Sebastià de Dalmau i Oller
(29-nov-1682, Barcelona ~ 2-ago-1762, Viena)
Cavaller del Principat de Catalunya
(1705-17??)
Marquès de Dalmau i de Montanaro
(17??- 1762)
Capità de la Coronela de Barcelona
(1706- 1713)
Membre de la Junta 36ª de Govern
(1713-1713)
Coronel

(1713- 1714)
Obrist-Feldwachtmeister
(1727- 1753)
Feldmarschall- Leutnant
(Tinent Mariscal)
(1753- 1762)
general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller general sebastià dalmau dalmau i oller
"Nombre de los oficiales presos:
En las casamatas del castillo de Pamplona: ..., el coronel Sebastián Dalmau, catalán, ... "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 366

"Don Sebastiano Dalmau ... seith an 1705 den ganzen letz Vorgewesten Spanischen Krieg hindurch bis nach endlicher Uebergab der Statt Barcelona geleistent Treu gehorsambst un erspriesslichen Diensten, anbey jederzeit mit allen Eife ergwiessenen schuldigkeit, und in denen Vorgewesten Occassionen bezeigten Tapferheit"
Nomenament d'En Sebastià de Dalmau com a
Feldmarschall-Leutnant de Cavalleria de l'Exèrcit Imperial

 

Retrat del
Tinent Mariscal
Sebastià de Dalmau i Oller

Naixement (VCD-III)

Sebastià Dalmau i Oller va néixer a Barcelona al novembre de 1682 i fou batejat a l'Església de Santa Maria del Mar el 29-nov-1682. Fou ennoblit per Carles III, passant a anomenar-se a partir d'aleshores Sebastià de Dalmau i Oller.

Llinatge (VCD-III)

Era fill de N'Amador Dalmau i Na Isabel Oller. N'Amador Dalmau i Colom (Barcelona 1658 – 1734) i Na Isabel Oller s'havien casat a Santa Maria del Mar el 20-oct-1681. N'Amador, morta Isabel, es casà en segones núpcies amb Francesca Davi, de Manresa.

Can Godó. Masia que pertanyé al Tinent Mariscal
Sebastià de Dalmau i Oller
(Teià, el Maresme)

La família Dalmau procedia de Vinaròs. En Pere Dalmau, rebesavi d'En Sebastià, era pagès. Es casà amb Na Gervàsia Pons, viuda de Lloret. En segones núpcies es casà amb N'Engràcia Colom. Son fill, Sebastià Dalmau, avi, fou mariner i després s'instal·là com a revenedor a Barcelona, assentant les bases de la fortuna familiar. Tingué dos fills, Pere i Amador, que expandiren el potent negoci de la revenedoria i ampliaren les seves activitats cap a la exporació-importació amb l'adquisició de vaixells propis. Alhora, N'Amador tenia un establiment d'adrogueria al Pla d'En Llull, al Born, fruit del seu casament amb Na Isabel Oller, viuda d'En Francesc Abadal, del gremi dels adroguers. El fill i hereu de la fortuna Abadal, En Jaume Abadal i Oller, tingué molt bones relacions amb el seu padrastre, N'Amador Dalmau.

Els Dalmau doncs, formaven part de l'emprenedora Burgesia mercantil de Barcelona i residien en un Palau situat davant del Convent de Sant Francesc, a l'actual Plaça Medinaceli. El llinatge Dalmau esdevingué una de les més grans fortunes del Principat de Catalunya.

Signatura del Tinent Mariscal
Sebastià de Dalmau i Oller

L'educació d'En Sebastià de Dalmau es fonamentà en el coneixement de les matèries relacionades amb el comerç, els idiomes -castellà i francès-, la marineria i l'equitació. El seu oncle, Fra Llorenç Dalmau de l'ordre dels Agustins, culminà la seua formació dins dels preceptes de la fe catòlica.

 

1702. Casament (VCD-III)

Als 15 anys començà a intervenir en els negocis del seu pare, i a l'edat de 20 anys, el 13-novembre-1702, es casà amb N'Eulàlia Papiol i Colomer.

Catolicisme i Austriacisme (VCD-III)

L'oncle, Fra Llorenç Dalmau, els Vicaris de Santa Maria del Mar de Barcelona, Mossèn Esteve Mascaró i Mossèn Josep Carreras, i el Rector de Premià de Mar, Mossèn Francesc Barata, a qui N'Amador coneixia a causa de la compra de la Masia de Teià (el Maresme), decantaren decisivament la família Dalmau a abraçar la causa austriacista.

1704-1705. Empresonament ordenat pel Virrei Velasco

Entre jun-1704 i ago-1705, després del primer complot austriacista a Barcelona, el Lloctinent borbònic de Catalunya Don Francisco de Velasco ordenà empresonar En Sebastià Dalmau i el seu pare, N'Amador Dalmau. (NH1-469)

1705. Alliberament i Privilegi de Cavaller

No fou fins el 1705, amb l’entrada de les tropes Imperials a Barcelona, que en foren alliberats i En Sebastià fou recompensat per Karl von Habsburg, Ertzhertzog zu Österreich (Carles d'Habsburg, Arxiduc d'Àustria) amb el privilegi de cavaller; des de l' aleshores, signarà com a Sebastià de Dalmau i Oller.

1706, 25-febrer. Capità de la Coronela

Des del 25-feb-1706, va defensar Barcelona de l’atac borbònic com a Capità de la 2ª Companyia del 3er Batalló de la Coronela de Barcelona.

1706, 23-abril. Forma esquadra de cavalleria per assegurar la quietud

El 23-abr-1706 En Sebastià de Dalmau i En Josep Duran oferiren al rei a través del secretari Zinzerling formar 2 esquadres de 40 homes cadascuna pagades a la seva costa per tal de seguir la ciutat i assegurar-ne la quietud. Les rondes duraren fins la fi del setge i s'establí la quietud. (NH2-97)

1706, 5-6-7-maig. De guàrdia entre rumors d'embarcament del rei

Durant una de les nits del 5-6-7-maig, davant la imminent caiguda de Barcelona i enmig dels rumors i les instàncies perquè el rei fugís de la ciutat i anés a Tarragona, estava de guàrdia al Portal de Mar.

