Joan Falcó
(segle XVII, Benissanet (Ribera d'Ebre) - segle XVIII, ?)
Fuseller
(1707-1707)
Capità de Fusellers
(1707-1708)
Comandant de Fusellers
(1708-1709)
Coronel de Fusellers de Muntanya
(1709-1713)

"En estos días empezó a tener nombre Juan Falcó, natural de Benissanet. Su oficio, tejedor. Una partida de las Dos Coronas le dió impulso. Saqueó algunas casas del pueblo; entre otras la de Falcó. Éste tomó las armas y llegó en esta guerra a ser uno de los más nombrados fusileros por sus acciones."
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725"; Vol II, pàg. 412

"Falcó animaba a los suyos con la voz '!Primero morir que rendirse!'".
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725"; Vol II, pàg. 412

 

Biografia curta del Coronel Falcó

Joan Falcó, teixidor de professió, esdevingué un dels militars (miquelet) catalans més destacats en el Front de l'Ebre. L'any 1707 s'alçà en armes després que la seva casa fos saquejada per l'Exèrcit de les Dues Corones. S'uní a les Companyies de fusellers de la Ribera d'Ebre on destacà ràpidament per la seva valentia, passant a ser nomenat capità i després comandant. El 1709 fou ascendit novament al grau coronel i el 1710 es posà sota les seves ordres tot un regiment de fusellers, el Regiment de Fusellers "Joan Falcó".

Les seves accions en el Front de l'Ebre esdevingueren un veritable turment per a l'Exèrcit de les Dues Corones, que es va veure forçat a destinar cada cop més i més efectius per a protegir-se dels assalts dels miquelets del Coronel Falcó. El 1713, quan les tropes imperials es preparaven per a l'evacuació, el Coronel Emmerich Franz von Faber li ordenà que li entregués els diners aconseguits en els seus assalts contra els borbònics, però el Coronel Falcó s'hi negà i el Coronel von Faber ordenà empresonar-lo. Davant d'aquesta eventualitat, el Coronel Falcó optà finalment per acceptar la Pau d'Utrecht i acollir-se a l'indult que oferien les tropes borbòniques a aquells que deixaven les armes. Es desconeix on i quan va morir.

Naixement i Família

Joan Falcó era fill de Benissanet (Ribera d'Ebre). No es tenen dades ni de la seva data de naixement, ni de la seva família. (NH2-412)

Probablement, fill de Josep Falcó, 1 dels capitans de fusellers de la Ribera d'Ebre.

1705. Companyies soltes de la Ribera d'Ebre

El 1705 les Companyies soltes de l'Ebre eren 4 i els seus capitans: Josep Falcó, Josep Pedrol, Lluís Serra d'Ascó, Faustí i Francesc Caserras. (NH1-623)

1707, 1-maig. El rei informa els Tres Comuns de la Batalla d'Almansa

El 1-mai-1707 Carles III informpa als Tres Comuns de Catalunya de la Batalla d'Almansa. (NH2-372)

1707, maig. El rei ordena alçar més companyies de fusellers a l'Ebre

[Segons la font de Castellví, foren 20 companyies; NH2-372]

El mai-1707 Carles III ordenà formar Companyies de fusellers a la Ribera d'Ebre, que en pocs dies estigueren complertes, sobre el peu de les companyies que ja estaven alçades per guardar l'altre riba de l'Ebre. (NH2-372)

En foren nomenat capitans els següents: Joan Falcó, Francesc Barquer, Pere Vidal, Joan Andreu, Ambrosi Fes, Josep Palliser de Mora, Francesc Nogués, Josep Vidal de la Sínia, Josep Pedrol, Francesc Caseras, Andreu Masip, Josep Puig, Francesc Barceló, Andreu Tonet, Josep Galceran, Josep Gay, Francesc Molins, Josep Pujol. (NH2-429)

