Antoni Cortada i de Pastors
(Antoni Cortada de Manlleu)
(Antonio de Cortada y de Pastors)
(Antonio Cortada y Regás)

(segle XVII, Manlleu - segle XVIII, Manlleu)
Cabdill Vigatà
(1704-1705)
Capità de les Reials Guàrdies Catalanes
(1705-17??)
Noble del Principat de Catalunya
(1705-17??)

Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans Antoni Cortada 1705 1714 Vigatans

 

Biografia curta

Els Vigatans 1705
Font: Fragment del documental "El Born, un vincle amb el passat". (Catedràtic Joaquim Albareda i Salvadó, UPF)
*(nota: el narrador del documental afirma algunes dades incorrectes)

Àguila Imperial. Els Vigatans també van rebre el nom d'aguilots, alemanys o imperials
Àguila Imperial
Un dels símbols dels "Vigatans", que també rebien el malnom d'
"aguilots",
"imperials" o "alemanys"

Naixement i Família

Nascut a Manlleu

Nét d'En Jerònim de Cortada, elevat a la dignitat de Cavaller del Principat de Catalunya per Lluís XIV de França el 20-gen-1644

Fill d'En Jacint de Cortada i d'Arruga, de Manlleu, elevat a la dignitat de Cavaller del Principat de Catalunya el 12-jul-1655.

A la vila de Manlleu la seva família hi era influent, però hi sostenia una rivalitat amb el Comte de Cenetlles, Francesc de Blanes-Centelles i de Carròs. Aquest tenia possessions a Centelles, Manlleu, Aiguafreda i Tagamanent, exercint un control absolut sobre les entrades i sortides de la Plana de Vic, tant per la banda del Ter com per la del Congost.

Per la seva part, les famílies manlleuenques dels Vila i els Erm, no veien amb bons ulls a les també manlleuenques famílies dels Cortada i els Regàs, pel fet que aquestes estaven exemptes de la jurisdicció ordinària.

1701, 12-oct ~ 1702, 14-gen. Participa en les Corts de 1701-1702 (PPC1)

El 12-oct-1701 participà en les Corts de 1701-1702.

1704. "Lo bou roig vos ha picat" (NH1-498)

Un dia de 1704, En Carles de Regàs i N'Antoni Cortada es miraven a En Martí Vila i En Josep Erm mentre aquests jugaven a pilota. Una pilota es perdé i passà prop de N'Antoni Cortada. Aquest li espetegà a En Josep Erm: "Lo bou roig vos ha picat", amb el sentit que d'acusar-lo d'estar begut. Aquest comentari enardí encara més l'aversió entre els dos parells de famílies manlleuenques.

~1704. Cap a la violència entre els bàndols (NH1-498)

En aquesta situació, un dels criats d'En Carles de Regàs fou assassinat, atribuint-se al bàndol que s'oposava als Regàs. En Carles de Regàs començà a viure amb precaucions, mentre que familiars i amics començaren a radicalitzar-se en favor dels uns i dels altres.

1704, 27-mai ~1704, 1-jun. Complot austriacista de 1704

Hi ha una conjura per obrir les portes de Barcelona durant el Desembarcament confederat a Barcelona.

1705, 6-gener. El Justícia Major de Vic intenta prendre la colla d'En Regàs (NH1-499)

El 6-gen-1705, a les 17:00h, el Justícia Major de Vic, En Ferran Comes, seguint les ordres del Lloctinent Francisco de Velasco, intentà prendre a En Carles de Regàs, a En Jaume Puig de Perafita, i als seus fills N'Antoni i En Francesc. No ho aconseguí. A partir d'aquell dia anaren acompanyats d'una guàrdia de 10 o 11 homes armats.

