Joan de Llinàs i Farell
(Joan Llinars i Farell)

(Juan Llinás)
(Juan Llinás y Farell)
(1638, ? - 1719, ?)
Ciutadà Honrat de Barcelona
(1674/75-1714?)
Cavaller del Principat de Catalunya
(1706-1714?)
Membre de la Junta 36ª de Govern
(1713-1713)
Membre de la Junta 18ª de Govern
(1714-1714)
Membre de la Junta 24ª de Govern
[8ª de Provisions]
(1714-1714)

 

"Nombres de los caballeros y ciudadanos honrados que se quedaron dentro de Barcelona:
Ciudadanos Honrados: ...., Juan Llinás, Juan, Francisco, José y Bruno, sus hijos, ...."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 710

"Nombres de los caballeros y ciudadanos honrados que murieron o fueron heridos durante el sitio y bloqueo de Barcelona:
Ciudadanos Honrados heridos: ..., Bruno Llinás, y es de adveritr que cinco hermanos de esta familia, hubo uno muerto y cuatro heridos, ...."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 360

 

Fra José Llinás y Aznar
Quadre atribuït a
Joan de Llinàs i Farell
(fotografia gentilesa de la
família Monteys Llinàs)

Llinatge

El Llinatge dels Llinàs procedeix de la vila de Sant Pere de Vilamajor; En Ferran Llinàs firmà a Sant Pere de Vilamajor l'any 1384 una concòrdia amb els Consellers de Barcelona; descendent seu era En Salvador Llinàs, que morí a Sant Pere de Vilamajor el 1484; descendent seu era En Francesc Lllinàs, que testà el 1622 a Sant Pere de Vilamajor; el germà d'aquest, Joan (de) Llinàs nasqué a Sant Pere de Vilamajor el 25-ago-1599 i fou Conseller Militar durant la Guerra dels Segadors; es casà amb Na Catalina Farell i foren pares d'En Joan de Llinàs i Farell.

Naixement

Nascut, probablement, el 1638. Fill de Joan Llinàs, qui havia nascut a Sant Pere de Vilamajor el 25-ago-1599, i de la segona muller d'aquest, Na Catalina Farell.

Família

Es casà en primeres núpcies amb la noble Na Teresa de Riber i Major, que morí de sobrepart l'any 1684. D'aquest matrimoni era fill En Rafael de Llinàs i de Riber. (6)

Es tornà a casar en segones núpcies el 11-des-1685 amb la també noble Na Anna Maria d'Escarrer (Esquerrer). Foren pares d'En Joan de Llinàs i Escarrer, d'En Francesc de Llinàs i Escarrer, d'En Josep de Llinàs i Escarrer, d'En Bruno de Llinàs i Escarrer, i probablement de fra. Pere de Llinàs i Escarrer.

Era cosí d'En Narcís Feliu de la Penya i Farell (5)

Activitat comercial familiar

Entre l'activitat comercial del seu pare destaca l'exportació entre 1663-1668; el 1683 formà una companyia per fabricar escots i altres productes; entre 1688-1698 en una companyia sobre l'arrendament de la neu a Barcelona. Era creditor de Kies i Jäger, i estigué vinculat a fabricació i botigues de teles, arrendament exèrcit i altres arrendaments. En morir el pare, la mare representà el fill a les gestions econòmiques. Companyia de Teixits "Llinàs, Rossel i Feu", 1666-1674. (C3C)

En Joan de Llinàs i Farell mai no es va implicar en els negocis familiars i la seva atenció es centrà en l'arrendament de la bolla de Barcelona (1688), els drets de la ciutat (1687, 1688 i 1691), i l'assentament de grans de l'exèrcit (1690 i 1692). Estigué vinculat a la companyia de la Santa Creu de Narcís Feliu de la Penya. (C3C)

1684 i 1688. Assembles per nomenar Ciutadans Honrats

Assistí a les assemblees de 1684 i 1688 tingudes per nomenar Ciutadans Honrats. (7)

