Salvador Feliu de la Penya i Picart
(Salvador Feliu de la Penya)
(Salvador Feliu de la Peña)

(1674, Barcelona - 8-nov-1733, Vilassar)
Mercader
Ciutadà Honrat de Barcelona
(1708-1714)
Administrador i Soci de la «Companyia Nova de Gibraltar
»
(1709 - 1712 - 1723)
Membre de la Junta 36ª de Govern
(1713-1713)
Conseller Segon de Barcelona
(1713-1714)

Membre de la Junta 24ª de Govern
[8ª de Provisions]
(1714-1714)
Ramon Sans Conseller de Barcelona 1714 Ramon Sans Conseller de Barcelona 1714 Ramon Sans Conseller de Barcelona 1714 Ramon Sans Conseller de Barcelona 1714 Ramon Sans Conseller de Barcelona 1714 Ramon Sans Conseller de Barcelona 1714 Ramon Sans Conseller de Barcelona 1714 Ramon Sans Conseller de Barcelona 1714 Ramon Sans Conseller de Barcelona 1714 Ramon Sans Conseller de Barcelona 1714 Ramon Sans Conseller de Barcelona 1714 Ramon Sans Conseller de Barcelona 1714 Ramon Sans Conseller de Barcelona 1714
"Salvador Feliu, conseller segundo, presidente de la junta de provisiones, concibió con algunos de su séquito (que tenían al cargo la aduana y demás derechos, y por esta comisión en su poder todos los dineros) que se saldría bien del sitio y, en este supuesto, que yo tendría más gloria que no él y sus compañeros, mayormente por haver sucedido con felicidad todo lo que bajo mi dirección se emprendía. [..] Estas y otras cosas de menos monta nos tenían a los dos en oposición.
[..] Pasado el sitio, temiendo que por lo referido no culpasen de su conducta, se valieron del medio de Domingo Gispert, que se estableció en Génova, y otros sujetos, a esparcir voces contrarias a la verdad por disculpar sus errores, que fueron grandes y muy perjudiciales en aquellos tiempos.
Yo creo de positivo que Feliu y sus amigos no faltaron a sus obligaciones; pero también afirmo que la culpa de la pérdida de la mayor parte del último convoy, que ocasionó la extrema habmre que se sufrió, él y sus amigos fueron la causa. El perjuicio que ocasionó la hambre a la defensa es notorio.
Yo no he querido jamás tener trato ni comunicación con el sobredicho, aunque mediaron mucho [...] No lo he querido ejecutar, no porque yo le tenga ningún mal afecto, antes bien sabe Dios le tengo muchísima lástima de sus trabajos. Pero como la ciudad toda está enterada de estas verdades, no quiero más saber de cuentos pasados ni poner otra vez en duda mi proceder; únicamente deseo estar en mi casa con quietud, desengañado de lo que es mundo, y acabar mis tristes días con sosiego.
Carta d'En Rafael Casanova i Comes
enviada el 9-abr-1728 a Viena a En Francesc de Castellví i Obando
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 442-449

Llinatge, Naixement i Família (CFP) (PPC2)

Part de la documentació de les famílies Feliu de la Penya - Isern, i d'altres emparentades, es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, al Fons Llinatge Feliu de la Penya (1606-1906) (ANC)

Nascut a Barcelona fill d'una família d'origens pagesos de Mataró els membres de la qual, a finals del segle XVII havien assolit la ciutadania honrada i es dedicaven al comerç de teixits. (ANC)

Fill d'En Salvador Feliu de la Penya [i Bellsoley o Bellsolell] (1638-1686) i de Na Dionísia Picart.

Germanastre d'En Francesc Feliu de la Penya [i Portell].