1705, 23-gener. Arriba a Vic En Sebastià Mulet amb cartes del Príncep de Darmstadt

El 23-gen-1705 arribà a Vic En Sebastià Mulet amb cartes als Vigatans i a En Francesc Macià i Bac de Roda; en elles els assegurava que aquell mateix estiu la flota confederada tornaria a Catalunya amb més forces i els demanà que no es passessin al servei de Felip V. (NH1-499)

1705, 17-març. Els de Manlleu ataquen En Carles de Regàs

Els de Manlleu atacaren en Carles de Regàs i passaren a assetjar-lo al seu mas. Salvat En Regàs, els de la colla d'En Regàs passaren a assetjar Manlleu i destruïren el molí que el comú de la vila estava construint. (FMABR-52)

* [Segons la versió recollida per Francesc de Castellví: El 17-mar-1705 els de Manlleu aterrararen els molins en construcció d'En Regàs i passaren a assetjar el seu mas. Els Regàs impediren l'assalt i donaren avís a parents i amics; acudiren en socors En Josep Moragues de Sant Hilari, En Josep Regàs de Massanes, i d'Alió (Lliors?) i de Vic hi acudiren els Puig, els Cortada i Francesc Macià i Ambert-Bac de Roda.] (NH1-499) (NH4-70) (NH4-116) (NH4-535) (NH4-536)

1705, 17-març. Atac dels Vigatans a Manlleu (NH1-499)

Salvat En Regàs, passaren a bloquejar Manlleu. Posteriorment començaren avançar casa per casa.

1705, 19-març. S'arriba a un conveni entre els de Manlleu i En Regàs (NH1-500)

El 19-mar-1705 el Comú de Vic intercedí per aturar les hostilitats i el Vicari General de Vic, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arbitrà un conveni entre els de Manlleu i En Carles de Regàs, de manera que aquest accedia a no prosseguir les obres dels molins.

1705, 20-març. El Dr. Tomàs i Costa baixa a Barcelona (ELTC)

El 20-mar-1705 baixa a Barcelona i descobreix que s'ha adoptat la mesura de requerir ordres de compareixença contra els principals cabdills Vigatans.

1705, 23-març. El Dr. Tomàs i Costa torna cap a Vic i s'atura a Centelles (ELTC)

El 23-mar-1705 tornà cap a Vic. S'aturà dos a Centelles.

1705, 25 (ó 28-29-març). Velasco tramet ordres de compareixença contra els Vigatans

* [En l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa també esmeta que entre el 23-mar-1705 i el 25-mar-1705, quan el Dr. Tomàs i Llorenç havia arribat a Centelles, hi aturà l'exprés que portava les cartes amb les ordres de compareixença contra els Vigatans a Barcelona] (ELTC)

Les parts enfrontades i la Ciutat de Vic enviaren delegats per informar el Lloctinent Velasco del conveni, però aquest no quedà satisfet amb l'arbitri.

El 25-mar-1705 el Dr. Tomàs i Costa informà als cabdills Vigatans que el Virrei havia tramès ordres de compareixença contra ells a Barcelona. Així mateix els previngué que abans de prendre cap resolució sobre les compareixences que se'ls ordenaven, els emplaçava a reunir-se la tarda del dia següent prop de Santa Eulàlia de Riuprimer. (ELTC)

El 28-29-mar-1705 (NH1-500), el Reial Senat de Barcelona envià ordres de compareixença a En Carles Regàs, En Jaume Puig de Perafita, els seus 2 fills N'Antoni i En Francesc Puig i Sorribes, N'Antoni Cortada, En Josep Moragues, En Francesc Macià Bac de Roda, i la resta de cabdills vigatans que havien acudit en socors d'En Carles Regàs.

