Antoni Desvalls i de Vergós
(Marquès del Poal)
(21-feb-1666, El Poal - 7-jul-1724, Viena)
Senyor del Poal
(1xxx-1706)

Vescomte del Poal
(1706-1709)

Marquès del Poal
(1709-1716)

Gran d'Espanya
(1706-1716)

Coronel
(1705-1714)
Comandant en Cap de l'Exèrcit Exterior
(1713-1714)

antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal antoni desvalls vergós marquès poal poal
"1724, murió en Viena don Antonio Desvalls y de Vergós, señor de Poal. Fue comandante general en las fronteras de Lérida y coronel de cavallería. Está sepultado en San Francisco. Catalán"
"Al servei de Carles d'Àustria". Document localitzat pel Doctor en Història
N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena

 

Llinatge, Naixement i Família

Antoni Desvalls i de Vergós nasqué al castell del Poal (el Pla d’Urgell) el 21-feb-1666. (MVGS-POAL)

Era fill de N’Antoni Desvalls i de Castellbell, capità de cavalleria i senyor del Poal, Gimenells, Cercení i Remolins; i de N'Agnés de Vergós i de Bellafilla, que aportà 6.850 lliures de dot i propietats a les ciutats de Barcelona i Lleida ("cases, botiga y hort " que posseia al carrer Escudellers de Barcelona, 173 lliures pel lloguer de 7 cases, totes a Barcelona menys 1 a Lleida). Ambdós es casaren el 1665 i tingueren 8 fills, dels quals N'Antoni fou el primogènit i hereu. (MVGS-POAL)

Agnes Vergós ofreció a su esposo Antòn Desvalls i Castellbell la
propiedad "de les cases, botiga y hort " que poseían en la calle Escudellers de la Ciudad
Condal y 173 libras anuales por el alquiler de otras siete casas (todas barcelonesas menos una
en Lleida).

1685. Capità de l'exèrcit de Carles d'Àustria

El 1685, amb 19 anys d’edat, Antoni Desvalls i de Vergós ja era capità de l’exèrcit. (MVGS-POAL)

1692, 19-maig. Matrimoni

El 19-ma-1692 contragué matrimoni amb Antònia d’Alegre i de Càrcer. (MVGS-POAL)

1705. Aixecament militar austriacista

El 1705 en esclatar l'aixecament militar austriacista, N'Antoni Desvalls i de Vergós es posà al servei de l’arxiduc Carles i aconseguí posar l’Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota obediència austriacista.

1705. Durant l'aixecament militar passa a l'Aragó

El 1705, durant l'aixecament militar austriacista, passà a l'Aragó. (NH1-579)

1705. Durant l'aixecament militar rep patent de coronel

El 1705, durant l'aixecament militar austriacista, el seu germà rebé credencials i patent de coronel d’infanteria espanyola del príncep de Darmstadt. (NH1-579)

1705. Presa de Lleida

El 1705 participà en la presa de Lleida. (NH1-621)

1705, 30-octubre. Defensa de Montsó

El 30-oct-1705, protegia el pont durant la defensa de Montsó. (NH1-585)

1705, 31-octubre. Presa de Fraga

El 31-oct-1705 participà en la presa de Fraga. (NH1-586) (NH1-587)

1705,7-novembre. Carles III li envia carta en reconeixement per la presa de Fraga

El 7-nov-1705 Carles III li adreça carta en reconeixement per la seva actuació durant la presa de Fraga. (NH1-694)

1706, 4-gener. Destinat a la frontera d'Aragó per la part de Lleida

El 4-gen-1706 el rei Carles III el destinà a la frontera d'Aragó per la part de Lleida, amb un cos de companyies soltes de fusellers. (NH1-588)

1706, 22-gener. En marxa cap al Pont de Montanyana

El 22-gen-1706 es trobava en marxa cap al Pont de Montanyana. (NH2-62)

1706, 26-gener. Participa en la batalla del Cinca

El 26gen-1706 participa en la batalla del Cinca. (NH2-63)

1706, 16-febrer. Destinat a la frontera per capitanejar els naturals

El 16-feb-1706 el rei Carles III el destinà a la frontera amb el títol de superintendent general per a capitanejar els naturals. (NH2-232)

1706, 4-abril ~ 1706, 12-maig. Setge borbònic de Barcelona de 1706

Lluità al Setge Borbònic de Barcelona de 1706 (NH2-86) (NH2-88) (NH2-104) (NH2-236)

1706, ~23-jun. Nomenat vescomte per Carles III

Rebé la gràcia de ser nomenat vescomte pel rei Carles III, abans que aquest sortís de Barcelona el 23-jun-1706. (NH2-239)

1706, ~23-jun. Nomenat Gran d'Espanya

El 23-jun-1706 fou nomenat Gran d'Espanya. (MVGS-POAL)

1706, juny. Formava part de la comitiva reial de Carles III

El jun-1706 formava part de la comitiva reial dels caballes catalans que amb llicència seguiren el rei En Carles III passant per Castella en direcció a Madrid. (NH2-240)

1707. Capitanejant les milícies a l'Albí i Vinaixa

El 1707 capitanejava les milícies a les parts d'Albí i Vinaixa. (NH2-393)

1707, 10-juny. Destinat per Carles III a alçar regiments d'infanteria

Després de la Batalla d'Almansa, fou comissionat per Carles III a mobilitzar les terres de Lleida i el Pla d'Urgell, i a alçar regiments d'infanteria. (NH2-430)

1708, 23-juliol. Destinat per Carles III a capitanejar les gents de la frontera

El 23-jul-1708 fou comissionat per Carles III per capitanejar les gents de la frontera. (NH2-562)

1709. Destinat per Carles III a les fronteres d'Urgell

El 1709 fou destinat amb diferents comissions per Carles III a les fronteres d'Urgell, muntanyes de Termp i Segarra. (NH2-652)

1710. Membre del Reial Senat

El 1710 esdevingué membre del Reial Senat. (MVGS-POAL)

1710. Defensant les fronteres de Lleida

El 1710 lluità defensant les fronteres de Lleida. (NH3-48)

1710, 22-maig. Animar els pobles de Ponent

El 22-mai-1710 fou un dels comissionats amb autoritzades credencials del rei Carles III per tal d'animar els pobles de Ponent fi de preparar la campanya militar de 1710. (NH3-140)

1710, desembre. Comissionat per animar els pobles i capitanejar milícies

El des-1710 fou un dels que la reina Isabel, davant les notícies que s'estava concentrant un exèrcit francès al Rosselló amb l'objectiu d'assetjar Girona, comissionà per tal per capitanejar les milícies i a animar els pobles de la Segarra i Ponent. (NH3-151)

1711. Destinat per Carles III a convocar els sometents a la frontera

El 1711 el rei Carles III el destinà a convocar els sometents a les parts d'Igualada, Manresa, Seu d'Urgell i montanyes de Tremp i Berga. (NH3-308)

1711. Capitanejant les milícies per socórrer Cardona

El 1711 capitanejà les milícies pel socors de Cardona. (NH3-254) (NH3-313)

1712, 15-agost. Defensa de Montclar

El 15-ago-1712 defensà Montclar. (NH3-451)

