Francesc de Castellví i Obando
(Francisco de Castellví y Obando)
(16-feb-1682, Montblanc - 15-set-1757, Viena)
Capità de la Coronela de Barcelona
(1713-1714)
Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando Francesc Castellví Obando
"Qué cosa es la España? He advertido con el trato de diferentes naciones que muchos que son considerados instruidos en la historia, reciben notorias equivocaciones respeto a la España y no pocos crehen que los reynos y provincias que contiene la España tienen un mismo idioma, las mismas leyes, exsempsiones, costumbres y los mismos trajes. Para apagar semejantes equivocaciones, me valdré de algunas similitudes o comparaciones ...
Eran estas naciones, en el continente de la España, distinctas en leyes, costumbres, trajes y idiomas. En leyes como es de ver en sus particulares estatutos; en costumbres y trajes, lo advertirá el que viajare; en idiomas, son 4 distinctos, esto es portugues, viscaino, cathalan i castellano o aragonés ... Assimismo otro idioma que se usa en el reyno de Valencia y es lo mas se parece al idioma cathalan.
D·esto se ve claro que, aunque todo el continente de la España se nombran sus naturales en comun españoles, eran y son distinctos."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725"

Escut d'armes del Capità Francesc de Castellví i Obando
Escut d'Armes d'En
Francesc de Castellví i Obando

Llinatge, Naixement i Família

En Francesc de Castellví Obando nasqué a Montblanc (Conca de Barberà) i fou batejat el 16-feb-1682 a l'església de Santa Maria de la mateixa vila. (ESPAIS)

Era nét d'En Joan de Castellví i de Na Lucrècia.

Era fill de N'Ignasi de Castellví i de Ponç (1642 ~3-mar-1707) cavaller de Montesa, veguer de Montblanc (1677), governador de Juneda, Arbeca i Bellpuig, i de Na Joana Oballe d'Obando (ESPAIS) casats en primeres núpcies a Barcelona el 1674. (DICCIONARI)

Era nebot de Anna Maria Castellví i de Ponç, abadessa del Monestir de Vallbona de les Monges (1701-1711) en el qual havia ingressat el 1644 i que morí el 13-gen-1713. (DICCIONARI)

El seu pare es casà en segones núpcies a Fontscaldes el 1688 amb Na Maria Teresa Ferran, de Vallmoll; el 1696 foren pares de N'Ignasi de Castellví i Ferran. (DICCIONARI)

Era germanastre de N'Ignasi de Castellví i Ferran (1696-?), doctor en drets per la universitat de Cervera. Tinent de corregidor i alcalde major de Montblanc (1764-1751). El 1766, quan tenia 70 anys i estava malalt, se li proposà l'alcaldia major de Vilafranca del Penedès, càrrec al qual renuncià a favor del seu fill Josep Ignasi de Castellví i de Pontarró. (DICCIONARI)

Era germanastre de Na Maria de Castellví i Ferran (1704-1753) i de Na Jerònima de Castellví i Ferran (1708-1712) monges del Monestir de Vallbona. (DICCIONARI)

Va heretar, entre d'altres propietats, la Baronia de Rocafort de Queralt. Estudià al Col·legi de Cavallers de la Puríssima Concepció de la Ciutat de Lleida.

Exercí de Govenrador General de la Baronia del Monestir de Vallbona de les Monges.

Parent de N'Ambrosi de Torrell i Freixa; els 2 foren detinguts alhora al Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona la matinada del 26-oct-1718. (NH4-653)

Casal dels Castellví a Montblanc (abans i ara)
Edificat al segle XVIII, va ser la residència dels Castellví, llinatge de militars i polítics. Va arribar molt deteriorat als nostres dies i ha estat transformat en un modern habitatge que ha conservat alguns elements de la façana original. D'entre ells sobresurt el portal i el balcó principal, de línies clàssiques.

1713, 6-juliol. Signatari de la Protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges

El 6-jul-1713 fou un dels 40 militars catalans que signaren la Protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges.

1714. Barcelona

Al Setge de Barcelona, amb el grau de Capità de la Coronela, En Francesc de Castellví comandà la 7ª Companyia del II Batalló de la Coronela de Barcelona. El 12 d'Agost de 1714 fou ferit al Baluard de Sant Pere i durant la Batalla de l'11 de Setembre de 1714 es trobava contraatacant quan l'ordre de capitulació fou decretada.

Tingué una remarcable actuació militar en la defensa del Barri de la Ribera, on fou ferit.

1718, 17-juny. Salpa de Barcelona l'armada borbònica cap a la invasió de Sicília

El 17-jun-1718 salpà des del port de Barcelona l'armada espanyola destinada a la conquesta del Regne de Sicília. (NH4-659)

1718, 18-agost. Inici de la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720)

El 18-ago-1718 es firmà el Tractat de la Quàdruple Aliança en el qual l'Emperador Carles renuncià implícitament a la Corona Espanyola. (GAUS-598)

Tot i que França no declarà la guerra formalment fins el 1719, i que les hostilitats entre Espanya i Àsutria ja s'havien iniciat el 1717, no és fins a la firma del Tractat de la Quàdruple Aliança el 1718 quan es considera l'inici de la guerra. Les peticions que es feren als militars catalans exiliats a Àustria per lluitar a Catalunya foren rebutjades per aquells en veure que en aquella guerra Catalunya només serviria de camp de batalla on les potències europees es disputarien els seus interessos particulars sense haver-hi cabuda per a la restitució de les Constitucions Catalanes.

