Manuel Flix i Ferreró
(Emmanuel Flix)

(Manuel Flix)
(Manuel Fliz)
(s. XVII, ? ~ circa. 25-nov-1714, Barcelona)
Doctor en Dret
(16??-17??)
Ciutadà Honrat de Barcelona
(1???-17??)
Síndic de Barcelona 1701???
(1701??)
Conseller en Cap de Barcelona
(1712-1713)
Coronel de la Coronela de Barcelona
(1712-1713)
President del Braç Reial a la Junta General de Braços
(jul-1713)

Membre de la Junta Secreta
(1713-1713)
Membre de la Junta 24ª de Guerra de Barcelona
[9ª de Guerra]
(1714-1714)
Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix Conseller en Cap Barcelona 1713 Manuel Flix i Ferreró Manuel Flix
"...don Manuel Flix, conseller primero de la ciudada de Barcelona, sujeto desinteresado, celante y de elevado conocimiento y conducta.... "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.III, pàg. 539

"El conseller negó haber cartas de sujetos concurrentes en brazos generales. Comunicó el caso con el conde de Plasencia y con don José de Pinós....Esta prudente conducta puede ser librase a Barcelona de unas vísperas sicilianas..."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.III, pàg. 539

"... algunos mercaderes se habían disgustado de la rectitud con que el conseller primero Flix había procedido en averiguar cuyos fuesen algunos cargos de barcos llegados al puerto por cuenta de algunos mercantes, a fin que el público no fuese defraudado y gozase el común del pueblo los alivios que tanto necesitaba. Estas sinceras y justas medidas calificaban algunos con nombre de violencias, y fueron el origen que después de muchas juntas privadas en los meses de octubre y noviembre se debatiese el punto si se haría la extracción de conselleres o continuarían los que ocupaban las sillas con total satisfacción. "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.IV, pàg. 32

"... fenecida la prorrogación de los estados en primero de enero de 1714, y vueltos a juntar los estados .... no había sido de gusto en todos los naturales la extracción de nuevos conselleres. Esto aumentava el común deseo porque el pueblo tenía en el mayor de los conceptos a los pasados, y en particular al conseller primero Manuel Flix, por su celo, desinterés, habilidad y rectitud. "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.IV, pàg. 28


Biografia curta

Conseller en Cap de Barcelona des del 30-nov-1712 fins el 30-nov-1713. Fou president del Braç Reial durant la Junta de Braços de Catalunya i intentà diverses maniobres perquè el Braç Reial votés per la submissió incondicional a Felip V. Fracassats els seus intents i un cop proclamada la continuació de la guerra continuà al capdavant del govern de Barcelona. Encapçalà la facció partidaria de la negociació i al capdavant de la Junta 24ª de Guerra de Barcelona bloquejà les propostes de la Junta 36ª. Com a Conseller en Cap de Barcelona prioritzà els interessos dels civils barcelonins a les necessitats de la guerra total; aquesta actitud li suposà l'animadversió declarada dels patricis partidaris de la guerra però s'atregué així l'admiració dels civils barcelonins. Prop de la finalització del seu mandat anual les tensionis amb els mercaders de la Junta 36ª, especialment amb Salvador Feliu de la Penya, provocaren que el Consell de Cent es mostrés favorable a la renovació anual dels consellers de Barcelona, però amb la condició de mantenir la composició de la Junta 24ª de Guerra de Barcelona nomenada per ell. El feb-1714 la Junta 24ª fou renovada completament després de la temptativa de cop d'estat de Ramon de Rodolat, però a raó del bon crèdit obtingut durant el seu mandat Emanuel Flix fou incorporat com a membre de la nova Junta 24ª de Guerra de Barcelona. Sobrevisqué a la guerra però poc després, el 25-nov-1714, ja havia mort.

