Jaume de Cordelles i Remanyer
(s. XVII, Barcelona - s. XVIII, Barcelonal)
Coronel d'Infanteria
(1706?-1713)
coronel Jaume Cordelles Ramanyer 1714 coronel Jaume Cordelles Ramanyer 1714 coronel Jaume Cordelles Ramanyer 1714 coronel Jaume Cordelles Ramanyer 1714 coronel Jaume Cordelles Ramanyer 1714 coronel Jaume Cordelles Ramanyer 1714 coronel Jaume Cordelles Ramanyer 1714 coronel Jaume Cordelles Ramanyer 1714 coronel Jaume Cordelles Ramanyer 1714 coronel Jaume Cordelles Ramanyer 1714 coronel Jaume Cordelles Ramanyer 1714 coronel Jaume Cordelles Ramanyer 1714 coronel Jaume Cordelles Ramanyer 1714

Llinatge, Naixement i Família

Fill d'En Galceran de Cordelles i de Vilar, Senyor de Mura i de Castellnou de Bages, que fou Conseller Terç de Barcelona, i de Na Rosalia de Ramanyer.

Germà d'En Felicià de Cordelles i Ramanyer, d'En Miquel de Cordelles i Ramanyer i l'abat Francesc de Cordelles i Ramanyer.

~1705, 22-ago. Desterrat de Barcelona per Velasco per sospitós d'austriacista

Durant l'Aixecament Militar Austriacista, el Lloctinent borbònic de Barcelona Velasco el desterrà de Barcelona per sospitós d'afecte a l'arxiduc Carles d'Àustria. (NH1-619)

~1706, 21-març. Coronel del Regiment d'Infanteria de Barcelona

Coronel del Regiment d'Infanteria nº8 "Ciutat de Barcelona". (NH1-623) (NH3-576)

1706, 1-abril ~ 8-abril. Governador de Montjuïc interí

El 1-abr-1706 el rei Carles III el nomenà Governador de Montjuïc interí. (NH2-78)

1706, 4-abril ~ 1706, 12-maig. Setge borbònic de Barcelona de 1706

Lluità al Setge Borbònic de Barcelona de 1706 (NH2-236)

El 6-abr-1706 es posà en execució la nova forma de guarnir la plaça i Castell de Montjuïc: (NH2-88)

  • Al Castell de Montjuïc Mld. Donegal amb 300 anglesos del regiment Charlemont, i 300 alemanys del regiment Kaulbars
  • A les obres exteriors del castells, els fusellers de Josep Mas de Roda
  • A la bateria sobre la líniea de comunicació Mld. Cunningham amb la seva gent, el brigadier Saint-Amant amb 300 holandesos, 200 homes de les Reials Guàrdies Catalanes amb el tinent coronel Antoni Meca i de Cardona, i els sometents de Manresa, Vilafranca, Mataró i altres viles.
  • Rere la línia de comunicació els Dragons Reials, a la punta de la contraescarpa de San Antoni
  • Els fusellers de Bac de Roda a la punta de la contraescarpa del Portal de l'Àngel
  • Els fusellers de Rau a la punta de la contraescarpa del Portal Nou
  • Al fortí de Santa Eulàlia la gent a les ordres de N'Antoni Desvalls
  • Els dragons anglesos, els regiments de cavalleria de Morras i Clariana, amb ordre de fer patrulla durant la nit per fora de la contraescarpa fins trobar-se els dragons reials
  • A la ciutat, sobre la bretxa, 50 homes de les Reials Guàrdies Catalanes, 100 al fort de Sant Antoni, 100 al Baluard de Tallers, 50 al fort de Santa Eulàlia. La resta del regiment amb el seu coronel Antoni de Peguera de retén a la Rambla.
  • El regiment de la Guardia Reial anglesa de retén al Palau Reial amb el rei
  • El regiment de la ciutat amb el seu coronel Jaume Cordelles, al baluard de Jonqueres
  • La Coronela, la guàrdia de 12 companyies, a les portes i llocs que es considerés necessari
  • La Coronela, altres 12 companyies, de retén a la Rambla

1709. El regiment és present a Catalunya

El 1709 el Regiment d'Infanteria nº8 "Ciutat de Barcelona" estava present a Catalunya i enquadrava 450 homes. (NH2-653)

1710, 15-desembre ~1711, 24-gener. Lluita al Setge borbònic de Girona

Lluità al Setge borbònic de Girona. (NH3-133) (NH3-134) (NH3-152)

1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1713, juliol. Deixa el servei

El jul-1713 deixà el servei com a coronel del Regiment d'Infanteria nº8 "Ciutat de Barcelona", però no obstant es quedà dins de Barcelona. (NH3-576) (NH3-690)

[Probablement per causa de l'edat, o perquè el seu càrrec fos més honorífic que efectiu]

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg xxx