Pau Ignasi de Dalmases i Ros
(Pablo Ignacio de Dalmases y Ros)
(8-set-1670, Vilallonga del Camp/Barcelona ~10-jun-1718, Barcelona)
Noble del Principat de Catalunya
(1692-1714)

Marquès de Vilallonga
(1709-1714)
Doctor en Arts i Filosofia
(1688-1718)

Arxiver perpetu de l'Acadèmia dels Desconfiats
(1700-1703)
Cronista del Principat de Catalunya
(1701-1714)
Ambaixador del Consell de Cent de Barcelona a Madrid
(1705)
Ambaixador dels Tres Comuns a Londres
(1713-1714)
Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros Pau Ignasi Pablo Ignacio Dalmases Ros
"Don Pablo Ignacio de Dalmases y Ros, enviado de los catalanes en Inglaterra, entendió del todo que el Ministerio inglés se aplicaba más a destruir a los catalanes que a asistirles, y que por aquel medio no se podían conseguir alivios. Tenía conocimiento de la corte de París, la que había comprehendido bien con su viveza en el tiempo que estuvo en ella cuando joven y después en cinco años que estuvo detenido en Francia. Parecióle el medio más eficaz para conseguir algún alivio al golpe que amenazaba a su patria recurrir con reverentes súplicas al rey Luis XIV, mas participando esta idea a un ministro de Viena y al gobernador de Barcelona, no fue aprobado su dictamen, porque no se creyó que pudiese mejorarse la condición de los catalanes por medio de aquella corte. [..] Instábale su padre, ya viejo, y familia que se restituyese a su patria. Dirigieron sus instancias al marqués de Trivié, ministro del duque de Saboya en Inglaterra, que lo había sido en la corte de Barcelona. Este se lo refirió al autor [Castellví] en 22 de junio de 1727 siendo ministro del rey de Polonia en la corte de Viena, y por medio suyo obtuvo permiso de volver a su patria por la interposición de la corte de Francia con la de España. Pasó a Holnada. Entregó los papeles de su negociación al conde Ferrán. Fue a París y desde allí se restituyó a su casa en 1716. Sus patricios no miraron con buenos ojos su vuelta, ignorando cuánto le había acaecido, y las prontas y eficaces diligencias que había hecho a favor de su patria, porque el vulgo juzga siempre por lo exterior. Le afligía el ver que los menos populares no aprobaban su vuelta. Era el tiempo muy crítico y no podía justificar su recto proceder. Oprimióle tanta la tristeza, que le refirió al autor [Castellví] en 1723 la condesa de Savallá, en Barcelona, que le había visto llorar de sentimiento. En fin, murió en Barcelona a 10 de junio de 1718. Era sujeto de talentos y recta intención.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 476

"[..] Avisaré ab puntualitat a vostra excel·lència, a qui aseguro no perdo instants en procurarla, y portesto que si ab la sanch de mas venas podia lograr la llibertat de Cataluña y assegurar en ella la pau, lo sosiego y tranquilitat, la derramaria ab gust. Per eix fi treballo quant sé y quant puch, de que pot vostra excel·lència estar molt cer y pregant contínuament als sant patrons assistèscan a vostra excel·lència; prego axís mateix a Déu guarde a vostra excel·lència dilatats anys com desitjo y he menester."
Carta d'En Pau Ignasi de Dalmases als Consellers de Barcelona
Londres, 6 d'octubre de 1713
L'ambaixada Dalmases, pàg. 303

"En el año de 1712 resolvió el Magistrado de la Diputación de Cataluña enviar un cavallero a la Corte de Viena, y aviéndome nombrado a mi, me excusé al nombramiento. Pero por marzo de 1713 haviendo la ciudad resuelto pasassen dos cavalleros, una a Olanda y otro a Inglaterra, [..] no supe y no me pareció lícito ni decente resistirme a servir a mi Patria y mas quando consideraba que podía redundar en su utilidad mi obediencia, y yo contribuir a su sosiego y tranquilidad"
Carta d'En Pau Ignasi de Dalmases a José de Grimaldo
Londres, 12 de febrer de 1715

Biografia breu

Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Pau Ignasi de Dalmases i Ros

En Pau Ignasi de Dalmases i Ros, noble i erudit nascut el 1670, era fill d'En Pau Dalmases i Castells, un mercader capitalista que fundà diverses companyies mercantils dedicades al negoci de la importació i exportació. El seu fill En Pau Ignasi fou un home educat probablement al Col·legi Cordelles pels jesuïtes i es va doctorar el 1688 en Arts i Filosofia, lluny doncs de continuar amb el negoci familiar.

Amant de les humanitats, parlava castellà i francès, les principals llengües de l'erudició de l'època, i s'emmirallava en les Corts de París i de Madrid, on residí diversos anys i hi bastí relacions i amistats. Volent dotar a la puixant i mercantil Barcelona del 1700, d'una elit i fons intel·lectual a l'alçada d'aquelles corts, instituí l'Acadèmia dels Desconfiats, una institució que tenia per objectiu fomentar una cultura elitista entre l'aristocràcia dirigent catalana del naixent segle XVIII. A tal fi, organitzava vetllades per dissertar sobre temes diversos, ja fossin filosòfics, morals, literaris, històrics, etc. Sota l'advocació de la Verge de Montserrat, s'havia previst poder celebrar sessions cada 2 setmanes, una regularitat que es trencà ben aviat arran de les tensions polítiques per la successió del difunt Carles II. El 1703 l'Acadèmia deixà de reunir-se.

El 1705 fou nomenat pel Consell de Cent de Barcelona com a ambaixador per anar a Madrid a denunciar davant Felip V les contrafaccions contra les Constitucions que estava cometent el virrei Velasco; fou escollit no pas per austriacista, sinó tot el contrari, per les seves amistats i relacions a les corts dels monarques borbònics, París i Madrid. En arribar a Madrid però, fou detingut; la seva detenció i empresonament fou per motius polítics, però es guardà el màxim respecte a la seva persona. Fou desterrat a Burgos i l'any següent, el 1706, aprofitant que la cort de Felip V havia fugit de Madrid davant la ofensiva austriacista, aconseguí audiència amb la reina per tal que li concedís llicència per anar a París. A París hi estigué visquent fins el 1709, quan retornà a Barcelona fruit d'un intercanvi de personers i enmig de les converses de pau que situaven a Felip V fora del tron espanyol. Retornat a Barcelona, obeí a Carles III com a monarca; aquest el nomenà marquès de Vilallonga a fi d'atraure 'l cap a la seva causa, assistint a les juntes a les que fou requerit per Carles III, però sense sol·licitar-li ni ordres ni comissions.

Posteriorment, a causa del gir que havia pres la guerra amb l'entronització de Carles d'Àustria com a emperador, l'actitud anglesa fou cada volta més refractaria a continuar-li donant suport. El 1712 rebutjà ésser ambaixador a Viena, però el 1713, i enmig de les converses de pau que suposaven la pèrdua de les Constitucions, acceptà finalment comprometre's amb la Pàtria i ésser ambaixador a Londres. Al mateix moment Anglaterra consumà la seva traïció i pactà la pau amb Felip V a canvi de diverses prebendes comercials i territorials; la Traïció Anglesa deixava Catalunya sola davant Felip V. Per intentar subvertir aquesta situació En Pau Ignasi de Dalmases arribà a Londres per a substituir-hi el marquès de Montnegre; però el Tractat d'Utrecht entre Anglaterra i Felip V ja havia estat signat, encara que no era públic, quan hi arribà. Aconseguí, a través de Peterborough i Stanhope, una audiència amb la reina Anna, qui li assegurà que havia fet tot el possible per preservar les Llibertats Catalanes. Poc després però, Dalmases aconseguí descobrir la veritat en obtenir una còpia de l'article 13 del Tractat d'Utrecht, encara mantingut en secret. A d'aleshores intentà, infructuosament, tenir una nova audiència amb la reina i denunciar que allò pactat a Utrecht suposava la fi de les Constitucions Catalanes, però el ministres anglesos mai no reconsideraren la seva posició.

Paral·lelament la Junta de Braços declarà la continuació de la guerra contra Felip V i contra França, una decisió que el seu pare i la seva família no compartien. La família Dalmases sortí de Barcelona i es refugià a Mataró amb d'altres filipistes; poc després els membres de la seva família foren desinsaculats pel govern de Catalunya. En Pau Ignasi, des de Londres, també era contrari a la continuació de la guerra perquè considerava que suposaria la ruïna total de Catalunya. Davant l'evidència que els anglesos no farien res per salvar Catalunya, i en una situació política cada volta més complicada per la situació de la seva família, ideà un pla amb l'aquiescència de Peterbourough per marxar de Londres i anar a París, on tenia bons contactes i amistats, per tal de suplicar a Lluís XIV de França i als seus ministres que facilitessin una sortida negociada al conflicte.

Informà als Comuns del seu pla i marxà de Londres, esperant resposta a La Haia. Però el nov-1713 foren extrets els nous consellers de Barcelona, encapçalats per En Rafael Casanova, qui absolutament contrari a cap claudicació en la defensa de les Constitucions, desaprovà el seu pla. Se li ordenà que anés a Itàlia i immediatament després fou informat de que la seva comissió havia acabat, havent-se de presentar en el termini de 15 dies a Barcelona. Desautoritzat i desacreditat, n'informà al marquès de Rialp, primer ministre de Carles III, a Viena. Aquest intercedí per ell davant els Consellers de Barcelona i quan ja estava a Frankfurt, rebé comissió per part de la Cort de Viena de retornar a Holanda; així ho executà i, poc després, rebé comissió per retornar a Londres amb l'aprovació per part dels Tres Comuns. Allí estigué fins que l'agost del 1714 tingué notícia de la mort de la reina Anna i la destitució de Bolingbroke; urgentment presentà una nova memòria als ministres de la regència sol·liticitant actuessin ràpidament per evitar la caiguda de Barcelona, unes desesperades gestions però, que no fructificaren a temps per salvar les Llibertats de la nostra Pàtria.

Caiguda Catalunya i després d'uns mesos a Londres on restà per recuperar-se d'una enfermetat, sol·licità poder retornar a Barcelona amb la seva família retent obediència a Felip V. En tornar es trobà amb la casa parcialment destruïda. Felip V va desposseir-lo dels títols que li havia concedit Carles d'Àustria, però els seus béns no li foren confiscats. Després de la guerra intentà reprendre les activitats literàries i històriques, mentre el nom de la família desapareix de l’àmbit dels negocis i de la política. En Pau Ignasi Dalmases però fou sotmès a l'ostracisme per part tant de les autoritats borbòniques, que veien en ell a algú que havia lluitat contra Felip V, com per part dels resistents, que veien en ell al membre d'una família que s'havien declarat contraris a la guerra contra Felip V i que havien sortit de Barcelona per refugiar-se a Mataró amb els filipistes. Amargat i trist, morí el 1718 als 48 anys, deixant viuda i 8 fills. Després del Tractat de Viena (1725), el seu fill En Ramon de Dalmases recuperà el títol de marquès de Vilallonga i el 1729, seguint les passes del seu pare, formava part de l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.

