Manuel Flix i Ferreró (Emmanuel Flix) (Manuel Flix) (Manuel Fliz) (s. XVII, ? - s.XVIII, ?) Doctor en Dret (16??-17??) Ciutadà Honrat de Barcelona (1???-17??) Síndic de Barcelona 1701??? (1701??) Conseller en Cap de Barcelona (1712-1713) Coronel de la Coronela de Barcelona (1712-1713) President del Braç Reial a la Junta General de Braços (jul-1713) Membre de la Junta Secreta (1713-1713) Membre de la Junta 24ª de Guerra de Barcelona (1714-1714) Membre de la Junta 9ª de Guerra de Barcelona (1714-1714) |
| Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix |
| "...don Manuel Flix, conseller primero de la ciudada de Barcelona, sujeto desinteresado, celante y de elevado conocimiento y conducta.... " | Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.III, pàg. 539 |
| "El conseller negó haber cartas de sujetos concurrentes en brazos generales. Comunicó el caso con el conde de Plasencia y con don José de Pinós....Esta prudente conducta puede ser librase a Barcelona de unas vísperas sicilianas..." | Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.III, pàg. 539 |
| "... algunos mercaderes se habían disgustado de la rectitud con que el conseller primero Flix había procedido en averiguar cuyos fuesen algunos cargos de barcos llegados al puerto por cuenta de algunos mercantes, a fin que el público no fuese defraudado y gozase el común del pueblo los alivios que tanto necesitaba. Estas sinceras y justas medidas calificaban algunos con nombre de violencias, y fueron el origen que después de muchas juntas privadas en los meses de octubre y noviembre se debatiese el punto si se haría la extracción de conselleres o continuarían los que ocupaban las sillas con total satisfacción. " | Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.IV, pàg. 32 |
| "... fenecida la prorrogación de los estados en primero de enero de 1714, y vueltos a juntar los estados .... no había sido de gusto en todos los naturales la extracción de nuevos conselleres. Esto aumentava el común deseo porque el pueblo tenía en el mayor de los conceptos a los pasados, y en particular al conseller primero Manuel Flix, por su celo, desinterés, habilidad y rectitud. " | Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.IV, pàg. 28 |
Biografia curta Conseller en Cap de Barcelona des del 30-nov-1712 fins el 30-nov-1713. Fou president del Braç Reial durant la Junta de Braços de Catalunya, i votà en contra de la Guerra a Ultrança; un cop proclamada la continuació de la guerra però, acatà la decisió de la Junta de Braços. Durant el seu mandat com a Conseller en Cap de Barcelona actuà amb rectitud, prioritzant els interessos dels barcelonins a les necessitats de la guerra; aquesta actitud li suposà l'animadversió d'alguns partidaris de la guerra, però es guanyà l'afecte i admiració de la totalitat dels barcelonins. Tot i això, al finalitzar el seu mandat com a Conseller en Cap el 30-nov-1713, continuà formant part de la Junta de Govern, primer de la Junta 18 ª, i un cop avortat l'intent de cop d'estat de l'Intendent de l'Exèrcit de Catalunya Ramon de Rodolat, i transferits els poders de la Generalitat al Consell de Cent de Barcelona, de la Junta 24ª de Govern. Com a tal, fou convocat a participar en el Consell dels Tres Comuns tingut el 4-set-1714 que rebutjà escoltar la proposició borbònica. Es desconeix el sentit del seu vot. Naixement (sense dades) Nascut a Barcelona Família Fill d'En (sense dades) Casat amb Maria de Florit i de Creixell 1701, 12-octubre. Corts Generals de Catalunya. Assessor del Braç Reial (CDC) El 12-oct-1701, fou assessor del Braç Reial en les Corts de 1701-1702 Síndic de Barcelona El xx-xxxx fou Síndic de la Ciutat de Barcelona 1701-1712 (sense dades) 1712, 30-nov. Extracció dels Consellers de Barcelona El 30-nov-1712, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Conseller de Barcelona:
1713, 13-març. Sobre la marxa de la reina de Barcelona El 13-mar-1713 el Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix i En Josep Galceran Pinós de Rocabertí es reuniren amb el Marquès de Rialp per tal de fer petició a la reina sobre la seva marxa de Barcelona. L'objectiu era que no es fes una marxa furtiva, sinó que la reina marxés a ple dia. Seguidament el Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix, el President de la Noblesa, En Josep Galceran Pinós de Rocabertí i el Diputat Eclesiàstic Antoni de Solanell i Montellà es reuniren amb la reina i li feren petició que marxés de dia, obtenint resposta positiva. 1713, 16-juny ~ 17-juny. Reunió del Braç Militar El 16-jun-1713, 10:00h, el Protector convocà a reunir-se el Braç Militar. Les reunions proseguiren fins el 17-jun-1713. (NH3-551) El 17-jun-1713 el Capità Sebastià de Dalmau i En Manuel de Ferrer i de Sitges insitiren que calia que es reuníssin en una Junta els tres Braços. (NH3-553) 1713, 17-juny. Tensió i nervis a Barcelona La nit del 17-jun-1713 fins a 16 quadrilles anaren a les cases dels favorables a la rendició incondicional a Felip V advertint-los que si no canviaven de parer serien "Traidors a la Pàtria" i experimentarien "l'últim rigor". (NH3-553) El 17-jun-1713 el Capità Ambrosi Roquer, del regiment de cavalleria del General Rafael Nebot, trobant-se amb 50 dels seus homes a la Rambla de Barcelona, insinuà que caldria saquejar les pertinences de les famílies favorables a la rendició incondicional a Felip V, cridant ben alt: "Lo mejor será saquear los traidores". Arribà a oïdes del Conseller en Cap Flix, qui donà part al Coronel Sebastià Dalmau. Ambos anaren a parlar amb el General Nebot, per tal que advertís al capità Ambrosi del seu regiment que regulés el seu parlar, i que l'avisés que tenien a 600 homes per tal de tenir en quietud la ciutat de Barcelona. Posteriorment el General Nebot amonestà al seu capità. (NH3-554) 1713, 18-juny. Es convoca la Junta General de Braços El 18-jun-1713 es convocà la Junta General de Braçosà. (NH3-554) 1713, 22-juny. Conveni de l'Hospitalet El 22-jun-1713 les tropes imperials firmen el Conveni de l'Hospitalet amb el qual pacten l'entrega de Barcelona o de Tarragona a les tropes borbòniques. 1713, 26-juny. Havent estat informat del Conveni de l'Hospitalet, pren mesures El 26-jun-1713 el Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix, President de la Noblesa Joan de Lanuza i d'Oms, En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, i el Diputat Eclesiàstic Antoni de Solanell i Montellà presentaren al Mariscal Starhemberg una proposició sobre l'evacuació de les tropes i disposaren persones de confiança a les Drassanes de Barcelona. 1713, 27-juny. Pren mesures per assegurar la quietud pública El 27-jun-1713 posàa sou de la Ciutat als elements més conflictius, a fi d'assegurar per aquesta via la quietud pública a Barcelona. 1713, 30-juny. S'inicia la Junta de Braços a Barcelona El 30-jun-1713 s'inicia la Junta de Braços de Catalunya que ha de resoldre sobre sobre si el Principat de Catalunya ha sotmetre's a la rendició incondicional a Felip V o continuar la guerra. 1713, 30-juny. President del Braç Reial durant la Junta de Braços (PPC2) El 1713 fou president del Braç Reial durant la Junta de Braços. 1713, 30-juny. Enviament de cartes per informar Carles La mateixa nit del 30-jun-1713 el Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix, havent consultat amb el President de la Noblesa Joan de Lanuza i d'Oms, el Governador de Catalunya Pere Torrelles i Sentmenat i amb En Josep Galceran Pinós de Rocabertí., ideà despatxar en una faluca al mercader Josep Gibert a fi de trametre cartes al Secretari d'Estat Ramon de Vilana Perlas per tal que n'informès a Carles III. 1713, 2-juliol. Les tropes imperials inicien l'evacuació El 2-jul-1713 les tropes imperials inicien la evacuació 1713, 5-juliol. Vota en contra de la "Guerra a Ultrança" (FNC-142) El 5-jul-1713, el Conseller en Cap de Barcelona i President del Braç Reial, conjuntament amb el Síndic de Vic, voten en contra de la "Guerra a Ultrança". 