Blas Ferrer
(Blàs Ferrer)
(Blai Ferrer)

(?, Montroig de Tastavins / Monroyo ~ 4-feb-1736, Viena)
Coronel d'Infanteria
(1705-1736)

Comandant de les fronteres d'Aragó
(1707-17??)

Comandant del cos d'oficials d'infanteria
(1711-17??)
Blas Ferrer Blas Ferrer Blas Ferrer coronel 1714 Monroyo guerra de sucesión Aragón Blas Ferrer Blas Ferrer Blas Ferrer coronel 1714 Monroyo guerra de sucesión Aragón Blas Ferrer Blas Ferrer Blas Ferrer coronel 1714 Monroyo guerra de sucesión Aragón Blas Ferrer Blas Ferrer Blas Ferrer coronel 1714 Monroyo guerra de sucesión Aragón Blas Ferrer Blas Ferrer Blas Ferrer coronel 1714 Monroyo guerra de sucesión Aragón Blas Ferrer Blas Ferrer Blas Ferrer coronel 1714 Monroyo guerra de sucesión Aragón Blas Ferrer Blas Ferrer Blas Ferrer coronel 1714 Monroyo guerra de sucesión Aragón Blas Ferrer Blas Ferrer Blas Ferrer coronel 1714 Monroyo guerra de sucesión Aragón
A Don Blas Ferrer, natural de Montroi, sujeto muy acomodado, el rey Carlos le remitió patente de coronel y la facultad de nombrar los demás oficiales. Tenía unida alguna gente y parte de ella en las riberas de Ebro. El príncipe T'serclaes en 15 de diciembre atacó el castillo de Montroi, poco distante de Morella. Le defendía Ferrer con 80 homes. Después de 24 horas de resistencia rindióse prisionero con palabra de buen trato, sin firmar capitulación. Fuñele quitado el vestido. Puesto frente de su casa con los prisioneros, vio luego reducirla en cenizas. Condujéronle a pie a Morella. Le pasaron a Fraga con su padre y al pasar el ejército de las Dos Coronas a Barcelona, atado con su padre, a pie fueron siguiendo el ejército, y cerca de Igualada murió su padre. Don Blas fue transportado a Tolón y sobre el navío le sangraron en los brazos sin atarle las sangrías. La compasión de un francés le libró de la muerte. El rey Carlos mandó canjearle y le llamaba mi mártir."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. I, pàg. 577

Los siguientes tienen diario de coronel, que es de 45 florines al mes:
"Don Blas Ferrer es aragonés y coronel de infantería con real patente, y desde el año 1705 que sirve. Levantó un regimiento de 1.000 hombres y por deciembre de dicho año quedó prisionero con su padre, al qual mataron cruelmente los enemigos, y a él le abrieron las venas para que pereciesse. Estuvo prisionero hasta el año 1707, que lo cangearon y passó a Barcelona, y S.M. lo mandó a las fronteras de Aragón y Valencia con diferentes encargos. Pasó a Nápoles el año 1715, y de allí al socorro de Cerdeña, donde fue hecho prisionero, y lo estuvo en Cartajena y Peníscola. Y después de cangeado llegó a esta Corte el año 1720, donde se mantiene muy accidentado. Y además del diario tiene el medio sueldo en el Listón de Nápoles."
"Lista general de todos los que tiene diario"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 107

Otros sugetos que gozan en el diario las porciones que van notadas a cada uno de ellos:
Don Luis Ferrer es aragonés e hijo del coronel don Blas Ferrer. No ha servido. Goza 10 florines al mes y está en esta Corte.
"Lista general de todos los que tiene diario"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 150

1736, en 4 de febrero, murió en Viena, en el Hospital de Españoles, el coronel don Blas Ferrer, aragonés. Fue coronel de infantería luego que el rey Carlos ocupó la frontera de Aragón en 1705, a la parte de la Rivera de Ebro. Se señaló mucho en su servizio. Dos vezes fue prisionero, con grandes riesgos. Padeció mucho, fue poco considerado. El emperador le llamava "mi mártir".
"Al servei de Carles d'Àustria". Document localitzat pel Doctor en Història
N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena

Llinatge, Naixement i Família

(sense dades)

Probablement era el Justícia de la vila de Mont-roig de Tastavins.