1718, 26-octubre. Detenció amb En Francesc de Castellví

Es refugià al Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona sota la protecció de les seves germanes monges. (ESPAIS)

El 26-oct-1718, de matinada, estant encara estirat al llit al Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona, En Francesc de Castellví i Obando, N'Ambrosi Torrell i de Freixa, parent del primer, i N'Oleguer Montserrat, foren presos pel fastigós botiflerot Salvador Prats i Matas. [..] (NH4-653)

En Francesc de Castellví i Obando fou interrogat, no poguent-se incoar contra ell cap càrrec doncs després de la rendició de Barcelona tant sols se li podia imputar tenir els béns segrestats i haver demanat un passaport -que li havia estat denengat-, no havent donat motiu ni de paraula ni per escrit per tenir-lo per un dels «malcontents» En Castellví pogué pagar una "fiança" de 8.000 ducats al botiflerot Salvador Prats i Matas, quedant alliberat a les 12:00h, però no així els altre 2 cavallers, que foren duts lligats a les presons de Barcelona. .[..] (NH4-653)

1718. Sota la protecció dels Armengol de Rocafort de Queralt

El 1718 s'acollí sota la protecció dels seus parents els Armengol de Rocafort de Queralt i passà a residir al castell de dit lloc. (ESPAIS)

1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena (RBRC-245)

  • El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena entre Felip V i Carles III, que posava fi de manera definitiva a la Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica
  • El 24-jul-1725, Felip V ratifica el Tractat de Viena
  • El 15-set-1725 es fa a Viena l'acte de declaració sobre l'article 9è del Tractat de Viena relatiu a l'amnistia i a la devolució dels béns confiscat.
  • El 22-set-1725, es publica a Madrid el Tractat de Viena per mitjà del Bisbe Sigüenza, governador del Consell de Castella.
  • El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
  • El 1-9-oct-1725 s'escriuen cartes als Capitans Generals i corregidors per tal que compleixin les ordres d'alliberament de presos i restitució de béns confiscats.

1726, 6-octubre. Marxa a Àustria

El 6-oct-1726 marxà a Àustria, arribant a Viena el nov-1726. (ESPAIS)

A Viena aconseguí una pensió anual i es dedicà a recollir documentació i testimonis dels emigrats, a llegir els textos d’ambdós bàndols, escrits durant la guerra, a posar sobre el paper els seus records i notes i a recercar informació en els arxius militars vienesos. (ESPAIS)

1757, 15-setembre. Mort i enterrament

El 15-set-1757 morí a Viena En Francesc de Castellví sense veure publicada la seva obra.

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

Obra: Narraciones Históricas

Durant la seva estància a Viena, En Francesc de Castellví i Obando escrigué "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725...", font fonamental per conèixer la Guerra per la Successió, i que avui en dia encara es conserva a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena.

Les "Narraciones Históricas", estan estructurades cronològicament per anys, a través de breus apartats temàtics que van marcant el fil argumental dels esdeveniments. Destaquen sobretot per constituir una obra ben documentada, no tant solament nodrida a partir de les vivències directes del seu autor, sinó també complementat pel testimoni d’altres participants que aquest va conèixer o amb qui es va cartejar. Les seves pàgines denoten un esforç en objectivitat i en superar esquemes historiogràfics caducs que es plasma en la cita de bibliografia europea i en una obsessió per ajustar-se al contingut de la documentació emprada, fins a defugir en ocasions l’oportuna interpretació.

Tot i el seu marcat caràcter polític (de tall austriacista, però no exempt de rigorositat i esperit crític), les Narraciones históricas posseeixen un inestimable contingut de caire militar, com confessà el propi autor al dir que aprofundia en: “Estado, resoluciones, disposiciones y fuerzas de las potencias interesadas en esta guerra, sitios de plazas, sorpresas, defensas y rendiciones, batallas, combates y reencuentros”. Nogensmenys, és la font dietarística principal i d’inexcusable consulta, en l’estudi del setge de Barcelona de 1714.

L’obra no la redactà seguint un ordre cronològic:

  • el primer text que escriví fou el dedicat als fets esdevinguts entre 1711 i 1720
  • seguí la narració del que succeí entre el regnat de Carles II i l’any 1710
  • l’últim que redactà fou el compendi introductori.
  • La major part del text l’escriví entre 1737 i 1742 i, després d’una interrupció, l’acabà de redactar entre el novembre de 1747 i el juny de 1749.

L'historiador català Salvador Sanpere i Miquel en feu una còpia per a la Biblioteca de Catalunya (microfilmada a l’Arxiu Nacional). L’exemplar de Viena, ha estat encomiablement editat, a Madrid, fa pocs anys (1997-2002), a cura de Josep M. Mundet Gifre i Josep M. Alsina Roca, que hi desenvoluparen un treball ingent i rigorós, a càrrec de l'entitat catòlica Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo.

 

*Fonts:
              (DICCIONARI): Diccionari biogràfic històric de Montblanc
              (ESPAIS): Dotze personatges austriacistes de les comarques de Tarragona
              (GAUS-598) Guerrilla austracista en Cataluña (1719-1720), pàg. 598
              (NH4-653) Narraciones Históricas IV, pàg. 653
              (NH4-659) Narraciones Históricas IV, pàg. 659
              (RBRC-245) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 245