Naixement

Nascut a Barcelona

Família

Fill d'En (sense dades)

Era cosí del mercader d'En Fèlix Vidal, éssent marmessor del seu testament. (SA-391)

Era familiar d'En Josep Ignasi Vidal i, probablement també, d'En Francesc Antoni Vidal. (SA-762)

Casat amb Na Maria Albertí en primeres núpcies, essent pares de Na Gertrudis de Flix, Na Maria de Flix, de N'Emanuel de Flix, d'En Francesc de Flix, i d'En Salvador Emanuel Josep de Flix batejat el 15-mai-1711. (SA-790)

Casat amb Na Maria de Florit i de Creixell en segones núpcies. (SA-789)

1701, 12-octubre. Corts Generals de Catalunya. Assessor del Braç Reial (CDC)

El 12-oct-1701, fou assessor del Braç Reial en les Corts de 1701-1702

Síndic de Barcelona

Fou Síndic de la Ciutat de Barcelona

1701-1711

(sense dades)

1711, 15-maig. Naix un fill de la seva primera muller (SA-790)

El 15-mai-1711 fou batejat Salvador Emanuel Josep de Flix, donzell, fill legítim i natural de N'Emanuel Flix i la seva primera muller Maria Albertí, essent padrina Na Gertrudis, una filla anterior del matrimoni.

1712, 30-novembre. Extracció dels Consellers de Barcelona

El 30-nov-1712, Diada de Sant Andreu, foren extrets els Consellers de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Manuel Flix i Ferreró (Ciutadà Honrat de Barcelona; Jurista)
  • Conseller Segon: Pau Corbera i Palau (Ciutadà Honrat de Barcelona)
  • Conseller Tercer: Rafael Esteve (Dr. Medicina)
  • Conseller Quart: Joan Pau Llorens (Mercader)
  • Conseller Cinquè: Josep Galí (Notari)
  • Conseller Sisè: Jacint Clariana (Esparter)

1713, 13-març. Sobre la marxa de la reina de Barcelona

El 13-mar-1713 el Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix i En Josep Galceran Pinós de Rocabertí es reuniren amb el Marquès de Rialp per tal de fer petició a la reina sobre la seva marxa de Barcelona. L'objectiu era que no es fes una marxa furtiva, sinó que la reina marxés a ple dia.

Seguidament el Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix, el President de la Noblesa, En Josep Galceran Pinós de Rocabertí i el Diputat Eclesiàstic Antoni de Solanell i Montellà es reuniren amb la reina i li feren petició que marxés de dia, obtenint resposta positiva.

1713, 16-juny ~ 17-juny. Reunió del Braç Militar

El 16-jun-1713, 10:00h, el Protector convocà a reunir-se el Braç Militar. Les reunions proseguiren fins el 17-jun-1713. (NH3-551)

El 17-jun-1713 el Capità Sebastià de Dalmau i En Manuel de Ferrer i de Sitges insitiren que calia que es reuníssin en una Junta els tres Braços. (NH3-553)

1713, 17-juny. Tensió i nervis a Barcelona

La nit del 17-jun-1713 fins a 16 quadrilles anaren a les cases dels favorables a la rendició incondicional a Felip V advertint-los que si no canviaven de parer serien "Traidors a la Pàtria" i experimentarien "l'últim rigor". (NH3-553)

El 17-jun-1713 el Capità Ambrosi Roquer, del regiment de cavalleria del General Rafael Nebot, trobant-se amb 50 dels seus homes a la Rambla de Barcelona, insinuà que caldria saquejar les pertinences de les famílies favorables a la rendició incondicional a Felip V, cridant ben alt: "Lo mejor será saquear los traidores". Arribà a oïdes del Conseller en Cap Flix, qui donà part al Coronel Sebastià Dalmau. Ambos anaren a parlar amb el General Nebot, per tal que advertís al capità Ambrosi del seu regiment que regulés el seu parlar, i que l'avisés que tenien a 600 homes per tal de tenir en quietud la ciutat de Barcelona. Posteriorment el General Nebot amonestà al seu capità. (NH3-554)

1713, 18-juny. Es convoca la Junta General de Braços

El 18-jun-1713 es convocà la Junta General de Braçosà. (NH3-554)

1713, 22-juny. Conveni de l'Hospitalet

El 22-jun-1713 les tropes imperials firmen el Conveni de l'Hospitalet amb el qual pacten l'entrega de Barcelona o de Tarragona a les tropes borbòniques.

