Salvador Lleonart
(Salvador Lleonard)
(s. XVII, Alella - s.XVIII, ?)
Coronel d'Infanteria
(1713-1714)
Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart Salvador Lleonart
"[..] en 10 del mismo [desembre 1713] volvió a Barcelona, y el Gobierno, en consideración de los peligros a que se había expuesto y de sus particulares servicios, le dio patente de coronel de infantería, porque con este título corriese menos riesgo su persona."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 663

Llinatge, Naixement i Família

(sense dades)

1706, 3-abril ~ 12-maig. Setge borbònic de Barcelona de 1706

Del 3-abr-1706 al 12-mai-1706, Setge borbònic de Barcelona de 1706

1706, 21-abril. Ferit al combat de Sant Andreu de Palomar

El 21-abr-1706 una milícia de 600 homes amb 60 cavalls manats pel capità Josep Alrà intentà rendir la guarnició de Sant Andreu de Palomar. Poc després la cavalleria borbònica apostada a la Torre de Bellafila contraatacà a la milícia que, sense ordenança, s'havia avançat massa, en tal manera que la cavalleria del capità Alrà fou forçada a retirar-es; a resultes de la càrrega de la cavalleria borbònica resultaren morts 40 milicians i 3 ferits, entre ells En Salvador Lleonart. (NH2-99)

1706, 21-abril. Passa comunicació del mariscal Tessé a dins de Barcelona

El 21-abr-1706, convalescent de les ferides, fou recollit del camp pel botifler Antoni Oms. El portaren a parlar amb el mariscal Tessé que durant 2 hores el retingué prometen-li llibertat si a canvi s'infiltrava dins Barcelona i parlava amb el seu pare a fi que aquest comuniqués a En Josep Galceran de Pinós i a En Pere de Torrelles i Sentmenat una proposta borbònica: la proposta era que si aquests persuadien als milicians de la Coronela perquè no lluitessin contra les tropes borbòniques al setge, el rei Felip V confirmaria les Constitucions de Catalunya, concediria lliures insaculacions, i per més garantia, oferiria despatxos reials de concessió abans que res no succeís. En Josep Galceran de Pinós i En Pere de Torrelles i Sentmenat resolgueren no respondre a la proposició i no donar-la a conèixer per no torbar els ànims. (NH2-99)

1706-1713

(sense dades)

1713, 9-agost. Inici de l'Expedició del Diputat Militar

El 9-ago-1713 s'inicià l'Expedició del Diputat Militar. El Diputat Militar hi tenia el càrrec de general comandant com a representant del Principat de Catalunya. (NH3-715)

1713, 9-agost, 16:00h. Desembarquen a Alella

El 9-ago-1713, 16:00h, la flota que havia sortit de Barcelona desembarcà a Alella. (NH3-837)

1713, 4-octubre, 9:00h. El Diputat Militar convoca Consell de Guerra a Caldes

El 4-oct-1713, 9:00h, el Diputat Militar demana parer sobre el què s'havia d'executar. El General Nebot respongué que no calia arriscar la persona del Diputat Militar fent-lo travessar les línies borbòniques, i que primer anessin fins a la costa i després ja decidirien. El Consell assentí, i el Diputat Militar encarregà al Coronel Dalmau que preparés una embarcació. (NH4-659)

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau encarrega preparar una embarcació

El 4-oct-1713, a Caldes i seguint les ordres del Diputat Militar, el Coronel Dalmau féu preparar una embarcació, que tingué preparada ràpidament En Salvador Lleonart. (NH3-659)

1713, 4-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella

El 4-oct-1713, 16:00h, els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona malgrat la protesta i el desacord del Coronel Dalmau.

1713, 5-octubre, matí. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 5 al 6-oct-1713; NH3-662 i NH3-636]

[la font de Castellví cita que el 5-oct-1713, els comandants de l'expedició del Diputat Militar que s'havien embarcat a Alella el 4-oct-1713 encara no havien arribat a Barcelona, de manera que la nit del 5-6-oct-1713 Villarroel ordenà formar la Coronela al camp ignorant el què havia succeït a Alella; i el 6-oct-1713 a l'albada, quan totes les tropes esperaven el trencament del cordó borbònic per terra, arribaren per mar els comandants de l'expedició, causant sorpresa i indignació a tothom, fins al punt que cita que Villarroel donà un cop de bastó al terra i digué: "Hoy se ha ejecutado un grande deservicio a Dios, al rey un perjuicio, y a la patria una ruina". Així, segons la font de Castellví, els arrestos es produïren el 6-oct-1713, i la nit del 6-7-oct-1713, el Govern ordenà a Salvador Lleonart que passés per mar a Alella i ordenés a la gent que anés a Cardona.]