1707. Saqueig borbònic de Benissanet

El 1707 [juliol?] la vila de Benissanet fou saquejada per una partida de l'Exèrcit de les Dues Corones. Entre les cases saquejades hi havia la d'En Joan Falcó, teixidor. A partir d'aleshores s'uní a les companyies de miquelets de la Ribera d'Ebre que lluitaven contra les tropes borbòniques. (NH2-412)

1707, 20-agost. Atac als borbònics entre Ascó i Mora d'Ebre

Amb 15 companys s'uneix a les companyies de miquelets comandades pel Capità Josep Pedrol, el Capità Pere Vidal i el Capità Francesc Barquer, que havien reunit una partida de 500 homes. La partida atacà una columna borbònica de 160 soldats, i quedà totalment desfeta; però poc temps després arribaren reforços borbònics sota el comandament del Senyor de Bar, i el combat es reprengué perllongant-se des de les 16h fins a les 19h. En conjunt moriren uns 300 homes entre els dos bàndols, doncs no es concedí quarter, és a dir, els presoners foren executats sense clemència. En Joan Falcó es destacà en aques combat pel seu coratge i els ànims que donà als seus companys, raó per la qual els seus homes el nomenaren capità i es posà al capdavant d'una partida de 50 homes. (NH2-412)

1707, 20-agost. Els homes proclamen capità Joan Falcó

Després de l'acció del 20-ago-1706, En Joan Falcó començà a ser seguit per una partida de 50 homes que el nomenaven capità. (NH2-412)

1707, 26-agost. Sorpresa dels borbònics contra els fusellers de l'Ebre

Els coronels borbònics Ibáñez i Bustamante, amb un destacament de 500 infants i 200 cavalls sorprengueren els capitans Ambrosi Fes, Josep Pedrol i Joan Falcó prop de Mora d'Ebre, on es trobaven amb uns 400 miquelets. En la primera embestida borbònica els miquelets perderen 20 homes i els capitans Vidal i Falcó iniciaren confúsament la retirada; aconseguiren parapetar-se en un turó, on reuniren fins a 100 miquelets. Des de les 9h del matí fins a la nit, les tropes borbòniques llançaren fins a 5 càrregues contra els miquelets, i tantes vegades foren rebutjats pels miquelets, embravits pels capità Falcó, que els enardia al crit de: "Primer morir que rendir-se!". Amparats per la foscor, les tropes de miquelets aconseguiren fer-se fugiseres, havent perdut uns 90 homes i deixant unes 400 baixes entre ambdos bàndols. (NH2-412)

1707, finals agost. Emboscades a combois a Paüls i Gandesa

Vers finals-ago-1706 el Capità Pedrol i el Capità Francesc Barquer, amb 280 fusellers i sometents es posaren en emboscada entre Paüls i Alfarràs a un comboi de 280 atzembles, que era escortat per 180 infants i 40 cavalls. S'inicià l'atac, però l'escorta borbònica es resistia a rendir-se; arribaren aleshores 300 fusellers i milicies que manava el Capità Pere Vidal. El foc acabà amb la rendició dels que persistien a defensar-se, capitulant presoners, salvades les vides. Aleshores se'ls uní el Capità Joan Falcó, i entre Gandesa i Batea atacaren un comboi borbònic de 300 atzembles; degollaren a 150 infants que l'escortaven i prengueren 35 cavalls.(NH2-412)

1707, finals d'any. Ascens a d'un grau per capturar el capitost botifler Jaume Cortiella

El capitost botifler Jaume Cortiella de Paüls, havent-se trencat el pacte a què s'havia arribat, retornà al partit borbònic i es destacà per sotmetre la comarca al terror. A finals del 1706, seguint els clamors de les viles de la comarca, el governador austriacista de Tortosa General Jones, posà preu al cap del capitost botifler Jaume Cortiella de Paüls: 200 doblons, un grau més si qui el capturava era oficial, o el grau d'alferes si qui el capturava era fusellers ras o paisà. Els Miravet, 3 germans aragonesos, amb un partida de 20 fusellers i amb la cobertura de 150 miquelets del capità Joan Falcó, assaltaren la vila d'Horta, on es trobava el capitost botifler Jaume Cortiella amb 68 miquelets botiflers; abans de la sortida del sol aconseguiren fer-lo presoner a ell i als seus homes, havent perdut en l'assalt 11 homes. El capità Joan Falcó fou ascendit un grau i l'any següent, el 1708, el capitost botifler Jaume Cortiella acabà penjat a la forques de Barcelona. (NH2-413)

