Joan de Llinàs i Escarrer
(Joan Antoni de Llinàs i Esquerrer)
(Joan de Llinàs i d'Escarrer)
(Joan Llinàs i Esquerrer)
(Joan Llinàs i Escarrer)
(Joan Llinàs)
(Joan Llinars i Esquerrer)

(Joan Llinars)
(Juan Llinás)
(Juan Linaz)
(s. XVII, ? - s.XVIII, ?)
Ciutadà Honrat de Barcelona
Cavaller (1)
Alferes de les Reials Guàrdies Catalanes
(17??-1710-17??)
Tinent de les Reials Guàrdies Catalanes
(17??-1713)
Tinent Coronel d'Infanteria
(1713-1714)
Coronel d'Infanteria

(1714-1714)

 

"Nombres de los caballeros y ciudadanos honrados que se quedaron dentro de Barcelona:
Ciudadanos Honrados: ...., Juan Llinás, Juan, Francisco, José y Bruno, sus hijos, ....
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.III, pàg. 710

"Nombres de los caballeros y ciudadanos honrados que murieron o fueron heridos durante el sitio y bloqueo de Barcelona:
Ciudadanos Honrados heridos: ..., Bruno Llinás, y es de adveritr que cinco hermanos de esta familia, hubo uno muerto y cuatro heridos, ....
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.IV, pàg. 360

"Nombres de los oficiales mayores que fueron presos en 22 de septiembre:
En Fuenterrabía: el general de batalla don Juan Bautista Basset y Ramos, comandante de la artillería, valenciano; el general de batalla don Francisco Sans y de Miquel, el general de batalla don José Bellver, el coronel don Juan Llinás, el capitán de la artillería don Juan Bordas, el capitán de granaderos Ramon Sans y de Montrodón; "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.IV, pàg. 366

 

Llinatge

El Llinatge dels Llinàs procedeix de la vila de Sant Pere de Vilamajor; En Ferran Llinàs firmà a Sant Pere de Vilamajor l'any 1384 una concòrdia amb els Consellers de Barcelona; descendent seu era En Salvador Llinàs, que morí a Sant Pere de Vilamajor el 1484; descendent seu era En Francesc Lllinàs, que testà el 1622 a Sant Pere de Vilamajor; el germà d'aquest, Joan (de) Llinàs nasqué a Sant Pere de Vilamajor el 25-ago-1599 i fou Conseller Militar durant la Guerra dels Segadors; es casà amb Na Catalina Farell i foren pares d'En Joan de Llinàs i Farell.

Naixement i Família (5)

Els seus pares eren En Joan de Llinàs i Farell (1638-1719) i la segona muller d'aquest, Na Maria Anna d'Escarrer, casats el 11-des-1685. El seu pare era cosí d'En Narcís Feliu de la Penya i Farell (1)

Era germà d'En Francesc de Llinàs i Escarrer i d'En Bruno de Llinàs i Escarrer, d'En Josep de Llinàs i Escarrer i probablement de fra. Pere de Llinàs i Escarrer; així mateix, era germanastre d'En Rafael de Llinàs i de Riber, fill del primer matrimoni del seu pare.

170?. En servei a Felip V abans de l'aixecament militar austriacista

El seu nom apareix en la llista dels que havien servit a Felip V abans del 1705, i que després de l'aixecament militar austriacista serviren a Carles III.

1710. Alferes de les Reials Guàrdies Catalanes amb el grau de Sergent Major

1710. Ja apareix com a Alferes del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes"

1710, 8-9-10-desembre. Batalla de Brihuega-Villaviciosa

Lluità a la Batalla de Brihuega-Villaviciosa

1710, desembre. Ferit o malalt després de la Batalla de Brihuega-Villaviciosa

Estava ferit o malalt després de la Batalla de Brihuega-Villaviciosa

1710, ~desembre. Capturat

Fou dels ferits o malalts capturats pel Coronel Vallejo abans d'entrar al Regne d'Aragó.

17??. Alliberament

(sense dades)

1713. Tinent de les Reials Guàrdies Catalanes amb el grau de Tinent Coronel

1713. Ja apareix com a Tinent del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes"

1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1713. Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria nº6 "Sant Narcís"

1713, jul. Tinent Coronel, conservant el grau, del Regiment d'Infanteria nº6 "Sant Narcís"

1713, ago. Tramisió de cartes a l'Emperador i Rei Carles III

1713, ago. Se li donaren cartes dels Comuns informant de la resolució i demanant socors per tal que les trametés a Carles III. S'embarcà en un faluca i anà fins a Liorna, per passar després cap a Viena.