[Però resulta improbable que havent-se embarcat a Alella el 4-oct-1713, no arribessin a Barcelona fins el 6-oct-1714 al matí, és a dir, que tardessin unes 36 hores en fer aquest curt viatge per mar. A més, la Gazeta de Barcelona explicita que l'albada del 6-oct-1713, tropes de Fusellers sí trencaren el cordó, del qual es desprèn que fou el 5-oct-1713 quan arribaren els comandants, el mateix 5-oct-1713 el govern prengué les diligències necessàries i envià avisos a les tropes, la nit del 5-6-oct-1713 el general comandant Villarroel féu els preparatius, i l'albada del 6-oct-1713 entraren les tropes.]

El 5-oct-1713, de matí, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants

[Castellví consigna, probablement erròniament, el 6-oct-1713; NH3-662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1713, 5-6-octubre. La Junta de Govern ordena a Salvador Lleonart retorni a Alella

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 6 al 7-oct-1713; NH3-662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, la Junta de Govern ordenà a En Salvador Lleonart que retornés a Alella i donés l'ordre que les tropes de voluntaris es retiressin a la fortalesa de Cardona, i en cas d'estar dividides, fes totes les diligències per embarcar-les; realitzà la comissió la nit del 5-6-oct-1713. (NH3-663)

1713, 5-6-octubre, 24:00h, el General Villarroel ordena formar la Coronela al camp

La nit del 5-6-oct-1713, 24:00h, el Comandant General en Cap Villarroel ordenà que 4 Batallons de la Coronela formessin en ordre de batalla davant del Convent del Jesús, i estar-hi previnguts fins a l'albada, quan s'esperava que el Destacament d'Alella faria l'intent de trencar el Cordó borbònic per tal d'entrar dins la ciutat. (GB)

1713, 6-octubre, albada. El Destacament d'Alella trenca el cordó borbònic.

[Castellví consigna, probablement erròniament, l'albada del 7-oct-1713; NH3-662 i NH3-636]

El 6-oct-1713, a albada, 600 fusellers de muntanya, part dels cavalls del Regiment de la Fe, i del Sant Jordi, i alguns voluntaris de a cavall del destacament d'Alella, sota l'abrandat comandament del Coronel Ermengol Amill i del Coronel Rau, trencaren el cordó borbònic per la part del Mas Guinardó. Malgrat que es trobaren a les tropes franceses previngudes, aconseguiren entrar dins la Ciutat fins a 380 fusellers, 20 voluntaris de a cavall i alguns homes del Regiment de la Fe i del Sant Jordi. Els 2 Coronels de Fusellers de Muntanya, acudint a l'avantguarda i la rereguarda enmig del foc enemic, i veien que les tropes franceses els estaven tallant el pas, recolliren a 200 homes i retornaren a les muntanyes. (GB) (NH3-637) (NH3-663)

1714, post-5-octubre. Bac de Roda reuneix un cos de 300 homes a Llavaneres

Després de desemparar-los el general Nebot i el Diputat Militar, i dispersada al gent, el coronel Bac de Roda reuní un cos de 300 homes i els portà a la platja de Llavaneres. Allí hi arribà En Salvador Lleonart amb ordres de reunir la gent i diners per a la paga. En Lleonart li entregà 300 rals de 8 al coronel Bac de Roda, però dividit el seu cos, i donat que era difícil embarcar-los cap a la ciutat a causa dels destacaments borbònics que patrullaven la costa, es retirà a les muntanyes del Montseny seguit pels destacaments borbònics. (NH4-71) (NH3-663)

1713, 26-octubre. Atacat per un destacament borbònic que impossibilita l'embarcament

