller i Torres, En Joan de Copons i Falcó, En Jacint Oliver de Botaller, N'Agustí Còdol i Roset, N'Ambrosi de Torrell i Freixa, i d'altres Patricis dels quals En Castellví no aconseguí la relació exacta. Pel nivell de detall dels fets narrats, i per poder escoltar la conversa que tingueren En Jacint Oliver i En Joan de Lanuza, En Castellví hauria d'haver aconseguit el testimoni directe d'algun d'aquests Patricis. I, efectivament, així deuria ser, doncs un dels Patricis que formava part del seguici li era molt proper i, més concretament, era un familiar seu: N'Ambrosi de Torrell i de Freixa. De fet, la matinada del 26 d'octubre de l'any 1718, quan En Francesc de Castellví va ser detingut al Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona, N'Ambrosi de Torrell i de Freixa estava amagat al seu costat. Per tant, allò més raonable, és que el seu familiar, N'Ambrosi de Torrell i de Freixa, fos el testimoni directe que li va narrar a En Francesc de Castellví allò que va veure, sentir, i viure en pròpia carn, l'11 de setembre de 1714 dalt del terraplè de la muralla de Jonqueres, una descripció detallada dels fets que En Castellví ens conservà per a la posteritat.

I la ferida a la cama? Un dels arguments per a la hipotèsi que En Rafael Casanova anés a cavall és que la seva posició, segons les ordenances, era anar darrere de les tropes que obrien l'atac; allí darrere, doncs, difícilment un bala podria haver arribat a impactar-li a la cama, doncs l'atapeïda formació que avançava per l'estret terraplè de la muralla impediria que la trajectoria anés a tocar-lo, precisament, a la part baixa del cos; només des d'una posició alçada per damunt de les tropes, potser anant a cavall i exposant així una part del seu cos, semblaria plausible que la trajectoria d'una bala anés a impactar-li a la cama.

Però amb una lectura atenta del testimoni d'En Rafal Casanova s'explica perquè no hauria de ser així: «[..] embestimos hacia la Puerta Nueva. Recobróse por dos veces la batería de cañones y morteros, vecina a la Puerta Nueva. Hicimos retirar los enemigos a la otra parte del agua que allí corre y la misma puerta. Los que habían ganado el baluarte de San Pedro, fueron sacados a golpe de bayoneta o, de sí mismos, se arrojaron al foso. Yo fui herido en el muslo gravemente, como todos vieron». És a dir, les tropes catalanes avançaren pel terraple de la muralla fent retrocedir les tropes borbòniques, una part de les quals va quedar colgada enrere, al Baluard de Sant Pere; les tropes catalanes continuaren avançaren fins que arribaren al Portal Nou, a l'alçada del rec comtal, on inclús reconqueriren la bateria de canons i morters que hi havia al costat del Portal Nou. I és alli, en aquell angle prop del Portal Nou, on va quedar totalment exposat el seguici del Patricis amb la Bandera de Santa Eulàlia, no només per la part frontal, sinó també, i àmpliamanet, per la part lateral.

Rafael Casanova

Seria allí, a tocar del Portal Nou, on caigué abatut En Rafael Casanova; i és exactament allí on el contraatac de les tropes catalanes va quedar aturat i començaren a retirar-se, no poguent resistir el foc creuat borbònic. La lectura atenta d'En Castellví dóna més detalls: «En el intermedio de quedar el conseller herido fueron muertos o heridos diferentes sujetos y oficiales. Los nombres de los que se han podido averiguar van al fin»; i és en el detall dels que van caure morts o ferits on hi ha la clau de volta de tot plegat.

Perquè entre els ferits i morts, no només hi ha oficials militars de la Coronela, sinó que també hi ha el nom de 2 dels Patricis, concretament N'Agustí Còdol i Roset, que va caure mort, i N'Ambrosi de Torrell i Freixa, precisament el familiar d'En Francesc de Castellví, el qual va caure ferit. El fet és que, no només En Rafael Casanova va caure ferit, sinó que les andanades disparades per les tropes borbóniques també van abatre a 2 dels Patricis que formaven el seguici de la Bandera de Santa Eulàlia, deixant a un mort i a l'altre ferit; evidència que demostra que la comitiva de Patricis i Prohoms que anava amb la bandera va caure sota l'abast de tir de les tropes borbòniques. No hi ha cap necessitat doncs, d'argumentar que En Rafael Casanova anés a cavall per justificar la ferida a la cama, doncs fou en arribar a l'angle del Portal Nou quan s'obrí, àmpliament, la finestra de tir que va deixar exposats als Patricis que formaven el seguici de la bandera al foc borbònic abatent al Conseller en Cap Rafael Casanova, a N'Ambrosi de Torrell i Freixa, i matant a N'Agustí Còdol i Roset.

Altrament, si es considera que va anar des del Portal de Jonqueres dalt d'un cavall, si hagués fet tot el recorregut per la muralla sobressortint per damunt de les tropes, si hagués estat durant tot l'avanç exposant clarament tot el seu cos per sobre dels seus homes, allò més probable és que mai no hagués arribat fins al Portal Nou sinó que, molt abans, l'haguessin tocat al pit, al cap, o a la cama, havent exposat tot el seu cos, de manera suïcida, per damunt de les tropes que havien de protegir-lo.

Errors comuns amb el registre d'entrades de l'Hospital de la Santa Creu l'11-set-1714

L'11 de setembre de 1714 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova, després d'ésser abatut al terraplè de la muralla de Junqueras, fou portat al Col·legi de la Mercè per tractar-li la ferida de bala. El dia següent, 12 de setembre de 1714, a les 17:00h de la tarda, el Tinent Coronel Vilana i el Capità de la Coronela Francesc de Castellví passaren al Col·legi de la Mercè, on estava ingressat el l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova; allí el trobaren mentre li estaven practicant cures a la ferida i li llegiren la capitulació que havia concedit el Mariscal Duc de Berwick amb la seva paraula d'Honor. (NH4-267)

El 1912 En Josep Rafael Carreras publicà el primer treball pròpiament biogràfic sobre En Rafael Casanova en l'obra Estudis biográfichs i crítichs de catalans ilustres II: Antoni de Villarroel, Rafel Casanova i Sebastià de Dalmau heròichs defensors de Barcelona en lo siti de 1713-14. En unes 20 pàgines l'historiador aportava diverses dades biogràfiques que fixaven la seva trajectòria vital. En aquesta la seva primera biografia hi ha diversos errors. Un d'aquests és el d'atribuir a l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona l'apunt del registre d'entrada corresponent a una altra persona, en concret, un paisà (civil) anomenat "Rafel Casanovas, casat amb Esperança, fill de Rafel, i nascut a Vilafranca del Panadés". L'Excel·lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova ni era paisà, ni el seu cognom era Casanovas, ni estava casat amb una tal Esperança, ni era nascut a Vilafranca del Penedès, ni estigué, mai, ingressat a l'Hospital de la Santa Creu. L'atribució d'aquell apunt de registre a Rafel Casanova és un dels diversos errors que cometé seu primer biògraf el 1912.

Rafael Casanova
Apunts del registre d'entrades
a l'Hospital de la Santa Creu,
del dia 11 de setembre de 1714

Un d'aquests fou atribuït erròniament
a Rafael Casanova i Comes

Errors comuns amb el lloc de residència

En Rafael Casanova i Comes visqué la major part de la seva vida a Barcelona. A la casa pairal de la família Casanova a Moià hi visqué des del seu naixement vers el 1660, fins que marxà a estudiar a Barcelona. El 1678, quan tindria uns 18 anys, es documenta en el testament de la seva mare que ja vivia a Barcelona. Continuà visquen a Barcelona i el 1696 es casà amb Maria Bosch; el matrimoni Casanova-Bosch va passar a viure a la vora de l'església de Sant Jaume de Barcelona, al carrer dels Banys Nous nº16, en una casa de lloguer. (RCC-32) (RCC-127) Aquesta situació continuà després del 1714, quan continuà residint a Barcelona i així se'l documenta el 24-mai-1715. (RCC-118) El mateix any 1715 apareix documentat a les llibretes de compliment pasqual de l'església de Santa Maria del Pi, que era la parròquia que a ell li corresponia per tenir la seva residència al carrer dels Banys Nous nº16 de Barcelona. (RCC-119) El 1728 continuava residint a Barcelona, tal com consta en la carta que li escrigué a Francesc de Castellví. El 1730, en casar-se el seu fill, es signaren els capítols matrimonials a la casa del notari barceloní Josep Francesc Fontana (RCC-125) en els quals Rafel Casanova féu donació de tots els seus béns presents i futurs al seu fill, i on es constata que aquest encara residia a Barcelona exercint d'advocat. Finalment el 1737 es retirà, deixà la seva casa de Barcelona, i passà a residir a Sant Boi de Llobregat, on morí 6 anys després. (RCC-125)

Errors comuns amb la Data de mort

La data de mort s'ha atribuït al 3-mai-1743 quan en realitat en aquesta data fou enterrat. En Rafael Casanova i Comes morí el 2-mai-1743. (RCC-127)

 

Falsedats, mentides, tergiversacions i difamacions contra Rafael Casanova i Comes

  1. Va pronunciar un discurs que deia: «Por nosotros y por toda la nación española peleamos»?
    No, és totalment fals que fos Rafael Casanova qui pronunciés aquestes paraules.

  2. Va rebre un perdó públic oficial de Felip V el 1719?
    No, és mentida que Rafael Casanova rebés un perdó públic oficial de Felip V el 1719.

  3. No va actuar heroicament durant la Batalla de l'11 de Setembre?
    No, és una falsedat monumental; el Conseller en Cap Rafael Casanova actuà amb una heroïcitat sense igual liderant el brutal contraatac que les tropes catalanes llançaren pel sector de Sant Pere durant la Batalla de l'11 de Setembre, i així ho reconegueren tant els seus contemporanis, com els enemics borbònics.

  4. La ferida a la cama va ser lleu?
    No, és mentida; la ferida de bala que va rebre a la cama fou greu, i així consta a les fonts coetànies a la seva caiguda en combat.

  5. Va fugir de Barcelona mentre encara durava la Batalla de l'11 de Setembre?
    No, és una vomitiva difamació; el 12-set-1714, a les 17:00h, encara estava ingressat, amb la resta de ferits de la batalla, a l'hospital de sang del Col·legi de la Mercè

  6. Va fer un Ban l'11 de Setembre que deia: «derramar gloriosamente su sangre por su Rey, por su honor, por la Patria y por la libertad de toda España»?
    No, és una calumniosa tergiversació i és fals que Rafael Casanova fes aquest Ban.

  7. És Baltasar de Casanova Habsburg-Lothringen descendent de Rafael Casanova?
    No, és totalment fals que el tal Baltasar sigui descendent de Rafael Casanova i Comes.

  8. Va ordenar la retirada del cos de reserva del Convent de Sant Francesc?
    No, és una ridícula invenció que Rafael Casanova ordenés la retirada del cos de reserva.

  9. La seva muller i 2 fills estaven sota la protecció dels borbònics durant el setge de 1713-1714?
    No, és una repugnant calúmnia que muller i fills estiguessin sota protecció borbònica.

  10. Era partidari de la capitulació incondicional de la Ciutat?
    No, és una difamatòria tergiversació i és fals que Rafael Casanova fos partidari d'una capitulació incondicional de la Ciutat.

  11. L'apunt del registre de l'Hospital de la Santa Creu correspon a la seva persona?
    No, és mentida que l'apunt del registre d'ingrés de paisans a l'Hospital de la Santa Creu correspongui a l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova.

 

Qui s'ha inventat totes aquestes falsedats, mentides, tergiversacions i difamacions contra el Conseller en Cap Rafael Casanova?

Les greus tensions polítiques, socials i religioses que es visqueren a l'interior de Barcelona durant la fase final del setge borbònic, conjuntament amb la fam i la desesperació davant la imminent caiguda de la ciutat, desencadenaren que ja al 1714 s'escampessin rumors i calúmnies contra els dirigents polítics i els comandaments militars. Ni el mateix Conseller en Cap Rafael Casanova es deslliurà de les calúmnies; així, el feb-1714 s'escampà per Barcelona un rumor que deia que En Rafael Casanova tenia a la seva muller fora de la ciutat, i que dos fills seus eren comandants de cavalleria de l'exèrcit borbònic. La veritat però, és que la seva muller, Na Maria Bosch i Barba, havia mort ja feia 9 anys, el 29-des-1704, i que l'únic fill que li quedava viu, En Rafael Casanova i Bosch, tenia aleshores 13 anys d'edat, s'havia enrolat voluntari al regiment d'infanteria nº3 de l'Exèrcit de Catalunya, havia estat nomenat alferes de la 2ª companyia de granaders, i havia estat destinat a combatre contra les tropes borbòniques al front exterior sota les ordres del Capità Josep Parés.

Amb aquesta primera i repugnant calúmnia s'inicià ja el feb-1714, la campanya de desprestigi, calúmnia i difamació contra un home íntegre, de caràcter fort, exigent i rigorós, que avantposà sempre el seu deure amb la Pàtria com a Conseller en Cap de Barcelona a qualsevulla altra consideració de tipus econòmic o personal: En Rafael Casanova i Comes, un veritable Patrici català.

 

I avui en dia, perquè s'escampen totes aquestes falsedats, mentides, calúmnies, tergiversacions i difamacions contra l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova?

Són 2 les causes: la ignorància i la malícia. La ignorància sobre la biografia d'En Rafael Casanova i Comes ha estat camp abonat per què des de diversos sectors polítics, que no històrics, s'hagin desfermat, amb malícia, campanyes sistemàtiques de difamació contra la seva persona i simbolisme.

Si bé és comprensible que des de l'espanyolisme més cerril i analfabet es dediquin a llençar falsedats, mentides, difamacions, tergiversacions i calúmnies contra En Rafael Casanova, allò que resulta més lamentable però, és que determinats sectors de la mateixa societat catalana s'hagin convertit en agents intoxicadors de l'espanyolisme repetint totes aquestes falsedats sense cap fonament històric. Creiem que en la majoria de casos això es deu senzillament a la simple ignorància, i que per tant no cal pressuposar mala fe; per contra, hi ha determinats casos en els que sembla més que evident que aquest comportament es fruït de la malícia.

> VENEDORS DE LLIBRES, buscant provocar polèmica:

alfred bosch
- Alfred Bosch i Pascual -
Professor d'història africana UPF,
basà la promoció de la seva novel·la en difondre mentides i falsedats
contra Rafael Casanova
provocant polèmic i titulars als diaris.
No s'estigué de llançar sarcasmes repugnants Alfred Bosch
i ironies fastigoses per a calumniar la
bona memòria del Conseller en Cap
de la Ciutat de Barcelona
Foto: escriptors.cat

Alfred Bosch i Pascual, professor d'història africana a la UPF, és autor d'una novel·la de ficció històrica basada en la "Guerra de Successió". Com a novel·la de ficció els fets que hi relata són pura invenció del novel·lista i no tenen cap fonament històric. Al tractar-se d'una novel·la de ficció és comprensible que l'autor s'inventi fets que mai no tingueren lloc o que en tergiversi d'altres per donar més o menys força a la trama narrativa. Correspon al lector de la novel·la ésser conscient que allò que estan llegint a la novel·la és pura fantasia literària sense cap rigor. Ara bé, com molt encertadament afirma el Doctor en Història de la UB Agustí Alcoberro i Pericay: "la difusió de certes llicències literàries que, si bé son legítimes en el camp de la ficció, acaben generant confusió, quan el món editorial les promociona com a suposadament verídiques o històriques".

Aquesta novel·la hauria d'haver estat redactada originalment pel llicenciat en Història Contemporània de la UB Jordi Mata i Viadiu, que treballava per a l'editorial Columna; el fet és que l'octubre-2000 l'editorial Columna proposà a Jordi Mata novel·lar la biografia d'En Rafael Casanova, però Jordi Mata els suggerí un projecte més ambiciós: novel·lar tota la Guerra de Successió en forma de trilogia. L'editorial Columna no respongué al projecte de Jordi Mata fins el maig-2001 quan, amb presses, es posaren en contacte amb ell fixant-li uns terminis d'entrega express: volien el primer volum per publicar-lo la Diada de l'11 de Setembre del 2001, el següent per Nadal-2001, i el darrer pel febrer-2002. Mata respongué: «que treballar en aquestes condicions és impossible. Per escriure sobre un tema com aquest s'ha d'investigar molt, cal treballar amb rigor i tranquil·litat. No es tracta de fer una novel·la de capa i espasa, sinó que cal fer quelcom seriós». Davant d'aquest plantejament l'editorial Columna trencà amb Jordi Mata i la novel·la recaigué en Alfred Bosch. En un temps rècord el primer volum sortí pel Nadal-2001, el següent per Sant Jordi-2002 i el darrer per la Diada Nacional-2002.

Tot i acceptant que no deixa de ser un novel·la de ficció redactada a l'exprés tipus fast-food, allò que, segons el nostre parer és actuar amb malícia, és que per a promocionar les vendes el professor de la UPF es dediqués a mentir i difamar contra En Rafael Casanova i Comes. En les entrevistes per a la promoció de la novel·la la seva estratègia es centrà en provocar polèmica a base de difamar a Rafael Casanova; les seves mentides i falsedats donaven titulars, i els titulars promocionaven les vendes i els seus ingressos econòmics. Fou el mateix Alfred Bosch qui reconeixia que amb "la introducció de certa caricatura, el llibre s'aprofita del mite" (sic).

Després de la polèmica causada, per a més benefici seu i de la seva butxaca, en una entrevista posterior Alfred Bosch encara tenia la gosadia de dir que:

"La modesta polémica no se ha centrado en el valor literario ni en el grueso argumental de la novela, sino en la figura de Rafael Casanova". (com és lògic, doncs la seva campanya de màrqueting es va centrar en difondre mentides contra Rafael Casanova)

"He tocado el pedestal y me han tachado de embustero, de incauto e incluso de grosero" (amb tota la raó del món, Alfred Bosch no aporta cap ni una, ni una! sola referència històrica de les seves falsedats, mentides i difamacions. Tot és pura invenció per provocar polèmica a fi de promocionar la seva novel·la)

"Sin ser un erudito o especialista sobre el personaje (no cal que ho digui ...), puedo asegurar que he agotado las fuentes sobre el admirado mártir de 1714." (mentida, Alfred Bosch es va negar, repetidament, a entrevistar-se amb biògrafs especialitzats en Rafael Casanova)

"Hasta 1713, se trata de un prohombre medio, un letrado y conseller de la ciudad cuya gran gesta ha sido quedarse viudo (ironia repugnant d'Alfred Bosch) y permitir que su hijo de 14 años acuda al frente. (típic sarcasme fastigós d'Alfred Bosch que destil·la odi cap a Rafael Casanova)

"El famoso 11 de septiembre nuestro hombre se despierta cuando la batalla ya ruge. (mentida, Rafael Casanova havia estat reconeixent la primera línia de combat i ordenant disposicions militars fins ben entrada la nit; deixà en comandament al General Bellver i es retirà a casa seva amb l'Adjunt militar Pere Moreno) La plana mayor de los sitiados, por supuesto, ha pasado la noche en vela. (mentida, es quedaren de guàrdia aquells a qui es designà per estar de guàrdia durant aquella nit)

"Cuando enarbola el estandarte de Santa Eulàlia, para atizar el combate en los baluartes (incorrecte), resulta herido en un muslo y es retirado a toda prisa" (és que potser Alfred Bosch suggereix que quan a algú li carden un tret a la cama, l'han de traslladar a poc a poc, a l'espera que perdi més sang? Pel bé de la Humanitat desitgem que Alfred Bosch mai no pretengui auxiliar a cap persona ferida ...)

"ordena quemar sus archivos (mentida), solicita un certificado de defunción (invenció) y delega la rendición en otros mandatarios (mentida)"

"Quien firma las capitulaciones es el conseller segundo (falsedat), mientras el primer mandatario permanece oculto (mentida)"

"Días después, con Barcelona en manos del rey Borbón, huye disfrazado de fraile. (invenció)"

I recordem: des del 2002, Alfred Bosch mai no ha aportat ni una, cap ni una! referència històrica de les seves mentides, falsedats i invencions, mostra evident del cec odi que el professor de la UPF sempre ha exhibit contra aquell qui fou Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona, i demostració evident i palmària que totes les mentides amb les que va empastifar els diaris tenien com a única i final intencionalitat provocar una polèmica sense cap base històrica a fi d'incrementar les vendes.

 

> MORAGUISTES que han perdut el nord:

Un altre sector de la societat catalana que s'ha convertit en font de propagació de les mentides i falsedats espanyolistes contra Rafael Casanova està constituït, lamentablement, per alguns d'aquells que lloablement volen divulgar la memòria del General Josep de Moragues.

difamador Jaume Borràs
- Antoni Pladevall -
Historiador infatigable, mossèn Pladevall
comet l'error de voler vindicar
la memòria del general Moragues a base de denigrar la memòria del conseller en Cap Rafael Casanova.

Flac favor fan aquestes actituds errònies,
que tant sols beneficien les mentides de l'espanyolisme.

Si abans de la Guerra Civil s'havia homenatjat a ambdós Patriotes sense que a ningú se li passés pel cap inventar-se dicotomies sense base històrica, la situació començà canviar a partir de la dècada dels 80 del segle XX.

Ja en el pròleg de novel·la de ficció històrica de mossèn Antoni Pladevall "General Moragues, màrtir de Catalunya" (1981) es provava d'establir una dicotomia entre ambdues figures; segons l'autor, Rafael Casanova hauria comès el "greu crim" de no morir-se arran de caure ferit en combat durant el brutal contraatac de l'11 de Setembre a Barcelona, mentre el General Moragues "hauria tingut l'encert" de deixar-se capturar mentre fugia de Catalunya el 1715, fet arran del qual fou executat despietadament; jutjar ambdues figures històriques segons aquest criteri és tenir les idees molt poc clares.

Ambdós Patriotes foren herois d'aquella guerra, però el General Moragues tingué la dissort, molt a pesar seu, d'ésser capturat i executat, esdevenint màrtir de la Pàtria; i això no és ni un mèrit del nostre estimat general, ni un demèrit del nostre admirat Conseller en Cap. El martiri del general Moragues fou curosament planificat pels botiflers catalans, que el 1715 buscaven un cap de turc per fer servir d'escarment. Cal tenir present que en les Capitulacions de Barcelona i en les Capitulacions de Cardona s'establí que tothom gaudiria de llibertat, raó per la qual tant Rafael Casanova com Josep Moragues varen viure amb llibertat després de la guerra; però el març del 1715 el General Moragues intentà fugir de Catalunya sense passaport, fet penat amb la mort, raó que utilitzaren els botiflers per executar-lo i poder satisfer la seva sed de revenja.

Lamentablement però enlloc de vindicar la memòria del General Moragues exalçant-lo, i denunciar als botiflers catalans que planificaren la seva mort, alguns es dediquen a calumniar la memòria del Conseller en Cap repetint les difamacions, mentides, falsedats i tergiversacions amb què l'espanyolisme intenta embrutir i denigrar la bona memòria de l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona i egregi Patrici Rafael Casanova.

A tall d'exemple la revista Ara Lleida de la Diputació de Lleida edità un article titulat Josep Moragues, l’heroi oblidat signat per la seva col·laboradora M. Conxa Montagud. L'article en qüestió presenta un molt bon resum biogràfic del General Moragues, però aquest es veu tacat tot just ja en seu començament per les invencions, falsedats i mentides que M. Conxa Montagud hi vessa contra En Rafael Casanova, òbviament sense aportar cap mena de referència de base històrica; tot seguit un extracte del text de M. Conxa Montagud:

"A casa nostra, els personatges més coneguts d’aquell 11 de setembre de 1714 s’han guanyat la categoria d’herois populars. Però la història no és sempre justa, ja que ha situat l’aleshores paer en cap de Barcelona, Rafael de(sic) Casanova (error tipus 2 en el cognom -de- ), com a protagonista principal i símbol de la resistència heroica de la ciutat assetjada per les tropes borbòniques. És cert que Casanova va enardir els resistents, enarborant l’estendard de Santa Eulàlia (copatrona de Barcelona). Ferit però a la cuixa, va ser retirat ràpidament del combat (com és lògic quan algú rep un tret lluitant enmig d'un ferotge combat) i, quan la ciutat acabà caient a les mans dels castellans i els francesos, ell fugí disfressat de frare (mentida). Més endavant, en ser fet presoner (mentida) i condemnat a mort (mentida), acceptà el perdó (mentida) del “magnànim” rei de les Espanyes tot renegant dels drets de Catalunya (mentida) i retent obediència al monarca (mentida)."

No dubtem de la bona fe de M. Conxa Montagud, però flac favor fan aquestes falses invencions novel·lesques a la bona memòria del General Josep de Moragues, que sempre fou un lleial servidor del Conseller en Cap Rafael Casanova i a qui en les seves cartes reservava el màxim respecte institucional adreçant-se-li amb el tracte de "Excel·lentíssim i Fidelissím Senyor" i cloent-les amb "Quedo amb tot rendiment a l'obediència de Vostre Excel·lència Fidelíssima suplicant al Senyor guarde a Vostre Excel·lència Fidelíssima molts anys.": propagar i inventar-se falses dicotomies sense base històrica entre l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova i el General Moragues, dos dels més insignes defensors de la Pàtria entre 1713 i 1714, no tant sols és un ultratge a la seva bona memòria, sinó que és un insult a la causa i al martiri del General Josep de Moragues i Mas.

> CARRASCLISTES que han perdut el nord:

difamador Jaume Borràs
- Jaume Borràs -
Professor d'un Institut de Secundària de Cambrils,
el típic tarambana que escampa difamacions contra
Rafael Casanova
Foto: revistacambrils.com

Un altre tarambana que s'ha convertit en font de propagació de les calúmnies contra Rafael Casanova és el professor d'institut Jaume Borràs. Aquest poca-solta que no té en el seu haver ni una sola obra, ni una!, publicada sobre la Guerra de Successió, que no ha contribuït en res, de res! a l'estudi històric, s'ha convertit en una manefla del Coronel Pere Joan Barceló i Anguera "Carrasquet", i a tal fi, i sense tenir res a oferir sobre la vida del coronel, es dedica a escampar difamacions contra l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova. (BORRASDIFAMADOR1) (BORRASDIFAMADOR2)

> Grupuscles PSEUDO-INDEPENDENTISTES:

I finalment, un altre sector de la societat catalana que s'ha convertit en font de propagació de les mentides i falsedats espanyolistes contra En Rafael Casanova és el constituït, paradoxalment, per alguns grupuscles pseudo-independentistes.

Un dels actes institucionals de la Diada de l'11 de Setembre consisteix a retre homenatge a l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova davant la seva estàtua erigida a la Ronda de Sant Pere, prop del lloc on va caure en combat vessant la seva sang per la Pàtria. El fet que aquest acte sigui oficial, i que per tant hi hagin participat, de grat o per imperatiu institucional, partits polítics autonomistes i àdhuc algun partit espanyolista, propicià que al llarg de la dècada dels 80 i 90 del segle XX alguns grupuscles independentistes reneguessin de l'acte de retre homenatge al Conseller en Cap. A fi de justificar la seva absència aquests grupuscles començaren a fer-se seves i repetir les mentides, calúmnies i falsedats que els espanyolistes havien llançat inicialment.

D'aquesta manera, calumniant la memòria del Conseller en Cap de Barcelona i organitzant actes paral·lels per homenatjar als "autèntics" herois -com si En Rafael Casanova no ho hagués estat- aquests grupuscles (que s'autoproclamen, evidentment, hereus "autèntics" dels "autèntics" herois) pretenien no tant sols justificar la seva pròpia absència, sinó de retruc desprestigiar a tots el partits polítics que participaven en l'acte d'homenatge al Conseller en Cap Rafael Casanova: tot un compendi de mesellisme polític, de mediocritat intel·lectual, i de misèria moral, pròpia i característica d'alguns grupuscles pseudo-independentistes mancats del menor sentit de Patriotisme català i que despleguen un argumentari i dialèctica que no té cap mena de fonament històric amb l'única fi de justificar els seus propis interessos polítics a curt termini.

Convertir-se en agents intoxicadors de les falsedats, calúmnies, i tergiversacions espanyolistes és fer molt mal a la causa comuna, i si a sobre es fa per interès polític egoista, és ser miserables.

Com s'ha arribat a aquesta situació?

Rafel Casanova i Comes Conseller en Cap
Cartell de la Diada 1976 a Girona
Reprodueix l'entrada
referent a Rafael Casanova
de l'Enciclopèdia Catalana.
(plagada d'errors)
Transcorreguts 40 anys,
l'Enciclopèdia Catalana
encara no n'ha actualitzat
ni 1 coma.

Aquestes mentides i tergiversacions de l'espanyolisme més reaccionari i analfabet compten amb la inhibició i manca de responsabilitat social que caracteritza els Catedràtics d'Història Moderna de les Universitats públiques de Catalunya, als quals la societat catalana paga uns sous fabulosos, mentre ells s'enclaustren per a adreçar-se només a reduïts cercles històrics; aquest passotisme i manca de responsabilitat social del Catedràtics públics ha desembocat en què avui en dia totes aquestes falsedats, calúmnies, mentides i tergiversacions contra En Rafael Casanova hagin arribat al punt de ser acceptades com si fossin fets verídics per determinades capes de la societat catalana. És el dret i la obligació dels Catedràtics públics demanar, exigir si cal, la paraula a la corporació pública de ràdio i televisió de Catalunya a fi de desmentir totes aquestes mentides cada vegada que siguin repetides, i tantes vegades com sigui necessari. La seva inhibició és una vergonya.

De la mateixa manera l'Enciclopèdia Catalana, màxima institució enciclopèdica del país, manté encara les entrades redactades durant la dècada dels anys 70 del passat segle XX, obviant els més de 40 anys d'investigació històrica que han transcorregut des d'aleshores, i contribuint a perpetuar dades totalment refutades i desacreditades avui en dia per la Historiografia. A tall d'exemple, de l'entrada referida a En Rafael Casanova i Comes redactada el 1973 per Joan Mercader i Riba, no n'han actualitzat ni 1 coma, malgrat haver transcorregut 4 dècades; així mateix encara ignoren la data de mort del Tinent Mariscal Joan Baptista Basset o allarguen la vida del General Comandant Villarroel fins el 1742. Fora bo que amb motiu del Tricentenari del 1714, l'Enciclopèdia Catalana aprofités l'efemèride per a realitzar una profunda revisió i actualització de les seves entrades relatives a la Guerra de Successió, entrades redactades ja fa 40 anys.

 

Biògrafs d'En Rafael Casanova i Comes

Rafel Casanova i Comes Conseller en Cap
Rafael Casanova i Comes
Conseller en Cap (1996)

La biografia de referència obra
d'En Carles Serret i Bernús

La primera publicació de dades biogràfiques sobre En Rafael Casanova data de mitjans del segle XIX, de la mà dels historiadors Víctor Balaguer (Historia de Cataluña, Las Calles de Barcelona) i Mateu Bruguera (Historia del memorable sitio i bloqueo de Barcelona); el 1905 l'historiador Salvador Sanpere ampliava dades biogràfiques i valoracions polítiques a Fin de la Nación Catalana. Totes aquestes obres però tant sols aportaven dades de l'egregi Patrici català en relació a la seva vida política entre els anys 1712-1714.

Fou l'any 1912 quan En Josep Rafael Carreras publicà el primer treball pròpiament biogràfic sobre En Rafael Casanova en l'obra Estudis biográfichs i crítichs de catalans ilustres II: Antoni de Villarroel, Rafel Casanova i Sebastià de Dalmau heròichs defensors de Barcelona en lo siti de 1713-14. En unes 20 pàgines l'historiador aportava diverses dades biogràfiques que fixaven la seva trajectòria vital. Però la dictadura militar del general Miguel Primo de Rivera aturà qualsevol nova publicació biogràfica; calgué esperar als temps de la II República Espanyola perquè l'historiador Josep Maria Casassas pogués publicar Rafael Casanova: Notícia biogràfica. Però novament una dictadura militar, ara la del general Francisco Franco, paralitzà altre vegada qualsevol nou estudi biogràfic sobre En Rafael Casanova i Comes; tant sols l'obra clandestina Volem les nostres estàtues i l'obra de Santiago Albertí L'Onze de Setembre aconseguiren de preservar-ne la memòria.

No fou fins el 1996, i a redós de les commemoracions pels 20 anys de la Diada de l'11 de Setembre del 1976, quan l'historiador Carles Serret i Bernús publicà l'obra biogràfica de referència actual sobre l'insigne heroi i patriota de 1714: Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap. També cal destacar la labor de divulgació i difusió contínua que des la Casa Museu Rafael Casanova de Moià realitza l'historiador Ramon Tarter i Fonts (Quaderns de divulgació Modilianum: Rafel Casanova).

Biografia curta

Llibre de registres de la vila de Moià
-Rafel Casanova fadrí-
Llibre de registres de la vila de Moià
La resta de la documentació local de Moià
es perdé durant un incendi el 1839 durant les
Guerres Carlines

Rafael Casanova i Comes nasqué en data indeterminada a la vila de Moià. La hipòtesi que es considera més probable avui en dia es que nasqués vers el 1660.

Nasqué en el si d'un família de pagesos terratinents dedicats a l'explotació de les seves terres a redós del subministrament de llana per a potent indústria tèxtil del Moianès de finals del segle XVII. Després de cursar els primers estudis a la seva vila natal, i trobant-se la casa pairal i les terres destinades per a l'hereu de la família, En Francesc Casanova i Comes, En Rafael fou l'únic dels altres germans mascles que fou destinat a l'estudi, essent enviat a Barcelona a cursar estudis de Dret a l'Estudi General. La carrera jurídica gaudia d'un gran prestigi intel·lectual i social a la Catalunya XVII, emparant-se en la tradició jurídica del secular règim constitucional dels estats de la Corona d'Aragó.

Malgrat que mai no perdé la vinculació amb el seu lloc de naixement, Moià, el fet d'ésser fadrí i no l'hereu féu que després dels seus anys d'infància En Rafael Casanova no tornès a viure mai més a la vila de Moià. La seva vida transcorregué sempre entre Barcelona, on tenia el seu domicili particular, i Sant Boi de Llobregat, lloc de naixement de la seva muller, Na Maria Bosch i Barba.

Es doctorà als 18 anys i exercí d'advocat a Barcelona. El 1696, amb uns 36 anys, va contraure matrimoni amb Maria Bosch i Barba, viuda i filla d'una acabalada família d'adroguers barcelonins que tenia importants propietats a Sant Boi de Llobregat. Rafael Casanova i Maria Bosch passaren a viure al carrer dels Banys Nous, n. 16 de Barcelona. Tingueren quatre fills: el primer fou Francesc –que morí el 1710–; dos bessons, Pau i Teresa –que van morir el 1704 acabats de néixer–, i el fill mitjà, Rafael Casanova i Bosch –nascut el 1701 i que fou l'únic que arribà a l'edat adulta i esdevingué l'hereu del patrimoni Bosch.

El 1704 morí de part la seva muller Maria Bosch i pocs dies després també moriren els dos bessons. L'any següent 1705 esclatà la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya i Barcelona es convertí en el principal bastió austriacista. El 1706 Rafael Casanova fou extret conseller terç de Barcelona mentre Felip V es preparava per reconquerir la ciutat. Els ministres de Carles d'Àustria li recomanaren que marxés de Barcelona, però el 30 de març de 1706 Rafael Casanova s'adreçà a Carles d'Àustria i li oferí el sacrifici de les vides dels barcelonins en la seva defensa; finalment el 2 d'abril el rei comunicà que es quedaria dins la ciutat. L'endemà les tropes borbòniques iniciaren el primer setge borbònic contra Barcelona durant el qual morí el conseller en Cap de 1705-1706 Francesc de Santjoan. Quedaren al capdavant de la ciutat el conseller segon el jurista Francesc Gallart i el conseller terç l'advocat Rafael Casanova, que governaren la ciutat amb mà dura fins que l'exèrcit borbònic aixecà el setge i fugí derrotat cap a França. L'any següent 1707 Carles d’Àustria recompensà Rafael Casanova amb el títol de «Ciutadà Honrat de Barcelona», honorat així la seva actuació al capdavant de la ciutat. Amb la seva nova posició com a Ciutadà Honrat Rafael Casanova, el fadristern immigrant de Moià, havia assolit l'elit política barcelonina. A partir d'aquell any assistí a totes les assemblees del Consell de Cent i el seu nom passà a formar part de la llista de ciutadans que podien ser sortejats per a esdevenir conseller en Cap de Barcelona, eventualitat que finalment tingué lloc el novembre de 1713.

El 1708, en virtut de la seva reputació, Rafael Casanova fou un dels designats —al costat de Manuel de Ferrer i Sitges i de Cristòfor Lledó i Carreras, dos prohoms radicals de l'austriacisme— com a representant de Barcelona per a rebre la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel durant la cerimònia de casament amb el rei Carles d'Àustria. Després d'un fallit tractat de pau el 1709, les tropes austriacistes llançaren una nova ofensiva que culminà el 1710 amb la conquesta de Madrid. Forçades a abandonar la ciutat davant l'arribada de reforços francesos, el 1711 la posició militar dels austriacistes era ja molt compromesa. El setembre d'aquell any Carles d'Àustria marxà d'Espanya per fer-se càrrec l'Imperi Austríac arran de la mort del seu germà, deixant a Barcelona a la seva esposa Elisabet com virreina. L'any següent 1712 Casanova —novament al costat del radical Manuel de Ferrer i Sitges—, assistí a una de les conferències del Tres Comuns on es debaté la situació política a la que s'estava veient abocada Catalunya. L'any següent 1713 culminaren les converses de pau amb la firma del Tractat d'Utrecht entre Espanya i Gran Bretanya, en l'article 13 del qual Felip V es comprometia a amnistiar als catalans i concedir-los, només, els mateixos drets i privilegis que els habitants de la Corona de Castella, un article que suposava de-facto la derogació de les Constitucions de Catalunya, tal com anteriorment ja havia fet amb els Furs d'Aragó i els Furs de València, consagrant així l'abolició de les lleis i institucions de tots els estats de la Corona d'Aragó que a partir d'aleshores passaven a estar sota les lleis i govern del Consell de Castella.

Carles d'Àustria recomanà als catalans acollir-se a l'indult de Felip V i davant l'evacuació general de les tropes aliades, els diputats de la Generalitat de Catalunya de 1710-1713 i el conseller en Cap de Barcelona de 1712-1713 Manuel Flix i Ferreró es resignaren a sotmetre's a Felip V. Però una facció radical de l'aristocràcia catalana encapçalada per Manuel de Ferrer i Sitges va forçar els diputats de la Generalitat a convocar pel 30 de juny de 1713 la Junta General de Braços, assenyalant que només aquesta institució era la competent per dictaminar si Catalunya s'havia de sotmetre a Felip V. Rafael Casanova assistí a les sessions del braç reial, on el 6 de juliol es resolgué que Catalunya havia de continuar la guerra en solitari, mentre que en el braç militar —estament dels aristòcrates— els vots es dividiren entre els partidaris de la submissió i els partidaris de la guerra, tot i que aquests darrers estaven dividits en dues faccions: moderats i radicals. Després d'amenaces i coaccions els partidaris de continuar la guerra triomfaren i els diputats de la Generalitat feren pública la proclamació el 9 de juliol de 1713.

La Junta de Braços nomenà una comissió de govern, la «Junta dels 36», formada majoritàriament per radicals i es renovaren els diputats de la Generalitat, també de la facció radical. Després de la proclamació Rafael Casanova continuà dins Barcelona mentre que desenes d'austriacistes en fugien denunciant que l'únic que aconseguirien els radicals seria dur Catalunya a un desastre total. La «Junta dels 36» abanderà una expedició militar que acabà en desastre l'octubre de 1713, mentre a l'interior de la ciutat es desfermaren les tensions entre els radicals i els moderats, encapçalats aquests pel conseller en Cap de Barcelona de 1712-1713 Manuel Flix i Ferreró, declarat partidari de la submissió negociada amb Felip V. Flix havia continuat en el càrrec i havia nomenat la «Junta dels 24» —d'àmbit municipal— des de la qual bloquejava els excessos dels radicals de «Junta dels 36» i els nous diputats de la Generalitat, mentre de comú acord amb l'ambaixador català a Londres Pau Ignasi Dalmases es preparava una operació per negociar la submissió de Catalunya a París.

Però la operació fou avortada el 30 de novembre de 1713 quan es procedí a la tradicional renovació dels consellers de Barcelona sortint escollit per conseller en Cap Rafael Casanova. El nou govern municipal suposà un canvi total respecte a l'anterior de Manuel Flix i Ferreró. Casanova retirà tota atribució diplomàtica a l'ambaixador Dalmases per evitar cap altre temptativa diplomàtica de negociar la submissió. Així mateix pressionà a Antonio de Villarroel, que fins aleshores havia gaudit de plena autonomia militar plantejant una estratègia conservadora que buscava guanyar temps. El nou conseller en Cap li exigí que immediatament ordenés llançar atacs continus, cada nit, contra el cordó de bloqueig per desgastar les tropes borbòniques. La guerra havia entrat en una nova fase. El càrrec de conseller en Cap duia aparellat el grau de governador militar de Barcelona i el control de la milícia gremial —la Coronela de Barcelona—, el component més nombrós de la guarnició. Amb el control de Barcelona afermat i avortada qualsevol temptativa de negociació diplomàtica, es formà una nova expedició a l'exterior sota les ordres del marquès del Poal perquè aixequés Catalunya en armes.

L'aixecament esclatà el gener del 1714, quan els borbònics intentaren cobrar un impost de guerra —les quinzenades—. A Catalunya els impostos els fixaven les Corts Catalanes, no el rei, i les recaptava la Generalitat, no l'exèrcit borbònic. L'aixecament fou reprimit per les tropes borbòniques amb una brutalitat extraordinària cremat totes les viles que s'havien negat a pagar l'impost. A finals de febrer de 1714 es produí un intent de cop d'estat a Barcelona que pretenia derrocar el govern municipal. El cop no es produí, però serví d'excusa per destituir tots els moderats de la «Junta dels 24» nomenada anteriorment per Manuel Flix, que foren rellevats pels radicals que abans havien format la «Junta del 36», alhora que els diputats radicals de la Generalitat els cedien totes les competències militars. A partir d'aleshores el conseller en Cap de Barcelona —l'alcalde de Barcelona— Rafael Casanova es convertí en el màxim mandatari polític, i militar, de Catalunya i la «Junta dels 24 de Barcelona» en el màxim òrgan de direcció de la guerra.

L'estratègia dels radicals passava per aguantar fins que Carles d'Àustria firmés la pau amb França, fet que obligaria a la retirada de les tropes franceses que ajudaven Felip V, al qual sense l'ajut francès li seria del tot impossible conquerir Barcelona. Però les pressions diplomàtiques de Felip V aconseguiren que al Tractat de Rastatt del 6 de març de 1714 no es donés donà cap solució al «Cas dels Catalans». Havent frustrat l'estratègia diplomàtica dels radicals, a la cort de Madrid es preparà un nou intent de sortida negociada al conflicte facultant al primer ministre de Felip V Jean Orry perquè negociés la submissió de Catalunya a canvi de mantenir les lleis municipals. A Barcelona les notícies de la firma del tractat de Rastatt foren inicialment confuses i es féu creure a la població que el tractat havia resultat favorable i que en breu la ciutat seria alliberada. El primer ministre de Felip V esperava trobar una ciutat abatuda i predisposada a negociar la rendició, però quan arribà a Barcelona es trobà una ciutat eufòrica que celebrava el seu imminent alliberament; el conseller en Cap Rafael Casanova i la nova «Junta dels 24» rebutjaren les propostes de Jean Orry frustrant per tercera vegada un intent de negociar la submissió de Catalunya a Felip V.

Però ja sense estratègia diplomàtica i sense esperances d'un recolzament militar exterior els dirigents radicals —els consellers de Barcelona al capdavant de la «Junta dels 24», els diputats de la Generalitat i els membres del Braç militar— tancaren files i formaren una «Junta de Teòlegs» perquè enardís al poble en la creença que lliuraven una «guerra justa» i que els salvaria un miracle final.[20] El darrer reducte d'oposició interna als radicals el formaven els militar —i més concretament— Villarroel, que quan el 1713 havia acceptat el càrrec de general comandant havia advertit que només dirigiria la defensa mentre tingués tropes suficients. Per aconseguir el control total sobre els militars els conseller de Barcelona convocaren els oficials de l'exèrcit i el 19 de maig els feren jurar «que la defensa ha es ser efectiva i inalterable fins a la darrera gota de sang en tots els habitants d'aquesta plaça». A Madrid, frustrat l'intent de negociació de Jean Orry, Felip V demanà al seu avi Lluís XIV de França que li enviés reforços i finalment el 6 de juliol del 1714 arribà davant Barcelona el mariscal Berwick, portant sota les seves ordres a l'exèrcit francès continental dotat d'artilleria pesada capaç d'abatre les muralles de la ciutat i iniciar un veritable setge militar.

Carles d'Àustria, alarmat pel radicalisme dels dirigents de Barcelona, envià a Villarroel comissions per poder negociar una capitulació si ho veia possible, mentre el seu primer ministre Ramon de Vilana Perlas ideà un pla perquè els britànics servissin de força d'interposició entrant a Barcelona per evitar l'assalt borbònic, però els militars britànics rebutjaren el pla fins que no tinguessin ordres del seu govern. El 12, 13 i 14 d'agost les tropes borbòniques llançaren diversos atacs per conquerir la ciutat però fracassaren; Berwick informà Lluís XIV que a Barcelona «els enemics es defensen com desesperats». Entre tant a Londres el miracle diplomàtic que els resistents esperaven ocorregué: la mort de la reina Anna de Gran Bretanya propicià un canvi de govern a Anglaterra. L'ambaixador català a Londres, restituït en la seva comissió, pressionà el consell de regència i aquests ordenaren a l'esquadra britànica salpar cap a Barcelona per salvar la ciutat, però les pressions diplomàtiques franceses provocaren la paralització de les ordres, que quedaren en suspens durant uns dies en espera de l'entronització del nou rei Jordi I de Gran Bretanya.