Entrega les cartes i retorna cap a Barcelona

Entregà les cartes i en el seu viatge de retorn de Viena s'embarca en un vaixell que comandava el capità Pere de Castelar, fill de Mataró.

1714, 23-maig. Arribada a Barcelona

El 23-mai-1714 ja havia arribat a Barcelona. (C3C)

1714, ~16-jul. Coronel del Regiment d'Infanteria nº6 "Sant Narcís"

Vers el 16-jul-1714, després de la retirada del Coronel Joan de Madrenas, li fou entregada la coronelia del Regiment d'Infanteria nº6 "Sant Narcís"

1714, 20-jul. Ocupació de l'estrada encoberta de la cortadura

El 20-jul-1714 el General Villarroel li ordenà que amb 400 infants, 200 fusellers i 40 desmuntats ocupés l'estrada encoberta de la cortadura.

1714, 12-13-14-agost. Batalla del Baluard de Santa Clara

Lluità a la Batalla del Baluard de Santa Clara

1714, 13-agost. Ferit durant la Batalla del Baluard de Santa Clara

Fou ferit lleument el 13-agoi-1714 al Baluard de Santa Clara

El matí del 14-ago-1714, a l'albada, reconegué el Baluard de Santa Clara acompanyant al General Comandant Villarroel, que manà mudar la guarnició, entrant 2 companyies de la Coronela: la 2ª del III Batalló manada pel Capità Josep Boria i Gualba, i la 9ª del I Batalló manada pel seu Capità, el Doctor Marià Bassons; aquest contingent fou completat per 250 homes sota el comandament del Coronel Joan Llinàs. Finalment a la plataforma de Sant Daniel hi fou apostada la 1ª companyia del I Batalló manada pel Capità Carles Oliver i de Miralles i a la sortida del Baluard 25 homes del batalló. (NH4-173)

1714, 1-setembre, 15:00h. Consell de Guerra a casa del G.C. Villarroel

El 1-set-1714, 15:00h, Consell de Guerra de l'1 de setembre. El General Comandant Antonio de Villarroel convocà a tots els generals i coronels que no estaven de guàrdia a consell de guerra a casa seva. A aquells que estaven en ocupació, els envià un ajudant per tal que donessin el seu vot per escrit: (NH4-346)

El motiu del consell era recollir el seu parer sobre el què havia de fer-se donades les següents consideracions: (NH4-205)

  • Estat de la Plaça
  • Estat de les bretxes
  • Imperfecció de les defenses
  • Número de tropes disponibles
  • Manca de municions
  • Manca de queviures i de pertrets
  • Disposició de les tropes borbòniques
  • Imminència de l'assalt general

1714, 22-setembre. Engany i empresonament

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament.Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)

1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant

Còpia de la carta del Capità General del Regne de València, Marquès de Villadarias, amb els noms dels 13 presos al castell d'Alacant, i els seus destins posteriors: 6 a Fuenterrabía,
i 7 a Pamplona

La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. Allí foren posats sota la jurisdicció del Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho.

1714, 27-octubre. Grup destinat a Fuenterrabía (Hondarribia)

El 27-oct-1714 sortí del Castell d'Alacant el primer grup que havia estat destinat a Fuenterrabía (Hondarribia, País Basc).

Hi arribaren el 4-des-1714, i foren posats sota la jurisdicció del Governador del Castell de Fuenterrabía (Hondarribia) Antonio de Mata y Arnau:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  4. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  5. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  6. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General)

 

1717, juliol. Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720)

El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V.

1719, febrer. Els empresonats a Pamplona i a Fuenterrabía, reagrupats a Segóvia

El 1719, el mateix Duc de Berwick, que continuava al servei de França, es preparava per atacar a Felip V. Davant la eventualitat de la guerra, els presos que hi havia a Pamplona i a Fuenterrabía van ser reagrupats a l'Alcázar de Segóvia el feb-1719. Els traslladats a l'Alcázar de Segovia són els següents:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià) al 1724 surt de l'Alcázar però obligat a estar a Segòvia
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  4. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  5. Coronel Joan Llinàs i Escarrer (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  6. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  7. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  8. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  9. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  10. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  11. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  12. Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)

1719, 20-abril. El Duc de Berwick inicia la invasió

Efectivament, el 20-abr-1719 el Duc de Berwick estava a Irún i el 18-jun-1719 ocupava Fuenterrabía.

1719, 23-juny ~ 1719, 1-agost. Setge de Sant Sebastià

El 23-jun-1719 el Duc de Berwick començava el Setge de San Sebastián, que finalitzava amb la caiguda del castell de la ciutat el 1-ago-1719.

