Coronel Sebastià de Dalmau

    Naixement, Familia i Educació

    Sebastià Dalmau i Oller va néixer a Barcelona al novembre de 1682 i fou batejat a l'Església de Santa Maria del Mar el 29-nov-1682. Era fill de N'Amador Dalmau i Na Isabel Oller. N'Amador Dalmau i Colom (Barcelona 1658 – 1734) i Na Isabel Oller s'havien casat a Santa Maria del Mar el 20-oct-1681. N'Amador, morta Isabel, es casà en segones núpcies amb Francesca Davi, de Manresa.

    La familia Dalmau procedia de Vinaròs. En Pere Dalmau, revesavi d'En Sebastià, era pagès. Es casà amb Na Gervàsia Pons, viuda de Lloret. En segones núpcies es casà amb N'Engràcia Colom. Son fill, Sebastià Dalmau, avi, fou mariner i després s'instal·là com a revenedor a Barcelona, assentant les bases de la fortuna familiar. Tingué dos fills, Pere i Amador, que expandiren el potent negoci de la revenedoria i ampliaren les seves activitats cap a la exporació-importació amb l'adquisició de vaixells propis. Alhora, N'Amador tenia un establiment d'adrogueria al Pla d'En Llull, al Born, fruit del seu casament amb Na Isabel Oller, viuda d'En Francesc Abadal, del gremi dels adroguers. El fill i hereu de la fortuna Abadal, En Jaume Abadal i Oller, tingué molt bones relacions amb el seu padrastre, N'Amador Dalmau.

    Els Dalmau doncs, formaven part de l'emprenedora Burgesia mercantil de Barcelona i residien en un Palau situat davant del Convent de Sant Francesc, a l'actual Plaça Medinaceli. El llinatge Dalmau esdevingué una de les més grans fortunes del Principat de Catalunya.

Signatura d'En Sebastià de Dalmau i Oller

    L'educació d'En Sebastià de Dalmau es fonamentà en el coneixement de les matèries relacionades amb el comerç, els idiomes, castellà i francès, la marineria i l'equitació. El seu oncle, Fra Llorenç Dalmau, de l'ordre dels Agustins, culminà la seua formació dins dels preceptes de la fe catòlica.


    1702. Casament

    Als 15 anys començà a intervenir en els negocis del seu pare, i a l'edat de 20 anys, el 13-novembre-1702, es casà amb N'Eulàlia Papiol i Colomer.

    Catolicisme i Austriacisme

    L'oncle, Fra Llorenç Dalmau, els Vicaris de Santa Maria del Mar de Barcelona, Mossèn Esteve Mascaró i Mossèn Josep Carreras, i el Rector de Premià de Mar, Mossen Francesc Barata, a qui N'Amador coneixia a causa de la compra de la Masia de Teià (el Maresme), decantaren decisivament la familia Dalmau a abraçar la causa austriacista.


    1704. Primer Complot Austriacista i empresonament

Can Godó. Masia que pertanyé al Coronel Sebastià de Dalmau (Teià, el Maresme)

    El 1704, després del primer complot austriacista a Barcelona, el Lloctinent borbònic de Catalunya, Don Francisco de Velasco, feu empresonar En Sebastià Dalmau i el seu pare, N'Amador Dalmau, per la seva actitud progermànica.


    1705. Allibermanent i Privilegi de Cavaller

    No fou fins el 1705, amb l’entrada de les tropes Imperials a Barcelona, que en foren alliberats i En Sebastià fou recompensat per Karl von Habsburg, Ertzhertzog zu Österreich (Carles d'Habsburg, Arxiduc d'Àustria) amb el privilegi de cavaller; des de l'aleshores, signarà com a Sebastià de Dalmau i Oller.


    1706. Capità de la Coronela

    Des del 25-feb-1706, va defensar Barcelona de l’atac borbònic com a Capità de la 2ª Companyia del 3er Batalló de la Coronela de Barcelona.