1713, 6-juliol, 17:00h. La Junta de Braços acorda la "Guerra a Ultrança" El 6-jul-1713, 17:00h, Catalunya declara la Guerra a Ultrança 1713, 6-juliol. Enviament de cartes per informar Carles El 6-jul-1713 despatxaren una altra faluca cap a Gènova a fi d'informar Carles III de la resolució presa per la Junta de Braços. 1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança" El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, al Portal de Mar, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança, al so de trompetes i tambors, davant les darreres tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades. 1713, 9-jul. Malgrat ser contrari a la Guerra a Ultrança, es queda a Barcelona El 9-jul-1713, malgrat ser contrari a la Guerra a Ultrança, es quedà a Barcelona. (NH3-709-711) 1713, 9-juliol, 17:00h. Es constitueix la Junta 36ª (NH3-583) El 9-jul-1713, 17:00h es constituí la Junta 36ª (Junta General de Govern) amb 12 persones de cada un dels 3 braços. D'aquestes 36 persones, es formaren la Junta de Guerra, Junta de Mitjans, Junta de Segrestos i la Junta Política. 1713, 9-juliol. Enviament de cartes per informar Carles El 9-jul-1713 despatxaren novament una altra faluca cap a Gènova a fi d'informar Carles III de la publicació de la resolució presa per la Junta de Braços. 1713, 16-juliol. La Junta General de Braços es prorroga fins el 1-gen-1714 (NH3-583) El 16-jul-1713, reunia la Junta General de Braços, aquesta es prorrogà novament fins el 1-gen-1714, i que durant aquest termini, es deleguessin les competències a la Junta 36ª, executan-se les seves disposicions a través del Diputats com a representats del Principat. 1713, 29-juliol, 11:30h. Es toca alarma general (GB) El 29-jul-1713, 11:30h, de comú acord entre el Comandant General en Cap Antonio de Villarroel i el Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix, es tocà alarma general a la ciutat, comprovant la ràpida mobilització dels ciutadans de Barcelona en tots els seus llocs. 1713, agost. Enviament de cartes a l'Emperador i Rei Carles III 1713, ago. Els presidents dels Tres Comuns despatxaren en Joan de Llinàs i Escarrer amb cartes dels Comuns informant de la resolució i demanant socors per tal que fossin trmeses a Carles III. En Joan de Llinàs i Escarrer s'embarcà en un faluca i anà fins a Liorna, per passar després cap a Viena. 1713, agost. Membre de la de Junta Secreta (NH3-583) (NH3-694) El ago-1713 es constituí la Junta Secreta amb la missió de conferir amb el Comandant General en Cap, i per tal que aquest informés de totes les operacions militars a la Junta. 1713, 26-ago, 11:00h. Davant l'avís d'atac, es presenta al portal de l'Àngel El 26-ago-1713, 11:00h, el Comandant del Convent de Santa Madrona José Iñiguez de Abarca Marquès de las Navas, tocà alarma general. Havent-se presentat 10.000 homes / 12.000 homes (GB) a la Rambla, el Comandant General en Cap Antonio de Villarroel agraí a tots la seva ràpida mobilització i comissionà al Conseller en Cap Manuel Flix, que es trobava al Portal de l'Àngel amb 500 homes / 3.500 homes (GB) , la vigilància del sector del Convent dels Caputxins. 1713, 24-setembre. Diada de Nostra Senyora de la Mercè (GB) El 24-set-1713, el Conseller en Cap Manuel Flix guiava el 6ª Batalló de la Coronela "Verge de la Mercè" en els actes miltars i religiosos que es celebraven a l'Església Major en honor a la Patrona Catòlica del Batalló. 