1713, 26-juny. Havent estat informat del Conveni de l'Hospitalet, pren mesures

El 26-jun-1713 el Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix, President de la Noblesa Joan de Lanuza i d'Oms, En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, i el Diputat Eclesiàstic Antoni de Solanell i Montellà presentaren al Mariscal Starhemberg una proposició sobre l'evacuació de les tropes i disposaren persones de confiança a les Drassanes de Barcelona.

1713, 27-juny. Pren mesures per assegurar la quietud pública

El 27-jun-1713 posàa sou de la Ciutat als elements més conflictius, a fi d'assegurar per aquesta via la quietud pública a Barcelona.

1713, 30-juny. S'inicia la Junta de Braços a Barcelona

El 30-jun-1713 s'inicia la Junta de Braços de Catalunya que ha de resoldre sobre sobre si el Principat de Catalunya ha sotmetre's a la rendició incondicional a Felip V o continuar la guerra.

1713, 30-juny. President del Braç Reial durant la Junta de Braços (PPC2)

El 1713 fou president del Braç Reial durant la Junta de Braços.

1713, 30-juny. Enviament de cartes per informar Carles

La mateixa nit del 30-jun-1713 el Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix, havent consultat amb el President de la Noblesa Joan de Lanuza i d'Oms, el Governador de Catalunya Pere Torrelles i Sentmenat i amb En Josep Galceran Pinós de Rocabertí, ideà despatxar en una faluca al mercader Josep Gibert a fi de trametre cartes al Secretari d'Estat Ramon de Vilana Perlas per tal que informès a Carles III de la situació a Barcelona. (NH3-605)

1713, 2-juliol. Les tropes imperials inicien l'evacuació

El 2-jul-1713 les tropes imperials inicien la evacuació

1713, 5-juliol. Vota en contra de la "Guerra a Ultrança" (FNC-142)

El 5-jul-1713, el Conseller en Cap de Barcelona i President del Braç Reial, conjuntament amb el Síndic de Vic, voten en contra de la "Guerra a Ultrança".

1713, 6-juliol, 17:00h. La Junta de Braços acorda la "Guerra a Ultrança"

El 6-jul-1713, 17:00h, Catalunya declara la Guerra a Ultrança

1713, 6-juliol. Enviament de cartes per informar Carles

El 6-jul-1713 despatxaren una altra faluca cap a Gènova a fi d'informar Carles III de la resolució presa per la Junta de Braços.

1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, al Portal de Mar, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança, al so de trompetes i tambors, davant les darreres tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.

1713, 9-jul. Malgrat ser contrari a la Guerra a Ultrança, es queda a Barcelona

El 9-jul-1713, malgrat ser contrari a la Guerra a Ultrança, es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1713, 9-juliol, 17:00h. Es constitueix la Junta 36ª (NH3-583)

El 9-jul-1713, 17:00h es constituí la Junta 36ª (Junta General de Govern) amb 12 persones de cada un dels 3 braços. D'aquestes 36 persones, es formaren la Junta de Guerra, Junta de Mitjans, Junta de Segrestos i la Junta Política.

1713, 9-juliol. Enviament de cartes per informar Carles

El 9-jul-1713 despatxaren novament una altra faluca cap a Gènova a fi d'informar Carles III de la publicació de la resolució presa per la Junta de Braços.

1713, 16-juliol. La Junta General de Braços es prorroga fins el 1-gen-1714 (NH3-583)

El 16-jul-1713, reunia la Junta General de Braços, aquesta es prorrogà novament fins el 1-gen-1714, i que durant aquest termini, es deleguessin les competències a la Junta 36ª, executan-se les seves disposicions a través del Diputats com a representats del Principat.

1713, 17-juliol. Llicències per marxar de Barcelona (SA-270)

El 17-jul-1713 Rafael Estevanell, cabellaire, vell i xacrós, veient com d'altres tantes persones marxaven de Barcelona i seguint el consell dels metges que li aconsellaren que no s'"atrevís a passar los sustos y incomoditats grans que regularment pateixen los habitants en plaça assitiada", abandonà la ciutat. Ho havia comunicat als consellers i el 17-jul-1713 va obtenir del conseller en Cap Emanuel Flix permís per a fer-ho.