Era pare de Luís Ferrer i Juan Ferrer. (AC3-627)

1705, 18/20-maig. Joan Nebot surt de Gibraltar i arriba a Tarragona

El 18/20-mai-1705 el Coronel Joan Nebot sortí de Gibraltar. Arribà a Tarragona on desembarcà i donà ordre al seu germà Josep Nebot de passar a l'Aragó per tal de rescatar al Comte de Cifuentes, que estava amagat en aquell regne. Llavors el Coronel Joan Nebot anà cap a Vic. (NH1-570)

1705, ~agost. El Coronel Josep Nebot passa a l'Aragó per socórrer el Comte de Cifuentes

Vers ago-1705 el Coronel Josep Nebot amb els homes que havia reclutat, passà a l'Aragó, al Valle de Algars, on se li uniren també uns 20 aragonesos. Llavors s'apostà entre Maella i Batea, a fi de rescatar el Comte de Cifuentes Fernando de Silva, que es trobava amagat en aquelles terres. Aquest havia escapat del seu presidi a Madrid i passat a l'Aragó. Havent caigut malalt, el Coronel Blas Ferrer, natural de Montroig, ajudà al Comte de Cifuentes passà a Alcañiz, i d'allí a Casp, però estant malalt, el Coronel Josep Nebot descartà traslladar-lo a Catalunya. (NH1-575)

1705, ~octubre?. El Coronel Josep Nebot ordena novament el rescat del Comte Cifuentes

Vers oct-1705 el Coronel Josep Nebot manà al comandant de fusellers Rau que amb la seva esquadra i els sometents anés a reforçar a Don Felipe Vaquer, i alliberar el Comte de Cifuentes, que es trobava prop d'Alcañiz. (NH1-577) (NH1-588)

1705. Coronel d'Infanteria

A finals de 1705 es declarà partidari de Carles III i començà a reclutar homes per unir-se a la sublevació militar austriacista. Li fou lliurada patent de Coronel i facultat per nomenar els oficials, alçant el Regiment d'Infanteria nº2 "Blas Ferrer". El regiment s'alçà a costa de Don Blas Ferrer, no arribà a estar equipat ni a tenir banderes, i fou ocupat en les guarnicions dels castells de Flix, Miravet i Morella; capitulats aquests castells als borbònics les tropes es dispersaren i el regiment no tingué continuïtat. (NH1-577) (NH1-588) (NH1-590) (NH3-577)

1705, 15-desembre. Atac borbònic a Mont-roig de Tastavins (Monroyo)

El 15-des-1705, el General borbònic Tserclaes atacà el castell de Mont-roig, defensat per 80 homes Regiment d'Infanteria nº2 "Blas Ferrer". Després de 24 de resistència, les tropes i el Coronel es rendiren a les forces franceses sense firmar capitulació però amb la paraula de bon tracte. (NH1-577)

1705, 16-desembre. Empresonament i suplici

En realitat però, les tropes franceses no li reconegueren el grau de Coronel, li tragueren el vestit, el posaren davant de casa seua amb la resta de presoners, i li cremaven la casa davant seu. Després cremaren la resta de la vila. Fou conduït a Morella i després a Fraga amb el seu pare; durant la ofensiva borbònica de 1706 contra Barcelona, el Coronel i el seu pare foren lligats per seguir a peu les tropes borbòniques. El pare del Coronel Ferrer, lligat al costat del seu fill, morí rebentat per l'esgotament prop d'Igualada. En fracassar el Setge Borbònic de Barcelona de 1706, les tropes borbòniques es retiraren cap a França i el Coronel Ferrer fou empresonat a Toló (França), on els francesos li sagnaren els braços sense lligar-li les sangries. La compassió final d'un francès el lliurà de morir a mans de les despietades tropes franceses. (NH1-577)

1705, desembre. Campanya borbònica al Regne d'Aragó

El Príncep T'serclaes continuà la ofensiva a la frontera del Regne d'Aragó i ordenà ocupar Vallderoures i fer barrera sobre el riu Ebre. Ordenà passar al marquès de Brancas amb un cos de tropes a desallotjar els fusellers i les milícies de la vila de Masilio [Mazaleón], ocupada per 700 homes. Resistiren els 2 atacs borbònics i els obligaren a retirar-se amb 120 baixes entre morts i ferits, entre els quals Mr. Corvuille, tinent coronel del regiment francès de Maine. Retornà Brancas amb més tropes i 4 canons. Les milícies d'Aragó i Catalunya, que reconeixien per cabdill a En Baptista Palliser, de Mora, desempararen el lloc. Aleshores els carregà la cavalleria borbònica obligant a retirar-se a 60 cavalls que cobrien als fusellers i les milícies; aquests es defensaren dividits entre els arbres i tingueren 24 morts, 60 ferits, i alguns presoners. Aleshores s'uní als borbònics el Dr. Miquel Pons, a qui el Príncep T'serclaes ordenà ocupar i Villagorfa [Valdealgorfa], que ocupava el coronel Josep Nebot i el tinent coronel Joan Esteve i Pera del Regiment d'Infanteria nº2 "Blas Ferrer"; s'encengué el combat i finalment desemparen la vila ocultats entre la boira. La cavalleria borbònica els seguí i les milícies perderen 60 homes. (NH1-578)

