Vicent Estopinyà
(El Grau de València, Regne de València ~ 1735, Viena)
Sergent Major
(1706-1708?)

Tinent Coronel
(1710?-1717)
Coronel / Tinent Coronel
(1717-1718-1735)

"1735, murió en Viena don Vicente Estupiñà, theniente coronel que fue del regimiento de la marina de Nápoles. Valenciano, nacido en el Grau. Sepultado en en la parroquia de Leopoldestat, donde murió."
Document localitzat pel Doctor en Història
N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena



1706. Sergent Major

Sergent Major del Regiment d'Infanteria nº10 "Regne de València"

1710?. Tinent Coronel

Tinent Coronel del Regiment d'infanteria "Manuel Barbon"

1717- Coronel o Tinent Coronel a Sardenya

Tinent Coronel del Regiment Hispànic-Sard Imperial "Vicent Estopinyà" (nom oficial: Regiment d'infanteria de Marina de Nàpols", format el 1714/1715/1717?? amb les restes de 2 companyies del:


1717. Guerra de la Quàdruble Aliança (1717-1721)

Al 1717 començà la Guerra de la Quàdruble Aliança (1717-1721), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. S'aprofità del reclam del Papa a tots el prínceps cristians per lluitar contra el turc, raó per la qual tant el Regne de Sicília com el Regne de Sardenya comptaven amb poques unitats militars.

1717. Governador de Càller (Sardenya) amb l'Exèrcit Imperial

El Tinent Coronel Carreras es trobava destinat a Càller (Sardenya) sota les ordres de l'aleshores Feldzugemeister i Lloctinent del Regne, En Josep Antoni de Rubi i de Boixadors.

El 22-ago-1717 l'armada borbònica començà l'atac contra Caligari; 8.000 soldats borbònics desembarcaren i acamparen a la plaça de Llatzaret. El Marqués de Lede exigí al Marquès de Rubí la rendició del Regne de Sardenya. Però aquest s'hi negà i la Ciutat de Caligari fou sotmesa a setge.

El 17-set-1717, en una desesperada situació, el Marquès de Rubí pogué retirar-se del castell, quedant sota la governació del Comte de Carreras i del Marquès de la Guàrdia. La guarnició del castell estava formada per:

Pel què fa al tren d'artilleria, tan sols comptaven amb 3 morters i 40 canons.

Finalment, assetjat ja per 10.000 i després de de 6 dies d'intens bombardeig per part de l'esquadra borbònica, el 30-set-1717 s'acordà la firma d'una capitulació. Les tropes pogueren sortir de la plaça i foren traslladades, el 6-oct-1717, a Gènova.

1734. Dissolució del Regiment

Al 1734, el Regiment Hispànic-Sard Imperial d'infanteria de Marina "Vicent Estopinyà" fou dissolt.

1735. Mort a Viena

Mort a Viena el 1735. Sepultat a Leopoldestat.


*Fonts:
      1717: Regiment a Sardenya: L'Exili austriacista 1713-1747, Vol I, pàg 80
      1735: Nota de Officiales ...: L'Exili austriacista 1713-1747, Vol II, pàg 400
  • Vincle relacionat: El Grau. Ciutat de València