Joan de Lanuza i d'Oms
(Juan de Lanuza y de Oms)
(Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d'Oms)
(IIoanne de Oms et de Lanuça, Monbuy et Vilaritg)

(1636?, ? - 1723, València)
Vescomte de Roda i de Perellós
(16??-17??)
Comte de Plasència

(1???-17??)
Gran d'Espanya
(1707?-17??)
Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya
(1689-1692)
Protector del Braç Militar de Catalunya

(1707?-1714)
President de la Junta General de Braços
(1713)
Alferes Major de la Bandera de Santa Eulàlia
(1714)
joan lanuza oms comte plasencia 1714joan lanuza oms comte plasencia 1714 joan lanuza oms comte plasencia 1714 joan lanuza oms comte plasencia 1714 joan lanuza oms comte plasencia 1714joan lanuza oms comte plasencia 1714 joan lanuza oms comte plasencia 1714 joan lanuza oms comte plasencia 1714 joan lanuza oms comte plasencia 1714joan lanuza oms comte plasencia 1714 joan lanuza oms comte plasencia 1714 joan lanuza oms comte plasencia 1714 joan lanuza oms comte plasencia 1714joan lanuza oms comte plasencia 1714 joan
"Herido el conseller, tomó de sus manos la bandera don Jacinto Oliver y dijo al conde de Plasencia: «Si V.E. permite yo le descansaré teniendo la bandera». Respondió el conde: «Yo soy alférez mayor, a quien la Ciudad le ha confiado después del conseller; ni mis años ni micansancio me son impedimento para no llevarla y mantenerla hasta morir». Tomaron los cordones don José de Pinós y don José Mata y de Copons.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 253

Llinatge, Naixement i Família

(sense dades)

1713, 30-juny. El conseller en Cap Flix envia cartes per informar Carles d'Àustria

La mateixa nit del 30-jun-1713 el Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix, havent consultat amb el President de la Noblesa Joan de Lanuza i d'Oms, el Governador de Catalunya Pere Torrelles i Sentmenat i amb En Josep Galceran Pinós de Rocabertí, ideà despatxar en una faluca al mercader Josep Gibert a fi de trametre cartes al Secretari d'Estat Ramon de Vilana Perlas per tal que informès a Carles III de la situació a Barcelona. (NH3-605)

1714, 14-febrer. L'Inspector General de l'Exèrcit planifica un cop d'estat

El 14-feb-1714 l'Inspector General de l'Exèrcit de Catalunya i anterior membre de la Junta 36ª de Govern En Ramon de Rodolat intentà modificar la forma de govern, a fi que les classes populars i els suboficials de la Coronela, tinguessin més representació política en el govern i en les decisions militars. [...]

Assistiren a la reunió 15 tinents amb consentiment d'altres que es trobaven de guàrdia. Intervingué en ella En Ramon de Rodolat, quedà establert com havia d'empendres, i assenyalaren el 17-feb-1714 per tenir una altre reunió en la mateixa casa, a fi de prendre la darrera resolució i formar la proposta que havien de fer davant la Diputació del General i el Consell de Cent. Dels tinents que assistiren a la reunió, 4 conclogueren que podien ocasionar-se majors disturbis i decidiren comunicar-ho separadament als seus capitans. Efectivament, 2 hores després d'aquella reunió, en foren informats el capità Josep Ferrer, que ho comunicà al Comte de Plasència, el capità Antoni de Berardo, que ho comunicà al Conseller en Cap, i el capità Francesc de Castellví que perquè estava de guàrdia ho comunicà per escrit al tinent coronel Josep de Vilana. La mateixa tarda del 14-feb-1714 es reuniren els membres de la Junta Secreta i resolgueren prendre pres durant aquella nit a l'Inspector General de l'Exèrcit de Catalunya En Ramon de Rodolat i al seu amic N'Ambrosi Torrel i Freixa; així s'executà i els portaren a la persó. (NH4-29-31)

Es formà procés contra ell i no es trobant cap segona intenció perquè ni ell mateix s'incloïa en el comandament i la junta que s'hagués format, ni hi havia cap indici que els borbònics haguessin instigat la conspiració. Era el seu zel conegut, i el seu procedir sense taca, raons que pesaren a no executar-se sobre ell cap càstig major, quedat detingut a la presó a fi que no inspirés cap altre idea perjudicial a oïdes del poble, i se'l destituí com a Inspector de l'Exèrcit. (NH4-29-31)

1714, 13-juliol. El General Comandant Villarroel informa del pal d'atacar la 1ª Paral·lela