1712. Assistència al trànsit de les tropes angleses de Milord Argyll

El 1712, fou un dels Nobles i Jutges del Reial Senat nomenats per assistir a Milord Argyll en el trànsit de les tropes angleses des del camp de Cervera fins a les costes de Vilanova, Sitges i d'altres indrets. (NH3-459)

1712, 29-desembre. Escollit per assistir les tropes portugueses fins Lleida

El 29-des-1712 fou un dels escollits per assistir les tropes portugueses fins a les fronteres de Lleida. (NH3-462)

1713, 6-juliol, 12:00h. Signatari de la Protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges

El 6-jul-1713, 12:00h, fou un dels 40 militars catalans que signaren la Protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges. (NH3-682)

1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1713, 9-juliol. 17:00h. Es constitueix la Junta 36ª de Govern

El 9-jul-1713 a les 10:00h s'aixecà la sessió i es convocà als membres per tornar-se a reunir a les 17:00h per tal d'escollir 12 persones per cadascun dels 3 braç: la Junta 36ª de Govern, formant-se diverses subjuntes específiques. (JGB1713-135) (JGB1713-191) (NH3-583) (NH3-693)

1713, 27-agost. Coronel de cavalleria

El 27-ago-1713 fou nomenat coronel del Regiment de Cavalleria nº5 "Sant Jaume". (MVGS-POAL)

1713, finals-agost/principis-setembre. S'incorpora a l'Expedició del Diputat Militar

Vers finals-ago/principis-set-1713 s'incorporà a l'Expedició del Diputat Militar. (NH3-656) (NH3-715)

1713, 1-octubre. A Manresa amb l'Expedició del Diputat Militar

Vers 1-oct-1713 estava a Manresa amb l'Expedició del Diputat Militar, des d'on passà a la fortalesa de Cardona. (NH3-658)

1713, 17-novembre. Venjança per l'execució de Bac de Rodsa

Vers 17-nov-1713 sortí de Cardona i atacà per sorpresa un destacament de fusellers de Berga; un cop rendits, manà penjar a la forca el capità i 4 dels caporals principals, en venjança per l'execució de Bac de Roda. (NH3-671)

1713, 11-desembre. Combat de la casa de Blanc d'Hortoneda

Vers 11-des-1713 lluità al combat de la cas de Blanc d'Hortoneda. (NH3-672)

1713, finals-desembre. Confereix amb Salvador Lleonart al Lluçanès

A finals-desembre-1713 conferencià amb Salvador Lleonart al Lluçanès. (NH4-62)

1714, gener. Confereix amb Salvador Lleonart a Sant Llorenç Savall

A gener-1714 conferencià amb Salvador Lleonart al Lluçanès. (NH4-63)

1714, 14-gener. Combat de Balsareny

A 14-gen-1714 arribà a Balsareny. (NH4-70)

1714, gener. Confereix amb Salvador Lleonart a Oristà de Lluçanès

A gener-1714 conferencià amb Salvador Lleonart al Lluçanès. (NH4-63)

1714, 8-febrer. Sortida de tropes de Barcelona per aixecar el front exterior

[Castellví consigna el 6-feb-1714; NH4-37]

El 8-feb-1714, per la nit, havent resolt el General Comandant Villarroel que sortissin de Barcelona 200 cavalls amb alguns oficials del Regiment de Cavalleria nº5 "Sant Jaume", del Marquès del Poal, i estant informat dels passos que tenia més protegit l'enemic, després d'algunes temptatives, ordenà que sortissin a les ordres del Coronel Antoni Puig i Sorribes, acompanyat del Tinent Coronel Ramon Rialp i el Sergent Major Mora i Xammar. També sortiren els Capitans de Voluntaris José Badia, Adjutori Sagarra i Josep Marco "el Penjadet" amb els seus cavalls, i 38 oficials que havien estat membres del Regiment de cavallaria nº1 "Rafael Nebot". Trencaren pel Fortí de Llevant, sostinguts de la Gran Guàrdia que comandava el Capità Maties Miravet, del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe". La operació fou dificultosa per les moltes aigues i el pantanós del terreny. Per cobrir l'operació de sortida General Comandant Villarroel manà tocar alarma per moltes parts de la línia de circumvalació entre les 11:00h i les 12:00h. A la 01:00h els fusellers feren foc per la part de Sants, Çafont i el Fort de Santa Madrona, i al mateix temps, es tocà alarma a la part de la Verge del Port, a fi de cridar l'atenció dels enemics cap a aquella zona. L'atac durà fins les 04:00h. Aconseguiren travesar el quarter general dels francesos i, tot i que la Gran Guàrdia que tenia l'enemic a les avingudes de Montcada es posà en fuga, restaren alguns cavalls i es tingué la pèrdua del Capità José Arroyo, el Capità Alsina, i 2 voluntaris. Els oficials i les tropes, dividits en petites partides, aconseguiren enllaçar finalment amb el Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal, a Monistrol de Calders. (GB) (NH4-37) (NH4-38) (NH4-71)

1714, febrer. Consell de guerra del Marquès del Poal amb tots els oficials exteriors

A feb-1714 [probablement entre el 8-feb-1714 i el 11-feb-1714] tingué lloc un important consell de guerra presidit pel Marquès del Poal en què tots els oficials exteriors participaren i es destinaren a diferents parts de Catalunya. (NH4-72) (NH4-333) (NH4-535-540)

  • El general Moragues a les parts de les muntanyes de Tremp i Seu d'Urgell
  • El coronel Antoni Puig i Sorribes a les parts d'Arbúcies
  • El coronel Vilar i Ferrer a les parts de Berga, Manresa i Cardona
  • El coronel Miguel Sanjuán, a les muntanyes de Martorell fins a Igualada
  • El coronel Segimon Torres i el coronel Amill per seguir-lo, amb els oficials del seu regiment
  • El coronel Brichfeus i el coronel Busquets a les parts de Castellterçol i Centelles
  • El coronel Antoni Vidal, de la Ribera d'Ebre, a les muntanyes de Prades, Falset fins el coll de Balaguer
  • El capità Arniches a les parts de la Conca de Barberà, muntanyes de Montagut i San Magí
  • El coronel Jaume Molins a les parts del Penedès

1714, 17-febrer. Salvador Lleonart entrega 3.000 pesos per la paga del homes

El 17-feb-1714 Salvador Lleonart entregà 3.000 pesos per la paga dels homes del marquès del Poal a Castellterçol. (NH4-68)

1714, 17-febrer. Carta del Marquès del Poal al general comandant Villarroel

En carta del 17-feb-1714 el Marquès del Poal informà al general comandant Villarroel. (NH4-388)

1714, 17-febrer. Carta del Marquès del Poal als Consellers de Barcelona

En carta del 17-feb-1714 el Marquès del Poal informà dels esdeveniments passats als Consellers de Barcelona. (MARQUESPOAL-114)