El 26-oct-1713 En Salvador Lleonart havia reunit fins a 200 fusellers prop de Teià i aquell dia els portà fins a Llavaneres, al mateix paratge on dies enrere s'havien embarcat el coronel Ermengol Amill i el coronel Rau. Però atacats per un destacament borbònic, foren capturats presoners 14 homes i impossibilitaren l'embarcament. (NH3-663)

1713, 28-octubre. Atacat per un destacament borbònic prop de Teià

El 28-oct-1713 intentaren un nou embarcament prop de la riera de Teià, on havien d'arribar les naus fletades per En Josep Riera i el Dr. Lleonart. Desembarcada la guia i embarcats ja 80 homes, el destacament fou atacat pel capità de les guàrdies valones borbònic Mr. de Lar; aquest fet obligà a la resta del destacament a retirar-se a les muntanyes i anar cap a la fortalesa de Cardona, per bé que En Salvador Lleonart aconseguí entrar a Barcelona. (NH3-663)

1713, 29-octubre. La Junta de Govern li ordena una nova sortida

El 29-oct-1713 la Junta de Govern li ordenà una nova operació sortint de Barcelona. (NH3-663)

1713, 3-novembre. Surt de Barcelona amb fons per la guerra

[Castellví consigna que en aquesta data també en donà 300 al coronel Bac de Roda, data errònia doncs això succeí poc després del 5-oct-1713, i cal tenir present que el 2-nov-1713 el coronel Bac de Roda fou executat a Vic]

El 3-nov-1713 sortí de Barcelona amb 1000 pesos per a socórrer els voluntaris escampats per les muntanyes. (NH3-663)

1713, 26-novembre. Retornat a Barcelona, una nova missió

El 26-nov-1713, retornat a Barcelona amb cartes del governador de Cardona, la Junta de Govern li encarregà novament embarcar-se i portar 300 pesos a la fortalesa de Cardona. (NH3-663)

1713, 5-desembre. Arriba a Cardona

El 5-des-1713 arribà a la fortalesa de Cardona amb 300 pesos. (NH3-663)

1713, 10-desembre. Retorna a Barcelona

El 10-des-1713 retornà a Barcelona. (NH3-663)

1713, 10-desembre. Li entreguen patent de coronel d'infanteria

El 10-des-1713 la Junta de Govern, en consideració pels perills a què s'havia exposat i els seus particulars serveis, li lliurà patent de coronel d'infanteria, perquè amb aquesta patent d'oficial major la seva persona corria menys perill en cas d'ésser capturat. (NH3-663)

1713, 18-desembre. Retorna a Barcelona

El 18-des-1713 retornà a Barcelona procedent de Cardona, on havia entregat 3.000 pesos al govenador, i havia conferenciat amb el marquès del Poal al Lluçanès, donant favorables avisos de la disposició dels pobles. (NH4-62)

1714, gener. Preparació de l'atac a Mataró

El gener-1714 la Junta Secreta encarregà a En Salvador Lleonart que entregués cartes a diferents prohoms de Mataró i rodalies, així com a aquells a qui considerés de confiança, per preparar l'assalt a Mataró. En Lleonart exposà que podrien entrar a Mataró per un passadís subterrani, i amb poca tropas, sorprendre la guarnició valona. (NH4-63)

1714, gener. Confereix amb el marquès del Poal a Sant Llorenç Savall

El gen-1714 conferencià amb el marquès del Poal sobre l'assalt a Mataró. (NH4-63)

1714, gener. Retorna a Barcelona i confereix novament amb el marquès del Poal

El gen-1714 retornà a Barcelona i tornar a sortir-ne amb els darrers detalls de l'operació per conferenciar amb el marquès del Poal a Oristà del Lluçanès. Finalment es convingué que l'assalt fos la nit del 25-26-ago-1713, comandada pel coronel Amill que s'embarcaria amb 400 fusellers al moll de de Barcelona. (NH4-63)

1714, 25-gener. Na Marianna de Copons i d'Armengol avisa sobre l'assalt a Mataró

Na Marianna de Copons i de Cordelles, de la familia de Copons de Llor, última d'aquesta línia i que vivia en la casa de camp del seu cunyat, En Josep Mata i de Copons, qui es trobava a Barcelona i era capità de la Coronela, membre de la Junta de Guerra, i distingit Patrici. Na Mariana era festejada pel comandant d'Alella, el coronel baró Querchois (o Quercan). En Salvador Lleonart tenia coneixença amb Na Mariana i al entrar i sortir de Barcelona conferia amb ella. (NH4-64)

