Antoni de Cortada
(s.XVII, Manlleu - s.XVIII, Manlleu)
Vigatà
Capità de les "Reials Guàrdies Catalanes"


 

Àguila Imperial. Els Vigatans també van rebre el nom d'aguilots, alemanys o imperials

     El Coronel Cortada fou Vigatà i militar català, servint des del 1705 al 1707 com a capità amb el grau de Coronel en el Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes" . Després de la Traïció Anglesa acceptà la Pau i fou indultat.

     La Companyia militar d'Osona, els Vigatans

     El Coronel Cortada lluità durant la "Guerra dels 9 Anys" (1688-1697) contra França en la partida de miquelets del Veguer de Vic, Raimon de Sala i Sassala i del Reichfeldmarschall alemany al servei de l'Imperi Georg von Hessen-Darmstadt (el Príncep Jordi). Fou en aquesta unitat militar on es formà el nucli dur del grup que seria anomenat posteriorment els Vigatans. Els principals dirigents d'aquest grup foren:

     Més endavant s'uniren al grup dels Vigatans:

     La proclamació del nou rei de la Monarquia Hispànica no agradà gens als Vigatans. Felip V tan sols era un jove de 18 anys, però tenia un greu problema: era francès, i el seu avi, el Rei de França Louis XIV, havia instaurat a França les bases d'un nou règim: l'absolutisme.

     Des del 1704, els Vigatans, en contacte amb el Feldmarschall alemany al servei de l'Imperi Georg von Hessen-Darmstadt (el Príncep Jordi) començaren a conspirar obertament per derrocar Felip V i instaurar com a nou Rei al jove Arxiduc d'Àustria, el futur Carles III de Catalunya.


     1705. El Pacte dels Vigatans, preparació de l'aixecament

Capella de Sant Sebastià de Sentfores (antigament dins la Parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer) (des de 1932 Sentfores pertany al municipi de Vic)

    El 17 de maig de 1705, el Doctor Llorenç Tomàs i Costa, Vicari General de la Diòcesis de Vic, convocà els Vigatans per reunir-se a la Capella de Sant Sebastià de Sentfores, que pertanyia a la Parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) i de la qual era rector.

    L'objectiu era firmar el Pacte dels Vigatans, un document on s'assignaven Poders de Negociació al Doctor Antoni Peguera i d'Aimeric i al Doctor Domènec Parera, per tal d'arribar a un Tractat d'Aliança amb els anglesos.


     1705. L'Aixecament Militar Austriacista

     A la darreria de juny, un cop firmat ja el Tractat de Gènova amb els anglesos (20 de juny, 1705), En Regàs entrà de nou a Manlleu amb una partida de miquelets. Hi féu morts i incendiar varies cases. Poc després, En Jaume Puig de Perafita concentrà les seves tropes de miqulets a la Plaça de Vic i arengà la població alertant de l'enviament de tropes del Virrei Velasco pels aldarulls dels molins de Manlleu.

     Amb aquest pretext, En Jaume Puig i Beuló pogué prendre mesures d'ordre militar sense que els botiflers de Vic s'hi poguesin oposar. S'ordenà el tancament dels portals i es prengueren mesures defensives. Acabava d'iniciar-se l'Aixecament Militar Austriacista.

     El Virrei nomenà el Comte de Centelles cap de les tropes borbònics i li ordenà de sofocar l'aixecament militar, però aquest fou derrotat al combat del Congost. Finalment el mateix Comte de Centelles acabà per unir-se a les tropes revoltades dels Vigatans.

     1705. La Presa de Barcelona i Girona

     Després de la presa de Barcelona conduí amb els altres líders vigatans la tropa de miquelets que prengué Girona per a l'Arxiduc d'Àustria, acompanyats d'una tropa de 200 cavalls dels Coronels imperials Kolpacz i Rosenthal.

     1705-1707. Capità de les Reials Guàrdies Catalanes

     Dins el mateix any fou nomenat Capità del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes" , lluitant al Setge de barcelona de 1706 i en la ofensiva austriacista posterior, que permeté l'aixecament del Regne d'Aragó i l'ocupació de Madrid.