    1706. Capità de Cavalleria al Setge de Barcelona de 1706

    Per iniciativa pròpia va organitzar una companyia de Cavalleria pesada, dotada amb 40 cavalls; aital servei fou recompensat per Carles III el 12-maig-1706 amb una patent de capità d'esquadró de cavalleria*.

    *(desconeixem en quin Regiment de Cavalleria Austriacista servia l'esquadró d'En Sebastià Dalmau)


    1710. Contraofensiva austriacista; Batalla de Zaragoza

Batalla de Zaragoza (1710)

    Després de la Batalla d'Almansa (1707), l'ocupació de les terres de Ponent del Principat de Catalunya (1707-1708) i de la crisi de les Dues Corones borbòniques (1709), s'inicià la contrafensiva austriacista. L'aleshores capità Dalmau, combaté a la Batalla d’Almenar (Lleida) i a la Batalla de Zaragoza (1710), on es distingí notablement.

    A la Batalla de Zaragoza (1710) l'ala esquerra de l'Exèrcit de l'Aliança, formada per holandesos i catalans sota el comandament del Conde de Atalaya, tingué un enfrontament duríssim amb l'ala dreta de l'Exèrcit de les Dues Corones Borbòniques, capitanejades pel Conde Mahony i el General Antonio de Amézaga, que era la més forta del camp de Felip V i molt superior a l'austriacista.

    Holandesos i catalans contingueren l'embat i es replegaren ordenadament. Mahony estigué a punt de capturar Carles III, que es trobava a la Cartoixa, quan els militars catalans i holandesos emprengueren una brutal càrrega que repelí els borbònics i salvà el rei, mentre les ales dreta i esquerra derrotaven completament l'Exèrcit felipista. Castellans i francesos patiren 400 morts i 4.700 presoners, éssent capturades gran quantitat de peces d'artilleria, banderes i estendards mentre els filipistes es batien a la desesperada en retirada. El camí cap a Madrid quedava lliure.

    L'heroïsme de l'aleshores Capità Sebastià de Dalmau, li valgué l'ascens al grau superior.


    1712. 54.000 pesos per reconquerir Girona

    El 25-feb-1711, el General francès Comte de Noailles s'apoderà de Girona. L'any següent, quan arribaren els reforços embarcats des d'Itàlia per l'Imperi, el Comandant en Cap austriacista, Guido von Starhmeberg planejà la reconquesta de Girona amb 6.000 soldats alemanys i 8.000 miquelets. Mancat de recursos econòmics, la família Dalamu no dubtà en oferir 54.000 pesos per finançar la campanya.

    1713, juliol. La Traïció Anglesa, la Junta de Braços i la Guerra a Ultrança

    El juliol de 1713, i com a membre del Braç Militar de Catalunya, participà en la Junta de Braços convocada per prendre una resolució després de la Traïció Anglesa. El Coronel Sebastià de Dalmau i Oller fou partidari de la Guerra a Ultrança. Així, el veiem com un dels 40 militars catalans que signaren la protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges del dia 6-jul-1713:

1. En Manuel de Ferrer i Sitges, autor de la protesta
   
2. En Josep Aguilar i d'Alòs
3. N'Antoni de Berardo i Morera
4. En Joan Baptista Cortada i Junquer
5. En Francesc de Cortada i Sellés
6. En Francesc de Castellví i Obando
7. N'Agustí Codel
8. En Sebastià de Dalmau i Oller
9. N'Antoni Desvalls i de Vergós
10. En Jerònim Ferrer i Gironella
11. N'Antoni Gil de Federich
12. N'Onofre Hondedéu i Toda
13. En Josep de Lanuza i Gilabert
14. En Francesc Llorens i Morgades
15. En Vicent Magarola i Descallar
16. N'Antoni Moixó i de Peguera
17. En Miquel Montserrat i de Sabater
18. En Josep Mata i de Copons
19. En Joan Nebot i Font
20. N'Antoni Nebot i Font
21. En Francesc Nebot i Font
22. En Josep Oliver
23. En Carles Oliver
24. En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí
25. En Josep de Peguera i Cortit
26. En Bonaventura de Peguera i d'Alegre
27. En Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric
28. En Dídac Pallarès
29. En Jerònim Roquer
30. En Carles Ribera i Claramunt
31. En Raimon Rodolat
32. En Francesc Saiol i Cuarteroni
33. N'Alexandre Sagarra
34. En Josep Sitges i Niu
35. En Jacint Solà i Guardiola
36. N'Ambrosi de Torell i de Freixa
37. En Josep Vilana Millas
38. En Francesc Verduna i Mur
39. En Josep Vega i Meca
40. En Bonaventura Vidal i Niu