1719, 23-setembre. Alliberament i Llicència de retorn (LRFMS) (RSM-29)

El 23-set-1719, després d'haver lluitat el setge de San Sebastián contra les tropes de la Quàdruple Aliança, Felip V concedí llicència de retorn a:

  • General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  • Capità Ramon Sans i de Monrodon (català)
  • Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
 
Carta del Capità General de Catalunya Marquès de Castel Rodrigo autoritzant el retorn a casa seva a Francesc Sans, Ramon Sans i Joan Antoni Llinàs
(oct-1719)
 
Carta del Capità General de Catalunya Marquès de Castel Rodrigo ordenant la restitució dels béns a Francesc Sans, Ramon Sans i Joan Antoni Llinàs
(1719)

1719, 16-novembre. Sortida de Pamplona (RSM-32)

El 16-nov-1719 sortiren de la Ciutat de Pamplona

1719, 5-desembre. Arribada a Barcelona (RSM-32)

El 5-des-1719 arribaren a Barcelona

1719-1731.

(sense dades)

1731, 21-octubre. Matrimoni

Es casà el 21-oct-1731 amb Na Isabel de Carreras i Sala

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents (7) (5) (8) (9)

Joan Bernat de Llinás i de Carreras
Joan Bernat de Llinás i de Carreras (1733-1799)
(fotografia gentilesa de la
família Monteys Llinàs)

Del matrimoni entre Joan de Llinàs i Escarrer amb Na Isabel de Carreras i de Sala nasqueren: Joan Bernat de Llinàs i de Carreras i Domènec de Llinàs i de Carreras

Joan Bernat de Llinás i de Carreras (1733-1799) (Juan Bernardo de Llinàs y de Carreras). Voluntari del Cos de Noblesa per a la defensa de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya. Casat en primeres núpcies amb Doña Jacoba Zorrilla y Maldonado, i en segones núpcies amb Na Maria Manuela Despujol i de Villalba. No tingué descendència

Tinent Coronel Domènec de Llinás i de Carreras (Domingo de Llinás y de Carreras), Ciutadà Honrat de Barcelona. Tinent Coronel del Regiment de Dragons "Lusitania". Casat en segones núpcies amb María Araceli de Ortiz-Repiso y Castilla el 17-des-1787. Fills: En Joan Antoni de Llinàs i de Ortiz-Repiso i En Josep Maria de Llinás i de Ortiz-Repiso.

 

Josep Maria de Llinás i de Ortiz-Repiso
Josep Maria de Llinás i de Ortiz-Repiso (1790-1851),
germà d'En Joan Antoni
de Llinás i de Ortiz-Repiso
(fotografia gentilesa de la
família Monteys Llinàs)

Capità Josep Maria de Llinás i de Ortiz-Repiso (1790-1851) (José María de Llinás y de Ortiz-Repiso), Capità del Regiment de Hússars de Mallorca condecorat diverses vegades durant la Guerra del Francès, Regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1834, i defensor del patrimoni històric de la ciutat. Tingué una actitud destacada ordenant als bombers d'apagar els incendis dels convents de Barcelona l'any 1835. Casat amb Na Rafaela d'Esteve i Marimon el 30-jul-1821. Fill: Frederic de Llinàs i d'Esteve.

Coronel Joan Antoni de Llinàs i de Ortiz-Repiso (Juan Antonio de Llinás y de Ortiz-Repiso) Coronel del Reial Cos d'Artilleria lluità a la Guerra del Francès en l'Exèrcit del Marquès de La Romana; es retirà del servei actiu el 1819; el 1820 comandant dels Batallons de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona; Regidor-Sindic de l´Ajuntament de Barcelona; Diputat Provincial de Barcelona a les Corts de Madrid i Degà de la Junta Suprema de Vigilància de Catalunya creada el 10 d'octubre de 1841 a fi d'evitar qualsevol revolta a Barcelona contrària al nomenant d'Espartero com a regent. El 25-oct-1841, havent sortit el les tropes de la Ciutadella de Barcelona a reprimir la revolta d'Odonell a Pamplona, la Junta Suprema de Vigilància de Catalunya autoritzà la demolició de la Ciutadella. La Ciutadella fou ocupada i després d'encesos discursos, En Joan Antoni de Llinàs inicià l'enderroc de la primera pedra de la Ciutadella al crit de "Victòria per Catalunya i per Barcelona!". Posteriorment, les tropes del Capità General van Halen retornaren de Pamplona amb ordres del propi Espartero de reconstruir els murs de la Ciutadella, perseguir els responsables, desarmar la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i dissoldre la Junta (5-nov-1841). (2) (3) No tingué descendència, de manera que al ser hereu, els béns familiars passaren al fill del seu difunt germà Josep Maria de Llinás i de Ortiz-Repiso.

