Josep Llaurador i de Satorre
(Josep Llaurador i de Çatorra)
(Josep Llaurador i de Ça Torra)
(Josep Llaurador Satorre)
(Josep Llaurador Satorra)
(Josep Llaurador)
(José Llaurador)
(Joseph Llaurador)
(José Llaurador y de Satorra)

(s. XVII, Vilafranca del Penedès- s.XVIII, ?)
Notari Públic de Barcelona
(1682 - 1751)
Gaudint de privilegi militar
(? - s.XVIII)
Conseller Cinquè de Barcelona
(1713-1714)
Josep Llaurador Conseller de Barcelona 1714 Josep Llaurador Conseller de Barcelona 1714 Josep Llaurador Conseller de Barcelona 1714 Josep Llaurador Conseller de Barcelona 1714 Josep Llaurador Conseller de Barcelona 1714 Josep Llaurador Conseller de Barcelona 1714 Josep Llaurador Conseller de Barcelona 1714 Josep Llaurador Conseller de Barcelona 1714 Josep Llaurador Conseller de Barcelona 1714 Josep Llaurador Conseller de Barcelona 1714 Josep Llaurador Conseller de Barcelona 1714 Josep Llaurador Conseller de Barcelona 1714

Llinatge, Naixement i Família

[Algunes obres l'identifiquen com a Josep Llaurador i Saserra]

Era natural i burgès de Vilafranca. (C3C) (VILANA-35)

Era escrivent del notari Ramon Vilana-Perlas i Ribes. (VILANA-35)

Casat amb Na Maria Emanuela [Llaurador] Vilana-Perlas i Camarasa, nascuda el 1661, filla del notari Ramon Vilana-Perlas i Ribes i germana d'En Ramon Frederic de Vilana-Perlas i Camarasa. Es casaren el 12-des-1679. (VILANA-35)

Cunyat d'En Ramon Frederic de Vilana-Perlas i Camarasa.

Pares d'En Ramon Llaurador i de Vilana-Perlas, que apareix en una acta acadèmica datada el 29-mar-1702 i que el 1715 fou nomenat quart secretari del Despatx Universal. (VILANA-35)

Pares de N'Antoni Llaurador i de Vilana-Perlas. (VILANA-35)

Fou un dels marmessors del testament del notari Ramon Frederic de Vilana-Perlas, marquès de Rialp, on també hi figuren el notari Joan Francesc de Verneda i altres familiars directes de Vilana Perlas. (C3C)

Vivia en una casa pròpia al carrer de Sant Miquel amb la dona, dos fills, una filla, dos escrivents, un clergue i dues criades. (SA-723)

1706, 10-novembre. Acta notarial

El 10-nov-1706 alçà acte notarial recollint que el mestre de cases Joan Oller va morir a la muralla ''per defensa del rey Carlos III''. (SA-46)

1711, 23-juliol. Acta notarial

El 23-jul-1711 el notari Josep Llaurador i Satorre va rebre en mà la ''carta de testament'' d'Artal de Alagón y Pimentel, marquès de Villasor. (SA-119)

1713, 30-novembre. Extracció dels nous Consellers de Barcelona (NH4-329)

El 30-nov-1713, Diada de Sant Andreu, després de visitar la Seu catedralícia de Barcelona, els Excel·lentíssims Consellers vells tornaren a la Casa de la Ciutat. Un cop allí pujaren al Saló de Cent, i un cop reunits tots els jurats, es procedí a l'extracció dels Consellers de Barcelona.