 
En compliment de ma obligació m'ha aparegut participar a V.E. l'estat de l'enemic, ses forces i lo fins aquí obrats i juntament lo que necessito per lograr la fortuna de posar-me en vista d'eixa ciutat per son major consol. Per Pasqua de Reis començà lo pais a prendre les armes mogut dels insoportables donatius que l'enemic demanava i sos càstigs i rigors que quan possible sia diré lo següent:
-En Moià i Castelltersol aprisonàrem a l'enemic 50 cavalls
-En Caldes de Montbui 80 Dragons amb sos oficials
-En La Pobla d'Igualada 28 cavalls
-En lo Partit de Pons i Ribera Salada 30 cavalls
-En Balsareny el Coronel Palomino, i sos dos batallons compostos de 200 infants i tots sos oficials amb 6 banderes, 3 tambors, la capella i son equipatge, perdent en eixa funció un sol capità de fusellers i dos ferits.
-En Arbúcies de 500 infants i 150 cavalls (que passaren a socórrer Bracamonte estant molt estrets dels nostrs paisans) escaparen solament 40 cavalls i 25 infants, quedant 73 oficials presoners, 6 banders, 6 tambors i l'equipatge amb pèrdua de dos morts i un nafrat trobant-se en aquesta ocasió, sitiades les guarnicions d'Igualada, Oliana, Solsona, Berga, Manresa i Vic ésta socorreguda per lo Comte de Montemar que passà el Congost amb un destacament de 1000 cavalls i 1500 infants al temps que jo era eixit de Cardona a fi d'atacar del tot Vic lo que no poguí practicar per est motiu però obliguí retirar-los a Manlleu i fer-los repassar el riu amb 100 presoners que la nit antecedent feren en la Gleva pegant foc en sa retirada a Sant Hipòlit i anit a Torelló.
Queda Bracamonte a Vic com abans passant-se el de Fiennes a l'Esquirol i Tiberio Caraffa amb les tropes persuadint a aquells naturals que no agafessin les armes que ells no venien a fer la guerra com la han feta, però no embarassen de que molts no seguissin i luego ser retiraven a Girona. Passà lo destacament enemic socorrent Bracamonte, per Collsuspina cremà Moià i Sallent i abans Caldes de Montbui sense reverenciar els Temples de Déu ni el Santíssim Sacrament ni privilegiar les dones.
Va voler socòrrer Manresa i els nostres sometents lo sitiaren a la llarga, detenint-se 5 dies per incorporar-se a Vallejo dubtant on era i amb el mateix dubte deixant-ne 200 de guarnició a Solsona, resolgué buscar a Montemar socorrent de passo als d'Oliana que junts passaren a Calaf cremant pel camí tota la Ribera Salada, emportant-se els bagatges i en l'interín Montemar passà a socórrer Berga perdent en sa marxa 100 homes i dels nostres 2 cavalls i 2 ferits.
Vallejo de Calaf anà a Manresa i d'ésta a Berga a ajuntar-se a Montemar. Diego Gonzalez després de cremar Sant Quintí socorregué Igualada i amb son destacament passà a Manresa des d'on amb 8000 homes és anat al Vallès.
Isqué Montemar de Berga i sabent que l'esperava a l'entrada de Llusanés no s'atreví a embestir-me entrant a Lllusanés per altre camí que per falta de gent no l'havia ocupat, cremà Prats, Oristà i San Feliu de Sacerra i aguardant-lo en Perafita s'encaminà des d'Olost a Vic deixant en la presa molt pa de munició.
Tenia jo l'avís de D. Armengol de com se trobava a Arbucies havent deixat en Sant Pol 100 homes amb son Sargent Major i luego li maní tragués dita guàrdia per considerarla arriscada i ésser més important unir, com los enemics, nostres forces i que passés a ocupar lo Congost que jo ocuparia Collsuspina i atacarien en la plana l'enemic ahont sense dificultat s'havia de predre prevenint lo pas de Viladrau. Sobre la marxa tinguí avís de com la cavalleria que isqué d'eixa Plaça es trobava en Castelltersol i luego me encaminí a encontrar-la, però fou a temps, que havent passat dita cavalleria a Collsuspina en companyia d'alguns sometents, rompé lo enemic ans que poguera reforçar-los, per passar a socórrer Manresa que novament estava sitiada dels paisans, acamparse a Moià, per lo que fou precís acampar-me en Castelltersol, cremà lo enemic segona vegada Moià i al matí s'encaminava a Manresa, avisant jo la nit abans als sitiadors perque li disputassen els passos que jo li picaria la reraguarda com oh ofui a posar en la marxa a grupa la infanteria que ha havero executat obligant-los aquells, sens dubte s'haguera lograt bona funció
L'enemic anà a Sant Vicens de Calders i jo a Monistrol de Calders. El dia 15 a les 9 del matí hisqué l'enemic devés Moyà i luego passant-li al davant, lo carreguí fortament, però logrà lo intimidar nostros paisans, que en sa retirada, casi s'haguera perdut la Cavalleria, puix foren tots amb gran valor, precisats a pelear sens formar-nos per la incapacitat del terreno, complint tots amb gran decisió, i com Déu és de nostra part perderem sols 7 homes entre ferits i morts i lo enemic portà la pitjor part, passà lo enemic a Moià i sense detenir-se a Castelltersol ahont se troba, recollí la gent i ordení se posàs a tret de la Vila i per diferents parts se li ha fet un gran foc tot lo dia, matant 8 fusellers i espero que demà di 17 sen aniran i los picaré també la retaguardia que asseguro a V.E. estan temerosos i cansants respecte de no deixar-los sossegar en lloc i son 3000.
D. Armengol crec es passat a socórrer al seu Sargent Major a Sant Pol (crec ja estava sitiat) sens perdre lo Congost com li ordení i D. Antón Puig passà en sa compania segons m'escriu, que per haver-se separat de la cavalleria acertà a encontrar-lo i me demanava lo socorrís amb 100 cavalls, però reconeixent ésser de major importància aquí, torní resposta que s'incorporessin a mi, avisant als de Sant Pol que ho abandonessin, sinó tot ho aventuràvem, que es quant puc informar a V.E. del estat de l'enemic i sis forces sens les guarnicions de Vic, Berga, Manrsa, y Solsona. Est destacament té en contínua confusió tota aquesta terra, però amb tot, sos naturals se troben animosos i més forts quan més cremats.
El Llusanés, fou lo primer que prengué les armes i a sa imitació la Ribera Salada, lo Navés, cercanies de Manresa i Cardona, Calaf, Ribera de Sió, lo Vallés, les Montanyes Baronia de Bagà i La Pobla, Conca de Tremp, i part de la Ribagorza, que a tots he assistit amb municions i oficials del refugiats a Cardona, donant-los comissions, per alzar sometents, i comandar-los com per recollir grans de infidents, amb son compte i raó i crega V.E. que a trobar-me amb bastanta cavalleria, per abrigar los paisans, se haguera adelantat molt la causa comuna, redimir lo Principat i llibertar eixa Excelentisima Ciutat sobre est sistema, no puc de representar a V.E. com, i també als Excms. i Fid. Srs. Deputats amb la més viva eficacia i dolor, de haber sabut per D. Ramón de Rialp, i D. Antonio Mora que V.E. estava en comprehensió de que me trobava amb molta cavalleria i bastant diner, crehent que esta desgràcia, la ha ocasionat ma poca fortuna, de no haber arribat las que tinc escritas, puix lo país se troba estèril de tot, lo enemic tot ho crema i ho malmet i del producte de la sal de Cardona, no es estat possible juntar diner per haver lo enemic en tot temps, intimidat los paisans amb rigor. Los pocs voluntaris me acompanyan, podrian ésser més de 200 si fossin arreglats, però no dubte V.E. que ells corren sense obediència, ostigan lo país trobantme sens ningú, en les millors ocasions. Los fusellers, sens assiténcia ni socorro no sels pot obligar a viure arreglats, com se deu, la ocasió per conseguir nostre fi i concluir amb felicitat esta emprsa, no pot ser millor, si lo socorro es prompte.
Crega V.E. eixa veritat, com a filla del un celós patrici i amb sa gran comprehensió, fasses càrrec de tot, reflectant sobre esta necessitat, i com a tant interessants miren per este poble i afligit Principat condolénse de sos inexplicables treballs, i també per mon crédit, perque havent principiat tan gloriosa empresa, puga acabarla amb la felicitat que en Déu N.S. espero però para practicar-lo seria de única conveniència, fore socorregut amb 300 granaders i 200 cavalls reglats, junt amb la major porció de diners sia possible per sa manutenció, puix los gastos son grans, i de dia en dia creixen i lo pais fina a millor ocasió, no pot subvenirme en cantitat equivalent que de esta maners, podria alentar estos paisans, derrotant amb lo favor de Déu est destacament, per posar-me amb tota la gent a la muntanya, en vista d'eixa capital, assegurant a V.E. que jo, sols per lo zel de exaltar nostra Catòlica Religió, nostra Pàtria i Rei i redimir eixa ciutat, consagraré gustós ma vida, aplicant-me a son logro fins traurer tan sacrílegs incendiaris del Principat, sens perdonar fatiga ni treball, puix tots no tenen comparació en la fortuna de servir a V.E. i repetint-me a la obediència de V.E. que he menester en la major exaltació.
Cassà de Marfà i febrer 7 de 1714
Excm. Sr. El Marquès del Poal
Excms. Srs. Consellers de la Ciutat de Barcelona