    1713. 210.000 lliures per finançar la Guerra

    Un cop arribada l'ordre d'evacuació, el Coronel Dalmau feu un préstec de 150.000 pesos al Comte Guido von Starhemberg per poder finançar l'evacuació de les tropes imperials i de tots els civils que així ho volguessin. Abans també havia finançat la evacuació de l'emperadriu amb 2.000 pesos i havia destinat 400 pesos mes als Fusellers Voluntaris acantonats a Sarrià.

    Així mateix, al llarg de 6 mesos, la família Dalmau també va donar 210.000 lliures catalanes a la Diputació del General (La Generalitat), tant per les vitals obres de fortificació de Barcelona com per pagar els soldats.

    Més vital encara fou el finançament de la Marina de Catalaunya, armant dos vaixells per a fer la Guerra de Cors contra els borbònics i per continuar proveïnt Barcelona. Després de la Traïció Anglesa i el bloqueig terrestre de la Ciutat, la mar esdevenia l'única possibilitat de prosseguir la guerra i mantenir la resistència a la Ciutat. El juliol de 1713 s'armà un sagetia corsària de 12 canons i 150 homes de guarnició, sota el comandament de Francesc Dalmau, mariner de la família.

    1713. Membre de la Junta de Govern, de la 36ª de Guerra i de la Junta de Provisions

    El 9-jul-1713, un cop decretada la Guerra a Ultrança, En Sebastià de Dalmau fou un dels 12 militar catalans del Braç Militar de Catalunya que, conjuntament amb 12 representats dels altres 2 Braços, el Reial i l'Eclesiàstic, constituiren la Junta de Govern de Catalunya. Alhora, també fou membre de la Junta de Provisions, encarregada del vital proveiment de suministres a la Ciutat, i de la 36ª de Guerra.


    1713, juliol. Assegurament de la Fortalesa de Montjuïc

    Per tal d'assegurar que la Fortalesa de Montjuïc no era entregada a les tropes borbòniques en ésser evacuades les tropes aliades, En Sebastià de Dalmau es posà al capdavant de la 2ª Companyia del 3er Batalló de la Coronela de Barcelona i prengué possessió de la Fortalesa.


    1713, juliol. Enfrontament amb el General Nebot

    En el pla ideològic el Coronel Dalmau, tot i ser un convençut austriacista partidari de la Guerra a Ultrança, va desenvolupar un paper d’equilibri respecte els austriacistes més fanàtics. Així, durant el convulsos dies de juliol de 1713, el General Rafael Nebot planejà d'executar tots els contraris a la proseguir la Guerra a Ultrança que encara quedaven a Barcelona. Davant del fanatisme creixent dels austriacistes més radicals, el Coronel Dalmau pogué aturar els militars revoltats i evitar un bany de sang a Barcelona.


    1713, juliol. Barcelona, bastió dels austriacistes més fanàtics

    Gràcies a la intervenció del Coronel Dalmau, tots aquells que estaven en contra de la guerra, inclús alguns austriacistes, pogueren sortir de la Ciutat. D'aquesta manera, des del juliol de 1713, Barcelona esdevingué el bastió dels austriacistes més fanàtics.


    1713, Agost. Coronel del Regiment de la Fe

    A començaments de juliol, el Coronel Dalmau va organitzar un regiment de cavalleria de dragons, que honrant la seva Fe Catòlica anomenà "Regiment de la Fe". El regiment probablement arribà a està complert, 500 cavalls, que foren comprats al Comte Wallis abans d'ésser evacuat i procedien del Regiment alemany Borbor. L'estendard del Regiment de Cavalleria nº2 "La Fe" duia inscrit el lema:"PRO LEGE PATRIA ET REGE" (Per les Lleis, la Pàtria i el Rei).