En Pau Ignasi fou en definitiva un home erudit, amant de la cultura i de la història, admirador de la cultura castellana i francesa, defensor del constitucionalisme i de les llibertats catalanes, i apassionat per Barcelona, que es veié immers, i l'ensems arrossegat, pel conflicte polític successori que el situà en contradicció amb si mateix, entre les seves passions i els seus principis; al final, com a patriota indiscutible, féu tot allò que li fou possible en la defensa de la nostra Pàtria, tal i com es desprèn dels seus escrits, i pagà amb escreix la seva entrega.

Llinatge Dalmases

El llinatge dels Dalmases procedia de Sant Martí Sesgueioles (Anoia). En el fogatge de 1497 ja hi figura documentat un Joan Dalmases. Al segle següent s'hi documenta el pagès Francesc Dalmases, el fill del qual fou Joan Dalmases i Miró. Aquest es casà amb Elisabet Olivet, i del seu matrimoni nasqué el 1576 Llorenç Dalmases i Olivet, que fou sabater. El 1602 es casà amb Jerònima Solà, els quals foren pares el 1613 d'En Pau Dalmases i Solà. Des de molt jove fou paraire, ofici molt corrent a Sant Martí Sesgaioles i a la comarca de l'Anoia a causa de la gran activitat ramadera ovina que hi havia. L'ofici de Paraire consistia a comprar la llana, i preparar-la per vendre-la després als teixidors, tintorers i abaixadors. (ONODAL)

Armes dels Dalmases
Armes dels Dalmases

En Pau Dalmases i Solà anà a Barcelona per dedicar-se al comerç i el 1637 es casà amb Jerònima Castells. Anys més tard formà una societat i obrí una 1655 va obrir una botiga de teixits al carrer Llibreteria de Barcelona. També es dedicà a l'exportació de robes de llana cap a Sardenya, d'on abans havia importat la llana en brut, a més d'importat cuiros, i tonyina salada. El matrimoni fou pare d'En Pau Dalmases i Castells, que va contraure matrimoni el 1670 amb Na Caterina Ros, pubilla d'un ric cavaller i baronessa de Castelladral i Valldeperes. El 1674 En Pau Dalmases constituí una companyia amb En Jeroni Ferrer per dedicar-se al comerç de teixits, i una altra societat per al comerç colonial a Cadis, Lisboa, i el nord d'Europa a la ciutat holandesa d'Amsterdam. (ONODAL)

Amb els beneficis guanyats per les seves companyies En Pau Dalmases i Castells comprà cases i botigues a Barcelona, així com un antic palau gòtic al carrer Montcada de Barcelona que esdevingué la residència familiar. També comprà a Cabrera de Mataró una casa de camp. (ONODAL)

La Torre de Pierola (Anoia) i el llinatge Dalmases

La Torre de Pierola és un mas medieval al municipi dels Hostalets de Pierola (Anoia). Al llarg de la seva història ha fet les funcions tant de mas com de casa baronial. Està situada sobre les cases de l'Illa, al costat del camí dels Romeus que duu a Montserrat. (DALPIE)

La baronia de Pierola l'inicià N'Asbert de Mediona el 1287, quan el rei Alfons III d'Aragó va concedir-li el títol de baró de Pierola; aquest tenia la seva casa al Castell de Pierola. (DALPIE)

La Torre de Pierola
La Torre de Pierola
(Hostalets de Pierola, l'Anoia)

Paral·lelament la Torre de Pierola és esmentada per primer cop el 1239, aleshores anomenada Mas Colomer, essent habitada per N'Arnau Colomer. El 1404 En Pere Plana, oriünd de Sant Llorenç d'Hortons, va comprar a Francesc Colomer el seu mas. La filla del nou propietari, Antònia Plana, es casà vers el 1450 amb En Ponç Golart, quedant rebatejat el mas amb el nom de Mas Golart. (DALPIE)

El 1639 el llinatge dels Golart s'extingí i el mas quedà deshabitat; poc després la família Calders comprà tota la baronia de Pierola; en aquell moment el Castell de Pierola es devia trobar en estat ruïnós, motiu pel qual el llinatge dels Calders traslladà la seu de la baronia de Pierola al deshabitat Mas Golart. Els Calders no habitaven permanentment a Pierola, sinó que empraven el mas, i ara seu de la seva baronia, com a segona residència. Fou a partir d'aleshores quan se'l comença a esmentar com "La Torre". (DALPIE)

Finalment, el 1689, la baronia de Pierola fou comprada per un ric mercader barceloní, En Pau de Dalmases i Castells; fou així com La Torre de Pierola anà a parar a mans del llinatge Dalmases i en seu fill, En Pau Ignasi de Dalmases i Ros heretà el títol de Baró de Pierola. El vincle que En Pau Ignasi de Dalmases tingué amb Pierola com a baró del lloc es limitava bàsicament a les comptades estades que devia fer a la Torre de Pierola amb motiu de recaptar impostos i, probablement, com a lloc d'estiueig. (DALPIE)

Després d'En Pau Ignasi, els Dalmases es continuaren transmetent la baronia de Pierola generació rere generació fins els actuals propietaris, els Fontcuberta, els quals s’emparentaren amb els Dalmases el 1863, quan la Baronessa de Pierola, Na Carme de Dalmases Olivart, es casà amb En Carles Fontcuberta i Parramon. Els seus descendents, que l’habiten actualment, hi han dut a terme una profunda restauració i continua dominant des del turó la Vall de Pierola. (DALPIE)

El Palau Dalmases a Barcelona

Palau Dalmases
Palau Dalmases
(Carrer Montcada, Barcelona)

El Palau Dalmases està situat al carrer Montcada de Barcelona. És un edifici senyorial del segle XVII resultat de la reforma d'un edifici gòtic anterior, del qual en queden alguns elements com ara la capella del segle XV, amb bòveda estrellada i relleus d'àngels a l'entorn de la clau de volta en la que hi ha una epifania

La façana, per bé que senzilla, està en la línia del gòtic català; allò que el caracteritza però és el pati barroc, amb columnes salomòniques que sostenen els arcs rampants. L'escala té un fris que representa el "Rapte d'Europa i carro de Neptú".

El nom de Palau Dalmases prové d'En Pau Ignasi de Dalmases i Ros, qui com a fill d'un pròsper comerciant es casà el 1690 amb la pubilla Na Maria Marta de Vilana i de Cordelles-Giúdice; arran d'aquest matrimoni En Pau Ignasi va manar construir aquesta residència, que el 1700 esdevindria també seu de les sessions de l'Acadèmia dels Desconfiats. Al llarg del segle XX fou la seu de l'Institut d'Estudis Catalans i actualment acull tant la seu L'Òmnium Cultural com un petit local d'oci musical d'inspiració barroca.

Família

Fill d'En Pau Dalmases i Castells, i Na Caterina Ros, filla d'En Francesc Ros.

Germà d'En Josep Dalmases i Ros, canonge sagristà de la Catedral de Barcelona.

Casat amb Na Maria Marta de Vilana i de Cordelles-Giúdice, filla d'En Lluís de Vilana i Boixadors, de Na Francesca Julia de Cordelles i Júdice. Eren germans d'aquesta N'Antoni de Vilana i de Cordelles, i En Jordi de Vilana i de Cordelles.

1670, 8-setembre. Naixement

El 8-set-1670 va ser batejat a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona En Pau Ignasi de Dalmases i Ros. Probablement havia nascut a Vilallonga del Camp; era fill d'En Pau de Dalmases i Ros de Na Caterina Ros, pubilla d’un noble cavaller barceloní. (DALPIE) (DAL-19)

1674-1682. Companyia Dalmases & Ferrer

Del 1674-1682 el pare, Pau Dalmases, va tenir companyia amb En Jerònim Ferrer. (OSCDAL-233)

1670-1688. Probable educació al Col·legi de Cordelles

És molt probable que estudiés l'educació secundaria al col·legi de Cordelles, dels jesuïtes, institució reservada a la noblesa de la ciutat. (OSCDAL-234)

*Nota: Mentre fou viu el seu avi, Pau Dalmases i Solà, el seu pare Pau Dalmases i Castells signava com a Pau Dalmases menor. Un cop traspassat el seu avi, el seu pare passà a signar Pau Dalmases i Ros (cognom de la seva muller). Quan el seu fill arribà a l'edat adulta, escollí dir-se Pau Ignasi Dalmases i Ros. El fet de triar Ignasi podria ser un indici de la seva educació jesuítica, en honor d'Ignasi de Loyola.

1688, 12-abril. En Pau Ignasi es doctora en Arts i Filosofia

El 12-abr-1688 En Pau Ignasi es doctorà en Arts i Filosofia als 18 anys, preludi d'una brillant trajectòria intel·lectual allunyada del negoci familiar i que culminaria 12 anys després amb la creació de l’Acadèmia dels Desconfiats. (DALPIE) (DAL-19)

Les facultats d’Arts i Filosofia eren les continuadores de l’ensenyament medieval del trivi: lògica, retòrica i gramàtica. Els graus que es concedien a la facultat d’Arts i Filosofia eren tres: batxiller, que capacitava per a l’exercici professional, llicenciat, que era necessari per practicar l’ensenyament, i doctor, un grau honorífic però necessari per participar en el govern de la universitat [RIAL 2003 p 67-68 nota 59]; Per ser batxiller, després de dos anys d’estudis, s’ha de passar un examen davant d’un tribunal. Per ser llicenciat o mestre o doctor s’ha de preparar i defensar –amb l’ajuda d’un tutor –anomenat “padrí” en les ordinacions- un treball –anomenat “conclusions”-; si l’exposició del treball és satisfactòria l’aspirant ha de preparar dues classes que ha de dictar davant de tot el claustre, que votarà després si l’aprova, i en conseqüència li dóna el títol de doctor, o no [RIAL 2003 p 341-353].

RIAL I CARBONELL, Ramon. L’ensenyament superior a la Catalunya central entre els segles XVII i XIX: De la Universitat Literària de Vic (1599-1717) al Seminari Conciliar de Vic (1749-1868). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 2003.

1689. El pare, En Pau Dalmases, compra la Baronia de Pierola

El 1689 En Pau Dalmases comprà el terme i castell de Vilallonga, i la baronia de Pierola, a prop de Sant Martí Sesgueioles. (DALPIE) (ONODAL)

1690, 17-setembre. Matrimoni

El 17-set-1690 En Pau Ignasi Dalmases contragué matrimoni a Santa Maria del Mar de Barcelona amb Na Maria Marta de Vilana i de Cordelles-Giúdice, filla d’uns importants mercaders barcelonins procedents d’Esparreguera -En Lluís de Vilana i de Boixadors, i Na Francesca Júlia de Cordelles-. (DALPIE) (DAL-20)

1692, 25-gener. En Pau Ignasi rep el privilegi de noble

El 25-gen-1692 el rei Carles II atorgà a En Pau Ignasi el privilegi de noble al ser marit de la noble Na Maria Mart de Vilana, un privilegi que no havia pogut assolir el seu pare. (DAL-20) (ONODAL)

1692. Inici del viatge per Castella i França

Vers el 1692 En Pau Ignasi va emprendre un viatge per Castella i per França en el curs del qual visità els centres de cultura i creà amistat amb figures intel·lectuals de l'època. (DAL-20)

Durant aquest viatge establirà amistat amb personatges importants de les Corts de Madrid i de París, on gràcies a la seva educació i cultura participarà en tertúlies i controvèrsies històriques i literàries. La xarxa de relacions creades a Madrid i París tindran, en el futur, un paper essencial en la seva vida i postulats ideològics. (OSCDAL-234)

El 1693, centrat en vindicar la història de Catalunya, escriurà però no publicarà Armas del Principado de Catalunya y de sus condes quatro barras vermejas en campo de oro, las quales precedieron à las reales de Aragón. Referido y provado, en la que pretenia vindicar la catalanitat del Senyal Reial dels Quatre Pals.