1706, 12-maig. Concessió de patent reial de Capità de la Coronela

El 12-mai-1706 se li concedeix patent reial de Capità de la Coronela de Barcelona amb validesa des del 25-feb-1706. Estigué en aquest càrrec fins el 1713. (CB-38)

1711. Destinat per Carles III a convocar els sometents al Camp de Tarragona

El 1711 el rei Carles III el destinà a convocar els sometents a les parts del Camp de Tarragona.

1712. La companyia «Dalmau, Abadal & Cortés» presta 54.000 pesos

El 1712 la companyia «Dalmau, Abadal & Cortés» deixà a la reina 54.000 pesos, que no foren pagats fins el 1733 sense interessos, perdent en el reemborsament el 30% del capital. Així constava en la contaduria d'Hisenda i del certificat del 17-jun-1738, que llegí Francesc de Castellví. Gràcies a aquest préstec a primers-mar-1712 la reina manà que 4 regiments de fusellers passà a les rodalies de Girona, i el abr-1712 manà al general Wetzel ocupar l'Empordà, posant en obediència aquella fèrtil comarca sense oposició, i els naturals contribuïren a la subsistència de les tropes. (NH3-440)

1713, 1-juny. Inici de la suspensió d'armes

El 1-jun-1713 s'inicià la suspensió d'armes.

1713, juny. Partides de voluntaris abandonen la frontera i s'acosten a Barcelona

Abans de publicar-se la suspensió d'armes [1-jul-1713] les partides de voluntaris aragonesos i catalans es retiraren de la frontera i anaren a les rodalies de Barcelona. Entre d'altres, les partides de voluntaris aragonesos del capità Casanovas, el capità Espiagua i el capità Bernet; d'entre els voluntaris catalans, les partides del capità Ajutori Segarra, el capità Josep Mestres i el capità Bonet; tots plegats feien uns 400 homes que es concentraren a Sarrià. (NH3-556)

1713, juny. Pagues a les partides de voluntaris per assegurar la quietud

El jun-1713 Sebastià Dalmau pagà a les companyies de voluntaris concentrades a Sarrià, a Sant Boi i al Llobregat a fi d'assegurar la quietud pública i evitar aldarulls. (NH3-556)

1713, 16-juny ~ 17-juny. Reunió del Braç Militar

El 16-jun-1713, 10:00h, el Protector convocà a reunir-se el Braç Militar. Les reunions proseguiren fins el 17-jun-1713. (NH3-551)

El 17-jun-1713 el Capità Sebastià de Dalmau i En Manuel de Ferrer i de Sitges insitiren que calia que es reuníssin en una Junta els tres Braços . (NH3-553)

1713, 17-juny. Tensió i nervis a Barcelona

La nit del 17-jun-1713 fins a 16 quadrilles anaren a les cases dels favorables a la rendició incondicional a Felip V advertint-los que si no canviaven de parer serien "Traidors a la Pàtria" i experimentarien "l'últim rigor". (NH3-553)

El 17-jun-1713 el Capità Ambrosi Roquer, del regiment de cavalleria del General Rafael Nebot, trobant-se amb 50 dels seus homes a la Rambla de Barcelona, insinuà que caldria saquejar les pertinences de les famílies favorables a la rendició incondicional a Felip V, cridant ben alt: "Lo mejor será saquear los traidores". Arribà a oïdes del Conseller en Cap Flix, qui donà part al Coronel Sebastià Dalmau. Ambos anaren a parlar amb el General Nebot, per tal que advertís al capità Ambrosi del seu regiment que regulés el seu parlar, i que l'avisés que tenien a 600 homes per tal de tenir en quietud la ciutat de Barcelona. Posteriorment el General Nebot amonestà al seu capità. (NH3-554)

1713, 22-juny. Conveni de l'Hospitalet

El 22-jun-1713 les tropes imperials firmen el Conveni de l'Hospitalet amb el qual pacten l'entrega de Barcelona o de Tarragona a les tropes borbòniques.

1713, 28-juny. Pren la guàrdia del Castell de Montjuïc

El 28-jun-1713 seguint les ordres del Conseller en Cap Manuel Flix, la Coronela de Barcelona prengué la guàrdia del Castell de Montjuïc. La companyia que prengué la guàrdia fou la del capità Sebastià Dalmau, la 2ª Companyia del 3er Batalló.

1713. La companyia «Dalmau, Abadal & Cortés» presta 150.000 pesos

El 1713 la companyia «Dalmau, Abadal & Cortés» es comprometé a prestar-li al mariscal Starhemberg 150.000 pesos per a l'embarcament de les tropes imperials. (NH3-544)

En Sebastià Dalmau tenia intenció de seguir també la evacuació i continuar servint com a militar al rei Carles al renge de Nàpols; però en saber que els comissaris s'havien negat a preservar les Constitucions de Catalunya determinà seguir la sort de la Pàtria, i no embarcar-se. Això no obstant, i havent-se compromès ja amb el mariscal Starhemberg, En Sebastià Dalmau li significà que el compliment de tot el diner promès estava preparat, que no retrocedirien en la paraula que havien donat de prestar aquella suma pel servei del rei, i li entregaren els 150.000 pesos. El mariscal Starhemberg prometé que serien pagats en el termini de 4 mesos, per bé que no foren pagats fins transcorregut 1 any, éssent desemborsat l'import a Gènova sense interessos. (NH3-572)

1713, 30-juny. S'inicia la Junta de Braços

El 30-jun-1713 s'inicia la Junta de Braços de Catalunya que ha de resoldre sobre sobre si el Principat de Catalunya ha sotmetre's a la rendició incondicional a Felip V o continuar la guerra.

1713, 2-juliol. Les tropes imperials inicien l'evacuació

El 2-jul-1713 les tropes imperials inicien la evacuació

1713, 6-juliol, 12:00h. Signatari de la Protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges

El 6-jul-1713, 12:00h, fou un dels 40 militars catalans que signaren la Protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges. (NH3-682)

1713, 6-juliol, 17:00h. La Junta de Braços acorda continuar la "Guerra a Ultrança"

El 6-jul-1713, 17:00h, Catalunya declara la Guerra a Ultrança

1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, al Portal de Mar, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança, al so de trompetes i tambors, davant les darreres tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.