    1713, Agost. L'Expedició del Diputat Militar al Front Exterior

    Al capdavant del seu regiment va prendre part en l'arriscada Expedició del Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya, Antoni de Berenguer, i del General Rafael Nebot, que pretenia desbloquejar Barcelona mobilitzant les comarques de l’entorn i contactar amb els nuclis resistents.

    Sortí de Barcelona el 2 de setembre de 1713 amb la missió d'aixecar el sometent per la banda de Terrassa. El Pas del Montgat restava guardat pels miquelets de Marturià Massagur i el Coronel Dalmau es dirigí cap a la Conreria del Montalegre amb la missió de reclutar voluntaris per a la defensa de la Ciutat de Barcelona.

    Aconsseguí contactar amb les colles de miquelets de Vilassar, Teià, Terrassa i d'Horta; aquesta colla estava formada per membres de la Casa de N'Antoni de Cortada. En total els seus efectius ascendiren fins a 1.000 homes, però mancats d'oficials.

    Després del retorn del cos prinicpal de l'Expedició del Diputat Militar, les cròniques descriuen l’agre discussió que es va produir entre ell i el General Nebot quan la operació per fer entrar el voluntaris a Barcelona fou avortada.


    1714, 2 de gener. Saqueig dels magatzems borbònics i captura de naus angleses

    (properament)


    1714, 15 de maig. Enfrontament amb el General Miquel Ramon i de Tort

    El 15-maig-1714, el Coronel Dalmau estigué a punt d'enfrontar-se en duel amb el General Ramon i de Tort, Comandant en Cap de la Cavalleria de Catalunya. El Conseller en Cap Casanova i el Comandant General Villarroel aconseguiren, in extremis, aturar el duel entre els dos militars catalans.


    1714. Desesperació borbònica durant Setge de Barcelona

    Davant la incapacitat de les tropes castellanes a nivell militar, l'exèrcit borbònic proposà iniciar negociacions per aconseguir la rendició pacífica de Barcelona.

    El 25 d’abril de 1714 el Coronel Dalmau va ser comissionat per la Ciutat per parlamentar amb el Coronel Monteuil i, uns dies més tard, es va reunir amb el ministre de Felipe V Jean d'Orry i una vintena d’oficials francesos més. No hi va haver acord, doncs una rendició incondicional era inacceptable però Dalmau va deixar parats els francesos, que en l’informe que van fer de la trobada van deixar escrit: “Barcelona ens ha enviat un representant que no té res d’il·lús”.

    Dalmau va tenir en aquella reunió una de les darreres ocasió per salvar les vides dels resistents, però seguint les estrictes instruccions que li havien donat, va respondre a l’oferta de rendició dels borbònics, que la ciutat no pactaria res sense una garantia sobre el manteniment de les Llibertats de Catalunya i que, a més, no podia pactar res sense l'aprovació del Comte de Barcelona, el Kàiser Carles.

    Tot i el fracàs de la reunió, Dalmau va demostrar davant dels francesos el tremp que el caracteritzava i durant l’àpat posterior a la reunió, va arribar un moment en el que es va brindar a la salut del Kàiser Carles VI i del Rei de França Louis XIV, obviant tota referència a Felipe V. Això va enfurismar l’únic castellà que hi havia a la taula.


    1714, 6 de juliol. Arribada de l'Exèrcit Francès Continental de 40.000 homes

    Durant el gener-1714, es produí un nou aixecament militar català, que obligà les tropes castellanes a replegar-se i protegir-se dins de les Fortaleses. Per evitar el col·lapse, Felip V suplicà al seu avi, el Rei de França Louis XIV, que li enviés reforços. Al juliol-1714, arribava davant les muralles de Barcelona l'Exèrcit més poderós del món en aquell moment, l'Exèrcit Continental Francès de 40.000 homes. Al seu capdavant, James Fitz-James Stuart, Duc de Berwick.