No tenia relació familiar -directe- amb l'economista i historiador Narcís Feliu de la Penya i Farell, sinó que aquest procedia d'una altra branca familiar i eren "nebots llunyans". Tot i aquest parentiu llunyà, l'hereu de Narcís Feliu fou el seu "nebot llunyà" Salvador Feliu de la Penya i Picart. (SA-711)

Casat el 1699 amb la pubilla Na Maria Coll i d'Isern (?-8-gen-1753), de Vilassar de Dalt i filla d'En Miquel Coll i Fontanet i de Na Maria [Coll] i d'Isern. (GENFELIU)

Pare d'En Salvador Feliu de la Penya i d'Isern (1701-1781) que esdevindria regidor degà de Vilassar els anys 1736, 1741, 1753, 1758 i 1768. (GENFELIU)

Pare de Na Teresa Feliu de la Penya i d'Isern. (GENFELIU)

Pare de N'Aleix Feliu de la Penya i d'Isern (1714-1782) qui esdevindria doctor en dret i ocupà el càrrec de relator a la Reial Audiència Borbònica (1756-1768) (GENFELIU)

1705, 26-agost. Rebuda i obediència a l'arxiduc Carles d'Àustria

El 26-ago-1705, havent desembarcat l'arxiduc Carles d'Àustria a Mataró, el comú deliberà donar-li la obediència i destinà als jurats primer i segon amb 5 dels del Magistrat a passar al camp per fer-li-ho abinent. (NH1-617)

En Salvador Feliu de la Penya era un dels 5 que anaren a donar la obediència.

1708, 25-octubre. Nomenat Ciutadà Honrat de Barcelona per Carles III

[Altres dades senyalen el 12-jun-1710]

Rebé la gràcia de ser nomenat Ciutadà Honrat de Barcelona pel rei Carles III. (ANC)

1709, 1-juliol. Es crea la «Companyia Nova de Gibraltar»

El 1-jul-1709 es creà la «Companyia Nova de Gibraltar» per un termini de 3 anys amb l’objectiu principal de comerciar amb els ports atlàntics a través de Gibraltar. La companyia tenia un capital d'11.200 lliures repartides en setze participacions de 700 lliures. (REUS-GRASES)

Els socis fundadors foren:

  • Josep Grases i Gralla, de Reus i Ciutadà Honrat de Barcelona; 2.100 lliures (3/16 %).
  • Joan Verivol, pagès de Vilassar; 2.800 lliures.
  • Josep Buigas, de Barcelona; 1.400 lliures.
  • Josep Valls, resident a Gibraltar; 1.400 lliures.
  • Salvador Feliu de la Penya, de Barcelona; 3.500 lliures.

Exportà principalment vins i aiguardents i productes agrícoles; importà cuirs bruts africans, blat d’Itàlia i de Llevant, etc. Tot i que els acords eren presos pels consentiment de tots els companys, no tots els socis tenien el mateix paper en el funcionament de l'empresa. Joan Verivol i Josep Buigas van exercir bàsicament de socis capitalistes i com a creditors ocasionals a través de préstecs a interès fix. El primer també exportava els seus vins a través de la societat. Per a Josep Grases, important comerciant de Reus, la Companyia fou un més dels seus nombrosos negocis, en el qual participà d'una forma més activa que els anteriors assegurant la càrrega d'alguns vaixells al port de Salou i redistribuint els productes de les trameses procedents de Gibraltar. Josep Valls, instal·lat permanentment a Gibraltar, actuava com a agent de la companyia a canvi d'un salari. I Salvador Feliu, el major accionista, fou també el seu administrador; era ell qui buscava i gestionava el negoci i qui cercava el finançament. (ANC)

Després del 30 de juny de 1712 no s'enregistrà cap nova operació, només moviments de liquidació de la societat que perllongaren els assentaments comptables fins el 1723. (ENCICLOPEDIA)

1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1713, 9-juliol. 17:00h. Es constitueix la Junta 36ª de Govern

El 9-jul-1713 a les 10:00h s'aixecà la sessió i es convocà als membres per tornar-se a reunir a les 17:00h per tal d'escollir 12 persones per cadascún dels 3 braç: la Junta 36ª de Govern, formant-se diverses subjuntes específiques. (JGB1713-135) (JGB1713-191) (NH3-583) (NH3-693)