Frederic de Llinàs i d'Esteve
Frederic de Llinàs i d'Esteve (1826-1887)
(fotografia gentilesa de la
família Monteys Llinàs)

Frederic de Llinàs i d'Esteve (1826-1887) (Federico de Llinás i de Esteve). Cavaller de la Orde de Sant Joan de Jerusalem i Maestrat de Sevilla; així mateix, es titularen incorrectament Marquesos del Valle de Broto i Barons de Llinas (10), tant ell, com el seu fill Rafael de Llinàs i d´Arnau. Era una cosa molt corrent al s. XIX i principis del s.XX, que la petita nobleza catalana que no havia estat distingida amb un titol del Regne, utilitzés un titol inventat pel fet de ser descendents de la noblesa catalana amb qualsevol dels seus graus (Nobles, Cavallers del Principat de Catalunya o Ciutadans Honrats de Barcelona). Casat amb Na Catalina d'Arnau el 17-gen-1860. Fills: En Narcís de Llinàs i d'Arnau, En Rafael de Llinàs i d'Arnau, i Na Teresa de Llinàs i d'Arnau. (9)

Guillermina de Llinàs i d'Esteve (1824-1881), germana de Federic. Ingressà com a Dama a la Ordre de Sant Juan de Jerusalem l´any 1834, també coneguda com a Soberana Ordre de Malta. Per via materna, el seu avi fou en Rafael d´Esteve i de Sabater, Noble del Principat de Catalunya i Regidor perpetu de l´Ajuntament de Barcelona, persona molt coneguda en els cercles Barcelonis i dins la petita Nobleza Catalana. (12)

Teresa de Llinás i d'Arnau, casada amb l'escriptor gironí Joaquim Ruyra i Oms.

Rafael de Llinás i d'Arnau (Rafael de Llinás i de Arnau), com el seu pare, es titulà incorrectament Baró de Llinàs, (10) doncs era una cosa molt corrent al s. XIX i principis del s.XX, que la petita nobleza catalana que no havia estat distingida amb un titol del Regne, utilitzés un titol inventat pel fet de ser descendents de la noblesa catalana amb qualsevol dels seus graus (Nobles, Cavallers del Principat de Catalunya o Ciutadans Honrats de Barcelona). Morí a Barcelona a la dècada del 1930. Casat amb n'Amalia de Salas i de Bruguera (11). Entre d'altres, filla: Carme de Llinás i de Salas.

Carme de Llinás i de Salas (Carmen de Llinás i de Salas), morta a Barcelona vers l'any 2000. Fills: amb cognom Monteys i de Llinàs

 

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 754
              Biografia: Enc. Catalana (Probablement confusió entre Joan Llinàs i Farell, pare, i Joan Llinás i Escarrer, fill)

              Servei a Felip V: Narraciones Históricas III, pàg 690
              Empresonament: Repressió borbònica i resistència catalana
              (1) Llinatge, Cavaller, Família i descendents: J.S. mail nº63 04-abr-2009
              (2) Joan Antoni de Llinàs i de Ortiz-Repiso: Barcelona romántica y revolucionaria, pàg 183

              (3) Joan Antoni de Llinàs i de Ortiz-Repiso: Nuevas adiciones al catalogo de la autobiografia española
              (5) Família i descendents:J.S. mail nº67, 13-abr-2009
              (7) Llinatge, Família i descendents: J.S. mail nº63, 04-abr-2009
              (8) Família i descendents: J.S. mail nº68, 14-abr-2009
              (9) Família i descendents: J.S. mail nº70, 8-oct-2009
              (10) Família i descendents: J.S. mail nº70, 19-oct-2009
              (11) Família i descendents: J.S. mail nº71, 5-nov-2009
              (12) Família i descendents: J.S. mail nº72, 3-mar-2010
              (C3C) La Conferència dels Tres Comuns
              (LRFMS) Llicència de retorn: Inventari del fons Marquesat de Saudin. (Saud. Fol. 9) Biblioteca de Catalunya
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
              (NH4-173) Narraciones Históricas IV, pàg 173
              (NH4-205) Narraciones Históricas IV, pàg 205
              (NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (NH4-346) Narraciones Históricas IV, pàg 346
              (RBRC-27) Decisió personal del Duc de Berwick: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27

              (RBRC-27) Casa del General Ribas: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-209) Lluita al Setge de San Sebastián: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 209
              (RSM-29): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 29
              (RSM-32): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 32
              (SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?