    1714, 13 de juliol. Atac contra la 1ª Paral·lela

    La 1ª Paral·lela era una immensa trinxera de més d'un quilòmetre que les tropes borbòniques havien excavat davant de les muralles, ja enrunades, de Barcelona.


    1714, 5 de setembre. Conferència dels Tres Comuns. Oferta borbònica de rendició pacífica

    El 5 de setembre, juntament amb el Tinent Mariscal Villarroel, el General Basset i el Conseller en Cap Casanova, votà en favor d'acceptar negociar la possible capitulació pacífica de la Ciutat per tal d'evitar la massacre sagnant que s'acostava a la població civil. Però la majoria dels militars catalans votaren en favor del sacrifi i el martiri. Tant el General Bassetel com el Coronel Dalmau acceptaren la decisió. El Tinet Mariscal Villarroel dimití.


    1714, 11 de setembre. La Batalla.

    (properament)



    1714, 22-setembre. Engany i humiliació

    Els castellans incompliren la paraula donada en la Capitulació. El 22 de setembre decretaren secretament 25 ordres d'empresonament contra els principals caps militars i notables prohoms:

1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez ж 11 set-1714
2. General de Cavalleria Miquel de Ramon i de Tord ж 11 set-1714
3. General de Batalla Josep Bellver i Balaguer
4. General Francesc Sans i Miquel de Montrodon
5. General Joan Baptista Basset i Ramos
6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller
7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno
8. Coronel Pau de Thoar § escapà, exiliat a l'Imperi
9. Coronel Joan Llinàs i Farrell
10. Coronel Pere Vinyals ж greument malalt
11. Coronel Antonio del Castillo y Chirino § escapà, però fou capturat dies després
12. Coronel Blai Ferrer § escapà
13. Tinent Coronel Nicolau Aixandri
14. Tinent Coronel Frances Maians
15. Tinent Coronel Ramon Bordes
16. Tinent Coronel Joan Bernet § escapà
17. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ж 11 set-1714
18. Tinent Coronel Alfonso Díez d'Aux ж 11 set-1714 § escapà, exiliat a l'Imperi
19. Tinent Coronel Esteve de Llerena § escapà
20. Sergent Major Cayetano Antillón
21. Sergent Major Juan Sebastián Soro
22. Sergent Major Francesc Vila i Lleó

    També es redactaren ordres d'empresonament contra:

23. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez
24. En Josep Glaceran de Pinós i de Rocabertí § escapà
25. En Guerau de Peguera § escapà

    Foren requerits a presentar-se davant del Marqués de Lede, instal·lat a la casa requisada del Coronel Dalmau. Hi acudiren la majoria dels cridats, pensant segurament que els parlaria dels passaports d'emigració que els castellans s'havien compromès a donar-los.

    En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, els soldats els tragueren els sabres i els tancaren. Així anaren caiguent en la trampa la majoria dels cridats. Als 5 ferits i se'ls posà guàrdia permanent, però el Tinent Coronel Díez d'Aux pogué escapar. Dels altres 7 que escaparen per malfiar-se de la paraula donada pels castellans, 2 foren capturats poc després. La primera remesa de detinguts sortí de Barcelona el 25 de setembre de 1714, incrementada per l'acompanyament voluntari del Capità Ramon Sans i de Montrodon, fill del General Sans, i del Capità Feliu Bellver, fill del General Bellver. Arribaren a Alacant el 3 d'octubre de 1714. Allí els esperava Felipe V.

    Foren obligats a desfilar encadents davant del Borbó. Obria la marxa un esquadró de cavalleria, seguien els presos, plens de cadenes. Cadascun era precedit per sis granaders i flanquejat per quatre soldats a banda i banda. Tancava la comitiva un altre esquadró de cavalleria. Finiquitat l'espectacle d'humiliació per donar gust al Borbó, foren conduïts a la presó dels castell.

    A mitjans d'octubre de 1714 arribaren els 4 ferits i els 2 capturats en intentar escapar. Abans de fi d'any, es produí la dispersió dels presos en tres grups.