1713, juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona.

1713, 9-juliol. La família Dalmau entrega 400 doblons per a pagar les tropes

El 9-jul-1713, 8:00h, el general Rafael Nebot anà a la Casa de la Diputació i demanà diners per a la paga de les tropes. No n'hi havia en les arques públiques i En Jaume Abadal, Ciutadà Honrat de Barcelona i fillastre de N'Amador Dalmau, anà a parlar amb aquest i portà 400 doblons, que entregà als Diputats perquè el general Nebot pogués marxar a socórrer Tarragona abans no fos entregada a les tropes borbòniques. Llavors se n'hi afegiren 300 doblons. (NH3-582)

1713, 9-juliol. 17:00h. Es constitueix la Junta 36ª de Govern

El 9-jul-1713 a les 10:00h s'aixecà la sessió i es convocà als membres per tornar-se a reunir a les 17:00h per tal d'escollir 12 persones per cadascún dels 3 braç: la Junta 36ª de Govern, formant-se diverses subjuntes específiques. (JGB1713-135) (JGB1713-191) (NH3-583) (NH3-693)

En ser coronel, entrà en el seu lloc N'Alexandre Sagarra. (NH3-694)

1713, juliol. Coronel del Regiment de la Fe

El jul-1713 Sebastià Dalmau va aixecar, armar, vestir i equipar un regiment de cavalleria d'entre 500 i 750 cavalls, que honrant la seva Fe Catòlica anomenà "Regiment de la Fe". Els cavalls foren comprats al Comte Wallis abans d'ésser evacuat i procedien del Regiment alemany Borbor, malgrat que molts es perderen a Vic durant l'expedició del Diputat Militar. L'estendard del Regiment de Cavalleria nº2 "La Fe" duia inscrit el lema:"PRO LEGE PATRIA ET REGE" (Per les Lleis, la Pàtria i el Rei).

1713, agost. Les tropes borbòniques aterren la casa de Teià del Coronel Dalmau

El agot-1713 les tropes borbòniques feren explotar la casa de camp que el Coronel Dalmau tenia a Teià, de la qual tant sols en quedà la capella.

1713, 9-agost, 11:00h. Inici de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

El 9-ago-1713, 11:00h, es feren a la vela des del port de Barcelona les 47 embarcacions que transportaven les tropes de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat. (NH3-652) (NH3-715)

1713, 19-agost. Coronel Dalmau tramet carta per la compra dels cavalls de Wallis

El 19-ago-1713, nit, havent tot just retornat a Barcelona, despatxà una embarcació per trametre una carta per En Salvador de Tamarit i de Vilanova a fi de concloure la venda dels cavalls que li quedaven a Wallis, que eren 655, previnguent-lo que havien de ser amb sella i frens. (NH3-654)

1713, 4-octubre, 9:00h. El Diputat Militar convoca Consell de Guerra a Caldes

El 4-oct-1713, 9:00h, el Diputat Militar demana parer sobre el què s'havia d'executar, tenint en compte que:

  • la gent estava fatigada
  • estaven molt a prop del camp borbònic
  • s'ignorava l'estat de Barcelona en quant als queviures
  • introduir aquells milers de persones a Barcelona podia causar manca de queviures

El General Nebot respongué que no s'havia d'exposar la persona del Diputat Militar, en tant en quant residia en ell l'Honor del Principat i representava Catalunya. Per tant, proposava:

  • Embarcar al Diputat Militar per fer-lo entrar a Barcelona sense perill, resolguen-se després què es faria militarment parlant.
  • O bé, entrar a Barcelona alguns oficials per a prendre ordres directes de la Ciutat, a fi de saber si era convenient fer entrar la tropa
  • O bé, marxar de Caldes i anar fins a Alella i allí, acabar-ho de decidir

El Diputat respongué en veu alta que no volia que la seva persona fos un destorb, i que si militarment es resolia que calia trencar el cordó borbònic, que li posessin una guàrdia de 4 soldats de confiança, i que si en trencant el cordó hi havia perill que caigués presoner, que els soldats de confiança el matessin abans que els borbònics el capturessin.

El General Nebot respongué que no calia arriscar la persona del Diputat Militar fins a aquell extrem, i que primer anessin fins a la costa i després ja decidirien. El Consell assentí, i el Diputat Militar encarregà al Coronel Dalmau que preparés una embarcació.

1713, 20-setembre. Reunits a la Cartoixa de Montalegre (Tiana)

El 20-set-1706, el Coronel Dalmau, el seu Tinent Coronel Buenaventura Cavero, i d'altres oficials del regiment, es trobaven reunits a la Cartoixa de Montalegre (Tiana), esperant noticies del Diputat Militar.

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau encarrega preparar una embarcació

El 4-oct-1713, seguint les ordres del Diputat Militar, el Coronel Dalmau féu preparar una embarcació, que tingué preparada ràpidament En Salvador Lleonart. (NH3-659)

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau entén la resolució del General Nebot

El 4-oct-1713, sobre la marxa de Caldes fins a Alella, el Coronel Dalmau entengué que la resolució del General Nebot havia estat persuadir al Diputat Militar per fer-lo embarcar a ell, als Representats polítics i Prohoms que l'acompanyaven, i als Oficials Majors, i fer-los entrar a Barcelona, i un cop allí, que el Govern decidís exactament què fer amb la gent reclutada i a qui s'havia d'atorgar el comandament de la gent. Durant les hores que passessin, el comandament de la gent reclutada recauria en el Tinent Coronel xxxx.

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau pren la resolució de no embarcar-se

El 4-oct-1713, en la marxa des de Caldes fins a Alella, el Coronel Dalmau prengué la resolució de no embarcar-se, i ho féu saber al Coronel Amill, demanant-li si podria comptar amb la seva gent, i responguent-li aquell que no s'apartaria de les ordres que li donés el Coronel Dalmau.