El 1696 estava a la Cort de Madrid. (DAL-20)

"La casualidad de hallarme en la gran Corte de Madrid el año pasado de 1696 me franqueó la fortuna de tratar con muchos de los inumerables eruditos de que abunda aquel insigne emporio de sabiduría y como era mi propia conveniencia la que me instaba a solicitar las ocasiones de aprender, pude lograr algunas por medio de los amigos que me procuraban introducir."
Dissertacion historica por la patria de Paulo Orosio
Pau Ignasi de Dalmases i Ros, 1697

El 1698, localitzà a la biblioteca arquebisbal de Rouen la segona part de la Crònica Universal del Principat de Catalunya, de Jeroni Pujades, la qual era fins aleshores desconeguda. (OSCDAL-234)

Després del viatge inicià la creació d'una gran biblioteca procurant reunir llibres i documents que eren consultats pels intel·lectuals de Barcelona. (DAL-20)

1698. Reunions d'erudits al Palau Dalmases

A partir del 1698 es començaren a celebrar reunions d'erudits al Palau Dalmases. (ONODAL)

1700, 28-agost. Neix el seu fill, Ramon de Dalmases i de Vilana

El 28-ago-1700 nasqué el seu fill En Ramon de Dalmases i de Vilana.

1700, 3-juny. Sessió fundacional de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 3-jun-1700, En Pau Ignasi de Dalmases va ser un dels 14 fundadors de l'Acadèmia dels Desconfiats, una institució formada per aristòcrates i nobles il·lustrats amb inquietuds culturals, històriques i literàries. L'Acadèmia va organitzar diverses vetllades literàries i va ser un àmbit de trobada de diversos joves de l'aristocràcia catalana. L'Acadèmia va arribar a tenir 30 membres i s'acceptà l'ingrés de 5 castellans, essent un d'aquests Don Ignacio de Villarroel y Peláez, germà d'Antonio de Villarroel y Peláez. (IAC)

1700, 10-juny. Primera sessió de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 10-jun-1700 es celebrà la 1ª sessió (o acadèmia) de l'Acadèmia dels Desconfiats en la que es nomenaren 3 càrrecs perpetus: 1 arxiver i 2 superintendents; i 3 càrrecs que variaven mensualment: 1 president, 1 secretari, i 1 fiscal. Amb l'esclat de la "Guerra per la Successió" a Europa, i entre 1702 i 1703, es veié polaritzada entre els favorables a Felip V i els partidaris del retorn de la Casa d'Àustria. Dels 16 fundadors inicials, 4 acabaren sent filipistes, 2 més foren eclesiàstics neutrals, i els 12 restants foren declaradament partidaris de Carles d'Àustria: (IAC)

  1. En Pau Ignasi de Dalmases i Ros, fill del baró de Pierola (arxiver perpetu) (austriacista)
  2. En Joan de Pinós i de Rocabertí (superintendent perpetu) (austriacista)
  3. Don Martín Díaz de Mayorga, Capità d'Infanteria (superintendent perpetu)
  4. En Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, comte de Savallà (president mensual) (austriacista)
  5. En Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, marquès de Rubí (secretari mensual) (austriacista)
  6. En Josep d'Amat de Planella i Despalau, marquès de Castellbell (fiscal mensual) (botifler)
  7. N'Antoni de Peguera i d'Aimeric, fill del baró de Torrelles de Foix (austriacista)
  8. N'Agustí de Copons i de Copons, marquès de Moja (botifler)
  9. En Llorenç de Barutell i d'Erill, comte d'Erill
  10. En Francesc de Junyent i de Vergós, marquès de Castellmeià (botifler)
  11. En Felip de Ferran i de Sacirera (austriacista)
  12. N'Alexandre de Palau i d'Aguilar
  13. En Francesc de Josa i d'Agulló, ardiaca de S. M. del Mar i Canonge de Barcelona
  14. En Josep de Taverner i d'Ardena, canonge de Girona, Doctor en Dret Canònic i Civil (botifler)
  15. En Josep de Rius i de Flaguera, doctor en Dret, Canonge de Barcelona
  16. En Josep Clua i Granyena, doctor en Teologia i Catedràtic de Retòrica

1700, 23-juny. Segona sessió de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 23-jun-1700 es celebrà la 2ª sessió (o acadèmia) de l'Acadèmia dels Desconfiats. (IAC)

1700, 8-juliol. Tercera sessió de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 8-jul-1700 es celebrà la 3ª sessió (o acadèmia) de l'Acadèmia dels Desconfiats. (IAC)

1700, 22-juliol. Quarta sessió de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 22-jul-1700 es celebrà la 4ª sessió (o acadèmia) de l'Acadèmia dels Desconfiats. En aquesta sessió hi tingué presència el Lloctinent de Catalunya el Príncep de Darmstadt. (IAC)

1700, 30-agost. Novena sessió de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 30-ago-1700 es celebrà la 9ª sessió (o acadèmia) de l'Acadèmia dels Desconfiats. (IAC)

S'hi interpretà la música que el mestre Francesc Valls i Galan havia composat per a uns versos d'En Pau Ignasi Dalmases. (DAL-24)

1700, 21-octubre. Desena sessió de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 21-oct-1700 es celebrà la 10ª sessió (o acadèmia) de l'Acadèmia dels Desconfiats. (IAC)

1700, 1-novembre. Mor Carles II

El 1-nov-1700 mor Carles II

1701, 4-gener. Sessió de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 4-gen-1701 es celebrà sessió (o acadèmia) de l'Acadèmia dels Desconfiats. (IAC)

1701, 15-gener. Sessió necrològica de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 15-gen-1701 es celebrà una sessió (o acadèmia) necrològica amb motiu de la mort rei Carles II a l'Acadèmia dels Desconfiats. (IAC)

1701, 23-gener. El duc d'Anjou nomena Lloctinent de Catalunya des d'Irun

El 23-gen-1701, només travessar la frontera per Irun, el duc d'Anjou nomenà nou lloctinent de Catalunya en la persona de Luís Fernández de Portocarrero, 6º Conde de Palma.

1701, 3-octubre. Felip V jura les Constitucions de Catalunya

El 3-oc-1701 Felip V jurà les Constitucions de Catalunya.

1701, 12-octubre. Obertura de les Corts de Catalunya

El 12-oc-1701 s'obriren les Corts de Catalunya.

1701, 18-novembre. Sessió de l'Acadèmia dels Desconfiats dedicada a Felip V

El 18-nov-1701 es celebrà una sessió (o acadèmia) de l'Acadèmia dels Desconfiats dedicada a Felip V i la seva muller. Al Palau Dalmases hi "concurrieron los más de los Señores Grandes, Títulos, Señores de la Corte, y Real Familia de Su Majestad, con casi toda la Nobleza del País". La presidència d'aquella acadèmia fou per a José Ignacio Soís y Gante, nét del marquès de Montellano president del Consell de Castella; es secretari fou Grabiel Álvarez de Toledo y Pellicer, i el fiscal N'Agustí Copons i Copons. L'assistència de la família reial al Palau Dalmases fou l'evidència del triomf social de la família Dalmases. (OSCDAL-238)

1701. Corts de Catalunya: Pau Ignasi nomenat "Cronista de Catalunya"

El 1701, pel capítol de Cort XCI s'atorgà a En Pau Ignasi el títol de Cronista de Catalunya: (DAL-20)

"Per quant per part de don Pau Ignasi Dalmases y Ros se ha offert emplearse en lo offici de coronista del present Princiapt de Cathalunya y satisfacció per dit empelo. Perço los tres Estaments de la present Cort suplican a V. Magestat sie servit tenir a bé que dits tres Estaments anomenen en coronista del present Principat a dit don Pau Ignasi Dalmases y Ros com de present lo anomenem amb tots els honors y prerrogatives que dehuen gozar semblants coronistas sens salari, emperò, ni remuneració alguna, donant facultat als Deputats y Oydors per que, vacant lo puesto de Coronista per mort de dit don Pau Igansi Dalmases y Ros, si ocorrerà persona que demanarà dit puesto, pugan dits Diputats y Oydors, ab vot y parer de novena extreta en fort dels tres Estaments de las Bolasas de Deputats y Oydors, donar y conferir dit títol de coronista en la mateixa conformitat que la present Cort lo dóna a dit don Pau Ignasi Dalmases y Ros tantas quantas vegadas vacarà fins ala conclusió de las primeras Corts."
Capítol XCI
Corts de Catalunya, 1701-1702

1702, 14-gen. Tancament de les Corts de Catalunya

El 14-gen-1702 es tancaren les Corts de Catalunya.

1702. Publica "Dissertacion historica por la patria de Paulo Orosio" dedicat a Felip V

El 1702 publicà a la casa de l'editor barceloní Rafael Figueró l'obra "Dissertacion historica por la patria de Paulo Orosio", en la que pretén demostrar que Paulo Orosio era tarragoní. L'obra compta amb una elogiosa dedicatòria a Felip V. (OSCDAL-238)

1703, 25-març. Darrera sessió de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 25-mar-1703 es celebrà la darrera sessió de l'Acadèmia dels Desconfiats. (IAC)

1704, 27-mai ~1704, 1-jun. Complot austriacista de 1704

El 27-mai-1704 hi hagué un conjura per contribuir al Desembarcament confederat a Barcelona.