A Barcelona la situació s'havia tornat crítica car ja no hi quedaven aliments, augmentant les desercions i esclatant motins entre els barcelonins que demanaven pa.[26] Sense tropes suficients per aturar un altre assalt borbònic i evitar una carnisseria Villarroel pressionà la «Junta dels 24» perquè capitulés. El 3 de setembre, abans de llançar l'assalt definitiu, Berwick anuncià als defensors de Barcelona que tenia un proposta. Rafael Casanova convocà els Tres Comuns de Catalunya per a què prenguessin una resolució final. Es reuniren els Tres Comuns —consellers de Barcelona, diputats de la Generalitat, i oficials del Braç Militar— per separat. Davant la imminència de l'assalt borbònic Casanova convencé els membres de la «Junta dels 24» perquè intentessin guanyar temps demanant a Berwick un armistici de 12 dies a canvi d'escoltar la proposta borbònica. Quan ja quatre membres havien votat favorablement en aquest sentit, la votació quedà interrompuda perquè se'ls anuncià que els diputats de la Generalitat i els oficials del Braç Militar havien votat no escoltar la proposició borbònica fos quina fos. Per mantenir la unitat institucional Rafael Casanova demanà als que restaven per votar de la «Junta dels 24» que ho fessin en sentit contrari a allò què ell mateix havia proposat moments abans. D'aquesta manera finalment el 6 de setembre anunciaren a Berwick que «Els Tres Comuns s'han ajuntat i, considerada la proposició feta per un oficial dels enemics, responen que no volen sentir, ni admetre, cap proposició de l'enemic».

Villarroel dimití i els consellers li anunciaren que podria abandonar Barcelona quan arribés el proper comboi de Mallorca que esperaven per la matinada del 12 de setembre. Però la matinada de l'11 de setembre les tropes borbòniques llançaren l'assalt final sobre Barcelona. Rafael Casanova caigué ferit quan comandava un contraatac de la Coronela de Barcelona pel sector de Sant Pere, essent rellevat en el càrrec pel conseller segon Feliu de la Penya. Mentre estant Villarroel, reincorporat al servei, caigué ferit comandant una càrrega de cavalleria prop de la plaça del Born. Després d'unes 10 hores de combats Villarroel, atès de les ferides a la seva residència, ordenà suspendre les hostilitats sense autorització dels dirigents polítics catalans. Finalment el 12 de setembre, amb la ciutat en runes i les muralles ocupades pels borbònics, els Tres Comuns es veieren abocats a rendir-se a discreció davant Berwick. Casanova fou informat de la rendició mentre era atès a l'improvisat hospital de sang instal·lat al col·legi de Mercè. Barcelona fou ocupada el 13 de setembre de 1714. En el pacte de capitulació Berwick va concedir als caps de la rebel·lió la vida i el perdó pels delictes comesos. Quatre dies després, el 16 de setembre de 1714, foren abolits els Tres Comuns de Catalunya —Generalitat de Catalunya, el Consell de Cent de Barcelona, i el Braç militar de Catalunya—. El 20 de setembre l'exèrcit francès lliurà Barcelona al govern espanyol moment en el qual, contravenint els pactes de capitulació amb els francesos, Villarroel i altres 24 oficials de l'exèrcit català foren detinguts; entre ells el coronel Sebastià Dalmau, que en el moment de la detenció es trobava jugant a cartes amb el tinent general francès marquès de Guerchy a qui havia convidat a sopar a casa seva.

Havent empresonat als 25 caps militars per a què servissin de boc expiatori davant Felip V, els polítics com Rafael Casanova i els altres 1.100 «jefes y caudillos de la rebelión» foren castigats —no amb la presó—, sinó amb la confiscació perpètua de les seves propietats. Dirigents com Manuel de Ferrer i Sitges o Rafael Casanova continuaren vivint a Barcelona, per bé que aquest no pogué reprendre la seva activitat professional fins que es curà de la seva ferida a principis de 1715. El 1716 el capità general Francisco Pío de Saboya ordenà que fossin entregats tots els documents relacionats amb l'austriacisme per fer-los cremar i Rafael Casanova hagué d'entregar a la Reial Audiència el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona que li havia atorgat Carles d'Àustria així com les Constitucions de Catalunya de 1706. La Guerra de Successió Espanyola no finalitzà definitivament —en termes diplomàtics— fins a l'any 1725, quan es firmà el Tractat de Viena pel qual Carles d'Àustria renuncià als seus drets a la corona d'Espanya i Felip V reconegué al primer el domini sobre els antics territoris espanyols a Itàlia i a Flandes. El tractat estipulava l'alliberament dels militars empresonats el 1714 i el retorn dels béns confiscats.

Els béns de Rafael Casanova, confiscat des del 3 de desembre de 1713 —4 dies després d'ésser escollit conseller en Cap de Barcelona— li foren retornats el 31 d'octubre de 1725. Recuperada la casa pairal de Sant Boi de Llobregat, Casanova es negà que continués servint per a l'allotjament de tropes borbòniques, mantenint conflicte obert amb l'alcalde botifler de la vila. Els problemes continuaren el 1730 quan el fiscal de la Intendència General de Catalunya instà un plet contra Rafael Casanova exigint-li que havia de pagar les rendes endarrerides pels béns que havien estat confiscats per la Hisenda Reial. El 1734, amb uns 74 anys, Rafael Casanova deixà d'exercir com a advocat de la comunitat de preveres de Moià i el 1737 passà a viure a Sant Boi de Llobregat, on morí el 2 de maig de 1743 i fou enterrat en un vas sepulcral anònim de l'església de Sant Baldiri. Anys després el terra de l'església seria completament pavimentat i es perdria tot rastre del fadristern de Moià que, emigrat a Barcelona per ser advocat, havia esdevingut el seu conseller en Cap defensat les llibertats constitucionals de Catalunya fins al darrer alè contra l'absolutisme.

El 1812, un segle després 1714 i davant del fracàs polític, social i econòmic de l'absolutisme borbònic ja en plena descomposició, es convocaren les Corts de Cadis per fundar una monarquia constitucional a Espanya que posés fi a un segle de tirania absolutista. Fou en aquelles sessions constituents quan es produí la primera reivindicació pública de la memòria històrica de Rafael Casanova i de les llibertats constitucionals catalanes per part del delegat català Antoni de Capmany. Anys després l'Ajuntament de Barcelona dedicà un carrer a la seva memòria i el 1888 una estàtua en honor seu per ser el «darrer conseller en Cap, ferit en el setge d'aquesta ciutat empunyant la bandera de Santa Eulàlia en defensa de les Institucions Catalanes». El 1889 l'estàtua de Rafael Casanova es convertí en símbol de la defensa de les Institucions Catalanes quan fou el punt de concentració de la manifestació organitzada en protesta per la promulgació a Madrid de la reforma del codi civil espanyol que arraconava el dret civil català que havia sobreviscut els Decrets de Nova Planta el 1714.

El 1925 la dictadura del general Primo de Rivera abolí la Mancomunitat de Catalunya i prohibí l'homenatge a Rafael Casanova i la commemoració de l'11 de Setembre. Restablerta la democràcia es restabliren els homenatges i el 1936, en esclatar la Guerra Civil Espanyola es vindicà novament la figura de Rafael Casanova com a exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania —absolutista el 1714, feixista el 1936—. La dictadura del general Franco tornà a prohibir l'homenatge a Rafael Casanova i la commemoració de l'11 de Setembre. Restablerta la democràcia el Parlament de Catalunya declarà oficialment la commemoració de l'11 de Setembre com a Diada Nacional, durant la qual les entitats de la societat civil catalana realitzen una emotiva ofrena floral a Rafael Casanova esdevingut un símbol de la defensa de les Institucions Catalanes d'autogovern i un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania.

Llinatge Casanova

El llinatge dels Casanova procedia del mas Casanova de Sant Cugat de Gavadons, petita parròquia propera a Moià pertanyent a l’actual municipi de Collsuspina, però que en aquella època formava part del terme del castell de Tona. (RCHM-12) Andreu Casanova és el tronc més antic del llinatge, essent documentat ja al segle XIII. (RCC-21)

El 1461 la família Casanova s'establí al municipi de Moià per mitjà de la compra d’uns masos. (RCHM-12) Amb el pas dels anys els Casanova augmentaren considerablement el seu patrimoni i vers el 1650 deixaren el conreu directe de les terres i s’establiren dins de la vila de Moià, on adquiriren una casa pairal que progressivament anaren engrandint, Can Casanova. Des d'allí administraven les seves propietats, masos i terres, i es dedicaven al comerç de gra i llana subministrant a la potent indústria tèxtil de la sots-vegueria del Moianès. (RCHM-12)

L'avi d'En Rafael Casanova i Comes fou En Francesc Casanova. Aquest es casà en segones núpcies, en data indeterminada, amb Na Maria Solà de Sant Esteve; foren pares d'En Rafael Francesc Casanova i Solà (pare) nascut possiblement vers el 1625. En Rafael Francesc Casanova i Solà (pare) és indicat als arxius moianesos amb els oficis de pagès [terratinent] i comerciant. En Rafael Francesc Casanova i Solà (pare) també es dedicà al servei públic, documentant-se el 1659 que exercia com a subvicari (subveguer) de la sots-vegueria de Moià i del Moianès. (RCC-23)

Casa Museu Rafael Casanova de Moià

Casa Museu Rafael Casanova de Moià
Casa Museu Rafael Casanova, a Moià,
on nasqué En Rafael Casanova i Comes

La vila de Moià fou configurada com a municipi pel rei en Pere el Cerimoniós el 15-des-1384, quan rebé el títol de Carrer de Barcelona, passant a gaudir a partir d'aleshores de les mateixes lleis i privilegis de Barcelona. Entre el segles XVI i XVII la vila de Moià esdevingué cap de la sots-vegueria del Moianès, que esdevingué l'epicentre d'una potent expansió econòmica lligada a la indústria tèxtil i llanera, en la qual tingué un important paper el gremi de paraires. L'expansió econòmica vingué acompanyada d'un notable creixement demogràfic i del pes polític de la sots-vegueria del Moianès. (RCC-21)

La família Casanova adquirí vers el 1650 una antiga casa pairal situada al centre de la vila de Moià, just davant de l'església parroquial de Santa Maria. La casa fou ampliada successivament mitjançant la compra de les cases veïnes i esdevingué la seva residència senyorívola. Des d'allí administraven les seves propietats, masos i terres, i es dedicaven al comerç de gra i llana. (RCHM-12)

A la mort d'En Rafael Francesc Casanova i Solà (pare) († 1684), la casa pairal de la família passà a mans del fill gran i Hereu, En Francesc Casanova i Comes († 18-ago-1711), i després passà als seus descendents directes, la família Vives de Vic, fins el segle XX. (CMRC-19) A partir d’aleshores l'edifici mantingué un caràcter semipúblic, essent utilitzat durant les guerres napoleòniques com a quarter per les tropes franceses i espanyoles, també com a ajuntament i escola i, des del 1935, com a seu del Museu local de Moià. (CMRC-21)

L’any 1984 la família Vives vengué l'edifici a la Generalitat de Catalunya, que l'adquirí amb la finalitat de condicionar-lo per a usos patrimonials. L’any 1999 la Generalitat de Catalunya va adequar una part de les sales per a la visita pública amb un audiovisual sobre la biografia d'En Rafael Casanova. L'edifici també és seu del fons del Museu local de Moià, del Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià, de l’Arxiu Històric de Moià i de les oficines de gestió del Patronat de Museus de Moià. (CMRC-21) La museïtzació de Casa Museu Rafael Casanova es finalitzà dins el pla de dinamització dels monuments dissenyat pel Museu d’Història de Catalunya per al període 2005–2007, en el que s’incloïa el projecte com una de les primeres intervencions que assumia el Museu d’Història de Catalunya des que li van ser encomanades les funcions de l’antiga oficina de Monuments de la Generalitat de Catalunya. (CMRC-18)

Llinatge Comes

Casa Museu Rafael Casanova de Moià
Can Comes, a Lliçà d'Amunt

L’any 1253 Guillem Comes va comprar el mas Ubach, amb un molí i altres terres a Lliçà d’Amunt. A partir d'aleshores el mas va prendre el nom de Comes. El 1403 el batlle general de Catalunya va establir l’aigua de la riera del Tenes per al funcionament del molí fariner a favor dels Comes. A causa de la mort sense descendència de l’hereu del mas Francesc Comes l’any 1433, el batlle de la baronia de Montbui va vendre l’heretat a Pere Sabater, pagès de Santa Eulàlia de Ronçana.

En Pere Sabater el va deixar a la seva filla Margarida Sabater, la qual es va casar amb Joan Taxeu, que des d’aleshores va prendre el cognom del mas, Comes. Així es va iniciar la nova nissaga que va portar aquest cognom.

El 1576 el batlle general de Catalunya va repetir la concessió sobre l’aigua de la riera del Tenes als Comes. Al llarg del segle XVI la família Comes va prosperar econòmicament, va adquirir rendes i censos, i també va avançar socialment mitjançant el matrimoni amb d'altres nissagues benestants de la comarca. En aquest sentit fou especialment destacable el matrimoni entre N'Antic Comes i Na Margarida Ros, pubilla del mas Ros de Lliçà d’Amunt. D’aquesta manera el patrimoni familiar dels Comes es va ampliar notablement. En Joan Comes i Ros, fill i hereu, va rebre una gran propietat que va transmetre a la seva filla Maria. Na Maria Comes i Sors es va casar amb Rafael Francesc Casanova i Solà (pare), hereu de la família Casanova de Moià i personatge destacat d’aquella vila. Des d’aleshores, la família Casanova i Comes va posseir a Lliçà d'Amunt els masos de Can Comes i Can Ros, així com també el Molí d’en Comes. (LLA-MCC)

A causa del molí fariner l'hereu de la família Casanova, En Francesc Casanova i Comes, conjuntament amb En Pere Agustí i Viver, propietari del molí d’en Viver, i amb En Pere Jonch, propietari del molí d’en Sabater, van haver de pledejar per a l’usdefruit de l’aigua de la riera del Tenes necessari pel funcionament dels molins. Aquests molins prenien l’aigua mitjançant una resclosa en virtut de l’establiment concedit pel batlle general el 1403. Però el 1724, passada la Guerra de Successió, l’intendent general borbònic de Catalunya va fer cridar a Na Maria Teresa [Casanova] Sala, vídua d'En Francesc Casanova i Comes, perquè respongués a una demanda presentada per En Josep Cabot i Vendrell, propietari del molí d’en Vendrell a Santa Eulàlia de Ronçana, denunciant a la família Casanova ja que segons aquell no podien mantenir la resclosa i el rec amb el qual treien l'aigua per dur-la al seu molí. (LLA-MCC)

Can Comes és una una masia complexa que s’ha anat configurant al llarg dels segles. El nucli primitiu d’aquesta masia era una antic mas-torre, construcció molt típica entre els segles XII i XIII, i que ara queda a la part posterior. L’edifici principal del segle XVI és el que s’entén per masia clàssica: és de carener perpendicular i coberta a dues vessants iguals. A la segona meitat del segle XX, Francesc Montes va adquirir una part de la finca per tal de desenvolupar el seu negoci d’extracció d’àrids, que s’ha mantingut fins a l’actualitat, i a la dècada de 1990 va adquirir el Molí d’en Comes.

Família Casanova i Comes

En Rafael Francesc Casanova i Solà (pare) és casà, en data indeterminada, amb Na Maria Comes i Sors de la parròquia de Sant Esteve de Granollers, filla d'En Joan Comes i de N'Elena Sors. La família Comes provenia de Can Comes, de Lliçà d'Amunt, i tenia importants propietats a la zona del Vallès, aportant un ric patrimoni a la ja portentosa família Casanova. (RCHM-12) D'aquest mateix llinatges i família Comes era el Tinent Coronel Ferran Comes, del Regiment d'infanteria nº3 "Immaculada Concepció". (RCC-23)

En Rafael Francesc Casanova i Solà (pare) (~1625 - 1682) i Na Maria Comes i Sors († 1684) tingueren 11 fills tal com era típic en les famílies catalanes de l'època. No es pot determinar però l'ordre cronològic de naixença dels fills per haver-se perdut la documentació; de l'única que s'ha conservat el registre de baptisme és de Na Susanna, mentre que d'En Francesc se sap que fou el primer mascle perquè fou nomenat l'Hereu. (RCC-23)

Germans

  • Arcàngela Casanova i Comes
  • Francesc Casanova i Comes († 18-ago-1717). Hereu.
  • Dídac-Tomàs-Jaume Casanova i Comes. Frare dominic.
  • Josep Casanova i Comes ( 12-ago-1731). Sacerdot.
  • Rafael Casanova i Comes ( 2-mai-1743). Jurista.
  • Elena Casanova i Comes
  • Isabel Casanova i Comes
  • Maria Casanova i Comes
  • Salvi Casanova i Comes. Frare dominic.
  • Teresa Casanova i Comes
  • Susanna Casanova i Comes

Llinatge Bosch i Can Bosch-Barraquer a Sant Boi de Llobregat

Can Barraquer Museu de Sant Boi de Llobregat
Can Bosch-Barraquer,
a Sant Boi de Llobregat,
on visqué i morí En Rafael Casanova i Comes

Can Bosch fou un casal edificat originàriament al segle XV i que s'acabà de configurar durant el segle XVII, quan era propietat d'En Pau Bosch, casat amb Na Maria Barba, família d'adroguers de Barcelona que comptaven amb importants propietats a Sant Boi de Llobregat.

La seva filla Na Maria Bosch i Barba es casà el 22-jul-1696 amb En Rafael Casanova i Comes, ciutadà de Barcelona. El matrimoni va viure tant al seu domicili de Barcelona com a Can Bosch a Sant Boi de Llobregat. En Rafael Casanova i Comes va morir en aquesta casa el 1743.

Can Bosch fou heretat per En Rafael Casanova i Bosch (fill), i després fou heretat pel fill d'aquest, En Josep Casanova i Vinyals; al seu torn Can Bosch passà a la seva filla, Na Maria Lluïsa Casanova i Compte; aquesta es casà amb Joan Antoni de Barraquer i de Llauder, qui heretà la propietat santboiana de Can Bosch després de la mort prematura de la seva muller el 1824. A partir d'aleshores Can Bosch passà a denominar-se Can Barraquer. (RCC-134)

El 1811 un incendi havia deixat l'edifici molt malmès, fet que obligà a fer-hi obres de reconstrucció, que són les que van acabar de donar-li la seva fesomia actual, per bé que la façana conserva diversos elements tardo-gòtics i renaixentistes originals. Avui en dia Can Bosch-Barraquer és la seu del Museu de Sant Boi de Llobregat, on s'hi acull l'exposició permanent Rafael Casanova i el seu temps.

Família Casanova i Bosch

En Rafael Casanova i Comes i Na Maria Bosch i Barba es casaren el 22-jul-1696. La seva muller morí abruptament el 29-des-1704, quan el matrimoni només havia tingut 4 fills, dels quals tampoc es pot determinar la seva data de naixença per la crema de la documentació que hi havia a l'arxiu de Sant Boi de Llobregat el jul-1936:

Fills

  • Francesc Casanova i Bosch († 1710) [mort en pupilar edat ~12~13anys] (RCC-33)
  • Rafael Casanova i Bosch (1701-1768)
  • Pau i Teresa, dos bessons que moriren infants

Per una carta del 9-abr-1728 se sap que vers el feb-1714, el seu únic fill viu Rafael Casanova i Bosch, era alferes/cadet en la 2ª companyia de granaders del regiment d'infanteria nº3 "Immaculada Concepció de la Verge Maria", comandada pel capità Josep Parés, i que tenia aleshores (feb-1714) una edat de 13 anys, havent nascut per tant vers el 1701. L'historiador Pere Voltes consigna exactament la data del 7-mar-1701.

La Casa d'En Rafael Casanova a Barcelona

Tot i que Rafael Casanova nasqué a Moià, en la casa d'aquella vila tant sols hi visqué fins a la adolescència, i mai no fou de la seva propietat sinó del seu germà major i hereu.

I tot i que morí a Sant Boi de Llobregat, en la casa d'aquella vila només hi residí els darrers 6 o 9 anys de la seva vellesa, i mai no fou de la seva propietat car era del seu sogre, i llavors del seu fill.

Des del 1696, quan En Rafael Casanova es casà amb la seva muller Na Maria Bosch, ambdós visqueren sempre de lloguer a la casa situada al carrer dels Banys Nous nº16 -propietat d'En Baltasar de Vallgornera, òlim de Llunes, donzell d'Olot nascut a Barcelona-.

Casa del Carrer dels Banys Nous nº16
Casa del Carrer dels Banys Nous nº16 a Barcelona,
propietat d'En Baltasar de Vallgornera,
on visqué de lloguer En Rafael Casanova i Comes des del 1696 fins, al menys, el 1725

El mai-1716, segons es detalla en el registre Cadastral, Rafael Casanova i Comes hi continuava residint amb un fill (Rafael Casanova i Bosch), un mestre, i dues criades. El lloguer anual era de 40 lliures i la casa estava valorada en 600 lliures. Es descrivia formada per planta baixa amb entrada, estudis i estable; planta primera amb cuina, terraplè o jardí terraplenat, dues sales i tres estances (de les quals dues inhabitables per causa de les bombes del setges); i planta segona, amb quatre estances (de les quals tres inhabitables per les bombes). La part del darrere de la casa donava a la muralla romana i a una de les seves torres. (SA-743)

Per les llibretes de comunió pasqual de la parròquia de Santa Maria del Pi es constata que el 1693 encara no hi residia Rafael Casanova. Però en la següent llibreta conservada, la de 1700, ja hi apareix residint Rafael Casanova, la seva muller Maria [Casanova] Bosch, Maria Mongay, Victòria Beyra i Baltasar de Llunes (propietari)

En la llibreta de 1701 Rafael Casanova, la seva muller Maria [Casanova] Bosch, el seu sogre Pau Bosch, Pere Farrés, Victòria Beyra, Maria Mongay, Margarida Batlle i Cecília Cases.

En la llibreta de 1702 Rafael Casanova, la seva muller Maria [Casanova] Bosch, el seu sogre Pau Bosch, Pere Farrés, Victòria Beyra, Cecília Cases i Francisca Bordes.

En la llibreta de 1703 Rafael Casanova, la seva muller Maria [Casanova] Bosch, el seu sogre Pau Bosch, Victòria Beyra, Maria Pla, Cecília Cases i Joan [Costa].

En la llibreta de 1704 Rafael Casanova, la seva muller Maria [Casanova] Bosch, el seu sogre Pau Bosch, Maria Pla, Victòria Beyra, Joan Costa, Cecília Cases.

En la llibreta de 1705 Rafael Casanova, ja sense la seva muller que havia mort, el seu sogre Pau Bosch, Pau Pasqual, Andreu Blanch, Maria Pla, Cecília Cases, Serafina Borràs i Susanna Fornells.

En la llibreta de 1706 Rafael Casanova, el seu sogre Pau Bosch, Baltasar de Llunes (propietari) Andreu Blanch, Cecília Cases, Susanna Fornells, Victòria Beyra, Manuel Fornells.

En la llibreta de 1707 Rafael Casanova, el seu sogre Pau Bosch, Andreu Blanch, Susanna Fornells, Maria Fornells, Eulàlia Puig i Pau Serra.

En la llibreta de 1715 Rafael Casanova, el seu fill Rafael Casanova i Bosch, Andreu Blanch, Maria Campà, Guillem Vadel, Diego Marín i Paula Pintó.

En la llibreta de 1716 Rafael Casanova, el seu fill Rafael Casanova i Bosch, Andreu Blanch, Maria Campà, Guillem Vadel i Paula Pintó.

En la llibreta de 1717 Rafael Casanova, el seu fill Rafael Casanova i Bosch, Maria Campà, Guillem Vadel i Paula Pintó.

En la llibreta de 1718 Rafael Casanova, el seu fill Rafael Casanova i Bosch, Maria Campà, Guillem Vadel i Paula Pintó.

Casa del Carrer dels Banys Nous nº16
Casa de la Plaça del Pi nº5
on -suposadament-
segons Rafael Carreras Bulbena,
visqué En Rafael Casanova a partir del 1725

Segons l'historiador Rafael Carreras Bulbena, a partir del 1725 Rafael Casanovas i Comes, i el seu fill Rafael Casanova i Bosch es traslladaren a viure a la casa de la Plaça del Pi nº5.

 

~1660. Hipotètic naixement d'En Rafael Casanova i Comes a Moià

Segons la hipòtesi de l'historiador Josep Maria Casassa, seguida per l'historiador Carles Serret i Bernús, En Rafael Casanova i Comes va néixer poc abans, o molt poc després del 1660. (RCHM-28)

1672. És padrí de la seva germana Susanna i En Rafael és estudiant de gramàtica

El 1672 fou padrí de la seva germana Susanna i en la fe de baptisme es detalla que en aquella data En Rafael Casanova era estudiant de gramàtica. (RCHM-12)

1678, novembre. La seva mare fa testament i En Rafael ja és Doctor a Barcelona

El nov-1678 Na Maria Comes i Sors fa testament, nomenat marmessors al seu marit i als seus fills Francesc i Rafael. (RCC-23) En el testament s'esmenta que tant En Rafael com el seu germà Josep estan establerts a Barcelona.

Segons l'historiador Carles Serret i Bernús, en aquest document del 1678 conservat a l'arxiu de Moià, ja es calificaria a En Rafael Casanova i Comes com a «doctor». (RCHM-28) De ser certa la hipòtesi del naixement el 1660, tindria 18 anys, edat de la doctoració normal a l'època.

Els catedràtics de Dret de l'Estudi General de Barcelona, eren aleshores: (RCHM-28)

En Dret Civil:

  • Dr. Francesc Solanes
  • Dr. Francesc Rius i de Bruniquer
  • Dr. Francesc Borràs

En Dret Canònic:

  • Dr. Miquel Esmandia
  • Dr. Bonaventura Macià

1682, 6-març. El seu pare fa testament

El 6-mar-1682 En Rafael Casanova i Solà (pare) fa testament. (RCC-23)

1682, 21-març. El seu pare és enterrat

El 21-mar-1682 En Rafael Casanova i Solà (pare) és enterrat al vas sepulcral de la família situat a la capella del Roser, a l'església parroquial de Santa Maria de Moià. Els marmessors foren els seus fills Francesc -l'hereu-, Rafael -doctor en lleis-, Josep -estudiant de filosofia- i Arcàngela. (RCC-23)

1684. La seva mare mor

Malgrat haver testat ja el 1678, Na Maria Comes i Sors sobrevisqué el seu marit i morí el 1684 essent enterrada al vas sepulcral de la família situat a la capella del Roser, a l'església parroquial de Santa Maria de Moià. (RCC-23)

1685, 3-març. La seva futura muller, Maria Bosch, es casa amb Josep Campllonch

El 3-mar-1685 Maria Bosch i Barba es casà en primeres núpcies amb el Doctor en medicina Josep Campllonch i Puig. El seu pare Pau Bosch li donà de dot 500 dobles (equivalents a 2.750 lliures barcelonines). Al dia següent el seu germà Dr. Pau Bosch, augmentà la dot en 2.000 lliures amb la condició especial que fossin pels fills que nasquessin del matrimoni. (IVRIS-ALEGATIO-1733)

1687, 21-març. El seu germà, En Francesc Casanova, nomenat Ciutadà Honrat

El 21-mar-1687, el seu germà, i hereu, En Francesc Casanova i Comes rebé privilegi Ciutadà Honrat per Carles II. (RCC-135)

1687-1689. Revolta Gorreta

Entre 1687-1689 va esclatar la Revolta Gorreta. Finalitzada la revolta alguns cabdills s'exiliaren a França entrant al servei de la Casa de Borbó.

1694, 23-maig. Maria Bosch queda vídua de Josep Campllonch i Puig

El 23-mai-1694 Maria Bosch i Barba queda vídua al morir el Doctor en medicina Josep Campllonch i Puig del qual havia tingut un fill de nom Josep Campllonch. (IVRIS-ALEGATIO-1733)

1696, 22-juliol. Es casa amb Na Maria Bosch i Barba a Barcelona

El 22-jul-1696 el Dr. Rafael Casanova i Comes, doctor en ambdós drets i advocat en exercici, va contraure matrimoni («entrà de pubill») amb la pubilla de Can Bosch, Na Maria Bosch i Barba, filla d'En Pau Bosch i de Na Maria Barba, adroguers de Barcelona que comptaven amb importants propietats a Sant Boi de Llobregat. Na Maria Bosch i Barba havia quedat vídua del Dr. en medicina Josep Campllonch i Puig, amb el qual havia tingut un fill, Josep. (RCC-31)

Les noces entre En Rafael i Na Maria es celebraren a l'antiga església de Sant Jaume de Barcelona i la cerimònia fou oficiada pel Doctor Mossen Pau Bosch, germà de Na Maria, seguint una antiquíssima tradició religiosa. Els testimonis per part de la núvia foren En Josep Bosch i En Ramon Priu, pagesos [terratinents] de la vila de Sant Boi de Llobregat i que al llarg del segle XVII havien estat Jurats i Batlles de la Universitat (municipi) d'aquella vila. (RCC-31)

Als capítols matrimonials, signats el 7-ago-1696, la família Bosch va aportar com a dot de la seva filla les mateixes 500 dobles (equivalents a 2.750 lliures barcelonines) del seu primer matrimoni i que li haurien d'haver estat restituides. Casanova només rebé 138 dobles (equivalents a 759 lliures barcelonines) foren en efectiu monetari i algunes transmissions patrimonials. Pau Bosch (pare) va reforçar la posició econòmica de la seva filla amb una dotació de 2.200 lliures destinada -en exclusiva- als fills que el matrimoni pogués tenir. Com a dada orientativa, cal tenir present que els ingressos anuals del Comú (ajuntament) de Sant Boi eren de 1.000 lliures anuals. El patrimoni traspassat per la família Bosch a la seva filla i els futurs néts equivalia als pressupost anual de 5 anys d'una vila petita com era Sant Boi de Llobregat. (RCC-32) (IVRIS-ALEGATIO-1733)

[Segons Carreras Bulbena] (RCC-32) El matrimoni Casanova-Bosch va passar a viure al carrer dels Banys Nous, a la vora de l'església de Sant Jaume de Barcelona, mentre que la casa pairal d'estil gòtic tardà de Sant Boi de Llobregat restà com residència estival. (RCC-37)

1696, agost. Activitat professional a Sant Boi de Llobregat

L'ago-1696 es documenta l'activitat professional del Dr. Rafael Casanova a Sant Boi de Llobregat, lloc on el matrimoni tenia la casa pairal d'estil gòtic tardà com residència estival. (RCC-37)

1697, 7-gener. Rafael Casanova reconeix un deute amb el seu germà

El 7-gen-1697 Rafael Casnova va anar al notari Vicenç Gavarró on va reconèixer que havia rebut diners del seu germà Francesc Casanova. (SA-744)

1697, agost. Inici del Setge francès de Barcelona de 1697

El 1697 s'inicia el Setge francès de Barcelona de 1697

1697, 20-setembre. Pau de Ryswick. Fi de la Guerra dels 9 anys

El 20-set-1697 finalitza la Guerra dels 9 anys amb la Pau de Rjswick

1697, 20-setembre. Na Maria Bosch i Barba atorga poders en favor del seu marit

El 20-set-1697 Na Maria Bosch i Barba atorgà poders en favor del seu marit. (RCC-32)

1697, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1697, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Fèlix Boneu
  • Conseller Segon: Francesc Nicolau de Santjoan
  • Conseller Tercer: Magí Mercader
  • Conseller Quart: Onofre Sidós
  • Conseller Cinquè: Jaume Salvador
  • Conseller Sisè: Simó Ribot

1698, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1698, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Joan Magí Barrera
  • Conseller Segon: Francesc Oriols
  • Conseller Tercer: Josep de Magarola
  • Conseller Quart: Josep Aparici
  • Conseller Cinquè: Bartomeu Roig
  • Conseller Sisè: Francesc Ferran

1699, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1699, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Alexandre de Boixadors
  • Conseller Segon: Francesc Llauder
  • Conseller Tercer: Gerònim Salvador
  • Conseller Quart: Francesc Bassols
  • Conseller Cinquè: Pere Torner
  • Conseller Sisè: Bernat Miró

1700, 19-maig. Mort Doctor Mossèn Pau Bosch, germà de Maria Bosch

El 19-mai-1700 morí el Doctor Mossèn Pau Bosch, germà de Maria Bosch. (IVRIS-ALEGATIO-1733)

1700, 16-juny. En Pau Bosch atorga poders en favor del seu gendre

El 16-jun-1700 En Pau Bosch atorgà poders en favor del seu gendre Rafael Casanova nomenant-lo procurador. (RCC-32) (SA-744)

1700, 1-juliol. Na Maria Bosch Bosch atorga poders en favor del seu marit

El 1-jul-1700 Na Maria Bosch atorgà poders en favor del seu marit Rafael Casanova nomenant-lo procurador. (SA-744)

1700, 1-novembre. Mor el rei Carles II

El 1-nov-1700 mor el rei Carles II

1700, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1700, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Josep Company
  • Conseller Segon: Carles Vila
  • Conseller Tercer: Gerònim Francesc Mascaró
  • Conseller Quart: Miquel Colomer
  • Conseller Cinquè: Sever March
  • Conseller Sisè: Macià Ros

1701. Activitat professional relacionada amb Moià

El 1701 es documenta l'activitat professional del Dr. Rafael Casanova a Moià, la seva vila natal i lloc de residència de la seva família, com a advocat de la Comunitat de Preveres de l'església de Santa Maria de Moià. (RCC-37)

1701, 30-gener. Na Maria Bosch Bosch fa testament

El 30-gen-1701 Na Maria Bosch féu testament trobant-se amb bona salut. Deixava 135 dobles d'or al seu caríssim mariti li llegava les joies que l'espòs li havia regalat quan es casaren "desitjant corresponde ab igualtat ab carinyo y voluntat me ha sempre tingut dit marit". La resta de béns eren a parts iguals pels seus fills En Josep Campllonch i Bosch, En Francesc Casanova i Boch "i també al pòstumo o prenyat que aporto en mon ventre si a llum previndrà" (Rafael Casanova i Bosch). (SA-744)

1701, 7-març. Neix el seu fill Rafael Casanova i Bosch

[L'historiador Pere Voltes consigna la data del 7-mar-1701]

Per una carta del 9-abr-1728 se sap que vers el feb-1714, el seu únic fill viu Rafael Casanova i Bosch, era alferes o cadet en la 2ª companyia de granaders del regiment d'infanteria nº3 "Immaculada Concepció de la Verge Maria", comandada pel capità Josep Parés, i que tenia aleshores (feb-1714) una edat de 13 anys, havent nascut per tant vers el 1701.

1701, 18-maig. Felip V jura com a sobirà a Madrid

El 18-maig-1701, a Madrid al Convent de Sant Jerónimo, el Duc d'Anjou, ara Felip V, jura com a nou sobirà de la Monarquia Hispànica.

1701, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1701, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Fèlix Boneu
  • Conseller Segon: Pau Lledó i Dalmases
  • Conseller Tercer: Joan de Ponsich i Monjo
  • Conseller Quart: Onofre Sidós
  • Conseller Cinquè: Pere Màrtir Castells
  • Conseller Sisè: Joan Nadal

1702. Activitat professional relacionada amb Moià

El 1702 es documenta l'activitat professional del Dr. Rafael Casanova a Moià, la seva vila natal i lloc de residència de la seva família, com a advocat de la Comunitat de Preveres de l'església de Santa Maria de Moià. (RCC-37)

1702, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1702, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Antoni de Valencià
  • Conseller Segon: Josep Areny i Garriga
  • Conseller Tercer: Francesc Fornaguera
  • Conseller Quart: Jaume Texidor
  • Conseller Cinquè: Marià Rondó
  • Conseller Sisè: Joan Vieta

1703. Activitat professional relacionada amb Moià

El 1703 es documenta l'activitat professional del Dr. Rafael Casanova a Moià, la seva vila natal i lloc de residència de la seva família, com a advocat de la Comunitat de Preveres de l'església de Santa Maria de Moià. (RCC-37)

1703. El seu germà, En Francesc Casanova i Comes, nomenat Cavaller

El 1703, el seu germà i hereu En Francesc Casanova i Comes fou nomenat Cavaller del Principat de Catalunya. (RCC-135)

1703, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1703, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Francesc Costa
  • Conseller Segon: Gabriel Francesc Bória
  • Conseller Tercer: Honorat Pallejà i Riera
  • Conseller Quart: Pau Sayol
  • Conseller Cinquè: Mateu Ereu
  • Conseller Sisè: Josep Solà

1704, febrer. Activitat professional

El feb-1704 es documenta el cobrament de la quota fixa de 5 lliures com a advocat de la Comunitat de Preveres de l'església de Santa Maria de Moià. (RCC-37)

El feb-1704 es documenta el cobrament de 66 lliures per les tasques fetes en la causa duta contra el Marquès de Castellbell Josep Amat i Planella, qui havia estat membre de l'Acadèmia dels Desconfiats, i esdevingué un prominent botifler al servei de Felip V. (RCC-39)

1704, 27-mai ~1704, 1-jun. Complot austriacista de 1704

Hi ha un la conjura austriacista a l'interior de Barcelona per obrir les portes de la ciutat durant el Desembarcament confederat a Barcelona

1704, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1703, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Josep Company
  • Conseller Segon: Cristòfor Lledó i Carreras
  • Conseller Tercer: Antoni Sunyer i Belloch
  • Conseller Quart: Francesc Font
  • Conseller Cinquè: Josep Saurina
  • Conseller Sisè: Bartomeu Oliver

1704, 29-desembre. Mor la seva muller Na Maria Bosch i 2 fills bessons (RCC-33)

[L'historiador Rafael Carreras aporta la data del 29-des-1704 extreta de les dades presentades pel Dr. Rafael Casanova i Bosch en el seu plet amb Josep Campllonch] (IVRIS-ALEGATIO-1733)

[L'historiador Pere Voltes consigna, erròniament, la data del 20-des-1705]

El 29-des-1704 morí la seva muller Na Maria Bosch i Barba. L'historiador Carles Serret i Bernús proposa 2 hipòtesis:

  • conseqüència directa del naixement dels 2 bessons Pau i Teresa
  • o com que aquests 2 bessons també moriren petits, la mort de la seva mare ocorregué després d'una llarga malaltia.

En el seu testament fet el 30-gen-1701 Maria Bosch deixava com a hereus a parts iguals els seus tres fills: Josep Campllonch i Francesc i Rafael Casanova. (IVRIS-ALEGATIO-1733)

1705. Activitat professional per a la Comunitat de Preveres de Moià

El 1705 es documenta l'activitat professional del Dr. Rafael Casanova com a advocat de la Comunitat de Preveres de l'església de Santa Maria de Moià. (RCC-39)

1705, 3-maig [Fires de la Santa Creu], 15:00h. Inici de l'Aixecament Militar Austriacista

El 3-mai-1704, a les 15:00h, a la Plaça de Vic en dia de mercat comarcal degut a les Fires de la Santa Creu, En Jaume Puig de Perafita ordí un engany per commoure la ciutat: es féu enviar a si mateix una carta exprés com si provingués de Barcelona i disposà que se li entregués estant enmig de la multitud. Quan aquesta li arribà, la llegí com estranyat i digué: "Senyors, en aquesta m'avisen que el Virrei Velasco ha manat marxar 400 cavalls per entrar en aquesta Ciutat. Si no ens posem en defensa, la Ciutat i nosaltres estem perduts". (GJMHMC-62)

A aquesta veu la major part del poble agafà les armes i es tancaren les portes de la Vic.

1705, 19-20-agost. Les tropes vigatanes comencen la marxa sobre Barcelona (ELTC)

El 19-20-ago-1705 les tropes vigatanes començaren a avançar sobre Barcelona prenent la obediència de les viles fins a Sarrià i expulsant als fusellers que encara restaven favorables al Virrei Velasco.

1705, 20-agost. Francesc Casanova hereu universal de Pau Bosch

El 20-ago-1705 Pau Bosch féu donació universal de tots els seus béns al seu nét Francesc Casanova i Bosch amb la condició que si moria sense fills el patrimoni passaria al seu germà petit Rafael Casanova i Bosch. (IVRIS-ALEGATIO-1733)

1705, 26-agost ~ 1705, 14-octubre. Setge Austriacista de Barcelona

El 26-ago-1705 s'inicià el Setge Austriacista de Barcelona

1705, 9-octubre. Les tropes borbòniques de Barcelona capitulen

El 9-oct-1705 la guarnició borbònica de Barcelona capitula.

1705, 30-novembre, Diada de Sant Andreu. No es fa extracció

El 30-nov-1705, Diada de Sant Andreu, i data en què secularment s'extreien els nous Consellers de Barcelona, no es pogué procedir amb el cerimonial d'extracció. El procediment es va realitzar el 3-des-1705. (RCC-41)

1705, 3-desembre. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 3-des-1705 foren extrets els Conseller de Barcelona: (RCC-41)

  • Conseller en Cap: Francesc Nicolau de Santjoan † 22-maig-1706
  • Conseller Segon: Francesc Gallart i Pastor (Ciutadà)
  • Conseller Tercer: Jacint Lloredà (Ciutadà) † 18-gen-1706
  • Conseller Quart: Francesc Antoni Vidal (Mercader)
  • Conseller Cinquè: Isidre Famades i Morell (Notari Públic)
  • Conseller Sisè: Pau Girau (Grau) (Hortolà)

1706, 14-18-gener. Mort del Conseller Tercer de Barcelona

Entre el 14-18-gen-1705 el Dietari del Consell de Cent recollí la malaltia, defunció i enterrament del Conseller Tercer de Barcelona Jacint Lloredà: (RCC-44)

1706, 25-gener. Extracció del nou Conseller Tercer de Barcelona

El 25-gen-1705 fou extret el nou Conseller Tercer de Barcelona: (RCC-44)

  • Conseller Tercer: Rafael Casanova i Comes

Acte seguit, per part de la Ciutat, anaren a casa seva a donar-li la enhorabona el Dr. Salvador Massanés de Ribera i el militar Rafael de Nabona. De ser certa la hipòtesi del naixement vers el 1660, En Rafael Casanova i Comes tenia aleshores 46 anys.

Les atribucions ordinàries del càrrec de Conseller Tercer eren les relacionades amb l'abastament de la Ciutat. (RCC-52)

1706, 27-gener. Sol·licitud per efectuar el Jurament com a Conseller Tercer

El Dr. Rafael Casanova i Comes acceptà el nomenament i dos dies després, el 27-gen-1706 envià a N'Anton de València -que vivia en una casa pròpia al carrer dels Banys Nous, a la cantonada amb el carrer de l'Ave Maria, molt propera a on vivia Rafael Casanova-, i a En Baltasar de Vallgornera òlim de Llunés -propietari de la casa on Rafael Casanova vivia de lloguer i a qui havia nomenat procurador- a la Casa de la Ciutat per anunciar que el dia següent estaria a punt per a efectuar el Jurament com Conseller Tercer de Barcelona i sol·licitava al consistori hora per a efectuar-lo. (SA-745)

L'Excel·lentíssim Conseller en Cap Francesc Nicolau de Santjoan agraí l'atenció i respongué que el Consistori estaria reunit i preparat per a l'endemà. (RCC-44)

1706, 28-gener, 10:00h-11:00h. Jurament com a Conseller Tercer

El 28-gen-1706, entre les 10:00h-11:00h el Dr. Rafael Casanova i Comes anà amb cotxe [de cavalls] a la Casa de la Ciutat i fou rebut a la porta per l'Escrivà Racional i altres oficials del Consell de Cent. Des d'allí fou acompanyat a la capella, la qual estava preparada per a l'ocasió, i hi féu oració. Seguidament entrà al consistori on fou rebut pels Excel·lentíssim Senyors Consellers de la Ciutat de Barcelona. Seguidament entraren tots a la capella on oïren la missa i finalment entraren de nou al consistori. Seguint el rigorós protocol, allí el Dr. Rafael Casanova i Comes efectuà el jurament com a Conseller i escoltà l'acostumada sentència d'excomunicació que li seria aplicada si no procedia amb rigor com a Conseller de Barcelona. (RCC-44)

1706, 29-gener. Sessió ordinària del Consell de Cent

El 29-gen-1706 l'Excel·lentíssim Conseller Tercer Rafael Casanova participà en una sessió ordinària del Consell de Cent. (RCC-45)

1706, 30-gener. Encapçala l'ambaixada a Sa Majestat Catòlica En Carles III

El 30-gen-1706, per absència del Conseller en Cap i el Conseller Segon, l'Excel·lentíssim Conseller Tercer Rafael Casanova presidí l'ambaixada (delegació) de la Ciutat enviada a Sa Majestat Catòlica el Rei En Carles III per defensar la posició de la Ciutat en un afer jurídico-impositiu. (RCC-45)

1706, febrer. Servei públic a Barcelona (RCC-45)

El feb-1706 participà en les sessions ordinàries del Consell de Cent, així com també en la resta de serveis públics dels Consellers de la Ciutat de Barcelona:

  • 7-feb-1706: Reunió amb el rei Carles III per rebre el privilegi de les Insaculacions
  • 8-feb-1706: Ambaixada al rei Carles III notificant-li el préstec de 75.000 peces de vuit
  • 15-feb-1706: Ambaixada al rei Carles III sobre els articles de les Corts Generals de Catalunya
  • 16-feb-1706: Ambaixada al rei Carles III sobre la Coronela de Barcelona
  • 20-feb-1706: Cerimònia dels Consellers a la seu catedralícia de Barcelona
  • 26-feb-1706: Visita a l'Hospital de la Santa Creu
  • 27-feb-1706: Cerimònia dels Consellers a la seu catedralícia de Barcelona

1706, març. Servei públic a Barcelona (RCC-45)

El mar-1706 participà en les sessions ordinàries del Consell de Cent, així com també en la resta de serveis públics dels Consellers de la Ciutat de Barcelona:

  • 11-mar-1706: Presideix ambaixada al rei Carles III per afers jurídico-impositius
  • 12-mar-1706: Presideix visita a l'Hospital de la Santa Creu
  • 20-mar-1706: Presideix visita a Seu catedralícia de Barcelona
  • 25-mar-1706: Presideix ambaixada al Comte d'Assumara ambaixador de Portugal
  • 30-mar-1706: Presideix ambaixada al rei Carles III oferint-li en nom de la Ciutat el sacrifici de les seves vides en el seu servei

1706, 30-març. El Conseller Casanova ofereix sacrifici de vides en servei del rei

El 30-mar-1706 el L'Excel·lentíssim Conseller Tercer Rafael Casanova presidí l'ambaixada de la Ciutat enviada a Sa Majestat Catòlica el rei En Carles oferint-li en nom de Barcelona el sacrifici de les seves vides en servei del rei. (RCC-45)

1706, 31-març. El poble barceloní clama perquè surti la Bandera de Santa Eulàlia

El 31-mar-1706 el poble barceloní començà a reclamar la sortida de la Bandera de Santa Eulàlia i un part dels esvalotadors anaren a la Catedral i començaren a fer sonar les campanes. (RCC-46)

1706, 31-març. Els Consellers Segon i Tercer treuen la Bandera Gran de Santa Eulàlia

El 31-mar-1706, davant la impossibilitat dels Consellers per aturar el fervor popular, L'Excel·lentíssim Conseller Segon Francesc Gallart i Pastor, i l'Excel·lentíssim Conseller Tercer Rafael Casanova i Comes, acompanyats per diferents prohoms del Braç Militar de Catalunya i persones de tots els estaments, tragueren la Bandera Gran de Santa Eulàlia de la Catedral de Barcelona, i la portaren a la Casa de la Ciutat, on fou enarborada i posada en la finestra que està sobre el portal. (RCC-46)

1706, 31-març. El Conseller Casanova enarbora la Bandera Petita de Santa Eulàlia

El 31-mar-1706 l'Excel·lentíssim Conseller Tercer Rafael Casanova retirà la Bandera Gran de Santa Eulàlia de la Catedral, i enarborà la Bandera Petita de Santa Eulàlia que estava a la Casa de la Ciutat, penjant-la en el mateix lloc on havia estava anteriorment la gran.