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau comunica la situació als seus capitans

El 4-oct-1713, prop ja d'Alella, i per mitjà dels seus ajudants, comunicà als capitans del seu regiment que la resolució del General Nebot no era d'embarcar tant sols al Diputat Militar, sinó que tots els Oficials Majors s'embarquessin també.

1713, 4-octubre. Es fa saber al General Nebot el desacord amb la seva resolució

El 4-oct-1713, els capitans del Regiment de Cavalleria del Coronel Dalmau resolgueren que En Josep Aguilar i N'Ignasi Torres de Bages demanessin al General Nebot sota el comandament de qui quedarien entre tant els Oficials Majors estaven a Barcelona. El General Nebot respongué que el destacament quedaria sota el comandament del Tinent Coronel xxxx.

Els capitans exposaren que el Tinent Coronel xxxx no era espanyol, havia estat tret del servei de l'Emperador, o al menys suspès del seu servei, no tenia cap crèdit, i que havia seguit l'Expedició del Diputat Militar a fi de recuperar el seu crèdit, però que no tenia cap servei; i que per aquestes raons, si aquell era l'escollit per a restar en el comandament, i el fet de no ser conegut, causaria desànim entre la gent.

El General Nebot respongué que a aquest Tinent Coronel xxxx se l'havia esperançat amb el grau de Coronel, i que el seu comandament tant sols duraria unes hores. Que un cop arribats a Barcelona, el Govern dictaminaria qui havia de ser el comandant de les tropes reclutades. Que si tenien res més a dir, ho fessin saber al Diputat Militar.

Els capitans anaren a trobar al Diputat Militar, que ja s'estava embarcant; així mateix s'estaven embarcant tots els Oficials Majors, seguint ordres del General Nebot fetes en nom del Diputat Militar. Allí, els capitans parlaren al Diputat Militar, comunicant-li que els semblava estrany i irregular que la totalitat dels Oficials Majors s'embarquessin sense deixar-ne al menys 1 de caràcter superior per a què restés en el comandament.

1713, 4-octubre, 16:00h. El Coronel Dalmau demana llicència per restar en comandament

El 4-oct-1713, 16:00h, davant de 2 capitans i d'altres suboficials, demanà en veu alta al Diputat Militar llicència per quedar-se com a comandant, que així ho considerava com a just, a l'honor a les armes, i al seu propi honor.

El General Antoni Martí, ja embarcat, cridà que no tant sols el Coronel Dalmau tenia honor.

El Coronel Dalmau replicà al General Martí que no ho dubtava, però que no trobava ni just ni de raó deixar el seu regiment a les ordres del Tinent Coronel xxxx, que no tenia servei, i que desitjava seguir la sort del seu regiment.

El Diputat Militar repetí al Coronel Dalmau les ordres d'embarcar-se, i assentint, el Coronel Dalmau exposà als seus capitans que no podia rebutjar una ordre directa, però que si no es prenia una ràpida resolució a Barcelona, la nit següent, a costa del seu patrimoni, enviaria embarcacions per tal que tot el regiment s'embarqués.

El General Nebot, ja embarcat i veient com alguns oficials i soldats s'acostaven a la platja i començaven a commoure's, digué al Diputat Militar que ordenés al Coronel Dalmau que s'embarqués.

El Diputat Militar repetí al Coronel Dalmau l'ordre d'embarcar-se, i aquest es girà als seus capitans i feu constar que acatava l'ordre, però protestava de no ser part en els mals que poguessin ocórrer a la tropa.

1713, 4-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella

El 4-oct-1713, 16:00h, els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona malgrat la protesta i el desacord del Coronel Dalmau.

1713, 4-octubre, 16:00h. Les tropes desemparades es commouen

El 4-oct-1713, 16:00h, havent-se embarcat els comandants de l'Expedició del Diputat Militar a Alella deixant desemparats els homes sense un oficial de grau i crèdit per mantenir-les, les tropes es commogueren. Els oficials del Regiment de cavalleria de Dalmau, amb 200 voluntaris i 600 fusellers, pujaren al més elevat cim del paratge on es trobaven. Allí tingueren consell i cridaren als oficials de més crèdit dels voluntaris, i destinaren al sergent major Joan Lleida i al capità de voluntaris Carrillo per a que anessin a parlar amb el coronel Amill, el coronel Moliner i Rau, i altres. Els demanaren si la seva situació era més segura, quants eren els seus efectius i municions, i els exposaren que a la nit podien emprendre la marxa per introduir-se a Barcelona. El coronel Amill respongué que el paratge que ocupaven ja era bo, que els avisos que tenien era que del camp borbònic havien sortit 2 destacaments i que en el cas d'ésser atacats es podien incorporar les seves gents doncs només distaven mitja hora de la seva posició; però respecte a marxar sobre Barcelona, el coronel Amill respongué que tenia ordre del general Nebot d'esperar noves ordres des de Barcelona. (NH3-661)

1713, 5-octubre, albada. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 5 al 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

La nit del 4 al 5-oct-1713, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants

[Castellví consigna, probablement erròniament, el 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1713, 5-6-octubre, 24:00h, el General Villarroel ordena formar la Coronela al camp

La nit del 5-6-oct-1713, 24:00h, el Comandant General en Cap Villarroel ordenà que 4 Batallons de la Coronela formessin en ordre de batalla davant del Convent del Jesús, i estar-hi previnguts fins a l'albada, quan s'esperava que el Destacament d'Alella faria l'intent de trencar el Cordó borbònic per tal d'entrar dins la ciutat. (GB)

