Mateu Hereu
(s. XVII, ? - s.XVIII, ?)
Barber-cirurgià
(1???-17??)
Conseller Cinquè de Barcelona
(1703-1704)
Mateu Hereu 1703 1704 conseller Barcelona barber Mateu Hereu 1703 1704 conseller Barcelona barber Mateu Hereu 1703 1704 conseller Barcelona barber Mateu Hereu 1703 1704 conseller Barcelona barber Mateu Hereu 1703 1704 conseller Barcelona barber Mateu Hereu 1703 1704 conseller Barcelona barber Mateu Hereu 1703 1704 conseller Barcelona barber Mateu Hereu 1703 1704 conseller Barcelona barbe rMateu Hereu 1703 1704 conseller Barcelona barber Mateu Hereu 1703 1704 conseller Barcelona barber Mateu Hereu 1703 1704 conseller Barcelona barber Mateu Hereu 1703 1704 conseller Barcelona barber

Llinatge, Naixement i Família

Mateu Hereu era barber-cirurgià. (SA-799)

Era pare de Mateu Hereu i Vilalta, i vivien al que avui en dia és el jaciment del Born. (SA-799)

El 1713 Mateu Hereu i Vilalta tenia 36 anys. (SA-799)

1703, 30-novembre. Extracció dels nous Consellers de Barcelona

El 30-nov-1703 foren extrets els Consellers de Barcelona:

  • Conseller en Cap: Francesc Costa Vinyola (Dr. Medicina)
  • Conseller Segon: Gabriel Francesc Bòria (Ciutadà i Noble; Jurista)
  • Conseller Tercer: Honorat Pallejà i Riera (Jurista)
  • Conseller Quart: Pau Sayol (Mercader)
  • Conseller Cinquè: Mateu Hereu (Barber-cirurgià)
  • Conseller Sisè: Josep Solà (Fuster)

A resultes d'ésser extret conseller cinquè el barber-cirurgià Mateu Hereu rebé el tracte d'I·lustríssim Senyor. Durant l'any que exercí com a conseller cinquè simultaniejà les feines d'afaitar, treure queixals i fer sagnies amb les obligacions i responsabilitats a la Casa de la Ciutat. (SA-25-26)

Així mateix les reunions del col·legi de cirurgians passaren a fer-se durant aquell any a casa d'en Mateu Hereu, al Pla d'en Llull, i no com es feia normalment a la casa del Cònsol en Cap del col·legi, ja que calia el màxim respecte pel conseller cinquè Mateu Hereu. (SA-25-26)

Per honorar la seva magistratura va haver d'encarregar la roba necessària per exercir-lo, pagant al sastre de la seva butxaca. Passat l'any establert per exercir com a conseller cinquè tornà a fer de barber. (SA-25-26)

1704, 27-mai ~1704, 1-jun. Desembarcament i conjura austriacista de 1704

Era el Conseller en Cap de Barcelona durant Desembarcament confederat a Barcelona i la conjura austriacista per obrir les portes de la ciutat. (NH1-447)

1704. El Conseller Terç Honorat de Pallejà sol·licita investigació

El 1704 el Dr. Honorat Pallejà, Conseller Terç de Barcelona, féu instància per rebre informació de qui havia estat el promotor del servei que la Ciutat havia fet en la formació de la Coronela. (NH1-463)

1704. El Conseller Terç Honorat de Pallejà és suspès

El 1704 la Ciutat es resistí a lliurar la informació sobre el servei de la Coronela, i suspengué al Conseller Terç Honorat de Pallejà que havia demanat la informació. (NH1-463)

1704. El Virrei Velasco insta a restituir al Conseller Terç Honorat de Pallejà

El 1704 el Virrei Velasco aconseguí de la Cort de Madrid un decret perquè fossin reintegrats aquells que havien estat suspesos: Honorat de Pallejà i Roc Bullos. (NH1-463)

1704, 30-novembre. Fi del mandat i detenció pel virrei Velasco (EA2-97) (SA-25-26)

El 30-nov-1704, quan acabaren el seu mandat, el virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar ordenà la detenció del conseller en Cap Francesc Costa i Vinyola i del conseller cinquè Mateu Hereu, per haver-se negat a trencar el jurament de mantenir en secret les del·liberacions i votacions del Consell de Cent de Barcelona.

1705. El Virrei Velasco segueix els dictàment de la "Quarteta"

El 1705 rel Virrei Velasco començà a seguir els dictàmens d'alguns Jutges del Reial Senat, anomenats la "Quarteta". (NH1-468)

1705, octubre. Honorat de Pallejà fuig de Barcelona

El oct-1705, arran de la capitulació de Barcelona, Honorat Pallejà fugí amb el Virrei Velasco; el poble l'executà en efígie.

1713, 3-octubre. Acte al notari per armar un llaüt i fer atacs corsaris (SA-215-216)

El 3-oct-1713 el notari Francesc Ferran aixecà acte de l'acord per armar un llaüt entre el cirurgià Mateu Hereu i Vilalta, i el candeler de cera Antoni Mallachs d'una part, i de l'altra part el mariner Miquel Fuster, qui era el patró del llaüt Nostra Senyora de la Pietat, de port de 50 quintars.

Armar el vaixell era el primer pas per formar una companyia amb l'objectiu de ''fer anar en cors lo dit llaüt'', ço és, atacar i capturar embarcacions enemigues obtenint la possessió d'allò capturat. De totes les ''prese'' que es fessin s'en descomptaria el cost de l'armament amb què es dotava l'embarcació, pgar els salaris dels mariners i reservar-ne la cinquena part del botí pel rei, com era habitual en els negocis corsaris. ''Lo que quedarà líquid'' es repatiria a parts iguals entre les parts que havien constituït la companyia.

Alternativament, el cirurgià Mateu Hereu i Vialalta, i el candeler de cera Antoni Mallachs, juntament amb el negociant Josep Prats, eren també propietaris de dues terceres parts del gànguil Santíssima Trinitat Beata Maria del Rosari i Sant Antoni de Pàdua, patronejat pel mariner Francesc Pujalt, amo del terç restant del vaixell. Amb seguretat aquesta nau també es dedicava als atacs corsaris contra les naus enemigues.

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

Era pare de Mateu Hereu i Vilalta, i vivien al que avui en dia és el jaciment del Born. (SA-799)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              (EA2-97) L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg. 97
              (NH1-447) Narraciones Históricas I, pàg. 447
              (NH1-463) Narraciones Históricas I, pàg. 463
              (NH1-468) Narraciones Históricas I, pàg. 468
              (SA-25) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 25
              (SA-215-216) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 215-216
              (SA-712) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 712
              (SA-799) Una societat assetjada. Barcelona 1713-171, pàg. 799