Tant sols s'hi presentà en Josep Torres-Mas de Roda. La resta, malfiat-se, enviaren en nom seu al canonge de Vic, el Dr. Joan Miquel Bosc, per tal de parlar amb el Lloctinent Velasco i demanar-li salconduit, de manera que amb aquesta garantia accedien a presentar-se a Barcelona. El Lloctinent no admeté la proposta i instà al canonge a retornar a Vic i a persuadir els cabdills Vigatans a presentar-se a Barcelona. (NH4-536)

1705, 26-març. Reunió dels Vigatans (ELTC)

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, el dia següent al 25-mai-1705] (ELTC)

El 26-mar-1705, a la tarda, tots els cabdills Vigatans acudiren a la cita amb el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, qui els comunicà les ordres que des de Barcelona s'havien pres contra ells. També els exposà el greu perill a què exposaven les seves hisendes, honors i vides, si accedien a presentar-se a Barcelona. Finalment els encomià a prendre les armes en favor de Carles III.

Els Vigatans resolgueren donar-se fidelitat, auxili i concórrer solidàriament entre tot a les despeses i perills que compartien.

1705, març. Els Vigatans contacten amb En Domènec Perera

Davant la resposta negativa del Lloctinent, acordaren no presentar-se a Barcelona i restar previnguts per qualsevol eventualitat. Trameteren cartes a En Domènec Perera, que es trobava a Gènova, demanant-li si a la República de Gènova estarien segurs.

1705, 3-maig [Fires de la Santa Creu], 15:00h. Inici de l'Aixecament Militar Austriacista

El 3-mai-1704, a les 15:00h, a la Plaça de Vic en dia de mercat comarcal degut a les Fires de la Santa Creu, En Jaume Puig de Perafita ordí un engany per commoure la ciutat: es féu enviar a si mateix una carta exprés com si provingués de Barcelona i disposà que se li entregués estant enmig de la multitud. Quan aquesta li arribà, la llegí com estranyat i digué: "Senyors, en aquesta m'avisen que el Virrei Velasco ha manat marxar 400 cavalls per entrar en aquesta Ciutat. Si no ens posem en defensa, la Ciutat i nosaltres estem perduts". (GJMHMC-62)

A aquesta veu la major part del poble agafà les armes i es tancaren les portes de la Vic.

1705, 3-maig, ~16:00h. Inici de l'Aixecament Militar Austriacista (NH1-503)

Els Puig i la resta de cabdills Vigatans feren mostra per ajuntar les gents, que ja tenien previnguda, i amb 260 homes es posaren en marxa.

1705, 6-maig. Els Vigatans deixen ocupats els passos i retornen a casa (NH1-504)

Després de 3 dies, i sense que aparegués cap dels suposats 400 cavalls enviats pel Virrei Velasco, deixaren un petit cos de vigilància i la gent retornà a les seves cases.

1705, 6-maig. La reacció de Velasco, els juraments a Felip V (NH1-504) (NH4-535-540)

Velasco reaccionà diplomàticament. Creà una comissió que aniria vegueria per vegueria, a demanar el jurament de Fidelitat a Felip V. Qui no el realitzés podria ser atacat jurídicament. La comissió de juraments decidí començar a recollir els juraments, precisament, per la Vegueria de Vic. La comissió era encapçalada pel Governador de Catalunya Joan Llupià, acompanyat del jutge ordinari Dr. Jeroni Salvador i del jutge de la Cort Dr. Josep Deona. (GJMHMC-63)

La comissió sortí de Barcelona i arribà a La Garriga el 6-mai-1705. Des de Centelles demanà autorització als Vigatans per travessar el Congost i entrar a la Vegueria de Vic, on en observança de les Constitucions, anava a jurar el seu càrrec.

1705, 7 o 9-maig. Arribada del Governador de Catalunya a Vic (NH1-504) (NH4-535-540)

La comissió de juraments arribà a Vic.

1705, 8 o 11-maig. Jurament a Vic (NH1-504)

El jurament es feu a l'església de Vic. Tot i que el motiu oficial era el de jurar el càrrec de Governador i la obediència a Felip V, l'objectiu real era fer informes dels incidents de Manlleu i dels desafectes a Felip V a fi de poder iniciar un procés contra els inobedients.