1713, 20-agost. Vilassar i la casa de Salvador Feliu de la Penya saquejats

El 20-ago-1713 les tropes borbòniques saquejaren i incendiaren Vilassar, resultant cremada la casa d'En Salvador Feliu de la Penya. (SFP)

1713, novembre. Tensions entre els mercaders i el Conseller en Cap Flix (NH4-32)

Segons fonts recollides per En Castellví, la rectitud del Conseller en Cap Manuel Flix causà tensions amb els mercaders. Al llarg dels mesos d'oct-nov-1713 tingueren lloc juntes privades debatint-se si es procediria a l'extracció dels nous Consellers de Barcelona. Els principals promotors favorables a la nova extracció foren En Salvador Feliu de la Penya, En Josep Abadal, En Joan Comellas i En Francesc Mascaró, que insistiren en que es reunís el Consell de 100 i que fos aquest qui decidís si procedia nova extracció.

Dècima de Joan de Guables: (SA-822)

"A la carestia del vi y demés aliments que patí Barcelona en lo siti de 1713, y la ciutat habia entregat la distribució dels aliments a Canals, a J. Comellas, a T. Mascaró y a T. Basora, que ho compraba a Mallorca. Dècima de don Joan de Gualbas: Abundància per Major!
Abundància per Major!
Lo vi se dóna a canals
y per a remediar mals
lo barato és mas caró
dem gràcies a Salvador
que estas ha obert son costum
diràs ¿de ahont se presum
ba callà, blat, va com ellas?
Vols veure las meravellas
Per un bas ora 1 consum

1713, novembre. El Consell de Cent dictamina nova extracció de Consellers (NH4-32)

El nov-1713 es reuní el Consell de Cent i decidí que es procediria a l'extracció dels nous Consellers de Barcelona.

1713, 30-novembre. Extracció dels nous Consellers de Barcelona (NH4-329)

El 30-nov-1713, Diada de Sant Andreu, després de visitar la Seu catedralícia de Barcelona, els Excel·lentíssims Consellers vells tornaren a la Casa de la Ciutat. Un cop allí pujaren al Saló de Cent, i un cop reunits tots els jurats, es procedí a l'extracció dels Consellers de Barcelona.

  • Conseller en Cap: Rafael Casanova (Jurista)
  • Conseller Segon: Salvador Feliu de la Penya (Mercader)
  • Conseller Tercer: Ramon Sans (Jurista)
  • Conseller Quart: Francesc Anton Vidal (Mercader)
  • Conseller Cinquè: Josep Llaurador (Notari Públic de Barcelona)
  • Conseller Sisè: Jeroni Ferrer (Guanter)

Aquella mateixa nit, els Excel·lentíssims Consellers vells acompanyats per oficials de la Casa de la Ciutat anaren amb cotxe [de cavalls] a visitar als nous Consellers en la forma acostumada per donar-los la enhorabona. (RCC-69)

1713, 25-desembre. Es dissol la Junta 36ª de Govern

El 25-des-1713, transcorreguts els 6 mesos del mandat que se li havia concedit, la Junta 36ª de Govern fou dissolta. Acte seguit i com que el bloqueig continuava, correspongué a la Diputació del General nomenar un nou equip de Govern que es constituí el 1-gen-1714: la Junta 18ª de Govern.

1714, 1-gen. Es publica la prorrogació de la Junta General de Braços

El 1-gen-1714 es publicà la prorrogació de la Junta General de Braços de Catalunya.

1714, 1-gen. Es constitueix la Junta 18ª de Govern

El 1-gen-1714 es constitueix la nova Junta de Govern, la Junta 18 ª de Govern.

1714, 20-febrer. Es dissol la Junta 18ª de Govern

El 20-feb-1714 es dissol la Junta 18 ª de Govern.