El 13-jul-1714, el General Comandant Villarroel baixà de Montjuïc acompanyat d'altres oficials, havent fet saber per endavant al Conseller el Cap i als membres de la Junta Secreta quin era el pla d'atac secret. El Conseller en Cap n'informà a En Josep Galceran de Pinós i a En Joan de Lanuza, que passaren a trobar-se amb el General Comandant. (NH4-107)

1714, 2-agost. Comulgació, confessió i acte de contrició públic dels Tres Comuns

El 2-ago-1714, els Diputats de la Generalitat, els Consellers de Barcelona i el Protector del Braç Militar, confessaren i comulgaren públicament

Els representants del Tres Comuns feren acte de protesta davant de l'altar de tot allò que esperaven de la Misericòrdia Divina, i que se n'enpenedien d'haver cregut vanament en les promeses de gents [anglesos] contraries a la santa fe i relgió catòlica. (NH4-151)

1714, 1-setembre, tarda. Recriminacions al G.C. Villarroel

El 1-set-1714, tarda, havent-se difós la notícia del Consell de Guerra a la casa del General Comandant Villarroel, hagut sense coneixement de la Junta Secreta, En Joan de Lanuza i En Josep Glaceran de Pinós li expressaren al General Comandant el seu desgrat. Aquest respongué que un cop tingués els vots per escrit, ho comunicaria a la Junta Secreta. (NH4-207)

1714, 2-setembre, tarda. Examen de l'estat de la Plaça i les tropes

El 2-set-1714, tarda, el Conseller en Cap Rafael Casanova, els 2 Diputats de la Generalitat, el Protector del Braç Militar Joan de Lanuza i Oms, el Lloctinent del Governador de Catalunya Francesc de Sayol, i En Josep Galcerán de Pinós, examinaren l'estat de les defenses i els llocs on s'estaven les tropes. Es constatà la fam que patien les tropes. (NH4-207)

1714, 4-set, 15:00h-16:00h. Gran Consell dels Tres Comuns

A les 15:00h, a la Casa dels Drets al Portal de Sant Antoni, es convocà una Conferència o gran Consell dels Tres Comuns a fi de decidir sobre la oferta borbònica de negociació; a més, també hi assistiren el Governador de Catalunya i el seu Tinent, i els membres dels Braços Generals que formaven la Junta 24ª de Guerra. (NH4-348)

1714, 11-setembre, ~04:35. Patricis acudeixen al Born i Pla d'en Llull

El 11-set-1714, al primer toc de campana, a la part del Born i Pla d'en Llull, hi acudí molta gent per considerar que era allí on hi havia més perill; entre els que hi acudiren hi havia molts patricis de distinció, com ara el comte Joan de Lanuza i Oms, el marquès Josep Galceran de Pinós, En Joan de Copons, En Carles de Fivaller, En Baltasar Montaner, que caigué ferit lleument, o En Ramon de Berardo, ardiaca de Vic, que fou abatut de mort. (NH4-350) (NH4-246)

1714, 11-setembre, ~5:30h. Els Patricis es creuen amb el M.T. Villarroel

El 11-set-1714, ~5:30h, En Joan de Lanuza i d'Oms i En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí es creuaren al cap de la Plaça del Born amb el Tinent Mariscal Villarroel, que anant a cavall els cridà que s'oferia a ser-los company en la batalla, que havia pres les disposicions pertinents i que passessin a la Casa de la Ciutat per tal d'informar als Consellers que ara sí ja havia arribat el moment de treure la Bandera de Santa Eulàlia. (NH4-248) (NH4-448)

1714, 11-setembre, 6:00h-7:00h. Ban ordenat pel Conseller en Cap Rafael Casanova

“De part de l'Excm. Sr. Conceller en Cap, Coronel i Gobernador de la plaça y fort de Montjuich, se díu, amonesta y mana á tothom generalment, de 14 anys en amunt, sens ningun pretext, ni excepció de persona alguna, prenga les armes, y asistesca a la defensa de esta Exma. Ciutat, y en guarda de la bandera de la invicta i mártir Santa Eularia, patrona de nostra ciutat, sens excempció dels de la Coronela y sos agregats, ni dels que se troben de guardia en los baluarts, ni menos lo tercer batalló, que está de guardia en los portals, acuden promptament, luego, luego, luego, sota pena de la vida, en la plasseta de Junqueres, que aixís convé al servey del Rey y de la Patria.