1705, 15-maig. Els Vigatans intimen al Governador a abandonar la Vegueria (NH4-535-540)

* [Segons l'Arxiu Capitular de Vic (ACV), llibres del capítol 31/15, f. 211, 10 de maig de 1705; la delegació del Governador fou expulsada el 10-mai-1705] (ELTC)

El 15-mai-1705, donat que els informes no es pogueren fer secretament doncs era precís recollir la narració de testimonis, aquests informaren als cabdills Vigatans d'allò que realment estava succeint. El Dr. Tomàs i Costa instà que ell mateix, el cabiscol Ramon Cruïlles i el canonge Bosc, parlarien directament amb el Governador i els jutges, a qui explicarien que sabien que estaven recollint testimonis contra ells. Així es feu i el Dr. Tomàs i Costa suggerí al Governador i els jutges que finalitzat allò pertinent al seu càrrec, abandonessin la Vegueria. El Governador respongué que escriuria al Virrei informant-lo que havia finalitzat el seu encàrrec, i que un cop rebuda la resposta abandonaria la Vegueria. (NH1-504)

El Dr. Tomàs i Costa ho exposà als cabdills Vigatans; la resposta que el Dr. Tomàs i Costa donà al Governador és que estaven ben informats i que el seu objectiu real era el de recollir testimonis contra ells; que pel respecte que li tenien seria millor sortís de la Vegueria. (NH1-504)

Explícitament se li digué que si en el termini de 6 hores no marxaven de Vic i la seva Vegueria, serien fets presos i portats a [Sant Pere de] Casserras, on per la seva situació aspra, solitària i a la riba del Ter, amb pocs guàrdies podien tenir-los en custòdia. La decisió d'abandonar la Vegueria rebé el recolzament de dos del jutges que formaven la comissió, i que eren declaradament austriacistes.(ELTC)

En no comptar amb cap força militar, el Governador començà a témer per la seva seguretat i demanà al Dr. Tomàs i Costa que l'acompanyés fora de la Vegueria. Aquella mateixa tarda, acompanyat de 3 eclesiàstics, el Governador i els jutges foren duts fins a l'església de Santa Eulàlia i, passant per Castellterçol, fins a Manresa. (NH1-504) Un cop arribats a Manresa el Governador en donà part al Virrei Velasco (NH4-536)

1705, primers-maig. Domènec Parera retorna a Catalunya per aconseguir poders
per negociar el Tractat amb Anglaterra

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arribà a primers de juny-1705] (ELTC)

A primers-mai-1705 Domènec Parera desembarcà a Arenys de Mar i contactà amb En Marcià Llucià i amb Francesc Saleta, a fi d'informar-los de la necessitat d'obtenir poders dels Comuns o dels 6 cavallers que li havia exigit Mitford Crowe. En no poder aconseguir-los, pujà cap a la Plana de Vic.

1705, 17-maig. Pacte dels Vigatans (NH1-501) (NH1-631)

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arribà a mitjans de juny-1705] (ELTC)

El 17-mai-1705 En Domènec Parera reuní els cabdills Vigatans a l'ermita de Sant Sebastià de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb participació del cura de la Parròquia i Vicari General de Vic, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa. En la reunió consideraren que:

  • Era impracticable aconseguir els poders dels Comuns o dels 6 cavallers que Mitford Crowe exigia per entrar en negociacions
  • Resolgueren per tant, donar poders en nom propi dels que allí eren reunits.
  • Decidiren no obeir les ordres de presentar-se a Barcelona

Les decisions que es prengueren en aquesta reunió, no rendir-se a les tropes borbòniques i buscar un Tractat d'Aliança, són conegudes amb el nom de El Pacte dels Vigatans

1705, 3-juny. Velasco fa pregó públic contra els Vigatans (NH1-505)

Es formà procés contra els cabdills Vigatans; foren citats a presentar-se a Barcelona, dotades les seves persones, i es publicà pregó a Barcelona el 3-jun-1705.