1714, 27-febrer. Es constitueix la nova Junta 24ª de Guerra de Barcelona (NH4-33) (NH4-330)

[Segons Francesc de Castellví, seguint la font de Joan Francesc de Verneda i Sauleda]

El 27-feb-1714 es constituí la nova junta superior de general govern, la Junta 24ª de Guerra de Barcelona, que la Ciutat dividí en tres subjuntes: Junta 9ª de Guerra, Junta 8ª de Provisions, i Junta 7ª de Mitjans.

El Conseller Segon Salvador Feliu de la Penya fou president de la Junta 8ª de Provisions.

1714, 28-febrer. La sortida dels 1.000 homes de la Coronela (SA-305)

Davant la nova situació política es resolgué fer una demostració de força i formar un cos de 1.000 homes extrets de la Coronela a fi que fes una sortida contra el cordó borbònic.

Es seguiren textualment les disposicions de 1640 que establien que havia de sortir la Bandera de Santa Eulàlia portada pel conseller segon, en aquest cas, el conseller Salvador Feliu de la Penya.

El 28-feb-1714 el conseller en Cap Rafael Casanova cridà els capitans de la Coronela i els notificà la decisió. S'havia estipulat el nombre d'homes que, per justa proporció, havia d'aportar cada col·legi i confraria, per bé que es deixava a cada gremi decidir els noms dels homes triats.

1714, 21-abril. Venda d'un gànguil capturat a l'enemic (SA-345)

El 21-abr-1714 el notari Antoni Cassani formalitzà la venda d'un gànguil al xipriota Tomàs Felip. Els "armadors de l'armament marítim de la ciutat" el conseller segon Salvador Feliu i el mercader Francesc Mascaró, amb facultat i potestat donades per la Junta 24ª de Guerra de Barcelona, varen vendre en encant públic un gànguil que havia capturat una fragata "a la part de llevant". El vaixell era de 1.300 quintars de port, disposava de "sos arbres y antenas y demes ormeigs" i estava ancorat al moll del port de la Santa Creu. Qui més va oferir en l'encant públic fou el grec Tomàs Felip, natural de Xipre; el preu de la venda fou de 250 rals i a més havia de pagar "lo quern diner" al corredor de coll Pere Ribera i també el salari de l'escrivà major.

Davant el notari Antoni Cassani, els testimonis per part de Salvador Feliu de la Penya foren Joan Parès, negociant, i Francesc Colomer; per part de Francesc Mascaró foren Emanuel Mas i Soldevila, doctor en drets, i Rafael Esteve, doctor en medicina. L'acta dóna l'equivalència del ral: 1 lliura i 8 sous. (SA-828)

1714, 9-juliol. Captura del gran comboi de Mallorca (SA-367)

La matinada del 9-jul-1714 les naus borbòniques capturaren el gran comboi procedent de Mallorca.

1714, 2-setembre, tarda. Instàncies al Conseller Segon a subministrar pa (NH4-207)

El 2-set-1714, tarda, havent una comissió examinat l'estat de les defenses i els llocs on s'estaven les tropes, es passaren les més vives instàncies a la Junta 8ª de Provisions presidida pel Conseller Segon Salvador Feliu de la Penya a fi que urgentment procurés pa i queviures a les tropes.

1714, 4-set, 15:00h-16:00h. Gran Consell dels Tres Comuns

A les 15:00h, a la Casa dels Drets al Portal de Sant Antoni, es convocà una Conferència o gran Consell dels Tres Comuns a fi de decidir sobre la oferta borbònica de negociació; a més, també hi assistiren el Governador de Catalunya i el seu Tinent, i els membres dels Braços Generals que formaven la Junta 24ª de Guerra. (NH4-348)

1714, 11-set, ~08:00-09:00h. Junta a Can Gorgot, a la plaça de Junqueres

El 11-set-1714, entre les 8:00h i les 9:00h, participà en la junta que es tingué a Can Gorgot, a la plaça de Junqueres, a fi de resoldre que s'havia de fer en aquella conjuntura. (NH4-254) (NH4-352)