1714, febrer. Obliga a Bracamonte a tancar-se a Vic

A febrer-1714 obligà a Bracamonte a tancar-se a Vic. (NH4-68)

1714, febrer. Bloqueja Solsona

A febrer-1714 bloquejava Solsona. (NH4-74)

1714, 8-març. El coronel Amill es reuneix amb el Marquès del Poal

El 8-mar-1714 el coronel Amill es reuní amb el Marquès del Poal havent deixat al coronel Busquets amb un cos de 300 fusellers al Congost. (NH4-390)

1714, 11-març. Rendició del castell de Gironella

El 11-mar-1714 les tropes del Marquès del Poal atacaren el castell de Gironella. Fets els forns per enfosar les muralles, la guarnició es rendí presonera de guerra; en total es rendiren 168 soldats, 2 capitans, 2 tinents i 2 alferes borbònics. (NH4-390)

1714, 19-març. Carta del Marquès del Poal als Consellers de Barcelona

En carta del 19-feb-1714 el Marquès del Poal informà dels esdeveniments passats als Consellers de Barcelona. (MARQUESPOAL-123)

Excm. Sr.
Acabo de rebre avís de haber socorregut los enemics a Castell Ciutat que tenia sitiat D. Ramon Moga, lo secretari de Moragas y lo comte de Serranevada y diuhen èse los francesos pero valent-se de los paisans de la Cerdaña y sos fusellers, per poder disculparse sempre de no habero ells executat, lo que me té en algun cuidado. Per cartes de l'enemic se sap, voler sitiar-me la guarnició de Castellvell i passar Montemar, un gros comboi, d'Esparreguera a Manresa i Solsona, sentint summament no tenir tropes en que embarassar-ho si bé faré, quan me sia possible per impedir-ho i repetir-me a V.E.F. etc, etc
Castellar, Mars 19 de 1714

1714, 24-març. Carta del Marquès del Poal als Consellers de Barcelona

En carta del 24-feb-1714 el Marquès del Poal informà dels esdeveniments passats als Consellers de Barcelona. (MARQUESPOAL-130)

 
Acabo de rebre avís de haber socorregut los enemics a Castell Ciutat que tenia sitiat D. Ramon Moga, lo secretari de Moragas y lo comte de Serra Nevada y diuhen èse los francesos pero valent-se de los paisans de la Cerdaña y sos fusellers, per poder disculparse sempre de no habero ells executat, lo que me té en algun cuidado. Per cartes de l'enemic se sap, voler sitiar-me la guarnició de Castellvell i passar Montemar, un gros comboi, d'Esparreguera a Manresa i Solsona, sentint summament no tenir tropes en que embarassar-ho si bé faré, quan me sia possible per impedir-ho i repetir-me a V.E.F. etc, etc
Castellar, Mars 19 de 1714

1714, 30-març. Separació de les tropes de l'Exèrcit Exterior

En carta adreçada pel Marquès del Poal al Conseller en Cap el 20-abr-1714 es detalla que l'Exèrcit borbònic envoltà l'Exèrcit Exterior prop de l'Estany. El 30-mar-1714 el Marquès del Poal ordenà les seves tropes de dividir-se en 3 grups: ell amb la cavalleria i alguns fusellers es quedaren a la zona; el Coronel Amill passà amb els seus a Viladrau, mentre que el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra anaren cap a Martorell. (FBM-36)

1714, març. Es posa preu al seu cap: 2.000 doblons viu, o 500 mort

A mar-1714 el marquès de Thouy manà fer pregó posant preu al marquès del Poal: 2.000 doblons viu, o 500 mort. Es justificava per creure que el responsable de la matança de la guarnició de Balsareny. En resposta, el marquès del Poal manà publicar-ne un altre posant preu al marquès de Thouy amb un preu més alt. (NH4-75)

1714, abril. Envia al capità Diego Nassarre a Barcelona

A abr-1714 envià al capità Diego Nassarre a Barcelona amb cartes pel general comandant Villarroel i els Tres Comuns. Davant el retard del retorn del capità Nassarre, hi fou novament enviat Salvador Lleonart. Els consellers redactaren un carta exhortatoria als pobles i viles de Catalunya en data 13-abr-1714, i el capità Nassarre sortí de la ciutat la nit del 15-16-abr-1714 amb 4.000 pesos per les tropes del Marquès del Poal. Lleonart arribà a Barcelona el 18-abr-1714, i en sortí el 27-abr-1714 amb moltes còpies de la carta exhortatoria i 3.000 pesos més entregats per N'Amador Dalmau d'ordre de la Ciutat. (NH4-75)

1714, 8-abril. Captura d'un correu borbònic

[Segons Castellví, aquesta carta fou guardada pel Marquès del Poal amb el major secret, i en remeté una còpia a Barcelona; anys després la presentà a En Castellví, qui la traduí del francès]

El 8-abr-1714 el Capità de Voluntaris Josep Busquets i el Capità de Voluntaris Jaume de Granollers, a les rodalies d'Hostalric, prendueren un correu amb 30 cavalls. Entre les moltes cartes que es trobren n'hi havia una d'una dama de París a un oficial que, en la que li deia: "Coratge, monsieur, que Barcelona no serà auxiliada. Vos tindreu la glòria d'assistir a la rendió de la darrera plaça d'aquesta guerra", i li advertia que si la Cort d'Espanya no consentia, fet que no dubtava, que el Duc de Berwick manés les armes, el rei [de França] no enviaria més tropes, sinó que inclús es creia que retiraria les que ja tenia a Catalunya: "El rei sap que les froces d'Espanya no són suficients per a reduir Barcelona, ni per a contenir els pobles [..] el rei vol, que la última plaça, que donarà fi a aquesta llarga guerra, es degui a les seves glorioses tropes. No dubteu que els catalans no seran salvats. Ells estan del tot abandonats, no s'ha de témer que els anglesos els auxiliin. Les seves banes esperances seran la seva última desolació i ruïna". (NH4-75)

