Francesc de Cordelles i Remanyer
(1650, Barcelona - 1739, Gerri de la Sal)
Abat del Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal
(17??-17??)

Llinatge, Naixement i Família

Fill d'En Galceran de Cordelles i de Vilar, Senyor de Mura i de Castellnou de Bages, que fou Conseller Terç de Barcelona, i de Na Rosalia de Ramanyer. (PPC1)

Germà d'En Felicià de Cordelles i Ramanyer, d'En Miquel de Cordelles i Ramanyer i d'En Jaume de Cordelles i Ramanyer.

Nota biogràfica

L'Abat Cordelles fou un dels molts eclesiàstics austriacistes catalans. La seva familia pertanyia a la burgesia catalana de Barcelona compromesa amb el règim austriacista, era cunyat d'un general de l'Imperi, Georg Ignaz von Tattenbach, i un avantpassat seu, el Canonge Jaume de Cordelles i Oms, havia estat el 79è President de la Generalitat de Catalunya. D'entre els seus germans, els que més es destacaren en la lluita foren En Felicià de Cordelles i Ramanyer, el Coronel Miquel de Cordelles i Ramanyer i el Coronel Jaume de Cordelles i Ramanyer.

Al 1672 prengué l'hàbit dels benedictis observat a Montserrat, Monestir del qual fou Abat (1683-1693). Al 1698 esdevingué Abat del Monestir de Santa Maria de Gerri, també dels Benedictins.

Compromès amb l'autriacisme, pertanyia al cercle de confiança de l'Arxiduc d'Àustria que el nomenà membre de la Junta del Braç Eclesiàstic l'any 1705. Fou un dels promotors de les Corts celebades a Barcelona el 1705-06, que proclamaren Carles III Comte de Barcelona. Després de la Traïció Anglesa, presidí la Junta de Braços del 1713 (del 30 de juny al 6 de juliol de 1713) que decidí prosseguir la Guerra a Ultrança contra els borbònics.

Amnistiat, pogué prosseguir al capdavant del Monestir de Santa Maria de Gerri. Un dels objectius de l'Exèrcit Francès quan han pogut envaïr Catalunya ha estat el de destruir el Patrimoni Històric dels catalans. Al 1711, els franceses cremaren el Monestir de Santa Maria de Gerri, en robaren les campanes i en dispersaren l'arxiu abandonant-ne els documents pels prats. L'Abat Cordelles dedicà la resta de la seua vida a la restauració del Monestir de Santa Maria de Gerri cremat pels francesos.

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              (PPC1) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) I