1714, 11-set, 10:00h. El Conseller Segon Feliu a la Casa de la Ciutat

El 11-set-1714, 10:00h, el Conseller Segon Salvador Feliu de la Penya es trobava a la Casa de la Ciutat donant diferents disposicions per queviures. En aquesta tessitura arribaren el vicari de Chiva i el pare Juan Malaver, a fi de persuadir-lo que no capitulés la Ciutat: (NH4-263)

"[..] y el conseller, volviéndose al padre Malaver, le dijo: Ya ve, Padre, el estado en que nos han puesto las beatas gentes que creímos de virtud. Malaver quiso animarle, y le dijo: ¿No cree que es el mismo Dios hoy que ayer, y que ahora lo puede hacer? Le respondió el conseller con un grande grito: Sí, sí; pero, si no la hace luego, no será ya más tiempo. Y con voz muy alta, en el mismo zaguán de la casa, exclaó y dijo: !Oh ciudad la más infeliz! !A qué estado te ha reducido tu idolatría y la justicia de Dios!, y se rasgó parte de su consular ropón. Esto sucedió a vista de muchos.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 263

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. Es reuneix el Gran Consell dels Tres Comuns

El 11-set-1714, entre les 14:00h i 15:00h, es reuní el Gran Consell dels Tres Comuns a les Torres del Portal de Sant Antoni. (NH4-352)

1714, 11-set, 15:00h. En Verneda requerit pel Conseller Segon Feliu al Saló de Cent

El 11-set-1714, 15:00h, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda, estant de guàrdia de la Bandera de Santa Eulàlia, fou requerit per un criat del Conseller Segon Salvador Feliu de la Penya, a presentar-se a la Sala del Consell de Cent urgentment. (NH4-262)

1714, 11-set, ~15:30h. Reunió al Saló de Cent

El 11-set-1714, ~15:30h, es reuniren al Saló de Cent els Consellers 2on, 3er, 4rt i 5è, alguns membres de la Junta 24ª de Govern i dels Comuns, amb l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda, i el Coronel Juan Francisco Ferrer. (NH4-262)

  • Un dels punts tractats, a instàncies de l'enviat de Carles III a Barcelona En Francesc Verneda, fou sobre la conveniència de treure del Secret de la Ciutat (lloc on es guardaven els papers secrets) aquells documents dels temes més principals ocorreguts durant la defensa. La majoria fou contrària a aquesta proposició i el Conseller Segon Feliu de la Penya passà les nits del 11-12 i 12-13 a la Casa de la Ciutat, recelant que per alguna estratagema fossin extrets del seu lloc alguns documents del Secret de la Ciutat. (NH4-263)

1714, 11-12-set, nit. El Conseller Segon Feliu a la Casa de la Ciutat

La nit del 11-12-set-1714, el Conseller Segon Salvador Feliu de la Penya passà la nit a la Casa de la Ciutat, recelant que per alguna estratagema fossin extrets del seu lloc els papers dels Secret de la Ciutat (lloc on es guardaven els papers secrets de la Ciutat). (NH4-263)

1714, 12-13-set, nit. El Conseller Segon Feliu a la Casa de la Ciutat

La nit del 12-13-set-1714, el Conseller Segon Salvador Feliu de la Penya passà la nit a la Casa de la Ciutat, recelant que per alguna estratagema fossin extrets del seu lloc els papers dels Secret de la Ciutat (lloc on es guardaven els papers secrets de la Ciutat). (NH4-263)

1714, 13-set, 6:00h. Les tropes borbòniques ocupen Barcelona

El 13-set-1714, 6:00h, les tropes borbòniques ocupen Barcelona

1714, 14-set, 10:00h. En Verneda arriba a Mallorca

El 14-set-1714, 10:00h, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda amb la seva família arribà a Andratx després d'haver travessat un gran turmenta que trencà l'arbre major i menor de l'embarcació. (NH4-264)

1714, 16-setembre, 8:00h. El Consell de Cent de Barcelona és suprimit (NH4-313)

El 16-set-1714, 8:00h, estan reunits els consellers de Barcelona, es presentaren a la Casa de la Ciutat els següents lacais botiflers:

  • Josep Marimón
  • Rafael Cortada
  • Francesc Ametller
  • Josep Alòs
  • Salvador Prats i Matas, secretari del Duc de Berwick

El secretari Salvador Prats i Matas procedí a:

  • Llegir el Decret de Derogació i exoneració dels seus càrrecs de Consellers
  • Ordenà que entreguessin les gramalles
  • Segellà les portes dels arxius, escrivanies i arques de dipòsit

1714, 16-setembre. En Verneda s'entrevista amb el Virrei de Mallorca

El 16-set-1714, l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda s'entrevistà amb el Virrei de Mallorca. (NH4-265)

1714, 19-setembre. Arriba a Barcelona el Marquès de Lede

El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede. (NH4-316)

1714, 20-setembre. El Marquès de Lede nou Governador de Barcelona

El 20-set-1714 el marquès de Lede començà a exercir com a Governador de la ciutat. (NH4-316)

1714, 20-22-setembre. La decisió d'empresonar els comandaments militars catalans

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès.

El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i el 20-set-1714 començà a exercir com a Governador de la ciutat. Durant els primers tres dies de la seva estada conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les pagues endarrerides que Felip V devia a les tropes franceses i també es discutí sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge.

Finalment es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. També es resolgué que l'empresonament seria executat seguint les ordres del Marquès de Lede, de manera que cap oficial francès estigués implicat en l'empresonament dels oficials de l'Exèrcit de Catalunya, fet que suposava el flagrant incompliment dels pactes de capitulació i el trencament de la Paraula d'Honor donada pel Mariscal Duc de Berwick. (NH4-316)

L'historiador Francesc de Castellví recull el rumor que la decisió final s'hauria pres després d'un discurs que tingué lloc a la taula de l'Intendent de l'Exèrcit borbònic José Patiño y Rosales, on es proposà que als oficials de l'Exèrcit de Catalunya ni se'ls havia de donar llibertat d'estada, ni donar-los passaports per exiliar-se a Itàlia. Diversos botiflers catalans presents a la taula haurien persuadit a l'Intendent Patiño al·legant que si es deixava lliures als oficials, aquests podrien maquinar alteracions contra el nou règim borbònic. (NH4-316) Per contra, els historiadors Josep Catà i Antoni Muñoz són de la opinió que la idea d'empresonar-los fou del mateix Mariscal Duc de Berwick i no de la Cort de Madrid, que encara no hauria tingut temps de reaccionar. (RBRC-27)

1714, 22-setembre. Empresonament dels comandaments militars

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede i que durant el setge havia servit d'habitatge al Coronel Dalmau. (NH4-316)

Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament. (NH4-316)

Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders, foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès) (SAP-89)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)
  • Capità Feliu Bellver (fill del General Bellver; acompanyà son pare a Alacant, i allí el feren tornar a Barcelona) (NH4-366)

Malgrat les ordres d'empresonament, pogueren escapar els següents:

1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant

La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. (RBRC-28)

1714, 19-octubre. Segona remesa de detinguts enviada a Alacant

La 2ª remesa de 5 detinguts, els ferits, sortí del port Barcelona el 19-oct-1714. Arribaren a Alacant el 29-oct-1714. (RBRC-34)

1714, 19-octubre. Rafael Casanova cridat a declarar (SA-571)

El 19-oct-1714 Rafael Casanova fou citat a declarar. El notari Josep Soldevila i Masdéu, escrivà de la Superintendència borbònica, recollí la seva declaració i la de Francesc Jofré, fent constat que l'havien de fer en castellà.

Havien de declarar en relació a la denúncia que el 14-oct-1714 havia alçat el patró valencià Tomàs Ferrer contra els responsables de l'armament marítim o "corsaris" de Barcelona Salvador Feliu de la Penya i Francesc Mascaró. Al patró valencià li havien capturat la nau, un xabec, el mes de jul-1714, a la vista de Cambrils, durant el trajecte de València a Tarragona, quan portava arròs per abastir les tropes borbòniques; després de la captura el xabec havia estat conduiït al port de Barcelona, on encara romania, i volia que constessin les declaracions del conseller en Cap Rafael Casanova i el mercader Francesc Jofré com a prova a afegir en un memorial dirigit al Superintendent borbònic José Patiño a fi de recuperar la seva nau.