1708, principis d'any. Conveni per donar quarter als presoners

El Governador austriacista de Tortosa, General Jones, renovà el conveni amb comandant borbònic de Xerta per tal que entre les seves tropes es concedissin quarter i evitar d'aquesta manera que els presoners capturats per ambdós bàndols fossin executats a discreció.

1708, 4-gener. Incursió a la Serra d'Alcubierre

El ja Comandant Joan Falcó realitzà un incursió a la Sierra de Alcubierra (prop de Zaragoza) amb 30 fusellers i capturà 3 coronels i 22 oficials de l'Exèrcit de les Dues Corones.

1708, 20-gener. Atac a un comboi borbònic prop de Gandesa

Amb 270 fusellers atacà un comboi borbònic aconseguint que la cavalleria d'escorta fugís i desamparés la infanteria. L'atac se saldà amb la captura de 170 bous, 27 soldats presoners i 45 morts, mentre que d'els fusellers en moriren 11.

1708, 20-febrer. Atac a un comboi borbònic prop a Concabella

Amb 270 fusellers a Concabella, atacà un comboi borbònic prop de Gandesa. L'escorta del comboi es reduïa a 52 soldats, però a l'avantguarda, 15min de distància, hi havia un destacament de 200 cavalls, i a la reraguarda, un altres destacament de 100 cavalls i 200 infants borbònics. En escoltar els trests d'assalt dels miquelets al comboi, les escortes borbòniques de a cavall acudiren a tota pressa, mentre la infanteria aconseguí predre les altures. Es trabà un dur combat que acabà amb la pèrdua 26 miquelets morts i 17 miquelets capturats. Entre els capturats hi havia un germà i un cunyat del Comandant Joan Falcó, que posteriorment foren penjats pels borbònics. Arran d'aquests fets, les accions del Comandant Joan Falcó es tornaren més ferotges.

1708, 20-març. Atac a un comboi borbònic al "Pas de las Trincheras"

Amb 200 fusellers emboscats al "Pas de las Trincheras", atacà un comboi borbònic que es dirigia al camp de Xerta i capturà 28 cavalls, 52 mules i feu 48 preseoners, deixant morts entre ambdos bàndols uns 60 homes.

1708, 4-maig. Combat d'Horta

[Castellví consigna el 4-mar-1708]

El Coronel borbònic Bracamonte, amb 200 soldats i 380 miquelets botiflers atacà la vila d'Horta, esperant sorprendre els 230 miquelets austriacistes de les companyies del Capità Francesc Nogués i del Capità Francesc Casserras que hi havia; però havent estat avisats, els miqueles es retiraren d'alt d'un turó des d'on resisitiren fins a 3 envestides dels borbònics. Després de 3h de combat, hi arribà el Comandant Joan Falcó amb 800 homes entre miquelets i sometents; reeixí a travessar la planura desfent un destacament de 60 cavalls borbònics i finalment s'uní a les tropes que resistien dalt del turó. El Coronel Bustamante deturà els atacs i els tots els miquelets baixaren al plà per presentar batalla, més el Coronel Bustamante optà per retirar-se recolint uns 190 homes ferits i deixant uns 220 morts. Els miquelets tingueren uns 48 fusellers morts i 78 feits. En cap dels dos bàndols es feren presoners. (NH2-519)