1713, 6-octubre, albada. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 6-oct-1713, a albada, part del destacament que estava a Alella, cavalls i voluntaris, intentà trencr el cordó de bloqueig borbònic per la part de Gràcia, però foren rebutjats i hagueren de retrocedir. Altrament, per la part del Mas Guinardó, 600 fusellers de muntanya a les ordres del Coronel Ermengol Amill i del Coronel Moliner i Rau també ho intentaren. Es trobaren a les tropes franceses previngudes, formats els seus esquadrons i batallons amb les armes a la mà. Comandaven l'avantguarda el Coronel Ermengol Amill i el Coronel Moliner i Rau, que també acudiren a la rereguarda per reunir les tropes enmig del foc enemic, però veient que les tropes franceses els estaven tallant el pas i la impossibilitat d'entrar a tothom a la Plaça, finalment es recolliren amb 200 dels seus fusellers i retornaren a les muntanyes. Altrament però, el Sergent Major Bernat Faig, que comandava la rereguarda, vist que l'avantguarda es retirava i que la obstinació de la defensa per aquella zona era molta, prengué més terreny i al crit de "Voluntaris, a ells!" trencà el cordó per l'esquerra tinguent sols 11 cavalls. Aconseguí fer entrar dins de Barcelona fins a 380 fusellers, 20 voluntaris a cavall, i part del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" i del Regiment de cavalleria nº3 "Sant Jordi". L'acció durà més d'1 hora, perdent 28 presoners i 80 morts, entre les quals 4 dones que es trobaren amb les armes a la mà. El cos que comandava el Sergent Major Faig tingué 13 presoners i 32 morts, éssent també ferit el Sergent Major Regiment de Rau Baptista Ferrer, que també entrà a la Ciutat. Els borbònics perderen més de 100 homes. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

[la font de Castellví cita que els comandants de l'expedició del Diputat Militar que s'havien embarcat a Alella el 4-oct-1713, encara no havien arribat a Barcelona el 5-oct-1713, de manera que la nit del 5-6-oct-1713 Villarroel ordenà formar la Coronela al camp ignorant el què havia succeït a Alella; i el 6-oct-1713 a l'albada, quan totes les tropes esperaven el trencament del cordó borbònic per terra, arribaren per mar els comandants de l'expedició, causant sorpresa i indignació a tothom, fins al punt que cita que Villarroel donà un cop de bastó al terra i digué: "Hoy se ha ejecutado un grande deservicio a Dios, al rey un perjuicio, y a la patria una ruina". Així, segons la font de Castellví, els arrestos es produïren durant el 6-oct-1713, i després la nit del 6-7-oct-1713 el Govern ordenà a Salvador Lleonart que passés per mar a Alella i ordenés a la gent que anés a Cardona. També cita la font de Castellví, que el Coronel Dalmau ordenà que diversos vaixells anessin a recollir les tropes, però que ja s'havien dispersat i les naus tornaren buides. També cita la font de Castellví, que el 8-oct-1713 el Govern donà 2.000 pesos a Josep Riera per a recollir les tropes i fer-les entrar a Barcelona. NH3-662 i NH3-636]

[Però resulta improbable que havent-se embarcat a Alella el 4-oct-1713, no arribessin a Barcelona fins el 6-oct-1714 a l'albada, és a dir, que tardessin unes 36 hores en fer aquest curt viatge per mar. A més, la Gazeta de Barcelona explicita que l'albada del 6-oct-1713, tropes de Fusellers sí trencaren el cordó, del qual es desprèn que fou el 5-oct-1713 quan arribaren els comandants, el mateix 5-oct-1713 el govern prengué les diligències necessàries i envià avisos a les tropes, la nit del 5-6-oct-1713 el general comandant Villarroel féu els preparatius, i l'albada del 6-oct-1713 entraren les tropes.]

1713, 7-octubre. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 7-oct-1713 trencaren el cordó de bloqueig i entraren a Barcelona per la part del Port els cavalls del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" -companyies del capità Bonaventura Peguera, del capità Miquel de Montserrat i del capità Matias Miravet, mentre la companyia del capità Francesc Baixeres no aconseguí entrar fins el 10-oct-1713, i les companyies del capità Juan Casanova i del capità Torres de Bages arribaren a la fortalesa de Cardona-, amb alguns oficials i soldats. També entraren a Barcelona alguns voluntaris -companyies del capità Adjutori Segarra, del capità Josep Marco "Penjadet", i del capità Miguel Faustino-, tots en número de 70 cavalls, més els soldats desmuntats i els fusellers. En la operació es perderen entre 13 i 14 homes, sense saber-se si havien mort o s'havien retirat. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

1713, 30-31-octubre. Amfitrió durant la visita de Monsieur de Bardonenche

El 30-31-oct-1713 feu d'amfitrió del capità francès del regiment d'infanteria de la Couronne Monsieur de Bardonenche durant la seva "visita" a la ciutat de Barcelona.

1713, desembre. El Coronel Antoni Vidal suggereix operació contra Tarragona

Vers el des-1713 el Coronel Antoni Vidal féu saber al Coronel Sebastià Dalmau que el capità general marquès de Valdecañas, governador de Tarragona, imposava rígides pràctiques a la ciutat i poble circumdants, empresonava gents, i obligava a pagar contribucions a comuns i particulars, propiciant així el sorprendre Tarragona i poder així capturar els magatzems que tenien els borbònics a Vinaròs. Aconseguits certs avisos i disposicions clandestines, el Coronel Sebastià Dalmau ho participà al General Comandant Villarroel, amb la prevenció que no ho comuniqués a ningú. Però aquest ho participà a la Junta Secreta i o presentà als generals en Consell de Guerra; d'entre els generals s'hi oposà el general Josep Antoni Martí. Segons es digué, el general Josep Antoni Martí ho participà a molts i la possible expedició sobre Tarragona es féu pública. Dies després el Coronel Sebastià Dalmau fou informat fou informat que les disposicions a Tarragona havien canviat i que la guarnició s'havia augmentat, observant-s'hi més vigilància. (NH4-273)

1713, 31-desembre~1714, 3-gener. Operació llampec a Salou

[Castellví també consigna la data del 3-gen-1714; NH4-62]