Rafael Casanova corroborà els fets afirmant que en tenia constància perquè aleshores era el conseller en Cap i perquè el patró valencià se li havia adreçat diverses vegades per tal que intercedís per ell davant Feliu de la Penya i Francesc Mascaró a fi de recuperar el vaixell i la càrrega. A resultes d'això, però, Feliu de la Penya havia ordenat la seva detenció; en aquells moments però, 19-oct-1714, Feliu de la Penya ja es trobava fugat i Rafael Casanova va haver de respondre per la situació.

1714, 10-novembre. Ban prohibint l'emigració dels catalans sota pena de mort

El 10-nov-1714 es publicà un Ban prohibit que cap català s'absentés de Catalunya sense passaport, sota pena de mort.

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

1715. En Rafael Casanova reprèn la seva activitat professional a Barcelona

El 1715 En Rafael Casanova i Comes reprengué la seva activitat professional a Barcelona i constava en el registre de juristes de la Reial Audiència. (RCC-117)

1715, 16-gener. En Verneda arriba a Viena

El 16-gen-1715 l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda arribà a Viena, on informà a l'emperador i rei Carles de les seves negociacions. (NH4-473)

1716. Salvador Feliu de la Penya, qui havia estat conseller segon, resideix a Barcelona

El 1716, segons es detalla en el registre Cadastral, Salvador Feliu de la Penya, qui havia estat conseller segon i havia estat l'únic dels consellers que havia fugit de la ciutat, residia a Barcelona. Vivia en una casa pròpia a la Travessia del Cap dels Abaixadors a la plaça de la Basea, amb la dona, dos fills, cinc filles, una germana, un clergue, un criat i dues criades. Aleshores tenia 42 anys, la seva 37 anys, un fill de 13 i un altre de 1, i les cinc filles 12, 9, 7, 5 i 3 anys. (SA-711)

La seva casa fou arrasada arran de l'obertura de la Via Laietana. (SA-819)

1718, 20-setembre. Retorn a l'activitat professional d'En Salvador Feliu de la Penya

El 20-set-1718, segons la hipòtesi de l'escriptura del Manual de la Companyia Nova de Gibraltar, En Salvador Feliu de la Penya ja hauria retornat a la seva activitat professional. Es documenta la seva presència el 15-des-1718 a Vilassar. (SFP)

1720. Salvador Feliu de la Penya resideix a Badalona

El 1720, En Salvador Feliu de la Penya residia a Badalona. (SFP)

1726, agost. Testimoni en una acta notarial d'Amador Dalmau

El 10-abr-1714 Amador Dalmau féu un préstec de 10.000 lliures al Consell de Cent per sostenir la defensa de Barcelona. El 15-abr-1714 en donà 10.000 més. I el 20-abr-1714 unes altres 10.000 lliures més. I va seguir finançant la defensa en tal manera que el 22-jul-1714 el seu finançament arribava a les 114.872 lliures, una xifra exorbitant. (SA-343-344)

El ago-1726 Amador Dalmau sol·licità a Rafael Casanova, Salvador Feliu de la Penya, Francesc Antoni Vidal i al notari Josep Llaurador i Satorre que testimoniessin aquest préstec de 10.000 lliures davant el notari Tomàs Simón, a fi de deixar-ne constància i intentar recuperar-lo legalment davant l'alcaldia de Barcelona. Aquesta gestió, però, no serví de res. (SA-343-344)

1726, 14-setembre. Salvador Feliu de la Penya redacta Testament

El 14-set-1726, En Salvador Feliu de la Penya redacta testament, en el que constitueix a la seva muller com a hereva universal de tots els seus béns. (SFP)