1713, 20-juliol. Intercepció de cartes del partidaris de la submissió a Felip V

El conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix tingué indicis de per on es dirigien les cartes dels partidaris de la submissió a Felip V entre Barcelona i Lleida. Despatxà 3 partides de voluntaris oferint-los premi a aquells qui interceptessin les cartes. Ho aconseguiren les partides del capità Adjutori Segarra i el capità Juan Novales àlies "Chiprana". Aquests prengueren 2 correus tornaren a Barcelona el 20-jul-1713, i entregaren els correus al conseller en cap Manuel Flix. (NH3-555)

1713, 20-juliol. El conseller en Cap Flix manté en secret els noms

Corregué la veu d'haver-se interceptat les cartes dels partidaris de la submissió a Felip V. Molts insistiren perquè es fessin públics els seus noms. El conseller en Cap negà que les cartes fossin de membres concurrents a la Junta de Braços a fi de tranquil·litzar els ànims; després comunicà la veritat al comte de Plasència Joan de Lanuza i al marquès de Sant Maria Josep de Pinós. Els ponderà els danys que podrien seguir-se si les cartes es feien públiques i finalment tots 3 resolgueren tancar el fet assegurant que era una falsedat que hi hagués cartes de prohoms de Barcelona. Gràcies a aquesta gestió s'evità un bany de sang contra els partidaris de la submissió. (NH3-555)

Després alguns dels autors de les cartes anaren a veure al conseller en Cap i aquest els entregà les cartes afirmant-los que era just que no quedés memòria de les cartes. Entre els que anaren a agarir-li la seva gestió hi havia Francesc de Castellví, que hi anà en nom d'alguns amics i familiars que li demanaren que intercedís per ells. El conseller en Cap l'hi mostrà les cartes i, tancats en una habitació, li oferí que agafés aquelles que demanava i les entregués als seus autors a fi que les cremessin. (NH3-555)

[Sens dubte aquesta gestió del conseller en Cap Manuel Flix influencià en la visió i judici que n'oferí en la seva obra Francesc de Castellví]

1713, 25-juliol. L'exèrcit borbònic arriba davant Barcelona

El 25-jul-1713, després d'haver aixecat el camp de Martorell, l'Exèrcit borbònic arribà a la vista de Barcelona. Rebuts per l'artilleria de la Ciutat i envestits per diversos cossos de voluntaris, es retiraren al Pla de l'Hospitalet. (GB)

1713, 25-juliol. Petició per construir més molins (SA-190)

El 25-juliol-1713 els homes que formaven la ''quarteta de forments'' encarregats que no faltés pa als barcelonins proposaren que es construïssin 3 molins més en una de les cotxeres del Palau de la Comtessa, el vell Palau Reial Menor. La ciutat disposava de 3 ''molins de sang'' per moldre blat situats a la Casa dels Castells, prop de la Casa de la Ciutat, moguts per l'aigua del Rec Comtal, que presentaven dificultats de funcionament. Sabien que 3 o 4 molins ''que al present són desfets y los amos no entenen guarnirlos'', i requeriren doncs al conseller en Cap Manuel Flix que ''se valga de ells fentlos posar en los paratges que millor li parega, y entre altres en les casas ahont hi ha triquets, que són ja coberts de taulada y los dispendi seria menos''.

1713, 26-juliol. Detencions en intentar fugir de Barcelona (NH3-622) (SA-187)

El 26-juliol-1713 alguns prohoms intentaren escapar de la Barcelona però foren fets presoners sobre la marxa quan sortien de la ciutat cap a Sarrià. En l'intent d'escapada hi anaven: (NH3-714)

Detinguts per les guàrdies avançades, foren conduïts al domicili del Conseller en Cap Manuel Flix mentre eren escridassats per la multitud. Després de calmar els ànims el Conseller en Cap Flix demanà a les gents congregades que es retiressin, prometent-los que es faria justícia. El Conseller en Cap avisà al Portantveus del General Governador de Catalunya Pere de Torrelles i Sentmenat, i davant del Tribunal de la Vice-Règia Governació foren condemnats a arrest domiciliari per salvar-los de la ira del poble durant la resta del setge. (NH3-622)

1713, 29-juliol, 11:30h. Es toca alarma general (GB)

El 29-jul-1713, 11:30h, de comú acord entre el Comandant General en Cap Antonio de Villarroel i el Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix, es tocà alarma general a la ciutat, comprovant la ràpida mobilització dels ciutadans de Barcelona en tots els seus llocs.

