Antoni Gil de Federich i Son Roses
(s.XVII, Tortosa ~ ?, ?)
Veguer de Tortosa
Capità de la Coronela de Tortosa
Capità Tinent de Cavalleria

    N'Antoni Gil de Federich i Son Roses fou un militar català de la distingida i centenària nissaga tortosina dels Gil de Frederich.

    1706. Militar

    L'any 1706 fou distingit amb el privilegi militar per Carles III l'Arxiduc.

    1706-1708. Veguer de Tortosa

    Veguer de Tortosa.

    1708. Capità de la Coronela de Tortosa

    Com a Veguer de Tortosa i Capità de la Coronela de la Ciutat de Tortosa va liderar la defensa de la Ciutat durant el Setge borbònic de 1708.

    1708-1711. Veguer de Barcelona

    Veguer de Barcelona.

    1708-1711. Veguer de Vilafranca

    Veguer de Vilafranca.


    1713, juliol. La Traïció Anglesa, la Junta de Braços i la Guerra a Ultrança

    El juliol de 1713, i com a membre del Braç Militar de Catalunya, participà en la Junta de Braços convocada per prendre una resolució després de la Traïció Anglesa. N'Antoni Gil de Federich fou partidari de la Guerra a Ultrança. Així, el veiem com un dels 40 militars catalans que signaren la protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges del dia 6-jul-1713:

  1. En Manuel de Ferrer i Sitges, autor de la protesta
  2. En Josep Aguilar i d'Alòs
  3. N'Antoni de Berardo i Morera
  4. En Joan Baptista Cortada i Junquer
  5. En Francesc de Cortada i Sellés
  6. En Francesc de Castellví i Obando
  7. N'Agustí Codel
  8. En Sebastià de Dalmau i Oller
  9. N'Antoni Desvalls i de Vergós
  10. En Jerònim Ferrer i Gironella
  11. N'Antoni Gil de Federich
  12. N'Onofre Hondedéu i Toda
  13. En Josep de Lanuza i Gilabert
  14. En Francesc Llorens i Morgades
  15. En Vicent Magarola i Descallar
  16. N'Antoni Moixó i de Peguera
  17. En Miquel Montserrat i de Sabater
  18. En Josep Mata i de Copons
  19. En Joan Nebot i Font
  20. N'Antoni Nebot i Font
  21. En Francesc Nebot i Font
  22. En Josep Oliver
  23. En Carles Oliver
  24. En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí
  25. En Josep de Peguera i Cortit
  26. En Bonaventura de Peguera i d'Alegre
  27. En Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric
  28. En Dídac Pallarès
  29. En Jerònim Roquer
  30. En Carles Ribera i Claramunt
  31. En Raimon Rodolat
  32. En Francesc Saiol i Cuarteroni
  33. N'Alexandre Sagarra
  34. En Josep Sitges i Niu
  35. En Jacint Solà i Guardiola
  36. N'Ambrosi de Torell i de Freixa
  37. En Josep Vilana Millas
  38. En Francesc Verduna i Mur
  39. En Josep Vega i Meca
  40. En Bonaventura Vidal i Niu


    1713, juliol. Capità Tinent del Regiment de Cavalleria nº2 "La Fe"

    1713. Capità Tinent del Regiment de Cavalleria nº2 "la Fe"

    1714. La Batalla de l'11 de setembre.

    A la Batalla de l'11 de setembre va lluitar al sector del Pla de Palau i va ser ferit durant el segon contraatac llançat per les tropes catalanes.

    Descendents

    Un dels seus fills fou N'Antoni Gil de Fecerich i Sans, nascut a Tortosa a primers del segle XVIII i mort el 1787. Fou Canonge de la Seu de Santa Maria de Tortosa, amb la dignitat de capíscol, Vicari General, President del Capítol i Administrador de la Seu de Tortosa. D'àmplia formació intel·lectual, va escriure l’obra "Reflecciones sobre los diálogos de Despuig", un dels primers testimonis de la recepció de l’obra de l'humanista tortosí Cristòfor Despuig. També va escriure l’obra "Vida y martirio del V.P. Fr. Francisco Gil de Federich y de Sans".

    Un altre dels seus fill fou Sant Francesc Gil de Federich i Sans, beatificat el 1906 i canonitzat Sant l'any 1988. Sant Francesc nasqué l'any 1702 a Tortosa, fou missioner màrtir al Vietnam, presbíter dominic i membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. L'any 1718 va Ingressar a la Ordre dels Domincs al Convent de Barcelona; després d'uns anys com a professor de filosofia marxà com a missioner a Manila, capital de les Filipines. Al 1735 marxà a Tonkin, actual Vietnam del Nord, on treballà apostòlicament fins al 1737, quan començà la persecució dels cristians i fou empresonat i torturat. Després de 7 anys de captiveri i tortura, fou decapitat el 22-gener-1745. El Papa Pius XII el beatificà l'any 1906 i el Papa Joan Pau II el canonitzà l'any 1988.