1728. Francesc de Castellví, emigrat a Viena, escriu a Rafael Casanova

El 1728, En Francesc de Castellví i Obando, que havia emigrat a Viena poc després del 1725 i estava redactat la seva monumental obra Narraciones Históricas incloent-hi els records dels supervivents, trameté carta a En Rafael Casanova i Comes. (RCC-122)

1728, 9-abril. En Rafael Casanova respon a la carta d'En Francesc de Castellví

El 9-abr-1728 En Rafael Casanova respongué per carta a les informacions que li demanava En Francesc de Castellví i Obando. (RCC-123) (NH4-442)

1733, 8-novembre. Mort i enterrament d'En Salvador Feliu de la Penya

En Salvador Feliu de la Penya morí a Ca l'Isern, a Vilassar. No fou enterrat ni a la tomba dels Feliu de la Penya a Santa Maria del Mar, com ell volia, ni a la tomba dels Isern. Fou enterrat a l'església parroquial de Vilassar el 8-nov-1733 i sebollit a la tomba d'En Genís Recoder. S'ignora si el perquè d'aquesta circumstància i si el seu cadàver fou exhumat i traslladat en alguna altra data. (SFP)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              (CFP) Can Feliu de la Penya o Can Sisternes. Un casal barroc a través dels documents (s.XVII-XIX)
              (GJMHMC-124) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 124
              (JGC1713-135) La Junta General de Braços de 1713, pàg. 135
              (JGC1713-191) La Junta General de Braços de 1713, pàg. 191
              (LRFMS) Inventari del fons Marquesat de Saudin. (Saud. Fol. 9) Biblioteca de Catalunya
              (NH1-617) Narraciones Históricas III, pàg 617
              (NH3-583) Narraciones Históricas III, pàg 583
              (NH3-617) Narraciones Históricas III, pàg 617
              (NH3-693) Narraciones Históricas III, pàg 693
              (NH3-666) Narraciones Históricas III, pàg 666
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
              (NH4-29-31) Narraciones Históricas IV, pp. 29-31
              (NH4-32) Narraciones Históricas IV, pàg 32
              (NH4-33) Narraciones Históricas IV, pàg 33
              (NH4-178) Narraciones Históricas IV, pàg 178
              (NH4-207) Narraciones Históricas IV, pàg 207
              (NH4-254) Narraciones Históricas IV, pàg 254
              (NH4-262) Narraciones Históricas IV, pàg 262
              (NH4-263) Narraciones Históricas IV, pàg 263
              (NH4-264) Narraciones Históricas IV, pàg 264

              (NH4-265) Narraciones Históricas IV, pàg 265
              (NH4-313) Narraciones Históricas IV, pàg 313
              (NH4-316) Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (NH4-329) Narraciones Históricas IV, pàg 329
              (NH4-330) Narraciones Históricas IV, pàg 330
              (NH4-348) Narraciones Históricas IV, pàg 348
              (NH4-352) Narraciones Históricas IV, pàg 352

              (NH4-366) Narraciones Históricas IV, pàg 366
              (NH4-442) Narraciones Históricas IV, pàg 442

              (NH4-473) Narraciones Históricas IV, pàg 473
              (NH4-487) Narraciones Históricas IV, pàg 487
              (NH4-497) Narraciones Históricas IV, pàg 497
              (NH4-535) Narraciones Históricas IV, pàg 535
              (PPC2) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) II
              (RBRC-27) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-28) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 28
              (RBRC-34) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 34

              (RBRC-39-43) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 39-43
              (RBRC-259-262) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 259-262
              (RCC-69) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 69
              (RCC-117) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 117
              (RCC-119) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 119
              (RCC-122) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 122
              (RCC-123) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 123
              (RSM-29): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 29
              (SA-305) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 305
              (SA-343-344) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 343-344
              (SA-345) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 345
              (SA-367) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 367
              (SA-571) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 571
              (SA-711) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 711
              (SA-819) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 819
              (SA-822) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 822
              (SA-828) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 828
              (SAP-89) Què se'n va fer dels herois del 1714?
              (SFP) Salvador Feliu de la Penya després de 1717