1713, agost. Enviament de cartes a l'Emperador i Rei Carles III

1713, ago. Els presidents dels Tres Comuns despatxaren en Joan de Llinàs i Escarrer amb cartes dels Comuns informant de la resolució i demanant socors per tal que fossin trameses a Carles III. En Joan de Llinàs i Escarrer s'embarcà en un faluca i anà fins a Liorna, per passar després cap a Viena.

1713, agost. Membre de la de Junta Secreta (NH3-583) (NH3-694)

El ago-1713 es constituí la Junta Secreta amb la missió de conferir amb el Comandant General en Cap, i per tal que aquest informés de totes les operacions militars a la Junta.

1713, 8-agost. Guàrdies del secretari segon de la Junta de Guerra (SA-196)

El 8-ago-1713 es reuní el col·legi d'adroguers per tractar la negativa de l'adroguer Jaume Fàbregas a fer les guàrdies de la seva companyia al·legant que ja assistia com a secretari segon de la Junta de Guerra de Barcelona. Es resolgué informar el sergent major de la Coronela Fèlix Nicolau de Monjo que si Fàbregas no assistia a les guàrdes la resta deixarien de fer-ho i s'agregarien com a particulars en d'altres companyies.

El 11-ago-1713 els cònsols del col·legi explicaren que el sergent major els remeté al conseller en Cap i coronel de la Coronela Manuel Flix, qui resolgué finalment que Jaume Fàbregas fés les guàrdies amb la companyia dels adroguers i confiters.

1713, 26-ago, 11:00h. Davant l'avís d'atac, es presenta al portal de l'Àngel

El 26-ago-1713, 11:00h, el Comandant del Convent de Santa Madrona José Iñiguez de Abarca Marquès de las Navas, tocà alarma general. Havent-se presentat 10.000 homes / 12.000 homes (GB) a la Rambla, el Comandant General en Cap Antonio de Villarroel agraí a tots la seva ràpida mobilització i comissionà al Conseller en Cap Manuel Flix, que es trobava al Portal de l'Àngel amb 500 homes / 3.500 homes (GB) , la vigilància del sector del Convent dels Caputxins.

1713, 24-setembre. Diada de Nostra Senyora de la Mercè (GB)

El 24-set-1713, el Conseller en Cap Manuel Flix guiava el 6ª Batalló de la Coronela "Verge de la Mercè" en els actes miltars i religiosos que es celebraven a l'Església Major en honor a la Patrona Catòlica del Batalló.

1713, 24-setembre. Notificació del G.C Villarroel al conseller en Cap Flix (SA-212)

El 24-set-1713 el general comandant Villarroel envià un besamà -una nota- al conseller en Cap, conjuntament amb el besamà que havia rebut el primer enviat per N'Amador Dalmau:

Habiendo tenido aviso positivo de poder comprar dos vaxeles, con protitud y equidad, siguiendo la intención de el correspondiente que me lo participa, comuniqué la materia con don Amador Dalmau, y responde, después de la actividad de mis instancias , lo que verá por el adjunto, que paso a su mano con la igual confianza que don Amador hace de mí. Vuesa Excelencia reconocerá si se puede adelantar algo, que yo sólo tengo grande deseo, pero limitado el poder. Guarde Dios y prospere a Vuesa Excelencia los muchos años que deseo. Barcelona 24 de setiembre de 1713. Excelentísimo Señor, besa la mano de Vuesa Excelencia don Antoni de Villarroel.
Albert Garcia Espuche
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714", pàg. 212-213