Seguidament s'ordenà a la companyia de Notaris Públics de la Coronela de Barcelona que formés cos de guàrdia sota la Bandera de Santa Eulàlia fins a la nit, quan la Bandera fou retirada i col·locada a la capella de la Casa de la Ciutat. (RCC-46)

1706, 2-abril. El rei Carles III comunica que es quedarà dins de Barcelona

El 2-abr-1706 foren presentades davant del Consell de Cent, 2 cartes de Sa Majestat Catòlica En Carles III en les que manifestava que no abandonaria Barcelona malgrat els consells dels seus ministres sinó que, tot el contrari, restaria dins la Ciutat amb la voluntat d'encapçalar les tropes que havien de lluitar conta la invasió borbònica del Principat de Catalunya. (RCC-46)

1706, 3-abril ~ 12-maig. Setge borbònic de Barcelona de 1706

Del 3-abr-1706 al 12-mai-1706, Setge borbònic de Barcelona de 1706

Setge borbònic de Barcelona de 1706
Setge borbònic de Barcelona de 1706
-Campament borbònic-

Autor: Jean Pierre von Bredael
Font: Kunsthistoriches Mueseum, Viena
Detalls: KHM, 2709

1706, 3-abril. El Conseller Casanova agraeix la voluntat de Carles III

El 3-abr-1706 l'Excel·lentíssim Conseller Tercer Rafael Casanova encapçalà una ambaixada de la Ciutat a Sa Majestat Catòlica En Carles III agraint en nom de la Ciutat la seva resolució de quedar-se dins Barcelona, i oferint-li novament «de part de la present Ciutat i particulars de ella sacrificar gustosament ses vides i hisendes per quant sia del major reial servei de Sa Magestat i resguard de Sa reial Persona.» (RCC-46)

1706, abril. Servei públic relacionat amb temes militars del Setge borbònic

El abr-1706 el servei públic del Consell de Cent es centrà en els temes militars relacionats amb el Setge borbònic de Barcelona de 1706. (RCC-47)

1706, 15-abril. Comença el bombardeig amb bombes incendiàries contra Barcelona

El 15-abr-1706 les tropes borbòniques començaren a bombardejar la ciutat amb bombes incendiàries. (RCC-47)

Setge borbònic de Barcelona de 1706
Setge borbònic de Barcelona de 1706
-Trinxeres borbòniques cap a la Fortalesa de Montjuïc-

Autor:
Font: ICC
Detalls: Grundriss der aprochen vor Barcelone anno 1706

1706, 21-abr, ~21:00h. Assalt borbònic a Montjuïc

El 21-abr-1706, ~21:00h, les tropes borbòniques llancen un assalt contra les obres exteriors de la Fortalesa de Montjuïc, i les ocuparen. (NH2-92)

1706, 21-abril, ~24:00h. Inquietud entre els barcelonins

El 21-abr-1706, ~24:00h prengué la inquietud entre la població civil barcelonina i s'estengué el rumor que les tropes que havien de defensar Montjuïc havien abandonat la fortalesa i tenien intenció de trair la Ciutat. (RCC-47)

1706, 21-abril, nit. Dos Consellers intenten parlar amb el rei Carles III

El 21-abr-1706, per la nit, dos Consellers intentaren parlar amb el rei Carles III però el Príncep de Liechtenstein els respongué que el Comte d'Uhlefelt es trobava amb les seves tropes a Montjuïc; tot i així no s'està de reconèixer que a Montjuïc hi havia hagut algun descuit. (RCC-47)

1706, 22-abril, matinada. Consell militar i es decideix evacuar el Castellet

El 22-abr-1706, matinada, es tingué consell militar i es decidí evacuar el Castellet exterior de la Fortalesa de Montjuïc, perquè en la seva defensa es minoraria molt la tropa. (NH2-93)

1706, 22-abril, matinada. Es difon el rumor que s'abandona Montjuïc

El 22-abr-1706, matinada, les dones barcelonines que pujaven habitualment queviures i subministraments a Montjuïc, en veure que es retiraven els pertrets del Castellet, suposaren que les tropes es retiraven de la Fortalesa de Montjuïc. (NH2-93)

1706, 22-abril, 04:00h. La campana de la Catedral toca a sometent

El 22-abr-1706, 04:00h de la matinada, mentre l'Excel·lentíssim Conseller Tercer Rafael Casanova exposava al Consell de Cent els fets ocorreguts durant la nit, començà a sonar la Campana dita Tomàs de la catedral de Barcelona a sometent. I acudiren part del Consellers i prohoms del Braç Militar, aturaren les campanades, i retornaren a la Casa de la Ciutat . (RCC-47)

1706, 22-abril, 7:00h. Sollevament entre els barcelonins

El 22-abr-1706, 7:00h les dones barcelonines que pujaven habitualment queviures i subministraments a Montjuïc, en veure que es retiraven els pertrets del Castellet, suposaren que les tropes es retiraven de la Fortalesa de Montjuïc. Quan tornaren a baixar a la Ciutat començaren a difondre el rumor i a cridar «A les armes, a les armes germans, que desemparen Montjuïc»; creixeren les veus en tota la ciutat i es formà un tumult de gent que cridaven «A les armes, que es trama traïció contra el rei i contra nosaltres, anem tots a Montjuïc». (NH2-93)

1706, 22-abril, ~7:00h. Els sollevats demanen les Banderes de Santa Eulàlia i Sant Jordi

El 22-abr-1706, ~7:00h, els sollevats en número de 500 anaren a la Casa de la Ciutat i a la Casa de la Diputació cridant que es traguessin les baneres de Santa Eulàlia i de Sant Jordi respectivament. S'augmentà encara més el número de gents. Després començaren a cridar «Anem primer al rei a demanar-li llicència i a que ens assenyali cabdills». (NH2-93)

1706, 22-abril, 7:00h-9:00h. Els sollevats demanen llicència al rei

El 22-abr-1706, entre les 7:00h i les 9:00h, els sollevats anaren al Convent de Sant Pere on residia el rei. Aquest e feu veure mentre les Reial Guàrdies Catalanes impedien l'entrada dels esvalotats al convent. Les gents començaren a cridar «Senyor, demanem llicència per treure les banders i pujar a Montjuïc». La cort es mostrava sorpresa i confosa, i el rei els donà llicència. (NH2-93)

1706, 22-abril, 7:00h-9:00h. El rei senyala Jaume Puig de Perafita per cabdill

El 22-abr-1706, entre les 7:00h i les 9:00h, i davant els precs dels sollevats, el rei senyalà per cabdills en Jaume Puig de Perafita i el seu fill, el Capità de les Reials Guàrdies Francesc Puig i Sorribes. Aquest darrer, i l'Alferes de les Reial Guàrdies Francesc Vila i Lleó, que estaven de guàrdia, contingueren els que volien forçar l'entrada al convent. (NH2-94)

1706, 22-abril, 7:00h-9:00h. El poble treu les banderes de Santa Eulàlia i Sant Jordi

El 22-abr-1706, entre les 7:00h i les 9:00h, ..... (NH2-94)

 

1706, 22-abril. El Conseller en Cap s'ofereix a les ordres del rei

El 22-abr-1706 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap passà al Monestir de Sant Pere on s'hostatjava el rei, per a assistir-lo i oferir-se a les seves ordres. (NH2-96)

1706, 22-abril. El rei mana al Conseller en Cap que cessin les campanes de la catedral

El 22-abr-1706 el rei manà a l'Excel·lentíssim Conseller en Cap que aturés el repic de campanes de la catedral; seguidament aquest, acompanyat de l'Excel·lentíssim Conseller Tercer Rafael Casanova, de cavallers, i de ciutadans honrats entre els quals En Josep de Terré, anaren cap a la catedral de Barcelona. (NH2-96)

1706, 22-abril. El Conseller en Cap desestima la guàrdia de la Coronela

El 22-abr-1706 l'Excel·lentíssim Conseller Tercer Rafael Casanova i En Josep de Terré aconsellaren a l'Excel·lentíssim Conseller en Cap dotar-se de la protecció d'un destacament de la Coronela d'entre el cos de guàrdia que hi havia quan passaren per la Plaça Nova. L'Excel·lentíssim Conseller en Cap respongué que no hi havia perill, que ja n'hi havia prou amb la seva pròpia persona, i que la gent d'armes li destorbaria en pujar al capdamunt del campanar. (NH2-96)

1706, 22-abril. El Conseller en Cap atura les campanades de la catedral

El 22-abr-1706 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap pujà fins el capdamunt del campanar i féu aturar els repics de campanes. (NH2-96)

1706, 22-abril. Mor assassinat el Conseller en Cap en baixant del campanar

El 22-abr-1706 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap començà a baixar del campanar per l'escala de cargol, prou estreta per permetre només el pas d'un en un; el tercer en ordre de baixada era l'Excel·lentíssim Conseller en Cap.

En sentir que el repic de campanes s'havia aturat, començaren a pujar homes armats que cridaven qui havia aturat el repic de campanes. Enmig dels crits l'Excel·lentíssim Conseller en Cap respongué a crits que havia estat ell, mentre els que pujaven cridaven que fer repicar les campanes eren ordres del rei i que aturar-ho era traïció.

Els homes armats que pujaven dispararen finalment un tret contra els que baixaven, que eren En Josep de Terré, l'Excel·lentíssim Conseller Tercer Rafael Casanova, l'Excel·lentíssim Conseller en Cap que anava el tercer en ordre de baixada, i els ciutadans Masanés i Bori. La bala rebotà en els murs de la torre ferint mortalment a l'Excel·lentíssim Conseller en Cap. (NH2-96)

En sentir el crit de «el Conseller és mort!» els homes armats que pujaven recularen i fugiren. Aquells que baixaven amb l'Excel·lentíssim Conseller en Cap l'entraren en una petita habitació, on morí en breus instants. (NH2-96)

Transcorregut un temps es descobrí que el que havia disparat el tret s'anomenava Bergés, natural de Barcelona, fill d'un fuster, que poc temps abans havia arribat a la ciutat procedent de Roma. Poc després es digué que en el país li havien donat mort violenta, sense saber quin fou l'agressor. (NH2-96)

1706, 22-abril, 23:00h. Enterrament del Conseller en Cap Francesc Nicolau de Santjoan

La mort de l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Francesc Nicolau de Santjoan fou silenciada i el 22-abr-1706, 23:00h fou enterrat al Convent de la Mercè. (NH2-96)

1706, 7-maig. La flota francesa lleva àncores

El 7-mai-1706 la flota francesa llevà àncores davant la imminent arribada de la flota anglo-holandesa. (RCC-48)

Setge borbònic de Barcelona de 1706
Setge borbònic de Barcelona de 1706
-Arribada de l'estol blanc de la flota anglo-holandesa del Vicealmirall Leake-

Autor: H.Vale
Detalls: The Relief of Barcelona
BARCELONA Releiv'd by Sr John Leake
Vice Admiral of the White and Commander
in Chief of ye Confederate Fleet
April ye 27 Anno 1706" *(calendari julià)

1706, 11-maig. Les tropes borbòniques aixequen el setge de Barcelona

El 11-mai-1706 les tropes borbòniques comencen a aixecar el setge. (RCC-48)

1706, 12-maig. Les tropes borbòniques comencen la retirada

El 12-mai-1706 les tropes borbòniques començaren la seva retirada en direcció al Vallès, essent hostilitzats pels flancs i per la rereguarda per miquelets i sometents locals. (RCC-48)

1706, 12-maig. Els Consellers donen la enhorabona a Sa Majestat Catòlica En Carles III

El 12-mai-1706 els Excel·lentíssims Senyors Consellers anaren en seguici a peu, amb els oficials de la Casa de la Ciutat i flanquejats pels verguers amb les maces en alt, fins el Convent de Sant Pere, on donaren la enhorabona a Sa Majestat Catòlica En Carles III. (RCC-48)

1706, 13-maig. Sessió del Consell de Cent

El 13-mai-1706 en sessió ordinària del Consell de Cent es feu avinent una carta del rei on enunciava la preparació dels oficis solemnes per celebrar la fi del setge, i ordenava que a fi de preservar la salud pública es prenguessin les mesures necessàries per enterrar ràpidament els cossos dels enemics morts que havien quedat disseminats pel camp de Barcelona. (RCC-49)

1706, 14-maig. Oficis solemnes a la Seu de Barcelona

El 14-mai-1706 els Excel·lentíssims Consellers anaren a la Seu en hora nona [~15:00h] on traguessin la imatge de Crist; tornaren a les 17:00h i estigueren agenollats dient les lletanies fins les 18:00h. Després de reservar, tornaren a la Casa de la Ciutat. (RCC-49)

1706, 15-maig. Oficis solemnes

El 15-mai-1706 es celebraren oficis. (RCC-49)

1706, 19-maig. Processó i Oficis solemnes

El 19-mai-1706 es celebraren oficis i processó general amb gran fastuositat, a la qual assistiren les màximes autoritats del Principat de Catalunya, religioses i civils, entre les quals els Excel·lentíssims Consellers de Barcelona. (RCC-49)

1706, 20-maig. Ofici fúnebre en memòria dels morts durant el setge

El 20-mai-1706 els Excel·lentíssims Consellers de Barcelona assistiren a la Seu a l'ofici fúnebre en memòria dels morts durant el setge. (RCC-49)

1706, 21-maig. Ofici fúnebre pel Conseller en Cap Francesc Nicolau de Santjoan

El 21-mai-1706 els Excel·lentíssims Consellers de Barcelona assistiren a l'ofici fúnebre en memòria del difunt Conseller en Cap Francesc Nicolau de Santjoan. (RCC-49)

1706, 22-maig. Extracció del nou Conseller en Cap de Barcelona

El 22-mai-1706 fou extret el nou Conseller en Cap de Barcelona. (RCC-49)

  • Conseller en Cap: Joan de Claresvall i Llucià

1706, 26-maig. Visita del Plenipotenciari d'Anna d'Anglaterra Mitford Crowe

El 26-mai-1706 els Excel·lentíssims Consellers de Barcelona reberen la visita del Plenipotenciari de la reina Anna d'Anglaterra Mitford Crowe, qui expressà el suport anglès a la causa del rei Carles III i garantí la presència d'una esquadra permanent per al resguard de Catalunya. (RCC-49)

1706, 27-maig. Visita de l'Almirall de l'esquadra holandesa

El 27-mai-1706 els Excel·lentíssims Consellers de Barcelona reberen la visita de l'Almirall de l'esquadra holandesa. (RCC-49)

1706, juny. Servei públic a Barcelona (RCC-49)

El jun-1706 participà en les sessions ordinàries del Consell de Cent, així com també en la resta de serveis públics dels Consellers de la Ciutat de Barcelona:

1706, 20-juny. La piràmide del Born

El 20-jun-1706 els Excel·lentíssims Consellers de Barcelona participaren en la professó que es feu per tal d'erigir la piràmide del Born dedicada a la Immaculada Concepció de Maria, santa patrona de la Casa d'Àustria, en homenatge per l'alliberament de Barcelona. El Dietari del Consell recull un ampli protocol. (RCC-49)

1706, 23-juny. Acomiadament de Sa Majestat Catòlica el rei En Carles III

El 23-jun-1706 els Excel·lentíssims Consellers de Barcelona acudiren a acomiadar a Sa Majestat Catòlica el rei En Carles III, que partí en direcció Tortosa per tal d'arribar posteriorment a València. (RCC-50)

1706, juliol. Servei públic a Barcelona (RCC-50)

El jul-1706 participà en les sessions ordinàries del Consell de Cent, així com també en la resta de serveis públics dels Consellers de la Ciutat de Barcelona:

  • 17-jul-1706: Enhorabona a Pere de Sentmenat i Torrelles, nou Portantveus de General Governador del Principat de Catalunya
  • 27-jul-1706: Participa en un Juí de Prohoms
  • 31-jul-1706: Participa en un Juí de Prohoms

1706, agost. Servei públic a Barcelona (RCC-50)

El ago-1706 participà en les sessions ordinàries del Consell de Cent, així com també en la resta de serveis públics dels Consellers de la Ciutat de Barcelona:

  • 7-ago-1706: Cerimònia de jurament com a Lloctinent del Comte Leo Uhlefelt
  • 8-ago-1706: Audiència amb el rei

1706, setembre. Servei públic a Barcelona (RCC-51)

El set-1706 participà en les sessions ordinàries del Consell de Cent, així com també en la resta de serveis públics dels Consellers de la Ciutat de Barcelona:

  • 13-set-1706: Ambaixada amb el Lloctinent
  • 29-set-1706: Te Deum a la Seu catedralícia de Barcelona en acció de gràcies per la victòria obtinguda sobre les armes borbòniques

1706, octubre. Servei públic a Barcelona (RCC-51)

El oct-1706 participà en les sessions ordinàries del Consell de Cent, així com també en la resta de serveis públics dels Consellers de la Ciutat de Barcelona:

1706, novembre. Servei públic a Barcelona (RCC-51)

El nov-1706 participà en les sessions ordinàries del Consell de Cent, així com també en la resta de serveis públics dels Consellers de la Ciutat de Barcelona:

1706, 30-novembre, Diada de Sant Andreu. No es fa extracció (RCC-51)

El 30-nov-1706, Diada de Sant Andreu, i data en què secularment s'extreien els nous Consellers de Barcelona, no es pogué procedir amb el cerimonial d'extracció perquè no estaven confegides les llistes d'individus a insacular. Tot el procediment es va retardar fins el dijous, 2-des-1706.

1706, 2-desembre. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 2-des-1706 foren extrets els Conseller de Barcelona: (RCC-51)

  • Conseller en Cap: Francesc Orriols (Dr. en medicina)
  • Conseller Segon: Francesc de Basteró
  • Conseller Tercer: Francesc Mas i Calderó
  • Conseller Quart: Francesc Golorons (Mercader)
  • Conseller Cinquè: Joan Vilardaga (Apotecari)
  • Conseller Sisè: Gerònim Batlle (Paraire)

1706, 3-desembre. Jurament dels nous Consellers de Barcelona (RCC-51)

El 3-des-1706 es procedí al Jurament dels nous Consellers de Barcelona. Els Consellers vells acompanyaven respectivament al Conseller nou, començant pels Consellers Sisè i acabant pels Consellers en Cap. Un cop arribats tots junts al saló del Trentenari, tots junts anaren a la Seu catedralícia i baixaren a la cripta de Santa Eulàlia, on tots junts resaren i reberen missa. Després tornaren a la Casa de la Ciutat i els Consellers nous efectuaren el jurament i escoltaren la sentència d'excomunió que els seria aplicada si no actuaven amb rigor. Finalment prengueren inventari de l'armari de les bosses i finalitzà la cerimònia.

1706, desembre. Retorn a l'activitat professional a Barcelona

El des-1706 En Rafael Casanova i Comes retornà a la seva activitat professional. (RCC-53)

1707. Activitat professional

El 1707 En Rafael Casanova i Comes desenvolupà la seva activitat professional.

1707, 6-febrer. Nomenat Ciutadà Honrat de Barcelona per Carles III
        * [Segons Castellví, que segueix a Feliu de la Penya, les gràcies foren concedides per Carles III abans del 23-jun-1706, quan Carles III de Barcelona en direcció a València] (NH2-240)

Rebé la gràcia de ser nomenat Ciutadà Honrat de Barcelona pel rei Carles III. (RCC-53)

1707, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1707, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Josep Areny i Garriga
  • Conseller Segon: Francesc Fontllonga
  • Conseller Tercer: Antoni de Berenguer i Gabriel
  • Conseller Quart: Miquel Colomer
  • Conseller Cinquè: Pau Pi
  • Conseller Sisè: Joan Darbó

1708. Activitat professional

El 1708 En Rafael Casanova i Comes desenvolupà la seva activitat professional.

El 12-abr-1708 Satisfactio ad dubia tradita circa ritum et baroniam de Orcau..., el qual firmen Rafael Llampillas, Rafael Casanova i Josep Bonvehi. (B.C. F.Bon. 11607)

El 8-oct-1708 Pernotationes pro felici exitu causa vertentis inter excellentismum..., el qual firmen Rafael Llampillas, Rafael Casanova i Josep Bonvehi. (B.C. F.Bon. 11608)

1708, 27-juliol. Rebuda de la reina Isabel

Fou un dels designats per passar a Mataró a rebre la reina Isabel. (NH2-502) (NH2-559)

1708, 28-octubre. Mort el seu sogre Pau Bosch (IVRIS-ALEGATIO-1733)

El 28-oct-1708 morí el seu sogre Pau Bosch havent premort tots els seus fills i deixant 3 néts: En Josep Campllonch i Bosch, En Francesc Casanova i Bosch i En Rafael Casanova i Bosch.

Havia testat per primera vegada el 2-jun-1698 davant el notari Vicenç Gavarró. (SA-742) En el seu darrer testament registrat pel notari Josep Francesc Fontana el 17-ago-1708 actuaren com a testimonis En Rafael Casanova i Comes, doctor en drets, ciutadà honrat i gendre dels testador, i En Josep Campllonch i Bosch, estudiant de medicina i fill del doctor en medicina Josep Campllonch i Puig, difunt, que s'havia casat en primeres núpcies amb Na Maria Bosch, també difunta. Els dos testimonis foren triats com a marmessors testamentaris. (SA-79-80)

Segons quedava escrit en el testament el cos de Pau Bosch havia de ser sepultat prop del cor de Santa Caterina, al vas sepulcrat del capità Lluc d'Olivella, parent del testador. Bosch deixava 3.000 lliures al seu nét Josep Campllonch i Bosch, establint com a hereus els fills de la seva filla Maria Bosch amb Rafael Casanova: Francesc (que moriria però el 1710) i en segon lloc Rafael. La raó de no fer hereu el seu nét major Josep Campllonch es devia al desacord amb la seva consogra Maria Puig, mare del difunt primer marit de la seva filla Josep Campllonch i Puig. (SA-79-80)

En les seves últimes voluntats En Pau Bosch va fer constar que, en cas de qualsevol discrepància d'interpretació, "se dega estar al sentir i disposició de Rafael Casanova". Ja el 20-ago-1705, poc després de la mort de la seva filla Maria Bosch En Pau Bosch, en una acta feta davant el notari Jeroni Casetas havia concedit tots els seus béns a fill major de Rafael Casanova, En Francesc Casanova, nét seu "en edat infantil" per l'amor que li tenia i "per ell a Rafael Casanova". La confiança que tenia Pau Bosch en Rafael Casanova era absoluta i el va arribar a posar per davant de la seva família sanguínia. (SA-79-80)

El 15-nov-1708, mort l'adroguer Pau Bosch, el notari Josep Fontana va fer l'inventari post mortem dels seus béns. La llista es realitzà a la casa on vivia Rafael Casanova de lloguer al carrer dels Banys Nous nº16 -propietat d'En Baltasar de Vallgornera, òlim de Llunes, donzell d'Olot nascut a Barcelona-, la casa on havia viscut també i morí el seu sogre. Els mobles de tots dos, Bosch i Casanova, sogre i gendre ben avinguts, es trobaven des de feia temps barrejats. Rafael Casanova va explicar al notari que a la casa que Pau Bosch tenia a Sant Boi de Llobregat també hi havia un seguit de béns que calia llistar; entre aquests béns el notari hi detallà una "trompa de llauna rompuda i espatllada que servia per parlarse de lluny". (SA-79-80)

1708, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1708, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Ramon Codina i Ferreres
  • Conseller Segon: Antoni Moxiga i Ginabreda
  • Conseller Tercer: Baltasar Barrera i Bofarull
  • Conseller Quart: Gerònim Alabau
  • Conseller Cinquè: Rafael Albià
  • Conseller Sisè: Francesc Doset

1709. Activitat professional

El 1709 En Rafael Casanova i Comes desenvolupà la seva activitat professional.

1709, 18-març. Josep Campllonch i Bosch inicia el plet contra Rafael Casanova

El 18-mar-1709 morí el seu sogre Pau Bosch havent premort tots els seus fills i deixant 3 néts: En Josep Campllonch i Bosch, En Francesc Casanova i Bosch i En Rafael Casanova i Bosch. En el darrer testament del 28-ago-1708 havia instituït com a hereu universal a En Francesc Casanova i Bosch, quedant com a segon el seu germà menor, deixant 3.000 lliures barcelonines a Josep Campllonch i Bosch. (IVRIS-ALEGATIO-1733)

1709, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1709, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Anton de Valencià
  • Conseller Segon: Francesc Monfar i Sors
  • Conseller Tercer: Olaguer Armgemir i Crexell
  • Conseller Quart: Joan Puigxuriguer
  • Conseller Cinquè: Francesc Rosinés
  • Conseller Sisè: Llucià Quadradas

1710. Activitat professional

El 1710 En Rafael Casanova i Comes desenvolupà la seva activitat professional.

1710, 7-març. Mor el seu fill Francesc en "pupilar edat"

El 7-mar-1710 morí el seu fill Francesc "en pupilar edat" (~12~13anys) segons consta a la partida de defunció conservada a la parròquia del Pi de Barcelona. Fou enterrat al Convent de Santa Caterina, de l'orde dels Dominics, "en lo vas o carner del capità Lluc de Olivella, en companyia de son avi matern, Pau Bosch" (RCC-33) (IVRIS-ALEGATIO-1733)

El 9-mar-1710 seu fill Francesc Casanova i Bosch fou enterrat amb sepultura de beneficiat al convent de Santa Caterina. (SA-745)

1710, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1710, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Josep Coromines
  • Conseller Segon: Diego Casetas
  • Conseller Tercer: Miquel Fuster
  • Conseller Quart: Gabriel Font
  • Conseller Cinquè: Manuel Rossell
  • Conseller Sisè: Miquel Rigal

1711. Activitat professional

El 1711 En Rafael Casanova i Comes desenvolupà la seva activitat professional.

1711, 3-març. Resposta a la Comunitat de Preveres de Moià

El 3-mar-1711 el Dr. Rafael Casanova respon a la carta en la que la Comunitat de Preveres de l'església de Santa Maria de Moià li informava de la necessitat de prescindir temporalment dels seus serveis com a advocat, demanant-los si els és possible que li paguin les tres quotes anuals pendents de pagament des del 1709. (RCC-39)

1711, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1711, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Ramon Sabater
  • Conseller Segon: Manel Mas i Soldevila
  • Conseller Tercer: Salvador Massanés de Ribera
  • Conseller Quart: Joan Colomer
  • Conseller Cinquè: Pere Torner
  • Conseller Sisè: Antoni Mateu

1712. Activitat professional

El 1712 En Rafael Casanova i Comes desenvolupà la seva activitat professional.

1712, 5-gener. Ambaixada a Sa Majestat Catòlica la reina Isabel

El 5-gen-1712 els Excel·lentíssim Consellers de Barcelona designaren a En Rafael Casanova i Comes i En Josep Bru i Mora per tal de donar ambaixada a Sa Majestat Catòlica la reina Isabel i comunicant en nom de la Ciutat l'oferiment al seu servei en tot allò que manqués i interessar-se per l'estat de salud de Sa Majestat Catòlica el rei En Carles III. (RCC-55)

1712, 21-juny. Ambaixada al Capítol catedralici

El 5-des-1712 En Rafael Casanova i Comes participà amb N'Anton de València en una ambaixada al Capítol catedralici a fi d'informar-los que la Ciutat havia resolt fer un Te Deum pel dijous següent, en acció de gràcies per la coronació de Sa Majestat Catòlica el rei En Carles III, com a Emperador i rei d'Hongria. (RCC-55)

1712, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1712, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Manuel Flix i Ferreró (Ciutadà Honrat de Barcelona; Jurista)
  • Conseller Segon: Pau Corbera i Palau
  • Conseller Tercer: Rafael Esteve
  • Conseller Quart: Joan Pau Llorens (Mercader)
  • Conseller Cinquè: Josep Galí
  • Conseller Sisè: Jacint Clariana

Uniforme del Conseller en Cap com a Coronel de la Coronela de Barcelona

Uniforme de Coronel del Conseller en Cap Manuel Flix i Ferreró
Uniforme de Coronel
del Conseller en Cap Manuel Flix

El 30-nov-1712, en esdevenir Conseller en Cap i Coronel de la Coronela de Barcelona, l'Excel·lentíssim Senyor En Manuel Flix i Ferreró va rebre, tal com era deliberat des del 1707, un total de 500 lliures destinades a la compra d'un uniforme adient com a Coronel «per embelliment y lustre de la Coronela».

L'Excel·lentíssim Conseller en Cap Manuel Flix es dotà d'un vestit de color carmesí, fons i divisa, i brodats d'or. En la imatge se'l representa muntant a cavall i portant la banda de Conseller en Cap amb les armes de la Ciutat.

També rebé 435 lliures, 15 sous, i 3 diners per a complements: màniga, sella, mantilla amb les armes de la Ciutat brodades, tapafundes, pistoles, esperons de plata, botes i botins, així com també per a l'embelliment dels cavalls de muntar i pel vestit del volant -un lacai que aguantava i corria al costat del cavall-. (EC-298)

1713. Activitat professional

El 1713 En Rafael Casanova i Comes desenvolupà la seva activitat professional.

1713, 20-gener. Els Tres Comuns són informats de la marxa de la reina

El 20-gen-1713 els Tres Comuns foren informats de la carta rebuda per la reina Isabel Cristina en la que se li anunciava que havia d'evacuar Barcelona.

1713, 13-març. Sobre la marxa de la reina de Barcelona

El 13-mar-1713 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Manuel Flix i En Josep Galceran Pinós de Rocabertí es reuniren amb el Marquès de Rialp per tal de fer petició a la reina sobre la seva marxa de Barcelona. L'objectiu era que no es fes una marxa furtiva, sinó que la reina marxés a ple dia.

Seguidament el Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix, el President de la Noblesa, En Josep Galceran Pinós de Rocabertí i el Diputat Eclesiàstic Antoni de Solanell i Montellà es reuniren amb la reina i li feren petició que marxés de dia, obtenint resposta positiva.

1713, 19-març. La reina Isabel Cristina marxa de Barcelona

El 19-mar-1713 la reina Isabel Cristina s'embarcà a Barcelona rumb a l'Imperi.

1713, 23-abril. Josep Campllonch i Bosch es casa (SA-743)

El 23-abr-1713 el doctor en medicina Josep Campllonch i Bosch, fill del difunt doctor en medicina Josep Campllonch i Puig i de Na Maria Bosch, dona en segones núpcies de Rafael Casanova, i aleshores també difunta, es va casar amb Na Teresa Modolell del Puig, filla del notari Vicenç Modolell del Puig i de Na Teresa Oliveras. Els testimonis foren N'Ignasi Fontaner i Martell i N'Emanuel Mas i Soldevila.

1713, 14-maig. Acord entre Felip V i el regne de Gran Bretanya

El 14-mai-1714, a Londres, el Marqués de Monteleon i Milord Bolingbrooke acorden els termes del Tractat de Pau entre la Monarquia Hispànica i el Regne de la Gran Bretanya. L'article 13 del Tractat de Pau accepta l'abolició de les Constitucions, Lleis i Privilegis del Principat de Catalunya, amb les següents iròniques paraules:

"Como la Reyna de la Gran Bretaña ha insistido siempre con la mayores instancias en que los habitantes del Principado de Cathaluña de qualquier Estado, ò calidad que sean, no solamente tengan pleno, y perpetuo olvido de todo lo que han hecho en la guerra passada, y gozen de la entera possession de sus bienes, y honores, sino en que ayan de gozar tambien salvos sus Privilegios antiguos :
El Rey Catolico en atencion de la dicho Reyna de la Gran Bretaña, concede à todos los habitantes de Cathaluña, no solamente el Amnistio deseado, juntamente con la entera possession de sus bienes, y honores, pero tambien les concede todos los Privilegios, que tienen, y gozan los habitantes de ambas Castillas (que de todos los Españoles son los mas caros à su Mag.Catolica) ò que en adelante pudieren tener, ò gozar." ."
Rafael Figueró i Jolis (1669-1751)
"Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona" 30-nov-1713

La notícia arribà a Barcelona el 14-ago-1713, per una carta datada el 30-jun-1713. La Gazeta de Barcelona publicà la notícia el 18-ago-1713.

1713, 16-juny ~ 17-juny. Reunió del Braç Militar

El 16-jun-1713, 10:00h, el Protector convocà a reunir-se el Braç Militar. Les reunions prosseguiren fins el 17-jun-1713. (NH3-551)

1713, 17-juny. Tensió i nervis a Barcelona

La nit del 17-jun-1713 fins a 16 quadrilles anaren a les cases dels favorables a la rendició incondicional a Felip V advertint-los que si no canviaven de parer serien "Traïdors a la Pàtria" i experimentarien "l'últim rigor". (NH3-553) El Capità Ambrosi Roquer, del regiment de cavalleria del General Rafael Nebot, trobant-se amb 50 dels seus homes a la Rambla de Barcelona, insinuà que caldria saquejar les pertinences de les famílies favorables a la rendició incondicional a Felip V, cridant ben alt: "Lo mejor será saquear los traidores". Arribà a oïdes del Conseller en Cap Flix, qui donà part al Coronel Sebastià Dalmau. Ambos anaren a parlar amb el General Nebot, per tal que advertís al capità Ambrosi del seu regiment que regulés el seu parlar, i que l'avisés que tenien a 600 homes per tal de tenir en quietud la ciutat de Barcelona. El General Nebot amonestà al seu capità. (NH3-554)

1713, 18-juny. Es convoca la Junta General de Braços

El 18-jun-1713 es convocà la Junta General de Braços. (NH3-554)

1713, 22-juny. Conveni de l'Hospitalet

El 22-jun-1713 les tropes imperials firmen el Conveni de l'Hospitalet amb el qual pacten l'entrega de Barcelona o de Tarragona a les tropes borbòniques.

1713, 26-juny. Informats del Conveni de l'Hospitalet, es prenen mesures dissuasives

El 26-jun-1713 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Manuel Flix, el President de la Noblesa Joan de Lanuza i d'Oms, En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, i el Diputat Eclesiàstic Antoni de Solanell i Montellà, presentaren al Mariscal Starhemberg una proposició sobre l'evacuació de les tropes i disposaren persones de confiança a les Drassanes de Barcelona.

1713, 27-juny. El Conseller en Cap Flix pren mesures per assegurar la quietud pública

El 27-jun-1713 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Manuel Flix posà a sou de la Ciutat als elements més conflictius, a fi d'assegurar per aquesta via la quietud pública a Barcelona.

1713, 29-juny. Assassinat a traïció el Governador de Berga Francesc Puig i Sorribes

A la plaça de Berga els austriacistes hi havien fet pintar un Àguila Imperial bicèfala un lema catòlic al pit sobre la Immaculada Concepció, patrona de la Casa d'Àustria: "Ave Maria, sense pecat concebuda".

En tenir-se notícia que les tropes imperials evacuaven, els botiflers embrutaren l'Àgulia Imperial. El Governador Francesc Puig i Sorribes manà fer pregó públic prometent 50 doblons a qui descobrís el culpable. Publicat en ban, un tal Niubó, amb d'altres de la seva quadrilla, li dispararen 2 trets de carrabina quan es retirava cap a casa seva, dels que quedà ferit mortalment.

1713, 30-juny. S'inicia la Junta de Braços a Barcelona

El 30-jun-1713 s'inicia la Junta de Braços de Catalunya que ha de resoldre sobre sobre si el Principat de Catalunya ha sotmetre's a la rendició incondicional a Felip V o continuar la guerra.

Proposició de la Junta de Braços 1713
Proposició de la
Junta de Braços

1713, 30-juny. El Conseller en Cap Manuel Flix President del Braç Reial (PPC2)

El 30-jun-1713, l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix fou president del Braç Reial durant la Junta de Braços.

1713, 30-juny. El Conseller en Cap Manuel Flix envia cartes per informar Carles III

La mateixa nit del 30-jun-1713 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Manuel Flix, havent consultat amb el President de la Noblesa Joan de Lanuza i d'Oms, el Governador de Catalunya Pere Torrelles i Sentmenat i amb En Josep Galceran Pinós de Rocabertí, ideà despatxar en una faluca al mercader Josep Gibert a fi de trametre cartes al Secretari d'Estat Ramon de Vilana Perlas per tal que n'informés a Carles III.

1713, 2-juliol. Les tropes imperials de Barcelona inicien l'evacuació

El 2-jul-1713 les tropes imperials de Barcelona inicien la evacuació

1713, 5-juliol. El Conseller en Cap Manuel Flix vota en contra de la "Guerra a Ultrança"

El 5-jul-1713, l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Manuel Flix i President del Braç Reial, conjuntament amb el Síndic de Vic, votaren en contra de continuar la guerra. (FNC-142)

1713, 6-juliol, 17:00h. La Junta de Braços acorda la "Guerra a Ultrança"

El 6-jul-1713, 17:00h, Catalunya declara la Guerra a Ultrança

1713, 6-juliol. El Conseller en Cap Manuel Flix envia més cartes per informar Carles III

El 6-jul-1713 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Manuel Flix despatxa una nova faluca cap a Gènova a fi d'informar Carles III de la resolució presa per la Junta de Braços.

1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, al Portal de Mar, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança, al so de trompetes i tambors, davant les darreres tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.

1713, 9-juliol, 6:00h. Les tropes imperials de Barcelona acaben l'evacuació

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, les tropes imperials a Barcelona finalitzen la evacuació i amb elles s'embarca el Lloctinent de Catalunya, el Mariscal Starhemberg.

1713, 9-jul. El Conseller en Cap Manuel Flix es queda a Barcelona

El 9-jul-1713 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Manuel Flix, malgrat ser contrari a continuar la guerra, es quedà a Barcelona.

1713, 9-juliol. 17:00h. Es constitueix la Junta 36ª de Govern

El 9-jul-1713 a les 10:00h s'aixecà la sessió i es convocà als membres per tornar-se a reunir a les 17:00h per tal d'escollir 12 persones per cadascun dels 3 braç: la Junta 36ª de Govern, formant-se diverses subjuntes específiques. (JGB1713-135) (JGB1713-191) (NH3-583) (NH3-693)

1713, 9-juliol. Enviament de més cartes per informar Carles III

El 9-jul-1713 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Manuel Flix despatxà novament una altra faluca cap a Gènova a fi d'informar Carles III de la publicació de la resolució presa per la Junta de Braços.

1713, 9-jul. Exèrcit de Catalunya

El jul-1713, el regiment de la Generalitat passa a ser, de facto, el Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya" de l'Exèrcit de Catalunya

1713, 9-juliol. Notícies de l'avenç borbònic sobre Tarragona

El 9-jul-1713, acabada de publicar la resolució de la "Guerra a Ultrança", es rep avís que tropes borbòniques avançaven des de Móra d'Ebre per ocupar Tarragona, on les tropes imperials a les ordres del General Toldo han pactat entregar la ciutat el següent 15-jul-1714.

1713, 10-juliol. El General Rafael Nebot surt de Barcelona en direcció a Tarragona

El 10-jul-1713 el General Rafael Nebot surt de Barcelona per intentar arribar a Tarragona abans que sigui lliurada a les tropes borbòniques.

1713, 10-juliol. S'obre el Tribunal de Governació-Vicerrègia

El 10-jul-1713 s'obrí el Tribunal de Governació-Vicerrègia, que té lloc sempre que a Catalunya hi faltava Lloctinent-Virrei, o havia mort el rei i el seu successor no havia jurat encara les Constitucions: el cap del Tribunal de la Vicerrègia és el Governador de Catalunya, que aleshores era En Pere Sentmenat i de Torrellas.

1713, 10-juliol. Elecció del General Comandant de l'Exèrcit de Catalunya

Dos foren els oficials de major rang que insinuaren que acceptarien el nomenament de General Comandant de l'Exèrcit de Catalunya:

Malgrat que el Tinent Mariscal Antonio Colon de Portugal y Cabrera Conde de La Puebla havia obtingut gran crèdit i reputació durant la guerra, finalment l'escollit fou el també reputat Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez, essent el factor decisiu per a la seva elecció el fet d'haver nascut a la ciutat de Barcelona. (NH3-584)

1713, 11-juliol. La Junta 36ª fa petició al Tinent Mariscal Villarroel

El 11-jul-1713 la Junta 36ª, usant les facultats i poders concedits per la Junta de Braços Generals de Catalunya, s'adreçà i proposà al Tinent Mariscal Villarroel com a General Comandant de les tropes de l'Exèrcit de Catalunya que s'estava alçant. (VCD-III)

El Tinent Mariscal Villarroel respongué agraït de la confiança que es feia cap a la seva persona, però informà que no podia prendre el comandament de manera immediata sense que el seu sobirà, l'emperador i rei Carles III, li concedís permís per a fer-ho. Per tant informà que adreçaria petició formal al rei, i mentre no arribava el permís oficial, ajudaria a la formació i regulació de les tropes. (NH3-584)

1713, 12-juliol. Villarroel nomenat General Comandant de l'Exèrcit de Catalunya

El 12-jul-1713 al matí fou fet el nomenament i s'ordenà que a les 17:00h el Diputat Militar de la Generalitat i l'Oïdor Reial consistorialment anessin a comunicar-li el nomenament. (VCD-III)

1713, 14-juliol. Les tropes borbòniques ocupen Tarragona

El 14-jul-1713 les tropes borbòniques ocupen Tarragona

1713, 13-juliol. Villarroel accepta el nomenament sota condicions

El 13-jul-1713 el Tinent Mariscal de l'Exèrcit Imperial Antonio de Villarroel y Peláez acceptà el nomenament, assenyalant que l'acceptava com a bon militar professional, pel fet d'estar-hi involucrada la defensa d'una plaça assetjada o a punt de ser assetjada, i en les condicions i circumstàncies següents: (VCD-III)

  1. La de tenir patent militar oficial lliurada per un sobirà regnant
  2. La de tenir suficient nombre de tropes i municions per a defensar la plaça en condicions
  3. Les condicions ofensives que tenien les tropes de l'enemic
  4. La qualitat del General Comandant que tenia l'enemic

1713, 16-juliol. La Junta General de Braços es prorroga fins el 1-gen-1714 (NH3-583)

El 16-jul-1713, reunida la Junta General de Braços, aquesta es prorrogà novament fins el 1-gen-1714, i que durant aquest termini, es deleguessin les competències a la Junta 36ª, executant-se les seves disposicions a través del Diputats com a representats del Principat.

1713, 20-juliol. L'afer de les cartes a Lleida

El 20-jul-1713 retornaren a Barcelona els comissionats a qui l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Manuel Flix havia encarregat d'interceptar les cartes que informaven de la situació a Barcelona. El Conseller en Cap Flix, un cop descobert el complot, resolgué l'afer no donant a conèixer els noms dels implicats i cremant les cartes. (NH3-555)

1713, 22-juliol. El Dr. Rafael Casanova executa acte al Braç Militar

El 20-jul-1713 el Dr. Rafael Casanova executà un acte dins del Braç Militar, però no l'executà en nom propi sinó com a apoderat del seu germà Francesc de Casanova, per poder tramès des de la mateixa ciutat de Manresa on es trobava aquell amb data del 14-jul-1713, poder autoritzat pel notari Josep Solà [Arxiu del Dr. Manel Bruch, de Girona]

1713, juliol. Josep Campllonch i Bosch fuig de Barcelona (SA-263)

El jul-1713, ja doctor en medicina, filla de la difunta muller de Rafael Casanova i el seu primer marit, ma fugir de Barcelona. El motiu que s'alegà, com tants d'altres feren per justificar la seva marxa, era que la seva àvia era d'edat avançada i patia moltes xacres, de tal manera que resolgueren que havia de sortir de la ciutat. Ella, però, només accedia a fer-ho si el nét l'acompanyava "per no tenir altra persona de qui se pogués prometrer la asistència".

