El Coronel Llinàs s'oposà, ja el 1702, al nomenament del Lloctinent de Felipe V per ser contrari a les Constitucions de Catalunya. Es negà a obeïr les ordres del rei francès Felipe V, d'introduir esmenes a les còpies arxivades a Barcelona del testament de Carles II, fet pel qual fou inhabilitat per exercir càrrecs públics.

    L'Arxiduc d'Austria, ja com a rei d'Aragó i Comte de Barcelona Carles III, el nomenà cavaller (1706), anomenant-se des d'aleshores Joan de Llinàs i Farrell. Defensà Mataró davant els invasors francesos. Fou Tinent del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes".

    Fou enviat a Viena amb cartes per a Carles III, però retornà a Barcelona el maig de 1714. Assolí el grau de Coronel del Regiment d'Infanteria nº6 "Sant Narcís" per la renúncia del Coronel Joan de Madrenas, el 16-jul-1714.

.    Fou ferit dos cops...

    1714. Engany i humiliació

    Els castellans incompliren la paraula donada en la Capitulació. El 22 de setembre decretaren secretament 25 ordres d'empresonament contra els principals caps militars i notables prohoms:

1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez ж 11 set-1714
2. General de Cavalleria Miquel Ramon i de Tord ж 11 set-1714
3. General de Batalla Josep Bellver i Balaguer
4. General Francesc Sans i Miquel de Montrodon
5. General Joan Baptista Basset i Ramos
6. Coronel Sebastià de Dalamau i Oller
7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno
8. Coronel Pau de Thoar § escapà, exiliat a l'Imperi
9. Coronel Joan Llinàs i Farrell
10. Coronel Pere Vinyals ж greument malalt
11. Coronel Antonio del Castillo y Chirino § escapà, però fou capturat dies després
12. Coronel Blai Ferrer § escapà
13. Tinent Coronel Nicolau Aixandri
14. Tinent Coronel Francesc Maians
15. Tinent Coronel Ramon Bordes
16. Tinent Coronel Joan Bernet
17. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ж 11 set-1714
18. Tinent Coronel Alfonso Díez d'Aux ж 11 set-1714 § escapà, exiliat a l'Imperi
19. Tinent Coronel Esteve de Llerena § escapà
20. Sergent Major Cayetano Antillón
21. Sergent Major Juan Sebastián Soro
22. Sergent Major Francesc Vila i Lleó

    També es redactaren ordres d'empresonament contra:

23. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez
24. En Josep Glaceran de Pinós § escapà
25. En Guerau de Peguera § escapà

    Foren requerits a presentar-se davant del Marqués de Lede, instal·lat a la casa requisada del Coronel Dalmau. Hi acudiren la majoria dels cridats, pensant segurament que els parlaria dels passaports d'emigració que els castellans s'havien compromès a donar-los.

    En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, els soldats els tragueren els sabres i els tancaren. Així anaren caiguent en la trampa la majoria dels cridats. Als 5 ferits i se'ls posà guàrdia permanent, però el Tinent Coroenl Díez d'Aux pogué escapar. Dels altres 6 que escaparen per malfiar-se de la paraula donada pels castellans, 2 foren capturats poc després. La primera remesa de detinguts sortí de Barcelona el 25 de setembre de 1714, incrementada per l'acompanyament voluntari del Capità Ramon Sans i de Montrodon, fill del General Sans, i del Capità Feliu Bellver, fill del Gneral Bellver. Arribaren a Alacant el 3 d'octubre de 1714. Allí els esperava Felipe V.

    Foren obligats a desfilar encadents davant del Borbó. Obria la marxa un esquadró de cavalleria, seguien els presos, plens de cadenes. Cadascun era precedit per sis granaders i flanquejat per quatre soldats a banda i banda. Tancava la comitiva un altre esquadró de cavalleria. Finiquitat l'espectacle d'humiliació per donar gust al Borbó, foren conduïts a la presó dels castell.

    A mitjans d'octubre de 1714 arribaren els 4 ferits i els 2 capturats en intentar escapar. Abans de fi d'any, es produí la dispersió dels presos en tres grups.


    1715. Empresonament del grup d'En Josep Bellver i Balaguer

    El trasllat des d'Alacant al presidi definitiu es va fer a peu, caminant encadents per parelles, escortats per un destacament de 80 soldats de cavalleria, i en ple hivern. El General Sans i Miquel de Montrodon fou assignat al grup d'En Josep Bellver i Balaguer:

3. En Josep Bellver i Balaguer
4. En Francesc Sans i Miquel de Montrodon
5. En Joan Baptista Basset i Ramos
9. En Joan Llinàs i Farrell
13. En Nicolau Aixandri
15. En Ramon Bordes

    El seu destí, Hondarribia (Fuenterrabia), Guipúzcoa, al nord de la Península i molt aprop de la frontera amb França.

    Al 1719 esclatà la "Guerra de la Quàdruple Aliança entre França i Espanya. La Fortalesa d'Hondarribia capitulà davant l'Exèrcit francès. Pogueren escapar via Gènova En Josep Bellver i Balaguer, En Joan Baptista Basset i En Ramon Bordes.

    En canvi, En Francesc Sans i Miquel de Montrodon, En Joan Llinàs i Farrell i En Nicolau Aixandri foren reclosos a l'Alcàzar de Segóvia. L'any 1723, després de 9 anys de captiveri, se'ls permeté passar a la ciutat en règim de llibertat vigilada sota finaça.

    1725. Tractat de Viena

    Es desconeix la data i el lloc de la seva mort.