1704. Escriu "Relación breve de lo sucedido en Barcelona"

El 1704, i ja com a Cronista de Catalunya, En Pau Ignasi redactà "Relación breve de lo sucedido en Barcelona desde el 26 de mayo hasta primero de junio de 1704"; en aquesta descriu els fets del complot austriacista i remarca la fidelitat de la ciutat a Felip V. Dirigí l'obra al marquès de Ribas, Secretari del Despatx Universal -primer ministre-, perquè la trametés personalment a Felip V. Posteriorment el marquès de Ribas li comunicà la complaença de Felip V amb la lectura. (OSCDAL-239)

1704, desembre. Empresonaments ordenats pel Virrei Velasco

El des-1704 ordenà la detenció del Conseller en Cap de 1703-1704 Francesc Costa, del Conseller Cinquè 1703-1704 Mateu Hereu, i de 4 membres del Consell de Cent: Joan Baptista Reverter, Josep Minguella, Onofre Sidós, i Francesc Durán, aquests dos darrers acusats de no haver volgut revelar als jutges de la Reial Audiència el vot secret al Consell de Cent. (DAL-40)

1704, 24-desembre. El Consell de Cent resol defensar els empresonats

El 24-des-1704 el Consell de Cent resolgué defensar els empresonats. Fou nomenada una junta formada pels Consellers i 12 membres del Consell de Cent nomenats per aquest. (DAL-41)

1705, 3-gener. El Consell de Cent resol enviar una ambaixada a Felip V

El 3-gen-1705, vist la futilitat de les gestions davant del Virrei Velasco, el Consell de Cent resolgué, de comú acord amb el Braç Militar (tant el Protector Pere de Torrellas i Sentmenat com la junta de 9 persones), enviar una ambaixada davant Felip V.

[Castellví recull, erròniament, que la resolució es prengué el 20-gen-1705, quan aquesta fou la data de la sortida de Barcelona d'En Pau Ignasi de Dalmases] (NH1-494)

Segons recull Castellví, els ambaixadors portaven una llista de gravàmens, opressions, empresonaments i desterraments ordenats pel Virrei Velasco. (NH1-494)

L'escollit fou En Pau Ignasi Dalmases pel seu prestigi, i amistats a la Cort de Madrid. (DAL-41)

1705, 20-gener. En Pau Ignasi surt de Barcelona cap a la Cort de Madrid

El 20-gen-1705 En Pau Ignasi de Dalmases, acompanyat del seu cunyat En Josep Faust de Potau marquès de Vallcabra, surt de Barcelona per denunciar davant Felip V l'actitud del Virrei Velasco. (DAL-41)

1705, 5-febrer. En Pau Ignasi arriba a la Cort de Madrid

El 5-feb-1705, dijous, En Pau Ignasi de Dalmases arriba a la Cort de Madrid. La seva primera diligència fou anar a saludar a En Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada, duc de Montalto i President del Consell Suprem de la Corona d'Aragó. No el trobà al seu domicili i deixà nota de la seva visita. Seguidament anà a visitar a José de Solís y Valderrábano duc de Montellano i President del Consell de Castella. (DAL-42)

1705, 6-febrer. En Pau Ignasi és detingut

El 6-feb-1705, abans de les 8:00h del matí, es presentà al seu hostal l'agutzil major del Suprem Consell de la Corona d'Aragó, el marquès de Pesadilla, amb una ordre expedida pel duc de Montalto President del Suprem Consell de la Corona d'Aragó per a empresonar-lo a ell i el seu cunyat. El marquès de Pesadilla tingué la deferència de deixar-li triar la presó on volia ser empresonat, la de la Cort o la de la Vila. En Pau Ignasi trià la de la Vila per semblar-li "més decent". (DAL-42)

Durant el trasllat a la presó En Pau Ignasi rebé en tot moment un tracte deferencial per tractar-se de la seva persona. Foren traslladats en cotxe de cavalls i el marquès de Pesadilla li cedí el millor lloc. Així mateix tampoc li retirà l'espasa, amb la qual fins i tot se li permeté entrar dins la presó. Un cop arribats allí el marquès demanà a l'alcaid que li donés la cel·la que estigués en millors condicions, permetent-se-li també rebre totes les visites que desitgés i escriure a tothom qui li plagués. (DAL-42)

Tot i així, a cap dels dos presos se'ls informà dels càrrecs que pesaven contra ells ni el motiu de les seves detencions. (DAL-43)

1705, 6-febrer. En Pau Ignasi inicia les gestions per ser alliberat

El mateix 6-feb-1705 En Pau Ignasi inicià les gestions per ser alliberat: va escriure als Consellers de Barcelona informant-los de tot allò que li havia succeït, de la impossibilitat de dur a terme l'objectiu de la seva ambaixada en nom dels Consellers, i que els mantindria informats d'una manera o d'una altra. Tot seguit s'adreçà a qui n'havia ordenat la detenció, el duc de Montalto i President del Suprem Consell de la Corona d'Aragó. Tant ell com el seu cunyat Potau li trameteren una carta demanant-li la llibertat, remetent-ne una còpia als Consellers de Barcelona. (DAL-43)

Per a En Pau Ignasi, la causa del seu empresonament era que havia anat a la Cort de Madrid amb una missió pública sense haver-ne informat prèviament al Virrei, però el fet és que si en el fons aquesta era la realitat, En Pau Ignasi de Dalmases havia viatjat a Madrid en qualitat de particular, sense haver rebut cap credencial "oficial" dels Consellers de Barcelona, a fi de, en efecte, no haver-ne d'informar al Virrei, doncs la seva missió era la de, precisament, denunciar l'actitud del Virrei. (DAL-44)

Pau Ignasi podia rebre visites a la presó, raó per la qual instà l'ajuda del marquès de Medina-Sidonia a qui coneixia arran de la seva estada a la Cort de Madrid, així com la de Francesc Puiggener i Orís, resident a Madrid. Així mateix trameté carta al confessor personal del rei i jesuïta Guillaume Daubenton. (OSCDAL-239)

1705, 14-febrer. En Pau Ignasi continua empresonat

El 14-feb-1705 En Pau Ignasi continuava empresonat. Aquell dia escrigué una carta als Consellers de Barcelona informant-los que "menos la llibertat, tot lo demés se té, a Déu gràcies." Tot i així es mostrava inquiet pel fet de no haver pogut rebre a la presó cap carta de resposta dels Consellers de Barcelona. (DAL-45)

El fet però és que els Consellers havien enviat diverses cartes a la Cort de Madrid, i anunciaven a En Pau Ignasi de l'enviament a la reina i a diversos senyors de la Cort de molts papers i còpies de deliberacions, ambaixades, etc. També li enviaven una carta d'acompanyament del Braç Militar per al rei, i que li trametrien per estafeta una altra de la Diputació del General que encara no estava despatxada. (DAL-46)

1705, 17-març. En Pau Ignasi és desterrat a Burgos

El 17-feb-1705 En Pau Ignasi de Dalmases fou desterrat a Burgos per ordre d'En Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada, duc de Montalto i President del Consell Suprem de la Corona d'Aragó. Poc després va ser enviat a París. (NH1-494)

El seu cunyat Josep Faust de Potau fou portat a Alcalà de Henares, i des d'allí fou desterrat a Àvila i Pamplona, passant després a França. (NH1-495)

1705, 21-març. Els Consellers de Barcelona coneixen el desterrament de Dalmases

El 21-mar-1705 una carta d'En Magí Vilana Perlas adreçada als Consellers de Barcelona els informà dels rumors que hi havia a la Cort de Madrid que En Pau Ignasi de Dalmases havia estat desterrat a Burgos i En Josep Faust de Potau i son pare Cristòfor, a Àvila. (DAL-47)

1705, setembre. Els Consellers de Barcelona s'estableixen al Palau Dalmases

El set-1705, durant el setge austriacista de Barcelona, els consellers passaren a establir la magistratura al fort del Palau Dalmases. (NH1-544)

1706. El pare, Pau de Dalmases, conferencia sobre el setge borbònic de Barcelona

El 1706 el pare, En Pau de Dalmases i Castells, participà en les conferències que es tenien sobre el setge borbònic de Barcelona. (DAL-47)

1706, 5-juliol. La Cort de Madrid es trasllada a Burgos

El 5-jul-1706 la Cort de Madrid encapçalada per la reina Maria Lluïsa de Savoia arriba a Burgos. Havia abandonat Madrid el 20-jun1706 degut a la proximitat de l'exèrcit aliat procedent de Portugal.

1706. El President de Castellà ordena l'empresonament de Pau Ignasi a Burgos

El 1706 el President de Castella ordenà l'empresonament d'En Pau Ignasi Dalmases a Burgos, qui fins aleshores havia estat desterrat en aquella ciutat, tenint llibertat de moviments mentre hi restés a l'interior. (OSCDAL-240)

1706. Pau Ignasi aprofita l'estada de la reina a Burgos per sol·licitar llibertat

El 1706, aprofitant l'estada de la reina a Burgos, En Pau Ignasi li envià un memorial sol·licitant el seu alliberament. La reina li concedí i al diu següent li donà audiència, en la qual li sol·licità permís per anar a França. La reina li concedí amb el requeriment que un cop a la Cort de París es presentés davant l'ambaixador espanyol en aquella cort el duc d'Alba. (OSCDAL-240)

Els diners per sufragar el viatge foren prestats per Juan de Goyeneche Gastón, un dels banquers més importants de Felip V i, potser, l'únic disponible a Burgos per prestar-li. (OSCDAL-240)

1706, octubre -1709. Pau Ignasi de Dalmases a París (OSCDAL-240)

El 1706, en arribar a París, En Pau Ignasi es presentà davant l'ambaixador de Felip V a París el duc d'Alba, que el presentà davant Lluís XIV de França. La historiadors Amèlia Castan Ranch troba que presentar-lo davant Lluís XIV no seria a postura que un ambaixador tindria vers un desafecte.

Del 1706 al 1709 En Pau Ignasi residí a París a l'Hotel Hamburg, de la de la Boucherie.

Durant aquell període entaulà correspondència amb En Francesc Puiggener, resident a Madrid un cop les tropes austriacistes se'n retiraren i Felip V hi tornà. De la correspondència la historiadora Amèlia Castan Ranch n'extreu les següents observacions:

  • La correspondència s'establí arran del préstec de 50 dobles que En Francesc Puiggener li havia a En Dalmases, probablement durant el seu empresonament
  • En Dalmases sempre prioritzà tornar el deute a Juan de Goyeneche Gastón, de qui diu que "sino por el no podía salir de Burgos", posant en segon lloc d'urgència al seu amic Puiggener
  • Davant la insistència de Puiggener per cobrar, En Dalmases s'adreçà a N'Agustí de Copons i de Copons, acadèmic i filipista, perquè li saldés el deute amb En Puiggener
  • Havia de mantenir a París a cinc persones, amb una dotació de 50 dobles, que segons el criteri d'En Dalmases li era insuficient
  • A les cartes es lamenta per no tenir resposta de l'ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona, l'antic acadèmic desconfiat Francesc Josa, qui residia a Madrid
  • Les cartes d'En Dalmases s'enviaven a través de l'ambaixador de Felip V a París, el duc d'Alba
  • Algunes cartes com la del 24-oct-1706 estaven destinades a personatges importants de l'òrbita filipista, com el marquès de Castel-Rodrigo, amb la finalitat de que les fessin arribar a l'ardiaca Francesc Josa
  • En una carta del 10-des-1708, enviada probablement a través a través del duc d'Alba, pren un posicionament borbònic. En concret, al referir-se a la conquesta borbònica de Tortosa, ho fa des d'un punt de vista borbònic: "tuvimos la alegre notícia de la rendición de Tortosa y esperamos seguirá de muchos sucesos siempre favorable a SAR Dios lo haga y que de una vez acabemos de ver nuestro País quieto; este suceso nos consoló del de Flandes [batalla d'Oudenarde], pues aunque no fue tan adverso como le pintan los enemigos [austriacistes], no fue nada favorable; ellos igualan al de Ostet, pero es disparate pues sabemos que el campo quedó para nosotros [borbònics]"