1714, 10-abril. Carta exhortatoria dels Diputat de la Generalitat

[Castellví consigna, probablement erròniament, la data del 6-feb-1714]

El 10-abr-1714 els Diputats de la Generalitat emeteren carta a les ciutats, viles i llocs de Catalunya exhortant-los a posar-se sota les ordres del Marquès del Poal i el coronel Amill. (NH4-381)

Carta exhortatoria dels
Diputats de la Generalitat

1714, abril. Emboscada a Sant Quirze de Besora

A abr-1714 fou atacat pels destacaments dels generals Caraffa i Fimarcon a Sant Quirze de Besora; retirat a Santa Maria de Besora, s'uní el general Bracamonte, que acabà amb la dispersió de les tropes del Marquès del Poal. (NH4-77)

1714, 20-abril. Carta del Marquès del Poal als Consellers de Barcelona

El 20-abr-1714 el Marquès del Poal informà per carta als Consellers de Barcelona. (FBM-36)

1714, 28-abril. Atacats pel mariscal de camp Bracamonte a Sant Boi de Lluçanès

En carta adreçada pel Marquès del Poal al Conseller en Cap el 1-mai-1714 es detalla que el 28-abr-1714 l'Exèrcit Exterior fou atacat per sorpresa pel General Bracamonte a Sant Boi de Lluçanès. El regiment del Coronel Busquets i Mitjans, incapaç de formar en batalla en tant poc temps, acabà dispersat per les muntanyes on es pogueren reagrupar. (FBM-37)

1714, 1-maig. Carta del Marquès del Poal als Consellers de Barcelona

El 1-mai-1714 el Marquès del Poal informà per carta als Consellers de Barcelona. (FBM-37)

1714, 7-maig. Atac a Manresa

A 7-mai-1714 atacà el destacament borbònic de Manresa. (NH4-78)

1714, 10-maig. Combat d'Esparreguera

A 10-mai-1714 lluità al combat d'Esparraguera. (NH4-79)

1714, 18-maig. Consell de guerra a Olesa

El 18-mai-1714, els comandants superiors de l'Exèrcit Exterior celebraren un Consell de Guerra a Olesa. El motiu era el de deliberar sobre un possible atac a les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona. Hi assistiren tots el oficials majors de l'Exèrcit Exterior: el Comandant en Cap Coronel Antoni Desvalls, el Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus, el Coronel Antoni Puig, el Tinent Coronel Rialp, el Sergent Major Mora, els 2 Capitans Castellbell, el Capità Regàs, el Capità Fita i el Capità Casanova. La qüestió que va plantejar el Marquès del Poal fou la següent:

" [..] Le ha perecido llamar a Vsas. a consejo, para que con sus acertadas resoluciones, puedan tomarse la más convenientes medidas, o de subir luego a la montaña [..] o de atacar al destacam[ent]o o plaza más conveniente, para que, logrando (con la ajuda de Dios) el derrotarlo, se pueda con más facilidad manprender el todo del enemigo y libertar Barcelona [..]"

Tos els assistents posaren per escrit el seu vot, i tots resolgueren que encara no eren prou forts per atacar el cordó de bloqueig de Barcelona, estimant 6.000 homes els efectius necessaris per fer-ho. Pero en canvi sí resolien realitzar accions de distracció de les forces borbòniques que atacaven de Barcelona com ara plantejar batalla a camp obert a un gran destacament o escometre la guarnició d'una ciutat. (FBM-38)

Els regiments del Coronel Busquets i Mitjans i del Coronel Brichfeus restaren a Olesa, mentre les forces del Coronel Antoni Desvalls i del Coronel Amill s'endinsaren pel Penedès fins a Sitges. (FBM-38)

1714, 19-maig. Carta del Marquès del Poal als Consellers de Barcelona

El 19-mai-1714 el Marquès del Poal informà per carta als Consellers de Barcelona sobre l'entrega de patents als oficials del coronel Busquets i Mitjans i del coronel Brichfeus. (FBM-37)

1714, 20-maig. Incursió i combat de Castelldefels, Vilanova i Sitges

El mai-1714 el capità de voluntaris Adjutori Segarra, amb el recolzament dels paisans, havia tingut un combat amb Mr. Tean a Castelldefels, qui amb 200 cavalls i 3 companyies de granaders havia anat a ocupar aquella marina. Però en el combat aquest caigué ferit i hagué de retirar-se, mentre els voluntaris amb 27 cavalls havien ocupat Vilanova de Sitges. Derrotats els borbònics els voluntaris es disposaven a atacar el castell de Sitges. (NH4-80)

El comandant de Tarragona marquès de Valdecañas ordenà al general Juan Antonio Chaves amb 500 cavalls i 800 infants, i per mar 2 companyies més de granaders amb pertrets, atacar als voluntaris; tinguda notícia del contraatac, el marquès del Poal ordenà avançar les seves tropes que en nombre de 2.000 homes arribaren a Sitges el 20-mai-1714; poc després també se li uní el coronel Amill procedent d'Arenys. Atacaren el castell de Sitges i rendiren el presidi de les dues Torres mentre, tinguen el port sota el seu control, carregaven barques per a Barcelona. (NH4-80)

El 23-mai-1714 el general Chaves atacà a les 3 companyies de voluntaris que hi havia Vilanova, les quals es retiraren de la vila deixant 62 homes entre ferits i morts. Després el general Chaves avançà cap a Sitges per evitar la caiguda del castell. L'avenç del general Chaves obligà a la retirada del marquès del Poal, que hagué d'abandonar els queviures que hi havia a la platja i desemparar Sitges per retornar a Vilanova, cobrint la retirada les 3 companyies de voluntaris a cavall del capità Adjutori Segarra. (NH4-80)

1714, 20-maig. Emboscada als passos de Sallent

A 20-mai-1714 emboscà les tropes del marquès de Thouy als passos de Sallent. (NH4-81)

1714, 26-maig. Carta del Marquès del Poal als Consellers de Barcelona

El 26-mai-1714 el Marquès del Poal informà per carta als Consellers de Barcelona. (FBM-39)

1714, 6-juny. Atac a Solsona

A 6-jun-1714 atacà Solsona. (NH4-81)

1714, juny. Combat a Artés

A jun-1714 fou atacat a Artés. (NH4-82)

1714, juny. Consell de guerra a Prats de Lluçanès

Vers el jun-1714 el Marquès del Poal rebé ordres de la Junta de Govern d'introduir un cos de 500 homes a Barcelona. El Marquès del Poal cridà a consell de guerra a Prats de Lluçanès i determinà que el General Moragues amb les seves tropes aturés els destacaments borbònics de Vic i montanyes servint de distracció, en particular del destacament del general Bracamonte, comte de Fiennes i Firmacon, mentre les tropes del Marquès del Poal i el coronel Amill amb forçada contramarxa anessin cap a Barcelona, a la muntanya de Sant Jeroni de la Murtra.