1708, 19-20-maig. Atac a un comboi borbònic entre Corbera i Sió

El Comandant Joan Falcó concentrà 10 companyies de miquelets de la Ribera d'Ebre i diversos sometents fins a formar un total de 1.400 homes. La nit del 19 al 20 de maig s'emboscatren entre Corbera i Sió per on havia de transitar un gran comboi borbònic de fins a 400 acémilas escortat per un destacament 200 cavalls i 600 infants. El Comandant Joan Falcó atacà la reraguarda aconseguint que la cavalleria fugís i desamparés a la infanteria; aquesta resistí infructuosament diverses descàrregues, més el trerreny afavoria els miquelets. Finalment es capturà el comboi, 49 cavalls i 225 infants, deixant 114 morts i 214 ferits; dels miquelets i sometents en moriren 34, i uns 52 caigueren ferits.

1708, 1-juny. Incursió a la vila del Perelló

El Comandant Joan Falcó amb 600 amb 600 fusellers atacà la vila del Perelló, que presidiava el capità borbònic Francisco Areciaga amb 60 soldats. Aquest acabà retirant-se a l'interior de l'església de la vila, on resistí durant 4 hores fins que arribaren els reforços del General Cereceda. Finalment el Comandant Joan Falcó hagué de retirar-se havent patit unes baixes de 30 homes.

1708, juny. Emboscada contra el miquelets botiflers del Brigadier Blai de Trinxeria

El borbònic Duc d'Orleans ordenà al Brigadier botifler Blai de Trinxeria que amb 800 homes al "Desert dels Descalços" (anomenat el Cardó), situat a 4h de Tortosa, a fi que hi recollís bestiar per a les tropes borbòniques i aconseguís allunyar-ne els miquelets austriacistes. El Comandant Joan Falcó aconseguí emboscar-lo i en un sanguinari combat entre miquelets, el botiflers hagueren de refugiar-se dins un convent deixant rera seu 60 morts i 80 ferits. Davant l'arribada de reforços borbònics, els miquelets austriacistes s'esbairen entre les muntanyes, havent perdut 30 homes.

1708, juliol. Atac al camp volant borbònic de Miravet

El Governador del Camp de Tarragona Magí Vilas, amb el sometent de Falset, Tivisa i 300 del camp de Tarragona, el Comandant Joan Falcó, el Capità Joan Andreu, el Capità Josep Palliser i el Capità Josep Vidal, unint 700 fusellers, passaren a sorprendre un camp volant borbònic al costat de Miravet. Abans de l'albada l'embestiren per 3 parts, en 2 amb falsos atacs i al tercer amb tota la força. Els borbònics desempararen el camp mentre els fuselles i sometents perderen 28 homes i tingueren 30 ferits. Prengueren molt de bagatge i feren 48 presoners, mentr els borbònics s'hi deixaren 95 homes entre morts i ferits. (NH2-535)

1709, novembre - 1710-agost. Campanya de la frontera de l'Ebre

El nov-1709 i des-1709 l'artificiosa marxa de les tropes franceses d'Espanya donà nou impuls a les tropes aliades i als catalans, creient que el rei Lluís XIV desemparava de bona fe l'Espanya. Els borbònics arreglaren forts quarters a l'Aragó, prop del riu Cinca i a l'altra riba de l'Ebre. Però això no impedí que el coronel Joan Falcó i els Voluntaris catalans apostats a l'altra riba de l'Ebre no molestessin els quarters. El Capità de Voluntaris Moga, el Capità de Voluntaris Josep Sabater, el Capità de Voluntaris Palmer, el Capità de Voluntaris Josep Busquets, i els de la Fuliola a l'altra riba dels rius Segre i Cinca prengueren diferents combois i a partidaris disfressats amb les mateixes divises de les tropes borbòniques, i fins el mes d'agost apresaren 445 cavalls muntats i 490 atzembles. (NH3-39)