1713, 1-octubre. Banquet en honor al naixement del Rei Carles III (GB) El 1-oct-1713 participà en el Banquet celebrat en honor al naixement del Rei Carles III 1713, oct-nov. Tensions del Conseller en Cap Flix amb els mercaders (NH4-32) Segons fonts recollides per En Castellví, la rectitud del Conseller en Cap Manuel Flix causà tensions amb els mercaders. Al llarg dels mesos d'oct-nov-1713 tingueren lloc juntes privades debatint-se si es procediria a l'extracció dels nous Consellers de Barcelona. Els principals promotors favorables a la nova extracció foren En Salvador Feliu de la Penya, En Josep Abadal En Joan Comellas i En Francesc Mascaró, que insistiren en que es reunís el Consell de 100 i que fos aquest qui decidís si procedia nova extracció. 1713, novembre. El Consell de Cent dictamina nova extracció (NH4-32) El nov-1713 es reuní el Consell de Cent i decidí que es procediria a l'extracció dels nous Consellers de Barcelona. 1713, 30-nov. Finalitza el seu mandat com a Conseller en Cap de Barcelona (NH4-329) El 30-nov-1713 (Diada de Sant Andreu), finalitzà el seu mandat com a Conseller en Cap de Barcelona. Després de visitar la Seu catedralícia de Barcelona, els Excel·lentíssims Consellers vells tornaren a la Casa de la Ciutat. Un cop allí pujaren al Saló de Cent, i un cop reunits tots els jurats, es procedí a l'extracció dels Consellers de Barcelona.
Aquella mateixa nit, els Excel·lentíssims Consellers vells acompanyats per oficials de la Casa de la Ciutat anaren amb cotxe [de cavalls] a visitar als nous Consellers en la forma acostumada per donar-los la enhorabona. (RCC-69) 1713, 22-des. Acte solemne de prorrogació de la Junta General de Braços El 22-des-1713 es féu acte solemne de prorrogació de la Junta General de Braços de Catalunya. 1714, 1-gen. Es publica la prorrogació de la Junta General de Braços El 1-gen-1714 es publicà la prorrogació de la Junta General de Braços de Catalunya. 1714, 1-gen. Es dissolen les Juntes aprovades el 9-10-jul-1713 El 1-gen-1714 es dissolen les Juntes aprovades el 9-10-jul-1713 1714, 2-febrer. Membre de la Conferència dels Dos Comuns Com a Ciutadà Honrat de Barcelona, fou membre de la Conferència dels Dos Comuns per part del Consell de Cent, en la conferència tinguda per dirimir en el conflicte entre la Diputació del General i la Junta 18ª. (C3C) 1714, 27-febrer. Es constitueix la nova Junta 24ª de Guerra de Barcelona (NH4-33) (NH4-330) [Segons Francesc de Castellví, seguint la font de Joan Francesc de Verneda i Sauleda] El 27-feb-1714 es constituí la nova junta superior de general govern, la Junta 24ª de Guerra de Barcelona, que la Ciutat dividí en tres subjuntes: Junta 9ª de Guerra, Junta 8ª de Provisions, i Junta 7ª de Mitjans. En Manuel Flix formà part de la Junta 9ª de Guerra. 1714, 4-set, 15:00h-16:00h. Gran Consell dels Tres Comuns A les 15:00h, a la Casa dels Drets al Portal de Sant Antoni, es convocà una Conferència o gran Consell dels Tres Comuns a fi de decidir sobre la oferta borbònica de negociació; a més, també hi assistiren el Governador de Catalunya i el seu Tinent, i els membres dels Braços Generals que formaven la Junta 24ª de Govern. (NH4-348) 1714. Els seus béns li són segrestats (CDC) Les tropes d'ocupació borbònica li confiscaren els béns. Les rendes anuals segrestades rendaven 90 lliures i 16 sous (11S-382) 1721. La hisenda confiscada i segrestada d'En Manuel Flix El 1721 encara formava part de les 1.098 famílies catalanes que tenien la hisenda confiscada i segrestada per les tropes d'ocupació borbònica. El 1721 la seva hisenda generà una renda anual per a les arques borbòniques de 1.016 rals d'ardit. (RBRC-307-331) Mort i enterrament (sense dades) Família i descendents (sense dades) Homenatge i Record (no en tenim constància)
*Fonts: |