1707, 28-juliol. El pare, Pau de Dalmases, comissionat a recollir moneda curta

El 1707 Carles III comissionà al pare, En Pau de Dalmases i Castells, per a recollir i rebre moneda curta. (DAL-47) (NH2-431)

1708, gener. Reunió dels Mercaders per evitar la fam

El gen-1708 els mercaders Pau Dalmases, Amador Dalmau, Pere Dalmau, Josep Duran i d'altres, es reuniren a fi d'evitar la fam general a Catalunya. (NH2-482-483)

El 1708 Pau Dalmases, Joan Llinàs, Josep Duran i Jeroni Sadurdí van obtenir el contracte per comprar 20.000 quarteres de blat per a l'exèrcit portuguès. I al 1709, Pau Dalmases realitzà una important compra de blat procedent de l'illa de Sardenya. (OSCDAL-242)

1709, abril. En Pau Ignasi té notícia d'un possible canvi de presoners

El abr-1709 En Pau Ignasi tingué notícia que el duc d'Orleans i el mariscal Starhemberg havien arribat a un acord per bescanviar els germans borbònics Antonio i Baltasar de Huerta de Aragón, presos al camp austriacista, a canvi d'En Josep Faust de Potau -reclòs a Pamplona- i En Pau Ignasi de Dalmases -a París-, si En Dalmases acceptava el tracte. (OSCDAL-242)

1709, 9-maig. En Pau Ignasi surt de París

En Pau Ignasi de Dalmases acceptà el bescanvi de presoners; abans de marxar s'acomiadà del duc d'Alba. (OSCDAL-242)

El 9-mai-1709 En Pau Ignasi sortí de París havent parlat amb el duc d'Orleans i havent obtingut passaport de Lluís XIV de França. (AMBDAL-583)

[Castellví consigna erròniament el 22-gen-1709] (NH1-495) (DAL-47)

Durant aquest període restà sota la obediència de Carles III, però segons explica en una carta de 1715 al marquès de Castel-Rodrigo: "llegado a Barcelona, hize cuanto de mi, mandó por el Príncipe que la dominaba, sin solicitar nunca orden, ni comisión, y que asistí a juntas, conferencias, y consejos que entonces tenían aquellos Comunes cuando fui convidado, pero en mis palabra procuré siempre observar el modo y respeto que debía, y no se hallará papel ni carta adonde haya nombrado al Rey nuestro, Sr. duque de Anjou". (OSCDAL-242)

Així mateix afirmà que procurà "siempre hacer todo el bien posible, no solo a aquellos que consideraban, o aficionados o parciales a su Magestad [Felip V], sino a los prisioneros españoles y franceses". Entre aquests cal comptar Martín Díaz de Mayorga, capità de les Reial Guàrdies Espanyoles i acadèmic desconfiat, que estava empresonat després de la batalla de Saragossa (1710), i el cavaller San Martín, fill del vescomte de San Martín -gobernador de Pau-, que estava empresonat a Cardona, (OSCDAL-242)

Durant el període 1709-1713 continuà la seva tasca de Cronista de Catalunya, doncs el 1709 la ciutat li concedí 2.000 dobles pels seus treballs en l'obra "Història de Catalunya". (OSCDAL-242)

1710. En Pau Ignasi nomenat marquès de Vilallonga

El 1710 Carles III el nomenà marquès de Vilallonga. (OSCDAL-242)

[Castellví recull la data del 1709] (NH1-495)

1710, 22-mai. Animar els pobles de Ponent

El 22-mai-1710 En Pau Ignasi de Dalmases fou un dels comissionats amb autoritzades credencials del rei Carles III per tal d'animar els pobles de Ponent fi de preparar la campanya militar de 1710. (DAL-47) (NH3-140)

1710, desembre. Comissionat per animar els pobles i capitanejar milícies

El des-1710 fou un dels que la reina Isabel, davant les notícies que s'estava concentrant un exèrcit francès al Rosselló amb l'objectiu d'assetjar Girona, comissionà per tal per capitanejar les milícies i a animar els pobles de la Segarra i Ponent. (NH3-151)

1711. Forma part de la comissió del Consell de Cent sobre l'afer Grases

El 1711 formà part de la comissió creada pel Consell de Cent de Barcelona per discutir sobre l'afer de Francesc Grases i Gralla, i el seu "Epítome". En dita comissió defensà el constitucionalisme enfront de la deriva absolutista de Grases. (OSCDAL-242)

1711. Destinat per Carles III a convocar els sometents a la frontera

El 1711 el rei Carles III el destinà a convocar els sometents a les parts d'Igualada, Manresa, Seu d'Urgell i montanyes de Tremp i Berga. (NH3-308)

1711, 23-desembre. Des de Solsona, informa a Barcelona del setge de Cardona

El 23-des-1711, a Solsona estant, informà a Barcelona del fets del Setge borbònic de Cardona i de la seva participació en la defensa aixecant sometents i milícies. (NH3-255) (NH3-351)

1712, setembre. En Pau Ignasi comissionat a parlamentar amb ministres de la reina

El 1712 els Consellers de Barcelona comissionaren a En Pau Ignasi de Dalmases, En Francesc Despujol i de Moncorb. i En Josep de Sabastida, per parlamentar amb tres ministres de la reina Isabel Cristina i el secretari del Despatx Universal En Ramon de Vilana Perlas sobre l'armistici firmat entre Anglaterra i França, i la possible abandó dels anglesos. (DAL-47) (NH3-497) (NH3-460)

1712. Matrimoni de la filla d'En Pau Ignasi

El 1712 es casà Na Catalania de Dalmases i Vilana, amb En Josep Josa i Agulló, tercer i hereu dels Josa, perquè el seu germà gran, Joan Josa i Agulló -coronel filipista- havia mort el 1710 al setge de Briuhega. La família Josa estigué dividia. En Josep Josa i Agulló residia a Girona el 1714, ciutat sota obediència borbònica, i mantenia correspondència amb En Dalmases -el sogre- sobre les novetats de Perpinyà. (OSCDAL-241)

1713, principis. Llupià i Grimau persuadeixen a la submissió a Felip V

A principis-1713 la Cort de Madrid, a través d'En Carles Llupià i d'En Francesc Grimau, començaren a temptar als principals membres de la noblesa catalana per afavorir la submissió a Felip V donat l'abandonament dels aliats. (NH3-551)

Així mateix temptaren als homes de negocis, com En Pau de Dalmases, N'Amador Dalmau, i En Pau Fontaner. (NH3-551)

1713, 14-15-març. En Pau Ignasi i En Felip Ferran comissionats ambaixadors

El 14-15-mar-1713 els diputats entregaren credencials i instruccions als ambaixadors catalans comissionats pels Tres Comuns -Diputació, Consell de Cent i Braç Militar- reclamant protecció, empara i ajut a Anglaterra i Holanda. En Pau Ignasi de Dalmases com a ambaixador a la Cort de Londres, i En Felip Ferran a Holanda. (DAL-48) (NH3-533) (NH3-752) (NH3-753)

Ja anteriorment, el 1712, el Consell de Cent havia resol enviat un ambaixador a Viena. L'escollit havia estat En Pau Ignasi de Dalmases, però aquest ho refusà. (OSCDAL-243)

1713, 23-març. En Pau Ignasi i En Felip Ferran surten de Barcelona

[Castellví també recull la data de 13-mar-1713 donada per Francesc Llevant] (NH4-529)

El 23-mar-1713 sortiren de Barcelona En Pau Ignasi de Dalmases i En Felip Ferran. (NH3-533)

En substitució d'En Felip de Ferran i d'En Pau Ignasi Dalmases a la comissió de 18 persones, 6 per cadascun dels Tres Comuns, a fi de conferenciar sobre la comunicació del Comte Stampa, entraren En Salvador Tamarit i de Vilanova i En Josep Ribera i de Claramunt. (NH3-543)

En substitució d'En Pau Ignasi Dalmases com a capità de la 5a companyia del III batalló de la Coronela de Barcelona entrà En Francesc de Bassols i Rafart. (NH4-233)

1713, 26-març. En Pau Ignasi i En Felip Ferran enllacen amb la flota a Niça

El 26-mar-1713 els embarcats En Felip de Ferran i En Pau Ignasi Dalmases enllaçaren amb la flota a les costes de Niça. (NH4-529)

1713, 28-març. En Pau Ignasi i En Felip Ferran saluden la reina

El 28-mar-1713 els ambaixadors Felip de Ferran i Pau Ignasi de Dalmases besaren la mà de l'emperadriu al temps que sortien del moll de Gènova. El 31-mar-1713 se n'acomiadaren, i l'emperadriu sortí del balcó de popa. (NH4-530)

1713, 9-abril. En Pau Ignasi i En Felip Ferran arriben a Milà

El 9-abr-1713 arribaren a Milà els ambaixadors Felip de Ferran i Pau Ignasi de Dalmases, on arribaren amb tres calesses de posta. Allí es retrobaren amb l'emperadriu, que havia desembarcat anteriorment el 3-abr-1705. (NH4-530)

1713, 14-abril. En Pau Ignasi i En Felip Ferran reben cartes de recomanació

El 14-abr-1713 després d'acomiadar-se novament de l'emperadriu, els ambaixadors Felip de Ferran i Pau Ignasi de Dalmases reberen cartes de recomanació. (NH4-530)

1713, 19-abril. En Pau Ignasi i En Felip Ferran surten de Milà

El 19-abr-1713 els ambaixadors Felip de Ferran i Pau Ignasi de Dalmases sortiren de Milà en direcció a Holanda. (NH4-530)

1713, 24-abril. En Pau Ignasi i En Felip Ferran arriben a Coira

El 24-abr-1713 els ambaixadors Felip de Ferran i Pau Ignasi de Dalmases arribaren a la ciutat de Coira, on tingueren notícia del Tractat d'Evacuació de Catalunya firmat a Utrecht. (NH4-530)

1713, 3-maig. En Pau Ignasi i En Felip Ferran arriben a Heidelberg

El 3-mai-1713 els ambaixadors Felip de Ferran i Pau Ignasi de Dalmases arribaren a la ciutat de Heidelberg, al Palatinat. (NH4-530)

El 6-mai-1713 estan a Frankfurt. (AMBDAL-228)

1713, 14-maig. En Pau Ignasi i En Felip Ferran arriben a Utrecht

El 14-mai-1713 En Pau Ignasi de Dalmases i En Felip Ferran arribaren a Utrecht. (NH3-533)

El mateix 14-mai-1713 parlaren amb l'arquebisbe de Bristol i el comte Strafford, plenipotenciaris anglesos, i amb l'enviat de l'emperador el baró Kircker. (NH4-530)

1713, 18-maig. En Pau Ignasi a Rotterdam

El 18-mai-1713 En Pau Ignasi de Dalmases arribà a Rotterdam. (AMBDAL-230)