La nota que havia rebut el general comandant Villarroel de part d'Amador Dalmau manifesta:

Habiendo hecho algunas diligencias con los amigos, si querían entrar en la compra de dos navios y estos ser armasen en corso, y que yo tomaría el trabajo de todo, han respondido que ellos querrían tener dinero por el sustento de sus casas. A más de esto, digo a Vuesa Excelencia que nuestra nación está muy poco inclinada en armar por ir en corso. Si la Ciudad o Diputación no toman su cargo el adelantar el dinero que se habrá de menester por estas compras y armamento, no es posible hallar quien lo haga. Y el cierto es que a nadie le toca esta empresa, sino a dichos comunes, quienes son el padre y madre de todos. Y si no tienen dinero bastantemente, hay hombres en la ciudad que los tienen. Si no lo quieren hacer por bien, obligarles por justícia, que vale más hacer pobres treinta hombres que perderse una provincia, el todo es falta de espíritu y justicia. Asegurando a Vuesa Excelencia que no obstante los muchos servicios ha hecho mi casa al rey mi señor y a la amada patria, no obstante todo lo referido, no dejaré en todas ocasiones en sacrificar mi persona y bienes en el real servicio. Deseando muchas ocasiones del servicio de Vuesa Excelencia, Dios guarde a Vuesa Excelencia muchos años, Barcelona y setiembre a 24 de 1713. Excelentísimo Señor, besa la mano de Vuesa Excelencia su más afecto y seridor don Amador de Dalmau.
Albert Garcia Espuche
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714", pàg. 212-213

 

1713, 1-octubre. Banquet en honor al naixement del Rei Carles III (GB)

El 1-oct-1713 participà en el Banquet celebrat en honor al naixement del Rei Carles III

1713, 21-octubre. Notificació del conseller en Cap Flix al comte de Cirat (SA-221-222)

El 21-oct-1713 el conseller en Cap envià un besamà -una nota- al comte de Cirat:

Muy Ilustre Señor. Reconociendo el grande afecto con que Vuesa Señoría y los demás valencianos desean ser comilitones en nuestras fatigas y defensa de esta capital, formando compañías para asistir en los puestos que se les señalare, paso a suplicar a Vuesa Señoría me haga el gusto de remitirme las listas de las compañías se han formado, y de los oficiales de cada una de ellas, a fin que con esta noticia pueda disponer lo que importare al real servicio del rey, y del público, quedando yo con toda resignación a cuanto sea de la mayor satisfacción de Vuesa Señoría, cuya vida guarde Dios muchos años. Barcelona y octubre 21 de 1713. Muy Ilustre Señor Conde Sirat, besa la mano de Vuesa Señoría su más seguro servidor, don Emanuel Flix conseller en cap
Albert Garcia Espuche
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714", pàg. 221-222

1713, oct-nov. Tensions del Conseller en Cap Flix amb els mercaders (NH4-32)

Segons fonts recollides per En Castellví, la rectitud del Conseller en Cap Manuel Flix causà tensions amb els mercaders. Al llarg dels mesos d'oct-nov-1713 tingueren lloc juntes privades debatint-se si es procediria a l'extracció dels nous Consellers de Barcelona. Els principals promotors favorables a la nova extracció foren En Salvador Feliu de la Penya, En Josep Abadal, En Joan Comellas i En Francesc Mascaró, que insistiren en que es reunís el Consell de 100 i que fos aquest qui decidís si procedia nova extracció.

1713, novembre. El Consell de Cent dictamina nova extracció (NH4-32)

El nov-1713 es reuní el Consell de Cent i decidí que es procediria a l'extracció dels nous Consellers de Barcelona.

1713, 1-novembre. Mor un fill seu albat (SA-799)

El 1-nov-1713 es va dipositar el cadàver a l'església parroquial dels Sants Just i Pastor de N'Emanuel de Flix, fill albat de N'Emanuel de Flix.

1713, 7-novembre. Mediació entre Segimón Compte i Amador Dalmau (SA-292)

El 7-nov-1713 hagué de mediar entre el Mostassaf Segimón Compte i el mercader Amador Dalmau arran d'un incident amb les mercaderies del segon.