1709, 14-agost. Atac a un comboi borbònic entre Mora d'Ebre i Corbera

El 14-ago-1709, entre Mora i Corbera, el Capità de Fusellers Caserras amb 50 fusellers capturà 40 atzembles i 11 cavalls, part avançada d'un comboi borbònic. En sentir els trets, tota l'escorta borbònica hi acudí, i alhora hi arribà el Comandant Joan Falcó amb 414 fusellers. El trabà un dur combat en el què moriren 80 homes d'ambdos bàndols, entre ells el Comandant Coronel borbònic Mr. Deren, mentre que els fusellers capturaren fins a 80 atzembles. (NH2-642)

1709, 24-agost. Atac a Batea

El Comandant Joan Falcó travessà l'Ebre amb 200 miquelets i marxà fins a Batea, on es topà amb 60 cavalls borbònics, fet que l'obligà a retirar-se fins a l'alçada d'un turó. Posteriorment aparegueren 100 dragons borbònics, que desmuntats, embestiren les posicions dels fusellers. El Comandant Joan Falcó ordenà que no se'ls disparés dins que foren a un distància de tret de pistola, matant-ne 18 en la primera descàrrga; més els borbònics continuaren atacant i el Comandant Joan Falcó es retirà del lloc i des d'una altra posició embestí causant gran rebombori les tropes borbòniques atacants, que sorpreses, acabaren per retirar-se i formar en posició de batalla a la planúria; l'eventualitat fou aprofitada per totes les tropes del Comandant Joan Falcó, que es retiraren a tota pressa deixant les tropes borbòniques formant en posició de batalla al plà.

1709, finals de setembre. Combat d'Escornalbou

El Tinent General borbònic Gaetano, amb un destacament de 800 homes, intentà passar a Riudecanyes per tal de cobrar-hi la composició que havien ofert, més el Comandant Joan Falcó ocupà les muntanyes d'Escornalbou i atacà les tropes borbòniques. Els miquelets feren 24 presoners i aconseguiren impedir que el destacament borbònic arribés a Riudecanyes.

1709, finals d'any. Ascendit a Coronel per l'atac al fort dels molins de l'Ebre

A finals del 1709 el capità de granaders del Regiment Imperial d'Infanteria nº 4 "Starhemberg" amb un destacament de 100 soldats travessà l'Ebre prop de Mora amb l'objectiu de destruir un fort de fusta que els borbònics havien construit per a la guàrdia dels molins on hi molien el blat de les tropes. El Comandant Joan Falcó s'uní a les tropes imperials amb 300 fusellers. El fort de fusta estava custodiat per 78 soldats borbònics que foren sorpreses per l'atac de les tropes alemanyes i catalanes. El fort finalment es rendí, destacant-se en l'acció el coratge del Comandant Joan Falcó. Els alemanys perderen 16 soldats i 20 restaren ferits, mentre que d'els fusellers 12 en moriren i 14 caigueren ferits. Per aquesta valerosa acció rei Carles ascendí Joan Falcó al grau de Coronel de Fusellers.

1710, juny?. Emboscada d'Ascó

Prop d'Ascó, el Coronel Joan Falcó s'emboscà amb 88 fusellers, mentre esperava el trànsit d'una columna borbònica formada per 30 oficials, 360 nous reclutes i molt bagatge. En passant davant de les tropes emboscades del Coronel Joan Falcó, un oficial borbònic li comentà a un altre: "Amigo, si Falcó saliera haría buena presa". Tot just en aquest instant, sorgí d'entre els matolls i els cridà: "Aquí está Falcó! Ríndanse! si no hay cuartel". Esperverats, els oficials borbònics es rendiren sense disparar un sol tret.