El 25-gen-1714 el comandant d'Alella rebé ordres del duc de Popoli de marxar amb la seva tropa a defensar Mataró, doncs tenia informacions que hi hauria un assalt. Aquell mateix dia a la tarda havia quedat amb Na Mariana per berener, i aquesta provà de convèncer-lo de que no hi anés, o que almenys hi enviés la tropas i que s'hi unís més tard. Finalment el baró li ensenyà l'ordre del duc de Populi per a que comprengués que no podia quedar-se a berenar. (NH4-64)

Un cop hagué marxat el baró Na Mariana en donà puntual avía a En Salvador Lleonart, qui la mateixa nit s'embarcà cap a Barcelona on trobà el coronel Amill i els seus 400 fusellers a punt d'embarcar-se. Tot seguit n'informà al govern i al general comandant Villarroel, que finalment resolgueren no endegar l'assalt a Mataró. Efectivament, el duc de Popoli n'havia rebut confidència i havia reforçat la guarnició fins a 1.300 homes. (NH4-64)

1714, 17-febrer. Entrega 3.000 pesos per la paga del homes del marquès del Poal

El 17-feb-1714 Salvador Lleonart entregà 3.000 pesos per la paga dels homes del marquès del Poal a Castellterçol. (NH4-68)

1714, 28-febrer. Retorna a Barcelona amb cartes del marquès del Poal

El 28-feb-1714 retornà a Barcelona amb cartes del marquès del Poal, del governador de Cardona i del coronel Amill. (NH4-68)

1714, 18-abril. Enviat pel marquès del Poal a Barcelona

El marquès del Poal envià En Salvador Lleonart a Barcelona, on entrè el 18-abr-1714 amb diverses cartes. (NH4-75)

1714, 27-abril. Surt de Barcelona amb diners per a pagar les tropes

El 27-abr-1714 En Salvador Lleonart sortí de Barcelona amb moltes còpies de la carta exhortatoria i 3.000 pesos més entregats per N'Amador Dalmau d'ordre de la Ciutat per a pagar les tropes del marquès del Poal. En Lleonart arribà a Mata de Mura, on entregà els diners a N'Antonio Molina, pagador destinat pel govern. (NH4-75)

1714, 4/6/10-juliol. Entra a Barcelona amb cartes del marquès del Poal

El 4-jul-1714, 6-jul-1714, 10-jul-1714, el Marquès del Poal despatxà cartes a Barcelona informant dels darrers successos i sol·licitant diners, municions, i noves ordresl; els despatxats foren el «tinent coronel» Molins, el coronel Salvador Lleonart, i el Dr. Joan Nat, que era capellà del regiment del coronel Amill. (NH4-84)

1714, 15/16/17-juliol. Surt de Barcelona amb diners per pagar les tropes

El 15-jul-1714, 16-jul-1714 i 17-jul-1714 el govern despatxà a 4 persones amb 3.000 pesos pel marquès del Poal; els despatxats foren el «tinent» Josep Molins, el coronel Salvador Lleonart, el Dr. Joan Nat capellà del regiment del coronel Amill, i En Joan Gual. (NH4-180)

1714, 24-juliol. El Marquès del Poal rep dines i municions a Borredà

El 24-jul-1714, i successius, el marquès del Poal rebé a Borredà 4.000 pesos i 6 càrregues de municions. (NH4-180)

1714, 29-agost. Consell de guerra a Capellades

El 29-ago-1714 celebraren un nou Consell de Guerra el Marquès del Poal, el Coronel Busquets i Mitjans i el Coronel Brichfeus; també hi participaren l'Ajudant Reial Martín Zubiría i En Salvador Lleonart, els quals sortits de Barcelona havien enllaçat amb l'Exèrcit Exterior; allí acordaren que intentar novament una incursió a Barcelona no era factible. (FBM-43)

1733. Guerra del 1er Pacte de Familia (1733-1735)-Guerra de Successió de Polònia

Al 1733 els ministres borbònics provaren novament de reconqueir els territoris italians de la Monarquia Hispànica que Felip V havia entregat a la Pau d'Utrecht. Havent-se firmat el 1er Pacte de familia entre les Dues Corones Borbòniques, aprofitaren el marc de la Guerra de Successió de Polònia (1733-1738) per envair el Regne de Nàpols i el Regne de Sicília.