La nit del 31-des-1-gen-1714, abans de l'albada, es feren a la vela rumb a ponent 2 fragates i acompanyades d'altres embarcacions armades. Portaven embarcats a les seves cobertes el Regiment de cavalleria "La Fe", sota les ordres del coronel Dalmau, el tinent coronel Buenaventura Cavero, i el sergent major Cayetano Antillon, totalitzant 300 desmuntats; així mateix hi anaven uns 200/300 fusellers a les ordres del coronel Amill, amb la major part dels seus oficials. S'escampà el rumor que la operació tenia com a destí Tarragona, notícia que arribà al camp borbònic i s'ordenà enviar-hi un gran destacament. Però el 2-gen-1714 desembarcaren a prop del port de Salou, al temps que les 3 naus de Barcelona havien pres en el mateix port 3 naus angleses. S'advertí que aquelles comarques estaven alarmades; rebé avís que a Tarragona hi havia una forta guarnició. El coronel Amill desembarcà les tropes i ordenà apostar guàrdies als camins de Tarragona i de Vilaseca. Els fusellers s'internaren i prengueren 300 caps de bestiar i 400 vaques de la seu de Tarragona. Una de les dues fragates s'internà a Salou i prengué alguns queviures dels magatzems. El coronel Dalmau ordenà a les seves gents a reembarcar-se i a les 16:00h del 3-gen-1714 entrà al port de Barcelona. (NH4-274)

1714, 31-desembre-1-gener. Embarcament del General Nebot cap a Mallorca

[Castellví també consigna la data del 3-gen-1714; NH4-62]

La mateixa nit del 31-des-1-gen-1714, quan el coronel Amill es trobava fora de Barcelona en una operació militar, el General Rafael Nebot fou embarcat cap a Mallorca. (NH3-664) (NH4-62)

1714, 6-març. Es signa la Pau de Rastadt.

El 6-mar-1714 es signa a Rastadt la pau entre Carles III i el rei de França.

1714, 24-abril. La Pau de Rastadt a Barcelona.

El 24-abr-1714 la Junta 24ª de Govern conferencià amb els Tres Comuns, el Comandant General Villarroel i la Junta Secreta, i resolgueren la sortida del Coronel Dalmau per tal de felicitar al General Major Guerchy per la Pau entre l'Emperador i el rei de França.

1714, 25-abril, 16:00h. Sortida al quarter dels francesos

El 25-abr-1714, 16:00h, el Coronel Dalmau va al Quarter dels francesos i conferencia amb el Coronel Monteil.

1714, 28-abril, 10-11:00h. Dalmau conferencia amb Jean d'Orry

El 28-abr-1714, entre les 10:00h i les 11:00h, el Coronel Dalmau tornà al campament del Clot, on el Coronel Monteil el precisà a conferenciar amb el Comandant General de les tropes franceses a sou de Felip V, monsieur Guerchy. Posteriorment arribà el ministre francès de Felip V Jean d'Orry, que proposà al Coronel Dalmau una rendició a Barcelona, informant que esperaria una resposta fins el 8-mai-1714. (NH4-44-45)

1714, 29-abril. Es rebutja la oferta de rendició

El 29-abr-1714 el Coronel Dalmau comunicà a la Junta de Govern i al General Comandant Villarreol la oferta de rendició. La Junta de Govern resolgué no tornar resposta a la oferta de Jean d'Orry. (NH4-44-45)

1714, 15 de maig. Duel entre el General Miquel Ramon i el Coronel Dalmau

El 15-maig-1714 el Coronel Dalmau estigué a punt d'enfrontar-se en duel amb el General Miquel de Ramon i de Tort, General Governador de la Cavalleria de Catalunya. El Conseller en Cap Casanova i el General Comandant Villarroel aconseguiren, in extremis, aturar el duel entre els dos militars catalans al Portal de Mar. (NH4-48)

1714, 19-maig. Consell de Guerra amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona

El 19-mai-1714 fou dels presents al Consell de Guerra tingut a la Casa de la Ciutat amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona a resultes de la consulta amb els teòlegs sobre la Guerra a Ultrança. A l'estar de guàrdia, donà el seu parer per escrit, conformant-se amb la disposició resultant.

1714, 15-juny. Comença a pagar el sou de 200 artillers

A instàncies de la ciutat, el Coronel Dalmau prengué al seu càrrec la paga de 200 artillers de 7 sous diaris, que foren augmentats a 14 sous diaris, i que es perllongà fins a l'11 de Setembre. Gràcies a aquesta mesura augmentà el nombre d'artillers.

1714, 23-juliol. Berenar a dos capitans anglesos

El 23-jul-1714 oferí berenar a dos capitans anglesos desembarcats a Barcelona.

1714, 17-agost. Encarregat de l'edificació de la travessera dels molins

El 17-ago-1714 s'encarregà al Coronel Dalmau l'edificació de la travessera que havia de cobrir la bretxa dels molins.

1714, 26-agost. Tranquil·litza els soldats i civils famolencs

El 26-ago-1714 tranquil·litzà connats d'aldarulls que formaren soldats i civils famolencs

1714, 1-setembre, 15:00h. Consell de Guerra a casa del G.C. Villarroel

El 1-set-1714, 15:00h, Consell de Guerra de l'1 de setembre. El General Comandant Antonio de Villarroel convocà a tots els generals i coronels que no estaven de guàrdia a consell de guerra a casa seva. A aquells que estaven en ocupació, els envià un ajudant per tal que donessin el seu vot per escrit: (NH4-346)

El motiu del consell era recollir el seu parer sobre el què havia de fer-se donades les següents consideracions: (NH4-205)

  • Estat de la Plaça
  • Estat de les bretxes
  • Imperfecció de les defenses
  • Número de tropes disponibles
  • Manca de municions
  • Manca de queviures i de pertrets
  • Disposició de les tropes borbòniques
  • Imminència de l'assalt general

1714, 4-setembre, 15:00h. Gran Consell dels Tres Comuns

El 4-set-1714, a les 15:00h, assistí al Gran Consell dels Tres Comuns. Havent tingut avís el Comandant General Villarroel, confià al Coronel Dalmau que en el seu nom persuadís al Consell a fi que escoltessin la oferta borbònica.

1714, 11-setembre, xx:00h. Reconquesta del Baluard de Sant Pere

El 11-set-1714, va cabdellar les tropes conjuntament amb el Tinent Coronel Eudald Mas i d'altres oficials que per dos cop van desallotjar les tropes borbòniques del Baluard de Sant Pere, fins a recuperar-lo completament.