1713, 19-maig. En Pau Ignasi s'embarca cap a Londres

El 19-mai-1713 En Pau Ignasi de Dalmases s'embarcà cap a Londres. (NH4-530)

1713, 25-maig. En Pau Ignasi arriba a Londres

El 25-mai-1713 En Pau Ignasi de Dalmases arribà a Londres. (AMBDAL-197)

Havia de substituir al marquès de Montnegre, qui havia de tornar a Viena. En arribà es trobà que Gran Bretanya ja havia signat, i publicat, la Pau amb França; a més, ja s'havien convingut els capítols de Pau amb Felip V, fent especial menció del capítol 9è (signat el 14-mar-1713 a Utrecht) que fa referència a que catalans i mallorquins poguessin continuar gaudint dels seus Privilegis. Abans de marxar, el marquès de Montnegre presentà a En Dalmases els ministres anglesos. En Dalmases i En Montnegre planificaren com presentar la representació davant la reina Anna, i optaren per mantenir-la en secret -inclús a Stanhope que s'havia ofert a fer d'intèrpret-, i fer-la llarga i expressant tots els riscos i perills que es corrien, així com les promeses i seguretats que Anglaterra havia ofert a Catalunya. (DAL-48) (NH3-532)

Habitualment les cartes que En Pau Ignasi de Dalmases adreçava als Tres Comuns eren enviades des de Londres a Gènova, on les rebia Miquel Montserrat; aquest últim les feia arribar a Barcelona. (OSCDAL-244)

26-mai-1713. Informa per carta als Tres Comuns. (AMBDAL-233)

28-mai-1713. Escriu a Peterborough. (AMBDAL-197-211)

31-mai-1713. Va a casa de Darmouth, secretari d'Estat pels afers d'Espanya, però no el troba.

1-jun-1713. Troba a Peterborough a casa de Mitford Crowe. Peterborough promet que es conservaran els privilegis i llibertats, i Dalmases li demana audiència amb la reina. Peterborough li respon que serà difícil.

2-jun-1713. Peterborough va a casa d'En Dalmases, on aquest li entrega les cartes dels Tres Comuns i d'altres credencials; Peterborough torna a fer promeses vagues. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-239)

5-jun-1713. Va a casa d'Stanhope, a qui entrega cartes dels Tres Comuns. Stanhope li respon que no ha de tenir cap esperança, que els capítols de pau amb Espanya ja estaven firmats i presentats als parlament, encara que no s'haguessin publicat. Li assevera que esta perdent el temps i que totes les seves gestions a Anglaterra seran inútils.

6-jun-1713. Va a casa del president del consell d'estat duc de Buckengam, qui li ofereix bones paraules i desitjos sobre Catalunya, però li reconeix que ja està tot firmat i decidit amb Felip V.

7-jun-1713. Va a casa del duc d'Argyll; no el troba però el localitza en un altre domicili; li entrega copies de les cartes dels Tres Comuns, que rep a bones paraules i desitjos; li assevera que la reina ha fet tot el possible per Catalunya, li dóna bones i amables paraules, i li promet que farà tot allò que estigui en les seves mans abans d'acompanyar-lo a la porta.

8-jun-1713. Torna a casa d'Stanhope i es reuneix amb ell per intentar trobar una manera de tenir audiència amb al reina.

9-jun-1713. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-244)

16-jun-1713. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-248)

19-jun-1713. Va a casa de Peterborough i li diuen que no hi és. Va al parlament i no el troba; torna a casa i li escriu una nota suplicant-li poder trobar-lo.

21-jun-1713. Va a casa de Peterborough i li tornen a dir que no hi és.

22-jun-1713. Va a casa de Peterborough i de Crowe, i no troba a cap dels dos.

23-jun-1713. Crowe va a trobar-se amb En Dalmases, per dir-li que se'n va de vacances al camp. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-250)

23-jun-1713. Escriu carta informant al Conseller en Cap Manuel Flix. (AMBDAL-251)

24-jun-1713. Busca a Peterborouh per casa seva i al parlament, però no el troba. Deixa nota.

25-jun-1713. Espera resposta de Peterborough però no li arriba.

26-jun-1713. Espera alguna resposta de Peterborough, sense novetats.

27-jun-1713. Cansat d'esperar una resposta, envia a Manuel d'Elvira a buscar-lo a casa seva o al parlament. Li diuen que està de vacances al camp.

28-jun-1713. Va a la casa de camp de Peterborough. Aquest el rep i li informa que a la tarda l'acompanyarà per tenir audiència amb la reina Anna. Durant aquesta li entregà la representació que havia preparat exposant l'estat de Catalunya. La reina respongué que havia fet tot allò possible per Catalunya. (AMBDAL-410)

[Castellví consigna, erròniament, però diverses vegades en la seva obra, que l'audiència tingué lloc el 22-jul-1713; així mateix reprodueix una carta de Dalmases als Diputats, datada a Londres el 31-jul-1713, en la qual s'esmenta que l'audiència tingué lloc el 20-jul-1713; la reproducció de la carta del 31-jul-1713 de Dalmases enviada als Diputats que transcriu Castellví no s'ha pogut contrastar en la compil·lació de cartes de la seva ambaixada publicada per la Generalitat l'any 2008, a l'ensems que la data de l'audiència allí esmentada, 20-jul-1713, també és errònia] (NH3-740) (NH3-751) (NH3-532)

30-jun-1713. Escriu carta informant als diputats de la Generalitat. (AMBDAL-255)

30-jun-1713. Escriu carta informant al Conseller en Cap Manuel Flix. (AMBDAL-257)

30-jun-1713. A la nit, el cavaller Blackuell li fa arribar una còpia del text en anglès de l'article 13 del tractat d'Utrecht, encara no fet public, entre Bolingbroke per Anglaterra i el marquès de Monteleón per Felip V. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-254)

1-jul-1713. Porta la còpia perquè li tradueixin l'article 13 de l'anglès al castellà. Queda alarmat

3-jul-1713. Recrimina a Peterborough que aquest li havia promès que en tractat es mantindrien les Llibertats i Privilegis de Catalunya, i que en realitat no havia estat així. Li demanà que li tornés a donar audiència amb la reina per tal de parlar-li d'aquest article. Peterborough respon amb incredulitat pel contingut final de l'article 13. (AMBDAL-208)

4-jul-1713. Va a casa d'Stanhope i li exposa l'article 13. Stanhope li diu segueixi allò que li aconselli Peterborough, i que així almenys complirà amb la seva obligació, però li admet que no hi ha res a fer.

7-jul-1713. Un cavaller anglès acabat d'arribar de Barcelona li fa arribar cartes, una de la Generalitat del 18-jun-1713, i una altra del Braç Militar del 17-jun-1713. Troba a Peterborough i li reclama faci servir la seva autoritat i diligència, i aquest li respon farà tot el possible.

7-jul-1713. Escriu carta informant als Tres Comuns de l'article 13. (AMBDAL-267)

7-jul-1713. Escriu carta informant al Conseller en Cap Manuel Flix. (AMBDAL-270)

1713, jul. El pare, Pau de Dalmases, partidari de la submissió a Felip V

El jul-1713, En Pau de Dalmases, com a partidari de la submissió a Felip V, abandonà Barcelona i es retirà a Cabrera. (NH3-707)

Pràcticament tots els familiars d'En Dalmases abandonaren Barcelona, raó per la qual foren desinsaculats. (OSCDAL-244)

14-jul-1713. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-272)

21-jul-1713. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-274)

28-jul-1713. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-276)

4-ago-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-277)

El 4-ago-1713 el marquès de Montnegre s'embarcà en direcció a Holanda. (NH3-532)

11-ago-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-279)

18-ago-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-282)

25-ago-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-284)

1713, 1-setembre. Pòpuli informa Grimaldo sobre En Pau Ignasi de Dalmases

El 1-set-1713 el duc de Pòpuli informava al secretari d'Estat de Felip V José de Grimaldo sobre les activitats d'En Pau Ignasi de Dalmases a Londres. (OSCDAL-244)

1-set-1713. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-287)

15-set-1713. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-294)

22-set-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-297)

29-set-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-300)

6-oct-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-303)

13-oct-1713. Escriu carta informant als Tres Comuns i sol·licitant confirmació sobre la seva intenció d'acompanyar Peterborough a París. (AMBDAL-315)

El sistema per enviar les cartes, tant als Comuns com a particulars, fou el d'enviar-les a Miquel Montserrat a Gènova, per que les reenviés a Barcelona. Pel què fa a les cartes particulars, En Dalmases li indicà a En Montserrat que si no li era possible enviar-les a Barcelona al nom de "Dalmases, Catà & Piria" , la companyia comercial del seu pare, els canviés l'adreça i les fes enviar a Mataró, a nom de Joan Boter.

Joan Boter era un filipista de Mataró que havia estat desinsaculat pels austriacistes. Un cop Mataró sota obediència borbònica, fou nomenat regidor interí de l'ajuntament de Mataró. L' historiadora Amèlia Castan Ranch assenyala aquest fet com una evidència de les bones relacions del pare, En Pau de Dalmases, amb les autoritats borbòniques, així com la coneixença per part d'En Pau Ignasi, d'aquestes relacions. (OSCDAL-244)

20-oct-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona sobre anar a París. (AMBDAL-321)

27-oct-1713. Escriu carta informant als Tres Comuns i sol·licitant novament confirmació sobre la seva intenció d'acompanyar Peterborough a París. (AMBDAL-323)

En Pau Ignasi li detallà per carta a Miquel Montserrat que no tenia notícia ni resposta dels Tres Comuns des del 31-ago-1713. Per aquesta raó li manava enviar una home de confiança a Barcelona en una faluca, per tal d'assegurar-se que les seves cartes arribaven als Tres Comuns residents a Barcelona. (OSCDAL-245)

30-oct-1713 redactà una nova carta adreçada als Consellers de Barcelona on s'anotà el següent: "Al marqués de Vilallonga [Pau Dalmases, pare]; diciéndole, que pareciendo que por el camino de Francia llegarça mças prestp a Barcelona la carta inclusa para aquella Ciudad, que la que el dia 13 [-cot-1713] se le envió por la vía de Italia [Gènova], se le duplicaba y remitía cerrada en falso para que viera su contenido, y se le pedía, y encargaba por lo que podía importar la brevedad del arribo de tal noticia a ello, lo hiciera obtener luego de qualquier manera a aquel Consistorio, pues se creía era aquel medio que se le ofrecía el único de poder avisar". Aquesta carta fou enviada excepcionalment via Girona, i no per Gènova, adreçada als germans Esteve i Tomàs Andreu, residents a aquella ciutat sota obediència borbònica. La carta arribà finalment al seu pare, En Pau Dalmases, a Mataró, qui l'entregà a En Josep Josa i Agulló, filipista i casat amb la filla d'En Pau Ignasi, que finalment l'entregà al duc de Pòpoli i no als consellers de Barcelona. (OSCDAL-245)

