Orígens i Naixement

    El Coronel Blai Ferrer (Blas Ferrer) fou un militar català (català ètnic del Regne d'Aragó), comandant del Regiment d'Infanteria nº2 "Blai Ferrer". Probablement era el Justícia de la vila de Mont-roig de Tastavins (Matarranya, Franja de Ponent), de classe benestant, i sembla que amb estudis mèdics.

    1705, maig. Doctor durant el rescat del Comte Cifuentes

    Segons recull Antoni Porta citant diaris holandesos, una de les primeres missions que el Príncep de Darmstat encomanà a En Joan Nebot pel maig de 1705 fou la de rescatar al Comte de Cifuentes de la persecució de les tropes borbòniques.

    En Joan Nebot reclutà uns 40 homes a Falset i s'internà a l'Aragó. El Comte de Cifuentes es trobava malalt a Alcañiz, i sembla que el "Doctor" Blai Ferrer el va amagar i aconseguí passar-lo fins a Casp. En veure l'estat del Comte de Cifuentes, En Joan Nebot descartà el rescat i retornà a Catalunya per prendre l'obediència de les viles de Falset i Tivissa.

    1705. Coronel d'Infanteria

    A finals de 1705 es declarà partidari de Carles III i començà a reclutar homes per unir-se a la sublevació militar austriacista. Li fou lliurada patent de Coronel i facultat per nomenar els oficials, alçant el Regiment d'Infanteria nº2 "Blai Ferrer".

    1705, 15-desembre. Combat de Mont-roig de Tastavins (Monroyo)

    El 15-des-1705, el General borbònic Tserclaes atacà el castell de Mont-roig, defensat per 80 homes Regiment d'Infanteria nº2 "Blai Ferrer". Després de 24 de resistència, les tropes i el Coronel es rendiren a les forces franceses sense firmar capitulació però amb la paraula de bon tracte.


    1705, 16-desembre. Empresonament i suplici

    En realitat però, les tropes franceses no li reconegueren el grau de Coronel, li traieren el vestit, el posaren davant de casa seua amb la resta de presoners, i li cremaven la casa davant seu. Després cremaren la resta de la vila.

    Fou conduït a Morella i després a Fraga amb el seu pare; durant la ofensiva borbònia de 1706 contra Barcelona, el Coronel i el seu pare foren lligats per seguir a peu les tropes borbòniques. El pare del Coronel Ferrer, lligat al costat del seu fill, morí rebentat per l'esgotament prop d'Igualada.

    En fracassar el Setge Borbònic de Barcelona de 1706, les tropes borbòniques es retiraren cap a França i el Coronel Ferrer fou empresonat a Toló (França), on els francesos li sangraren els braços sense lligar-li les sangries. La compassió final d'un francès el lliurà de morir a mans de les despietades tropes franceses.


     1707. Alliberament

     El 1707 va ser ser bescanviat en un intercanvi de presoners i finalment alliberat. El rei Carles III l'anomenava amb afecte "el meu màrtir".

     1707. Coronel de Fusellers

     El 5-nov-1707 ja el trobem com a Comandant de les Fronteres d'Aragó i Coronel de fusellers en la captura de la vila de Terol de Cantavieja.

     Coronel del Regiment de Fusellers Voluntaris "Sant Miquel", després de la mort de Manuel Moliner i Rau

     Participà en el Combat de Balsareny i estigué implicat en la massacre del Regimiento de León.

     Participà en la Batalla de Talamanca.(400 homes i 200 voluntaris)

     Participà en l'expedició del General Rafael Nebot.

    1713/4. Comandant de Montjuïc

    19-mai-1714 va participar al consell de guerra tingut a la Casa de la Ciutat de Barcelona.

    1714, 11 de setembre. La Batalla.

    Comandant de Montjuïc. Va rebre l'ordre de desamparat Montjuïc un cop decretada la capitulació.

    1714. Engany i intent d'empresonament

    Els castellans incompliren la paraula donada en la Capitulació. El 22 de setembre decretaren secretament 25 ordres d'empresonament contra els principals caps militars i notables prohoms:

1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez ж 11 set-1714
2. General de Cavalleria Miquel de Ramon i de Tord ж 11 set-1714
3. General de Batalla Josep Bellver i Balaguer
4. General Francesc Sans i Miquel de Montrodon
5. General Joan Baptista Basset i Ramos
6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller
7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno
8. Coronel Pau de Thoar § escapà, exiliat a l'Imperi
9. Coronel Joan Llinàs i Farrell
10. Coronel Pere Vinyals ж greument malalt
11. Coronel Antonio del Castillo y Chirino § escapà, però fou capturat dies després
12. Coronel Blai Ferrer § escapà
13. Tinent Coronel Nicolau Aixandri
14. Tinent Coronel Frances Maians
15. Tinent Coronel Ramon Bordes
16. Tinent Coronel Joan Bernet § escapà
17. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ж 11 set-1714
18. Tinent Coronel Alfonso Díez d'Aux ж 11 set-1714 § escapà, exiliat a l'Imperi
19. Tinent Coronel Esteve de Llerena § escapà
20. Sergent Major Cayetano Antillón
21. Sergent Major Juan Sebastián Soro
22. Sergent Major Francesc Vila i Lleó

    També es redactaren ordres d'empresonament contra:

23. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez
24. En Josep Glaceran de Pinós i de Rocabertí § escapà
25. En Guerau de Peguera § escapà

    Foren requerits a presentar-se davant del Marqués de Lede, instal·lat a la casa requisada del Coronel Dalmau. Hi acudiren la majoria dels cridats, pensant segurament que els parlaria dels passaports d'emigració que els castellans s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, els soldats els tragueren els sabres i els tancaren. Així anaren caiguent en la trampa la majoria dels cridats.

    Se'n salvaren per no haver cregut en la paraula dels castellans i haver recel·lat a temps de la traïció el Coronel Thoar, Coronel Blai Ferrer, el Tinent Coronel Llerena, En Josep Galceran i Pinós i En Guerau de Peguera. Tampoc hi acudí el Coronel Antonio del Castillo y Chirino, però dies després el capturaren.

    1717. Lluita i captura a Sardenya

    Capturat a Sardenya (1717), va ser enviat als presidis de Cartagena i Peníscola.

    1720. Alliberament i lluita de nou

    Bescanviat de nou, sembla que va arribar a Viena el 1720, però el trobem de nou com a Coronel de Fusellers durant la Guerra de la Quàdruple Aliança al costat del Coronel Pere Joan Barceló i Anguerra, Carrasquet.

    1725??. Exili a Viena

    va morir a l'Hospital dels Espanyols de Viena l'any 1736.

    Homenatge i Recordatori

    Avui en dia no hi ha cap recordatori ni cap homenatge al Coronel Blai Ferrer, l'incassable lluitador per les Llibertats del Regne d'Aragó, de la Franja de Ponent i del Prinicpat de Catalunya. Oblidat fins i tot per la seua vila natal, Mont-roig de Tastavins-Monroyo.


    * Fonts:
          1705, Comte Cifuentes: La Victòria Catalana de 1705, pag-515
          1705, Alçament: Narraciones Históricas, III, pag-577
          1705, Mont-roig: Narraciones Históricas, III, pag-577
          1705, Villagorfa: Narraciones Históricas, III, pag-578
          1706, Miravet: Narraciones Históricas, II, pag-58
          1736, Mort: L'exili austriacista I, pag-199

• Unitats Militars: Regiment d'Infanteria nº2 "Blai Ferrer"
• Literatura relacionada: L'exili austriacista
• Vincle relacionat: Mont-roig de Tastavins - Monroyo