1713, 30-nov. Finalitza el seu mandat com a Conseller en Cap de Barcelona (NH4-329)

El 30-nov-1713 (Diada de Sant Andreu), finalitzà el seu mandat com a Conseller en Cap de Barcelona. Després de visitar la Seu catedralícia de Barcelona, els Excel·lentíssims Consellers vells tornaren a la Casa de la Ciutat. Un cop allí pujaren al Saló de Cent, i un cop reunits tots els jurats, es procedí a l'extracció dels Consellers de Barcelona.

  • Conseller en Cap: Rafael Casanova (Jurista)
  • Conseller Segon: Salvador Feliu de la Penya (Mercader)
  • Conseller Tercer: Ramon Sans (Jurista)
  • Conseller Quart: Francesc Anton Vidal (Mercader)
  • Conseller Cinquè: Josep Llaurador (Notari Públic de Barcelona)
  • Conseller Sisè: Jeroni Ferrer (Guanter)

Aquella mateixa nit, els Excel·lentíssims Consellers vells acompanyats per oficials de la Casa de la Ciutat anaren amb cotxe [de cavalls] a visitar als nous Consellers en la forma acostumada per donar-los la enhorabona. (RCC-69)

1713, 6-desembre. Carta des de Mallorca de Francesc Antoni Vidal (SA-762) (SA-258)

El 6-des-1713 escrigué carta des de Mallorca en la que encara no sabia que havia estat extret conseller quart de la ciutat de Barcelona.

Ab diferents plechs [que] ha aportat una embarcació vinguda de eixa Ciutat [Barcelona] he tingut lo de Vuesa Excel·lència [Emanuel Flix, conseller en cap fins el 30 de novembre] de 21 del passat [novembre] juntament ab los papers novament impresos ab lo titol Despertador de Cathaluña y las Gazetas dels dias 11 y 14 de novembre, que de una y altra cosa se executarà lo que Vuesa Excel·lència insinua; assegurant a Vuesa Excel·lència que ab ànsia se estan aguardant ñas Gazetas per tenir las notícias y pasarlas a Itàlia y Alempania, y me las demanan personas de qualitat per eix fi, y regonech pot esser de algun útil lo entregarme, y així suplico a Vuesa Excel·lència mane enviarme algunas luego de esser publicadas, ab las embarcacions mes promptas per venir a est port, per poderlas repartir y enviar luego
Albert Garcia Espuche
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714", pàg. 258-259

1713, 22-des. Acte solemne de prorrogació de la Junta General de Braços

El 22-des-1713 es féu acte solemne de prorrogació de la Junta General de Braços de Catalunya.

1714, 1-gen. Es publica la prorrogació de la Junta General de Braços

El 1-gen-1714 es publicà la prorrogació de la Junta General de Braços de Catalunya.

1714, 1-gen. Es dissolen les Juntes aprovades el 9-10-jul-1713

El 1-gen-1714 es dissolen les Juntes aprovades el 9-10-jul-1713

1714, 2-febrer. Membre de la Conferència dels Dos Comuns

Com a Ciutadà Honrat de Barcelona, fou membre de la Conferència dels Dos Comuns per part del Consell de Cent, en la conferència tinguda per dirimir en el conflicte entre la Diputació del General i la Junta 18ª. (C3C)

1714, 27-febrer. Es constitueix la nova Junta 24ª de Guerra de Barcelona (NH4-33) (NH4-330)

[Segons Francesc de Castellví, seguint la font de Joan Francesc de Verneda i Sauleda]

El 27-feb-1714 es constituí la nova junta superior de general govern, la Junta 24ª de Guerra de Barcelona, que la Ciutat dividí en tres subjuntes: Junta 9ª de Guerra, Junta 8ª de Provisions, i Junta 7ª de Mitjans.

En Manuel Flix formà part de la Junta 9ª de Guerra.

1714, 9-agost. Marmessor del seu cosí Fèlix Vidal (SA-391)

El 9-ago-1714 el mercader Fèlix Vidal testà davant el notari Rafael Albià nomenant marmessors entre d'altres al seu cosí Emanuel Flix.