1710, juny?. Assalt per trencar els tambors dels castellans

Les tropes borbòniques i austriacistes del Front de l'Ebre prop de Mora havien arribat a un acord tàcit de concedir-se un armistici diari de 2 hores al matí per tal que uns i altres, cadascun a la seva banda, poguessin recollir aigua del riu. Quan es trobaven, els uns i els altres s'escarnien amb acudits, però els castellans, més subtils i vius, avantatjaven els catalans en l'art d'ofendre's a base d'acudits. Finalment, un dia, el Coronel Falcó acabà per emprenyar-se i cridà als castellans que si no callaven travessaria el riu i els trencaria els tambors; més els castellans, en veure com s'havia emprenyat el Coronel Falcó i les amences sobre els tambors, encara se n'enrigueren més mentre li cridaren novament amb picardia: "Quijote!". Amb la paciència ja esgotada, el Coronel Falcó es dirigí als seu homes i els digué: "Allò que jo he dit que es faria, s'ha de complir o morir!", responent els seus homes que no l'abandonarien. El dia següent, abans de sortir el sol i amb 100 dels seus millors fusellers travessà el riu més amunt i s'emboscà prop d'on les guàrdies borbòniques es situaven per batre els seus tambors cada matí. Quan aquestes es preparaven per a començar a tocar, les tropes del Coronel Falcó es llençaren sobre les guàrdies, les desferen, i els trencaren els tambors, tornant a travessar el riu sense cap pèrdua. La paraula del Coronel Falcó estava complerta.

Però no content amb això, el mateix dia per la tarda travessà el riu a 1 hora de distància més avall, més foren descoberts i tornaren a travessar sense pèrdua. Finalment, la nit del mateix dia, tornaren a travessar a 3 hores de distància més avall, de manera que el dia següent, a les 8h del matí, prengueren 130 mules carregades de provisions, 6 vaixells que passaven a Tortosa i feren 36 presoners.

1710. Comissionat a travessar l'Ebre

El 1710 la Cort de Barcelona ordenà travessar l'Ebre a 4 regiments de fusellers: el del coronel Falcó, el del coronel Vilar i Ferrer, el del coronel Rau, i el del coronel Josep Farriol. (NH3-82)

1710, ~14-setembre - 1710,~14-desembre. Setge Austriacista de Morella

Lluità al Setge Austriacista de Morella

L'Exèrcit Reial de Carles III estava sota el comandament del general Rafael Nebot, auxiliant el seu dictamen el comte de Savallà. Les tropes les formaven 500 cavalls del Regiment de cavalleria nº "Rafael Nebot", 1.000 infants del Regiment d'infanteria nº4 "La Reina", i 5 regiments de fusellers -els de «Ferrer», Rau, Amill, Japot, i Joan Falcó-, que sumaven 2.600 homes. (NH3-84)

1710, 19-setembre. Combat de Todolella

En la ofensiva austriacista per reconquerir el Regne de València, s'establí com a primer objectiu la captura de Morella, on el Coronel Joan Falcó s'hi apropà amb 80 homes. Mentre s'abeuraven en una font prop de Todolella, foren sorpresos per un destacament de fins a 140 granders borbònics a les ordres del Sergent Major José Daza. El Coronel Joan Falcó, informat pels seus centinelles que no tenien sortida, ordenà que ningú es rendiria. Els borbònics els intimaren a rendirse, però davant la negativa dels fusellers, disparen una descàrrega tancada. Més, rebuda la descàrrega, els 80 fusellers de Joan Falcó, pistola en mà, es llençaren a l'assalt i quan es trobaven a molt poca distància els dispararen una descàrrega que derrotà els 140 granaders borbònics, que quedaren morts o presoners.

1711, 14-març. Emboscada prop de Batea

El 14-mar-1711 a la Vall de Quadret, prop de Batea, el Tinent Barceló del Regiment de Fusellers de Joan Falcó amb 48 fusellers emboscà un destacament borbònic de 35 cavalls que anava cap a Saragossa; capturà 22 cavalls i al Brigadier borbònic Marqués Ordoño. (NH3-262)

1711, 28-març. Mort del Capità Francesc Barceló en una emboscada

El 28-mar-1711, entre Corbera i Mora d'Ebre, el coronel Joan Falcó amb 5 companyies del seu regiment de fusellers atacà en emboscada un comboi escortat per 150 cavalls i 300 granaders. Es trabà un sanguinari combat, i després de 3 quarts d'hora de foc continu, els fusellers de Falcó prengueren 165 presoners, quedant morts al camp 114 borbònics; entre els presoners, 1 tinent coronel, 3 capitans i 8 oficials, i del comboi, 380 atzembles carregades de farina i pretrets, així com 24 cavalls. Els fusellers de Falcó tingueren 38 morts i 46 ferits, dels quals 4 capitans, un dels quals era Francesc Barceló, que morí de les ferides. (NH3-262-263)