1713, 24-juliol. Es treu la Bandera de Santa Eulàlia

El 24-jul-1713, amb gran cerimònia, es tragué la Bandera de Santa Eulàlia i es col·locà sobre la Porta Major de la Casa de la Ciutat. (GB)

El 24-jul-1713 s'envià carta circular informant de la resolució de guerra i la bandera de Santa Eulàlia

carta circular informant de la resolució de guerra i la bandera de Santa Eulàlia
-Carta circular informant de la resolució de guerra i la bandera de Santa Eulàlia-

1713, 25-juliol. L'exèrcit borbònic arriba davant Barcelona

El 25-jul-1713, després d'haver aixecat el camp de Martorell, l'Exèrcit borbònic arribà a la vista de Barcelona. Rebuts per l'artilleria de la Ciutat i envestits per diversos cossos de voluntaris, es retiraren al Pla de l'Hospitalet. (GB)

1713, 28-juliol. S'inicia el bloqueig borbònic de Barcelona

El 28-jul-1713, l'Exèrcit borbònic aixecà el campament de l'Hospitalet i retornà al Pla de Barcelona, on instal·là diversos campaments: un a la part de l'Hospitalet i Collblanc, un a Sarrià, un a Mas Guinardó i Sant Martí, i un al Convent de Nostra Senyora de Gràcia. Totalitzaven uns 15.000 homes, que no s'atrevien a sortir de les seves línies. (GB)

Bloqueig borbònic
Bloqueig de Barcelona (jul-1713 ~ jul-1714)
Durant 1 any,
les tropes de Felip V sota el comandament del Duc de Popoli
bloquejaren per terra Barcelona.
Felip V no disposava ni d'artilleria de gran calibre capaç d'enderrocar
les muralles de Barcelona, ni tampoc de flota naval capaç de bloquejar el port,
on regularment entraven combois navals procedents del Regne de Mallorca
aprovisionant la Ciutat amb queviures, armes i municions.
Sense altra alternativa,
l'estratègia del Duc de Popoli es concentrà en intentar conquerir Montjuïc,
i pres el castell, rendir la Ciutat. Fracassà i fou destituït,
essent rellevat pel Mariscal Duc de Berwick el jul-1714
qui inicià un veritable setge.

1713, 28-juliol. Ban de desinsaculació

-Ban de desinsaculació-
-Ban de desinsaculació-

1713, 29-juliol, 11:30h. Es toca alarma general (GB)

El 29-jul-1713, 11:30h, de comú acord entre el General Comandant Antonio de Villarroel i l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Manuel Flix, es tocà alarma general a la ciutat a fi de comprovar la ràpida mobilització dels ciutadans de Barcelona en tots els seus llocs.

1713, 1-agost. Ban dels batallons de quarts

-Ban dels batallons de quarts-
-Batallons de quarts-

1713, 9-agost. Inici de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

El 9-ago-1713 s'embarcaren per iniciar l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

1713, 12-14-agost. Instrucció secreta del rei En Carles III a En Joan Francesc Verneda

El 12-ago-1713 el rei En Carles III redactà instruccions secretes pel protonotari Joan Francesc Verneda relatives al subministrament de diners, queviures i municions i altres recursos per a Barcelona. (NH3-818) (NH4-505)

1713, 17-agost. La Fortalesa d'Hostalric es lliura a les tropes borbòniques

El 17-ago-1713, el General Wallis entrega la Fortalesa d'Hostalric a les tropes borbòniques, impedint l'entrada de les tropes de l'Expedició del Diputat Militar comandades pel General Nebot.

1713, 18-agost. Gazeta de Barcelona publica l'acord entre Felip V i Gran Bretanya

El 18-ago-1713 la Gazeta de Barcelona publicà la notícia dels termes del Tractat de Pau entre la Monarquia Hispànica de Felip V i el Regne de la Gran Bretanya, l'article 13 del qual implicava l'abolició de les Constitucions, Lleis i Privilegis del Principat de Catalunya.

1713, 22-agost. Cartes secretes del rei En Carles III per a Barcelona

El 22-ago-1713, estant a Milà, el protonotari Francesc Verneda rebé del Marquès de Rialb un plec de cartes pels presidents de cadascun dels presidents del Tres Comuns, així com també cartes pel Tinent Mariscal Antonio de Villarroel. També hi havia incloses instruccions per tal que passés a Barcelona. (NH3-606)

1713, 24-agost. Ban de Villarroel contra comunicació amb enemic

Ban de Villarroel
-Ban de Villarroel-

1713, 25-agost. Ban d'allistament pel batalló de la Bandera de Santa Eulàlia

-Ban d'allistament-
-Ban d'allistament-

1713, 30-agost. Vic ofereix la obediència a Felip V

El 30-ago-1713, després de la sortida de l'Expedició del Diputat Militar, la ciutat de Vic oferí la obediència a Felip V.

1713, 31-agost. Ban del Governador de Catalunya per l'allistament de tropes

-Ban del Governador-
-Ban del Governador-

1713, ago/set. Carles Regàs i Josep Mas de Roda s'acullen a l'indult borbònic

El ago/set-1713, el Coronel Carles de Regàs i el Coronel Josep Mas de Roda s'acullen a l'indult ofert pel comandant borbònic Feliciano Bracamonte.

1713, 9-setembre. Atac borbònic contra el Convent de Santa Madrona de Barcelona

El 9-set-1713 s'inicia l'atac borbònic contra el Convent de Santa Madrona de Barcelona.

1713, 16-setembre. Ban d'organització de la Coronela

Ban sobre la Coronela
-Ban sobre la Coronela-

1713, 17-setembre. Ban del Governador de Catalunya pel requisament de béns

-Ban del Governador-
-Ban del Governador-

1713, 18-setembre. L'Expedició del Diputat Militar arriba a Castellciutat (NH3-665)

El 18-set-1713 l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat arriba a Castellciutat amb un cos de tropes de fins a 2.000 homes (NH4-535-540)

1713, 20-setembre. L'Expedició del Diputat Militar surt de Castellciutat

El 20-set-1713 l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat surt de Castellciutat

1713, 24-setembre. Diada de Nostra Senyora de la Mercè (GB)

El 24-set-1713, l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Manuel Flix guià el 6ª Batalló de la Coronela "Verge de la Mercè" en els actes miltars i religiosos que es celebraren a l'Església Major en honor a la Patrona Catòlica del Batalló.

1713, 28-set. La Fortalesa de Castellciutat capitula a les tropes borbòniques (NH3-665)

El 28-set-1713, davant la impossibilitat de mantenir la defensa a mig termini, El General Moragues signava una capitulació, pràcticament amb honors, però sense bandera desplegada. (Capitulació de la Guarnició de la Fortalesa de Castellciutat). (NH3-840) (NH4-535-540)

1713, 1-octubre. Banquet en honor al naixement del Rei Carles III (GB)

El 1-oct-1713 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Manuel Flix participà en el Banquet celebrat en honor al naixement del Rei Carles III

1713, 2-octubre. En Francesc de Verneda arriba secretament a Barcelona

El 2-oct-1713 el secretari del Consell d'Aragó per a la negociació de Catalunya, En Francesc de Verneda i Sauleda, havent passat per Mallorca i conferenciat allí amb el Virrei, aconseguí entrar a Barcelona. Entregà les cartes i de viva veu explicà la comissió secreta que li havia encarregat Sa Majestat Catòlica i Cesària En Carles III. També explicà el seu comissionat al Portantveus del Governador de Catalunya Pere Torrelles i de Sentmenat, i a En Josep Galceran de Pinós. El secret de la seva comissió a Barcelona mai no fou revelat. (NH3-606) (NH4-505)

Carles III de Catalunya
Retrat de Carles III
Carles III envià secretament a Barcelona
al Secretari del Consell d'Aragó per Catalunya Francesc Verneda,
amb la missió de mantenir el contacte directe Viena-Barcelona.
(Museu Palau Mercader dels Comtes de Bell-Lloc,
Cornellà de Llobregat)

1713, 4-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella

El 4-oct-1713, 16:00h, els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona malgrat la protesta i el desacord del Coronel Dalmau.

1713, 5-octubre, matí. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona
         * (la font de Castellví cita el 6-oct-1713 al matí, NH-3, pàg 662)

El 5-oct-1713, de matí, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició
         * (la font de Castellví cita el 6-oct-1713, NH-3, pàg 662)

El 5-oct-1713, la Junta de Govern considera un acte de covardia que els comandants de l'Expedició entressin en barca a Barcelona deixant les tropes fora de la ciutat. Dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1713, 26-octubre. Josep Riera de Vallfogona es passa al bàndol borbònic

El 26-oct-1713, l'amic i oficial d'un regiment de l'Exèrcit Reial de Carles III Josep Riera, de Vallfogona del Ripollès, es passa al bàndol borbònic.

1713, 30-octubre. El Coronel Bac de Roda és traït i capturat al mas Colom

El 30-oct-1713 Josep Riera de Vallfogona delatà l'amagatall del Coronel Bac de Roda al Mariscal Feliciano de Bracamonte. (FMABRP-41)

1713, 31-octubre. S'envien cartes a Viena sobre les resolucions de la Junta Secreta

El 31-oct-1713 s'envià comunicació a Viena, via Mallorca, sobre una oferta de Portugal i les resolucions que s'havien pres: (NH3-615) (NH3-641-642)

  • Els diners per al socors de Barcelona s'havien de fer passar a Gènova
  • De Gènova passarien a Mallorca en espècie
  • El queviures s'havien de remetre a Nàpols, Sardenya, Liorna o altre part
  • D'aquests ports passarien a Maó o a Mallorca directament
  • Altres queviures i municions podien passar de Nàpols a Mallorca

1713, 2-novembre. El Mariscal Bracamonte ordena construir 2 forques a Vic

El 2-nov-1713, seguint l'ordre del Mariscal Feliciano de Bracamonte, el Consell de Vic ordena la construcció de 2 forques a Vic. (FMABRP-42)

1713, 2-novembre. El Coronel Bac de Roda és penjat a Vic

El 2-nov-1713 fou penjat a Vic, al puig de les Forques de la rambla de les Devallades. (FMABRP-51)

1713, novembre. Tensions entre els mercaders i el Conseller en Cap Flix (NH4-32)

Segons fonts recollides per En Castellví, la rectitud del Conseller en Cap Manuel Flix causà tensions amb els mercaders. Al llarg dels mesos d'oct-nov-1713 tingueren lloc juntes privades debatint-se si es procediria a l'extracció dels nous Consellers de Barcelona. Els principals promotors favorables a la nova extracció foren En Salvador Feliu de la Penya, En Josep Abadal, En Joan Comellas i En Francesc Mascaró, que insistiren en que es reunís el Consell de 100 i que fos aquest qui decidís si procedia nova extracció.

Dècima de Joan de Guables: (SA-822)

"A la carestia del vi y demés aliments que patí Barcelona en lo siti de 1713, y la ciutat habia entregat la distribució dels aliments a Canals, a J. Comellas, a T. Mascaró y a T. Basora, que ho compraba a Mallorca. Dècima de don Joan de Gualbas: Abundància per Major!
Abundància per Major!
Lo vi se dóna a canals
y per a remediar mals
lo barato és mas caró
dem gràcies a Salvador
que estas ha obert son costum
diràs ¿de ahont se presum
ba callà, blat, va com ellas?
Vols veure las meravellas
Per un bas ora 1 consum

1713, novembre. El Consell de Cent dictamina nova extracció de Consellers (NH4-32)

El nov-1713 es reuní el Consell de Cent i decidí que es procediria a l'extracció dels nous Consellers de Barcelona.

1713, 17-novembre. Ban de Villarroel contra comunicació amb enemic

Ban de Villarroel
-Ban de Villarroel-

1714, 27-novembre. Ban del Governador de Catalunya

Ban del Governador
-Ban del Governador-
FB

1713, 30-novembre. Diada de Sant Andreu. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1713, Diada de Sant Andreu, després de visitar la Seu catedralícia de Barcelona, els Excel·lentíssims Consellers vells tornaren a la Casa de la Ciutat. Un cop allí pujaren al Saló de Cent, i un cop reunits tots els jurats, es procedí a l'extracció dels Conseller de Barcelona. (RCC-69) (NH4-329)

Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona
Saló de Cent
de la Casa de la Ciutat de Barcelona

Tal com ho registrà el Dietari del Consell de Cent (amb grafia normalitzada):

  • Conseller en Cap: Lo excel·lentíssim senyor misser Rafael Casanova (Jurista)
  • Conseller Segon: Lo excel·lentíssim senyor Salvador Feliu de la Penya (Mercader)
  • Conseller Tercer: Lo excel·lentíssim senyor misser Ramon Sans (Jurista)
  • Conseller Quart: Lo excel·lentíssim senyor Francesc Anton Vidal (Mercader)
  • Conseller Cinquè: Lo excel·lentíssim senyor Josep Llaurador (Notari Públic de Barcelona)
  • Conseller Sisè: Lo excel·lentíssim senyor Jeroni Ferrer (Guanter)

La Gazeta de Barcelona publicà la notícia:

"Dia 30. [novembre; dijous] ... Este dia. com es de costumbre, y en virtud de Privilegio de esta Excelentissima Ciudad, se hizo solemne Extraccion de los Excelentissimos Señores Consellers, para el govierno de el año presente, y sortearon los Señores D.Rafael Casanova, Salvador Feliu de la Peña, D.Raymundo Sans, Francisco Antonio Vidal, Ioseph Llaurador, y Geronymo Ferrer hallandose todos seguiendo la justa Causa del Rey nuestro Señor, y la gloriosa Resolucion de este Principado, asseguran en su acertada conducta el mas feliz exito, y cabal desempeño de esta Excelentissima Ciudad. ..."
Rafael Figueró i Jolis (1669-1751)
"Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona" 30-nov-1713

Aquella mateixa nit, els Excel·lentíssims Consellers vells acompanyats per oficials de la Casa de la Ciutat anaren amb cotxe [de cavalls] a visitar als nous Consellers en la forma acostumada per donar-los la enhorabona. (RCC-69)

1713, 1-desembre. Jurament dels nous Consellers de Barcelona (RCC-69)

El 1-des-1713 es procedí al Jurament i advertència d'excomunió dels nous Consellers de Barcelona després d'haver fet oració i oït la missa.

Uniforme de Coronel del Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova

Uniforme de Coronel del Conseller en Cap Rafael Casanova i Comes
Uniforme de Coronel del
Conseller en Cap Rafael Casanova

tal i com quedà registrat en el
Llibre de Deliberacions
del Consell de Cent de Barcelona

(Autor: Francesc Riart, 2007)
(Exèrcits de Catalunya 1713-1714)

El 1-des-1713, en esdevenir Conseller en Cap i Coronel de la Coronela de Barcelona, l'Excel·lentíssim Senyor misser Rafael Casanova i Comes va rebre, tal com era deliberat des del 1707, un total de 500 lliures destinades a la compra d'un uniforme adient com a Coronel «per embelliment y lustre de la Coronela».

L'Excel·lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova es dotà d'un vestit de color carmesí, fons i divisa, i brodats d'or. En la imatge de l'esquerra se'l representa portant la banda de Conseller en Cap amb les armes de la Ciutat, col·locada de manera reglamentària sobre l'uniforme «de munició».

També se'l representa portant a la mà dreta la «mangala», el bastó de l'alt comandament. (EC-298)

A més a més, l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova va preparar un protocol més complex que els anteriors Consellers en Cap per tal de mantenir, en moments tant difícils, el prestigi del càrrec amb un abillament rellevant.

Uniforme de Coronel del Conseller en Cap Rafael Casanova i Comes
El Conseller en Cap Rafael Casanova
seguit per 2 ajudants.
El seguici de l'Excel·lentíssim Conseller en Cap i Coronel Rafael Casanova
era nombrós i mobilitzava diversos patges,
criats i ajudants militars
(Autor: Francesc Riart, 2010)
(La Coronela de Barcelona 1705-1714)

Al llarg del mes de des-1713 el Llibre de deliberacions del Consell de Cent registrà els fons destinats a la seva indumentària i la dels seus patges, criats i ajudants militars: a tall d'exemple s'entregaren teles per valor de 20 lliures, 6 sous i 3 diners per a l'uniforme del Volant, el patge que corria al costat i al davant del cavall de l'Excel·lentíssim Conseller en Cap quan aquest es desplaçava per la Ciutat; també un cap de plata pel bastó del patge Volant per valor de 7 lliures i 11 sous, una sella pel cavall brodada amb les armes de la Ciutat per valor de 25 lliures, o unes espueles de plata i un parell de sivelles de 7 unces de pes per valor d'11 lliures, 2 sous i 2 diners; segueixen tota la resta de despeses relacionades amb el patge Volant fins a sumar més de 150 lliures. (CB-372-373)

El seguici de l'Excel·lentíssim Conseller en Cap i Coronel Rafael Casanova era nombrós i mobilitzava diversos patges, criats i ajudants militars, que desplegaven un estricte protocol tradicional a l'entorn de la seva persona d'acord amb la rellevància política del seu càrrec; En Rafael Casanova el féu més avinent quan al llarg del primer mes del seu govern, des-1713, imposà amb mà dura la seva superiorita jeràrquica als comandaments militars de l'Exèrcit, i s'incrementà quan al llarg del feb-1714 la Generalitat de Catalunya cedí als Consellers de Barcelona totes les competències bèl·liques i militars en la direcció de la guerra.

Membre de la Junta Secreta (NH3-583) (NH3-694)

El 30-nov-1713, en esdevenir Conseller en Cap de Barcelona, En Rafael Casanova s'incorporà a la Junta Secreta.

1713, 1-desembre. Visita al Governador de Catalunya pels orfes i vídues (RCC-71)

El 1-des-1713 els nous Consellers de Barcelona anaren a peu, precedits dels macers i acompanyats dels oficials del Comú, a visitar el Portantveus del General Governador de Catalunya En Pere de Torrelles i Sentmenat. L’Excel•lentíssim Conseller en Cap i Coronel Rafael Casanova se li adreçà i li digué com:

“N[ostre] S[enyor] habia donat la sort en sas personas en Concellers de esta Ciutat, y que esta Ciutat la trobaria molt prompte, en cuant fos del major servey de N.S., de la Patria y del Rey N.S. Y que a la ciutat li incombia, y era de sa obligació, lo mirar per los pobres orfans, y viudas, y que així li suplicaba la Ciutat, lo despaix en llurs causas y plets [..]"
"Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap", pàg. 71

El Portantveus del General Governador de Catalunya accedí favorablement a la petició dels nous Consellers de Barcelona per ser competència del seu ministeri.

1713, 3-desembre. Els borbònics decreten la confiscació dels seus béns

El 3-des-1713 el la Hisenda Reial borbònica decretà la confiscació dels seus béns a Sant Boi de Llobregat. Anys després, entre 1730 i 1735, el fiscal instà un plet contra Rafael Casanova davant el tribunal de la Intendència General de Catalunya relatiu a l’impagament de rendes per valor de 5.267 rals, procedents dels seus béns a Sant Boi de Llobregat confiscats per la Hisenda Reial entre el 3-des-1713 i el 31-oct-1725.

1713, 8-desembre. Autorització al un retornat a la ciutat (SA-260)

El 8-des-1713 retornà a la ciutat el boter Tomàs Llopis després d'haver-ne fugit el jul-1713. Va haver de presentar-se davant les autoritats de la ciutat per justificar tant la seva fugida inicial com els motius que l'havien mogut a valer retonar-hi després, transcorreguts ja 4 mesos. Els consellers obriren procés contra ell i va haver de presentar-se davant el conseller en Cap Rafael Casanova, i després davant els oficials de la seva companyia gremial, la dels boters. Després d'haver justificat la seva absència afirmant que havia anat a Ribes, on havia nascut, "per veuresi podria arreplegar alguna cosa de casa sos pares per a poder sustentarse en lo siti que amenassaven los enemics", volia que disposessin d'ell "en lo que fos de servey de la patria conforme los demés individus de son gremi".

Una vegada fet això suplicà a Rafael Bruguera, assessor de la ciutat en les causes contra els fugitius, que no se'l molestés més per la seva absència, ja que aquesta havia finalitzat.

1713, 14-desembre. Ordenances de l'Esquadra Marítima

Ordenances de l'Esquadra Marítima
-Ordenances de
l'Esquadra Marítima-

1713, 19-desembre. Ban sobre les partides de blat

Ban sobre les partides de blat
-Ban sobre les partides de blat -
FB 12208

1713, 22-desembre. Acte solemne de prorrogació de la Junta General de Braços

El 22-des-1713 es féu acte solemne de prorrogació de la Junta General de Braços de Catalunya.

1713, 22-desembre. La pólvora robada pel patró Francesc Magrinyà (SA-277)

El 22-des-1713 va tenir lloc un fet que obligà el síndic de la ciutat a processar els oficials de la 4ª companyia I Batalló de la Coronela formada pels "Ferrers, agullers, manyans i clavetaires". El capità n'era Ignasi de Bòria i Sanahuja, el tinent Josep Masderrota, l'alferes era l'aguller Pere Gil, i el sergent el manyà Dionís Saborit. Estaven tots acusats de no haver detingut el patró Francesc Magrinyà quan la seva companyia estava de guàrdia al Portal de Mar. El sobredit patró havia ordenat a uns mariners que baixessin uns sacs de pólvora per la muralla de mar fins a un llaüt situat al punt on aquesta era travessada pel Rec Comtal; en veure-ho els milicians de guàrdia varen arrestar els mariners implicats, però els oficials de la companyia no van detenir Francesc Magrinyà i, més concretament, el capità Ignasi de Bòria i Sanahuja va dir que en donaria part més tard donant un marge de temps suficient al partó per deslliurar-se de l'autoritat.

El patró Magrinyà va anar aleshores a una casa dels Canvis Vells, on es trobava Pau Fabregat, botiguer de teles, per explicar-li els fets. També li explicà que la pólvora en qüestió era la que li havia quedat de l'armament de quan havia anat a Mallorca per compte de la ciutat, amb un pinco armat, i que ara la volia altre cop per carregar-la al mateix pinco i entregar-lo a un parent seu que havia armat una fragata per anar en cors.

En Pau Fabregat, després de queixar-se a Magrinyà pel compromís en què l'havia posat en explicar-li els fets, anà a cercar Sebastià de Dalmau; el trobà a casa del general comandant Villarroel i li narrà els fets. Dalmau reprovà que Magrinyà hagués pretingut apropiar-se de la pólvora de la ciutat, però que considerava que era un home benintencionat i afecte als defensors, raó per la qual va escriure una nota pel conseller en Cap Rafael Casanova. Després En Pau Fabregat anà al Portal de Mar a parlar amb el capità de la Coronela Ignasi de Bòria i Sanahuja per explicar-li la situació acompanyat del patró Magrinyà per a què es lliurés. Quan tots dos eren a la Plaça del Blat Magrinyà es negà a continuar fins al Portal de Mar dient que mai no havia estat pres i temia estar-ho.

En Pau Fabregat desistí i anà finalment a la casa on vivia de lloguer el conseller en Cap Rafael Casanova al carrer dels Banys Nous nº16. Allí li explicà el què havia succeït i llegí la nota del coronel Sebastià de Dalmau però el Rafael Casanova s'exclamà irritat: "Que em perdoni lo senyor don Sebastià, que ells han d'anar a la presó". Fabregat, que sabia que Magrinyà s'havia ocultat, li respongué: "No crec que logri son intent" ja que pensava que seria difícil de trobar-lo en el seu amagatall. Rafael Casanova aleshores es mostrà molt més enfadat i s'exclamà en energia: "Com no me eixiré bé?" i s'aixecà furiós de la cadira on estava assegut. En Fabregat, veient-lo tant alterat, li digué: "Miri, senyor conseller, que lo patró Magrinyà no està près", i afegí per calmar-lo, que el capità Ignasi de Bòria havia donat part de l'intent d'apropiar-se de la pólvora de la ciutat.

L'endemà 23-des-1713 En Fabregat anà al convent de Santa Mònica on s'havia amagat el patró Francesc Magrinyà i intentà persuadir-lo per a què s'entregués, però aquell s'hi negà. El mateix dissabte 23-des-1713 els sis consellers es van reunir per tractar la qüestió: Rafael Casanova no volia que les coses acabessin sense que els culpables fossin castigats. Al registre de deliberacions del Consell de Cent quedà escrit:

Ohit lo succeit en la nit passada a les deu horas de la nit poch mes o menos, un furt de pólvora, la qual se volia traurer de la present ciutat per la muralla, haventhi gent baix de dita muralla y diferents dins la present ciutat, de la qual pólvora se han près cinch sacs, los quals se troban en la torra de Sant Joan, y que lo capital de dit robo se siu és lo patró Francesc Magrinyà; y atesa la gravetat de dit delicte y lo quant perjudicial pot esser y és a la present ciutat, que se nevessita de donarli tot remey [calia que es fes] ambaixada al portant veus del general governador [Pere de Torrelles] per entregarli los presos se troban en la Drassana y subministrantlo tot lo dit fet. Y que estimarà la present ciutat sie servit manarse forma y despatxe lo procés de dit fet y que sien publicades públicas cridas pe los llochs acostumats de la present ciutat, prometent y donant cent pessas de vuyt a qui entregarà près a dit patró Francesc Magrinyà, y cent a qui descubrirà los còmplices y factors de dit delicte, donantne plena prova y un home fora de mal com no sie ningun dels principals de dit delicte. Y que quiscun dos dies, per medi del síndich de la present ciutat, sie feta instància a dit señor governador, y los Excelentíssims Consellers sien servits fer relació dels estat en que se trobarà dita dependència. Y que còpia de la present deliberació sie posada en mans del señor general en xefe [Villarroel] y del señor general Basset, dientli esser molt contingent saber en dit fut, aixó en lo vendrer com en comprar dita pólvora alguns subjectes a llur jurisdicció, y que així sien servits aplicarhi tota diligència y castigar dit delicte en cas se trobàs saberhi. Y que lo capità se trobava de guàrdia reste arrestat en sa casa sots alguna [...] pena, lo tinent, alferes y sargento sien presos y capturats en part recta y segura, a disposició y direcció del Excel·lentíssim Señor Conseller en Cap
Albert Garcia Espuche
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714", pàg. 279-280

El 24-gen-1713 l'assessor de la ciutat Josep Barrera i Bofarull aconsellà suavitzar les severes disposicions disciplinàries decretades pel conseller en Cap Rafael Casanova contra els oficials de la Coronela, assegurant que la seva culpa era lleu, que eren grans els serveis que feien a la milícia gremial, i que ja era "bastanta mortificació" haver estat presos durant un mes. Així demanava "que lo síndic de la ciutat cessi instància contra ells, essent posats en llibertat y restituïts a son pristino estat, pagant emperò los gastos de la informació y demés, continuant emperò lo síndic instància contra Francesc Magrinyà i còmplices y factors de dit delicte, per a que se procehesca a la punició y càstich com se requereix del Il·lustríssin señor Portant Veus de General Governador". Un mes després docns, Francesc Magrinyà continuava pròfug. El patró sobreviuria el setge, però en registre del cadastre de 1716 figurava com a descarregador; un temps més tard el seu habitatge seria enderrocat per fer-hi l'explanada de la Ciutadella.

1713, 25-desembre. Es dissol la Junta 36ª de Govern aprovada el 9/10-jul-1713

El 25-des-1713 es dissol la Junta 36ª de Govern aprovada el 9/10-jul-1713

1713, 28-desembre. Descobriment de la correspondència entre Populi i el General Martí

El 28-des-1713, estant de guàrdia al Portal de Santa Madrona el Capità de la Coronela Carles de Ribera i Claramunt, aquest descobrí la correspondència secreta que hi havia entre el General Josep Anton Martí amb el Duc de Populi a través del Capità de la Coronela Francesc Mas i Duran. Aquesta correspondència secreta, que en realitat era un afer de contraespinatge, tenia la connivència del General Comandant Villarroel, però aquest fet no havia estat comunicat en la Junta Secreta, de manera que els membres de la Junta 24ª de Govern no estaven al corrent de quin era el sentit real de la correspondència secreta. (NH4-121-122)

1713, 28-desembre. La pugna del Conseller en Cap pel control de Montjuïc (RCC-74)

El 28-des-1713 la Junta 24ª de Guerra prengué una dura determinació i notificà a tots els Portals, Baluards, i altres parts de la Ciutat i Fort de Montjuïc que no executessin cap ordre que prèviament no hagués estat donada per l’Excel•lentíssim Conseller en Cap i Coronel Rafael Casanova; així mateix s’ordenava la captura i detenció del Governador de Montjuïc el Coronel Pau de Thoar:

“[..] als Portals, Baluarts y demés parts de la present ciutat, que en manera alguna accepten ni posen en execució ordres algunes que primerament no se hagen donat a dit Sr. Conceller en Cap y tinguen un positiu orde pera executarlo en tot lo tocant a la manutenció y defensa de la plassa y fort de Montjuich. Y que en lo entretant, en cas se ofresca ocasió, mane lo Ecm. Consistori prendrer y capturar y posar en la presó de la present Ciutat a D. Pau Thoar, governador de Montjuich per la inurbanitat y descortesia tingut ab lo Ecm. Consistori."
"Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap", pàg. 74

1714, 1-gen. Es publica la prorrogació de la Junta General de Braços

El 1-gen-1714 es publicà la prorrogació de la Junta General de Braços de Catalunya.

1714, 1-gen. Es constitueix la Junta 18ª de Govern

El 1-gen-1714 es constitueix la nova Junta de Govern, la Junta 18 ª de Govern

1714, 2-gener. Conferència dels Tres Comuns resol la disputa per Montjuïc (RCC-74)

Sigantura de Rafael Casanova
Sigantura de Rafael Casanova com a
Conseller en Cap, Coronel i Governador

El 2-gen-1714 el Consell de Cent es reuní i acceptà la proposició resolta per la Conferència dels Tres Comuns, amb bitllet del General Comandant Villarroel, del General Sans i la súplica del Coronel Thoar.

En conseqüència deliberà que el Conseller en Cap es nomenés Coronel, Governador de la Plaça i Armes, i del Castell de Montjuïc, i que quedés sense efecte la resolució de captura i detenció que l’Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova havia ordenat contra el Coronel Pau Thoar deliberada el 28-des-1713.

1714, 7-gener. Càstig dels gremis als fadrins ''remitents'' (SA-284)

El 7-gen-1714 16 membres de la confraria dels espasers i llancers, reunida al refectori del monestir de Sant Francesc amb el notari i conseller quint Josep Llaurador, que en prenia acta, resolgué castigar ''qualsevol fadrí que no muntarà las guardias y no farà lo demés concernent al real servey'' amb la impossibilitat de ''passar mestre abans de deu anys'' en ésser informats que alguns fadrins eren ''remitents'' a fer les guàrdies.

1714, 15-gener. Els consellers plantegen fer una sortida contra els borbònics (SA-293)

El 15-gen-1714 els responsables de la defensa es plantejaren fer una sortida militar fora de les muralles de Barcelona per atacar els cordó de bloqueig borbònic. Com a primer pas el conseller en Cap Rafael Casanova va fer arribar una pregunta a tots els col·legis i confraries de Barcelona. La brevetat de la interrogación contrastava amb la profunditat del drama que contenia: "Algú vol ser voluntari per servei de Déu y de la Pàtria?"

El consell de la confraria dels julians i mercers vells es reuní i en l'acta que s'aixecà s'anotà la resposta que donaren a Rafael Casanova: "Tots los individus qui componen la dita companyia, junt ab sos oficials majors y menors, estan promptes en sacrificar llurs vidas voluntàriament, allà ahont seran comendats en totas las operacions manarà dit Excel·lentíssim Senyor Coronel per lo servey de Déu, del rey nostre senyor y de la pàtria".

1714, 19-gener. Casanova exposa als batallons de la Coronela l'aixecament (SA-294)

El 20-gen-1714 es recollí l'acta de la confraria dels mercers botiguers de teles on es detallava que el dia anterior 19-gen-1714 l'Excel·lentíssim Senyor Coronel Rafael Casanova havia convocat els tinents i alferes dels 6è batalló, el de la Verge de la Mercè, com havia fet abans amb els altres 5 batallons de la Coronela.

El conseller en Cap els va dir que moltes viles i llocs del Principat s'havien aixecat en armes contra els enemics per "sacudirse dels yugo en que estan y estam", i que calia que "per nostra part els ajudem en quant se puga", per la qual cosa demanava la llista de persones "equipatjats en armas" que podrien prestar ajuda. La relació es passaria a la Junta 9ª de Guerrai els homes apuntats serien cridats quan calgués. Els mercers manifestaren que "estavan molts promptes y subordinatsen tot lo que se ofresca del major benefici y servei de la present ciutat, ab molt gust y ab tota resignació".

El 21-gen-1714 fou informada la darrera companyia dels darrer batalló, la de la confraria dels joves sastres. El notari de la confraria va anotar a l'acta la resposta a solemne pregunta del conseller en Cap Rafael Casanova: "com es de ça obligació, allò ahont serà comendada la Coronela" o "està prompta per sacrificarse al servey de Sa Majestat y defensa de la pàtria, fins a derramar tots sos individus la última gota de sanch".

1714, 26-gener. El Conseller en Cap demana atacs contra les tropes borbòniques (RCC-77)

El 26-gen-1714 l’Excel•lentíssim Conseller en Cap i Coronel Rafael Casanova, acompanyat de l’Excel•lentíssim Conseller Segon Salvador Feliu de la Penya, instaren el General Comandant Villarroel a llançar un atac contra el cordó de bloqueig borbònic; així mateix li demanaven que cada nit es donés toc d’alarma per tal de mantenir les tropes borbòniques en tensió permanent i sobre les armes.

1714, 26-gener. Atac nocturn contra el cordó de bloqueig (RCC-77)

El 26-gen-1714 el General Comandant Villarroel, a instàncies dels Excel•lentíssims Consellers de Barcelona, disposà un atac nocturn contra el cordó de bloqueig borbònic.

1714, 28-gener. Expedició del Coronel Amill (RCC-77)

El 28-gen-1714 es reuniren:

  1. L’Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova
  2. L’Excel•lentíssim Conseller Segon Salvador Feliu de la Penya
  3. El General Comandant Antonio de Villarroel
  4. El Protector del Braç Militar Joan de Lanuza, Comte de Plasència
  5. 2 membres de la Diputació del General de Catalunya
  6. Els delegats del Braç Militar: En Jaume de Copons, N'Alexandre de Palau, En Felix Vadell, i En Vicent Magarola
  7. Els delegats del Braç Reial En Joan Ponsich i Monjó, En Manuel Flix, En Lluís Garriga i En Rafael Esteve.

L'objectiu de la reunió era posar en execució els acords presos en els anteriors consells de guerra, en els quals s’havia acordat la sortida de la Plaça del Coronel Amill amb un destacament de Fusellers per la costa del Maresme, i que des de Sant Pol de Mar intentés l’aixecament del maresme i reunís el màxim de queviures per tal d’entrar-los a la ciutat.

1714, 14-febrer. L'Inspector General de l'Exèrcit planifica un "cop d'estat"

El 14-feb-1714 l'Inspector General de l'Exèrcit de Catalunya i anterior membre de la Junta 36ª de Govern En Ramon de Rodolat intentà modificar la forma de govern, a fi que les classes populars i els suboficials de la Coronela, tinguessin més representació política en el govern i en les decisions militars. (NH4-29-31)

1714, 14-febrer. En Ramon de Rodolat és detingut, processat i destituït

El 14-feb-1714 l'Inspector General de l'Exèrcit de Catalunya En Ramon de Rodolat fou detingut. Es formà procés contra ell i no trobant-se cap segona intenció, sinó només la de l'excessiu zel en els afers de la cosa pública, tant sols fou destituït. (NH4-29-31)

1714, 20-febrer. Es dissol la Junta 18ª de Govern

[Segons Francesc de Castellví, seguint la font de Joan Francesc de Verneda i Sauleda]

El 20-feb-1714 es dissol la Junta 18 ª de Govern.

1714, 24-febrer. El Conseller en Cap segueix el combat marítim (RCC-78)

El 24-feb-1714 unes veles desconegudes aparegueren a l’horitzó propiciant la fugida de les naus més potents de l’armada de Felip V, mentre la resta quedà davant el port de Barcelona. L’ocasió fou aprofitada pel Coronel Dalmau qui, amb la complicitat del Conseller en Cap, organitzà una sortida marítima que culminà amb la captura de 13 naus borbòniques. Aquesta operació fou seguida pel Conseller en Cap des del moll de Barcelona.

1714, 26-febrer. La Generalitat cedeix el poder militar al Consell de Cent (RCC-79)

El 26-feb-1714 la Diputació del General de Catalunya -la Generalitat- en la que radicava principalment la direcció dels afers bèl·lics, cedí interinament els seus poders militars al Consell de Cent de Barcelona donat que la lluita es centrava principalment a Barcelona; tot i així, la Diputació del General de Catalunya es reservà el dret d'intervenir en les deliberacions en determinats casos.

1714, 27-febrer. Es constitueix la nova Junta 24ª de Guerra de Barcelona (NH4-33) (NH4-330)

[Segons Francesc de Castellví, seguint la font de Joan Francesc de Verneda i Sauleda]

El 27-feb-1714 es constituí la nova junta superior de general govern, la Junta 24ª de Guerra de Barcelona, que la Ciutat dividí en tres subjuntes: Junta 9ª de Guerra, Junta 8ª de Provisions, i Junta 7ª de Mitjans.

El Conseller en Cap Rafael Casanova era president de la Junta 9ª de Guerra.

Junta 9ª de Guerra

  1. President: Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova i Comes (C.H. de B.; Jurista)
  2. Manuel Flix i Ferreró (Ciutadà Honrat de Barcelona; Jurista)
  3. Josep Antoni de Ribera i Claramunt (Noble)
  4. Felicià de Cordelles i de Ramanyer (Noble)
  5. Manuel de Ferrer i de Sitges (Noble)
  6. Joan de Copons i de Falcó (Noble)
  7. Carles de Fivaller i de Torres (Noble)
  8. Salvador de Tamarit i de Vilanova (Noble)
  9. Cristòfor Lledó i Carreras (Ciutadà Honrat de Barcelona)

Junta 8ª de Provisions

  1. President: Conseller Segon de Barcelona Salvador Feliu de la Penya (C.H. de B.; Mercader)
  2. Josep Antoni Roig (Ciutadà Honrat de Barcelona; Mercader)
  3. Francesc Mascaró (Ciutadà Honrat de Barcelona; Mercader)
  4. Joan Francesc Comellas del Puig (Mercader)
  5. Marià Duran i Mora (Mercader)
  6. Joan Pau Llorens (Mercader)
  7. Josep Besora (Negociant)
  8. Joan Llinàs [i Farell] (Cavaller i Ciutadà Honrat de Barcelona)

Junta 7ª de Mitjans

  1. President: Conseller Tercer de Barcelona Ramon Sans (Jurista)
  2. Jaume de Copons i de Falcó (Noble)
  3. Josep Duran i Mora (Ciutadà Honrat de Barcelona; Mercader)
  4. Francesc Monnar (Ciutadà Honrat de Barcelona; Metge)
  5. Joan Albareda (Corredor d'orella)
  6. Fèlix Teixidor i Sastre (Ciutadà Honrat de Barcelona)
  7. Francesc Argemir (Mercader)

1714, 28-febrer. La sortida dels 1.000 homes de la Coronela (SA-305)

Davant la nova situació política es resolgué fer una demostració de força i formar un cos de 1.000 homes extrets de la Coronela a fi que fes una sortida contra el cordó borbònic.

Es seguiren textualment les disposicions de 1640 que establien que havia de sortir la Bandera de Santa Eulàlia portada pel conseller segon, en aquest cas, el conseller Salvador Feliu de la Penya.

El 28-feb-1714 el conseller en Cap Rafael Casanova cridà els capitans de la Coronela i els notificà la decisió. S'havia estipulat el nombre d'homes que, per justa proporció, havia d'aportar cada col·legi i confraria, per bé que es deixava a cada gremi decidir els noms dels homes triats.

1714, 2-març. En Jacint d'Oliver nomenat nou Inspector General de l'Exèrcit

El 2-mar-1714 En Jacint d'Oliver i Botaller fou nomenat Inspector General de l'Exèrcit de Catalunya en substitució del destituït Ramon de Rodolat. (NH4-29-31)

1714, 14-març. Es decreta el control dels preus dels articles bàsics (RCC-80)

El 14-mar-1714, per ordre directa de l’Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova, i complint l’acord del Consell de Cent, es féu una crida pública ordenant la rebaixa dels preus dels articles de primera necessitat.

Ban sobre el control de preus
- Ban sobre el control de preus -

1714, 14-març. Ordre d’agregació a la Coronela (RCC-80)

El 14-mar-1714 es féu públic l’acord pres dies abans pels Consellers de Barcelona per què tots els que no estaven afiliats a la Coronela formessin companyies apart o ingressessin en les companyies ja existents.

1714, 16-març. Reunió dels Consellers amb el General Comandant (RCC-80)

El 16-mar-1714 els Consellers de Barcelona es reuniren amb el General Comandant Villarroel.

1714, 19-març. Ban sobre el control de preus

Ban sobre el control de preus
- Ban sobre el control de preus -

1714, 21-març. Focs de comunicació a Sant Jeroni de la Murtra (RCC-81)

El 21-mar-1714, nit, les tropes de fusellers encengueren un gran foc sobre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. L’Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova ordenà la preparació d’una foguera sobre les muralles en correspondència.

1714, 22-març. Preparació per a una sortida de la Coronela (RCC-81)

El 22-mar-1714 els Consellers de Barcelona reuniren tots els gremis de la Ciutat. L’Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova els comunicà que davant la llarga durada del bloqueig marítim i terrestre s’havia acordat fer un atac contra el cordó de bloqueig borbònic sota la protecció de la Bandera de Santa Eulàlia. Per a l’acció es mobilitzarien 2 batallons de la Coronela i amb aquella reunió es pretenia cercar la participació voluntària dels gremis davant els greus riscos que comportava l'acció.

1714, 23-març. Avança del pla de la sortida dels 1.000 homes de la Coronela (SA-307)

El 23-mar-1714 16 membres de la confraria dels espasers i llancers es reuniren amb el conseller quint Josep Llaurador al monestir de Sant Francesc. El conseller quint, i notari, Josep Llaurador aixecà acta on quedà reflectit que la ciutat demanava 5 homes a la confraria per a la sortida.

El mateix 23-mar-1714 13 membres de la confraria dels clavetaires va tenir consell amb el conseller quint Josep Llaurador al monestir dels pares calçats de la Trinitat. El conseller quint, i notari, Josep Llaurador aixecà acta on quedà reflectit que la ciutat demanava 4 homes a la confraria per a la sortida. Es van fer ''llengüetes de paper'' amb els noms i cognoms dels confrares, i amb aquestes els rodolins. Col·locats en un barret es procedí al sorteig, i una vegada fet, un dels 4 escollits a sorts fou substituït per Miquel Mercader, que es presentà voluntàriament.

El mateix 23-mar-1714 24 mestres i 3 fadrins dels perxers i mercers van tenir consell amb el conseller quint Josep Llaurador a la casa de la confraria al carrer d'En Jaume Giralt. El conseller quint, i notari, Josep Llaurador aixecà acta on quedà reflectit que la ciutat demanava 10 homes per la sortida amb la finalitat de ''sacudir el pesat jugo que se amenaça y altrament per conservar la llibertat y privilegis de Catalunya''.

1714, 28-març. Ban sobre el control dels cavalls a la Ciutat

Ban sobre el control dels cavalls
-Ban control dels cavalls-
FB 12201

1714, 31-març. Avança del pla de la sortida dels 1.000 homes de la Coronela (SA-310)

El 31-mar-1714 17 membres del col·legi dels pintors es reuniren amb el conseller quint Josep Llaurador a la sagristia de l'església de Sant Miquel. El conseller quint, i notari, Josep Llaurador aixecà acta on quedà reflectit que la ciutat demanava 8 homes per la sortida. Es presentaren voluntaris 6 fadrins, que serien recompensats amb el dret de ser membres de ple dret del col·legi ''per rao de llur examen y maestria''. Els altres 2 restants foren sortejats entre els col·legiats i els noms de tots foren: Anton Miquel, Jacint Pérez, Josep Cabret, Jacint Font, Gabriel Morell i Fèlix Cabanyes.

1714, 2-abril. Nou Ban sobre el control dels cavalls a la Ciutat

12202

1714, 3-8-abril. Bombardeig sobre Barcelona (RCC-82)

Entre el 3 i 8-abr-1714 l’artilleria borbònica començà a bombardejar indiscriminadament la ciutat.

1714, 3-abril. Rondes per evitar el pillatge (RCC-82)

El 3-abr-1714, nit, s’ordenà la formació de quatre rondes a fi d’evitar el pillatge contra les cases que havien estat afectades per les bombes i que havien estat abandonades pels seus habitants.

1714, 3-abril, nit. Habilitació d’una bateria d’artilleria a la Creu de Sant Francesc (RCC-82)

El 3-abr-1714, nit, s’ordenà l’habilitació d’una bateria d’artilleria a la Creu de Sant Francesc a fi d’intentar delmar l’artilleria borbònica que bombardejava la ciutat.

