Rafael Casanovas
Rafel Casanovas

(s. XVII, Vilafranca del Pendès- s.XVIII, ?)
Fadrí sastre
(1???-17??)
Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714 Rafael Casanovas Barcelona 1714

Llinatge, Naixement i Família (SA-491-492)

Nascut a Vilafranca del Pendès.

Fill del blanquer Rafel Casanovas i de Na Teresa, naturals de Vilafranca del Pendès.

1712, 23-abril. Matrimoni amb Esperança Clerch (SA-491-492)

El 23-abr-1712 es casà a l'Església del Pi amb Esperança Clerch, filla d'En Pau Clerch, pagès de Sabadell i de Na Margarida. En aquell moment parroquiana del Pi. Els pares d'En Rafel Casanovas i de N'Esperança Clerch eren difunts en el moment del matrimoni.

1714, 22-juliol. Mor el seu primer fill albat (SA-491-492)

El 22-jul-1714 es va registrar al llibre de la funerària de la parròquia dels Sants Just i Pastor la mort de Ramon, fill albat (una criatura morta abans d'arribar a tenir ús de raó) del fadrí (jove) sastre Rafel Casanovas i la seva muller Esperança, que fou enterrat a l'església parroquial.

Aleshores vivien al carrer de l'Hospital.

1714, 11-setembre. Rafael Casanovas ingresa a l'Hospital de la Santa Creu (SA-491-492)

El 11-set-1714 Rafael Casanovas, sastre, fou uns dels civils que ingressà a l'Hospital de la Santa Creu, i quedà inscrit al foli 184r del llibre de registres d'ingressos. Al registre s'hi detalla que era fill de Rafel, que era natural de Vilafranca del Pendès, i que estava casat amb Esperança. Al marge dret, al costat de l'anotació de l'ingrés, s'apuntà que l'òbit -la mort- s'havia produït el 18-set-1714, però posteriorment l'anotació fou raspada per corregir l'error, car Rafel Casanovas finalment no morí.

Com apunta l'eminent historiador Albert Garcia Espuche: (SA-858)

Quan va morir l'albat Ramon [1712], la familia Casanovas, amb essa final, vivia al carrer de l'Hospital. Un dia com l'11 de setembre de 1714 no devia ser difícil cometre algun error administrariu a l'hospital: el caos provocat per la quantitat d'ingressos de ferits era considerable, i devia ser prou complicat mantenir la calma i l'eficiència. Aquell mateix dia, per exemple, es va fer constar dues vegades l'ingrés de Pau Miralles i el de Bartomeu Roses (f. 187v i f. 188r). En el cas de Miralles, al costat de la primera anotació s'afegí que va expirar el 25 de setembre, i no es va escriure res a la segona. En el de Roses, al costat de la primera anotació s'hi afegí que va morir el 30 de setembre, i a la segon que expirà el 29. Administrativament parlant, doncs, Bartomeu Roses va protagonitzar la impossible circumstància de morir dues vegades a causa de les ferides rebudes l'11 de setembre.

1714, 1-octubre. Bateig de la seva filla (SA-491-492)

El 1-oct-1714 fou registrada al llibre de baptismes de la parròquia dels Sants Just i Pastor l'acaba de néixer Elena Maria Teresa Casanovas, filla del fadrí sastre Rafel Casanovas i Esperança Clerch.

1716, maig. Registre del catastre (SA-491-492)

El mai-1716. em els documents del catastre borbònic, es registrà que Rafel Casanovas vivia a la botiga d'una casa del cavaller Fèlix Boneu, al carrer de l'Hostal del Sol, a parròquia dels Sants Just i Pastor, amb la seva dona i un fill; del registre s'en conclou que la seva segona filla Elena Maria Teresa també havia mort, però durant els dos anys transcorreguts des del oct-1714 havien tingut un tercer fill.

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Confusió històrica (SA-491-492)

A mitjans del segle XIX es va confondre el registre d'ingrés a l'Hospital de la Santa Creu de Rafel Casanovas, fadrí sastre casat amb Esperança i natural de Vilafranca del Pendès, amb Rafel Casanova, advocat, natural de Moià, vidu i conseller en Cap de Barcelona durant el setge de 1714.

L'error el propicià el 1871 el capellà Mateu Bruguera en la seva obra Historia del memorable sitio de Barcelona, el consolidà el 1912 l'historiador Carreras Bulbena en la seva obra Estudis biogràfics i crítics de catalans il·lustres, i el popularitzà l'historiador Joan Mercader i Riba amb l'entrada de l'Encilcopèdia Catalana dedicada a Rafael Casanova i Comes.

El 2012 la historiadora de la Biblioteca de Catalunya, on es guarden els registres de l'Hospital de la Santa Creu, Marga Losantos Viñolas va advertir en el seu atricle L'enigma de Rafael Casanova i l'Hospital de la Santa Creu que si la voluntat dels amics i familiars era fer-lo passar per mort no tenia cap fonament que donessin unes dades errònies sobre el conseller ja que ni el seu cognom era Casanovas —amb «s»—, sinó Casanova, ni havia nascut a Vilafranca del Penedès sinó a Moià, ni estava casat amb una tal Esperança sinó que era vidu, ni havia estat ingressat a l'hospital de la Santa Creu sinó a l'improvisat hospital de sang instal·lat al col·legi de la Mercè. La historiadora concloïa que allò més plausible era «que en aquells dies que van entrar tants ferits a l'Hospital, va entrar una altra persona amb un nom molt similar al seu».

El 2014 l'eminent historiador Albert Garcia Espuche va esclarir definitivament en la seva obra Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714 que l'apunt no es referia a la mort del conseller en Cap Rafael Casanova i Comes com havia considerat mossèn Mateu Bruguera el 1871, ni tampoc responia a un intent de fer-lo passar per mort com havia considerat Carreras Bulbena el 1912, sinó que registrava l'ingrés a l'hospital de Rafael Casanovas —amb «s»—, el jove sastre barceloní que havia nascut, tal com detalla el registre, a Vilafranca del Penedès i estava casat amb Esperança Clerch.

Rafael Casanova
Apunts del registre d'entrades
a l'Hospital de la Santa Creu,
del dia 11 de setembre de 1714

Un d'aquests fou atribuït erròniament
a Rafael Casanova i Comes

A continuació reproduïm el paràgraf final de l'obra de l'historiador Albert Garcia Espuche dedicat a la confusió entre Rafel Casanovas -fadrí sastre-, amb Rafel Casanova i Comes -doctor en drets i conseller en Cap de Barcelona-, i com es propagà l'error històric d'identificació:

Uns segles després, alguns van confondre Rafel Casanovas, fadrí sastre, amb Rafel Casanova, doctor en drets i conseller en cap. Ho van fer amb uns insistència voluntariosa, tot i que gràcies a la documentació de l'hospital no costava gaire comprovar que la persona ingressada l'11 de setembre de 1714 es deia Casanovas, amb una essa final del cognom, i que era natural de Vilafranca, fill de Rafel i casat amb Esperança; tampoc era difícil, amb les dades de la parròquia dels Sants Just i Pastor, constatar la seva condició de fadrí sastre i el nom i el cognom de la seva dona, Esperança Clerch; i es podia saber, a partir dels documents de 1716, que vivia al carrer de l'Hostal del Sol, i no, com el doctor en drets Rafel Casanova, al carrer dels Banys Nous.

 

*Fonts:
              (SA-375) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 375
              (SA-491-492) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 491-492
              (SA-858) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 858