Georg von Hessen-Darmstadt
(el Príncep Jordi)
(25-abr-1669, Darmstadt-Alemanya ~ 14-set-1705, Barcelona-Catalunya)

Feldmarschall

"Visqué el Príncep per la Glòria de Catalunya, en la defensa de la seva Capital, expugnada de francesos. I per redimir-la, captiva dels mateixos, havia de morir, en la llei del fidel amic.

Morí en la captura de Montjuïc. Amb ella sortí lliure Catalunya, de la dura opressió i del tirànic jou de França.
El nostre Sereníssim Jordi, com Pare de la Pàtria, li procurà a Catalunya, la més sobirana Joia.
Defensà el Príncep Barcelona, assetjada de francesos. Qui mort com a noble, mai cau rendit.
Aquí viu a qui la fama eternitza. Aquest es l'epitafi."
Francesc Guasch
Barcelona, 1706

 

Naixement: 25 d’Abril de 1669 a Darmstadt, Alemanya.
Mort: 14 de Setembre, 1705. Barcelona, Catalunya. (caigut en combat)
Títol: Príncep del Landgraviat de Hessen-Darmstadt.
Grau: Feldmarschall.












Carrera Militar i Política

1688  (19 anys) Oberst (Coronel)
1692  (23 anys) Generalfeldwachtmeister (General Major)
1695  (26 anys) Feldmarshal-Leutnant (General de Brigada)
1698(29 anys) Vizekönig von Katalonien (Virrei de Catalunya)
1699  (30 anys) General der Kavallerie (General de Cavalleria)
1701  (32 anys) Vicari de la Corona d’Aragó
1705 (36 anys) Feldmarschall (Mariscal de Camp)

 

     Biografia Curta

     Mariscal de Camp Imperial i Príncep del Landgraviat de Hessen-Darmstadt.

     Durant la guerra dels 9 Anys contra França (1688-1697), lluità en les campanyes d’Alemanya i d’Irlanda, on fou ascendit a General Major (1692). Al 1693 hagué de dirigir-se a Hongria per aturar l’alçament turc.

     Un cop sufocat l’alçament es dirigí a Barcelona (1695) amb tropes aliades de l’Imperi (2.000 homes). Lluità contra els francesos que ocupaven Catalunya, i organitzà eficaçment les forces catalanes. Durant aquest període tingué sota les seves ordres els futurs dirigents vigatans: Josep Moragues i Mas, Francesc Macià i Ambert (el bac de Roda), Jaume Puig de Perafita i Ramon Sala.

     Al setge de Barcelona per les tropes franceses del duc de Vendôme (1697), recolzà la decisió dels estaments, els consellers i els diputats de Catalunya, de resistir. Però el lloctinent, el Conde de Coraza, seguint les ordres del Ministeri castellà de Madrid, rendí la ciutat i entregà la ciutat als francesos (10 d’agost).

     Recuperada Barcelona per la pau de Rijswijk, i davant la pressió popular, el Príncep Jordi fou nomenat (1698) Lloctinent (Virreri) de Catalunya i investit de la grandesa d’Espanya i del Toisó d’Or.

     Va ser destituït el 1701 pel nou rei borbó, Felip V. El Príncep Jordi fou el principal dirigent conspirador contra l’absolutisme borbònic a Catalunya. Organitzà els vigatans i preparà un alçament contra Felip V. L’arxiduc Carles el nomenà, a Lisboa, Vicari General de la Corona d’Aragó. El maig de 1704 intentà d’apoderar-se de Barcelona, però la conspiració fou descoberta per les autoritats borbòniques.

     El 1705 conquerí Gibraltar, que defensà com a Governador.

     Embarcà novament el 1705 en l’estol aliat comandat per l’anglès Lord Peterborough, disposat a alliberar finalment Catalunya del jou francès; desembarcades les tropes a la desembocadura del Besòs, forçà Lord Peterborough a atacar el castell de Montjuïc (14 de setembre), doncs l’anglès volia abandonar Catalunya.

     El Príncep Jordi morí en la batalla, però Barcelona, finalment, fou alliberada del tirànic jou del Lloctinent (Virrei) Velasco i poc després, tota Catalunya s’alçà contra Felip V.