  • Conseller en Cap: Rafael Casanova (Jurista)
  • Conseller Segon: Salvador Feliu de la Penya (Mercader)
  • Conseller Tercer: Ramon Sans (Jurista)
  • Conseller Quart: Francesc Anton Vidal (Mercader)
  • Conseller Cinquè: Josep Llaurador (Notari Públic de Barcelona)
  • Conseller Sisè: Jeroni Ferrer (Guanter)

Aquella mateixa nit, els Excel·lentíssims Consellers vells acompanyats per oficials de la Casa de la Ciutat anaren amb cotxe [de cavalls] a visitar als nous Consellers en la forma acostumada per donar-los la enhorabona. (RCC-69)

1713, 28-desembre. Substituts per a les guàrdies dels gremis (SA-284)

El 28-des-1713 16 membres del col·legi de pintors estaven reunits a la sagristia de l'església de Sant Miquel amb el notari, i conseller quint, Josep Llaurador, on aquest prengué acta de les deliberacions. A la reunió els pintors van manifestar que eren pocs, que el setge s'estava perllongant i que havien resolt ''llogar alguns homes de satisfacció y de tota confiança per fer les centinelles per los individuos de dit gremi, que es lo major cansancio en la estació present''. Cada col·legiat pagaria 8 diners per cada guàrdia que no fes.

1714, 7-gener. Càstig dels gremis als fadrins ''remitents'' (SA-284)

El 7-gen-1714 16 membres de la confraria dels espasers i llancers, reunida al refectori del monestir de Sant Francesc amb el notari i conseller quint Josep Llaurador, que en prenia acta, resolgué castigar ''qualsevol fadrí que no muntarà las guardias y no farà lo demés concernent al real servey'' amb la impossibilitat de ''passar mestre abans de deu anys'' en ésser informats que alguns fadrins eren ''remitents'' a fer les guàrdies.

1714, 28-febrer. La sortida dels 1.000 homes de la Coronela (SA-305)

Davant la nova situació política es resolgué fer una demostració de força i formar un cos de 1.000 homes extrets de la Coronela a fi que fes una sortida contra el cordó borbònic.

Es seguiren textualment les disposicions de 1640 que establien que havia de sortir la Bandera de Santa Eulàlia portada pel conseller segon, en aquest cas, el conseller Salvador Feliu de la Penya.

El 28-feb-1714 el conseller en Cap Rafael Casanova cridà els capitans de la Coronela i els notificà la decisió. S'havia estipulat el nombre d'homes que, per justa proporció, havia d'aportar cada col·legi i confraria, per bé que es deixava a cada gremi decidir els noms dels homes triats.

1714, 23-març. Avança el pla de la sortida dels 1.000 homes de la Coronela (SA-307)

El 23-mar-1714 16 membres de la confraria dels espasers i llancers es reuniren amb el conseller quint Josep Llaurador al monestir de Sant Francesc. El conseller quint, i notari, Josep Llaurador aixecà acta on quedà reflectit que la ciutat demanava 5 homes a la confraria per a la sortida.

El mateix 23-mar-1714 13 membres de la confraria dels clavetaires va tenir consell amb el conseller quint Josep Llaurador al monestir dels pares calçats de la Trinitat. El conseller quint, i notari, Josep Llaurador aixecà acta on quedà reflectit que la ciutat demanava 4 homes a la confraria per a la sortida. Es van fer ''llengüetes de paper'' amb els noms i cognoms dels confrares, i amb aquestes els rodolins. Col·locats en un barret es procedí al sorteig, i una vegada fet, un dels 4 escollits a sorts fou substituït per Miquel Mercader, que es presentà voluntàriament.

El mateix 23-mar-1714 24 mestres i 3 fadrins dels perxers i mercers van tenir consell amb el conseller quint Josep Llaurador a la casa de la confraria al carrer d'En Jaume Giralt. El conseller quint, i notari, Josep Llaurador aixecà acta on quedà reflectit que la ciutat demanava 10 homes per la sortida amb la finalitat de ''sacudir el pesat jugo que se amenaça y altrament per conservar la llibertat y privilegis de Catalunya''.

1714, 31-març. Avança el pla de la sortida dels 1.000 homes de la Coronela (SA-310)

El 31-mar-1714 17 membres del col·legi dels pintors es reuniren amb el conseller quint Josep Llaurador a la sagristia de l'església de Sant Miquel. El conseller quint, i notari, Josep Llaurador aixecà acta on quedà reflectit que la ciutat demanava 8 homes per la sortida. Es presentaren voluntaris 6 fadrins, que serien recompensats amb el dret de ser membres de ple dret del col·legi ''per rao de llur examen y maestria''. Els altres 2 restants foren sortejats entre els col·legiats i els noms de tots foren: Anton Miquel, Jacint Pérez, Josep Cabret, Jacint Font, Gabriel Morell i Fèlix Cabanyes.