1714, 28-juny. Combat de Sentmenat

Reuniren fins a 3.500 homes i el coronel Amill arribà fins a Sentmenat, on fou atacat el 28-jun-1714 pel comte de Montemar. Les tropes del coronel Amill es batiren en retirada deixant enrera la major part de les municions, 20 morts i major nombre de ferits. El cos de tropes quedà dividit però el coronel Amill tornà a reunir-los a Gallifa i Sant Feliu de Codines. (NH4-83-84) (NH4-179)

1714, 2-juliol. Concentració de tropes a Sant Feliu de Codines

El 2-jul-1714 el Marquès del Poal concentrà tropes a St. Feliu de Codines i Gallifa. Envià informes a Barcelona el 4-6-8-10-jul-1714. (NH4-179)

1714, 4/6/10-juliol. Entra a Barcelona amb cartes del marquès del Poal

El 4-jul-1714, 6-jul-1714, 10-jul-1714, el Marquès del Poal despatxà cartes a Barcelona informant dels darrers successos i sol·licitant diners, municions, i noves ordresl; els despatxats foren el «tinent coronel» Molins, el coronel Salvador Lleonart, i el Dr. Joan Nat, que era capellà del regiment del coronel Amill. (NH4-84)

1714, 14-juliol. A Barcelona es resol enviar diners i municions al marquès del Poal

El 14-jul-1714, rebuts els informes del marquès del Poal, es resolgué enviar 3.000 rals de 8 i munició al marquès del Poal. (NH4-179)

1714, 15-juliol. A Barcelona es resol enviar diners i municions al marquès del Poal

El 15-jul-1714 es celebrà una nova junta resolguent enviar 3.000 pesos al marquès del Poal per tal que aconseguís introduir tropes a Barcelona. (NH4-179)

1714, 15-juliol. El general comandant Villarroel ordena que tothom segueixi Poal

En carta del 15-jul-1714 el general comandant Villarroel ordenà que tothom s'unís a les ordres del Marquès del Poal. (NH4-431)

1714, 15/16/17-juliol. Surt de Barcelona amb diners per pagar les tropes

El 15-jul-1714, 16-jul-1714 i 17-jul-1714 el govern despatxà a 4 persones amb 3.000 pesos pel marquès del Poal; els despatxats foren el «tinent» Josep Molins, el coronel Salvador Lleonart, el Dr. Joan Nat capellà del regiment del coronel Amill, i En Joan Gual. (NH4-180)

1714, 22-juliol. Combat prop de Manresa

El 22-jul-1714 tingué un combat prop de Manresa. (NH4-181)

1714, 24-juliol. El Marquès del Poal rep dines i municions a Borredà

El 24-jul-1714, i successius, el marquès del Poal rebé a Borredà 4.000 pesos i 6 càrregues de municions. (NH4-180)

1714, 25-juliol. El Marquès del Poal informa al General Moragues

En carta del 25-jul-1714 el Marquès del Poal informà al General Moragues de les ordres que havia rebut de la Junta de Govern de socorrer a Barcelona i donada la impossibilitat de conferenciar directament, li cedeix de manera informal la defensa del rerapaís. (NH4-432)

1714, juliol. Emboscada contra Bracamonte

El jul-1714 els coronels Poal, Mitjans, Armengol i Brichfeus comandaren una triple emboscada contra Bracamonte durant la seva retirada de Berga cap a Vic. (NH4-181)

1714, 20-juliol. Combat amb el veguer de Manresa

El 20-jul-1714 el Marquès del Poal i el coronel Amill reuniren les seves tropes i prop de Manresa derrotaren un cos que manava el veguer de Manresa anomeant Lliza, prenguent 20 cavalls. (NH4-181)

1714, 25-juliol. El Marquès del Poal informa al General Moragues (NH4-432)

En carta del 25-jul-1714 el Marquès del Poal informà al General Moragues de les ordres que havia rebut de la Junta de Govern de socorrer a Barcelona i donada la impossibilitat de conferenciar directament, li cedeix de manera informal la defensa del rerapaís. (NH4-180)

1714, 28-juliol. El General Moragues informa al Marquès del Poal (NH4-433)

En carta del 28-jul-1714 el General Moragues informà al Marquès del Poal de les ordres rebudes de la Junta de Govermn de passar a les parts de Vic.

1714, 31-juliol. Cartes del Marquès del Poal al General Moragues

El 31-jul-1714 li despatxà al Sergent Major Josep Regàs amb carta informant-li novament de les ordres que havia rebut de socorrer urgentment Barcelona, i instant-lo a coordinar les seves accions. (NH4-180) (NH4-433)

1714, 7-agost. El Marquès del Poal escriu carta als Consellers de Barcelona

El 7-ago-1714 el Marquès del Poal escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-193)

[Excms. Srs:]
Per lo conducto d'Armengol que es troba a San Pedó vaig rebrer air al mitx dia les cartes circulars que V.E. es servit enviar-me i una de V.E. de 31 del passat i avui rebo altre per duplicat amb més cartes circulars que remet San Iscle lo Sargento Mayor D. Joan Enrique Huyz i essent d'un contingut dech dir a V.E. que D. Armengol es troba en dita vila de San Pedó alzant los somatents que tenia donada ordre alzasen. Que el General Moragues arriba avui a Balsareny i jo me trobo fent lo mateix en estas Baronias per baixar amb la més possible brevetat a socórrer a V.E. i per a tocar-me alarma Bracamonte en este punt, no puch eser més llarg contentant-me en dir a V.E. que de ma part no omitiré diligéncia ni perdré temps en socórrer eixa constantíssima ciutat. Quedo solicitant continuats preceptes de la major satisfacció de V.E. i pregant a Déu N.S. guarde a V.E. molts anys que desitjo i he menester.
Borredá agost 7 de 1714
Lo Marqués de Poal

1714, 13-14-agost. Batalla de Talamanca

[Castellví consigna, erròniament, el 15-jun-1714]

Lluità a la Batalla de Talamanca. (NH4-393) (NH4-182)

1714, 15-agost. Fa pregària a Montserrat

[Data dubtosa]

El 15-ago-1714 anà a pregar a Montserrat. (NH4-182)

1714, 16-agost. Persecució contra les tropes borbòniques

El 16-ago-1714, matí, les tropes borbòniques continuaren la seva retirada en direcció a Sant Llorenç Savall. Les tropes del Marquès del Poal les seguiren picant-los la rereguarda, però no pogueren tallar-los la retirada perquè els seus dragons, posant peu a terra i obrint foc, impediren que les tropes catalanes poguessin emparar-se a temps dels turons. Continuaren la persecució fins la cinglera del Castellar, on els dragons borbònics es formaren de nou i obriren gran foc mentre la resta de les tropes travessava la cinglera. (NH4-393)

1714, 15/18/20-agost. El Marquès del Poal i el coronel Amill reben pertrets

Castellví consigna que després que 11-ago-1714 el Marquès del Poal i el coronel Amill donessin avís a Barcelona demanant diners, pertrets i ordres precises sobre el què debien executar, els dies 15-ago-1714, 18-ago-1714 i 20-ago-1714 se'ls hi remeteren 300 baoinetes, 400 granades de ma, i 4.000 pesos. (NH4-272)