1733. Es tallen les pensions a resultes de la invasió de Nàpols

El 1733, a resultes de la invasió de Nàpols, es tallaren les pensions que rebien els exiliats a Àustria. (FBM-74)

1733-1734. A Kanjiža

Vers el 1733-1734 el coronel Busquets i Mitjans estigué a Kanjiža, on emmalaltí greument i redactà un primer testament o codicili que conegué En Salvador Lleonart. (FBM-71)

1734, 18-agost. Mort del coronel Busquets i Mitjans

El 7-abr-1734 el coronel Francesc Busquets i Mitjans redactà testament a Viena nomenant-ne marmessors al comte Joan de Jansà entre d'altres. Després de la mort, el 18-ago-1734, el marmessor féu inventari de béns, i la llista de deutors i creditos, en la qual En Salvador Lleonat hi figura com a deutor del difunt per un import de 54 florins i 3 corones, contrets durant el camí a Kanjiža. En Salvador Lleonart escrigué, com també ho féu el comte Joan de Jansà, al prior de Terrassa Josep Busquets, germà del difunt. (FBM-71)

"Sr. Prió: después de saludar-lo ab fina voluntat dech dir-li que [..] la infausta notícia de la mort del car amich y germà de Vm- Dn Fran[cis]co Busquets y Mitjans q[ue] fou lo dia 18 del corrent [..] Quedant, ma, lo consuelo de que era oma de perfecta vida y q estarà gosant de Déu [..]. Viena 21 de 1734 "
Salvador Lleonart [rúbrica autògrafa]
Carta de Salvador Lleonart al Prior Josep Busquets
Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 86

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

El 2012 l’Ateneu Alellenc presidit per En Salvador Bonada Font inicià el projecte Herois d'Alella 1714 a fi de sol·licitar el reconeixement públic per part del consistori municipal d'Alella als patriotes alellencs Salvador Lleonart, Francesc Lleonart i Jaume Lleonart. Així doncs proposaren que se'ls retés homenatge d’agraïment i es declarés a en Salvador Lleonart, en Francesc Lleonart i en Jaume Lleonart, fills d'Alella nats en masia que encara avui porta el seu nom, Fills predilectes d’Alella pel seu compromís en la defensa de les Llibertats i Constitucions de Catalunya arriscant la pròpia vida en la lluita contra la tirania absolutista.

El municipi d'Alella ha dedicat una plaça en memòria dels germans Lleonart -Plaça Germans Lleonart-; així mateix, a Alella, Can Lleonart ha esdevingut un centre cultural on hi ha ubicada la Conselleria de Cultura del municipi.

Can Lleonart
Can Lleonart (Alella)

*Fonts:
              (FBM-43) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 43
              (FBM-71) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 71
              (FBM-74) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 74
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
              (NH2-99) Narraciones Históricas II, pàg 99
              (NH3-637) Narraciones Históricas III, pàg 637
              (NH3-659) Narraciones Históricas III, pàg 659
              (NH3-663) Narraciones Históricas III, pàg 663
              (NH3-715) Narraciones Históricas III, pàg 715

              (NH3-837) Narraciones Históricas III, pàg 837
              (NH4-61) Narraciones Históricas IV, pàg 61
              (NH4-62) Narraciones Históricas IV, pàg 62
              (NH4-63) Narraciones Históricas IV, pàg 63
              (NH4-68) Narraciones Históricas IV, pàg 68
              (NH4-71) Narraciones Históricas IV, pàg 71
              (NH4-75) Narraciones Históricas IV, pàg 75
              (NH4-84) Narraciones Históricas IV, pàg 84
              (NH4-180) Narraciones Históricas IV, pàg 180
              (NH4-432) Narraciones Históricas IV, pàg 432
              (NH4-659) Narraciones Históricas IV, pàg 659