1714, 7-abril. Ban sobre el control de la plata

Ban sobre la sega de ferratges
-Ban sobre el control de plata -
FB 12207

1714, 9-abril. Ban sobre la sega de ferratges

Ban sobre la sega de ferratges
-Ban sobre la sega de ferratges-
FB 12220

1714, 10-abril. Carta circular dels Diputats a pobles i viles

Carta circular a pobles i viles
-Carta circular a pobles i viles-
FB

1714, 13-abril. Carta circular dels Concellers a pobles i viles (NH4-391)

Carta circular a pobles i viles
-Carta circular a pobles i viles-
FB 12221

1714, 21-abril. Ban sobre el control d'armes

Ban control d'armes
-Ban control d'armes-
FB 12204

1714, 22-abril. Parada militar i revista de la Coronela (RCC-82)

El 22-abr-1714 es realitzà una gran parada militar i revista de la Coronela.

1714, 22-abril. Arriba comboi de Mallorca amb cartes de l’Emperador (RCC-82)

El 22-abr-1714 arribà un comboi de Mallorca del qual formaven part dues fragates imperials que duien a bord gran quantitat de queviures i municions. També hi anava En Joan Miquel Berberena, cavallerís del Virrei de Mallorca el Marquès de Rubí, qui era portador de les cartes imperials dirigides als Comuns de Catalunya i datades el 28-mar-1714.

1714, 25-abril. El Conseller en Cap rep confidència de la posició francesa (RCC-83)

El 25-abr-1714, per un confident infiltrat en el camp borbònic, l’Excel•lentíssim Conseller en Cap i Coronel Rafael Casanova rebé confidència que les tropes franceses, lluny de retirar-se, estaven concentrant al Rosselló noves tropes a fi d’enviar-les contra Barcelona, a més de recollir gra i tenir-se notícia de la destitució del Duc de Popoli.

1714, 16-maig. Els Consellers reafermen lluitar fins la darrera gota de sang (RCC-84)

El 16-mai-1714 els Consellers de Barcelona presentaren una proposició als generals i coronels de l'Exèrcit reafirmant-se en que la lluita havia de continuar fins a la darrera gota de sang, demanant-los el seu vot particular, i fent-los saber que n'informarien a l'emperador Carles a fi que aquest tingués coneixement de la determinació a lluitar fins la darrera gota de sang.

Tots els generals i coronels acordaren unànimement la resolució, desenverinaren les espases i tot creuant-les, juraren davant dels Consellers de Barcelona que complirien com a cavallers la paraula d'honor donada a la Ciutat.

Rebuig a la proposició borbònica per negociar
Els Generals i Coronels juren lluitar fins la darrera gota de sang
Gravat historicista del segle XIX (amb anacronismes en la indumentària)
que representa el jurament que els Consellers de Barcelona
feren fer als Generals i Coronels de lluitar fins a la darrera gota de sang
(Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-1863); Víctor Balaguer
Gravat: Josep Nicolau i Bartomeu; Dibuix: Vicente Urrabieta
)

1714, 19-maig, tarda. Advertència al Conseller en Cap del gran bombardeig

El 19-mai-1714, entrà a Barcelona un tambor del quarter dels francesos amb cartes del botifler Josep Marimón i d'altres persones destinades al Conseller en Cap i a En Josep Galcerán de Pinós i de Rocabertí, a fi de persuadir-los d'entrar en negociacions i avisant-los del gran bombardeig i ruïna que es preparava contra Barcelona. Exposat el contingut de les cartes davant la Junta 24ª de Guerra de Barcelona, es resolgué retornar les cartes sense resposta. (NH4-51)

1714, 23-maig. Inici del gran bombardeig (RCC-86)

El 23-mai-1714 s’inicià el gran bombardeig sobre Barcelona provinent d'una bateria de 18 o 20 morters situada en el recentment conquerit convent dels Caputxins, des del qual podien arribar a qualsevol punt de la Ciutat.

1714, 9-juny. S’ordena l’obertura del Portal de Santa Madrona (RCC-86)

El 9-jun-1714 els Consellers de Barcelona ordenaren que fos obert el Portal de Santa Madrona a fi que dones i altres persones no hàbils pel servei d'armes poguessin refugiar-se als peus de Montjuïc a resguard dels bombardejos.

1714, 30-juny. Ban sobre la moneda

Ban sobre la moneda
-Ban sobre la moneda -

1714, 4-juliol. El Conseller en Cap cau malalt 4 dies (RCC-88)

Vers 4-jul-1714 l’Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova caigué malalt i hagué de guardar llit durant 4 dies.

1714, 6-juliol. Arriba el Mariscal Duc de Berwick. Inici del setge borbònic de Barcelona

El 6-jul-1714 arribà a Barcelona el Mariscal Duc de Berwick al capdavant de l'exèrcit francès continental i artilleria de gran calibre capaç de batre les muralles de Barcelona.

Carles III de Catalunya
Retrat del Duc de Berwick
James Fitz James Stuart,
fill bastard d'un rei derrocat d'Anglaterra exiliat a França,
fou educat a la cort de Lluís XIV de França.
Davant la incapacitat dels militars espanyols per rendir Barcelona, Felip V demanà al seu avi Lluís XIV que li enviés militars francesos.
El Duc de Berwick arribà el 6-jul-1714
i sota el seu comandament
el bloqueig de Barcelona es convertí en un setge formal.
[Jacques de Fitz-James , 1er duc de Berwick;
maréchal de France en 1706 (1670-1734)
autor: Rigaud Hyacinthe (1659-1743)]
Font: Europeana

1714, 8-juliol. El Vicelamirall anglès Wishart amenaça el Govern de Catalunya (NH4-417)

En carta del 8-jul-1714 el Vicealmirall anglès Wishart presentà queixa pels atacs i abordatges que els navilis catalans feien contra els vaixells de càrrega anglesos i amenaçà de represàlies sinó s'aturaven els atacs.

1714, 9-juliol. Captura del gran comboi de Mallorca (SA-367)

La matinada del 9-jul-1714 les naus borbòniques capturaren el gran comboi procedent de Mallorca.

1714, 12-13-juliol. Obertura de la 1ª [Trinxera] Paral·lela borbònica

La nit del 12-13-jul-1714 les tropes borbòniques començaren a obrir la 1ª [Trinxera] Paral·lela a la part de llevant de la Ciutat.

Setge borbònic de Barcelona de 1714
Setge borbònic de Barcelona de 1714
-Obertura de les trinxeres a la part de Llevant-

Gravat nº1 de la sèrie dedicada al Setge borbònic de Barcelona de 1714 (edició anglesa)
Autor: Jacques Rigaud (1680–1754) / Parr / Bowles
Detalls: The attack of two bastions

1714, 13-juliol. El General Comandant Villarroel determina atacar la 1ª Paral·lela

El 13-jul-1714, de matinada, i havent reconegut la disposició de les tropes borbòniques de construir la 1ª [Trinxera] Paral·lela, el General Comandant Villarroel es disposà a atacar-la, Ordenà a la infanteria que estigués preparada en els quarters, que la cavalleria tingués els cavalls amb la muntura posada, i que els oficials fins a coronel estiguessin amb les seves tropes. (NH4-107)

1714, 13-juliol. El General Comandant Villarroel difon rumor de convit a Montjuïc

El 13-jul-1714 el General Comandant Villarroel difongué un rumor per tal dissimular l'atac contra la 1ª [Trinxera] Paral·lela borbònica: manà informar a la seva muller, que es trobava a Montjuïc, que hi pujaria a dinar amb d'altres oficials majors. Tenia determinat pujar a Montjuïc a les 9:00h, però baixar secretament i sense seguici a les 11:00h i immediatament iniciar l'atac. (NH4-107)

1714, 13-juliol. El Conseller en Cap recrimina el convit de Montjuïc

El 13-jul-1714, en no haver informat el General Comandant Villarroel a la Junta Secreta del seu pla d'atac, arribà el rumor del convit a Montjuïc al Conseller en Cap. Poc després aquest es trobà casualment amb el General Josep Anton Martí, i el Conseller en Cap li recriminà que mentre les tropes borbòniques construïen la 1ª [Trinxera] Paral·lela, el General Comandant Villarroel i els oficials majors celebressin un convit a Montjuïc. El General Josep Anton Martí pujà a Montjuïc i recriminà els fets al General Comandant Villarroel. (NH4-107)

1714, 13-juliol. El General Comandant Villarroel informa del pal d'atacar la 1ª Paral·lela

El 13-jul-1714, el General Comandant Villarroel baixà de Montjuïc acompanyat d'altres oficials, havent fet saber per endavant al Conseller el Cap i als membres de la Junta Secreta quin era el pla d'atac secret. El Conseller en Cap n'informà a En Josep Galceran de Pinós i a En Joan de Lanuza, que passaren a trobar-se amb el General Comandant. (NH4-107)

1714, 13-juliol. El Conseller en Cap ofereix que la Coronela entri en combat

El 13-jul-1714, el Conseller en Cap Rafael Casanova oferí 2 Batallons de la Coronela per a l'atac contra la la 1ª [Trinxera] Paral·lela, però el General Comandant Villarroel ho rebutjà al·legant que ja havia disposat el pla d'atac i volia que el poble veiés l'ordenança i força en combat les tropes reglades a sou, i la confiança que en aquell cos podien tenir, no oblidant el desaire que li havia suposat que la Junta de Govern no hagués acceptat que les tropes reglades alternessin amb la Coronela en la custodia de les guàrdies dels portals de la Ciutat. (NH4-108)

1714, 13-juliol. Atac contra la 1ª [Trinxera] Paral·lela borbònica

El 13-jul-1714 les tropes catalanes atacaren la 1ª [Trinxera] Paral·lela borbònica.

Setge borbònic de Barcelona de 1714
Setge borbònic de Barcelona de 1714
-Sortida i atac contra les trinxeres borbòniques -

Gravat nº2 de la sèrie dedicada al Setge borbònic de Barcelona de 1714 (edició anglesa)
Autor: Jacques Rigaud (1680–1754) / Parr / Bowles
Detalls: The attack of two bastions

1714, 15-juliol. Carta dels Consellers de Barcelona informant al G. Moragues (NH4-411)

En carta del 15-jul-1714 els Consellers de Barcelona informaren al General Moragues.

1714, 16-juliol. Obertura de la 2 ª [Trinxera] Paral·lela borbònica

El 16-jul-1714 les tropes borbòniques començaren a obrir la 2 ª [Trinxera] Paral·lela, aproximant-se cada cop més a la muralla de Llevant.

1714, 16-17-jul. Deserten el General Martí, el Brigadier Moragull i altres oficials superiors

La nit del 16-17-jul-1714, el General Josep Antoni Martí, el Brigadier Josep Moragull, i d'altres oficials superiors, desertaren passant-se al camp borbònic. (NH4-122-126)

1714, 20-juliol, 10:00h. S’inicia la construcció de la Travessera

El 20-jul-1714,10:00h, en presència del General Comandant, el Conseller en Cap, 2 membres de la Diputació del General i molts membres de la Junta 24ª de Guerra de Barcelona s’iniciaren les obres de construcció de la Travessera tirant a terra tota la línia demolida de cases. Hi comparegueren totes les tropes a sou i desmuntats amb els seus oficials, sota el so de tambors i instruments musicals; sota la Travessera s’hi construïren bateries de morters. Així mateix hi treballaren gents de totes les condicions excepte els religiosos, amb la concurrència de fusters i manobres, i fou tanta la quantitat de gents que hi treballà organitzada en esquadres que durant el primer dia de treball s’avançà notablement. (NH4-130)

1714, 23-juliol. Carta dels Consellers de Barcelona al Vicealmirall anglès (NH4-420)

En dues cartes del 23-jul-1714 els Consellers de Barcelona respongueren a les queixes i amenaces del Vicealmirall anglès sobre els abordatges que els navilis catalans practicaven sobre els vaixells de càrrega anglesos.

1714, 23-juliol. Ban ordenant no abordar ni atacar les naus angleses (NH4-420)

En un ban del 23-jul-1714 els Consellers de Barcelona ordenaren als patrons de les naus catalanes no abordar les naus de càrrega angleses, encara que les naus angleses estiguessin portant subministraments per a les tropes borbòniques que atacaven Barcelona.

1714, 28-juliol. El Conseller en Cap decreta la Militarització total (RCC-92)

El 28-jul-1714 l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova ordenà publicar un Ban sobre la militarització total de tots els homes de 14 anys en amunt:

“De part de l'Excm. Sr. Conseller en Cap, Coronel i Governador d'esta plaça, fort de Montjuïc i sos dependents: Que com de present se trobe la present Ciutat molt opresa dels enemics que la tenen sitiada i atacada per la part del Portal Nou, a on pretenen fer bretxa, i se necessítia molt que tothom assistesca a la defensa de tan justa, i de tanta importància, per la conservació d'ella, i a est fi, se fa indispensable, i de la primera mira, la notícia de tots los naturals i habitants de la present Ciutat, aixís dels que tenen armes com dels que no les tenen,; per ço dit Excm. Sr. Conseller en Cap, Coronel, Governador, i inseguint lo resolt i deliberat per l'Excel·lentíssima Junta 9ª de Guerra, i persones a ella associades, tinguda lo dia present; diu, notifica i mana a tothom generalment, de qualsevol grau o condició que sien, tant de naturals com forasters, que demà, que comptarem als 29 del corrent mes de juliol, compareguen a les 6 hores del matí, a la Rambla, davant la Universitat literària de la present ciutat, aportant armes los que las tindran, i també los qui no en tindran, los quals se trobaran d'edat de 14 anys en amunt, exceptuant-se sols los que sien empleats en la Coronela, sots pena de presó i altres a S.E. arbitràries.

I perquè les dites coses sien a tothom notòries, mana S.E. ser fetes i publicades lo present bando, per los llocs acostumats de la present Ciutat, i demés parts on convinga i menester sia.

D. Rafael Casanova, Conseller en Cap, Coronel i Governador

Se és fet y publicat lo present bando ab assiténcia de l'ajudant baix firmant, per 8 sargentos y 4 tambors, per los llochs acostumants de la present ciutat, vuy 28 de juliol de 1714. D. Pedro Antonio Moreno, ayudante de la plaza "
"Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap", pàg. 92

1714, 30-juliol. El Conseller en Cap publica Ban sobre l'ordre de la Coronela

El 30-jul-1714 l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova ordenà publicar un Ban tocant a l'ordre que habia de seguir d'aleshores en endavant la Coronela de Barcelona. (NH4-148) (NH4-427)

[traducció] De parte del Excmo. señor conseller en cap, coronel y gobernador de la plaza y armas y fuerte de Montjuïc, se ordena y manda a todos los que entran las guardias en los batallones de la Coronela de esta ciudad, que cuando oirán tocar las campanas a rebato de la catedral asistan los que están de guardia en sus respectivos cuerpos de guardia, así en las puertas y medias lunas, como en los puestos destinados para retén; y los que a las 8 horas de la tarde habrán salido de las medias lunas, baluarte de Levante y Santa Eulalia, avisten también a la plaza de Santa Ana; y el batallón que estuviera de descanso, acuda delante de Palacio incontinente con sus armas, atendido que así conviene al real servicio y beneficio publico. Y para que nadie pueda alegar ignorancia de lo susodicho, se publica el presente bando. "

Don Rafael Casanova, Conseller en Cap, Coronel i Gobernador

He publicado el presente bando en los lugares acostumbrados de la presente ciudad , yo Domingo Aquaviva, hoy 30 de julio de 1714. Domingo Aquaviva, tambor mayor."
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 427

1714, 30-31-juliol. Coronament del Camí Cobert

El 30-31-jul-1714 les tropes borbòniques coronen el Camí Cobert.

1714, 30-31-juliol. El Conseller en Cap recorre la primera línia de combats (RCC-92)

El 30-31-jul-1714 el Conseller en Cap recorregué la primera línia de combats 2 vegades.

Setge borbònic de Barcelona de 1714
Setge borbònic de Barcelona de 1714
- Coronament del Camí Cobert -

Gravat nº3 de la sèrie dedicada al Setge borbònic de Barcelona de 1714 (edició anglesa)
Autor: Jacques Rigaud (1680–1754) / Parr / Bowles
Detalls: The attack of two bastions

1714, 30-31-juliol. El Conseller en Cap redacta crida a vil•les i ciutats (RCC-92) (NH4-434)

El 30-31-jul-1714 el Conseller en Cap redactà una crida a totes les il•lustres ciutats, viles i llocs del Principat de Catalunya comunicant la dura situació en què es trobava la capital de Catalunya i exhortant l’enviament d’auxili.

1714, 1-agost, vespre. Sona l’alarma general, el Conseller en Cap cap a la Travessera

El 1-ago-1714, vespre, es cregué que s’iniciava un assalt de les tropes borbòniques i sonà l’alarma general. Al toc de les campanes l'Excel•lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova i el General Comandant Villarroel acudiren a la Travessera. El General Comandant s’adonà que les tropes borbòniques tant sols estaven fent operacions de reconeixement de la bretxa reial i de la bretxa del Baluard de Santa Clara. Davant l’eventualitat, aprofità per passar a reconèixer l’ordre i disposició amb què havien format les seves tropes i les de la Coronela, animant a tots amb l’esperança que amb el sofriment i valor adquiririen. (NH4-149)

1714, 2-agost. Combregació, confessió i acte de contrició públic dels Tres Comuns

El 2-ago-1714, els Diputats de la Generalitat, els Consellers de Barcelona i el Protector del Braç Militar, confessaren i combregaren públicament

Els representants del Tres Comuns feren acte de protesta davant de l'altar de tot allò que esperaven de la Misericòrdia Divina, i que se n'emprendrien d'haver cregut vanament en les promeses de gents [anglesos] contraris a la santa fe i religió catòlica. (NH4-151)

1714, 3-agost. Carta dels Consellers animant a la defensa

El 3-ago-1714 els Consellers de Barcelona publicaren una carta pública adreçada a tots els habitants de la Ciutats, ja fossin barcelonins o refugiats estrangers, animant a la defensa. (NH4-428)

carta del marquès del Poal
Publicació d'una carta del marquès del Poal enviada el 3 d'agost del 1714
carta del marquès del Poal
Publicació d'una carta del marquès del Poal enviada el 4 d'agost del 1714

1714, 8-agost. Consell de guerra (RCC-93)

El 8-ago-1714 es celebrà consell de guerra analitzant-se l'estat de la plaça i les defenses.

1714, 9-agost, vespre. El Conseller en Cap decreta dures ordres de disciplina

El 9-ago-1714, l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova assistit dels oficials majors passà a reconèixer tots els baluards, portals i la bretxa reial. Passà després a examinar els cossos de reserva a fi de comprovar-ne el número de gents, i ordenà expressament que tots aquells agregats a la Coronela que faltessin a les guàrdies fossin presos i destinats als paratges més exposats al foc borbònic, sense excepció de calitat de la persona, a fi que es complís el servei conforme a l’edicte. (NH4-159)

1714, 10-agost. Des de casa, rebutja reduir sous a la Coronela

El 10-ago-1714, l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova escrigué carta dirigida al consistori municipal rebutjant la possibilitat de reduir els sous dels milicians de la Coronela de Barcleona.

1714, 12-13-14-ago. Batalla del Baluard de Santa Clara

El 12-13-14-ago-1714 Batalla del Baluard de Santa Clara

1714, 13-ago. El Conseller en Cap ofereix un altre batalló de la Coronela per combatre

El 13-ago-1714, nit, l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova amb d’altres membres de la Junta 24 de Govern acudí a la Travessera i conferencià amb el General Comandant oferint-li un altre batalló de la Coronela, disposat a suplir amb d’altres gents els llocs que quedessin desocupats. (NH4-171)

Setge borbònic de Barcelona de 1714
Setge borbònic de Barcelona de 1714
-Batalla del Baluard de Santa Clara-

Gravat nº4 de la sèrie dedicada al Setge borbònic de Barcelona de 1714 (edició anglesa)
Autor: Jacques Rigaud (1680–1754) / Parr / Bowles
Detalls: The attack of two bastions

1714, 14-ago. Junta General de Govern

El 14-ago-1714, després de desallotjar les tropes borbòniques del Baluard de Santa Clara, es celebrà Junta General de govern. L'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova i el General Comandant Villarroel informaren a cadascú d’allò pertanyent al seu encàrrec i comissió. (NH4-179)

1714, 15-ago. Avís del coronel Dalmau (SA-411)

El 15-ago-1714 En Sebastià de Dalmau era coronel de dia. Des del baluard del Portal Nou, on lluitava, envià una nota al conseller en Cap Rafael Casanova en què es podia llegir: "Fins ara no és anat ningú a rellevar la gent de la mijta lluna de Sant Daniel. Previnch a Vuesa Excel·lència que temo quedarà esta nit sens ningú. Si Vuesa Excel·lència no dón providencia per que assistesca la gent als retens, jo no puc dir més del ja avisat, lo demés ha de fer Vuesa Excel·lència".

1714, 15-ago. Junta General de Govern i reunió de la Junta Superior Secreta

El 15-ago-1714 es celebrà novament Junta extraordinària General, i després es reuní la Junta Superior Secreta deliberant les diligències que havien de practicar-se i donant-ne part la les subjuntes, per a què cadascuna, en els seus encàrrecs, donés ràpida providència. (NH4-179)

1714, 19-ago. El Conseller en cap animant les tropes i gents en els treballs de defensa

El 19-ago-1714 el General Comandant Villarroel i l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova assistiren matí i tarda als treballs de defensa a fi d’animar les tropes i les gents, que es trobaven abatudes per la manca d’aliments i la fatiga acumulada, essent constants els clamors de dones i nens que treballaven. Els gemecs però, no pertorbaven la resolució de defensar-se fins a la fi. (NH4-193)

Anima Barcelona a sus hijos
Romanç publicat l'agost del 1714
-Anima Barcelona a sus hijos-


Carta que escribe el Principado
Romanç publicat l'agost del 1714
-Carta que escribe el Principado-

1714, 20-agost, 23:00h. Sona l’alarma general i el Conseller en Cap a 1ª línia

El 20-ago-1714, 23:00h, corregué la veu que les tropes borbòniques avançaven cap a les bretxes; en ésser disparat un coet començaren a tocar les campanes a sometent. Acudiren totes les gents i el General Comandant Villarroel i l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova, acompanyats dels oficials majors i membres de la Junta 24 de Guerra reconegueren la muralla, bretxes, baluards i defenses. (NH4-194)

1714, 20-agost. Consell de guerra sobre notícies esperançadores (RCC-96)

El 20-ago-1714 trencà el bloqueig marítim una nau mallorquina amb carta del Virrei de Mallorca adreçada al Conseller en Cap. Aquest convocà la Junta 24 de Guerra i els informà del contingut relatiu a notícies esperançadores sobre allò convingut a Radstad i Baden, i l'establiment d'una possible suspensió d'armes.

1714, 20-21-agost. El Conseller en Cap decreta que ningú pugui sortir de la Ciutat

El 20-21-ago-1714 havent estat informat de la deserció d’un enginyer, l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova, com a Governador de la Plaça, ordenà fer un pregó en el què es prohibia que cap natural ni habitant de la Ciutat, malgrat no estigués de guàrdia, es quedés a dormir durant la nit fora de Barcelona. Així mateix ordenà entrar dins la Ciutat un cos de 100 fusellers que foren destinats als treballs de defensa. (NH4-194)

1714, 22-agost, tarda. Reunió de la Junta Secreta

El 22-ago-1714, tarda, el General Comandant Villarroel es reuní amb la Junta Secreta i es resolgué trametre cartes al Marquès del Poal, al General Moragues, i a Mallorca. (NH4-195)

1714, 22-agost. Carta dels Consellers de Barcelona informant al General Moragues

El 22-ago-1714 els Consellers de Barcelona informaren al General Moragues de la Batalla del Baluard de Santa Clara. (NH4-178) (NH4-429)

1714, 23-agost. Reunió de la Junta Secreta per tractar de la fam i les pagues

El 23-ago-1714, el General Comandant Villarroel reuní la Junta Secreta i es resolgué passar instàncies a la Junta de Mitjans i Provisions a fi que es donés als oficials algun socors doncs feia dies que els faltava la paga, i que es donés a les tropes millor qualitat de pa i queviures, doncs no es trobava on comprar-ne i la fam estava provocant moltes desercions. (NH4-196)

1714, 23-agost. El Conseller en Cap ordena subministrar vi i aiguardent a les tropes

El 23-ago-1714, davant la penúria i fam generalitzada, l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova ordenà que es subministrés als magatzems que hi havia als baluards de més vi i aiguardent, doncs era precís a les nits distribuir-lo als soldats de guàrdia a fi de suportar el pes de tant gran fatiga. (NH4-196)

1714, 25-agost. El Conseller en Cap reconeix els treballs de defensa 4 vegades

El 25-ago-1714, el General Comandant Villarroel i l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova passaren a reconèixer els treballs de defensa i les tropes fins a 4 vegades. (NH4-197)

1714, 28-agost. El Conseller en Cap fa rondes nocturnes

El 28-ago-1714 l'Excel•lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova inicià una sèrie de rondes nocturnes tot al llarg de la muralla escoltant les reivindicacions ciutadanes. (RCC-98)

1714, 30-agost. Junta de Govern

El 30-ago-1714 es celebrà Junta de Govern en la que hi participà també el General Comandant Villarroel. (NH4-204)

1714, 1-setembre, 04:00h. Falsa alarma sobre l'assalt general

El 1-set-1714 el General Josep Bellver estava de guàrdia i en veure els moviment de les tropes borbòniques, manà fer senyal amb coet per tal que les campanes toquessin a sometent, i despatxà dos oficials, un rere l'altre, amb avís al General Comandant Villarroel que les tropes borbòniques es disposaven a llançar l'assalt general. (NH4-205)

1714, 1-setembre. Els Consellers de Barcelona informen al General Moragues

En carta del 1-set-1714 els Consellers de Barcelona informaren al General Moragues de l'estat de la plaça i de les ordres que havien tramès al Marquès del Poal. (NH4-178)

1714, 1-setembre, 15:00h. El G.C. Villarroel fa un consell de guerra en secret

El 1-set-1714, 15:00h, el General Comandant Villarroel convocà a tots els generals i coronels que no estaven de guàrdia a consell de guerra a casa seva. A aquells que estaven en ocupació, els envià un ajudant per tal que donessin el seu vot per escrit: (NH4-346)

El motiu del consell era recollir el seu parer sobre el què havia de fer-se donades les següents consideracions: (NH4-205)

  • Estat de la Plaça
  • Estat de les bretxes
  • Imperfecció de les defenses
  • Número de tropes disponibles
  • Manca de municions
  • Manca de queviures i de pertrets
  • Disposició de les tropes borbòniques
  • Imminència de l'assalt general
Setge borbònic de Barcelona de 1714
Setge borbònic de Barcelona de 1714
- Cordó de bloqueig i trinxeres borbòniques cap a la muralla de Llevant -

Detalls: Plano de Barcelona sitiada por mar y Tierra por el
Duque de Populi con el Exercito de Castilla,
y el Duque de Vervich con el de Francia año 1714

1714, 1-setembre, tarda. Recriminacions contra el G.C. Villarroel

El 1-set-1714, tarda, havent-se difós la notícia del Consell de Guerra a la casa del General Comandant Villarroel, hagut sense coneixement de la Junta Secreta, En Joan de Lanuza i En Josep Glaceran de Pinós li expressaren al General Comandant el seu desgrat. Aquest respongué que un cop tingués els vots per escrit, ho comunicaria a la Junta Secreta. (NH4-207)

1714, 2-setembre, 15:00h. Conferència de la Junta Secreta (NH4-207)

El 2-set-1714, 15:00h, tingué lloc conferència de la Junta Secreta. El General Comandant Villarroel exposà el vots dels oficials emesos durant el consell de guerra de l'11-set-1714. Es conclogué unànimement sobre l'estat de la Plaça i les circumstàncies en què es trobaven, però es diferí en la resolució que la Plaça estava en estat de procurar una capitulació. Es determinà:

  • La resolució de procurar capitulació corresponia als Tres Comuns
  • Els membres de la Junta Secreta comprovarien i examinarien per ells mateixos si tots els punts i l'estat de coses exposats pel General Comandant Villarroel eren així
  • Un cop examinat l'estat de la Plaça, la Junta es tornaria a reunir el 3-set-1714

1714, 2-setembre, tarda. Examen de l'estat de la Plaça i les tropes

El 2-set-1714, tarda, el Conseller en Cap Rafael Casanova, els 2 Diputats de la Generalitat, el Protector del Braç Militar Joan de Lanuza i Oms, el Lloctinent del Governador de Catalunya Francesc de Sayol, i En Josep Galcerán de Pinós, examinaren l'estat de les defenses i els llocs on s'estaven les tropes. Es constatà la fam que patien les tropes. (NH4-207)

1714, 2-setembre, tarda. Instàncies al Conseller Segon a subministrat pa (NH4-207)

El 2-set-1714, tarda, havent una comissió examinat l'estat de les defenses i els llocs on s'estaven les tropes, es passaren les més vives instàncies a la Junta 8ª de Provisions presidida pel Conseller Segon Salvador Feliu de la Penya a fi que urgentment procurés pa i queviures a les tropes.

1714, 2-setembre, tarda. Desertors es passen al camp borbònic (NH4-207)

El 2-set-1714, tarda, es passaren al camp borbònic 12 desertors: 4 oficials, 1 capità de cavalleria, 2 tinents i 1 alferes d'infanteria, i la resta soldats.

[Segons l'oficial borbònic Guerchy, els oficials informaren exactament al Mariscal Duc de Berwick de l'estat de les defenses, de la misèria que es patia, del consell de guerra tingut a la casa del General Comandant Villarroel, i del sentit dels vots favorables a procurar la capitulació de la Plaça. Aquesta informació hauria inclinat al Mariscal Duc de Berwick a fer crida per tal de tractar la capitulació suposant que aquesta seria acceptada a fi d'evitar el vessament de tanta sang.]

1714, 3-setembre, mati. Fort aiguat

El 3-set-1714, matí, caigué un fort aiguat, una tromba de finals d’estiu. (RCC-99)

1714, 3-setembre, mati. Conversa entre el Conseller en Cap i el General Comandant

El 3-set-1714, matí, el General Comandant Villarroel anà a reconèixer la línia per si els aiguats havien afectat les obres de defensa. Allí es trobà amb l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova, que havia fet el mateix, i junts continuaren amb el seu trajecte per a reconèixer els llocs de la defensa durant mitja hora.

[Castellví recull el rumor que durant aquesta conversa el Conseller en Cap assentí sobre el parer de capitular, però que els Tres Comuns no ho acceptarien i ell tant sols hi tenia 1 vot; que si entrava el comboi que s’esperava de Mallorca, la defensa encara es podria perllongar, però que si les tropes borbòniques oferien negociacions, el seu vot seria favorable a cercar una capitulació honrosa]

1714, 4-set, 10:00-11:00h. El Mariscal Duc de Berwick fa crida a negociacions (NH4-212)

El 4-set-1714, el Mariscal Duc de Berwick envià al Tinent General d'Asfeld que passés a la trinxera, i donà ordre al Tinent General Príncep de Robecque que fes crida a parlament.

El 4-set-1714, 10:00h-11:00h, les tropes borbòniques bateren la caixa des de la trinxera situada davant de la bretxa reial. El Tinent General d'Asfeld pujà la trinxera i executà l'ordre de fer proposició als assetjats, demanant que sortís un oficial a la bretxa. Sortí el coronel Gregorio Saavedra.

1714, 4-set. Reunió dels Consellers i la Junta 9ª de Guerra sobre l'oferta borbònica

El 4-set-1714, havent rebut l’avís del Coronel Gregorio de Saavedra sobre la proposició borbònica, i el paper d General Comandant Villarroel, entraren en conferència els 6 Consellers de Barcelona i els membres de la Junta 9ª de Guerra.

L'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova digué que no podia passar-se a deliberar sense convocar prèviament els altres Comuns: els Diputats de la Generalitat i el Protector del Braç Militar, amb els prohoms associats, conforme a allò capitulat amb la Diputació del General en el auto de cessió interina del Govern a la Ciutat, i sense cridar al Consell al mateix General Comandant. El Conseller Segon Feliu de la Penya s’hi oposà, afirmant que en el Consell de Guerra s’havia convingut que no s’escoltarien les crides a capitulació, afegint també que molts dels membres dels altres Comuns li havien manifestat la seva opinió de no entrar en cap capitulació. Finalment prevalgué la opinió del Conseller en Cap i es resolgué que s’avisarien els altres 2 Comuns per assistir el mateix 4-set-1714, 15:00h, a un Consell General dels Tres Comuns. (NH4-213)

“Señors, ja han oit la comuncació que remet lo General Comandant, respecte de al parlament que demana lo enemich, jo diré ab pocas paraulas mon sentir, y donaré mon dictáment sobre la questió quens ocupa: al present, mon vot, es de seguir lo dictáment del General Comandant, que consisteix, en donar oidos al enemich, les raons, ab que fundo aquesta opinió son, lo trobarnos ab brecha oberta, desde lo Portal Nou fins al baluart de Llevant, no tenir encara del tot perfeccionada la cortadura Real, y las demés, molt atrasadas, sens pa, poch diner, y ab sols 40 quintars de bona pólvora, los artillers molt disminuits, no obstant que lo invicto Coronel D. Sebastiá Dalmau, paga y sosté a 200, y jo de mon diner, fa ja mes de 15 dias sostinch als de una bateria, per totas las cuals rahons, considero indispensable, fer una seria reflecció sobre esta importancia, majorment, no tenint noticia positiva de ningun socorro, ni del Pais, com ni tampoc del Emperador y Rey á qui defensam, per lo tant, considero convenient lo accedir á lo indicat per lo General Comandant, comunicant á dit General, lo que se resolga, com hi també, al Consistori de Diputats y Bras Militar, puig logrant una suspensió de armas, los señors de la 24ª de Guerra, durant dita suspensió, podrian pasar á inspeccionar lo estat de las brechas, y donar despues son parer y dictámen; y en cas de que las proposicions del General enemich, no fosen aceptables, en lloch de ser un perjudici, seria una conveniencia, per cuant durant dita suspensió, podrian repararse part de las defensas, y pendrer altres providencias, per lo tant, essent aquest asunto, de la major trascendencia é importancia, es precis concorrer los demes Comuns, ab unió de la conferencia."
"Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap", pàg. 102

1714, 4-set, 15:00h-16:00h. Conferència o gran Consell dels Tres Comuns

A les 15:00h, a la Casa dels Drets al Portal de Sant Antoni, es convocà una Conferència o gran Consell dels Tres Comuns a fi de decidir sobre la oferta borbònica de negociació; a més, també hi assistiren el Governador de Catalunya i el seu Tinent, i els membres dels Braços Generals que formaven la Junta 24ª de Guerra. (NH4-348)

1er Comú: Diputació del General (Generalitat de Catalunya)

2on Comú: Consell de Cent de Barcelona

3er Comú: Braç Militar de Catalunya

Governació de Catalunya

Membres de la Junta 24ª de Govern

Junta 9ª de Guerra

  1. Manuel Flix i Ferreró (Ciutadà Honrat de Barcelona)
  2. Josep Antoni de Ribera i Claramunt (Noble)
  3. Felicià de Cordelles i de Ramanyer (Noble)
  4. Manuel de Ferrer i de Sitges (Noble)
  5. Joan de Copons i de Falcó (Noble)
  6. Carles de Fivaller i de Torres (Noble)
  7. Salvador de Tamarit i de Vilanova (Noble)
  8. Cristòfor Lledó i Carreras (Ciutadà Honrat de Barcelona)

Junta 8ª de Provisions

  1. Josep Antoni Roig (Ciutadà Honrat de Barcelona; Mercader)
  2. Francesc Mascaró (Ciutadà Honrat de Barcelona; Mercader)
  3. Joan Francesc Comellas del Puig (Mercader)
  4. Marià Duran i Mora (Mercader)
  5. Joan Pau Llorens (Mercader)
  6. Joan Llinàs [i Farell] (Ciutadà Honrat de Barcelona)
  7. Josep Besora (Negociant) (renuncià ?)

Junta 7ª de Mitjans

  1. Jaume de Copons i de Falcó (Noble)
  2. Josep Duran i Mora (Ciutadà Honrat de Barcelona; Mercader)
  3. Francesc Monnar (Ciutadà Honrat de Barcelona; Metge)
  4. Fèlix Teixidor i Sastre (Ciutadà Honrat de Barcelona)
  5. Francesc Argemir (Mercader)
  6. Joan Albareda (Corredor d'orella) (renuncià ?)

Després d'haver durat algunes hores aquesta junta, resultà d'ella a pluralitat de vots, per última i final resolució: (NH4-214)

  • Que no s'escoltaria la proposició borbònica
  • Que el Síndic de la Ciutat ho comunicaria al General Comandant
  • Que el General Comandant ho faria comunicar a les tropes borbòniques des de la bretxa
  • Que la resposta final seria:

«[retrotraducció a patir de Castellví] Els Tres Comuns s'han reunit i, considerada la proposició feta per un oficial dels enemics, responen que no volen escoltar, ni admetre cap proposició de l'enemic»

«Los tres comunes se han juntado y, considerada la proposición hecha por un oficial de los enemigos, responden que no quieren oír ni admitir proposición alguna del enemigo»

1714, 5-set. Companyies delmades de la Coronela (SA-466)

El 5-set-1714 el col·legi d'adroguers es reuní a la caseta del Portal de l'Àngel on es col·lectaven els drets de la ciutat. Estaven congregats 35 homes per del·liberar sobre la situació de la seva companyia, la 1ª del 1er Batalló. El capità de la companyia Vicenç Duran havia mort el 16-ago-1714 després de caure ferit al baluard de Santa Clara, el seu alferes Joan Flas estava "desganat", el sergent Josep Bolló havia mort i sergent dragó Josep Bohigas estava convalescent, en tal manera que la companyia havia perdut tots els seus oficials majors i estava manca de sotsoficials.

Després del consultar el conseller en Cap i coronel Rafael Casanova i el sergent major Fèlix Nicolau de Monjo sobre la manera de procedir, se'ls indicà que havien de votar l'elecció d''un nou alferes. Primer nomenaren 2 sergents d'entre els 4 caps d'esquadra, essent triats Antoni Comes com a sergent i Josep Anton Guimerà com a sergent dragó.

1714, 5-set. S'informa al General Comandant que es rebutjen les negociacions

El 5-set-1714, matí, En Josep Antoni de Ribera i Claramunt fou enviat per la Ciutat de Barcelona, d'ordre dels Tres Comuns, a participar al General Comandant Villarroel la deliberació que no hi hauria negociacions. (NH4-214)

1714, 5-set. El G. C. Villarroel es nega a donar la resposta i amenaça dimitir (NH4-214)

El 5-set-1714, el General Comandant Villarroel rebutjà donar la resposta que els Tres Comuns havien deliberat a la proposició borbònica al·legant que:

  • Els Tres Comuns ho havien resolt sense haver-li fet l'honor de consultar-li, tractant-se com es tractava sobre un tema militar.
  • En tals circumstàncies, que fossin els mateixos Tres Comuns els que fessin crida a les tropes borbòniques i trametessin ells la seva deliberació que no hi hauria negociacions.

I informava als Tres Comuns a través del síndic que li havien enviat que:

  • Estant la Plaça en estat de no poder resistir un assalt general per les raons que ja els hi havia fet present, amb el sentir dels generals i coronels, que els Tres Comuns tinguessin a bé admetre-li la deixació del seu càrrec
  • Que això ho dictava el coneixement de l'estat de la Plaça, l'ofici de soldat, l'honor del seu caràcter, l'obligació de no ser còmplice en l'estrall i final ruïna que la imminència del perill amenaçava
Retrat del Tinent Mariscal Villarroel
Fou nomenat General Comandant de l'Exèrcit de Catalunya
càrrec que acceptà el 13-jul-1713

1714, 5-set, 15:00h. La Conferència o gran Consell dels Tres Comuns es torna a reunir

Havent En Josep Antoni de Ribera i Claramunt informat a la Conferència o gran Consell dels Tres Comuns de la resposta del General Comandant Villarroel, determinà reunir-se el mateix 5-set-1714, 15:00h, i en aquella reunió es determinà enviar-li un paper per mitjà del mateix enviat on s'insistia que que havia de ser ell qui donés la resposta a les tropes borbòniques. (NH4-215)

1714, 6-set, matí. S'insisteix al G. C. Villarroel que doni la resposta a l'oferta borbònica

En Josep Antoni de Ribera i Claramunt trameté un paper al General Comandant Villarroel on els Tres Comuns insistien que havia de ser ell qui donés la resposta a les tropes borbòniques. (NH4-215)

1714, 6-set, 10:00h-12:00h. Comissió per convèncer al G. C. Villarroel

El 6-set-1714, una comissió formada pel el comissionat secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda, En Josep Galceran de Pinós i el Vicari General Rifós, convencé finalment al General Comandant Villarroel a casa seva, que ordenés al comandant de la travessera que donés la resposta dels Tres Comuns a la proposició borbònica. (NH4-217)

1714, 6-setembre, 15:00h-16:00h. Es rebutja la proposició borbònica de negociar (NH4-215)

El 6-set-1714, 15:00h-16:00h, el coronel Gregorio Saavedra féu batre les caixes; sortí de la trinxera borbònica el Tinent General d'Asfeld i el coronel Gregorio Saavedra llegí en veu alta el paper amb la resposta dels Tres Comuns rebutjant les negociacions:

«[retrotraducció a patir de Castellví] Els Tres Comuns s'han reunit i, considerada la proposició feta per un oficial dels enemics, responen que no volen escoltar, ni admetre cap proposició de l'enemic»

«Los tres comunes se han juntado y, considerada la proposición hecha por un oficial de los enemigos, responden que no quieren oír ni admitir proposición alguna del enemigo»

Rebuig a la proposició borbònica per negociar
Rebuig a la proposició borbònica per negociar el 5-set-1714
Gravat historicista del segle XIX (amb anacronismes en la indumentària)
que representa al Coronel Gregorio Saavedra y de Portugal
llegint literalment la nota que els Tres Comuns de Catalunya li havien donat
rebutjant escoltar o admetre la proposició borbònica
davant del Tinent General borbònic d'Asfeld el 5-set-1714
(Arxiu Municipal d'Història de Barcelona)

Rebuig a la proposició borbònica per negociar
Rebuig a la proposició borbònica per negociar el 5-set-1714
Un altre gravat historicista del segle XIX (amb anacronismes en la indumentària)
que representa al Coronel Gregorio Saavedra y de Portugal
llegint literalment la nota que els Tres Comuns de Catalunya li havien donat
rebutjant escoltar o admetre la proposició borbònica
davant del Tinent General borbònic d'Asfeld el 5-set-1714

1714, 6-set, 17:00h. Els Consellers són informats d'haver-se donat la resposta

El 6-set-1714, 17:00h, els Consellers de Barcelona reunits a les torres del Portal de Sant Antoni, amb la presència d'En Joan Francesc Verneda i d'altres Patricis, reberen un paper del comandant de la travessera que informava que seguint les ordres del General Comandant havia comunicat la resposta dels Tres Comuns rebutjant la proposició borbònica.

1714, 6-set, 17:00h. Els Consellers i els Patricis es preparen per un assalt imminent

Els Consellers de Barcelona n'informaren a la Conferència dels Tres Comuns que residia a les cases del General de Catalunya davant l'església de Sant Antoni. Havent estat informats els Tres Comuns, En Francesc de Sayol, el Vicari General Rifós, i En Josep Galceran de Pinós, aquests acordaren dirigir-se als sectors més exposats a l'enemic per animar les tropes. (NH4-217)

1714, 6-set, tarda. En Verneda passa a parlar amb el General Comandant Villarroel

El 6-set-1714 el comissionat secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda passà a parlar amb el General Comandant Villarroel per informar-lo que esperaven les seves ordres davant un assalt imminent. El trobà al seu hostal i allí el General Comandant li llegí la seva carta de dimissió, demanant-li la fes arribar als Consellers de Barcelona. En Verneda li demanà reconsiderés la seva decisió i esperés fins a l'endemà, però el General Comandant li replicà que era un decisió molt meditada. (NH4-218)

1714, 6-set, vespre. Els Patricis animant les tropes a la Travessera

El 6-set-1714, vespre, En Verneda passà a la Travessera on es trobà En Francesc de Sayol, el Vicari General Rifós, i En Josep Galceran de Pinós animant a les tropes distribuïts en els llocs més exposats. (NH4-218)

1714, 7-setembre. En Verneda i En Pinós parlen amb el Tinent Mariscal Villarroel

El 7-set-1714 passaren En Joan Francesc Verneda i En Josep Galceran de Pinós a a parlar amb el Tinent Mariscal Villarroel.(NH4-224)

1714, 8-set, 10:00h. Els Tres Comuns designen la Verge de la Mercè General Comandant

El 8-set-1714, 10:00h, es reuniren els Tres Comuns i resolgueren en nom dels Tres Comuns novament posar-se sota la protecció de la Santíssima Verge de la Mercè, i suplicar-li humilment es dignés a admetre el bastó de general comandament.

Es resolgué també que, un cop embarcat el Tinent Mariscal Villarroel, els consells de guerra es tindrien en presència de la santa imatge de la Verge de la Mercè, quedant configurada de la següent manera la nova plana major de l'Exèrcit de Catalunya: (NH4-224)

Així mateix es resolgué que:

  • L'Excel·lentíssim Conseller en Cap donaria el sant i senya, i les ordres en nom de la General Comandant la Santíssima Verge de la Mercè
  • Un cop hagués marxar el Tinent Mariscal Villarroel s'informaria als generals de la nova plana major de l'Exèrcit

1714, 10-setembre, 12:00h. El General Bellver és el General de dia

El 10-set-1714, de les 12:00h, quan es produí el canvi de guàrdies, el General Josep Bellver esdevingué el General de dia.