Dr. D. Rafel Casanova, Conceller en Cap, Coronel i Gobernador"
"Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap", pàg. 92

1714, 11-setembre, 6:00h-7:00h. Es prepara la Bandera de Santa Eulàlia

Enarborant la Bandera, el Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova; com a Alferes Major de la Bandera de Santa Eulàlia i portador del cordó de dreta En Joan de Lanuza i Oms; com a portador del cordó de l'esquerra En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí. (NH4-248-249)

"Serían las 7 dadas cuando todo se ejecutó. El conseller primero tomó la bandera de Santa Eulalia, que el consistorio de la Ciudad fió a su mano. El conde de Plasencia, a quien la Ciudad había nombrado alférez mayor de ella, tomó el cordón de la derecha y la Ciudad encargó el cordón de la izquierda a don José de Pinós."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 248-249

1714, 11-set, 7:00h. Inici del contraatac del Conseller en Cap Rafael Casanova

Les Companyies del VI Batalló de la Coronela foren retirades dels Baluards de Sant Pere, Junqueras, Tallers i del Rei, per tal d'iniciar el contraatac encapçalat pel Conseller en Cap Casanova; també se li uniren companyies del IIIer Batalló que estaven al Baluards del Portal de l'Àngel, Sant Antoni i Santa Madrona. (NH4-252) (NH4-350) (NH4-351)

"La bandera de Santa Eulalia, que llevaba el conseller primero, llegó a las 7 dadas de la mañana (según han asegurado muchos de los que la seguían, que en semejantes casos no es fácil tener presentes las horas y minutos en que suceden los hechos memorables). Por instantes se le juntaban gentes, se le unieron 30 caballos de orden del general comandante."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 252

En arriben els 30 cavalls, l'Excel·lentíssim Conseller en Cap En Rafael Casanova i Comes esperonà les seves tropes i, com a Coronel de la Coronela, es llançà a l'assalt pel terraplè de la muralla de Junqueres.

La càrrega a cavall
  • Oficials de la Coronela
    Sergent Major Fèlix Nicolau Monjo i de Corbera (a les 7:00h en un altre front; s'incorporà més trad)
    Capità de la 3ª comp. VI Batalló Antoni Berenguer i Gabriel ferit 11-set-1714 amb el Penó de Santa Eulàlia
    Capità de la 4ª comp. VI Batalló Josep Ramon i de Magarola
    Capità de la 5ª comp. VI Batalló Josep Mata i de Copons (rellevarà En Joan de Lanuza i Oms al cordó)
    Capità de la 6ª comp. VI Batalló Antoni Lledó i Matelí † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Capità de la 7ª comp. VI Batalló Josep d'Asprer i Arenas
    Capità de la 8ª comp. VI Batalló Josep Codina i Costa † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia

  • Oficials de la Coronela voluntaris
    Capità 4ª comp. V Batalló Antoni Berardo i Morera (voluntari) † 11-set-1714, amb el Penó de Sta. Eulàlia
    Capità 2ª comp. III Batalló Joan Bòria i Gualba ferit 11-set-1714
    Capità 3ª comp. IV Batalló Vicent Magarola i Descallar ferit 11-set-1714
    Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Alferes (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Alferes (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    i d'altres Oficials de la Coronela dels quals no es té relació exacte.

  • Oficials de l'Exèrcit de Catalunya
    General Josep Bellver i Balaguer (dirigint les operacions militars del contraatac català de les 7:00h a Jonqueres)
    Coronel Joan Nebot (voluntari) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Sergent Major Juan Sebastián Soro (a les 7:00h en un altre front; s'incorporà més trad)
    Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Capità Feliu Bellver (fill del General Josep Bellver i Balaguer)
    Capità (nom desconegut) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    i d'altres Oficials de l'Exèrcit de Catalunya dels quals no es té relació exacte.

  • Companyies de la Coronela
    3ª comp. VI Batalló: Mercers i Botiguers de tela (deixà la guàrdia del Baluard del Rei)
    4ª comp. VI Batalló: Blanquers (presència probable per ser-ne capità En Josep Ramon i de Magarolaí)
    5ª comp. VI Batalló: Escudellers (presència probable per ser-ne capità En Josep Mata i de Copons)
    6ª comp. VI Batalló: Taverners (presència probable per ser-ne capità N'Antoni Lledó i Matellí)
    7ª comp. VI Batalló: Fadrins Sastres (deixà la guàrdia del Baluard de Sant Pere)
    8ª comp. VI Batalló: Revenedors (presència probable per ser-ne capità En Josep Codina i Costa)
    4ª comp. V Batalló: Gerrers, Ollers, Matalassers i Perxers (deixà guàrdia del Baluard de Tallers)
    7ª comp. II Batalló: Flequers i Forners
    2ª comp. III Batalló: Sabaters
    3ª comp. IV Batalló: Hortolans del Portal de Sant Antoni
    i d'altres Companyies de la Coronela de les quals no es té relació exacte.