1714, 4-setembre. Es fa públic el testament del seu cosí (SA-392)

El 4-set-1714 a instàncies dels seus fills i el seu cosí Emanuel Flix el testament del mercader Fèlix Vidal es féu públic.

1714, 4-set, 15:00h-16:00h. Gran Consell dels Tres Comuns

A les 15:00h, a la Casa dels Drets al Portal de Sant Antoni, es convocà una Conferència o gran Consell dels Tres Comuns a fi de decidir sobre la oferta borbònica de negociació; a més, també hi assistiren el Governador de Catalunya i el seu Tinent, i els membres dels Braços Generals que formaven la Junta 24ª de Govern. (NH4-348)

1714, 23-setembre. Nomena procurador (SA-789)

El 23-set-1714 N'Emanuel Flix i la seva muller Na Maria Florit nomenaren procurador el fadí sastre Joan Capdevila.

1714, 25-novembre. Mort i enterrament (SA-789)

Abans del 25-nov-1714 ja havia mort, car la seva vídua Na Maria de Florit i de Creixell protagonitzà una acta notarial en aquesta data on consta com a vídua.

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

Les rendes anuals segrestades rendaven 90 lliures i 16 sous (11S-382)

1721. La hisenda confiscada i segrestada d'En Manuel Flix

El 1721 encara formava part de les 1.098 famílies catalanes que tenien la hisenda confiscada i segrestada per les tropes d'ocupació borbònica. El 1721 la seva hisenda generà una renda anual per a les arques borbòniques de 1.016 rals d'ardit. (RBRC-307-331)

Família i descendents (SA-790)

El 1708 i 1709 a les llibretes de comunió pasqual de la parròquia dels Sants Just i Pastor consten En Francesc Flix, N'Emanuel Flix, Na Maria sa muller, Na Maria menor i Na Gertrudis Flix a la plaça del Regomir. El nov-1713 la família Flix també hi vivien.

El 1714 Emanuel i Gertrudis Flix consten al carrer de la Carnisseria d'en Sorts.

El 1716 els Flix figuren a la Davallada de Viladecols. També en l'apeo inical del cadastre la seva muller Na Maria Flix consta vivient en una casa d'En Joan Jalpí de Massanés, a la Davallada de Viladecols, amb dos fills, tres filles, dos clergues, un fadrí i dues criades.

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg. 744
              (11S-382) : L'Onze de Setembre, pàg. 382
              (C3C) La Conferència dels Tres Comuns (1697-1714)
              (CDC) La Classe dirigent catalana (1697-1714)

              (FNC-142) Fin de la Nación Catalana, pàg.142
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
              (NH3-551) Narraciones Históricas III, pàg. 551
              (NH3-553) Narraciones Históricas III, pàg. 553
              (NH3-554) Narraciones Históricas III, pàg. 554
              (NH3-555) Narraciones Históricas III, pàg. 555
              (NH3-583) Narraciones Históricas III, pàg. 583
              (NH3-605) Narraciones Históricas III, pàg. 605
              (NH3-622) Narraciones Históricas III, pàg. 622
              (NH3-694) Narraciones Históricas III, pàg. 694
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
              (NH3-714) Narraciones Históricas III, pàg. 714
              (NH4-32) Narraciones Históricas IV, pàg 32
              (NH4-33) Narraciones Históricas IV, pàg 33
              (NH4-329) Narraciones Históricas IV, pàg 329
              (NH4-330) Narraciones Históricas IV, pàg 330
              (NH4-348) Narraciones Históricas IV, pàg 348
              (RCC-69) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 69

              (RBRC-307-331) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 307-331
              (PPC2) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) II
              (SA-25) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 25
              (SA-187) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 187
              (SA-190) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 190
              (SA-196) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 196
              (SA-212) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 212
              (SA-258) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 258
              (SA-270) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 270
              (SA-292) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 292
              (SA-392) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 392
              (SA-221-222) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 221-222
              (SA-391) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 391
              (SA-762) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 762
              (SA-789) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 789
              (SA-790) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 790
              (SA-799) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 799