1705, 13-juny. Francesc Armenter arriba a Vic (NH1-506)

El 13-jun-1705 En Francesc Armenter arribà a Vic i passà al Convent del Remei. Des d'allí En Francesc Carbonell anà a comunicar als Vigatans l'arribada d'En Francesc Armenter; hi acudiren en Jaume Puig de Perafita, En Carles Regàs i N'Antoni Cortada, que passaren al Convent amb un grup de gent armada. Un cop reunits, En Francesc Armenter els entregà cartes de part de l'Arxiduc Carles i de l'Almirante de Castilla.

1705, 13-juny. Entren a Vic i es declararen partidaris de l'Arxiduc Carles

Després de conferenciar, el 13-jun-1705 entraren tots a Vic i aclamaren en multitud el nom de Carles, declarant-se partidaris seus. El Comú de Vic no hi tingué intervenció, i no prestà obediència a Carles III. (NH1-507)

1705, 20-jun. Segona reunió amb Mitford Crowe i
Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra

El Doctor Domènec Perera li explicà a Mitford Crowe la impossibilitat d'aconseguir els poders dels Comuns o dels 6 cavallers que li havia exigit. Així mateix, exagerà l'estat de descontentament general que es vivia a Catalunya i per tal que Mitford Crowe acceptés els poders que li havien lliurat els cabdills dels Vigatans, exagerà el poder i l'autoritat d'aquests.

Aconseguí finalment convèncer a Mitford Crowe que acceptés els poders que li havien lliurat els Vigatans per lloc dels poders dels legítims representants del Principat de Catalunya, tal com li havia exigit Mitford Crowe inicialment.

Es procedí formalment a negociar el Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra, començant per llegir-se i comunicar-se mútuament els poders que els recolzaven per tal de firmar un Tractat.

Acte seguit redactaren el Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra, en l'estipulació del qual tingué un pes rellevant el Doctor Parera pel fet de ser el de més edat i Doctor en Lleis.

Firmat i segellat el Tractat, se'n feren 3 còpies (alguna font diu 4 còpies) que aquella mateixa nit foren despatxades per Mitford Crowe a Londres i a Lisboa:

  • 1 còpia per la Reina Anna d'Anglaterra
  • 1 còpies pel Rei Carles III
  • 1 còpia per Charles Mordaunt, Comte de Peterborough, Generalíssim de l'Exèrcit Confederat

El dia següent se'n feren 4 còpies més: (alguna font diu 2 còpies)

  • 2 còpies per Mitford Crowe
  • 1 còpia per Antoni de Peguera i Aimeric
  • 1 còpia per Domènec Perera

1705, ~20-jun. En Domènec Perera envia a En Pau Thoar a Vic (NH4-535-540)

Havent-se firmat el Tractat de Gènova, En Domènec Perera els envià des de Gènova a En Pau de Thoar, per tal d'informar-los del Tractat, dir-los que no es refiessin del Lloctinent Velasco i per assegurar-los que l'Arxiduc Carles d'Àustria passaria al Principat de Catalunya.

1705, 19-juliol. Dr. Tomàs i Costa llegeix una suposada carta de Gibraltar (ELTC)

El 19-jul-1705 el Dr. Tomàs i Costa, veient la tardança de la flota anglo-holandesa, llegí una suposada carta procedent de Gibraltar on s'afirmava que la flota ja havia travessat l'estret i de la seva propera arribada, així com de la convinença d'ocupar el Congost. La proposta es resolgué animosament i es proposà que el Congost s'ocuparia el 20-jul-1705 per la tarda.

1705, 20-juliol. Al Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista (NH1-617)

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, l'operació del dia 20-jul-1705 no tingué lloc fins el 21-jul-1705] (ELTC)

El 20-jul-1705 era un dels eclesiàstics que estava amb els cabdills Vigatans ocupant el Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista i a punt per avançar sobre Barcelona.