1714, 11-set, 7:00h. Inici del contraatac del Conseller en Cap Rafael Casanova

Les Companyies del 6è Batalló de la Coronela foren retirades dels Baluards de Sant Pere, Junqueras, Tallers i del Rei, per tal d'iniciar el contraatac encapçalat pel Conseller en Cap Casanova; també se li uniren companyies del 3er Batalló que estaven al Baluards del Portal de l'Angel, Sant Antoni i Santa Madrona.

1714, 11-set, 7:00h-8:00h. Ferida del Conseller en Cap Rafael Casanova

En caure ferit, el Conseller en Cap Rafael Casanova fou retirat del front d'atac i portat en cadira de mà per la baixada de Junqueras fins al Col·legi de la Mercè, on s'hi havia instal·lat un hospital de campanya.

1714, 11-set, ~08:00-09:00h. Junta a Can Gorgot, a la plaça de Junqueres

El 11-set-1714, entre les 8:00h i les 9:00h, participà en la junta que es tingué a Can Gorgot, a la plaça de Junqueres, a fi de resoldre que s'havia de fer en aquella conjuntura. (NH4-254) (NH4-352)

1714, 13-set. A les drassanes amb el Marquès de Guerchy i Monsieur Rives

El 13-set-1714 acompanyà al Marquès de Guerchy i a Monsieur Rives a les drassanes, on es procedí al desarmament general de les tropes de l'Exèrcit de Catalunya.

1714, 14-15-set. A instàncies del Marquès de Guerchy, sol·licita l'entrega de banderes

El 14-15-set-1714, el Duc de Berwick ordenà als conselles a que entreguessin totes les banders de la Coronela, en número de 42, i la Bandera de Santa Eulàlia. El Marquès de Guerchy instà al Coronel Dalmau a persuadir als consellers a fi que no interposessin rèplica ni resistència perquè empitjoraria la seva condició. El Coronel Dalmau passà a representar-ho als consellers, i el 15-set-1714 foren entregades les 42 banderes de la Coronela i la Bandera de Santa Eulàlia.

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

1714, 22-setembre. Engany i empresonament

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament. Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)

1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant

Còpia de la carta del Capità General del Regne de València, Marquès de Villadarias, amb els noms dels 13 presos al castell d'Alacant, i els seus destins posteriors: 6 a Fuenterrabía,
i 7 a Pamplona

La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. Allí foren posats sota la jurisdicció del Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho.

1714, 27-octubre. Grup destinat a la Ciutadella de Pamplona

El 27-oct-1714 sortí del Castell d'Alacant el segon grup que havia estat destinat a Pamplona (Regne de Navarra). No es té constància de quan hi arribaren, però probablement hi arribaren uns dies abans del 4-des-1714.

  1. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  2. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  3. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  4. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  5. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  6. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  7. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)

 

1717, juliol. Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720)

El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V.

1719, febrer. Els empresonats a Pamplona i a Fuenterrabía, reagrupats a Segóvia

El 1719, el mateix Duc de Berwick, que continuava al servei de França, es preparava per atacar a Felip V. Davant la eventualitat de la guerra, els presos que hi havia a Pamplona i a Fuenterrabía van ser reagrupats a l'Alcázar de Segóvia el feb-1719:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià) el 1724 surt de l'Alcázar però obligat a estar a Segòvia
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  4. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  5. Coronel Joan Llinàs i Escarrer (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  6. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià) permís per soritrt de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  7. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  8. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià) permís per soritrt de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  9. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català) permís per soritrt de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  10. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  11. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  12. Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)

Efectivament, el 20-abr-1719 el Duc de Berwick estava a Irún, el 18-jun-1719 ocupava Fuenterrabía i el 23-jun-1719 començava el Setge de San Sebastián, que finalitzava el 1-ago-1719.

1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena

El 1725, després d'11 anys de presidi, van ser alliberats seguint l'article 9è del Tractat de Pau de Viena signat entre el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) i Felipe V:

  • El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena
  • El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
  • El 9-oct-1725 s'escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l'ordre

1725, 2-octubre. Alliberament dels empresonats a l'Alcázar de Segóvia

La nit del 1-oct-1725 el Governador de Segóvia Antonio González Calvo, Marqués de la Paz, rebia l'ordre d'alliberar els empresonats a la ciutat i a l'Alcázar de Segóvia:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. Coronel Sebastià de Dalamau i Oller (català)
  4. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  5. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  6. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  7. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  8. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  9. Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)

~1725-1727. Exiliat al Sacre Imperi Germànic

Entre 1725 i 1727 s'exilià al Sacre Imperi Germànic

1727, 28-mai. Ascendit a Obrist-Feldwachtmeister de l'Exèrcit Imperial per Carles III (KUK)

El 28-mai-1727 Carles III l'ascendí a grau de Obrist-Feldwachtmeister de l'Exèrcit Imperial.

1753, 24-gener. Ascendit a Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial (KUK)

El 24-gen-1753 fou ascendit al grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, un dels càrrecs militars més importants dins de l'Exèrcit del Sacre Imperi Germànic. El grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, actualment extingit, equivalia al grau de Tinent Mariscal de l'Exèrcit Reial de Carles III. En els exèrcits borbònics de l'època el grau de Feldmarschall-Leutnant no existia i per tant no tenia traducció. Un grau similar en l'exèrcit borbònic de Felip V era el de Teniente General.

1762. Mort i enterrament (VCD-III)

El Coronel Sebastià de Dalmau i Oller va morir a la capital austríaca el 2-agost-1762 a l’edat de 80 anys. Fou enterrat amb tots els honors al Cementiri Cesari de la Cort Imperial de Viena. Malauradament, al 1785, el monestir i el seu cementiri foren tancats arran de la imposició dels decrets de secularització. La seva mort fou molt sentida en els cercles militars que freqüentava i entre els seus compatriotes, companys d'armes en la sagnant lluita en pro de les Llibertats Pàtries.