1714, 4-set, 15:00h-16:00h. Gran Consell dels Tres Comuns

A les 15:00h, a la Casa dels Drets al Portal de Sant Antoni, es convocà una Conferència o gran Consell dels Tres Comuns a fi de decidir sobre la oferta borbònica de negociació; a més, també hi assistiren el Governador de Catalunya i el seu Tinent, i els membres dels Braços Generals que formaven la Junta 24ª de Guerra. (NH4-348)

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. Es reuneix el Gran Consell dels Tres Comuns

El 11-set-1714, entre les 14:00h i 15:00h, es reuní el Gran Consell dels Tres Comuns a les Torres del Portal de Sant Antoni. (NH4-352)

1714, 11-set, ~15:30h. Reunió al Saló de Cent

El 11-set-1714, ~15:30h, es celebrà reunió al Saló de Cent en la que participaren els Consellers 2on, 3er, 4rt i 5è, alguns membres de la Junta 24ª de Govern i dels Comuns, i en la que l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda i el Coronel Juan Francisco Ferrer exposaren les seves comissions. (NH4-262)

1714, 15-setembre. Duc de Berwick nomena nous administradors de Barcelona

El 15-set-1714 el Duc de Berwick nomenà, a dit, la Junta d'Administradors de Barcelona d'entre els lacais botiflers. No se'ls concedí poder sobre les entrades i drets que percebia la Ciutat, sinó que solament se'ls comunicà l'autoritat de ser els executors de les ordres que els prescrivia el Capità General de Catalunya i l'Intendent de l'Exèrcit a Catalunya, com a lacais: (NH4-313) (NH4-365)

El 15-set-1714, el duc de Berwick envià ordre als Tres Comuns que estiguessin reunits el dia 16-set-1714, 8:00h, en les dependències dels seus respectius ministeris. (NH4-313)

1714, 16-setembre, 8:00h. El Consell de Cent de Barcelona és suprimit (NH4-313)

El 16-set-1714, 8:00h, estan reunits els consellers de Barcelona, es presentaren a la Casa de la Ciutat els següents lacais botiflers:

  • Josep Marimon
  • Rafael Cortada
  • Francesc Ametller
  • Josep Alòs
  • Salvador Prats i Matas, secretari del Duc de Berwick

El secretari Salvador Prats i Matas procedí a:

  • Llegir el Decret de Derogació i exoneració dels seus càrrecs de Consellers
  • Ordenà que entreguessin les gramalles
  • Segellà les portes dels arxius, escrivanies i arques de dipòsit

1714, 16-setembre. Josep Llaurador, conseller quint, torna a l'exercici del seu ofici

El 16-set-1714 el notari Josep Llaurador i de Satorre, conseller quint de Barcelona fins aquell matí, reprengué la seva activitat professional. Procedí a aixecar inventari post-mortem dels béns del notari Pere Màrtir Vila a instàncies de la vídua Madrona, a la casa amb dues botigues que el difunt posseïa al carrer dels Mercaders, quasi del tot enderrocada a causa de les bombes. Féu constar en l'acte que el notari Vila expirà el 30-jul-1714, uns dies després del gran bombardeig. (SA-511)

El 17-set-1714 el notari Josep Llaurador i de Satorre aixecà diverses actes de possessió de cases els propietaris de les quals havien mort durant el setge reconeguent-ne la propietat als familiars supervivents. (SA-512-513)

1714-1715. Donatius a Felip V (SA-582-586)

El 10-oct-1714 els membres del col·legi de notaris públics de Barcelona reunits a la sala trenta sisena de la Casa de la Ciutat foren informats que havien de satisfer un donatiu de 1.200 dobles per compensar les despeses que havia tingut Felip V per la guerra.