    1715. Empresonament del grup d'En Sebastià de Dalmau

    El trasllat des d'Alacant al presidi definitiu es va fer a peu, caminant encadents per parelles, escortats per un destacament de 80 soldats de cavalleria, i en ple hivern. El grup d'En Sebastià de Dalmau i Oller fou:

6. En Sebastià de Dalmau i Oller
7. En Josep Vicent Torres i Eiximeno
14. En Francesc Maians
20. Don Cayetano Antillón
22. En Francesc Vila i Lleó
23. Don Simón Sánchez

    El seu destí, Iruña (Pamplona), on arribaren el 27 de novembre de 1714.

    Els presoners foren tancats a les casamates dels castell. Al 1719 esclatà la "Guerra de la Quàdruple Aliança" entre França i Espanya. La Fortalesa d'Iruña es trobava bastant a prop de la frontera. Per això, els presoners foren traslladats a l'Alcàzar de Segovia, a la Castella profunda.

    Don Simón Sànchez i Don Cayetano Antillón foren amnistiats poc després. No així els catalans i valencians.

    1725. Tractat de Viena i alliberament

        Després de podrir-se durant 11 anys a la presó, el 1725, a l'edat de 43 anys, va ser alliberat l'1-oct-1725 en virtut del Tractat de Viena signat entre el Kàiser Karl VI (el Carles III dels catalans) i Felipe V, en virtut del qual l'Emperador exigia l’alliberament de tots els presos que haguessin lluitat en el bàndol germànic durant la Guerra de Successió.

    Un cop lliure va retornar a Barcelona per reunir-se amb la seva muller, la seua germana i els seus pares. N'Amdor Dalmau, el pare, oferí l'administració del negoci al seu fill Sebastià, però aquest declinà l'oferiment i amb la benedicció paterna es presentà a Viena per servir l'Emperador. El negoci familiar el va continuar un oncle seu, Pere Dalmau. En virtut del Tractat de Viena també foren retornades les finques confiscades pels borbònics, de les que N'Amador feu donació a En Sebastià.

    El seu oncle, el pare agustí Fra Llorenç Dalmau, havia estat desterrat l'octubre de 1714.

    1727. Servei en l'Exèrcit Imperial

    En Sebastià Dalmau es va acollir a la crida del Kàiser Carles i va anar cap a Viena, on va servir a l’Exèrcit Imperial. El 28-maig-1727, Carles VI d'Alemanya i III de Catalunya recompensà el Coronel ascendint-lo al grau de Obrist-Feldwachtmeister de Cavalleria de l'Exèrcit Imperial.

    L'1-juny-1733 nasqué a Viena una filla amb la que encara era la seua primera esposa, Eulàlia Papiol; li posaren de nom Maria Elisabet Dalmau, en homentage a l'emperadriu Elisabet, que en fou la padrina. El Coronel Dalmau guardà sempre gran memòria de l'emperadriu i després de la mort d'aquesta no deixà d'assistir cada any, el 17 d'octubre, als funerals per la seua ànima que se celebraven a l'Església dels frares Caputxins de Viena.

    El Coronel Dalmau ja havia tingut dos fills, que seguiren la carrera de les armes dins l'Exèrcit Imperial, però havien mort durant la Tercera Guerra Turca (1716-1718). Pocs anys després, morta la seva muller Eulàlia, es tornà a casar escollint per esposa l'única filla de Juan Bautista de Montanaro, Marqués de Montanaro i destacat austriacista durant la "Guerra per la Successió". A resultes d'aquest matrimoni esdevingué Marquès de Montaro i fruit d'aquest segon casament nasqué una filla, que fou batejada a Viena amb el nom d'Emmanuela Dalmau .

    El 22-gener-1753, éssent ja emperador Francesc I, fou ascendit novament al grau de Feldmarschall-Leutnant de Cavalleria


    1762. Mort i Sepultura

    El Coronel Sebastià de Dalmau i Oller va morir a la capital austríaca el 2-agost-1762 a l’edat de 80 anys. Fou enterrat amb tots els honors al Cementiri Cesari de la Cort Imperial de Viena. Malauradament, al 1785, el monestir i el seu cementiri foren tancats arran de la imposició dels decrets de secularització. La seva mort fou molt sentida en els cercles militars que freqüentava i entre els seus compatriotes, companys d'armes en la sagnant lluita en pro de les Llibertats Pàtries.


