Francesc de Castellví i d'Obando
(1682, Montblanc - 1757, Viena)

Capità
de la Coronela de Barcelona

Francesc de Castellví i Obando Francesc de Castellví i Obando Francesc de Castellví i Obando
Francesc de Castellví i ObandoFrancesc de Castellví i ObandoFrancesc de Castellví i Obando

"Qué cosa es la España? He advertido con el trato de diferentes naciones que muchos que son considerados instruidos en la historia, reciben notorias equivocaciones respeto a la España y no pocos crehen que los reynos y provincias que contiene la España tienen un mismo idioma, las mismas leyes, exsempsiones, costumbres y los mismos trajes. Para apagar semejantes equivocaciones, me valdré de algunas similitudes o comparaciones...
Eran estas naciones, en el continente de la España, distinctas en leyes, costumbres, trajes y idiomas. En leyes como es de ver en sus particulares estatutos; en costumbres y trajes, lo advertirá el que viajare; en idiomas, son 4 distinctos, esto es portugues, viscaino, cathalan i castellano o aragonés ... Assimismo otro idioma que se usa en el reyno de Valencia y es lo mas se parece al idioma cathalan.
...D·esto se ve claro que, aunque todo el continente de la España se nombran sus naturales en comun españoles, eran y son distinctos."
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725"
francesc castellvi francesc castellvi francesc castellvi francesc castellvi francesc castellvi
francesc castellví obando francesc castellví obando francesc castellví obando francesc castellví obando
Francesc de Castellví i Obando Francesc de Castellví i Obando Francesc de Castellví i Obando
Escut d'armes del Capità Francesc de Castellví i Obando
Escut d'Armes d'En
Francesc de Castellví i Obando

    El Capità Francesc de Castellví i Obando fou un destacat partidari de l'Arxiduc d'Àustria i lluità a la "Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica" com a Capità de la Coronela de Barcelona. Durant la Batalla de l'11 de setembre de 1714 tingué una remarcable actuació militar en la defensa del Barri de la Ribera, éssent ferit.

    Naixement, Familia i Educació

   En Francesc de Castellví Obando nasqué el 1682 a la vil·la de Montblanc (Conca de Barberà). Estudià al Col·legi de Cavallers de la Concepció de la Ciutat de Lleida.

 

    Governador General de la Baronia del Monestir de Vallbona de les Monges

    Exercí de Govenrador General de la Baronia del Monestir de Vallbona de les Monges.

    Guerra de Successió

    Durant la guerra s'encarregà d'aixecar el somentent

    1713, juliol. La Traïció Anglesa, la Junta de Braços i la Guerra a Ultrança

    El juliol de 1713, i com a membre del Braç Militar de Catalunya, participà en la Junta de Braços convocada per prendre una resolució després de la Traïció Anglesa. En Francesc de Castellví fou partidari de la Guerra a Ultrança. Així, el veiem com un dels 40 militars catalans que signaren la protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges del dia 6-jul-1713:

  1. En Manuel de Ferrer i Sitges, autor de la protesta
  2. En Josep Aguilar i d'Alòs
  3. N'Antoni de Berardo i Morera
  4. En Joan Baptista Cortada i Junquer
  5. En Francesc de Cortada i Sellés
  6. En Francesc de Castellví i Obando
  7. N'Agustí Codel
  8. En Sebastià de Dalmau i Oller
  9. N'Antoni Desvalls i de Vergós
  10. En Jerònim Ferrer i Gironella
  11. N'Antoni Gil de Federich
  12. N'Onofre Hondedéu i Toda
  13. En Josep de Lanuza i Gilabert
  14. En Francesc Llorens i Morgades
  15. En Vicent Magarola i Descallar
  16. N'Antoni Moixó i de Peguera
  17. En Miquel Montserrat i de Sabater
  18. En Josep Mata i de Copons
  19. En Joan Nebot i Font
  20. N'Antoni Nebot i Font
  21. En Francesc Nebot i Font
  22. En Josep Oliver
  23. En Carles Oliver
  24. En Josep de Pinós i de Rocabertí
  25. En Josep de Peguera i Cortit
  26. En Bonaventura de Peguera i d'Alegre
  27. En Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric
  28. En Dídac Pallarès
  29. En Jerònim Roquer
  30. En Carles Ribera i Claramunt
  31. En Raimon Rodolat
  32. En Francesc Saiol i Cuarteroni
  33. N'Alexandre Sagarra
  34. En Josep Sitges i Niu
  35. En Jacint Solà i Guardiola
  36. N'Ambrosi de Torell i de Freixa
  37. En Josep Vilana Millas
  38. En Francesc Verduna i Mur
  39. En Josep Vega i Meca
  40. En Bonaventura Vidal i Niu