1714, 20-agost. Inicia la marxa cap a Barcelona

El 20-ago-1714 informà estava en marxa cap a Barcelona. (NH4-182)

1714, 21-agost. Consell de Guerra a Olesa sobre la incursió a Barcelona

El 21-ago-1714 el Marquès del Poal celebrà Consell de Guerra a Olesa per resoldre sobre una possible incursió a Barcelona. Es resolgué que l'acció seria comandada pel coronel Busquets i Mitjans, i les tropes destinades a la incursió serien les del propi coronel coronel Busquets i Mitjans, les del Coronel Joan Vilar i Ferrer, les del Coronel Massegur, i les del Coronel Brichfeus. Per contra, les tropes del Coronel Amill i les del Marquès del Poal restarien lluitant al front exterior. El pla d'incursió suposava baixar des d'Olesa i travessar el riu Llobregat per la part d'Abrera, donant la volta per Martorell deixant aquesta vila a l'esquerra, i després passar per Sant Andreu i Pallejà, travessar la planúria i emparar-se sota el foc protector de la Fortalesa de Montjuïc, per tal d'entrar a Barcelona. Per la seva part el General Comandant Villarroel destinà un destacament a les ordres de l'Ajudant Reial Martín Zubiría, per tal que sortís des de Barcelona i enllacés amb les tropes de l'Exèrcit Exterior a les rodalies d'Esplugues i Sant Feliu de Llobregat. (FBM-42)

1714, 22-agost. Els consellers envien cartes al Marquès del Poal

El 22-ago-1714 els consellers enviaren cartes al marquès del Poal. (NH4-195)

1714, 22-agost. La marxa arriba a Sentmenat

El 22-ago-1714 la marxa del marquès del Poal arriba a Sentmenat. (NH4-183)

1714, 22-23-agost. Combat prop de Sabadell

La nit del 22-23-ago-1714 el Marquès del Poal i coronel Amill portaren les seves tropes fins a Sabadell. Allí foren envestits pel cos que manava el general marquès de Thouy, forçant-los a retirar-se fins a Montserrat. (NH4-183)

1714, 24/25-agost. Intent d'incursió a Barcelona

El 24/25-ago-1714 les tropes del cos destinar a la incursió a Barcelona arribaren a l'alçada de Vacarisses on es reuní un grup de 700 fusellers escortats per 70 cavalls del coronel Brichfeus. D’allí marxaren fins que foren descoberts per un destacament borbònic al Papiol, entrant en combat contra 4 regiments i 1200 soldats de cavalleria. S'hagueren de retirar i reagrupar-se a Corbera de Llobregat, fins a retrobar-se amb el marquès del Poal el 29-ago-1714. (FBM-42)

1714, 26-agost. Coronel Brichfeus informa els Consellers del fracás de la incursió

El 26-ago-1714 el Coronel Pere Brichfeus envià carta als Consellers explicant perquè la operació d'incursió havia fracasat, i suggerint-li una possible entrada de tropes per mar.

1714, 29-agost. Consell de guerra a Capellades

El 29-ago-1714 celebraren un nou Consell de Guerra el Marquès del Poal, el Coronel Busquets i Mitjans i el Coronel Brichfeus; també hi participaren l'Ajudant Reial Martín Zubiría i En Salvador Lleonart, els quals sortits de Barcelona havien enllaçat amb l'Exèrcit Exterior; allí acordaren que intentar novament una incursió a Barcelona no era factible. (FBM-43)

Castellví consigna que el Marquès del Poal donà diferents disposicions i ordres perquè a les marines de Llevant i Ponent, i al Vallès, es preparés farina per tal que, carregant amb un cos de tropes durant la nit sobre les guàrdies de la marina, es facilités carregar algunes embarcacions lleugeres i introduir-les a Barcelona amb 300 homes. Però el designi no reeixí perquè el Duc de Berwick, coneixedor de la manca de queviures que hi havia a Barcelona, conferí amb el general de mar Bellefontaine i després les galeres, fragates i 34 embarcacions lleugeres borbòniques navegaren per la costa; a l'alçada de Canet prengueren 3 barques i a Castelldefels 400 sacs de farina. Així mateix Mr. Vabuse incendià 7 barques a la platja de Sant Iscle de Vallalta carregades amb queviures per Barcelona. (NH4-271)

1714, 30-agost. Combat a Piera

El 30-ago-1714 combaté a Piera. (NH4-183)

1714, 1-setembre. Combat al Forn del Vidre

El 1-set-1714 combaté al Forn del Vidre. (NH4-183)

El Marquès del Poal i el coronel Amill no pogueren unir un considerable cos de sometents com havien unit abans dels combats degut al nombre de destacaments borbònics que batien les rodalies de Barcelona en un radi de 4 a 5 hores des del cordó de bloqueig, sumant 13.000 homes. (NH4-272)

1714, 1-setembre. Carta dels Consellers al Coronel Amill

El 1-set-1714 els Consellers de Barcelona escriuen al Coronel Amill: (EAHG-201)

[Molt Sr. nostre:]
Nos tenia amb molt cuidado la lentitud que per alguns dies observem en el disparo del Baluart, molt capaós de poder avançar l'enemic 4 bretxes que de nou ha obert, les dos dels Baluarts de Santa Clara i de la Porta Nova de Llevant i altre en la mitja lluna de Santa Clara, la principal molt perfeccionada a més d'aquestes dues bretxes que de nou han obert en la muralla principal al costat de la mitja lluna i altra molt capaç en front dels molins de vent que encara no estan perfeccionades i en pocs dies ho poden estar. Apostats els enemics en els fossos al peu de les tres bretxes. Atribuim aquesta impressió a alguna contra ordre de la Cort de França en suspendre les hostilitats. Déu piadós ha permés que nostres minadors, trobessin el dia 30 del passat, més endins dels terraplens tras l'Església de Santa Eulalia emergida a la part de la Porta Nova una mina real de l'enemic que en breu habrá del tot perfeccionat. Devaneïda aquesta idea dels enemics fa tres dies han tornat a batir amb més força la cortina de la muralla que medie entre el Baluart de Llevant i Santa Clara a fi d'arruïnar els parapetos i lo mateix executa en els parapetos que medien entre la Porta Nova i al de Sant Pere de lo qual recelem dos coses: que treballin en altra mina o que trets els parapetos no emprendguin un vigorós assalt i encara que ens trobem resolts a sacrificar-nos abans de quedar esclaus, amb tot i trobant-nos en l'estat referit i amb molta escassetat de pa (que amb més individualització ho escrivim al Marqués de Poal) nos tenen afligits majorment des que reberem carta del Marqués del dia 20 del passat de posar-se en marxa el dia següent per aportar-nos reforços apostantse als Monts veïns d'aquesta ciutat, no hem vist els efectes ni hem rebut més avisos de l'estat dels seus designes que podrá empendre pel prompte alivio que tan peremptoriament es necessita. Aquesta suspensió ens té impacients i cuidadors, esperant que V.F., després de rebuda aquesta carta, la comunique al Marqués de Poal i al General Josep Moragues pel perill d'haver-se extraviat nostres cartes per a que vencent quantes dificultats es puguin oferir luego es posi en marxa a nostre socors prevenint que és la més important ocasió i així es necessita de la major celeritat. Déu guarde a V.F. molts anys. Los més segurs servidors.
Els Consellers de Barcelona
1 setembre 1714