Família i descendents (VCD-III)

L'1-juny-1733 nasqué a Viena una filla amb la que encara era la seua primera esposa, Eulàlia Papiol; li posaren de nom Maria Elisabet Dalmau, en homenatge a l'emperadriu Elisabet, que en fou la padrina. El Coronel Dalmau guardà sempre gran memòria de l'emperadriu i després de la mort d'aquesta no deixà d'assistir cada any, el 17 d'octubre, als funerals per la seua ànima que se celebraven a l'Església dels frares Caputxins de Viena.

El Coronel Dalmau ja havia tingut dos fills, que seguiren la carrera de les armes dins l'Exèrcit Imperial, però havien mort durant la Tercera Guerra Turca (1716-1718). Pocs anys després, morta la seva muller Eulàlia, es tornà a casar escollint per esposa l'única filla de Juan Bautista de Montanaro, Marqués de Montanaro i destacat austriacista durant la "Guerra per la Successió". A resultes d'aquest matrimoni esdevingué Marquès de Montanaro i fruit d'aquest segon casament nasqué una filla, que fou batejada a Viena amb el nom d'Emmanuela Dalmau.

Patrimoni Dalmau (VCD-III)

Escut del Coronel Sebastià de Dalmau a Can Godó, (Teià, el Maresme) Masia del Tinent Mariscal Sebastià de Dalmau. A ambdós costats hi figuren el cognom "Götzen" i l'any "1704"

Els dos fills mascles del Coronel Dalmau havien mort durant la Tercera Guerra Turca (1716-1718). Maria Elisabet Dalmau, la filla gran, es casà el mes de juliol de 1764 amb el Major Ernst von Götzen, del Regiment d'Infanteria Imperial del Príncep Waldeck. L'any 1771 perdé el seu marit i demanà una pensió de viduïtat.

Els béns del Coronel Dalmau havien estat segrestats fins el 1725, i altre vegada durant el període 1734-1737. Retornats després de la fi de les hostilitats, per testament autoritzat pel notari Kayser fou nomenada hereva del seu pare, el Coronel Sebastià de Dalmau i Oller. Continuà residint a la Capital Imperial fins l'any 1788, en què anà a instal·lar-se al Friül, on ja havia passat alguna temporada amb el seu marit, el Major Ernst von Götzen.

Residí amb la seua germana Emmanuela Dalmau a Hradish, avui anomenada Gradisca d'Isonzo, fins a la seua mort, l'any 1799. Morí sense successió i deixà hereva la seua germana Emmanuel, que morí soltera el 5-set-1804. Els bens del Marquesat de Montanaro els deixà a les dames del seu servei domèstic i a l'església parroquial de Gradisca.

Dels bens de Catalunya, es purificà el fideïcomís establert per Sebastià Dalmau i en resultà hereu el Doctor Joan Francesc Grases-Cortès i Dalmau, que era fill de N'Antoni Grases i Na Maria Paula Dalmau. El Dr. Joan Francesc Grases heretà el patrimoni Dalmau de Barcelona, Teià i Guardiola, que heretà el seu fill Joaquim Grases i Ferran. Aquest tingué dos fills, Pau i Maria. D'aquests, el patrimoni Dalmau passà a la família Pallòs, representada pel corredor Joan Tusquests i Pallòs.

Escut d'Armes del Tinent Mariscal Sebastià de Dalmau (VCD-III)

Escut d'armes del
Tinent Mariscal Sebastià de Dalmau i Oller
Marquès de Dalmau i Montanaro

L'escut de Marquès de Dalmau que emprava a Àustria el Coronel Sebastià de Dalmau i Oller passà a la seva filla Emmanuela i, per falta de successió, a la Casa Grases.

Es compon de 3 quarters; 1 de gran a dalt i 2 abaix amb la meitat de dimensions. En el quarter superior hi ha, sobre fons roig, un braç guerrer amb cota de malla d'argent i passades d'or, que porta una palma verda de la qual penja una magrana d'or. A sobre hi ha una cinta blava amb una inscripció d'or, difícil de llegir, en què es veuen les següents lletres: "Rc Opo nde Rns VR"; en un altre tros de la cinta "R.LIV" i en un altre "CV". En un dels dos quarters inferiors hi ha, sobre fons d'argent, una torre blanca sobre una muntanya roquera i un gos que la mira; a l'altre quarter, sobre fons blau, tres estrelles d'argent.

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 739
              Biografia: Fons Josep Carreras i Bulbena (Arxiu Nacional de Catalunya)
              Empresonament: Repressió borbònica i resistència catalana
              (CB-38) : La Coronela de Barcelona (1705-1714), pàg 38
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
              (KUK) K.u.K Generale
              (JGC1713-135) La Junta General de Braços de 1713, pàg. 135
              (JGC1713-191) La Junta General de Braços de 1713, pàg. 191

              (NH2-97) Narraciones Históricas II, pàg 97
              (NH3-551) Narraciones Históricas III, pàg. 551
              (NH3-553) Narraciones Históricas III, pàg. 553
              (NH3-554) Narraciones Históricas III, pàg. 554
              (NH3-583) Narraciones Históricas III, pàg 583
              (NH3-652) Narraciones Históricas III, pàg 652
              (NH3-654) Narraciones Históricas III, pàg 654
              (NH3-682) Narraciones Históricas III, pàg 682
              (NH3-693) Narraciones Históricas III, pàg 693
              (NH3-715) Narraciones Históricas III, pàg 715

              (NH4-205) Narraciones Históricas IV, pàg 205
              (NH4-254) Narraciones Históricas IV, pàg 254
              (NH4-316) Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (NH4-346) Narraciones Históricas IV, pàg 346

              (NH4-352) Narraciones Históricas IV, pàg 352
              (RBRC-27) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (VCD-III) Villarroel, Casanova, Dalmau, Defensors heroics de Barcelona, cap. III
              Masia de Can Messeguer / Can Godó Pobles de Catalunya
              Masia de Can Messeguer / Can Godó Ajuntament de Teià


vineta Protagonista: Expedició del Diputat Militar
vineta Unitat Militar: Regiment de Cavalleria nº2 "La Fe"