José Llinás y Aznar
(Josep Llinàs i Aznar)
(Josep Llinars Aznar)
(1635, Broto (Regne d'Aragó) - 15-nov-1710, Barcelona)
Mestre de l'Ordre de la Mercè
(1686-1695)

Arquebisbe de Tarragona
(1695-1710)

 

"... poco antes había muerto el arzobispo de Tarragona, fray don José Llinás, aragonés religioso mercedario de singular y ejemplar vida, teólogo celador de los derechos y prerrogativas de su silla, liberal con los pobres, padre de las viudas y huérfanos, observador de la discilpina eclesiástica; se aplicó con singular celo a todo lo que consideró más anivelado al culto divino.
Serán eternos monumentos de su celo, doctrina, rectitud y vigilancia las constituciones sinoidales que, aumentadas, fueron restablecidas en los concilios provinciales que convocó.
Este asunto quiere otra pluma que de propósito escriba sobre él, para no minorar su mérito y disimúlese al autor esta disgresión, porque nació oveja de este gran pastor."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.III, pàg. 407

 

Fra José Llinás y Aznar
Arquebisbe de Tarragona José Llinás y Aznar
(fotografia gentilesa de la
família Monteys Llinàs)

Llinatge (1) (2)

El Llinatge dels Llinàs / Linàs era originari del Regne d'Aragó, d'una vila del Valle del Broto (potser de Linas de Broto).

El seu pare, don Lorenzo Llinás, va obtenir executòria de noble notori en el procés guanyat davant del Tribunal de Justícia Major d’Aragó, l’any 1658.

El seu pare, don Lorenzo Llinás, era fill de don Juan Llinás

El seu avi, don Juan Llinás, era nét d’un altre Juan Llinás, noble del lloc de Service, Vall de Brotó, segons l’executòria de noblesa en poder de la família Llinars (Llinás).

Naixement i Família (2)

Va nàixer vers el 1635 a Broto (Regne d'Aragó). Era fill de don Lorenzo Llinás i doña María Aznar.

Obra (2)

Va ser un predicador molt eloqüent. Es va dedicar amb gran zel a reparar els estralls de la guerra, en especial als convents dels dominics i dels francescans, que havien quedat quasi en runes a conseqüència de l’explosió d’uns polvorins. Va erigir el convent de l’Ensenyança. Va exercir també de qualificador de la Inquisició i examinador sinodal a diferents bisbats. Va ordenar traslladar el cos de sant Ramon Nonat a l’església de Portell, a prop del lloc on havia nascut el sant.

1650. Ingressa a l'Orde de la Mercè (2)

Va vestir l’hàbit de la Mercè a Saragossa el 28-jun-1650 i professà el 4-oct-1650. Va ser designat pels càrrecs de comanador de Tarassona i Saragossa, procurador general de la Cúria romana, vicari general dels convents d’Itàlia i provincial d’Aragó el 1685.

1686. Mestre General de l'Ordre de la Mercè (2)

El 1686 nomenat Mestre General de l’Orde de la Mercè

1695. Arquebisbe de Tarragona (2)

El 1695 va ser nomenat arquebisbe de Tarragona i fou consagrat a Escarpe.

1699. Concili Provincial (2)

Va celebrar un concili provincial l’any 1699

1701-1702. President de les Corts de Catalunya pel Braç Eclesiàstic

Va ser President de les Corts de Catalunya pel Braç Eclesiàstic

1704. Concili diocesà

Va celebrar un concili provincial l’any 1704.

1705, 28-setembre ~1705, 13-octubre. Presa austriacista de Tarragona

Durant la Presa austriacista de Tarragona, aturà les intencions del General Francisco de Aragón sobre Marià Boneu, fill del Governador Josep Boneu, a raó d'una proclama que havia fet.

El mes d'octubre sortí de la Tarragona assetjada pels austriacistes i passà a Valls.

1705-1706. President de les Corts de Catalunya pel Braç Eclesiàstic

Va ser President de les Corts de Catalunya pel Braç Eclesiàstic

1708, 1-agost. Confirmació del matrimoni de Carles III i Isabel a Barcelona

En l'acte de confirmació del matrimoni de Carles III i Isabel Cristina de Brunsvick celebrat a Santa Maria del Mar de Barcelona, va reber els reis amb la resta de prelats a les portes de Santa Maria del Mar vestit de pontifical com a Arquebisbe de Tarragona i primat de Les Espanyes. Posteriorment, els reis prengueren aigua benïda de les seves mans i quedaren a la capella de la Verge del Pilar mentre els músicas entonaven les lletanies de la Verge. Prosseguí donant-los la benedicció i consignant les reials arres matrimonials que els reis s'entregaren mútuament; finalment, entonà el tedeum que prosseguí la reial capella, i en cabat concedí 80 dies d'indulgències a tots aquells que preguessin per la duració del reial matrimoni. Finalment, donà la benedicció als reis i als assistents. Quan els reis sortiren novament al carrer, començaren els atronadors aplaudiments de la gent, mentre repicaven totes les campanes de la ciutat i l'artilleria de la plaça començà a disparar en senyal de salutació pel matrimoni. Enmig de l'alegria de la gent, els repics de les campanes i els trets de l'artilleria, tant sols es podien disingir els crits de: "Visca el rei!, Visca la reina!, Visca els reis!"

1710, 15-novembre. Mort i enterrament (2)

Va morir a Barcelona el 15-nov-1710 i el seu cadàver va ser traslladat a l’església de San Lázaro, de Zaragoza.

Escut Heràldic de Fra José Llinás y Aznar
Escut Heràldic de
Fra José Llinás y Aznar
(Arquebisbe de Tarragona)

Escut heràldic (2)

Partit:

1r, quarterat, a) i d) d’atzur, un lleó d’or, coronat també d’or; b) i c) d’or, un cor de gules i, sota, quatre faixes de gules, que és "Llinars";

2n, d’or, un arbre de sinople amb un cor de gules al tronc, sostingut per dos lleons rampants de gules coronats; bordura d’argent amb la divisa: Corda leones in fideis defensiones stiterunt trocidantes sarracenorum, que és "Aznar"; en cap, un escudet amb les armes de l’orde de la Mercè (D’un escut de pedra, conservat al Museu Diocesà de Tarragona).

En les Constitucions sinodals de l’any 1704 apareix alterat l’ordre dels quarters.

Homenatge i Record (2)

A l’església del monestir mercedari de Portell hi ha una làpida commemorativa per la protecció que va concedir a la construcció del temple.

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 754
              Biografia: Enciclopèdia Catalana

              (1) Llinatge: nº63, 04-abr-2009

              (2) Biografia, Obra, Escut heràldic: Arxiepiscopologi de l'Arquebisbat de Tarragona