 
    1714. Setge de Barcelona

    Al Setge de Barcelona, amb el grau de Capità de la Coronela, En Francesc de Castellví comandà la 8ª Companyia del 2on Batalló "Immaculada Concepció de la Verge Maria" de la Coronela de la Ciutat de Barcelona. El 12 d'Agost de 1714 fou ferit al Baluard de Sant Pere i durant la Batalla de l'11 de Setembre de 1714 es trobava contraatacant quan l'ordre de capitulació fou decretada.

    1714. Règim de llibertat vigilada i confiscació de rendes

    Acabada la Guerra, el En Francesc de Castellví fou sotmès a un règim de llibertat vigilada i les seues rendes foren confiscades fins l'any 1725.

    
    1718. Acusat de formar part de la resistència i empresonat

    Al 1718 fou acusat de ser membre del moviment de resistència, però En Francesc de Castellví aconseguí refugiar-se al Monestir de Vallbona de les Monges on començà la recopilació d'informació sobre la Guerra. Detingut i empresonat, fou alliberta l'any 1720. Totalment arruinat, s'acollí a la protecció del protecció del Kàiser.


    1720/1726. A la Capital de l'Imperi, Viena

    Probablement no fou fins l'any 1726 que emigrà a Viena, seguint el corrent contrari al de majoria d'exilits, que un cop firmada la Pau de Viena (1725) que comportava el perdó general, decidiren retornar a Catalunya. A la capital Imperial formà part activa del col·lectiu d'expatriats catalans i fou un dels membres fundadors de la ciutat "Nova Barcelona". Poc després retornà a Veina. Fou enterrat a Santa Maria.

    "Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725..."

Volum de
Narraciones Históricas

    Durant la seva estància a Viena, En Francesc de Castellví i Obando escrigué "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725...", font fonamental per conèixer la Guerra per la Successió, i que avui en dia encara es conserva a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena.

    Les "Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725...", estan estructurades cronològicament per anys, a través de breus apartats temàtics que van marcant el fil argumental dels esdeveniments.

    Destaquen sobretot per constituir una obra ben documentada, no tant solament nodrida a partir de les vivències directes del seu autor, sinó també complementat pel testimoni d’altres participants que aquest va conèixer o amb qui es va cartejar.

    Les seves pàgines denoten un esforç en objectivitat i en superar esquemes historiogràfics caducs que es plasma en la cita de bibliografia europea i en una obsessió per ajustar-se al contingut de la documentació emprada, fins a defugir en ocasions l’oportuna interpretació.

    Tot i el seu marcat caràcter polític (de tall austriacista, però no exempt de rigorositat i esperit crític), les Narraciones históricas posseeixen un inestimable contingut de caire militar, com confessà el propi autor al dir que aprofundia en: “Estado, resoluciones, disposiciones y fuerzas de las potencias interesadas en esta guerra, sitios de plazas, sorpresas, defensas y rendiciones, batallas, combates y reencuentros”. Nogensmenys, és la font dietarística principal i d’inexcusable consulta, en l’estudi del setge de Barcelona de 1714.

    L'historiador català Salvador Sanpere i Miquel en feu una còpia per a la Biblioteca de Catalunya (microfilmada a l’Arxiu Nacional). L’exemplar de Viena, ha estat encomiablement editat, a Madrid, fa pocs anys (1997-2002), a cura de Josep M. Mundet Gifre i Josep M. Alsina Roca, que hi desenvoluparen un treball ingent i rigorós, a càrrec de l'entitat catòlica Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo.

    * Fonts:
          La Guerra de Successió a la Conca de Barberà (J.M Grau Pujol)