L'historiador Sanpere i Miquel assenyalà l'entrega de la carta al duc de Populi i no als Consellers com una traïció del pare envers el fill; però la historiadora Amèlia Castan Ranch considera que no fou una traïció sinó que era un acte intencional d'En Pau Ignasi. Aquesta carta es troba AHN amb lacre intacte i té data del 30-oct-1713; el contingut d'aquesta resumeix les gestions fets fetes per En Pau Ignasi davant la reina Anna d'Anglaterra, i tramet una nota traduïda de l'anglès que el general Peterborough enviava a Mitford Crowe, mitjançant la qual afirmava que faria gestions a París a favor de les reivindicacions catalanes. La historiadora assenyala que resulta poc comprensible com un correu confidencial adreçat als Consellers de Barcelona fos enviat primer a Mataró, territori filipista; també resulta estrany que s'utilitzés el correu ordinari de França, i que la carta es trametés conscientment amb lacre fals, per facilitar-ne la lectura a terceres persones abans d'arribar als destinataris. Tot això indicaria que En Pau Ignasi tenia interès a que el contingut de la seva carta enviada als Consellers, fos descobert i conegut pels filipistes abans d'arribar als Consellers. D'aquesta manera, considera la historiadora, podria assegurar la posició de la seva família refugiada en camp borbònic manifestant una actitud col·laboracionista, i així mateix informava als Consellers de Barcelona sobre unes preteses gestions de Peterborough a París en favor de les reivindicacions catalanes. (OSCDAL-244)

31-oct-1713 envià una nova carta a Gènova, aquest cop a Francesc Domènec Bonicello, corresponsal de "Dalmases, Catà & Piria" a Gènova, per tal que la reenviés en nom de la companyia a Barcelona, però que si no li era possible, els canviés l'adreça i les fes enviar a Mataró, a nom del filipista Joan Boter. (OSCDAL-245)

10-nov-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-333)

1713, 17-novembre. Pau Ignasi abandona Londres i va a La Haia

El 17-nov-1713 En Pau Ignasi de Dalmases abandonà Londres. (AMBDAL-336)

1713, 23-novembre. Pau Ignasi arriba a La Haia

23-nov-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-337)

30-nov-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-339)

El 5-des-1713 escriu des de La Haia a Emmanuel Bentivaglio, corresponsal de "Dalmases, Catà & Piria" a Amsterdam, sol·licitant-li envii les cartes a algú que conegui de Lyon, on després les puguin enviar via Perpinyà fins a Girona, des d'on els germans Andreu les podrien fer arribar als seus destinataris. (OSCDAL-245)

8-des-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-347)

22-des-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-367)

[Castellví transcriu una carta d'En Dalmases als Diputats datada el 22-des-1713 a Londres, per bé que en esmentar-la en el cos de l'obra Castellví la data el 30-des-1713; en la carta Dalmases informa els Diputats sobre allò tractat amb Bolingbroke i l'infructuós de les negociacions; el fet però és que des del 17-nov-1713 Dalmases ja no es trobava a Londres, raó per la qual la carta transcrita per Castellví està mal datada, no podent ser ni del 22-des-1713, ni del 30-des-1713). (NH3-526) (NH3-725)

26-des-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-368)

29-des-1713. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. Respon a la carta enviada el 20-nov-1713 en la que es lamenten que aquests no tenien notícia seva des del 18-ago-1713. (AMBDAL-373)

29-des-1713. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-375)

5-gen-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona, notificant haver rebut les cartes del 27-set-1713, 9-oct-1713, 21-oct-1713, i 3-nov-1713. (AMBDAL-375)

12-gen-1714. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-386)

19-gen-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-389)

1714, 22-gener. Pau Ignasi té constància dels nous Consellers de Barcelona

El 22-gen-1714, i a través d'un paisà que havia rebut la Gazeta de Barcelona nº16, En Pau Ignasi de Dalmases conegué els nous Consellers de Barcelona. (AMBDAL-390)

26-gen-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-392)

2-feb-1714. Escriu una extensa carta i memorial informant de tot allò executat a Londres als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-396)

2-feb-1714. Escriu carta informant als altres Dos Comuns. (AMBDAL-400)

2-feb-1714. Escriu carta personal al Conseller en Cap Rafael Casanova. (AMBDAL-401)

9-feb-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-421)

23-feb-1714. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-435)

1714, 1-març. En Pau Ignasi està a Amsterdam

El 1-mar-1714 En Pau Ignasi està a Amsterdam.

1714, 6-març. En Pau Ignasi està a Utrecht

El 6-mar-1714 En Pau Ignasi està a Utrecht.

1714, 12-març. En Pau Ignasi està a Dusseldorf

El 12-mar-1714 En Pau Ignasi està a Dusseldorf.

1714, 18-març. En Pau Ignasi està a Frankfurt

El 18-mar-1714 En Pau Ignasi està a Frankfurt.

19-mar-1714. Escriu carta informant als Tres Comuns, anant cap a Milà segons se li ordenà en carta del 24-des-1714; anuncia que el tractat de Radstatt s'ha firmat el 6-mar-1714. (AMBDAL-446)

27-mar-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona que a Radstatt no s'ha tractat el Cas dels Catalans. (AMBDAL-456)

3-abr-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona que a Radstatt no s'ha tractat el Cas dels Catalans. (AMBDAL-460)

1714, 11-abril. En Pau Ignasi està a Dusseldorf

El 11-abr-1714 En Pau Ignasi està a Dusseldorf.

1714, 14-abril. En Pau Ignasi està a Amsterdam

El 14-abr-1714 En Pau Ignasi està a Amsterdam.

1714, 17-abril. En Pau Ignasi està a La Haia

El 17-abr-1714 En Pau Ignasi està a La Haia

21-abr-1714. Escriu carta informant als Tres Comuns. (AMBDAL-465)

1714, 27-abril. En Pau Ignasi està a Amsterdam

El 27-abr-1714 En Pau Ignasi està a Amsterdam.

27-abr-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-469)

4-mai-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-474)

1714, 10-maig. En Pau Ignasi està a La Haia

El 10-mai-1714 En Pau Ignasi està a La Haia

10-mai-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-477)

1714, 16-maig. En Pau Ignasi està a Londres

El 16-mai-1714 En Pau Ignasi està a Londres

22-mai-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-484)

25-mai-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-487)

1-jun-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-492)

8-jun-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona, i prenent constància de les ordres de posar fi a la seva comissió per infructuosa. (AMBDAL-497)

15-jun-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-509)

22-jun-1714. Escriu carta informant Tres Comuns. (AMBDAL-511)

29-jun-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-509)

13-jul-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-523)

20-jul-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-528)

3-ago-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-530)

1714, 12-agost [1 d'agost]. Mor la reina d'Anglaterra

El 12-ago-1714 [1 d'agost en calendari julià anglès] morí la reina Anna d'Anglaterra.

[Castellví consigna erròniament el 10-ago-1714] (NH4-138)

El 12-ago-1714 En Pau Ignasi entregà una representació als ministres de la Regència sol·licitant-los l'alliberament de Barcelona. (NH4-138)

El 12-ago-1714 el secretari de la Regència Addison entregà a En Pau Ignasi de Dalmases un extracte de la carta que li havia tramés Bolingbroke. (NH4-138)

12-ago-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona de la mort de la reina Anna d'Anglaterra. (AMBDAL-535)

14-ago-1714. Escriu carta informant Tres Comuns. (AMBDAL-540)

21-ago-1714. Escriu carta informant a En Felip Ferran de les converses amb el secretari de la Regència Addison. (NH4-139)

24-ago-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-553)

31-ago-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-558)

1714, 31-agost. Bolingbroke cessat com a secretari d'Estat d'Anglaterra

El 31-ago-1714 el secretari d'Estat Bolingbroke fou cessat. (NH4-139)

[Castellví recull la data del 15-ago-1714]

1714, 1-septembre. Townshend nomenat secretari d'Estat d'Anglaterra

El 1-set-1714 el comte Carles de Townshend fou nomenat per Jordi I de la Gran Bretanya com a nou secretari d'Estat.

1714, 6-setembre. Presenta nova memòria a la Regència

El 6-set-1714, havent ja estat nomenat nou secretari d'estat el comte Townshend, En Pau Ignasi de Dalmases tornà amb nous clamors i instàncies a presentar una memòria a la Regència, qui li donà favorable resposta. (NH4-139)

7-set-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-563)

14-set-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-567)

21-set-1714. Escriu carta informant als Consellers de Barcelona. (AMBDAL-569)

1714, 28-setembre. Té confirmació de la caiguda de Barcelona

El 28-set-1714 En Pau Ignasi tingué noticia de caiguda de Barcelona. (AMBDAL-572)

1714, 22-octubre. En Pau Ignasi envia carta a la seva família

El 22-oct-1714 En Pau Ignasi envià una llarga carta als seus familiars. (AMBDAL-575)

1714, 23-octubre. En Pau Ignasi envia carta a Viena informant de la seva situació

El 23-oct-1714 En Pau Ignasi notificà a Viena quina era la seva situació personal, política i econòmica a Londres. (AMBDAL-575)

1714, 28-desembre. En Pau Ignasi torna a escriure a Viena

El 28-des-1714 tornà a escriure al marquès de Rialp. (AMBDAL-578)

1715, 4-feb. Inicia peticions per obtenir el perdó de Felip V

El 4-feb-1715 escrigué carta a casa seva informant s'havia reunit amb l'enviat francès a Londres, Mr. Iberville, expressant-li el seu desig d'anar a París. Aquestes intencions també foren comunicades a l'enviat espanyol marquès de Monteleón.

Així mateix es comunicà amb d'altres filipistes amb qui havia tingut tracte o amistat en el passat com el duc d'Alba, el comte d'Altamira, el duc de Montellano, el comte de Saldaña, els marquesos de Pons, el marquès d'Almonacid, i Francesc Portell, membre del Consell de Castella des del 1707, o Félix Conejo. (OSCDAL-244)

1715, 14-febrer. En Pau Ignasi escriu a José de Grimaldo, ministre de Felip V

El 14-feb-1715 escrigué des de Londres un llarg memorial a José de Grimaldo. (AMBDAL-580)

1715, 1-març. Encara a Londres

El 1-mar-1715 En Pau Ignasi de Dalmases encara era a Londres. (AMBDAL-587)

1715. En Pau Ignasi deixa Londres i va La Haia

El 1715 En Pau Ignasi marxà de Londres per dirigir-se a La Haia, on es trobà amb En Felip Ferran de Sacirera i li entregà la seva documentació. (DAL-52)

Donat que no anà cap a Viena, els deutes contraguts durant la seva ambaixada a Londres foren pagats per la seva família. (NH4-476)

1715. En Pau Ignasi va a París

El 1715 En Pau Ignasi anà a París. (DAL-52)

1715. En Pau Ignasi ofereix submissió a Felip V

El 1715 En Pau Ignasi de Dalmases, des de París estant, escrigué novament a Felip V oferint-li submissió. Poc després Felip V ordenà al Capità General de Catalunya el marquès de Castel-Rodrigo, que se li concedís passaport per a tronar a Catalunya. (DAL-52)

1715. En Pau Ignasi retorna a Barcelona

El 1715 En Pau Ignasi retornà a Barcelona. (DAL-53)

En retornar li fou cremat el títol de marquès de Vilallonga, concedit per Carles III. (OSCDAL-245)

1715. José Patiño instal·lat al Palau Dalmases

El 1715, en virtut dels allotjament, l'intendent de l'exèrcit borbònic José Patiño fou allotjat al Palau Dalmases. (OSCDAL-245)

1716. En Pau Ignasi resident a Barcelona

El 1716, segons el Tomo I de los barrios 1º, 2º, 3º y 4º, del Cadastre, conservat a l'AHCB, en el seu foli 249v. al carrer Montcada al Palau Dalmases i residien En Pau de Dalmases, el seu fill Pau Ignasi i la seva muller, 2 fills d'aquests majors d'edat i 3 menors, el germà d'En Pau Ignasi anomenat Josep que era canonge i sagristà de la Catedral, 3 clergues, 4 criats i 6 criades. (DAL-53)

1718, 10-juny. Mort

El 10-jun-1718 En Pau Ignasi de Dalmases i Ros morí a Barcelona als 48 anys. (DAL-53)

1722. Mor el pare, En Pau de Dalmases i Castells

El 1722 morí el pare, En Pau de Dalmases i Castells.