El 24-oct-1714 només havien recaptat 150 dobles. El 8-nov-1714 es reuniren novament i resolgueren repartir el pagament de la taxa entre els seus col·legiats en funció de les seves capacitats econòmiques. Es repartí en 48 notaris i les quantitats a donar, que havien de sumar 600 dobles, anaves de les 50 que havia de pagar el notari Josep Llaurador i de Satorre, a les 2 que havia de pagar Francesc Torres, que s'havia tornat ces.

Assolida la meitat del donatiu, 600 lliures, el 18-des-1714 el col·legi va tornar a fer una taxa per recollir les 600 dobles de la segona paga. Al notari Llaurador i de Satorre li corresponia pagar-ne 100.

El jul-1715, una vegada satisfeta la quantitat total de 1.200 dobles, el col·legi de notaris públics de Barcelona també va haver de pagar, com els altres col·legis i confraries, un nou impost de 100 dobles al superintendent José Patiño. De nou fou necessari fer una taxa i el notari Llaurador i de Satorre n'hagué de pagar 40.

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

1714, 6-desembre. Exercici del seu ofici a Barcelona

El 6-des-1714 el notari Josep Llaurador i de Satorre anotà que la confraria dels clavetaires havia de pagar 35 dobles al rei. (SA-882)

1716. Josep Llaurador, qui havia estat conseller quint, resideix a Barcelona

El 1716, segons es detalla en el registre Cadastral, Josep LLaurador, qui havia estat conseller quint, resideix a Barcelona. En les declaracions del cadastre una gran part dels notaris declararen tenir algun ganancial; Josep Llaurador i de Satorre el tenia de 200 lliures l'any. (SA-888)

1717, 8-març. Acte notarial

El 8-mar-1717 aixecà acte notarial de l'asiento per la reedificació de les cases de la Inquisició que 4 fusters i 1 mestre de cases havien acordat el desembre de l'any anterior amb José Patiño. (SA-878)

1722. Hisenda segrestada (RBRC-307-331)

   
Valor anual
Càrrecs de Justícia
Residu net d'Hisenda
308
La de Joseph Llaurador
3.800 rals
-33 rals : 4 diners
3.766 rals : 20 diners

1726, agost. Testimoni en una acta notarial d'Amador Dalmau

El 10-abr-1714 Amador Dalmau féu un préstec de 10.000 lliures al Consell de Cent per sostenir la defensa de Barcelona. El 15-abr-1714 en donà 10.000 més. I el 20-abr-1714 unes altres 10.000 lliures més. I va seguir finançant la defensa en tal manera que el 22-jul-1714 el seu finançament arribava a les 114.872 lliures, una xifra exorbitant. (SA-344)

El ago-1726 Amador Dalmau sol·licità a Rafael Casanova, Salvador Feliu de la Penya, Francesc Antoni Vidal i al notari Josep Llaurador i Satorre que testimoniessin aquest préstec de 10.000 lliures davant el notari Tomàs Simón, a fi de deixar-ne constància i intentar recuperar-lo legalment davant l'alcaldia de Barcelona. Aquesta gestió, però, no serví de res. (SA-344)

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              (C3C) La Conferència dels Tres Comuns (1697-1714)
              (NH4-262) Narraciones Históricas IV, pàg 262
              (NH4-313) Narraciones Históricas IV, pàg 313
              (NH4-329) Narraciones Históricas IV, pàg 329

              (NH4-348) Narraciones Históricas IV, pàg 348
              (NH4-352) Narraciones Históricas IV, pàg 352
              (NH4-365) Narraciones Históricas IV, pàg 365
              (RCC-69) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 69
              (RBRC-307-331) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 307-331
              (SA-46) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 46
              (SA-119) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 119
              (SA-284) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 284
              (SA-305) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 305
              (SA-307) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 307
              (SA-310) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 310
              (SA-344) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 344
              (SA-511) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 511
              (SA-512) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 512
              (SA-582) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 582
              (SA-723) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 723

              (SA-882) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 882
              (SA-878) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 878
              (SA-888) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 888
              (VILANA-35) Jo, Vilana-Perles, pàg. 35