1706, 22-febrer. Presa borbònica del Castell de Miravet

El 22-feb-1706 capitulà el Castell de Miravet, que guarnien 180 homes, entre ells 90 del Regiment d'Infanteria nº2 "Blas Ferrer" a les ordres del comandant Juan Samper, escrivà de Caspe, que encara que era capità del dit regiment no tenia patent, i la resta fusellers catalans i sometents. (NH2-58)

1706, abril. Reforços a la Ribera d'Ebre

Vers abr-1706 el general John Jones, governador de Tortosa, ordenà reforçar les tropes que guardaven la Ribera d'Ebre. Manà marxar des de Morella 100 homes del Regiment d'Infanteria nº9 "Ciutat de València" a la ordre del Capità comandant Pasqual Jiménez, 100 homes del Regiment d'Infanteria nº1 "Ahumada" a la ordre del Capità José Jaen, part del Regiment d'Infanteria nº2 "Blas Ferrer", i 10 Companyies de fusellers a la Ribera d'Ebre a les ordres d'En Baptista Pallisser. També manà unir fins a 600 homes de les milícies d'Aragó, que a la veu de la retirada de l'exèrcit borbònic des del fracassat setge de Barcelona cap a França, havien ocupat gran part del país i també tenien bloquejada Maella. (NH2-198)

1707. Alliberament i comandant de les fronteres d'Aragó

El 1707 va ser ser bescanviat en un intercanvi de presoners i passà a Barcelona. El rei Carles el nomenà comandant de les fronteres d'Aragó. (EA2-107) (NH2-369)

1707, 5-novembre. Presa de Cantavieja

El 5-nov-1707, abans de l'albada, el coronel Blas Ferrer amb 400 fusellers, milícies, i 1 companyia de Voluntarios de Aragón manada per Don Félix de Montalbán, sorprengué Cantavieja entrant-hi per escalada a través d'una finestra de la casa d'un clergue, que facilità un vilatà. Hi apressaren 65 soldats borbònics i després atacaren el castell. Des de Benasal els borbònics hi enviaren un socors, però no hi arribaren a temps. (NH2-369)

1710, ~14-setembre - 1710,~14-desembre. Setge Austriacista de Morella

El general Rafael Nebot passà després a assetjar Morella, seguit després pel comte de Savallà. Aquest convocà consell i concurriren el general Rafael Nebot, el coronel Diego Miñano, el coronel Blas Ferrer, i el coronel Josep Antoni Martí. (NH3-84)

1711. Segon comandant del cos d'oficials d'infanteria

El 1711 el rei Carles III ordenà formar 2 cossos, 1 de cavalleria i 1 d'infanteria, amb els oficials agregats. Pel cos d'oficials d'infanteria nomenà per primer cap al general de batalla Antonio Ureta, i per segon comandant al coronel Blas Ferrer, essent destinats els oficials d'infanteria a les places de Tarragona i Cardona, en tant que per la seva antiguitat serien ocupats en el seu exercici respectant-los el grau. (NH3-230)

1713/4. Comandant de Montjuïc

El 19-mai-1714 va participar al consell de guerra tingut a la Casa de la Ciutat de Barcelona.

1714, 19-maig. Consell de Guerra sobre la resolució de continuar la defensa

El 19-mai-1714 fou dels presents al Consell de Guerra tingut a la Casa de la Ciutat amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona a resultes de la consulta amb els teòlegs sobre la Guerra a Ultrança. (NH4-331)

1714, 1-setembre, 15:00h. El G.C. Villarroel fa un consell de guerra en secret

El 1-set-1714, 15:00h, el General Comandant Villarroel convocà a tots els generals i coronels que no estaven de guàrdia a consell de guerra a casa seva. A aquells que estaven en ocupació, els envià un ajudant per tal que donessin el seu vot per escrit: (NH4-346)

El motiu del consell era recollir el seu parer sobre el què havia de fer-se donades les següents consideracions: (NH4-205)

  • Estat de la Plaça
  • Estat de les bretxes
  • Imperfecció de les defenses
  • Número de tropes disponibles
  • Manca de municions
  • Manca de queviures i de pertrets
  • Disposició de les tropes borbòniques
  • Imminència de l'assalt general

1714, 12-setembre. Ordres d'entrega de la Fortalesa de Montjuïc

El 12-set-1714 els Tres Comuns i Tinent Mariscal Villarroel escrigueren al coronel Blas Ferrer, comandant a Montjuïc, i al tinent coronel Francesc Vila i Lleó, que exercia de sergent major de la fortalesa, per tal que quan s'avistés el mariscal Mr. de Guerchois li entregessin la fortalesa, previnguent el Consell de Cent al sergent major Francesc Vila i Lleó que s'observés la major quietud. I a fi de facilitar-ho, resolgueren que el coronel Blas Ferrer desemparés la fortalesa i entrés a la ciutat amb el batalló de la Coronela i la resta de soldats que hi havia, menys alguns artillers. (NH4-267)