1714, 1-setembre. Els consellers envien cartes al Marquès del Poal

El 1-set-1714 els consellers enviaren cartes al marquès del Poal. (NH4-208)

Castellví consigna, citant el manuscrit d'En Joan Francesc Verneda, escirt en resposta al manifest publicat pel secretari del Tinent Mariscal Villarroel don Manuel de Medina, que es despatxaren nous correus al Marquès del Poal i al coronel Amill a fi que acceleressin la marxa cap a Barcelona i que es deixessin veure amb les tropes a les muntanyes prop de Barcelona. Que dins la ciutat havia corregut la veu que es trobava prop de Martorell, on s'havia trabat un ferotge combat amb els destacaments enemics. També afirma Verneda que estant el Marquès del Poal resolt a entrar com fos amb prop de 3.000 homes, rebé carta del Conseller II Feliu de la Penya en la que li prevenia que tant sols tenia queviures per 2 dies pels defensors de la plaça; amb aquesta notícia i la consideració que augmentant les tropes dins la plaça era exposar-la a més perill, féu suspendre la marxa esperant l'arribada de blat i provisions que s'esperaven entressin a la ciutat provinents de Mallroca. (NH4-271)

1714, 4-setembre. Atac sobre Manresa

Frustrat l'intent d'entrada a Barcelona part de les tropes del Marquès del Poal, entre les quals les que estaven a les ordres del Coronel Busquets anaren a sorprendre Manresa. El 4-set-1714 entraren a la ciutat i la guarnició borbònica es retirà a l'església parroquial, però tingueren un avís que s'aproximava un cos de socors borbònic i desempararen la ciutat. (FBM-44) (NH4-272)

1714, 12-setembre. Capitulació de Barcelona

El 12-set-1714 capitulà Barcelona.

1714, 13-setembre. Barcelona és ocupada per les tropes de les Dues Corones

El 13-set-1714 Barcelona fou ocupada per les tropes de les Dues Corones Borbòniques.

1714, 14-setembre. El Marquès del Poal té notícia de la capitulació de Barcelona

El 14-set-1714, a Sallent, el Marquès del Poal fou informat de la capitulació de Barcelona; despatxà les tropes i sometents en nombre de 4.000, donà avís al general Moragues i al coronel Ermengol Amill, i marxà cap a Cardona, on arribà del dia 15-16-set-1714. (NH4-272)

1714, 18-setembre. S'acollí a la capitulació de Cardona

Després de la Batalla de l'11 de setembre de 1714, s'acollí a la Capitulació de Cardona, que el cita expressament. (NH4-451)

Segon relata Castellví, les fonts d'un i altre bandol no es conformen en quan a disposició dels combats, situacions que ocupaven, i nombre de morts i ferits. Castellví apunta que els manuscrits borbònics refereixen que des de jul-1714 a set-1714 el Marquès del Poal i el coronel Amill tingueren més de 3.000 morts, 500 ferits i 60 presoners, i que les tropes borbòniques tingueren 400 morts i 300 ferits. Per contra Castellví apunta que aquells que es trobaren en els combats assistint al Marquès del Poal referiren que sempre lluitaren emparats de posicions ventatjoses als turons i boscos, i que jutjaven que les tropes borbòniques havien perdut 1.800 homes, sense ferits i presoners, i que les pèrdues de les tropes catalanes no arribaren a 400 homes. (NH4-272)

1714. S'embarquen a Arenys, cap a Gènova

Després de la capitulació del castell de Cardona, el marquès del Poal i el seu germà Manuel s’embarcaren a Arenys de Mar amb dos fills del primer, Manuel i Francesc, i altres familiars, en direcció a Gènova. Manuel Desvalls, en desembarcar, es traslladà de Gènova a Mallorca, on el marquès de Rubí, que encara mantenia obediència austriacista, el nomenà governador d'Eivissa, càrrec que exercí fins a la capitulació de l’illa, el dia 9 de juliol del 1715. (MVGS-POAL)

1714, 5-desembre. A Gènova

El 5-des-1714 informà que es trobava a Gènova. (EA2-48)

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

Els béns i propietats dels germans Desvalls a Catalunya van ser confiscats per l’administració borbònica. El valor anual que produïen les rendes del patrimoni d’Antoni Desvalls era de 13.275 lliures, 7.040 de les quals eren de beneficis i la resta, de contribucions. Els privilegis nobiliaris de la família Desvalls foren abolits per l’administració borbònica. (MVGS-POAL)

1715. A Viena

Antoni Desvalls, juntament amb els seus fills i altres familiars, es dirigí a Viena. Fou rebut amb tots els honors per l’emperador Carles VI, que li donà entrada a la cort imperial. (MVGS-POAL)

1715. Cobra pensió de l'emperador a Nàpols

El 1715 Antoni Desvalls figurava com a exiliat de segona classe a l’Imperi, residia a Nàpols i cobrava una pensió anual de 500 florins, que procedien de la cort austríaca. (MVGS-POAL)

1716. Cobra pensió de l'emperador

El 1716 cobrava una pensió de 700 ducats napolitans de l'emperador. (NH4-565)

1717/1718. Tercera Guerra Turca

Va dirigir una divisió de l’exèrcit austríac a Hongria, contra els turcs, durant la Tercera Guerra Turca (1716-1718). Per la seva destacada actuació fou distingit per l’emperador amb el títol de mariscal de camp. (MVGS-POAL)

1719. S'oposa a capitanejar la guerra a Catalunya

El 1719 s'oposà a capitanejar de la guerra a Catalunya perquè suposaria la seva total ruina i desolació. (NH4-648)

1724. Mort i enterrament

El 7-jul-1724, als 58 anys d’edat, morí a Viena N'Antoni Desvalls i de Vergós. Fou enterrat a l’església del convent de Sant Francesc de Viena. (MVGS-POAL)

Família i descendents

El seu fill Manuel Desvalls i d’Alegre, que morí l’any 1760, exercí diversos càrrecs a la cort imperial i fou preceptor de l’emperador Josep II.

Francesc Desvalls i d’Alegre, fill primogènit, morí a Viena l’any 1732. L’any 1738, tretze anys després de l’amnistia feta per Felip V als exiliats austriacistes, es reconegué altra vegada el títol de marquès del Poal en la persona de Manuel Desvalls i d’Alegre, que continuà la descendència dels marquesos del Poal fins ara i es fusionà, després del retorn de l’exili austriacista a mitjan segle xviii, amb les cases marquesals d’Alfarràs i de Llupià. Joan Antoni Desvalls i d'Ardena.

 

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              (EA2-48) Exili: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg. 48
              (EAHG-153) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 153
              (EAHG-193) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 193
              (FBM-36) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 36
              (KUK) Servei en l'Exèrcit Imperial: K.u.K Generale
              (MVGS-POAL) Museu Virtual de la Guerra de Successió-Marquès del Poal
              (MARQUESPOAL-114) Antoni Desvalls i de Vergós. Marquès del Poal, pàg. 114
              (NH1-579) Narraciones Históricas I, pàg 579
              (NH4-316) Narraciones Históricas IV, pàg 316