S'ocupà tot el Congost, des de Sant Antoni fins a La Garriga. (ELTC)

1705, 7-set. Una part dels Vigatans passen a la ocupació de Girona

El 7-set-1705 En Francesc Puig i Sorribes, En Carles de Regàs, N'Antoni Cortada, En Josep Antoni Martí i En Domènec Parera passaren amb part de les milícies Vigatanes a Girona per obtenir-ne la rendició.(NH1-566)

1705, nov. Capità de les Reials Guàrdies Catalanes amb el grau de Coronel (NH1-622)

1705. Capità amb grau de Coronel del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes"

1705, 5-des ~ 1706, 31-mar. Participa en les Corts de 1705-1706 (PPC1)

El 5-des-1705 participà en les Corts de 1705-1706.

1706, agost. Ocupació de Magallón

El ago-1706, ocupà Magallón amb les companyies d'En Puig, d'En Regàs i d'En Cortada, i 40 cavalls del Regiment de Cavalleria Subies. (NH2-199)

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

A l'Ermita de Sant Sebastià l'Ajuntament de Vic hi bastí el 1985 un monòlit d'honor als cabdills Vigatans que signaren l'anomenat Pacte dels Vigatans, ço és, la comissió de poders que el 15-mai-1705 delegaren en la persona de Domènec Parera per a què pogués negociar un Tractat d'Aliança militar amb el regne d'Anglaterra, tractat que efectivament es firmaria el 20-jun-1705. A fi de commemorar aquell fet es celebra anualment l'Aplec del Pacte dels Vigatans, durant la qual té lloc una recreació dels fets i es reten honors als Patricis Vigatans.

Ermita de Sant Sebasatià
Monòlit d'honor bastit davant l'ermita de Santa Eulàlia de Riuprimer
en commemoració de la firma del Pacte dels Vigatans. Resa:

EN AQUESTA CAPELLA
ES REUNIREN
PER INICIAR LES
HOSTILITATS
CONTRA FELIP Vè
EL
17 DE MAIG DE 1705
ELS PATRIOTES VIGATANS

DR. LLORENÇ TOMÀS I COSTA
DR. DOMENEC PERERA
FRANCESC MACIÀ "BAC DE RODA"
JOSEP MORAGUES I MAS
ANTONI PUIG I SORRIBES
FRANCESC PUIG I SORRIBES
CARLES REGÀS I CAVALLERIA
ANTONI CORTADA
I
JOSEP ANTONI MARTI

TOT OSONA RECORDA
LLUR GESTA
11-IX-1985

Ermita de Sant Sebasatià Ermita de Sant Sebasatià
Actes durant la commemoració anual del Pacte dels Vigatans

Així mateix durant la Marxa del Vigatans que s'organitza per la Vigília de l'11 de Setembre amb les Columnes de Vigatans, un dels Penons porta el seu nom.

Jaume Puig de Perafita
Penons amb els noms dels cabdills Vigatans
durant la Marxa dels Vigatans

 

*Fonts:
              (ELTC): L’Epítome de Llorenç Tomàs, canceller del Principat de Catalunya (1705-1714)
              (FMABR-52) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 52
              (GJMHMC-62) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 62
              (GJMHMC-63) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 63
              (NH1-498) Narraciones Históricas I, pàg 498
              (NH1-499) Narraciones Históricas I, pàg 499

              (NH1-500) Narraciones Históricas I, pàg 500
              (NH1-501) Narraciones Históricas I, pàg 501
              (NH1-503) Narraciones Históricas I, pàg 503
              (NH1-504) Narraciones Históricas I, pàg 504

              (NH1-505) Narraciones Históricas I, pàg 505
              (NH1-506) Narraciones Históricas I, pàg 506

              (NH1-507) Narraciones Históricas I, pàg 507
              (NH1-566) Narraciones Históricas I, pàg 566

              (NH1-617) Narraciones Históricas I, pàg 617
              (NH1-622) Narraciones Históricas I, pàg 622
              (NH1-631) Narraciones Históricas I, pàg 631
              (NH4-535) Narraciones Históricas IV, pàg 535
              (NH4-536) Narraciones Históricas IV, pàg 536
              (PPC1) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) I