1711, 14-juliol. Atac a un comboi borbònic prop de Mequinensa

El Coronel Joan Falcó amb el seu regiment i 100 paisans atacà un comboi borbònic escortat per 170 soldats prop de Mequinensa. Havent pres els passos, els fusellers dispararen un descàrrega general i rendí el comboi, prenent a 3 capitans, 2 tinents, i la totalitat del comboi borbònic format per 570 acémilas.

1711, xx-xxx. Sorpresa austriacista sobre Tortosa

El Regiment de Fusellers "Joan Falcó" formava part de les tropes destinades a la Sorpresa austriacista sobre Tortosa.

1712, Acord per reestablir el quarter als presoners

El Coronel Falcó no donava quarter als borbònics que queien presoners, doncs quan els fusellers eren capturats, els borbònics els penjaven. El General austriacista Guido von Starhemberg ordenà al Comandant de Falset, el Sergent Major Francesc Mayans, que digués als fuellers que tornessin a concedir quarter a les tropes borbòniques quan eren capturades. En rebre aquesta ordre, el Coronel Joan Falcó trameté carta al Comandant borbònic de Tortosa, Ignacio Francisco Conde de Glimes, avinsant-lo que concediria quarter a les tropes borbòniques que capturés si es donava el mateix tracte als fusellers que fossin capturats, possibilitant d'aquesta manera els posteriors intercanvis de presoners. S'arribà a acord i finalitzaren les execucions indiscrimades de presoners per ambdós bàndols.

1712, 20-maig. Atac a un comboi borbònic prop d'Amposta

El Coronel Joan Falcó amb 500 fusellers i 130 Voluntaris de a Cavall atacà un comboi borbònic escortat per 42 cavalls i 260 infants prop d'Amposta. Prengueren 300 acémilas, 24 cavalls i rendiren 86 infants, mentre la resta de soldats borbònics fugiren a Amposta, on amparats per nous reforços feren retrocedir l'embestida dels fusellers.

1712, 14-octubre. Nou atac a un comboi borbònic prop de Mequinensa

El Capità Josep Sabater, amb 50 cavalls i 100 fusellers del Regiment de Fusellers "Joan Falcó" manats pel Sergent Major Josep Masip, atacaren un comboi borbònic escortat per 170 soldats prop de Mequinensa, prenent 60 acémilas, 10 cavalls i 20 infants.

1713, juny. Evacuació de les tropes imperials i ordre d'empresonament contra Falcó

Havent rebuts ordres d'evacuar les tropes imperials, el Coronel Emmerich Franz von Faber a Tarragona estant, s'adreçà al Coronel Joan Falcó i li indicà que per la gran quantitat d'assalts que havia realitzat contra les tropes borbòniques, es deia que tenia molts diners, i que per tant en volia una part en préstec. El Coronel Joan Falcó es negà a prestar-li diners per a unes tropes que estaven evacuant Catalunya, i el Coronel von Faber despatxà en secret cap a la Ribera d'Ebre al capità de granaders José Espés, del Regiment d'Aragó, amb ordres d'empresonar el Coronel Joan Falcó sota diversos pretextos. Informat de tal eventualitat, el Coronel Joan Falcó s'acollí a l'indult general que oferien les tropes borbòniques a aquells que deixaven les armes i passà a Tortosa, on els borbònics el reberen bé per la gran fama que havia obtingut pel seu valor.

Després de la guerra i mort

No es tenen dades sobre la seva vida posterior ni de quan i on va morir.

 

Literatura relacionada: "Miquelets i sometents al Front de l'Ebre durant la Guerra de Successió"

*nota: Nacres (Enciclopèdia Catalana)