    Descendents i Patrimoni Dalmau

    Els dos fills mascles del Coronel Dalmau havien mort durant la Tercera Guerra Turca (1716-1718). Maria Elisabet Dalmau, la filla gran, es casà el mes de juliol de 1764 amb el Major Ernst von Götzen, del Regiment d'Infateria Imperial del Príncep Waldeck. L'any 1771 perdé el seu marit i demanà una pensió de viudetat.

Escut del Coronel Sebastià de Dalmau a Can Godó, (Teià, el Maresme) Masia del Coronel Sebastià de Dalmau. A ambdós costats hi figuren el cognom "Götzen" i l'any "1704"

    Els bens del Coronel Dalmau havien estat segrestats fins el 1725, i altre vegada durant el període 1734-1737. Retornats després de la fi de les hostilitas, per testament autoritzat pel notari Kayser fou nomenada hereva del seu pare, el Coronel Sebastià de Dalmau i Oller. Continuà residint a la Capital Imperial fins l'any 1788, en què anà a instal·lar-se al Friül, on ja havia passat alguna temporada amb el seu marit, el Major Ernst von Götzen.

.     Residí amb la seua germana Emmanuela Dalmau a Hradish, avui anomenada Gradisca d'Isonzo, fins a la seua mort, l'any 1799. Morí sense successió i deixà hereva la seua germana Emmanuel, que morí soltera el 5-set-1804. Els bens del Marquesat de Montanaro els deixà a les dames del seu servei domèstic i a l'església parroquial de Gradisca.

    Dels bens de Catalunya, es purificà el fideicomís establert per Sebastià Dalmau i en resultà hereu el Doctor Joan Francesc Grases-Cortès i Dalmau, que era fill de N'Antoni Grases i Na Maria Paula Dalmau. El Dr. Joan Francesc Grases heretà el patrimoni Dalmau de Barcelona, Teià i Guardiola, que heretà el seu fill Joaquim Grases i Ferran. Aquest tingué dos fills, Pau i Maria. D'aquests, el patrimoni Dalmau passà a la familia Pallòs, representada pel corredor Joan Tusquests i Pallòs.


    Escut d'Armes d'En Sebastià de Dalmau i Oller, Marquès de Dalmau i de Montanaro

    L'escut de Marquès de Dalmau que emprava a Àustria el Coronel Sebastià de Dalmau i Oller passà a la seva filla Emmanuela i, per falta de successió, a la Casa Grases.

    Es compon de 3 quarters; 1 de gran a dalt i 2 abaix amb la meitat de dimensions. En el quarter superior hi ha, sobre fons roig, un braç guerrer amb cota de malla d'argent i passades d'or, que porta una palma verda de la qual penja una magrana d'or. A sobre hi ha una cinta blava amb una inscripció d'or, deifícil de llegir, en què es veuen les següents lletres: "Rc Opo nde Rns VR"; en un altre tros de la cinta "R.LIV" i en un altre "CV". En un dels dos quarters inferiors hi ha, sobre fons d'argent, una torre blanca sobre una muntanya roquera i un gos que la mira; a l'altre quarter, sobre fons blau, tres estrelles d'argent.

Escut d'armes del Coronel Sebastià de Dalmau i Oller Marquès de Dalmau i Montanaro

• Unitats Militars: Regiment de Cavalleria nº2 "La Fe"
• Literatura relacionada: Villarroel, Casanova, Dalamau. Heroics defensors de Barcelona
• Vincle relacionat: Teià (Maresme) Masia de Can Messeguer / Can Godó. Pobles de Catalunya
• Vincle relacionat: Fons Josep Carreras i Bulbena (Arxiu Nacional de Catalunya)
• Vincle relacionat: Teià (Maresme)