1714, 10-setembre, 14:00h. Els Generals informats de la dimissió de Villarroel

El 10-set-1714, a les 14:00h, foren citats pels Tres Comuns a les voltes de Sant Antoni el general comandant de la infanteria General Bellver, el general comandant de la cavalleria General Ramon, el general comandant de l'artilleria General Basset, i el General Sans Miquel, on foren informats de la decisió del Tinent Mariscal Villarroel de dimitir com General Comandant; així mateix se'ls informà que s'embarcaria rumb a Mallorca quan arribessin les fragates, esperades entre la nit del 10 i el matí del 11 de setembre. (NH4-228) (11S-299)

Així mateix se'ls informà que un cop absent Villarroel, el general comandant passaria a ser la Mare de Déu de la Mercè, i era necessari establir un procediment per rebre d'ella el sant i senya. Per resoldre la qüestió se'ls informà que que es posarien diversos papers amb noms de sants i senyes dins una urna, que un nen en trauria un, el posaria a la mà de la imatge de la marededéu i finalment el conseller en Cap Rafael Casanova l'agafaria i el distribuiria als generals. (SA-483)

1714, 10-setembre, 15:00h. El General Bellver informa per reforçar les bretxes

El 10-set-1714, a les 15:00h, informà a la Junta 24ª de Guerra, que el nombre de gents per guardar les bretxes era curt. Aquesta mateixa informació la féu arribar el Coronel Thoar al Conseller en Cap Casanova. La Junta Vint-i-quatrena manà publicar un pregó per tal que tothom acudís als seus llocs.

1714, 10-setembre, 20:00h. Ordres de reforçar el baluard de Santa Clara

El 10-set-1714, a les 20:00h, mentre el General Josep Bellver reconeixia la línia, manà que 80 homes del 4rt Batalló de la Coronela que es trobaven al Convent de Sant Francesc de Paula com a cos de reserva, passessin a primera línia per reforçar el Baluard de Santa Clara, la plataforma i les bretxes esquerra i dreta del Baluard de Sant Daniel.

1714, 10-setembre, 23:00h. Noves ordres de reforçar el baluard de Llevant

El 10-set-1714, a les 23:00h, el General Josep Bellver, considerant que el foc de les tropes borbòniques era més intens que cap de les nits anteriors, ordenà que la resta del 4rt Batalló de la Coronela que es trobava al Convent de Sant Francesc de Paula com a cos de reserva, uns 220 homes, passés a primera línia per reforçar el Baluard de Llevant i la bretxa dels molins.

Posteriorment ordenà consell amb el Sergent Major de la Coronela Feliu Monjo. Conjuntament repassaren la línia per la bretxa dels molins.

1714, 10-setembre, nit. El Conseller en Cap reconeix la muralla

El 10-set-1714, nit, l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova passà novament a reconèixer l’estat de les tropes apostades a la muralla de Llevant. (RCC-103)

Rafael Casanova
El Conseller en Cap la nit del 10 a 11 de Setembre de 1714
Gravat historicista del segle XIX (amb anacronismes)
que representa al Conseller en Cap, Coronel i Governador
Rafael Casanova reconeixent la línia de defensa i les tropes
la nit del 10 a l'11 de setembre de 1714
(Los Fueros de Cataluña, 1878)

Disposició de les tropes pel sector del Baluard de Llevant
la nit del 10-11-set-1714

1714, 11-setembre, ~04:30. Les tropes borbòniques llancen l'assalt general

1714, 11-setembre, ~04:30. Ordres de disparar els coets i donar avís de l'assalt

El 11-set-1714, vers les 04:30h, el General Bellver, en adonar-se que no s'havien disparat els coets d'avís que eren senyal als campaners per tocar l'alarma general, manà disparar per dues vegades els coets d'avís i enviar a 2 sergents que passessin als campanars per assegurar-se que els campaners comencessin a tocar l'alarma general.

Així mateix, el General Bellver manà donar avís al General Comandant Villarroel i a la Junta de Govern que l'assalt general havia començat.

1714, 11-setembre, ~04:35. Llançament dels coets i totes les campanes toquen l'alarma

El 11-set-1714, vers les 04:35h, totes les campanes de tota la ciutat començaren a repicar donant el senyal de l'assalt general.

1714, 11-setembre, ~4:30-5:15h. Assalt a la Bretxa dels Molins

L'Ala Esquerra francesa estava a les ordres del Tinent General Cilly i comptava amb uns efectius de 10 batallons; d'aquests 10, 2 batallons a les ordres del Brigadier Courty formaven la punta d'atac contra el Baluard de Llevant; la resta, fins a 8 batallons a les ordres del Coronel Cany, l'ardit coronel del regiment de la Vielle Marine, s'adreçaven directament contra la Bretxa dels Molins de vent defensada pel Capità Rafael de Llinás i de Riber. Però tot i l'estat calamitós de les muralles i de l'enorme desproporció de forces, la defensa de la dreta catalana fou heroica.

Quan l'11-set-1714, a les 4:30h, les tropes franceses es llançaren a l'assalt general de tota la muralla de Barcelona, les puntes d'atac contra la Bretxa dels Molins i contra el Baluard de Llevant foren rebutjades repetidament amb gran violència. Una vegada i una altra els assalts eren desbaratats i els francesos havien de retrocedir.

Veient com el vall i les pujades cap a les muralles començaven a vessar de cadàvers francesos i que els atacs estaven fracassant en tot el sector, el Tinent General Cilly ordenà que 4 dels 8 batallons que escometien la Bretxa dels Molins passessin a auxiliar els 2 batallons que atacaven directament el Baluard de Llevant.

Però tot resultà novament inútil; malgrat estar patint també elevadíssimes baixes, la defensa catalana aguantava en tot el sector, mentre les bateries d'artilleria catalana s'acarnissaven a destrossar els cossos francesos que continuaven rebent ordres d'avançar totalment exposats a l'implacable foc de metralla.

Batalla de l'11 de Setembre de 1714
(Sector del Baluard de Llevant)

Al mateix temps, la tercera punta d'atac del Centre francès, formada pels batallons Normadie, Auvergne, i La Reine a les ordres del Mariscal Lecheraine i que atacava l'adjacent Bretxa del Carnalatge, també estava patint un mortaldat espantosa, batuda de flanc pel foc de metralla de les bateries catalanes apostades al Baluard de Santa Clara.

Davant l'esgarrifosa carnisseria que estaven patint les tropes franceses, el Tinent General Cilly decidí desesperadament concentrar tots els esforços contra la Bretxa dels Molins per tal de trencar la defensa per algun punt. Ordenà al Coronel Chateufort que abandonés totalment el fracassat atac contra el Reducte de Santa Eulàlia i concentrés les seves tropes en l'assalt a la Bretxa dels Molins; així mateix, sol·licità al Mariscal Lechereine, del Centre francès, que l'auxiliés amb els gros de les seves tropes per tal d'atacar tots junts la Bretxa dels Molins.

1714, 11-setembre, ~5:15h. Col·lapse de la defensa a la Bretxa dels Molins

Finalment, prop de les 5:15h, amb els batallons del Coronel Cany, del Brigadier Courty, del Coronel Chateufort i del Mariscal Lechereine, i després de llançar fins a 3 assalts massius continus contra la Bretxa dels Molins, les tropes franceses aconseguiren passar a sang i foc per sobre de les poques tropes catalanes supervivents que quedaven a la Bretxa dels Molins.

La caiguda de la Bretxa dels Molins obria el pas als francesos per endinsar-se cap a l'interior de la ciutat. La 7ª Companyia del 4rt Batalló de la Coronela de Barcelona havia quedat pràcticament exterminada en l'heroica defensa de la Bretxa dels Molins.

1714, 11-setembre, ~5:15h. Replegament a l'Hort de Passapertot

El Capità Rafael de Llinás i de Riber, amb els pocs supervivents de la Bretxa dels Molins, la majoria ferits, aconseguí replegar-se fins a l'Hort de Passapertot.

Amb la caiguda de la Bretxa dels Molins, tota la defensa del catalana del sector del Baluard de Llevant col·lapsà ràpidament. Les tropes franceses pogueren internar-se cap a l'interior de les destrossades muralles de Barcelona i caigueren a l'esquena dels defensors de la contigua Bretxa dels Carnalatge, que rodejats, foren ràpidament massacrats.

Havent ampliat ja la boca d'entrada a la ciutat de Barcelona a les 2 bretxes, el Tinent General Cilly ordenà concentrar l'atac sobre el Baluard de Llevant, per tal d'acabar amb el darrer focus de resistència en aquell sector de la muralla. Els defensors del Balurd de Llevant, ara també agafats per l'esquena, caigueren ràpidament.

Paral·lelament, el Brigadier Chateufort flanquejà el petit grup comandant pel Capità Rafael de Llinás i de Riber a l'Hort de Passapertot, sobrepassà la Travessera Menor, i arribà a ocupar una part de les cavallerisses, amb l'objectiu final d'arribar fins el Baluard de Migdia i obrir les portes de la ciutat a la cavalleria francesa que esperava fora de les muralles.

1714, 11-setembre, ~5:15h. El Conseller en Cap es dirigeix a la Casa de la Ciutat

El 11-set-1714, ~5:15h, un cop El Conseller en Cap s'hagué preparat cristianament per a morir, sortí de casa seva acompanyat de l'ajudant reial i es dirigí cap a la Casa de la Ciutat per conferenciar amb la resta de Consellers i membres de la Junta 24ª de Govern a fi de prendre les providències necessàries; més tard arribaren els Patricis En Joan de Lanuza i d'Oms, i En Josep Galceran de Pinós, acompanyats d'altres Nobles i Ciutadans Honrats. (NH4-448)

1714, 11-setembre, ~5:30h. Els Patricis es creuen amb el M.T. Villarroel

El 11-set-1714, ~5:30h, En Joan de Lanuza i d'Oms i En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí es creuaren al cap de la Plaça del Born amb el Tinent Mariscal Villarroel, que anant a cavall els cridà que s'oferia a ser-los company en la batalla, que havia pres les disposicions pertinents i que passessin a la Casa de la Ciutat per tal d'informar als Consellers que ara sí ja havia arribat el moment de treure la Bandera de Santa Eulàlia. (NH4-248-249) (NH4-448)

1714, 11-setembre, 6:00h-7:00h. Els borbònics ocupen la gran Travessera

Entre les 6:00h i les 7:00h els borbònics havien ocupat la gran Travessera. El Tinent Coronel Tomeu caigué ferit mortalment.

Setge borbònic de Barcelona de 1714
Setge borbònic de Barcelona de 1714
-Batalla de l'11 de Setembre - Assalt a les muralles-

Gravat nº5 de la sèrie dedicada al Setge borbònic de Barcelona de 1714 (edició anglesa)
Autor: Jacques Rigaud (1680–1754) / Parr / Bowles
Detalls: The assaut on the main body of the place

1714, 11-setembre, 6:00h-7:00h. Ordres de reconquerir el Convent de Sant Pere

El Coronel Thoar i el General Bellver, havent tingut avís que els borbònics s'internaven al Convent de Sant Pere, destinaren 70 homes a les ordres del Capità Sisa a evitar que els borbònics ocupessin el Convent de Sant Pere. Així mateix, ordenaren al Sergent Major Soro que amb un altre petit grup anés a la Muralla de Sant Pere per impedir que els borbònics s'internessin per aquell sector.

1714, 11-setembre, 6:00h-7:00h. Ban ordenat pel Conseller en Cap Rafael Casanova

“De part de l'Excm. Sr. Conceller en Cap, Coronel i Gobernador de la plaça y fort de Montjuich, se díu, amonesta y mana á tothom generalment, de 14 anys en amunt, sens ningun pretext, ni excepció de persona alguna, prenga les armes, y asistesca a la defensa de esta Exma. Ciutat, y en guarda de la bandera de la invicta i mártir Santa Eularia, patrona de nostra ciutat, sens excempció dels de la Coronela y sos agregats, ni dels que se troben de guardia en los baluarts, ni menos lo tercer batalló, que está de guardia en los portals, acuden promptament, luego, luego, luego, sota pena de la vida, en la plasseta de Junqueres, que aixís convé al servey del Rey y de la Patria.

Dr. D. Rafel Casanova, Conceller en Cap, Coronel i Gobernador"
"Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap", pàg. 92

1714, 11-setembre, 6:00h-7:00h. Es prepara la Bandera de Santa Eulàlia

Enarborant la Bandera, el Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova; com a Alferes Major de la Bandera de Santa Eulàlia i portador del cordó de dreta En Joan de Lanuza i Oms; com a portador del cordó de l'esquerra En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí. (NH4-248-249)

"Serían las 7 dadas cuando todo se ejecutó. El conseller primero tomó la bandera de Santa Eulalia, que el consistorio de la Ciudad fió a su mano. El conde de Plasencia, a quien la Ciudad había nombrado alférez mayor de ella, tomó el cordón de la derecha y la Ciudad encargó el cordón de la izquierda a don José de Pinós."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 248-249

1714, 11-set, 7:00h. Inici del contraatac del Conseller en Cap Rafael Casanova

Les Companyies del VI Batalló de la Coronela foren retirades dels Baluards de Sant Pere, Junqueras, Tallers i del Rei, per tal d'iniciar el contraatac encapçalat pel Conseller en Cap Casanova; també se li uniren companyies del IIIer Batalló que estaven al Baluards del Portal de l'Àngel, Sant Antoni i Santa Madrona. (NH4-252) (NH4-350) (NH4-351)

"La bandera de Santa Eulalia, que llevaba el conseller primero, llegó a las 7 dadas de la mañana (según han asegurado muchos de los que la seguían, que en semejantes casos no es fácil tener presentes las horas y minutos en que suceden los hechos memorables). Por instantes se le juntaban gentes, se le unieron 30 caballos de orden del general comandante."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 252

En arriben els 30 cavalls, l'Excel·lentíssim Conseller en Cap En Rafael Casanova i Comes esperonà les seves tropes i, com a Coronel de la Coronela, es llançà a l'assalt pel terraplè de la muralla de Junqueres.

La càrrega a cavall
  • Oficials de la Coronela
    Sergent Major Fèlix Nicolau Monjo i de Corbera (a les 7:00h en un altre front; s'incorporà més trad)
    Capità de la 3ª comp. VI Batalló Antoni Berenguer i Gabriel ferit 11-set-1714 amb el Penó de Santa Eulàlia
    Capità de la 4ª comp. VI Batalló Josep Ramon i de Magarola
    Capità de la 5ª comp. VI Batalló Josep Mata i de Copons (rellevarà En Joan de Lanuza i Oms al cordó)
    Capità de la 6ª comp. VI Batalló Antoni Lledó i Matelí † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Capità de la 7ª comp. VI Batalló Josep d'Asprer i Arenas
    Capità de la 8ª comp. VI Batalló Josep Codina i Costa † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia

  • Oficials de la Coronela voluntaris
    Capità 4ª comp. V Batalló Antoni Berardo i Morera (voluntari) † 11-set-1714, amb el Penó de Sta. Eulàlia
    Capità 2ª comp. III Batalló Joan Bòria i Gualba ferit 11-set-1714
    Capità 3ª comp. IV Batalló Vicent Magarola i Descallar ferit 11-set-1714
    Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Alferes (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Alferes (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    i d'altres Oficials de la Coronela dels quals no es té relació exacte.

  • Oficials de l'Exèrcit de Catalunya
    General Josep Bellver i Balaguer (dirigint les operacions militars del contraatac català de les 7:00h a Jonqueres)
    Coronel Joan Nebot (voluntari) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Sergent Major Juan Sebastián Soro (a les 7:00h en un altre front; s'incorporà més trad)
    Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Capità Feliu Bellver (fill del General Josep Bellver i Balaguer)
    Capità (nom desconegut) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    i d'altres Oficials de l'Exèrcit de Catalunya dels quals no es té relació exacte.

  • Companyies de la Coronela
    3ª comp. VI Batalló: Mercers i Botiguers de tela (deixà la guàrdia del Baluard del Rei)
    4ª comp. VI Batalló: Blanquers (presència probable per ser-ne capità En Josep Ramon i de Magarolaí)
    5ª comp. VI Batalló: Escudellers (presència probable per ser-ne capità En Josep Mata i de Copons)
    6ª comp. VI Batalló: Taverners (presència probable per ser-ne capità N'Antoni Lledó i Matellí)
    7ª comp. VI Batalló: Fadrins Sastres (deixà la guàrdia del Baluard de Sant Pere)
    8ª comp. VI Batalló: Revenedors (presència probable per ser-ne capità En Josep Codina i Costa)
    4ª comp. V Batalló: Gerrers, Ollers, Matalassers i Perxers (deixà guàrdia del Baluard de Tallers)
    7ª comp. II Batalló: Flequers i Forners
    2ª comp. III Batalló: Sabaters
    3ª comp. IV Batalló: Hortolans del Portal de Sant Antoni
    i d'altres Companyies de la Coronela de les quals no es té relació exacte.

1714, 11-set. Caos entre les tropes borbòniques, que es retiren

"Embistieron los sitiados con tanto denuedo, animados de la presencia de la bandera y de tanta gente de distinción que la seguía, que obligaron a los sitiadores a retroceder hasta la puerta Nueva, ocupando la batería que había sobre la muralla junto al portal Nuevo, y recobrando otra vez el baluarte de San Pedro, pasando a golpe de bayoneta los sitiadores que le ocupaban."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 252

1714, 11-set, xx:xxh. En Verneda passa a visitar al Tinent Mariscal Villarroel

El 11-set-1714, xx:xxh, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda passà per casa del Tinent Mariscal Villarroel per conèixer l'estat de la seva ferida. Aquest l'exhortà a passar a animar les tropes. (NH4-251)

1714, 11-set, xx:xxh. En Verneda passa a animar les tropes a Sant Agustí

El 11-set-1714, xx:xxh, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda passà a animar les tropes a Sant Agustí i Jonqueres, informant que la ferida del Tinent Mariscal Villarroel no era d'extrema gravetat. (NH4-251)

1714, 11-set, 7:00h-8:00h. Cau ferit el Conseller en Cap Rafael Casanova

"En este tiempo fue herido sobre el terraplén de la muralla el conseller primero, pasado un muslo."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 252

Del seguici de Patricis que estava al costat del Conseller en Cap Rafael Casanova també caigueren abatuts N'Ambrosi Torrel i de Freixa, i N'Agustí Còdol i Roset, aquest darrer ferit de mort.

1714, 11-set, ~8:00h. Rafael Casanova ingressa al Col·legi de la Mercè

Abatut l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova, aquest fou retirat del front d'atac i portat en cadira de mà per la baixada de Junqueras fins al Col·legi de la Mercè, on la Coronela de Barcelona hi havia habilitat un hospital de sang.

1714, 11-setembre. Rafael Casanovas ingressa a l'Hospital de la Santa Creu (SA-491-492)

El 11-set-1714 Rafael Casanovas -el sastre-, fou uns dels civils que ingressà a l'Hospital de la Santa Creu, i quedà inscrit al foli 184r del llibre de registres d'ingressos. Al registre s'hi detalla que era fill de Rafel, que era natural de Vilafranca del Pendès, i que estava casat amb Esperança. Al marge dret, al costat de l'anotació de l'ingrés, s'apuntà que l'òbit -la mort- s'havia produït el 18-set-1714, però posteriorment l'anotació fou raspada per corregir l'error, car Rafel Casanovas finalment no morí.

Rafael Casanova
Apunts del registre d'entrades
a l'Hospital de la Santa Creu,
del dia 11 de setembre de 1714

Un d'aquests fou atribuït erròniament
a Rafael Casanova i Comes

Com apunta l'eminent historiador Albert Garcia Espuche: (SA-858)

Quan va morir l'albat Ramon [1712], la familia Casanovas, amb essa final, vivia al carrer de l'Hospital. Un dia com l'11 de setembre de 1714 no devia ser difícil cometre algun error administrariu a l'hospital: el caos provocat per la quantitat d'ingressos de ferits era considerable, i devia ser prou complicat mantenir la calma i l'eficiència. Aquell mateix dia, per exemple, es va fer constar dues vegades l'ingrés de Pau Miralles i el de Bartomeu Roses (f. 187v i f. 188r). En el cas de Miralles, al costat de la primera anotació s'afegí que va expirar el 25 de setembre, i no es va escriure res a la segona. En el de Roses, al costat de la primera anotació s'hi afegí que va morir el 30 de setembre, i a la segon que expirà el 29. Administrativament parlant, doncs, Bartomeu Roses va protagonitzar la impossible circumstància de morir dues vegades a causa de les ferides rebudes l'11 de setembre.

A continuació reproduïm el paràgraf final de l'obra de l'historiador Albert Garcia Espuche dedicat a la confusió entre Rafel Casanovas, fadrí sastre, i Rafel Casanova, doctor en drets i conseller en cap, i com difongueren la identificació errònia: (SA-492)

Uns segles després, alguns van confondre Rafel Casanovas, fadrí sastre, amb Rafel Casanova, doctor en drets i conseller en cap. Ho van fer amb uns insistència voluntariosa, tot i que gràcies a la documentació de l'hospital no costava gaire comprovar que la persona ingressada l'11 de setembre de 1714 es deia Casanovas, amb una essa final del cognom, i que era natural de Vilafranca, fill de Rafel i casat amb Esperança; tampoc era difícil, amb les dades de la parròquia dels Sants Just i Pastor, constatar la seva condició de fadrí sastre i el nom i el cognom de la seva dona, Esperança Clerch; i es podia saber, a partir dels documents de 1716, que vivia al carrer de l'Hostal del Sol, i no, com el doctor en drets Rafel Casanova, al carrer dels Banys Nous.

1714, 11-set, xx:xxh. En Verneda passa a animar les tropes al Pla de Palau

El 11-set-1714, xx:xxh, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda passà a animar les tropes al Pla de Palau, informant que la ferida del Tinent Mariscal Villarroel no era d'extrema gravetat. (NH4-251)

1714, 11-set, 08:15h. Els Diputats de la Generalitat ofereixen morir defensant la Pàtria

El 11-set-1714, 08:15h, [donades les 8:00h] el Diputat i l'Oïdor Reial de la Diputació del General del Principat de Catalunya anaren cap al Pla de Palau amb la Bandera de Sant Jordi per tal de llançar un nou contraatac en aquell sector. El Diputat Reial Antoni Grases i Des, l'Oïdor Reial Tomàs Antich i Saladich i el Secretari de la Diputació Ramon de Codina i Ferreres, acompanyats de prohoms i el membre de la Junta 24ª de Govern i Capità de la Coronela Feliu Teixidor i Sastre cabdellant un petit escamot de gent armada, es presentaren davant del General Francesc Sans.

El Diputat Reial Antoni Grases posà el genoll esquerra a terra i s'oferí al general demanant-li cap on volia que anés la Bandera de Sant Jordi, que ell i aquella gent estaven allí per morir per la Pàtria. El General Sans li respongué que ja no restaven en vida homes suficients per iniciar un contraatac, i que donada la importància de la Bandera de Sant Jordi, hauria de fer retirar alguns dels pocs homes de què disposava per tal d'assignar un guàrdia defensiva a la bandera, a fi d'evitar que caigués capturada per l'enemic en la següent envestida. Li demanà per tant que retiressin la Bandera de primera línia de foc i busquessin la manera d'aconseguir proveïments per a les tropes. (NH4-251)

1714, 11-set, xx:xxh. En Verneda requerit a participar a la Junta de Can Gorgot

El 11-set-1714, xx:xxh, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda fou avisat que a Can Gorgot es tenia Junta i li requerien passés cap allí. (NH4-252)

1714, 11-set, xx:xxh. En Verneda arriba a la Plaça de Jonqueres

El 11-set-1714, xx:xxh, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda, havent estat requerit per participar a la Junta que es tenia Can Gorgot, arribà a la Plaça de Jonqueres. (NH4-253)

1714, 11-set, ~08:00-09:00h???. En Castellví es creua amb En Verneda

El 11-set-1714, 8:00-9:00h, el Sergent Major de la Coronela Feliu Monjo i el Capità de la Coronela Francesc de Castellví reberen ordres d'aquells que custodiaven la Bandera de Santa Eulàlia que passessin a informar els membres de la Junta de Govern que es trobaven a les torres de Sant Antoni. En arribar a a la Plaça de Jonqueres es creuaren amb l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda, acompanyat del Jutge del Reial Senat León Peiri, que els informaren d'allò que estava passant. (NH4-260)

1714, 11-set, ~08:00-09:00h???. En Verneda es creua amb el Conseller en Cap ferit

El 11-set-1714, 8:00-9:00h, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda, havent estat requerit per participar a la Junta que es tenia Can Gorgot, i havent passat la Plaça de Jonqueres, pujà al terraplè de la muralla; seguidament, a la baixada de Jonqueres es trobaren com transportaven en cadira de mà al Conseller en Cap Casanova ferit; al veure'ls, el Conseller en Cap Rafael Casanova els exhortà a passar a animar les tropes. (NH4-253)

1714, 11-set, ~08:00-09:00h. Junta a Can Gorgot, a la plaça de Junqueres

El 11-set-1714, entre les 8:00h i les 9:00h, es tingué una junta a la casa d'en Ramon Gorgot, a la plaça de Junqueres, a fi de resoldre que s'havia de fer en aquella conjuntura. (NH4-254) (NH4-352)

Hi participaren:

1714, 11-set, 10:00h. El Conseller Segon Feliu a la Casa de la Ciutat

El 11-set-1714, 10:00h, el Conseller Segon Salvador Feliu de la Penya es trobava a la Casa de la Ciutat donant diferents disposicions per queviures. En aquesta tessitura arribaren el vicari de Chiva i el pare Juan Malaver, a fi de persuadir-lo que no capitulés la Ciutat: (NH4-263)

"[..] y el conseller, volviéndose al padre Malaver, le dijo: Ya ve, Padre, el estado en que nos han puesto las beatas gentes que creímos de virtud. Malaver quiso animarle, y le dijo: ¿No cree que es el mismo Dios hoy que ayer, y que ahora lo puede hacer? Le respondió el conseller con un grande grito: Sí, sí; pero, si no la hace luego, no será ya más tiempo. Y con voz muy alta, en el mismo zaguán de la casa, exclaó y dijo: !Oh ciudad la más infeliz! !A qué estado te ha reducido tu idolatría y la justicia de Dios!, y se rasgó parte de su consular ropón. Esto sucedió a vista de muchos.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 263

-Batalla de l'11 de Setembre - Combats a l'interior i saqueig de la ciutat -
Setge borbònic de Barcelona de 1714
-Batalla de l'11 de Setembre - Combats a l'interior i saqueig de la ciutat -

Gravat nº6 de la sèrie dedicada al Setge borbònic de Barcelona de 1714 (edició anglesa)
Autor: Jacques Rigaud (1680–1754) / Parr / Bowles
Detalls: The place given up to plunder

1714, 11-setembre, xx:xxh. En Verneda custodiant la Bandera de Santa Eulàlia

El 11-set-1714, xx:xxh, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda, estava amb la resta de prohoms que custodiaven la Bandera de Santa Eulàlia. (NH4-262)

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. Proposició del General Villarroel

Estant al Convent de Sant Agustí, el Coronel Thoar fou informat de la proposta del General Villarroel: o provar d'organitzar un nou contraatac si es trobava prou gent per expulsar els borbònics, o fer crida i tractar la capitulació; la decisió s'havia de prendre abans de l'arribada de la nit a fi d'evitar l'incendi i el saqueig de la ciutat a discreció.

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. El Coronel Thoar pren la iniciativa i crida a parlament

El Coronel Thoar entengué que el Coronel Juan Francisco Ferrer li ordenava que fes crida a parlament. Aquesta decisió fou polèmica, doncs alguns l'acusaren d'haver fet crida a parlament sense haver-ne informat els Comuns.

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. El Coronel Thoar parlamenta en camp borbònic

El Coronel Thoar feu batre la caixa per fer crida a parlament, i un brigadier borbònic li oferí pas i entrà en camp borbònic, on parlà amb el Marquès de La Vère. Aquest informà el Duc de Berwick, que respongué que admetia tractar la capitulació. El Coronel Thoar informà el General Villarroel i els Comuns.

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. Es reuneix el Gran Consell dels Tres Comuns

El 11-set-1714, entre les 14:00h i 15:00h, es reuní el Gran Consell dels Tres Comuns a les Torres del Portal de Sant Antoni. (NH4-352)

1er Comú: Diputació del General (Generalitat de Catalunya)

2on Comú: Consell de Cent de Barcelona

3er Comú: Braç Militar de Catalunya

Governació de Catalunya

Membres de la Junta 24ª de Govern

Junta 9ª de Guerra

  1. Manuel Flix i Ferreró (C.H. de B.; Jurista) (no hi assistí: amb la B. Santa Eulàlia, encara???)
  2. Josep Antoni de Ribera i Claramunt (Noble) (no hi assistí: ???)
  3. Felicià de Cordelles i de Ramanyer (Noble) (no hi assistí: ???)
  4. Manuel de Ferrer i de Sitges (Noble) (no hi assistí: ???)
  5. Joan de Copons i de Falcó (Noble) (no hi assistí: 14:00h amb Bandera de Santa Eulàlia)
  6. Carles de Fivaller i de Torres (Noble) (no hi assistí: 14:00h amb Bandera de Santa Eulàlia)
  7. Salvador de Tamarit i de Vilanova (Noble)
  8. Cristòfor Lledó i Carreras (Ciutadà Honrat de Barcelona)

Junta 8ª de Provisions

  1. Josep Antoni Roig (Ciutadà Honrat de Barcelona; Mercader) (no hi assistí: ???)
  2. Francesc Mascaró (Ciutadà Honrat de Barcelona; Mercader)
  3. Joan Francesc Comellas del Puig (Mercader) (no hi assistí: ???)
  4. Marià Duran i Mora (Mercader) (no hi assistí: ???)
  5. Joan Pau Llorens (Mercader) (no hi assistí: ???)
  6. Joan Llinàs [i Farell] (Ciutadà Honrat de Barcelona)
  7. Josep Besora (Negociant) (havia renunciat al càrrec anteriorment ?)

Junta 7ª de Mitjans

  1. Jaume de Copons i de Falcó (Noble) (no hi assistí: ???)
  2. Josep Duran i Mora (Ciutadà Honrat de Barcelona; Mercader)
  3. Francesc Monnar (Ciutadà Honrat de Barcelona; Metge)
  4. Fèlix Teixidor i Sastre (Ciutadà Honrat de Barcelona) (no hi assistí: amb Bandera de Sant Jordi o ja ferit)
  5. Francesc Argemir (Mercader) (no hi assistí: ???)
  6. Joan Albareda (Corredor d'orella) (havia renunciat al càrrec anteriorment ?)

La resolució que prengué el Gran Consell dels Tres Comuns fou la de publicar un Ban convocant a la gent per a la defensa. L'autoria d'aquest Ban ha estat atribuïda, falsament i amb malícia, al Conseller en Cap Rafael Casanova, doncs a l'estar ferit i ingressat, no hi pogué assistir.

1714, 11-setembre, ~15:00h. Les 3 grans fumarades

Castellví cita que alguns afirmen que tot just quan el Coronel Thoar feu batre la caixa per fer crida a parlament, les tropes borbòniques del Portal Nou i les bretxes feren 3 grans fumarades, que era el senyal per tal que la totalitat de la resta de les tropes borbòniques que esperaven a les trinxeres prenguessin la marxa cap a les bretxes i els fossats.

Així mateix, el General Bellver també ho advertí des de la part del Convent de Sant Pere.

1714, 11-set, xx:xxh. En Verneda informat de la proposta del M.T. Villarroel

El 11-set-1714, xx:xxh, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda, estant de guàrdia de la Bandera de Santa Eulàlia, fou informat pel General Bellver de la proposta de capitulació del General Villarroel feta a través del Coronel Juan Francisco Ferrer. (NH4-262)

1714, 11-set, 15:00h. En Verneda requerit pel Conseller Segon Feliu al Saló de Cent

El 11-set-1714, 15:00h, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda, estant de guàrdia de la Bandera de Santa Eulàlia, fou requerit per un criat del Conseller Segon Salvador Feliu de la Penya, a presentar-se a la Sala del Consell de Cent urgentment. (NH4-262)

1714, 11-set, ~15:30h. El Coronel Juan Francisco Ferrer al Saló de Cent

El 11-set-1714, ~15:30h, el Coronel Juan Francisco Ferrer explicà al Saló de Cent la proposta de capitulació del Tinent Mariscal Antonio de Villarroel. (NH4-262)

1714, 11-set, ~15:30h. Reunió al Saló de Cent

El 11-set-1714, ~15:30h, es reuniren al Saló de Cent els Consellers 2on, 3er, 4rt i 5è, alguns membres de la Junta 24ª de Govern i dels Comuns, amb l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda, i el Coronel Juan Francisco Ferrer. (NH4-262)

  • Un dels punts tractats, a instàncies de l'enviat de Carles III a Barcelona En Francesc Verneda, fou sobre la conveniència de treure del Secret de la Ciutat (lloc on es guardaven els papers secrets) aquells documents dels temes més principals ocorreguts durant la defensa. La majoria fou contrària a aquesta proposició i el Conseller Segon Feliu de la Penya passà les nits del 11-12 i 12-13 a la Casa de la Ciutat, recelant que per alguna estratagema fossin extrets del seu lloc alguns documents del Secret de la Ciutat. (NH4-263)

1714, 11-set, ~15:30h. En Verneda exposa la proposta del Virrei de Mallorca

El 11-set-1714, ~15:30h, a la reunió tinguda a la Sala del Consell de Cent, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda, donat que es disposaven a tractar de la capitulació amb el Mariscal Duc de Berwick, exposà que calia manifestar les ordres que tenia el Virrei de Mallorca; aquestes eren:

  • Oferir al Mariscal Duc de Berwick la capitulació del Regne de Mallorca, si es mantenien els Furs del Principat de Catalunya i els del Regne de Mallorca. (NH4-262)

1714, 11-set, 17:00h. S'amplia la suspensió d'armes fins la matinada

El 11-set-1714, 17:00h, s'amplià la suspensió d'armes fins la matinada.

1714, 11-set, xx:xxh. Comissionats per negociar la capitulació

El 11-set-1714 el Coronel Juan Francisco Ferrer i l'Inspector General de l'Exèrcit de Catalunya Jacint Oliver foren comissionats per negociar la capitulació.

1714, 11-set, xx:xxh. S'amplia la suspensió d'armes fins el 12-set-1714, 12:00h

El 11-set-1714, xx:xxh, s'amplià la suspensió d'armes fins el 12-set-1714, 12:00h.

1714, 11-set, 24:00h. En Verneda torna a veure el M.T. Villarroel

El 11-set-1714, 24:00h, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda tornà a visitar el Tinent Mariscal Villarroel, però el seu ajudant li respongué que convalescent de la ferida s'havia adormit; En Verneda respongué que no calia despertar-lo. (NH4-262)

1714, 11-12-set, nit. El Conseller Segon Feliu a la Casa de la Ciutat

La nit del 11-12-set-1714, el Conseller Segon Salvador Feliu de la Penya passà la nit a la Casa de la Ciutat, recelant que per alguna estratagema fossin extrets del seu lloc els papers dels Secret de la Ciutat (lloc on es guardaven els papers secrets de la Ciutat). (NH4-263)

1714, 12-set, 06:00h. En Verneda es creua amb el Coronel Ferrer

El 12-set-1714, 06:00h, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda tornà a visitar el Tinent Mariscal Villarroel; a la porta es trobà amb el Coronel navarrès Juan Francisco Ferrer, que acabava de tornar amb la proposta de capitulació de Berwick, recriminant la obstinació dels catalans. En Verneda li respongué amb un desplant i pujà a visitar al Tinent Mariscal Villarroel. (NH4-263)

1714, 12-set, xx:xxh. En Verneda passa a la Casa de la Ciutat

El 12-set-1714, xx:xxh, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda passà a la Casa de la Ciutat a fi de conèixer la resposta que els Tres Comuns donarien a la oferta de capitulació de Berwick. (NH4-264)

1714, 12-set, 08:00h. En Verneda és informat de les del·liberacions

El 12-set-1714, 08:00h, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda fou informat per en Jacint Oliver de les deliberacions dels Tres Comuns sobre la oferta de Berwick. (NH4-264)

1714, 12-set, 08:00h. En Verneda busca embarcació per ser evacuat a Mallorca

El 12-set-1714, 08:00h, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda havent estat informat de les deliberacions dels Tres Comuns, i que no s'havia publicat el pregó convocant la gent a les seves posicions, començà a buscar embarcació per ser evacuat a Mallorca amb la seva família. (NH4-264)

1714, 12-set, 12:00h. Els Tres Comuns resolen la resposta a la oferta de Berwick

El 12-set-1714, 12:00h, els Tres Comuns resolgueren la resposta a la oferta de capitulació del Mariscal Duc de Berwick. (NH4-264)

1714, 12-set, ~14:00h. Berwick accedeix a atorgar Capitulacions amb la seva paraula

El 12-set-1714, 14:00h, el Mariscal Duc de Berwick accedia a atorgar Capitulacions a la Ciutat de Barcelona amb la seva Paraula d'Honor que serien respectades.

Proposició de la Junta de Braços 1713
Carta del Duc de Berwick de 1707
El Duc de Berwick demana la obediència de Sogorb el 10-mai-1707.
Un document semblant s'expedí
per la capitulació de Barcelona

Don Jacobo Fitz-James, Duque de Fitz-James, Duque de Berwick, de Llíria y de Xérica, Par i Mariscal de Francia, Grande de España, Caballero de las órdenes de la Jarretiera y del Toisón de Oro, Gobernador y Teniente General de la provincia del Alto y Bajo Limsón, Plenipotenciario y Generalísimo del Ejército de las Dos Coronas en Cataluña
» Aunque han llegado muy tarde los de Barcelona a pedir la clemencia del rey, todavía el excelentísimo señor mariscal duque de Berwick tiene tanta benignidad que no quiere usar del rigor de la guerra, y con este motivo de conservar y no destruir los vasallos de S.M. se ha servido conceder por gracia la vida a todos los naturales, habitantes, moradores y demás personas que de presente se hallan en Barcelona.
» Concede que no se saqueará la ciudad y que cada uno podrá vivir en su casa como antes, sin que por lo pasado se le haga ningún proceso de lo que ha hecho contra el rey, quedando cada uno en posesión de todos los bienes que gozaba.
» En cuanto a las tropas regladas que hay dentro de la plaza, serán [entregadas] a discreción, conforme a las costumbres de la guerra en semejantes casos, pero se les concede la vida, sus equipajes y, por gracia particular, libertad en la forma que se ha ofrecido.
» Todas las tropas y gentes de armas se retirarán mañana, día 13, al amanecer, dentro de la Rambla, y luego que lo hayan hecho enviarán al marqués Guerchy para que envíe guardias a todas las puertas de la Rambla, para impedir que ningún soldado del ejército pueda entrar, y para que también se envíen guardias a iglesias y conventos.
» Hoy a las 6 de la tarde se entregará Montjuïc, donde las tropas que entrarán pondrán guardias en los parajes que se pidiere por conservar a los dueños la ropa y demás cosas que puede haber allí en Montjuïc.
» Luego al instante se entregará el muelle.
» Todas las armas de los soldados arreglados y demás tropas que están en la ciudad se pondrán en el Palacio y se quedará un oficial, el que irá de parte del general Guerchy a encargarse de ellas.
» Darán el estado de todos los almacenes y de los caballos y de los soldados de a caballo.
» Enviarán orden al Comandante de Cardona para que entregue su castillo.
 
- Campo delante de Barcelona, a 12 de setiembre de 1714.
 
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 441

1714, 12-set, xx:xxh. S'envia l'ordre d'entregar la Fortalesa de Montjuïc

El 12-set-1714 el comandant de Montjuïc Coronel Blas Ferrer, i el sergent major de Montjuïc Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó, reben les ordres dels Tres Comuns i del Comandant General Villarroel que quan vegin les tropes franceses del Mariscal Guerchois, li entreguin el castell.

1714, 12-set, xx:xxh. Obertura dels magatzems de la Fortalesa de Montjuïc

El dia 12-set-1714, després d'haver rebut les ordres d'entrega de la Fortalesa del Tres Comuns i el Comandant General Villarroel, el sergent major de Montjuïc Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó decidí obrir els magatzems de Montjuïc i distribuir queviures entre la població per tal d'alleugerir la fam que hi havia a la Ciutat.

1714, 12-set, 16:00h. Els familiars d'En Verneda surten cap a Sant Bertran

El 12-set-1714, 16:00h, els familiars de l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda sortiren de la fonda on s'hostatjaven i per la porta de Santa Madrona s'encaminaren a la platja de l'ermita de Sant Bertran acompanyats de Miguel Luzán i d'En León Peiri. (NH4-264)

1714, 12-set, 16:00h. En Verneda torna a veure el M.T. Villarroel per darrer cop

El 12-set-1714, 16:00h, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda tornà a visitar el Tinent Mariscal Villarroel per darrera vegada. (NH4-264)

1714, 12-set, 17:00h. El Tinent Coronel Vilana i el Capità Castellví visiten el Conseller

El 12-set-1714, 17:00h, el Tinent Coronel Vilana i el Capità de la Coronela Francesc de Castellví passaren al Col·legi de la Mercè, on estava ingressat el l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova, on trobaren que li estaven curant la ferida. Li llegiren la capitulació que havia concedit el Mariscal Duc de Berwick amb la seva paraula d'Honor. (NH4-267)

1714, 12-set, xx:xxh. En Verneda s'embarca cap a Mallorca rumb a Viena

El 12-set-1714, xx:xxh, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda amb la seva família s'embarcà amb la seva família cap a Mallorca. Ocupades les naus borbòniques en l'entrega del port, pogueren travessar el cordó de bloqueig. (NH4-264) (NH4-353) (NH4-509)

1714, 12-setembre, 18:00h-19:00h. S'entrega de la Fortalesa de Montjuïc

El dia 12-set-1714, entre les 18:00h i les 19:00h, es procedí a entregar la Fortalesa de Montjuïc. El Coronel Ferrer, amb el Batalló que presidiava el castell i demés soldats menys alguns artillers, desempararen el castell i entraren a la ciutat, mentre el Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó hi restà amb alguns pocs efectius.

1714, 12-13-set, nit. El Conseller Segon Feliu a la Casa de la Ciutat

La nit del 12-13-set-1714, el Conseller Segon Salvador Feliu de la Penya passà la nit a la Casa de la Ciutat, recelant que per alguna estratagema fossin extrets del seu lloc els papers dels Secret de la Ciutat (lloc on es guardaven els papers secrets de la Ciutat). (NH4-263)

1714, 13-set, 6:00h. Les tropes borbòniques ocupen Barcelona

El 13-set-1714, 6:00h, Barcelona cau sota les tropes borbòniques, que comencen a ocupar militarment la Ciutat.

Setge borbònic de Barcelona de 1714
La caiguda de Barcelona
- El 13 de setembre de 1714 -
Almanac francès de MDCCXV
Detalls: Les Rebelles de Catalogne soumis a Sa Majesté Catholique par la prise de la Ville de BARCELONNE Reduite a son Obeissance sous les Ordres de Mr. le Marechal Duc de Barwick le 13. Septembre 1714

1714, 14-setembre, 10:00h. En Verneda arriba a Mallorca

El 14-set-1714, 10:00h, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda amb la seva família arribà a Andratx després d'haver travessat un gran turmenta que trencà l'arbre major i menor de l'embarcació. (NH4-264)

1714, 14-setembre. El Marquès del Poal informat de la capitulació de Barcelona (NH4-272)

El 14-set-1714, a Sallent, el Marquès del Poal fou informat de la capitulació de Barcelona.

1714, 14-setembre. El Marquès del Poal informa al General Moragues (NH4-272)

El 14-set-1714, a Sallent, el Marquès del Poal informà de la capitulació de Barcelona al General Moragues i al Coronel Amill.