1725. El fill, Ramon de Dalmases i Vilana, recupera el títol de marquès de Vilallonga

El 1725, després del Tractat de Viena, el fill En Ramon de Dalmases, recuperà el títol de marquès de Vilallonga. (OSCDAL-246)

1729. Es funda l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona

El 1729 es fundà l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, en la qual participà el seu fill En Ramon Dalmases i Vilana. Entre els nous acadèmics hi figurava N'Antoni Ametller i Muntaner, fill d'En Francesc Ametller i Perer. (OSCDAL-246)

Família i descendents

El seus fills foren:

  • En Ramon de Dalmases i de Vilana, mort el 1740.
  • Maria Marta de Dalmases i de Vilana
  • Catalina de Dalmases i de Vilana, casada el 1712 amb En Josep Josa i Agulló

En Ramon de Dalmases i de Vilana es casà el 1732 amb Na Maria Terré i de Peguera. Foren pares de:

  • Ramon de Dalmases i Terré

Ramon de Dalmases i Terré es casà amb Na Maria Sans de Sala, filla d'En Ramon Sans de Mont-rodon, i de Na Maria Francisca Sala i Sasala, de l'actual Arenys de Munt i neta del general Francesc Sans Miquel i de Mont-rodon. Foren pares de:

  • Marià Joaquim de Dalmases i Sans

Marià Joaquim de Dalmases i Sans casat amb Teresa de Gomar i de Gomar. Pares de:

  • Josep Maria de Dalmases i de Gomar
  • Faust de Dalmases i Gomar

En Josep Maria de Dalmases i de Gomar es casà amb Na Josep d'Olivar i de Solans. Pares de:

  • Francesc Xavier de Dalmases i Olivart
  • Ramon de Dalmases i Olivart
  • Joaquim de Dalmases i Olivart

En Francesc Xavier de Dalmases i Olivart es casà amb Na Maria Dolors d'Olivart i Pinzano. Foren pares de:

  • Maria de les Mercedes de Dalmases y Olivart (nascuda el 1847)
  • Carmen de Dalmases y Olivart (restituïda com a marquesa de Vilallonga el 1916)
  • Dolores de Dalmases y Olivart
  • Pilar de Dalmases y Olivart

Na Maria de las Mercedes de Dalmases y Olivart es casà amb Francisco Maria de Ramis y de Fontcuberta. Pares de:

  • Pilar de Ramis y de Dalmases (1886-1961) casada amb Ignacio de Ros y de Puig (1876-1947). Foren pares:
  • Antonio de Ros y de Ramis (1922-1978) casat el 1956 amb Pilar Valverde Conradi. Pares de:
  • Jorge de Ros y Valverde, nascut a Cadis el 3-jul-1964.

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

*Fonts:
              (AMBDAL-197) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 197
              (AMBDAL-197-211) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 197-211
              (AMBDAL-208) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 208
              (AMBDAL-228) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 228
              (AMBDAL-230) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 230
              (AMBDAL-233) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 233
              (AMBDAL-239) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 239
              (AMBDAL-244) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 244
              (AMBDAL-248) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 248
              (AMBDAL-250) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 250
              (AMBDAL-251) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 251
              (AMBDAL-254) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 254
              (AMBDAL-255) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 255
              (AMBDAL-257) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 257
              (AMBDAL-267) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 267
              (AMBDAL-270) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 270
              (AMBDAL-272) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 272
              (AMBDAL-274) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 274
              (AMBDAL-276) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 276
              (AMBDAL-277) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 277
              (AMBDAL-279) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 279
              (AMBDAL-282) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 282
              (AMBDAL-284) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 284
              (AMBDAL-287) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 287
              (AMBDAL-294) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 294
              (AMBDAL-297) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 297
              (AMBDAL-300) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 300
              (AMBDAL-303) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 303
              (AMBDAL-315) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 315
              (AMBDAL-321) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 321
              (AMBDAL-323) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 323
              (AMBDAL-333) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 333
              (AMBDAL-336) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 336
              (AMBDAL-337) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 337
              (AMBDAL-339) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 339
              (AMBDAL-347) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 347
              (AMBDAL-367) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 367
              (AMBDAL-368) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 368
              (AMBDAL-373) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 373
              (AMBDAL-375) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 375
              (AMBDAL-386) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 386
              (AMBDAL-389) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 389
              (AMBDAL-390) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 390
              (AMBDAL-392) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 392
              (AMBDAL-396) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 396
              (AMBDAL-400) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 400
              (AMBDAL-401) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 401
              (AMBDAL-410) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 410
              (AMBDAL-421) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 421
              (AMBDAL-435) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 435
              (AMBDAL-446) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 446
              (AMBDAL-456) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 456
              (AMBDAL-460) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 460
              (AMBDAL-465) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 465
              (AMBDAL-469) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 469
              (AMBDAL-474) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 474
              (AMBDAL-477) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 477
              (AMBDAL-484) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 484
              (AMBDAL-487) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 487
              (AMBDAL-492) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 492
              (AMBDAL-497) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 497
              (AMBDAL-509) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 509
              (AMBDAL-511) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 511
              (AMBDAL-523) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 523
              (AMBDAL-528) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 528
              (AMBDAL-530) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 530
              (AMBDAL-540) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 540
              (AMBDAL-553) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 553
              (AMBDAL-558) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 558
              (AMBDAL-563) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 563
              (AMBDAL-567) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 567
              (AMBDAL-569) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 569
              (AMBDAL-572) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 572
              (AMBDAL-575) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 575
              (AMBDAL-578) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 578
              (AMBDAL-580) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 580
              (AMBDAL-583) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 583
              (AMBDAL-587) L'ambaixada de Pau Ignasi de Dalmases, pàg 587
              (DALPIE) Pau Ignasi Dalmases (Hostalets de Pierola)
              (DAL-19) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 19
              (DAL-20) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 20
              (DAL-24) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 24
              (DAL-32) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 32
              (DAL-40) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 40
              (DAL-41) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 41
              (DAL-42) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 42
              (DAL-43) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 43
              (DAL-44) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 44
              (DAL-45) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 45
              (DAL-46) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 46
              (DAL-47) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 47
              (DAL-48) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 48
              (DAL-52) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 52
              (DAL-53) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 53
              (IAC) Els Integrants de l'Acadèmia dels Desconfiats
              (NH1-494) Narraciones Históricas I, pàg 494
              (NH1-495) Narraciones Históricas I, pàg 495
              (NH1-502) Narraciones Históricas I, pàg 502
              (NH1-544) Narraciones Históricas I, pàg 544
              (NH2-431) Narraciones Históricas II, pàg 431
              (NH2-482-483) Narraciones Históricas II, pàg 482-483
              (NH3-140) Narraciones Históricas III, pàg 140
              (NH3-151) Narraciones Históricas III, pàg 151
              (NH3-255) Narraciones Históricas III, pàg 255
              (NH3-308) Narraciones Históricas III, pàg 308
              (NH3-351) Narraciones Históricas III, pàg 351
              (NH3-460) Narraciones Históricas III, pàg 460
              (NH3-497) Narraciones Históricas III, pàg 497
              (NH3-526) Narraciones Históricas III, pàg 526
              (NH3-532) Narraciones Históricas III, pàg 532
              (NH3-533) Narraciones Históricas III, pàg 533
              (NH3-543) Narraciones Históricas III, pàg 543
              (NH3-551) Narraciones Históricas III, pàg 551
              (NH3-707) Narraciones Históricas III, pàg 707
              (NH3-725) Narraciones Históricas III, pàg 725
              (NH3-740) Narraciones Históricas III, pàg 740
              (NH3-751) Narraciones Históricas III, pàg 751
              (NH3-752) Narraciones Históricas III, pàg 752
              (NH3-753) Narraciones Históricas III, pàg 753
              (NH4-138) Narraciones Históricas IV, pàg 138
              (NH4-139) Narraciones Históricas IV, pàg 139
              (NH4-233) Narraciones Históricas IV, pàg 233
              (NH4-476) Narraciones Históricas IV, pàg 476
              (NH4-529) Narraciones Históricas IV, pàg 529
              (NH4-530) Narraciones Históricas IV, pàg 530
              (ONODAL) Notes sobre la família que donà nom a l'actual seu de la Societat d'Onomàstica: Els Dalmases
              (OSCDAL-234) L'oscil·lant posicionament polític de Pau Ignasi Dalmases i Ros, pàg 234
              (OSCDAL-238) L'oscil·lant posicionament polític de Pau Ignasi Dalmases i Ros, pàg 238
              (OSCDAL-239) L'oscil·lant posicionament polític de Pau Ignasi Dalmases i Ros, pàg 239
              (OSCDAL-240) L'oscil·lant posicionament polític de Pau Ignasi Dalmases i Ros, pàg 240
              (OSCDAL-241) L'oscil·lant posicionament polític de Pau Ignasi Dalmases i Ros, pàg 241
              (OSCDAL-242) L'oscil·lant posicionament polític de Pau Ignasi Dalmases i Ros, pàg 242
              (OSCDAL-243) L'oscil·lant posicionament polític de Pau Ignasi Dalmases i Ros, pàg 243
              (OSCDAL-244) L'oscil·lant posicionament polític de Pau Ignasi Dalmases i Ros, pàg 244
              (OSCDAL-245) L'oscil·lant posicionament polític de Pau Ignasi Dalmases i Ros, pàg 245
              (OSCDAL-246) L'oscil·lant posicionament polític de Pau Ignasi Dalmases i Ros, pàg 246


    Bibliografia relacionada:

"La família del marquès de Rubí, dels Àustria als Borbó", Pere Molas, dins Afers, 20 (1995), pp. 61-71"

"La presó de Pau Ignasi de Dalmases i Ros, enviat de la ciutat de Barcelona a Felip V (1705) ", Ferran Soldevila