1714, 11-setembre, 14:00h. Custodiant la Bandera de Santa Eulàlia

A les 14:00 estava custodiant la Bandera de Santa Eulàlia. (NH4-352)

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. Informat de la proposició del General Villarroel

Estant al Convent de Sant Agustí, el Coronel Thoar fou informat de la proposta del General Villarroel: o provar d'organitzar un nou contraatac si es trobava prou gent per expulsar els borbònics, o fer crida i tractar la capitulació; la decisió s'havia de prendre abans de l'arribada de la nit a fi d'evitar l'incendi i el saqueig de la ciutat a discreció. (NH4-260)

1714, 18-setembre, tarda. Missa de Te Deum i promeses del Duc de Berwick

El 18-set-1714, tarda, es celebrà missa de Te Deum. De la noblesa hi assistiren: (NH4-315)

Entrant el Duc de Berwick a l'església es trobaven al pas. El botifler Francesc Junyent ho advertí i li digué al duc:

"Estos son los principales motores de la defensa.
El duque se volvió a ellos y con semblante muy afable les dijo: Señores, vivan sin zozobra, que lo que he prometido, se cumplirà.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 315

1714, 8-desembre. La decisió d'empresonar els Patricis de la Noblesa (RBRC-83-84)

El 8-des-1714 Oleguer Taverner, botifler, es reuní amb d'altres botiflers: Alós, Ametller, i Matas Pujol; en aquesta reunió es prengué la resolució d'escriure a Grimaldo protestant perquè la revenja s'havia centrat especialment en els eclesiàstics, mentre els Patricis nobles que havien dirigit la resistència vivien amb tota llibertat:

"[..] Pareciendo una cosa sumamente desproporcionada, que se compilen procesos, y reciban informaciones contra Eclesiásticos, en tiempo que los Principales Caudillos de los Voluntarios y Migueletes, que son los que realmente han tenido amotinado el País, particularmente durante el Bloqueo y sitio de Barcelona, viven con toda tranquilidad en sus Casa [..] "
Carta d'Oleguer Taverner a Gimaldo
Reproduït per Catà i Muñoz; "Repressió borbònica i resistència catalana"; pàg 83

1716, 3-maig. Ordres de desterrament (NH4-497) (RBRC-85-91)

El 3-maig-1716 es decretà ordre de desterrament contra:

  • En Joan de Lanuza i d'Oms (Noble) (desterrat a Salamanca, després Segòvia i després València)

El 9-mai-1716 el Capità General de l'Exèrcit i de Catalunya Francesco Pío de Savoia, Marquès de Castel-Rodrigo, enviava carta a Madrid informan del seu desterrament. En respondre des de la Cort, es recomenà fos traslladat a Segòvia, de manera que quan En Joan de Lanuza arribà a Salamanca rebé ordre del corregidor de passar a Segòvia.

1723, 23-octubre. Mort d'En Joan de Lanuza desterrat a València (NH4-497) (RBRC-94-96)

El 23-oct-1723 En Joan de Lanuza fou autoritzat a passar el seu desterrament a València. Poc després hi deuria morir.

  • En Joan de Lanuza i d'Oms, Comte de Plaséncia (català) † 1723, desterrat a València

Enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Pare de:

  • Josep de Lanuza i Gilabert
  • Maria de Lanuza i Gilabert

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              (NH3-605) Narraciones Históricas III, pàg. 605
              (NH4-29-31) Narraciones Históricas IV, pp. 29-31
              (NH4-107) Narraciones Históricas IV, pàg 107
              (NH4-151) Narraciones Históricas IV, pàg 151

              (NH4-207) Narraciones Históricas IV, pàg 207
              (NH4-248-249) Narraciones Históricas IV, pàg 248-249
              (NH4-253) Narraciones Históricas IV, pàg 253
              (NH4-260) Narraciones Históricas IV, pàg 260

              (NH4-315) Narraciones Históricas IV, pàg 315
              (NH4-348) Narraciones Históricas IV, pàg 348
              (NH4-350) Narraciones Históricas IV, pàg 350
              (NH4-352) Narraciones Históricas IV, pàg 352
              (NH4-448) Narraciones Históricas IV, pàg 448
              (NH4-497) Narraciones Históricas IV, pàg 497
              (RBRC-83-84) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 83-84
              (RBRC-94-96) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 94-96