1714, 14-setembre. La Ciutat i la Generalitat envien comissionats al Duc de Berwick

El 14-set-1714, la Ciutat comissionà 2 enviats a complimentar amb el duc de Berwick, En Josep de Ribera i Claramunt i N'Antoni Masanés i de Ribera. Així mateix ho féu la Generalitat de Catalunya. El duc de Berwick tant sols rebé els comissionats de la Ciutat, els quals sol·licitaren permís per enviar dos comissionats a Madrid i permís per què el cos dels Consellers de Barcelona passés a complimentar directament amb ell. (NH4-311)

1714, 14-setembre. El Duc de Berwick anuncia hi haurà nova forma de govern

El 14-set-1714, el duc de Berwick respongué als comissionats de Barcelona que al cap de 3 dies donaria la forma d'allò que havia d'observar-se a Barcelona. Això donà a entendre que hi hauria una mutació general en el govern. (NH4-311)

1714, 15-setembre. En Verneda s'entrevista amb el Virrei de Mallorca

El 15-set-1714, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda s'entrevistà amb el Virrei de Mallorca. (NH4-265)

1714, 15-setembre. Duc de Berwick nomena nous administradors de Barcelona

El 15-set-1714 el Duc de Berwick nomenà, a dit, la Junta d'Administradors de Barcelona d'entre els lacais botiflers. No se'ls concedí poder sobre les entrades i drets que percebia la Ciutat, sinó que solament se'ls comunicà l'autoritat de ser els executors de les ordres que els prescrivia el Capità General de Catalunya i l'Intendent de l'Exèrcit a Catalunya, com a lacais: (NH4-313) (NH4-365)

El 15-set-1714, el duc de Berwick envià ordre als Tres Comuns que estiguessin reunits el dia 16-set-1714, 8:00h, en les dependències dels seus respectius ministeris. (NH4-313)

1714, 16-setembre, 8:00h. El Consell de Cent de Barcelona és suprimit (NH4-313)

El 16-set-1714, 8:00h, estan reunits els consellers de Barcelona, es presentaren a la Casa de la Ciutat els següents lacais botiflers:

  • Josep Marimón
  • Rafael Cortada
  • Francesc Ametller
  • Josep Alòs
  • Salvador Prats i Matas, secretari del Duc de Berwick

El secretari Salvador Prats i Matas procedí a:

  • Llegir el Decret de Derogació i exoneració dels seus càrrecs de Consellers
  • Ordenà que entreguessin les gramalles
  • Segellà les portes dels arxius, escrivanies i arques de dipòsit

1714, 16-setembre. Josep Llaurador, conseller quint, torna a l'exercici del seu ofici

El 16-set-1714 el notari Josep Llaurador i de Satorre, conseller quint de Barcelona fins aquell matí, reprengué la seva activitat professional. Procedí a aixecar inventari post-mortem dels béns del notari Pere Màrtir Vila a instàncies de la vídua Madrona, a la casa amb dues botigues que el difunt posseïa al carrer dels Mercaders, quasi del tot enderrocada a causa de les bombes. Féu constar en l'acte que el notari Vila expirà el 30-jul-1714, uns dies després del gran bombardeig. (SA-511)

El 17-set-1714 el notari Josep Llaurador i de Satorre aixecà diverses actes de possessió de cases els propietaris de les quals havien mort durant el setge reconeguent-ne la propietat als familiars supervivents. (SA-512-513)

1714, 18-setembre. La Fortalesa de Cardona capitula

El 18-set-1714 la fortalesa de Cardona signà capitulacions

1714, 18-setembre, 15:00h. Entrada triomfal del Duc de Berwick a Barcelona

El 18-set-1714, 15:00h, el Mariscal Duc de Berwick entrà oficialment a Barcelona. (NH4-314)

1714, 18-setembre, tarda. Missa de Te Deum i promeses del Duc de Berwick

El 18-set-1714, tarda, es celebrà missa de Te Deum. De la noblesa hi assistiren: (NH4-315)

Entrant el Duc de Berwick a l'església es trobaven al pas. El botifler Francesc Junyent ho advertí i li digué al duc:

"Estos son los principales motores de la defensa.
El duque se volvió a ellos y con semblante muy afable les dijo: Señores, vivan sin zozobra, que lo que he prometido, se cumplirà.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 315

1714, 18-setembre, nit. Foc artificials

El 18-set-1714, nit, focs artificials. (NH4-314)

1714, 19-setembre. Arriba a Barcelona el Marquès de Lede

El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede. (NH4-316)

1714, 20-setembre, nit. Foc artificials

El 20-set-1714, nit, focs artificials. (NH4-314)

1714, 20-setembre. El Marquès de Lede nou Governador de Barcelona

El 20-set-1714 el marquès de Lede començà a exercir com a Governador de la ciutat. (NH4-316)

1714, 21-setembre, nit. Foc artificials

El 21-set-1714, nit, focs artificials. (NH4-314)

1714, 20-22-setembre. La decisió d'empresonar els comandaments militars catalans

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès.

El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i el 20-set-1714 començà a exercir com a Governador de la ciutat. Durant els primers tres dies de la seva estada conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les pagues endarrerides que Felip V devia a les tropes franceses i també es discutí sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge.

Finalment es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. També es resolgué que l'empresonament seria executat seguint les ordres del Marquès de Lede, de manera que cap oficial francès estigués implicat en l'empresonament dels oficials de l'Exèrcit de Catalunya, fet que suposava el flagrant incompliment dels pactes de capitulació i el trencament de la Paraula d'Honor donada pel Mariscal Duc de Berwick. (NH4-316)

L'historiador Francesc de Castellví recull el rumor que la decisió final s'hauria pres després d'un discurs que tingué lloc a la taula de l'Intendent de l'Exèrcit borbònic José Patiño y Rosales, on es proposà que als oficials de l'Exèrcit de Catalunya ni se'ls havia de donar llibertat d'estada, ni donar-los passaports per exiliar-se a Itàlia. Diversos botiflers catalans presents a la taula haurien persuadit a l'Intendent Patiño al·legant que si es deixava lliures als oficials, aquests podrien maquinar alteracions contra el nou règim borbònic. (NH4-316) Per contra, els historiadors Josep Catà i Antoni Muñoz són de la opinió que la idea d'empresonar-los fou del mateix Mariscal Duc de Berwick i no de la Cort de Madrid, que encara no hauria tingut temps de reaccionar. (RBRC-27)

1714, 22-setembre. Empresonament dels comandaments militars

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede i que durant el setge havia servit d'habitatge al Coronel Dalmau. (NH4-316)

Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament. (NH4-316)

Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders, foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès) (SAP-89)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)
  • Capità Feliu Bellver (fill del General Bellver; acompanyà son pare a Alacant, i allí el feren tornar a Barcelona) (NH4-366)

Malgrat les ordres d'empresonament, pogueren escapar els següents:

1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant

La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. (RBRC-28)

1714, 3-octubre. Ordre de desarmament

El 3-oct-1714 el mariscal duc de Berwick ordenà el desarmament general. Fou publicat en ban el 11-oct-1714.

Ban de desarmament del mariscal duc de Berwick
Ban de desarmament del mariscal duc de Berwick
- 3 octubre de 1714 -

1714, 13-octubre. Ban de desarmament

El 3-oct-1714 es publicà un Ban del marquès de Lede ordenant el desarmament

Ban desarmament del marquès de Lede
Ban desarmament del marquès de Lede
- 13 octubre de 1714 -

1714, 19-octubre. Segona remesa de detinguts enviada a Alacant

La 2ª remesa de 5 detinguts, els ferits, sortí del port Barcelona el 19-oct-1714. Arribaren a Alacant el 29-oct-1714. (RBRC-34)

1714, 19-octubre. Rafael Casanova cridat a declarar (SA-571)

El 19-oct-1714 Rafael Casanova fou citat a declarar. El notari Josep Soldevila i Masdéu, escrivà de la Superintendència borbònica, recollí la seva declaració i la de Francesc Jofré, fent constat que l'havien de fer en castellà.

Havien de declarar en relació a la denúncia que el 14-oct-1714 havia alçat el patró valencià Tomàs Ferrer contra els responsables de l'armament marítim o "corsaris" de Barcelona Salvador Feliu de la Penya i Francesc Mascaró. Al patró valencià li havien capturat la nau, un xabec, el mes de jul-1714, a la vista de Cambrils, durant el trajecte de València a Tarragona, quan portava arròs per abastir les tropes borbòniques; després de la captura el xabec havia estat conduït al port de Barcelona, on encara romania, i volia que constessin les declaracions del conseller en Cap Rafael Casanova i el mercader Francesc Jofré com a prova a afegir en un memorial dirigit al Superintendent borbònic José Patiño a fi de recuperar la seva nau.

Rafael Casanova corroborà els fets afirmant que en tenia constància perquè aleshores era el conseller en Cap i perquè el patró valencià se li havia adreçat diverses vegades per tal que intercedís per ell davant Feliu de la Penya i Francesc Mascaró a fi de recuperar el vaixell i la càrrega. A resultes d'això, però, Feliu de la Penya havia ordenat la seva detenció; en aquells moments però, 19-oct-1714, Feliu de la Penya ja es trobava fugat i Rafael Casanova va haver de respondre per la situació.

1714, 10-novembre. Ban prohibint l'emigració dels catalans sota pena de mort

El 10-nov-1714 es publicà un Ban prohibit que cap català s'absentés de Catalunya sense passaport, sota pena de mort.

1714, 12-novembre. Ban d'expulsió de tots els no-catalans de Catalunya

El 12-nov-1714 es publicà un Ban expulsant a tots els forasters que hi havia a Catalunya provinents de Castella, Aragó i València, sense excepció d'edat, sexe i estament, que havien seguit el partit austríac. Tenien un termini de 8 dies per marxar amb les seves famílies, i acte contrari serien castigats amb pena de mort.

1714, 8-desembre. La decisió d'empresonar els Patricis de la Noblesa (RBRC-83-84)

El 8-des-1714 Oleguer Taverner, botifler, es reuní amb d'altres botiflers: Alós, Ametller, i Matas Pujol; en aquesta reunió es prengué la resolució d'escriure al Secretari del Despatx d'Estat José de Grimaldo, Marquès de Grimaldo, protestant perquè la revenja s'havia centrat especialment en els eclesiàstics, mentre els Patricis nobles que havien dirigit la resistència vivien amb tota llibertat:

"[..] Pareciendo una cosa sumamente desproporcionada, que se compilen procesos, y reciban informaciones contra Eclesiásticos, en tiempo que los Principales Caudillos de los Voluntarios y Migueletes, que son los que realmente han tenido amotinado el País, particularmente durante el Bloqueo y sitio de Barcelona, viven con toda tranquilidad en sus Casas [..] "
Carta d'Oleguer Taverner
al Secretari del Despatx d'Estat José de Gimaldo
Reproduït per Catà i Muñoz; "Repressió borbònica i resistència catalana"; pàg 83

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

Els béns embargats a En Rafael Casanova i Comes sumaven 160 lliures i 11 sous. (RCC-119)

1715. En Rafael Casanova reprèn la seva activitat professional a Barcelona

El 1715 En Rafael Casanova i Comes reprengué la seva activitat professional a Barcelona i constava en el registre de juristes de la Reial Audiència. (RCC-117)

1715, 16-gener. En Verneda arriba a Viena

El 16-gen-1715 l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda arribà a Viena, on informà a l'emperador i rei Carles de les seves negociacions. (NH4-473)

1715, 16-gener. En Jacint d'Oliver, que havia fugit, arriba a Viena

Vers el 16-gen-1715 En Jacint d'Oliver i Botaller arribà a Viena. Poc després li fou concedida un pensió.

1715, 5-febrer. Detenció d'En Guerau de Peguera i En Josep Galceran de Pinós

[La font de Castellví sembla citar el 5-feb-1716, relacionant les detencions amb el pagament de les contribucions, iniciades durant el govern interí de l'Intendent de l'Exèrcit borbònic a Catalunya Nicolás de Hinojosa (1-oct-1715 a 1-feb-1716)]

El 5-feb-1715, matinada, En Guerau de Peguera i En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí foren detinguts. Les tropes borbòniques agafaren a En Guerau de Peguera amb alguna moderació, mentre que a En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, que estava allitat, les tropes borbòniques el tractaren amb ignomínia. Ambdós foren posats en una calessa i se'ls permeté que els acompanyés un criat a cadascun per la interposició de N'Antoni de Pignatelli i Aimeric, Marquès de San Vicente, que era nebot d'En Guerau de Peguera i destacat militar botifler. (NH4-497) (RBRC-83-84)

  1. En Guerau de Peguera i de Berardo (Noble) (empresonat a Pamplona)
  2. En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí (Noble) (empresonat a Pamplona)

1715, 10-març. El General Moragues intenta fugir de Catalunya

El 1715 el General Moragues intentà fugir de Catalunya amb d'altres oficials i s'embarcaren de manera inadvertida en una nau que anava cap a Maó. Estant a alta mar l'enginyer Santacruz l'anomenà, involuntàriament, pel seu grau de General. El patró de la nau s'espantà i fingint mal temps precisà que calia retornar a Barcelona i els desembarcà. (NH4-535-540)

1715, 22-març, 03:30h . El General Moragues és detingut

* [La font anònima de Castellví cita erròniament el 20-mar-1715] (NH4-487) (NH4-535-540)

El 22-mar-1715, 03:30h, els fugitius sortiren del seu amagatall esperant embarcar-se en la nau que havien contractat al tal Jacint; les tropes borbòniques capturaren al General Josep Moragues, Pere Martín Castells, Francesc Descatllar i Tord, Jaume Roca àlies "Jaumich", i Pau Massip, aconseguitn escapar Jaume Batalle [Jaume Basllar / Basellar] àlies "Capità Paloma", el mosso del General Moragues. (RBRC-39-43)

1715, 27-març. El General Moragues és executat

El 27-mar-1715 el General Moragues fou executat. La seva execució tenia per fi servir de càstig exemplar atemorint als catalans resistents a l'absolutisme borbònic i al domini dels botiflers al servei de Felip V. (GJMHMC-124) (NH4-487) (NH4-535-540)

1715, 27-març. La calavera del General Moragues és posada en una gàbia

El 27-mar-1715 la calavera del General Moragues fou posada en una gàbia sobre el Portal de Mar de Barcelona, amb un cartell que posava: Iosephus Moragas ob penetratum iteratae rebelionis scelus, bis Regis clementiam abusus, tertio tandem iustitiam periclitatus et expertus (Josep Moragues per haver comès el crim de repetida rebel·lió, haver abusat per dues vegades de la clemència reial, finalment la tercera fou fet presoner i executat per la justícia). Els tres incompliments a què feia referència el rètol en llatí eren haver capitulat el 1713 a Castellciutat i haver tornat a agafar les armes el 1714; no haver-se presentat a Cardona intentant passar a França, i intentar fugir de Catalunya contravenint el Ban del 10-nov-1714. (NH4-535-540)

1715, 10-novembre. Carta del Capità General Marquès de Castel-Rodrigo (RBRC-85-91)

El 10-nov-1715 el Capità General de l'Exèrcit i de Catalunya Francesco Pío de Savoia, Marquès de Castel-Rodrigo, envià carta a la cort de Madrid:

"Los mas perversos de esta Nobleza y que fueron promotores de las pasadas turbulencias y temeraria resolución de defenderse en esta Plaza, se juntan en dos casas, la una de Don Salvador Tamarit, y la otra de dos Hermanos Don Joseph y Don Carlos de Rivera [..] He observado muy de cerca sus andamientos, he procurado penetrar sus discursos, y asó los unos como los otros se hacen muy sospechosos pues ademàs de que todos estos concurrentes acuden con frecuencia entre ellos en estas dos Casas, no admiten a otro alguno que no sea de su liga, nunca se acompañan ni tratan con ninguno de los buenos [..] era precisso tomar alguna providencia para embarazar los efectos de estos Conventículos. "
Carta del Capità General de Catalunya, Marquès de Castel-Rodrigo, 10-nov-1715
Reproduït per Catà i Muñoz; "Repressió borbònica i resistència catalana"; pàg 85

1715, 30-novembre. Carta del Capità General Marquès de Castel-Rodrigo (RBRC-85-91)

El 30-nov-1715, i com que no arribava cap resolució de la cort de Madrid, el Capità General de l'Exèrcit i de Catalunya Francesco Pío de Savoia, Marquès de Castel-Rodrigo, tornà a enviar una carta explicant la indignació que sentien els botiflers catalans ["los buenos" diu el Capità General borbònic] en veure la total llibertat dels Patricis de la Noblesa catalana:

"Causa summo escándalo â los buenos, y aun a los mismos que han sido malos, admirazion el que se dexe passear y comerciar con la libertad que hoy tienen [..] la desvergüenza y licencia que se và hablando, no solo en esta Ciudad, pero en todo el Principàdo sobre las cosas del Estado [..] y como hasta a que esta Plaza estè en el caso que debe estar y concluida la Ciudadela, no se debe depreciar ninguna precaución [..] "
Carta del Capità General de Catalunya, Marquès de Castel-Rodrigo, 30-nov-1715
Reproduït per Catà i Muñoz; "Repressió borbònica i resistència catalana"; pàg 86

1715, 9-desembre. Aprovació del Reial Cadastre

El 9-des-1715 s'aprovà el Reial Cadastre.

1715, 21-desembre. Ordres de desterrament (NH4-497) (RBRC-85-91)

El 21-des-1715 es decretaren ordres de desterrament contra:

El 3-maig-1716 es decretà ordre de desterrament contra:

1716. Apareix publicat a Milà "Theatro de desdichas"

El 1716 aparegué publicat a Milà l'opuscle "Theatro de desdichas" de Marco Antonio Pandolfo Malatesta, un exiliat austriacista castellà de qui no s'ha pogut verificat la identitat. L’obra reflecteix els punts de vista polítics de l'austriacisme castellà que seguí la causa de l’arxiduc Carles, que hagué de refugiar-se a Barcelona a finals de la Guerra de Successió, i que fou expulsat a Itàlia el nov-1714.

1716, 16-febrer. Promulgació del Decret de nova planta de la Reial Audiència

El 16-feb-1716 es promulga el Decret de nova planta de la Reial Audiència

1716, 12-març. Edicte del Capità General Marquès de Castel-Rodrigo

El 12-mar-1716 el capità general Marquès de Castel-Rodrigo publicà edicte ordenant l'entrega de títols concedits per l'Arxiduc Carles, exemplars de les Constitucions de Catalunya de 1706, Anales de Catalunya de Feliu de la Penya, i tot allò relacionat amb l'austriacisme.

Ban sobre la Coronela

1716, 7-abril. Entrega el títol de Ciutada Honrat de Barcelona

El 7-abr-1716 el Dr. Rafael Casanova entregà el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona que li havia atorgat el Rei Carles III, un exemplar de les Constitucions de Catalunya de 1706 i els Capítols del redreç del General, al secretari de la Reial Audiència Salvador Prats i Matas, qui era també arxiver de l'Arxiu Reial (Arxiu de la Corona d'Aragó).

Ban sobre la Coronela
Rebut d'entrega del títol de Ciutadà Honrat, Constitucions de 1706, i Capítols de Redreç

Seme han entregado por el Dr. Rafael Casanova el Privilegio de Ciudadano [que] obtuvo del Sr. Archiduque, un libro de Constit[ucion]s y otro de Cap[ítulo]s de Redres. Bar[celo]na y Abril 7. de 1716
Salvador Prats y Matas

1716, 11-abril. Crema dels títols concedits per l'Arxiduc Carles

[Sampere consigna la data del 16-abr-1716]

El 11-abr-1716 el notari de la Junta, Josep Mas, va redactar acta donant fe de la crema dels títols, acta que va protocol·litzar en un manual. (MADURELL)

[Entre els papers de la família Ametller es troba una relació de títols que van ser lliurats al secretari de l’Audiència Salvador Prats i Matas; BUB -Biblioteca Universitària de Barcelona-, manuscrit núm. 1.969, folis 204-207 i 259-262 Resumen por maior de los principales puntos que contiene el decreto de su magestad expedida sobre la planta de justicia para el Prinzipado de Cataluña]

1716, 2-maig. Advocats que poden exercir la seva professió

A l'Arxiu de l'Audiència de Barcelona hi ha un llibre manuscrit en el qual figuren relacions d'advocats en exercici a Catalunya; ve iniciat per l'admissió en l'exercici, per acord de l'Audiència, de tots els lletrats que han presentat llurs títols, entre ells Rafael Casanova, amb data 2-maig-1716.

1716, maig. Rafael Casanova, qui havia estat conseller en Cap, resideix a Barcelona

El mai-1716, segons es detalla en el registre Cadastral, Rafael Casanova i Comes, qui havia estat conseller en Cap, resideix a Barcelolna. Viu de lloguer al Carrer dels Banys Nous nº16, a la casa propietat d'En Baltasar de Vallgornera i Montagut òlim de Llunes. Hi consta que hi residien el mateix Rafael Casanova amb un fill (Rafael Casanova i Bosch), un mestre, i dues criades. El lloguer anual era de 40 lliures. (SA-743)

1716, maig. Feliu de la Penya, qui havia estat conseller segon, resideix a Barcelona

El 1716, segons es detalla en el registre Cadastral, Salvador Feliu de la Penya, qui havia estat conseller segon i havia estat l'únic dels consellers que havia fugit de la ciutat, residia a Barcelona. Vivia en una casa pròpia a la Travessia del Cap dels Abaixadors a la plaça de la Basea, amb la dona, dos fills, cinc filles, una germana, un clergue, un criat i dues criades. Aleshores tenia 42 anys, la seva 37 anys, un fill de 13 i un altre de 1, i les cinc filles 12, 9, 7, 5 i 3 anys. (SA-711)

1716, maig. Ramon Sans, qui havia estat conseller terç, resideix a Barcelona

El 1716, segons es detalla en el registre Cadastral, Ramon Sans, qui havia estat conseller terç, resideix a Barcelona en una casa pròpia molt enderrocada al carrer de la Freneria. (SA-875)

1716, maig. Francesc Anton Vidal, qui havia estat conseller quart, resideix a Barcelona

El 1716, segons es detalla en el registre Cadastral, Francesc Anton Vidal, qui havia estat conseller quart, residia en una casa que era del genovès Juan Andrea Doria del Carreto, duc de Turcis, al carrer Ample, amb la dona, un estudiant i una criada. (SA-762)

1716, maig. Josep Llaurador, qui havia estat conseller quint, resideix a Barcelona

El 1716, segons es detalla en el registre Cadastral, Josep Llaurador, qui havia estat conseller quint, resideix a Barcelona. En les declaracions del cadastre una gran part dels notaris declararen tenir algun ganancial; Josep Llaurador i de Satorre el tenia de 200 lliures l'any. (SA-888)

1717, juliol. Guerra de la Quàdruple Aliança (1717/1718-1720)

El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruple Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V.

1717, 18-agost. Mor el seu germà En Francesc Casanova i Comes

El 18-ago-1717, es mor el seu germà En Francesc de Casanova i Comes, hereu de la família Casanova a Moià. Durant la guerra es dedicà a gestionar el patrimoni familiar i va participar en diversos afers públics. Va viure temporalment a Manresa on va conèixer la seva muller, Na Maria Teresa Sala i Calvó († 1742). Fou enterrat al vas sepulcral de la família Casanova a la capella del Roser de l'església parroquial de Santa Maria de Moià. (RCC-135)

1718, 20-setembre. Retorn a l'activitat professional d'En Salvador Feliu de la Penya

El 20-set-1718, segons la hipòtesi de l'escriptura del Manual de la Companyia Nova de Gibraltar, En Salvador Feliu de la Penya ja hauria retornat a la seva activitat professional. Es documenta la seva presència el 15-des-1718 a Vilassar. (SFP)

1719, febrer. Un grup de militars presos reagrupats a l'Alcázar Segòvia

El 1719, el mateix Duc de Berwick, que continuava al servei de França, es preparava per atacar a Felip V. Davant la eventualitat de la guerra, els presos que hi havia a Pamplona i a Fuenterrabía van ser reagrupats a l'Alcázar de Segòvia el feb-1719.

1719, 23-setembre. Alliberament d'alguns militars presos i retorn (LRFMS) (RSM-29)

El 23-set-1719, després d'haver lluitat el setge de San Sebastià contra les tropes de la Quàdruple Aliança, Felip V concedí llicència de retorn a:

1720. Salvador Feliu de la Penya resideix a Badalona

El 1720, En Salvador Feliu de la Penya residia a Badalona. (SFP)

1720, 16-gener. Els carrasquets ocupen Sant Boi

El 16-gen-1720, a les 8:00h, una partida de carrasquets va ocupar Sant Boi i hi prohibiren la recaptació del Reial Cadastre. (LLIGADAS-VENDREL)

Anteriorment, per assegurar el pagament de les contribucions a la zona del baix Llobregat els borbònics varen nomenar Josep Fornaguera, que va allotjar-se en una de les millors cases de Sant Boi de Llobregat, propietat de Baldiri Mateu, mentre a les cases del voltant s'hi allotjava la seva escorta de cavalleria. L'any anterior, 1719, com que a Sant Boi no es pagaven totes les contribucions, de nit va venir una partida de soldats de Barcelona i van endur lligat l'alcalde, Feliu Moragas. Alhora va començar un reclutament a la població i els que varen poder varen fugir.

La partida de carrasquets anà a la casa del recaptador Josep Fornaguera, el van torturar i el van matar juntamente amb el seu nebot i dos soldats de l'escorta. La resta de soldats borbònics varen fugir, però a 3 els varen capturar i els mataren. A la tarda vingué un destacament de Barcelona i la por a les represàlies féu que molta gent marxés de la població.

Posteriorment, el 8-set-1720 arribaren a Sant Boi 10 soldats i el botxí. D'allí anaren a Vildecasn i detingueren a dos fills d'En Silvestre Ferrer, acusats de participar en la mort de Josep Fornaguera. Els penjaren de dues moreres a la vista de tot el poble i un cop morts els decapitaren i posaren els caps en dues gàbies de ferro mentre deixaren els cossos perquè els enterressin a Viladecans. Les gàbies foren dutes a Sant Boi, on les penjaren davant la casa on havia estat mort el recaptador Josep Fornaguera i l'altra a l'entrada de la població venint de Barcelona. Allí restaren durant 1 segle, fins a la caiguda del règim absolutista, quan durant la revolució de Riego el 1820 foren retirades.

1720, 17-febrer. Tractat de la Haia. Fi de la Guerra de la Quàdruple Aliança

El 17-feb-1720 es signava el Tractat de la Haia que posava fi de manera oficial a la Guerra de la Quàdruple Aliança. (RBRC-259-262)

1721, 29-novembre. A En Josep de Ribera i Claramunt se li permet retornar a Barcelona

El 1721, transcorreguts alguns anys, se li permeté finalitzar el seu desterrament a Burgos per retornar a Barcelona. (NH4-498) (RBRC-94-96)

1722. Hisenda segrestada (RBRC-307-331)

   
Valor anual
Càrrecs de Justícia
Residu net d'Hisenda
253
La del Dr. Raphael Casanova
4.350 rals
-2.328 rals : 6 diners
2.621 rals : 18 diners

1724. Demanda contra Na Maria Teresa Sala, vídua d'En Francesc Casanova i Comes

El 1724 l’intendent general de Catalunya va cridar a Na Maria Teresa [Casanova] Sala i Calvó, vídua d'En Francesc Casanova i Comes, perquè respongués a la demanda presentada per En Josep Cabot i Vendrell, propietari del molí d’en Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana, perquè que segons aquest, la família Casanova no podia mantenir la resclosa i el rec amb el qual treien l'aigua per dur-la al seu molí. (LLA-MCC)

1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena. Fi oficial de la Guerra de Successió

  • El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena
  • El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
  • El 9-oct-1725 s'escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l'ordre

1725, 2-octubre. Alliberament dels militars presos a l'Alcázar de Segòvia

La nit del 1-oct-1725 el Governador de Segòvia Antonio González Calvo, Marqués de la Paz, rebia l'ordre d'alliberar els militars empresonats a la ciutat i a l'Alcázar de Segòvia.

1725, 21-octubre. Alliberament dels militars presos al Castell de San Anton

El 21-oct-1725 es van alliberar els militars presos al Castell de San Anton de La Corunya.

1725, 10-novembre. En Salvador de Tamarit se li permet retornar a Barcelona

El 10-nov-1725, després del Tractat de Viena, se li permeté per gràcia retornar a casa seva a Barcelona. (NH4-498) (RBRC-94-96)

1726, agost. Testimoni en una acta notarial d'Amador Dalmau

El 10-abr-1714 Amador Dalmau féu un préstec de 10.000 lliures al Consell de Cent per sostenir la defensa de Barcelona. El 15-abr-1714 en donà 10.000 més. I el 20-abr-1714 unes altres 10.000 lliures més. I va seguir finançant la defensa en tal manera que el 22-jul-1714 el seu finançament arribava a les 114.872 lliures, una xifra exorbitant. (SA-343-344)

El ago-1726 Amador Dalmau sol·licità a Rafael Casanova, Salvador Feliu de la Penya, Francesc Antoni Vidal i al notari Josep Llaurador i Satorre que testimoniessin aquest préstec de 10.000 lliures davant el notari Tomàs Simón, a fi de deixar-ne constància i intentar recuperar-lo legalment davant l'alcaldia de Barcelona. Aquesta gestió, però, no serví de res. (SA-343-344)

1726, 14-setembre. En Salvador Feliu de la Penya redacta Testament

El 14-set-1726, En Salvador Feliu de la Penya redacta testament, en el que constitueix a la seva muller com a hereva universal de tots els seus béns. (SFP)

1727, 14-15-febrer. Es retira la calavera del General Moragues

El 14-15-feb-1727 el Capità General de Catalunya ordenà retirar la calavera del General Moragues, deixant-hi però la gàbia amb el rètol sobre el Portal de Mar. (RBRC-259-262)

1728. Francesc de Castellví, emigrat a Viena, escriu a Rafael Casanova

El 1728, En Francesc de Castellví i Obando, que havia emigrat a Viena poc després del 1725 i estava redactat la seva monumental obra Narraciones Históricas incloent-hi els records dels supervivents, trameté carta a En Rafael Casanova i Comes. (RCC-122)

1728, 9-abril. En Rafael Casanova respon a la carta d'En Francesc de Castellví

El 9-abr-1728 En Rafael Casanova respongué per carta a les informacions que li demanava En Francesc de Castellví i Obando. (RCC-123) (NH4-442)

1730. 23-oct. El seu únic fill, Rafael Casanova i Bosch, signa capítols matrimonials

En Rafael Casanova i Bosch (fill) signà capítols matrimonials el 23-oct-1730 amb Na Clara Vinyals de la Torre i Braçó, fill del difunt Doctor en Drets Manel Vinyals de la Torre i Esquerrer, i de Na Gertrudis Braçó. En aquest document En Rafael Casanova i Comes (pare) féu donació al seu fill de tots els seus béns presents i futurs. (RCC-134)

1730-1735. Plet contra Rafael Casanova a la Intendència General

Entre 1730 i 1735, el fiscal instà un plet contra Rafael Casanova davant el tribunal de la Intendència General de Catalunya relatiu a l’impagament de rendes per valor de 5.267 rals, procedents dels seus béns a Sant Boi de Llobregat confiscats per la Hisenda Reial entre el 3-des-1713 i el 31-oct-1725.

1733, 21-gener. Plet amb Josep Campllonch

El 3-jun-1743 Fèlix Campllonch presenta al·legació.

Plet Fèlix Campllonch Plet Fèlix Campllonch

1733, 8-novembre. Mort i enterrament d'En Salvador Feliu de la Penya

En Salvador Feliu de la Penya morí a Ca l'Isern, a Vilassar. No fou enterrat ni a la tomba dels Feliu de la Penya a Santa Maria del Mar, com ell volia, ni a la tomba dels Isern. Fou enterrat a l'església parroquial de Vilassar el 8-nov-1733 i sebollit a la tomba dels Recoder. S'ignora si el perquè d'aquesta circumstància i si el seu cadàver fou exhumat i traslladat en alguna altra data. (SFP)

1733. Guerra del 1er Pacte de Família (1733-1735)-Guerra de Successió de Polònia

Al 1733 els ministres borbònics provaren novament de reconquerir els territoris italians de la Monarquia Hispànica que Felip V havia entregat a la Pau d'Utrecht. Aprofitaren el marc de la Guerra de Successió de Polònia (1733-1738) i el 1er Pacte de família entre les Dues Corones Borbòniques.

1734-1737. Embargament dels béns dels exiliats a l'Imperi

Per decret del 27-jun-1734 quedaren embargats els béns dels exiliats a l'Imperi per raó de la guerra. L'embargament finalitzà el mar-1737. (EA1-238)

1734/1737. Es retira de l'exercici professional

[Segons Carreras Bulbena] Rafael Casanova es retirà de l'exercici professional [es jubilà] el 1737 passant a residir a Sant Boi de Llobregat. Altrament, Serret i Bernús apunta que fou el 1734 quan deixà d'actuar en favor de la comunitat de preveres de Moià després de 50 anys, i que el mateix any 1734 se'l documenta a Sant Boi Llobregat en una reunió veïnal. (RCC-125)

1734. Apareix publicat Via Fora als adormits

El 1734 aparegué publicat l'opuscle "Via Fora als adormits"

1736. Apareix publicat Record de l'Aliança

El 1736 aparegué publicat l'opuscle "Record de l'Aliança fet al sereníssim Jordi Augusto"

1740, 20-octubre. Mor l'Emperador Carles VI (Carles III)

El 20-oct-1740 mor a Viena l'Emperador Carles VI (Carles III, comte de Barcelona)

1742, 20-abril. Plet amb Josep Campllonch

El 20-abr-1742 Fèlix Campllonch (fill) presenta instància de suplicació.

1742, 1-agost. Plet amb Josep Campllonch

El 1-ago-1742 resposta a la instància de suplicació.

1743, 7-març. Plet amb Josep Campllonch

El 7-mar-1743 resposta a la instància de suplicació.

Plet Fèlix Campllonch

1743, 2-maig. Mort i enterrament d'En Rafael Casanova i Comes

El 2-mai-1743 a Sant Boi de Llobregat morí En Rafael Casanova i Comes. Fou enterrat el dia següent, 3-mai-1743, a l'església parroquial de Sant Baldiri a Sant Boi de Llobregat. (RCC-125) (RCC-127)

Ban sobre la Coronela
Registre del sepeli del Dr. Rafael Casanova

Casanoba / Als tres del mes de maig del any mil set Cents quaranta tres fonch Enterrat en la Iglesia Parrochial de Sant Baldiri del Llobregat bisbat de Bar[celo]na, en la tomba dela Capella de nostra Senyora de la Pietat que es del Dr. Joseph Martí y Catá Ciutada honrat de Bar[celon]na, lo Cos del Doctor en Drets Rafel Casanoba, que abitaba enla present Parrochia, rebe los Sants Sagraments seli selebra un ofici ab asistencia de vuit Sacerdots e lo mestra. [Segueix detall de despeses de l'ofici]

1743, 3-juny. Plet amb Josep Campllonch

El 3-jun-1743 Fèlix Campllonch presenta al·legació.

Plet Fèlix Campllonch

1743, 21-octubre. Plet amb Josep Campllonch

El 21-oct-1743 resposta a l'al·legació.

Plet Fèlix Campllonch

1746, 9-juliol. Mor Felip V de Castella

El 9-jul-1746 mor a Madrid el Duc d'Anjou Felip V de Castella.

Tomba

Església parroquial de Sant Baldiri a Sant Boi de Llobregat
Iniciada vers el 1710 i no acabada completament fins el 1752,
hi fou enterrat En Rafael Casanova i Comes

En Rafael Casanova i Comes fou enterrat a l'església parroquial de Sant Baldiri de Sant Boi de Llobregat. Fou soterrat en un vas sepulcral -una fossa al terra que pot tenir un ús individual, familiar o col·lectiu-, als peus de la capella de Nostra Senyora de la Pietat, que era propietat de la família del Doctor Josep Martí i Catà. (RCC-125) (RCC-127)

El vas sepulcral medeix 275x137 cm. i es troba emmarcat per 8 pedres allargades que protegeixen quatre grans lloses. Sobre les lloses no s'hi practicà, com era habitual, cap tipus d'inscripció. (RCC-129)

El 11-mai-1787 el bisbe de Barcelona prohibí la pràctica d'enterraments a l'interior del llocs de culte. (RCC-129)

El 1879 fou condicionat el paviment de l'església parroquial de Sant Baldiri a Sant Boi de Llobregat, que fins llavors encara havia conservat les rajoles originals instal·lades en la primera meitat del segle XVIII. La nova pavimentació cobrí completament les lloses sepulcrals que hi havia a l'església. (RCC-129)

El 10-set-1922 s'instal·là una llosa commemorativa de marbre blanc costejada per subscripció popular sobre la el vas sepulcral on es conserven les restes d'En Rafael Casanova i Comes. (RCC-129)

El jul-1936 l'església parroquial de Sant Baldiri fou cremada completament per fanàtics laics; es perderen per sempre més els retaules barrocs de les capelles, i en concret el de la capella de Nostra Senyora de la Pietat on hi ha el vas sepulcral d'En Rafael Casanova, obra de l'escultor Pere Serra.

Sepulcre d'En Rafael Casanova i Comes
Estat actual de la capella de Nostra Senyora de la Pietat,
a l'església parroquial de Sant Baldiri a Sant Boi de Llobregat.
A baix, llosa commemorativa de marbre sobre el vas
sepulcral on hi ha les despulles de
L'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona
En Rafael Casanova i Comes

Testament i inventari de béns: la biblioteca

En Rafael Casanova i Comes morí el 2-mai-1743 sense fer testament. La raó és que ja el 23-oct-1730, en els capítols matrimonials signats per Rafael Casanova i Bosch (fill) amb Na Clara Vinyals de la Torre i Braçó, En Rafael Casanova i Comes (pare) féu donació al seu fill de tots els seus béns presents i futurs. (RCC-134) El 25-mai-1743, En Rafael Casanova i Bosch (fill) aixecà un inventari complet dels béns del seu difunt pare, registrat, novament, pel notari barceloní Josep Francesc Fontana (RCC-127): "Memorial de tots los mobles que se han trobat existents en la casa de Sanboy de Llobregat (que fou antes de Pau Bosch) después de la mort de del Dr. Rafel Casanova y Comas, la qual fou als 2 de maig de 1743"; el memorial constata que els béns "consisteixen en diferents llibres, que deixà encomanats en esta ciutat en casa del Sr. Dr. en Drets Joseph Vinyals de la Torre ..".

Els béns mobles deixats per En Rafael Casanova foren una extensa biblioteca, alguns mobles, i lligalls de documents. (RCC-126) Exacatament s'inventariaren 528 llibres pertanyents a Rafael Casanova i Comes (pare), dels quals 462 estaven a la casa d'En Josep Vinyals de la Torre i Escarre, i la resta a Sant Boi de Llobregat. La major part dels llibres eren de Dret, per bé que també n'hi havia molts de religiosos (entre els quals uns Sermons de Quaresma de Benet Vinyals de la Torre i Escarrer) i uns quants més d'història. Així doncs aquest inventari constata que en data indeterminada En Rafael Casanova i Comes (pare) féu portar la major part de la seva biblioteca personal a casa del seu amic Emmanuel Vinyals de la Torre i Escarrer, casa que en ésser difunt aquest el 1743, pertanyia aleshores al seu fill Josep Vinyals de la Torre i Escarrer, el qual era cunyat de Rafael Casanova i Bosch (fill). (LTR-22-23)

Pel seu biògraf Carles Serret la localització de la major part de la biblioteca a la casa de Josep Vinyals de la Torre es podria explicar pel fet que aquesta casa seria la residència d'en Rafael Casanova i Bosch (fill) després de casar-se amb Na Clara Vinyals de la Torre i Braçó (RCC-127); per contra, la historiadora Montserrat Pagès i Paretas (La Torre Rodona, 1610) creu intrepretar-ho en el sentit que després de la caiguda de Barcelona, En Rafael Casanova i Comes (pare) féu portar la seva biblioteca a la casa del seu amic Emmanuel Vinyals de la Torre per por de pedrela. (LTR-22-23) Malgrat la hipòtesi de la historiadora, cal tenir present però, com ella diu, que el mas Torre Rodona havia estat incendiat el 3-feb-1714, durant el saqueig de les Corts, i que no va ser reconstruït fins després de la guerra, (LTR-26) raó per la qual el trasllat dels llibres no sembla raonalbe voler situar-lo cronològicament als instants anteriors o posteriors al 1714, sinó en un altre moment molt posterior a la guerra, quan ja era la residència d'en Rafael Casanova i Bosch (fill) i aquest exercia d'advocat.

Descendents directes [línia agnatícia]

Casanova i Bosch

En Rafael Casanova i Comes es casà el 22-jul-1696 amb Na Maria Bosch i Barba, filla d'En Pau Bosch i de Na Maria Barba, adroguers de Barcelona que comptaven amb importants propietats a Sant Boi de Llobregat. La seva muller morí abruptament el 29-des-1704, quan el matrimoni només havia tingut 4 fills, dels quals tampoc es pot determinar la seva data de naixença per manca de documentació:

  • Francesc Casanova i Bosch († 1710) [mort en pupilar edat ~12~13anys] (RCC-33)
  • Rafael Casanova i Bosch (1701-1768)
  • Pau i Teresa, dos bessons que moriren infants

En Rafael Casanova i Bosch fou alferes del Regiment d'infanteria de la Immaculada Concepció de la Verge Maria. El 12-jul-1713 la seva companyia fou destinada a lluitar al front exterior, formant part de la guarnició de la Fortalesa de Cadrona. La Fortalesa de Cardona no capitulà fins el 18-set-1714, transcorreguts 5 dies després de la capitulació de Barcelona. (RCC-132)

En Rafael Casanova i Bosch es reintegrà a la vida civil i estudià dret a la Universitat de Cervera.

Llinatge Vinyals de la Torre (LTR-17-21)

En Rafael Casanova i Bosch (fill) es casà el 1730 amb Na Clara Vinyals de la Torre. El llinatge dels Vinyals de la Torre provenia de Benet Vinyals de la Torre (c.1580-c.1651), un pagès [terratinent] de Les Corts (parròquia de Sant Vicenç de Sarrià) i propietari del mas de la Torre Rodona. Se'l documenta participant als consells parroquials de Les Corts i el 1646 en fou jurat segon. El seu fill hereu fou En Josep Vinyals de la Torre, casat amb Na Maria Escarrer i amb qui tingué 4 fills:

  • Emmanuel Vinyals de la Torre i Escarrer. Jurista i amic de Rafel Casanova i Comes
  • Josep Vinyals de la Torre i Escarrer. Monjo jerònim a Sant Jeroni de la Murtra
  • Benet Vinyals de la Torre i Escarrer. Arxiprest de la col·legiata d'Àger
  • Rosa Vinyals de la Torre i Escarrer.

L'hereu Emmanuel Vinyals de la Torre i Escarrer devia néixer vers el 1660 i cursà estudis de Dret a l'Estudi General de Barcelona. Allí es doctorà i és on devia trabar coneixença amb En Rafael Casanova i Comes. N'Emmanuel, a l'igual que el seu pare Francesc, fou Secretari del Secret del Sant Ofici de la Inquisició del Principat de Catalunya" i es casà el 1695 Amb Na Gertrudis Braço (Brasó) i Duran. Foren pares de:

  • Josep Vinyals de la Torre i Braçó
  • Fèlix Vinyals de la Torre i Braçó, Secret del Sant Ofici de la Inquisició
  • Benet Vinyals de la Torre i Braçó (171-1761) Canonge de Tarragona
  • Maria Teresa Vinyals de la Torre i Braçó, monja clarissa a Pedralbes
  • Clara Teresa Vinyals de la Torre i Braçó, casada amb En Rafael Casanova i Bosch (fill)
La Torre Rodona - Can Vinyals de la Torre

Casanova i Vinyals de la Torre

En Rafael Casanova i Bosch (fill) signà capítols matrimonials el 23-oct-1730 amb Na Clara Vinyals de la Torre i Braçó, filla del difunt Doctor en Drets Emmanel Vinyals de la Torre i Esquerrer, i de Na Gertrudis Braçó. El document fou signat a la casa del notari barceloní Josep Francesc Fontana, i en ell En Rafael Casanova i Comes (pare) féu donació al seu fill de tots els seus béns presents i futurs.

El matrimoni residí sempre a Sant Boi de Llobregat i tingué els següents fills: (RCC-134)

  • 1731, Francesc Josep Casanova i Vinyals de la Torre. Jesuïta.
  • 1734, Mª Eulàlia Casanova i Vinyals de la Torre
  • 173x, Gertrudis Casanova i Vinyals de la Torre, casada amb En Jaume d'Amar de la Torra
  • 1736, Rafael Casanova i Vinyals de la Torre
  • 1736, 14-des: Josep [Emmanuel] Casanova i Vinyals de la Torre. Hereu († 1811, St. Boi de Llobregat) (Fons Carreras Bulbena)
  • 1741, Feliu [Felix Anton Francesc] Casanova i Vinyals de la Torre. Jesuïta.
  • 1744, Pere [Ramon] Casanova i Vinyals de la Torre. Jesuïta.
  • 1746, Benet Casanova i Vinyals de la Torre
  • 1751, Manuel Casanova i Vinyals de la Torre

En Rafael Casanova i Bosch (fill) morí el 31-jul-1768, i fou enterrat el 2-ago-1768 a l'església parroquial de Sant Baldiri, a Sant Boi de Llobregat. Fou soterrat en una tomba de la capella de Sant Antoni de la part del Roser, que era propietat de la seva família materna, els Bosch. (RCC-127)

Na Gertrudis Casanova i Vinyals de la Torre (néta), es casà amb En Jaume Amar de la Torra; d'aquest matrimoni en nasqué una filla, Na Maria Teresa Amar de la Torra i Casanova; aquesta es casà amb En Josep Soler de la Torra i Martí, el nét del qual fou En Baldiri Soler de la Torra.

Casanova i Compte

En Josep Casanova i Vinyals de la Torre (nét) es casà el 12-des-1773 amb N'Antònia Compte, filla del també advocat Anton Compte i Rion [dels Reion], i néta d'En Segimon Compte. El pare de la núvia l'advocat Anton Compte i Rion [dels Reion] fou administrador dels Verneda fins el 1778, moment a partir del qual n'esdevingué administrador el seu gendre Josep Casanova i Vinyals de la Torre; aquest i N'Antònia Compte tingueren una filla, Na Maria Lluïsa Casanova i Compte. (RCC-134)

Barraquer i Casanova

Na Maria Lluïsa Casanova i Compte (rebesnéta) (1783-1824) fou l'última descendent directa d'En Rafael Casanova; aquesta es casà el 1813 amb En [Joan] Josep Antoni Barraquer Llauder, natural de Sant Feliu de Guíxols; però ella morí prematurament el 1824 sense sobreviure cap descendent del matrimoni, havent nomenat hereu al seu marit. Així el seu marit Josep Antoni Barraquer Llauder heretà el patrimonis dels Casanova, dels Bosch, i dels Compte, inclosa la casa de Sant Boi anomenada Can Bosch, que a partir d'aleshores es conegué com a Can Barraquer; després es casà en segones núpcies Na Maria Gràcia de Puig i de Metge. (RCC-134)

Línia lateral de la família Casanova

En Francesc Casanova i Comes (germà i hereu del llinatge Casanova a Moià) morí el 18-ago-1711 a Moià. Fou enterrat al vas sepulcral de la família Casanova a la capella del Roser de l'església parroquial de Santa Maria de Moià. S'havia casat amb Na Teresa Sala i Calvó, de la vila de Manresa, que morí 1742. (RCC-135)

La línia lateral de la família Casanova de Moià continuà fins a N'Ildefons de Casanova de Prat Sant Julià de Mir i de Camps, mort el 10-mar-1922; aquest trameté informació a l'historiador Josep Rafael Carreras per a la realització de la primera biografia sobre el Conseller en Cap Rafael Casanova i Comes. (RCC-135)

Aquesta branca principal de la família Casanova finà el 25-des-1949, quan morí Ramon de Casanova i de Parella, Prat de Sant Julià i Escrivà de Romaní. Al morir sense fills, tot els seus béns passaren a una germana seva. Aquesta estava casada amb un membre de la família Vives de Vic, i els seus fills, els Vives i de Casanova, conservaren la casa pairal de la família Casanova de Moià. El 1984 fou venuda a la Generalitat de Catalunya, que l'adquirí amb la finalitat d'acondicionar-lo per a usos patrimonials. (RCC-135)

D'aquesta línia lateral de la família Casanova de Moià en sorgiren diverses branques. D'entre les vàries branques, una d'aquestes branques fou la d'En Francesc de Casanova i de Mir, mort el 1879 (RCC-135) i president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1871-1872). Aquest s'havia casat amb Na Nicolasa de Galtero Despart. Foren pares de Don José Eduardo de Casanova y Galtero, qui al seu torn fou pare de Don Luis de Casanova y Vallés; aquest fou el pare de Don Balthasar de Casanova-Cárdenas y de Ferrer (Barcelona 26-10-1918 + Barcelona 24-1-2006), casat amb Doña María de los Dolores Barón y Osorio de Moscoso, duquesa de Maqueda.