1714, 22-setembre. Empresonament de la plana major de l'Exèrcit de Catalunya

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament. Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)

Malgrat les ordres d'empresonament, pogueren escapar els següents: (NH4-366)

  • Coronel Pau de Thoar i Grec (català) escapà, exiliat a l'Imperi
  • Coronel Blas Ferrer (aragonès) escapà
  • Tinent Coronel Juan Bernet (aragonès) escapà
  • Tinent Coronel Alfonso Díez d'Aux (aragonès) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714 però escapà, exiliat a l'Imperi
  • Tinent Coronel Esteban de Llerena (castellà de Canàries) escapà

1715. Passà a Nàpols

El 1715 passà a Nàpols. (EA2-107)

1717. Socors de Sardenya

El 1717 passà al socors de Sardenya. (EA2-107)

1717, setembre. Capturat durant la invasió borbònica de Sardenya

El 1717 el Regne de Sardenya fou envaït per les tropes borbòniques. La nit del 15-16-set-1717 arribà un vaixell de Nàpols amb pertrets, i després s'ordenà al vaixell de retornar a Nàpols, però després fou capturat pels borbònics, i en ell fou fet pres el Coronel Blas Ferrer. (NH4-606) (EA2-107)

1717. No acceptada la capitulació respecte la seva persona

El 1717 el coronel Jaume Carreras proposà durant la capitulació del Regne de Sardenya un capítol respecte la seva persona, però no fou acceptat pels borbònics: (NH4-621)

5. Que todos los prisioneros, comprehendidos los que son de la familia del excelentísimo señor marqués de Rubí y el coronel don Blas Ferrer, y demás oficiales y artilleros que fueron apresados sobre el pinque inglés, hayan de restituirse y volver sus equipajes a los que fueron apresados en dicho pinque. / Negado, y en cuanto a los criados del marqués de Rubí, si se hubiera sabido dónde se halla, ya se le hubieran enviado, pero se hará a la menor insinuación suya.

1717-1720. Pres als presidis de Cartagena i Peníscola

Del 1717-1720 estigué pres als presidis de Cartagena i Peníscola. (EA2-107)

1720. Alliberat en un canvi de presoners i arriba a Viena

El 1720 fou alliberat en un bescanviat de presoners i arribà a Viena. (EA2-107)

1725. A Viena, rebia pensió de coronel, 45 florins, i el seu fill 10 florins

El 1725, a Viena, apareix en la llista dels que gaudien de pensió de coronel, 45 florins; així mateix mantenia mig sou en el Listón de Nápoles. (EA2-107)

El 1725, a Viena, el seu fill Luís apareix en la llista dels que gaudien pensió, 10 florins. (EA2-150)

1744. A Viena, el seu fill Luís, rebia pensió

El 1744, a Viena, el seu fill Luís apareix -Ludwig Ferrer-, en la llista dels que havien cobrat pensió en el darrer trimestre de 1743. (EA2-295)

Mort i enterrament

El 1736 va morir a l'Hospital dels Espanyols de Viena. (EA2-91) (NH4-593)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              (EA2-91) L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg. 91
              (EA2-107) L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg. 107

              (EA2-150) L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg. 150
              (EA2-295) L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg. 295
              (FBM-57) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 57
              (NH1-570) Narraciones Históricas I, pàg. 570
              (NH1-575) Narraciones Históricas I, pàg. 575
              (NH1-577) Narraciones Históricas I, pàg. 577
              (NH1-578) Narraciones Históricas I, pàg. 578
              (NH1-588) Narraciones Históricas I, pàg. 588
              (NH1-590) Narraciones Históricas I, pàg. 590
              (NH2-58) Narraciones Históricas II, pàg 58
              (NH2-198) Narraciones Históricas II, pàg. 198
              (NH2-369) Narraciones Históricas II, pàg. 369
              (NH3-230) Narraciones Históricas III, pàg. 230
              (NH3-577) Narraciones Históricas III, pàg. 577
              (NH3-578) Narraciones Históricas III, pàg. 578
              (NH4-205) Narraciones Históricas IV, pàg. 205
              (NH4-267) Narraciones Históricas IV, pàg. 267
              (NH4-316) Narraciones Históricas IV, pàg. 316

              (NH4-331) Narraciones Históricas IV, pàg. 331
              (NH4-346) Narraciones Históricas IV, pàg. 346
              (NH4-366) Narraciones Históricas IV, pàg. 366
              (NH4-593) Narraciones Históricas IV, pàg. 593
              (NH4-606) Narraciones Históricas IV, pàg. 606
              (NH4-621) Narraciones Históricas IV, pàg. 621
              (RBRC-27) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27