Cal recordar que cap ni una d'aquestes diverses branques sorgides de la línia lateral dels Casanova de Moià, no és descendent de l'Excel·lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova.

 

Iconografia i monuments

Rafael Casanova
Rafael Casanova
El Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova reconeixent la línia de defensa i les tropes
de la muralla de Llevant
la nit del 10 a l'11 de setembre de 1714
(Los Fueros de Cataluña, 1878)
Retrat al·legòric
d'En Rafael Casanova
jurant sobre els Evangelis
el seu càrrec com a
Conseller en Cap de Barcelona
(Los Fueros de Cataluña, 1878)
Uniforme de Coronel del Conseller en Cap Rafael Casanova i Comes
Estàtua al Conseller en Cap de Barcelona
Rafael Casanova i Comes
Autor: Rossend Nobas
(1888)
Retrat al·legòric del
Conseller en Cap Rafael Casanova
(Autor: Francesc Riart, 2007)
(Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714)

 

Record i homenatge

1728. Epistolari entre En Francesc de Castellví i En Rafael Casanova

El 9-abr-1728 En Rafael Casanova i Comes responia a la carta enviada des de Viena per l'aristòcrata, historiador i militar Francesc de Castellví i Obando, que 2 anys abans, el nov-1726, havia emigrat a Viena. Des de la capital de l'Imperi aquest s'adreçà al qui fou el Conseller en Cap de Barcelona (1713-1714) alertant-lo de les calúmnies que contra la seva persona i el seu govern corrien entre alguns sectors de l'exili. En Rafael Casanova li agraí el seu interès i finalitzava la seva extensa carta amb les següents paraules [traducció] «con la sobredicha individuación podrá continuarme la honra de apadrinar mi honor y mi inocencia; que, a Dios gracias, por lo que toca a los naturales de esta ciudad [Barcelona] no lo he de menester; que a todos consta de la verdad».

1743, 2-maig. Mort d'En Rafael Casanova i Comes

El 2-mai-1743 morí a Sant Boi de Llobregat En Rafael Casanova i Comes. El Jurista i Doctor en Drets deixava en herència un immensa biblioteca personal formada per més de 525 llibres. (RCC-126)

1748-1749. En Francesc de Castellví redacta la versió final de les "Narraciones Históricas"

En Francesc de Castellví i Obando era un aristòcrata culte i erudit de Montblanc que s'havia significat com a partidari de Carles III l'Arxiduc; com a Capità de la 7ª Companyia del II Batalló de la Coronela de Barcelona havia lluitat a Barcelona l'11 de Setembre de 1714. A partir d'aquesta data dedicà la resta de la seva vida a la redacció de la seva obra, les Narraciones Históricas, on explicava la història Guerra de Successió. En Francesc de Castellví concebé el ferm propòsit de llegar a la posteritat un fets que havien esdevingut transcendentals per a l'esdevenidor de la nostra Pàtria, un fets que corrien el perill d'ésser oblidats, o pitjor encara, ésser tergiversats pels vencedors borbònics.

A finals-1748 o principis-1749, a Viena estant, En Francesc de Castellví inicià la redacció final de les seves Narraciones Históricas (manuscrit W937). Les dificultats econòmiques provocaren que malauradament En Francesc de Castellví morís a Viena el 15-set-1757 sense que l'obra a la que havia dedicat la resta de la seva vida des del 1714 fos editada, restant oculta i inèdita per a la Història.

1853-1871. Producció historiogràfica i recuperació de la memòria històrica

El 1853 el poeta i historiador Víctor Balaguer publicava Bellezas de la historia de Cataluña (1853) en la que recollia episodis aïllats de la Guerra de Successió. El 1861 mossèn Mateu Bruguera publicava Cronicón de Barcelona. Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia (1861), en la que també recollia episodis aïllats de la Guerra de Successió; seguidament En Víctor Balaguer redactà Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-1863).

No se sap ben bé com, els manuscrits d'En Francesc de Castellví i Obando transcendiren la seva mort i foren arxivats a l'Österreichisches Staatsarchiv de Viena. Les Narraciones Históricas haurien servit a mossèn Mateu Bruguera per a redactar Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714 (1871). L'obra suposà un canvi transcendental en la història de la Guerra de Successió, doncs malgrat els esforços precedents, aquesta s'havia basat fins aleshores en la Història oficial narrada pels vencedors borbònics.

La Historia del memorable sitio (1871) de mossèn Mateu Bruguera fou inspiradora per a múltiples entitats catalanistes, que llegien fragments del llibre durant la Vigília de l'11 de Setembre. La publicació de l'obra coincidí amb l'esclat revolucionari del 1868, que donà lloc al Sexenni Democràtic (1868-1874) i posava fi a la monarquia borbònica. Unes dècades després les Narraciones Históricas també serviren a l'historiador Salvador Sanpere i Miquel per a redactar Fin de la Nación Catalana. Malgrat la censura decretada pels borbònics després de la guerra de Successió, malgrat les pàgines arrencades dels registres públics, malgrat la crema de llibres ordenada per Felip V, malgrat les mentides i falsedats de la Història oficial borbònica, 1 segle després de la seva mort, finalment, En Francesc de Castellví s'havia sortit amb la seva.

1863. Barcelona dedica un carrer de la nova Eixample en memòria d'En Rafael Casanova

Rafael Casanova

El 1840 començà el període de transformació de la Ciutat quan l'Ajuntament de Barcelona seleccionà el projecte "Abajo las Murallas". El 1859 N'Ildefons Cerdà projectà el barri de l'Eixample de Barcelona, que començà a ser una realitat poc després. Entre 1860 i 1863 l'historiador i poeta Víctor Balaguer publicà la seva Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón. El 25-oct-1863 l'Ajuntament de Barcelona encarregà a En Víctor Balaguer, cronista oficial de la Ciutat, el nomenclàtor dels nous carrers de l'Eixample. L'historiador convertí el nomenclàtor en una lliçó d'història de Catalunya a l'abast de tothom, tot i rebre la crítica de la Real Academia de la Historia de Madrid, que l'acusà de proposar un nombre excessivament gran de personatges de temps antics en detriment dels contemporanis; Balaguer respongué que: durante el período que se siguió desde 1714 hasta comienzos de este siglo, Barcelona no tiene historia. Todo un siglo de despotismo ha pesado sobre ella como una capa de plomo. Tot i així el nom d'alguns carrers fou modificat. (CGS3-174-175)

Rafael Casanova

En la direcció de mar a muntanya situà en primer lloc les grans institucions de govern constitucional de Catalunya abolides per la tirania absolutista borbònica després del 1714: Gran via de les Corts Catalanes, Carrer de la Diputació del General de Catalunya [Generalitat], i Carrer del Consell de Cent Jurats de Barcelona; aquests anaven seguits pels territoris que formaren part de la Corona d'Aragó abans que aquesta quedés annexada a la Corona de Castella després del 1714: Aragó, València, Mallorca, Provença, Rosselló i Còrsega. De riu a riu batejà els carrers amb noms de personatges històrics, escollint del període de la Guerra de Successió a En Rafael Casanova i Don Antonio de Villarroel. L'historiador recollí la seva tasca ordenadora del nomenclàtor barceloní en l'obra Las Calles de Barcelona (1865). Per a l'elecció d'En Rafael Casanova explica:

CASANOVAS (calle de): [..] Llevará este nombre en memoria del último conceller en cap de Barcelona don Rafael de Casanovas ó Casanova. Elegido este ilustre ciudadano en 1713, cuando Barcelona estaba sitiada por las tropas de Felipe V, dió grandes pruebas de valor, de abnegacion y de heroismo. Por duras pruebas y aflictivas circunstancias hubo de pasar entonces la capital del Principado, pero durante el prolongado sitio que sufrió, no se desmintieron un solo instante el celo y la solicitud de este patriota ciudadano. Despues de una lucha heroica, sostenida con hazañoso empeño en favor de sus libertades, Barcelona cayó el 11 de setiembre de 1714 legando un memorable ejemplo á las generaciones venideras. El conceller Casanovas estuvo en su puesto de honor y de peligro hasta el último momento. Acudió con la milicia ciudadana á defender la brecha de la Puerta Nueva, y allí cayó gravemente herido, siendo retirado exánime del sitio del combate. Pocas horas despues, las tropas del duque de Berwick entraban en Barcelona, convertida en una ciudad de muertos, para rasgar con sus ensangrentadas bayonetas el código inmortal de nuestras seculares libertades.

1888. Barcelona erigeix una estàtua en honor d'En Rafael Casanova

Poc anys després de la Restauració de la Monarquia borbònica (1874), el 30-oct-1883, un grup de regidors de l'Ajuntament de Barcelona proposaren ornamentar el Saló de Sant Joan (actual Passeig Lluís Companys) amb la col·locació de diverses estàtues de bronze que honrarien la memòria de personatges il·lustres de la història de Catalunya. El 22-gen-1884 s'aprovà el projecte definitiu. Les primeres estàtues foren les dedicades a Guifré el Pilós i Roger de Llúria i el 5-mai-1886 el consistori de l'Alcalde Francesc Rius i Taulet aprovà la construcció de dues noves estàtues, una dedicada a Bernat Desclot i l'altra a Rafael Casanova -como último «Conceller en cap», herido en el sitio de esta ciudad empuñando la bandera de Santa Eulalia en defensa de las instituciones catalanas -; la seva escultura fou encarregada a l'escultor Rossend Nobas i Ballbé. (LV/5-mai-1886) El 20-mai-1888, amb motiu de la inauguració de l'Exposició Universal de Barcelona, l'estàtua dedicada a la memòria de l'Excel·lentíssim Cosneller en Cap Rafael Casanova i Comes fou exposada públicament. (CGS3-185)

1889-1914. Actes d'homenatge a la memòria d'En Rafael Casanova

El 7-abr-1889, quan encara no feia ni 1 any de la col·locació de l'estàtua en honor d'En Rafael Casanova caigut en combat l'11-set-1714 «en defensa de las instituciones catalanas», el monument esdevingué referent de la defensa de les Institucions Catalanes. L'estàtua dedicada al Jurista i Doctor en Dret Canònic i Dret Civil Català fou el punt de concentració final de la manifestació organitzada per la Lliga de Catalunya en protesta per la promulgació a Madrid de la reforma del Codi Civil Espanyol que arraconava a la pràctica el Dret Civil Català, el dret privat propi de Catalunya que havia sobreviscut a l'abolició del Dret Públic Català el 1714. (11SHD-32)

La Diada de l'11 de Setembre-1891, dos anys després, l'acabada de fundar Unió Catalanista organitzà els actes commemoratius davant l'estàtua d'En Rafael Casanova. En la commemoració de la Diada de l'11 de Setembre-1894 militants catalanistes es concentraren davant l'estàtua d'En Rafael Casanova per dipositar-hi rams de flors i branques de llorer. La Diada de l'11 de Setembre-1897 s'afermà la tradició de rendir tribut a la memòria d'En Rafael Casanova quan el jove de 14 anys Ramon Duran i Albesa, de l'entitat excursionista Los Montanyenchs, diposità una corona de flors a la seva estàtua. (11SHD-45) Durant la Diada de l'11 de Setembre-1899 s'entonà Els Segadors al peus del monument fins que la policia intervingué per dissoldre l'acte d'homenatge a En Rafael Casanova.

La Vigília de la Diada de l'11-set-1901, després de participar en un acte organitzat per les entitats Catalunya i Avant, Lo Sometent, Lo Renaixement, Los Montanyenchs, Lo Jovent Català-La Falç, Lo Tràngol-Llevant, la concentració davant l'estàtua d'En Rafael Casanova per a dipositar-hi una corona de llorer va acabar amb la detenció de 23 joves: era la primera vegada que el Govern Civil no s'acontentava amb mesures dissuasòries i practicava detencions. Davant la notícia de les detencions Lluís Marsans i Sola, president de Catalunya i Avant, acompanyat d'altres 6 representants de l'organització es presentà al Govern Civil per a reclamar la posada en llibertat dels detinguts. La resposta del Governador Civil fou la de detenir-los també a ells acusats d'un delicte de reunió il·legal. Dos dies després, el divendres-13-set-1901, foren alliberats amb càrrecs. Arran d'aquests fets la Unió Catalanista acordà pel següent diumenge 15-set-1901 una manifestació per portar una corona a l'estàtua d'En Rafael Casanova, defensor de les llibertats catalanes. La manifestació transità des de la Plaça de Catalunya fins a l'Arc de Triomf, tot al llarg de la Ronda de Sant Pere, finalitzant davant el monument. Mesos després la causa judicial fou arxivada quan foren indultats donant-se com a motiu la celebració de la majoria d'edat d'Alfons XIII.

Diada de l'11 de Setembre
L'estàtua d'En Rafael Casanova
al seu lloc primigeni
davant de l'Arc de Triomf,
coberta de corones, rams de flors i branques
de llorer i de roure

Després de la Diada de l'11-set-1901 el tribut floral a la memòria d'En Rafael Casanova es consolidà plenament. El 1905 el CADCI convocà a totes les organitzacions catalanistes a realitzar una acte conjunt unitari per la Diada de l'11 de Setembre: el 30-ago-1905 la comissió unitària acordà que totes les organitzacions i entitats catalanistes portessin una ofrena floral davant l'estàtua en memòria d'En Rafael Casanova. Aquestes s'havien de fer entre les 8:00h i les 11:00h del matí, i per atorgar més solemnitat a l'acte s'acordà que no es fessin «manifestacions sorollosas de cap mena». Al tractar-se d'un dia laboral, diverses entitats catalanistes feien l'ofrena durant la nit o a primera hora de la matinada; durant la nit però, les corones foren objecte dels típics atacs dels lerrouxistes que hi calaven foc. El 1907 s'organitzaren piquets nocturns a fi de protegir les entregues florals en memòria d'En Rafael Casanova; l'acte però es va veure enterbolit pel Governador Civil, que ordenà a la policia que impedís qualsevol manifestació davant l'estàtua d'En Rafael Casanova. La Diada de l'11-set-1911 la policia impedí la formació de grups de més de 40 persones davant el monument.

Per la Diada de l'11-set-1912 els regidors de la Unió Nacionalista Federal Republicana i de la Lliga Regionalista, amb el recolzament dels regidors Carlins, proposaren que el consistori municipal participés en l'acte d'homenatge al Conseller en Cap Rafael Casanova; la moció però fou derrotada pels lerrouxistes; finalment els regidors feren l'ofrena en nom propi envinat-hi uns conserges amb la corona. La Diada de l'11-set-1913 es produí finalment el primer acte d'homenatge institucional per part de l'Ajuntament de Barcelona, previ pacte amb els lerrouxistes; aquell any 4 regidors en representació del consistori municipal es dirigiren precedits per una parella de la Guàrdia Urbana muntada amb uniforme de gala des de l'Ajuntament fins al monument a En Rafael Casanova, on dipositaren una gran corona de llorer amb la inscripció: L'Ajuntament de Barcelona a Rafel de(sic) Casanova.

1913. Sant Boi de Llobregat dedica una rambla a la memòria d'En Rafael Casanova

Rafael Casanova

El 1913 la Unió Nacionalista Radical proposà a l'Ajuntament de Sant Boi que l'antiga "Rambla de Maluquer" fos rebatejada amb el nom de "Rambla d'en Casanova" a fi d'homenatjar la memòria d'En Rafael Casanova, qui fou darrer Conseller en Cap constitucional de Barcelona abans de la imposició de la tirania absolutista.

La proposta fou aprovada el 20-abr-1913 (LV/10-mai-1913) i l'entitat catalanista organitzà un col·lecta popular a fi d'instal·lar un làpida pel carrer; a la làpida de marbre roig s'hi llegia «Rambla d'en Casanova» i les xifres 1714 i 1913. La làpida fou obra de l'arquitecte Josep Simó i fou col·locada a la casa amb el número 1 de la rambla, davant de la plaça del mercat. (LV/1-des-1913)

1914-1923. Bicentenari del 1714 i trasllat de l'estàtua d'En Rafael Casanova

1914
La Diada de l'11 de Setembre
l'estàtua en honor de Rafael Casanova
es traslladà a la Ronda de Sant Pere,
prop del lloc des d'on comandà
personalment el contraatac contra
les tropes borbòniques
l'11 de Setembre de 1714

La Diada de l'11-set-1914 l'estàtua d'En Rafael Casanova fou traslladada des del Passeig de Sant Joan -on s'havia erigit inicialment- a la Ronda de Sant Pere, prop del lloc on va caure en combat l'11-set-1714 quan comandava el contraatac de la Coronela de Barcelona contra les tropes d'assalt borbòniques.

La ideia havia sorgit el 1912, quan l'historiador Rafael Carreras i Bulbena proposà en un article a La Veu de Catalunya, no només el trasllat de l'estàtua, sinó també el de les seves restes mortals que es trobaven a l'església de Sant Boi de Llobregat per a dipositar-les en un Panteó de Catalans Il·lustres que proposava bastir a la significativa capella de l'enderrocada Ciutadella.

Sòcol de l'estàtua (1916):
Una matrona que representa la nostra Pàtria,
l'esperit de Catalunya,
toca amb la mà el front
d'una altra matrona,
que representa
al poble de Catalunya,
per deixondir-lo, despertar-lo

El 20-jun-1914 es va formalitzar davant l'Ajuntament de Barcelona la proposta de la Comissió Unitària de Commemoració de la Diada per a traslladar el monument dedicat en honor a l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova a la ronda de Sant Pere «lloc molt a la vora d'on caigué ferit, el dia onze de setembre de 1714». Signaven la proposta En Domènec Martí i Julià de la Unió Catalanista, En Raimon d'Abadal de la Lliga Regionalista, En Josep Puig i Esteve del CADCI, En Santiago Estapé i Pagès de la UFNR, i N'Antoni Rovira i Virgili d'Esquerra Catalanista. El projecte fou aprovat el 27-ago-1914, quan l'Ajuntament també acordà els actes pel Bicentenari del 1714. (CGS3-195-199)

Dos anys deprés, el 1916, s'encarregà a l'arquitecte Alexandre Soler i March la confecció d'un nou sòcol i la urbanització de l'espai a l'entorn de l'estàtua d'En Rafael Casanova. La decoració escultòrica dissenyada per l'arquitecte havia de consistir en «una matrona representativa de la idea de pàtria, o sia de Catalunya, allarga la mà al poble caygut que ha perdut els seus furs y privilegis, animant-lo a que's redressi pera conquerir ses llibertats». L'escultor que va rebre l'encàrrec de bastir les escultures fou Josep Llimona, que explicava així la seva obra «a peu dret, de posat seré, abillada amb una vesta que cau en magestuosos plecs, i una altra matrona de corpulència que està ajeguda a terra, arredossada al monument com si dormís. Aquella matrona, que simbolitza l'esperit de Catalunya, amb la mà toca el front, com si la deixondís, com si la fes despertar, a l'altra matrona, que simbolitza el poble de Catalunya». (CGS3-195-199)

Sòcol de l'estàtua (1916):
AQUÍ·CAIGVÉ·FERIT
EL· CONSELLER·EN
CAP·EN·RAFEL·DE·
CASANOVA·DEFENÇANT·
LES·LLIBERTATS·
DE·CATALUNYA·
11·DE·SETEMBRE·1714

A la part posterior del sòcol la inscripció que l'arquitecte Alexandre Soler i March hi féu esculpir deia «Caygué ferit en eix lloc lo conseller R. de(sic) Casanova coronel de la ost barcelonina, defentsant lo baluart de St. Pere assaltat per los borbònichs. 11 de Septembre 1714.»

Però el dia de la inauguració, la Diada de l'11-set-1916, la inscripció fou coberta per les crítiques dels regidors republicans radicals i anticlericals, els lerrouxistes. Poques setmanes més tard es proposà un nou text: «Aquí caigué ferit en Rafel de(sic) Casanova defensant la Pàtria. 11 de Septembre 1714.» Però aquest text tampoc agradà als lerrouxistes que proposaren eliminar qualsevol tipus d'inscripció del pedestal i intentaren engegar una revisió de totes les inscripcions de les estàtues i monuments barcelonins que s'havien erigit fins a aleshores.

Finalment s'arribà a un acord entre el nacionalista Enric Vila Marieges i el lerrouxista Pere Balañà, que pactaren la modificació del text de la inscripció. S'eliminà la paraula «Pàtria» i el text definitiu, que s'ha mantingut fins avui en dia, fou el següent: «Aquí caigué ferit el Conseller en Cap en Rafael de(sic) Casanova defençant les llibertats de Catalunya.»

 

1914. Moià dedica un carrer a la memòria d'En Rafel Casanova

Rafael Casanova Moià
Francesc Macià
inaugurant l'estàtua
en honor a Rafel Casanova a Moià (1932)

La Diada de l'11-set-1914 es celebrà a Moià un solemne missa per tots els caiguts el 1714 i es dedicà a Rafel Casanova el carrer on hi ha situada la casa pairal de la família Casanova; així mateix s'erigí la primera pedra d'un futur monument en la seva memòria. A partir del 1919, any en què es fundà l'entitat Foment Nacionalista Rafel Casanova, vinculada a la Lliga Regionalista, les commemoracions prengueren embranzida. (QDMRC-19)

Rafael Casanova Moià
Actual estàtua
en honor a
Rafel Casanova a Moià:
A L'INSIGNE FILL
DE MOIÀ
RAFEL
CASANOVA
1714

El tenor Francesc Viñas i Dordal apadrinà diverses iniciatives per rendir tribut a la memòria d'En Rafel Casanova i el 1932 féu aixecar a expenses pròpies i en un terreny de la seva propietat un monument dedicat al fill Il·lustre de Moià i Conseller en Cap de Barcelona Rafel Casanova. El monument, en la seu emplaçament i format actuals, fou inaugurat pel Molt Honorable President de la Generalitat En Francesc Macià el 16-ago-1932. Però després de l'entrada de les tropes franquistes a Moià el 1939, la junta gestora provisional acordà la retirada d'aquest monument el 14-jun-1939. (QDMRC-20) (QDMRC-22)

El 1977 es va restituir el nom de Rafel Casanova al carrer que l'ostentava abans de la dictadura franquista, i la Diada de l'11-set-1978 fou col·locada una nova estàtua de material plàstic que imitava el bronze al seu antic emplaçament. La Diada de l'11-set-1982 l'estàtua fou víctima d'un atac espanyolista que la trencà. L'estàtua fou reparada i restituïda al seu emplaçament, fins que el 1994 s'inaugurà la nova estàtua actual, obra de l'artista moianès Josep M. Molist, que representa al Conseller en Cap de Barcelona brandant la Bandera de Santa Eulàlia abans d'ésser ferit. (QDMRC-23)

1922. Llosa commemorativa a la tomba d'En Rafael Casanova a Sant Boi de Llobregat

Rafael Casanova

També durant el període de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) es constituí la Comissió organitzadora Pro Llosa Rafel Casanova a fi d'instal·lar un llosa funerària commemorativa sobre el vas sepulcral on es conserven les restes d'En Rafael Casanova i Comes. La llosa de marbre blanc fou costejada per subscripció popular i fou obra d'En Ramon Sunyer i Salvador Martorell. Conté la següent inscripció:

VAS QUE CONTE LES DESPULLES DEL DR. EN DRETS D. RAFEL CASANOVA CONCELLER QUE FOU DE LA CIUTAT DE BARCELONA + 1743 +

Rafael Casanova
Llosa commemorativa 1743 -1922
Rafael Casanova
El representant de la Mancomunitat de Catalunya i autoritats locals després de la inauguració de la llosa commemorativa el 10-set-1922

La llosa commemorativa fou inaugurada la Vigília de la Diada de l'11 de Setembre de 1922. A les 9:30h del 10-set-1922 el representat de la Mancomunitat de Catalunya En Manuel Massó i Llorens, acompanyat d'altres representats municipals, dels representants de la comissió organitzadora i delegats de diverses entitats catalanistes, foren rebuts a l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

Posteriorment anaren a l'església de Sant Baldiri on el mossèn Moisès Alujes oficià la missa Cum Jubilo. Acabat l'ofici catòlic es dirigiren a l'altar de la Pietat on hi havia coberta amb una bandera de Sant Jordi i voltada de roses i boix la llosa sepulcral. Sota els càntics de l'Orfeó Català el representant de la Mancomunitat de Catalunya descobrí la llosa, que posteriorment quedà coberta per ramells de flors, boix, i llorer. (Font: Themis Sant Boi ) (Font: Catalunya Gràfica/UAB) (RCC-129)

1923-1930. Prohibició dels actes d'homenatge a En Rafael Casanova

El 13-set-1923 el general Miguel Primo de Rivera Orbaneja féu un cop d'estat i inicià una dictadura militar. El 8-set-1924 el Governador Civil de Barcelona publicà el següent decret: «Primero. Queda terminantement prohibida en esta capital y provincia toda commemoración de la fecha del 11 de septiembre. Segundo. Queda prohibida asimismo la colocación de coronas, ramos y flores o cualquiera ofrenda en la estatua de Casanova. Tercero. Todo comercio que no tenga abiertas sus puertas en el expresado día durante las horas de la jornada ordinaria será castigado con la multa de 1.000 pesetas.» Així mateix, el Governador Civil convocà pel mateix dia a Sant Boi de Llobregat, lloc de la tomba d'En Rafael Casanova, un festa per la Unidad Nacional, nom amb què fou batejada una plaça del poble. (11SHD-269)

Malgrat la prohibició explícita, la Lliga Espiritual convocà la tradicional missa en sufragi dels morts de 1714, sense fer-ne públic el motiu. En intentar participar-hi, l'arquitecte Antoni Gaudí fou detingut a la porta de l'església al negar-se a respondre en castellà a un policia que li barrava el pas. Dut a la comissaria conjuntament amb un altre home d'edat que també volia assistir a la missa, Antoni Gaudí persistí en la tessitura i li imposaren una multa de 50 pessetes.

1930-1938. Institucionalització de l'acte d'homenatge a En Rafael Casanova

Transcorreguts 6 anys de prohibicions i després de la mort del dictador (1930), el règim militar començà a tolerar la commemoració quan el Governador Civil autoritzà les ofrenes florals en honor d'En Rafael Casanova, tot i prohibir qualsevol tipus de manifestació. (11SHD-271)

Rafael Casanova
1931
En la Diada de l'11 de Setembre
les Institucions Catalanes participaren plenament
en l'acte d'homenatge a En Rafael Casanova.
El President provisional de Catalunya Francesc Macià,
l'Alcalde de Barcelona Jaume Aiguader,
i Ventura Gassol, tots veterans d'Estat Català.

A partir del 1931, finalitzada la dictadura militar i amb la proclamació de la II República Espanyola (1931-1939), es reprengueren els tradicionals actes d'homenatge a la memòria d'En Rafael Casanova. Si durant el primer període de la Restauració Monàrquica (1874-1923) els actes s'havien més o menys tolerat i havien comptat amb la connivència tàcita o explícita de les Institucions (Ajuntament de Barcelona i Mancomunitat de Catalunya), durant el període republicà l'homenatge a En Rafael Casanova esdevingué un acte plenament institucional.

La Diada de l'11-set-1931 es commemorà en un clima d'esperança per l'aprovació de l'Estatut de Núria, refrendat en plebiscit pel poble de Catalunya el 2-ago-1931. Per primera vegada en la història el màxim representant de la Ciutat de Barcelona, l'Alcalde Jaume Aiguader, i el màxim representat de Catalunya, el President provisional Francesc Macià, participaven en l'acte d'homenatge a l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova. Des d'una tribuna s'adreçaren per altaveu als assistents de l'acte i a continuació presenciaren durant 1 hora i entre aplaudiments i himnes la desfilada de banderes de les entitats que realitzaven el tribut floral. L'acte finalitzà quan els dos màxims representats de les Institucions Catalanes dipositaren sengles corones de llorer al monument d'En Rafael Casanova, erigit el 1888 como último «Conceller en cap», herido en el sitio de esta ciudad empuñando la bandera de Santa Eulalia en defensa de las instituciones catalanas.

1934. Guàrdies d'Honor Patriòtiques a la tomba d'En Rafael Casanova

Rafael Casanova

Durant la dècada dels anys 30 del segle XX entitats i partits polítics nacionalistes formaven Guàrdies d'Honor als peus de la tomba d'En Rafael Casanova a Sant Boi de Llobregat durant la vigília i la Diada de l'11 de Setembre.

Rafael Casanova

L'any 1934 les seccions locals de les organitzacions Nosaltres Sols!, Acció Catalana Republicana, Joventut del Centre Català, i el Grup Rafel Casanova formaren per torns i al llarg dels dies 9, 10 i 11 de setembre una Guàrdia d'Honor. L'11 de Setembre les diverses entitats vingudes de fora de Sant Boi realitzaren portant senyeres i estelades la tradicional visita i ofrena a la tomba d'En Rafael Casanova, sota els càntics patriòtics l'Orfeó Santboià. Els actes d'aquella Diada es clogueren amb un acte necrològic en memòria dels caiguts durant el 1714, en el qual parlà En Daniel Cardona i Civit, dirigent de l'organització Nosaltres Sols! (Font: Themis Sant Boi )

1936. La Centúria Rafael Casanova

Diari de Barcelona
12 de setembre de 1936

Poc després de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola el 1936, a Sant Boi de Llobregat, militants d'Estat Català, de Nosaltres Sols! i d'ERC aixecaren la Centúria Rafael Casanova, una unitat paramilitar formada per un centenar de voluntaris nacionalistes catalans.

Centúria Rafael Casanova
Estat Català
a Mallorca 1936

La Centúria fou organitzada per Francesc Roig i Comas, antic militant de l’Aliança Catalanista Republicana, i també en formaren part Joan Sardà i Jaume Martínez Vendrell. La Centúria Rafael Casanova formà part de l'operació Reconquesta de Mallorca (16-ago-1936 a 12-set-1936), llançada per reconquerir l'illa que es trobava en poder de les tropes franquistes.

L'arribada de reforços italians féu fracassar el desembarcament i l'operació es saldà amb diversos ferits i la mort del centurió Tomàs Cervera. Al seu retorn bona part dels combatents foren destinats al front d’Aragó, i d'altres s'incorporaren a València a la Columna Volant Catalana o al Regiment Pirinenc nº1 (Font: Memoralia: Santboians al Front)

1976. Diada de l'11 de Setembre a Sant Boi de Llobregat

Després de la mort del dictador (1975), el règim militar començà a tolerar la commemoració quan el Governador Civil autoritzà la commemoració de la Diada de l'11-set-1976 a Sant Boi de Llobregat, on hi havia la tombra d'En Rafael Casanova. Unes 100.000 persones acudiren a l'acte, la més gran concentració democràtica mai vista fins aleshores. Poc després, el 27-mai-1977, l'estàtua en memòria d'En Rafael Casanova era restituïda al seu emplaçament de la Ronda de Sant Pere. (CGS3-219-220)

1993. Commemoració dels 250 anys de la mort d'En Rafael Casanova

Rafael Casanova
1743 - 1993

El 1993, coincidint amb els 250 anys de la mort d'En Rafael Casanova i Comes, es procedí al condicionament integral de l'antiga capella de la Pietat, restituint els elements iconogràfics originals i aportant-hi d'altres elements informatius.

Així mateix es procedí a la col·locació d'una llosa commemorativa dels actes i en memòria dels 250 anys de la seva mort al seu vas sepulcral, prop de la llosa commemorativa instal·lada el 1922, quedant configurat el conjunt en la seva fesomia actual. (Font: La Diada a Sant Boi)

 

 

Monument a Rafael Casanova
Monument al'Excel·lentíssim
Conseller en Cap de Barcelona
Rafael Casanova i Comes

AQUÍ·CAIGVÉ·FERIT
EL· CONSELLER·EN
CAP·EN·RAFEL·DE·
CASANOVA·DEFENÇANT·
LES·LLIBERTATS·
DE·CATALUNYA·
11·DE·SETEMBRE·1714

 

*Fonts:
              (11S-299) : L'Onze de Setembre, pàg 299
              (11SHD-32) : L'Onze de Setembre. Història de la Diada, pàg 32
              (11SHD-45) : L'Onze de Setembre. Història de la Diada, pàg 45
              (11SHD-269) : L'Onze de Setembre. Història de la Diada, pàg 269
              (11SHD-271) : L'Onze de Setembre. Història de la Diada, pàg 271
              (CB-372-373) : La Coronela de Barcelona (1705-1714), pàg 372-373
              (CFP) Can Feliu de la Penya
              (CGS3-174-175) : Catalunya durant la Guerra de Successió III, pàg 174-175
              (CGS3-185) : Catalunya durant la Guerra de Successió III, pàg 185
              (CGS3-195-199) : Catalunya durant la Guerra de Successió III, pàg 195-199
              (CGS3-219-220) : Catalunya durant la Guerra de Successió III, pàg 219-220
              (CMRC-18) Casa Museu Rafael Casanova, pàg 18
              (CMRC-19) Casa Museu Rafael Casanova, pàg 19
              (CMRC-21) Casa Museu Rafael Casanova, pàg 21
              (EA1-238) Exili: L'exili austriacista (1713-1747) I, pàg. 238
              (EC-298) Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714), pàg. 298
              (ELTC): L’Epítome de Llorenç Tomàs, canceller del Principat de Catalunya (1705-1714)
              (FMABRP-41) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Heroi de la Guerra de Successió, pàg 41
              (FMABRP-42) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Heroi de la Guerra de Successió, pàg 42
              (FMABRP-51) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Heroi de la Guerra de Successió, pàg 51
              (FNC-142) Fin de la Nación Catalana, pàg.142
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona

              (GJMHMC-62) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 62
              (GJMHMC-115) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 115
              (GJMHMC-122) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 122
              (GJMHMC-124) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 124
              (GJMHMC-130) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 130
              (GJMHMC-131) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 131

              (IVURIS-ALEGATIO-1733) Por el Dr. en ambos derechos, Rafael Casanova y Comas...
              (JGC1713-135) La Junta General de Braços de 1713, pàg. 135
              (JGC1713-191) La Junta General de Braços de 1713, pàg. 191
              (LRFMS) Inventari del fons Marquesat de Saudin. (Saud. Fol. 9) Biblioteca de Catalunya
              (LLA-MCC) Lliçà d'Amunt - Molí d'En Comes
              (LTR-17-21) La Torre rodona 1610, pàg 17-21
              (LTR-22-23) La Torre rodona 1610, pàg 22-23
              (LTR-26) La Torre rodona 1610, pàg 26
              (NH1-501) Narraciones Históricas I, pàg 501
              (NH1-589) Narraciones Históricas I, pàg 589
              (NH1-631) Narraciones Históricas I, pàg 631
              (NH2-92) Narraciones Históricas II, pàg 92
              (NH2-93) Narraciones Históricas II, pàg 93
              (NH2-94) Narraciones Históricas II, pàg 94
              (NH2-96) Narraciones Históricas II, pàg 96
              (NH2-240) Narraciones Históricas II, pàg 240

              (NH2-502) Narraciones Históricas II, pàg 502
              (NH3-551) Narraciones Históricas III, pàg 551
              (NH3-553) Narraciones Históricas III, pàg 553
              (NH3-554) Narraciones Históricas III, pàg. 554

              (NH3-555) Narraciones Históricas III, pàg. 555
              (NH2-559) Narraciones Históricas II, pàg 559
              (NH3-583) Narraciones Históricas III, pàg 583
              (NH3-584) Narraciones Históricas III, pàg 584
              (NH3-606) Narraciones Históricas III, pàg 606
              (NH3-615) Narraciones Históricas III, pàg 615
              (NH3-641) Narraciones Históricas III, pàg 641
              (NH3-665) Narraciones Históricas III, pàg 665
              (NH3-666) Narraciones Históricas III, pàg 666

              (NH3-693) Narraciones Históricas III, pàg 693
              (NH3-694) Narraciones Históricas III, pàg 694
              (NH3-818) Narraciones Históricas III, pàg 818
              (NH3-840) Narraciones Históricas III, pàg 840
              (NH4-29-31) Narraciones Históricas IV, pp. 29-31
              (NH4-32) Narraciones Históricas IV, pàg 32
              (NH4-33) Narraciones Históricas IV, pàg 33
              (NH4-51) Narraciones Históricas IV, pàg 51
              (NH4-107) Narraciones Históricas IV, pàg 107
              (NH4-108) Narraciones Históricas IV, pàg 108
              (NH4-121-122) Narraciones Históricas IV, pàg 121-122
              (NH4-122-126) Narraciones Históricas IV, pàg 122-126
              (NH4-130) Narraciones Históricas IV, pàg 130
              (NH4-148) Narraciones Históricas IV, pàg 148
              (NH4-149) Narraciones Históricas IV, pàg 149
              (NH4-151) Narraciones Históricas IV, pàg 151
              (NH4-159) Narraciones Históricas IV, pàg 159
              (NH4-171) Narraciones Históricas IV, pàg 171
              (NH4-178) Narraciones Históricas IV, pàg 178
              (NH4-193) Narraciones Históricas IV, pàg 193
              (NH4-194) Narraciones Históricas IV, pàg 194
              (NH4-195) Narraciones Históricas IV, pàg 195
              (NH4-196) Narraciones Históricas IV, pàg 196
              (NH4-197) Narraciones Históricas IV, pàg 197
              (NH4-204) Narraciones Históricas IV, pàg 204
              (NH4-205) Narraciones Históricas IV, pàg 205
              (NH4-207) Narraciones Históricas IV, pàg 207
              (NH4-212) Narraciones Históricas IV, pàg 212
              (NH4-213) Narraciones Históricas IV, pàg 213
              (NH4-214) Narraciones Históricas IV, pàg 214
              (NH4-215) Narraciones Históricas IV, pàg 215
              (NH4-217) Narraciones Históricas IV, pàg 217
              (NH4-218) Narraciones Históricas IV, pàg 218
              (NH4-224) Narraciones Históricas IV, pàg 224
              (NH4-228) Narraciones Históricas IV, pàg 228
              (NH4-248-249) Narraciones Históricas IV, pàg 248-249
              (NH4-251) Narraciones Históricas IV, pàg 251
              (NH4-252) Narraciones Históricas IV, pàg 252
              (NH4-253) Narraciones Históricas IV, pàg 253
              (NH4-254) Narraciones Históricas IV, pàg 254
              (NH4-260) Narraciones Históricas IV, pàg 260
              (NH4-262) Narraciones Históricas IV, pàg 262
              (NH4-263) Narraciones Históricas IV, pàg 263
              (NH4-264) Narraciones Históricas IV, pàg 264
              (NH4-265) Narraciones Históricas IV, pàg 265
              (NH4-267) Narraciones Históricas IV, pàg 267
              (NH4-272) Narraciones Históricas IV, pàg 272
              (NH4-311) Narraciones Históricas IV, pàg 311
              (NH4-313) Narraciones Históricas IV, pàg 313
              (NH4-314) Narraciones Históricas IV, pàg 314
              (NH4-315) Narraciones Históricas IV, pàg 315
              (NH4-316) Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (NH4-329) Narraciones Históricas IV, pàg 329
              (NH4-330) Narraciones Históricas IV, pàg 330
              (NH4-346) Narraciones Históricas IV, pàg 346
              (NH4-348) Narraciones Históricas IV, pàg 348
              (NH4-350) Narraciones Históricas IV, pàg 350
              (NH4-351) Narraciones Históricas IV, pàg 351
              (NH4-352) Narraciones Históricas IV, pàg 352
              (NH4-353) Narraciones Históricas IV, pàg 353
              (NH4-365) Narraciones Históricas IV, pàg 365
              (NH4-366) Narraciones Históricas IV, pàg 366
              (NH4-391) Narraciones Históricas IV, pàg 391
              (NH4-411) Narraciones Históricas IV, pàg 411
              (NH4-417) Narraciones Históricas IV, pàg 417
              (NH4-420) Narraciones Históricas IV, pàg 420
              (NH4-427) Narraciones Históricas IV, pàg 427
              (NH4-428) Narraciones Históricas IV, pàg 428
              (NH4-429) Narraciones Históricas IV, pàg 429
              (NH4-434) Narraciones Históricas IV, pàg 434
              (NH4-442) Narraciones Históricas IV, pàg 442
              (NH4-448) Narraciones Históricas IV, pàg 448
              (NH4-473) Narraciones Históricas IV, pàg 473
              (NH4-487) Narraciones Históricas IV, pàg 487
              (NH4-497) Narraciones Históricas IV, pàg 497
              (NH4-498) Narraciones Históricas IV, pàg 498
              (NH4-505) Narraciones Históricas IV, pàg 505
              (NH4-509) Narraciones Históricas IV, pàg 509
              (NH4-535) Narraciones Históricas IV, pàg 535
              (PPC2) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) II
              (QDMRC-19) Quaderns de divulgació Modilianum: Rafel Casanova, pàg 19
              (QDMRC-20) Quaderns de divulgació Modilianum: Rafel Casanova, pàg 20
              (QDMRC-22) Quaderns de divulgació Modilianum: Rafel Casanova, pàg 22
              (QDMRC-23) Quaderns de divulgació Modilianum: Rafel Casanova, pàg 23
              (RBRC-22) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 22
              (RBRC-27) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-28) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 28
              (RBRC-34) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 34
              (RBRC-39-43) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 39-43
              (RBRC-83-84) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 83-84
              (RBRC-85-91) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 85-91
              (RBRC-94-96) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 94-96
              (RBRC-259-262) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 259-262
              (RBRC-307-331) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 307-331
              (RBRC-312) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 312
              (RCC-21) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 21
              (RCC-23) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 23
              (RCC-27) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 27
              (RCC-28) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 28
              (RCC-31) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 31
              (RCC-32) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 32
              (RCC-33) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 33
              (RCC-37) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 37
              (RCC-39) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 39
              (RCC-41) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 41
              (RCC-44) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 44
              (RCC-45) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 45
              (RCC-46) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 46
              (RCC-47) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 47
              (RCC-48) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 48
              (RCC-49) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 49
              (RCC-50) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 50
              (RCC-51) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 51
              (RCC-52) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 52
              (RCC-53) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 53
              (RCC-55) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 55
              (RCC-69) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 69
              (RCC-71) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 71
              (RCC-74) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 74
              (RCC-77) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 77
              (RCC-78) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 78
              (RCC-79) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 79
              (RCC-80) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 80
              (RCC-81) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 81
              (RCC-82) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 82
              (RCC-83) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 83
              (RCC-84) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 84
              (RCC-86) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 86
              (RCC-88) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 88
              (RCC-92) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 92
              (RCC-93) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 93
              (RCC-96) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 96
              (RCC-98) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 98
              (RCC-99) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 99
              (RCC-103) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 103
              (RCC-117) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 117
              (RCC-118) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 118
              (RCC-119) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 119
              (RCC-122) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 122
              (RCC-123) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 123
              (RCC-125) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 125
              (RCC-126) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 126
              (RCC-127) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 127
              (RCC-129) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 129
              (RCC-132) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 132
              (RCC-134) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 134
              (RCC-135) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 135
              (RCHM-12) Rafael Casanova, Heroi i Mite, pàg 12

              (RCHM-28) Rafael Casanova, Heroi i Mite, pàg 28
              (RSM-29): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 29

              (SAP-89) Què se'n va fer dels herois del 1714?
              (SA-79) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 79
              (SA-260) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 260
              (SA-263) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 263
              (SA-277) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 277
              (SA-284) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 284
              (SA-293) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 293
              (SA-294) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 294
              (SA-305) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 305
              (SA-307) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 307
              (SA-310) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 310

              (SA-343-344) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 343-344
              (SA-345) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 345
              (SA-367) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 367
              (SA-411) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 411
              (SA-466) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 466
              (SA-483) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 483
              (SA-491) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 491
              (SA-492) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 492
              (SA-511) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 511
              (SA-512) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 512

              (SA-571) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 571
              (SA-711) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 711
              (SA-742) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 742
              (SA-743) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 743
              (SA-744) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 744
              (SA-745) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 745
              (SA-762) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 762
              (SA-822) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 822
              (SA-828) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 828
              (SA-858) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 858

              (SA-875) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 875
              (SA-882) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 882
              (SA-888) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 888

              (SFP) Salvador Feliu de la Penya després de 1717
              (VCD-III) Villarroel, Casanova, Dalmau, Defensors heroics de Barcelona, cap. III

 

 

"Pero como la ciudad toda está enterada de estas verdades, no quiero más saber de cuentos pasados ni poner otra vez en duda mi proceder; únicamente deseo estar en mi casa con quietud, desengañado de lo que es mundo, y acabar mis tristes días con sosiego.
"Yo perdono a los autores de tales embustes y doy de continuo muchas gracias a Dios, que me libró de tantos peligros, y le ruego que por su misericordia perdone a los calumniadores, que muchos días hace les tengo mucha lástima".
Carta d'En Rafael Casanova i Comes
enviada el 9-abr-1728 a Viena a En Francesc de Castellví i Obando
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 442-449