1686-1688. Oficial del Braç Militar de Catalunya

Com a Ciutadà Honrat de Barcelona, fou electe Conseller Ciutadà 2on pel Braç Militar de Catalunya. (C3C)

1697. Setge francès de Barcelona

Lluità durant el Setge de Barcelona de 1697. (VC1705-71)

1698, 13-octubre. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Ciutadà Honrat de Barcelona, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part de la Diputació del General en la conferència tinguda per defensar l'honor dels catalans durant el Setge de 1697. (C3C)

1699-1701. Oficial del Braç Militar de Catalunya

Com a Ciutadà Honrat de Barcelona, fou electe Conseller Ciutadà 1er pel Braç Militar de Catalunya. (C3C)

1700, 7-novembre. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Ciutadà Honrat de Barcelona, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part de la Diputació del General en la conferència tinguda per tractar la governació interina del Cardenal Portocarrero. (C3C)

1700, 11-novembre. Membre de la Junta 27ª

El 11-nov-1700 s'escollí una comissió de 27 prohoms, 9 per cadascun dels Tres Comuns, a fi de conferenciar. (NH1-221) (NH1-275)

1701. Redactor de les cartes de protesta dels ambaixadors

Per ordre de la Generalitat, redactà les cartes de protesta dels ambaixadors En Felip de Ferran i Sacirera i En Pere Ribes, enviats per a protestar pel nomenament del nou Lloctinent, el Comte de Palma. (VC1705-62)

1701, 5-setembre. Embaixada del Consell de Cent

El 5-set-1701 formava part de l'embaixada del Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona que havia de rebre Felip V a Martorell.(NH1-259) (NH1-278)

El 29-set-1701 retornaren a Barcelona els enviats de la Ciutat després d'executada l'ambaixada al rei Felip V a Martorell, on li havien suplicat permetés la pràctica establerta de poder cobrir-se els Consellers de Barcelona davant del rei com a Grans d'Espanya, i asseguraren de part dels ministres que acompanyaven al rei que no hi hauria canvis. (NH1-261)

1702, ~oct. Conferència dels 2 Comuns per l'expulsió d'Arnald Jäger

Fou un dels nomenats per la Conferència dels 2 Comuns (Consell de Cent i Braç Militar) que es convocà arrel del decret d'expulsió d'Arnald Jäger, per tal de conferenciar sobre els mitjans que es poguessin prendre per tal d'evitar contrafaccions. (NH1-382)

1702, 11-desembre. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Ciutadà Honrat de Barcelona, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Consell de Cent de Barcelona en la conferència tinguda per tractar l'expulsió d'Arnald Jäger. (C3C)

1702, 17-desembre. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Ciutadà Honrat de Barcelona, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Consell de Cent de Barcelona en la conferència tinguda per tractar l'expulsió d'Arnald Jäger. (C3C)

1703, 14-novembre. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Ciutadà Honrat de Barcelona, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Consell de Cent de Barcelona en la conferència tinguda per tractar sobre la presència de l'Armada enemiga aliada a les costes de Catalunya. (C3C)

1703-1705. Oficial del Braç Militar de Catalunya

Com a Ciutadà Honrat de Barcelona, fou electe Conseller Ciutadà 1er pel Braç Militar de Catalunya. (C3C)

1704, abril. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

El abr-1704 s'escollí una comissió de 20 prohoms escollits pels Tres Comuns, a fi de conferenciar sobre la inserció de la declaració a favor del Duc d'Orleans. (NH1-418) (NH1-425)

1704, ~abril. Votà favorablement a no poder-se modificar el Testament de Carles II

Fou un dels que votà a no poder esborrar-se del Testament de Carles II el nom de l'Arxiduc Carles d'Àustria.

1704, 22-juny. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Ciutadà Honrat de Barcelona, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Consell de Cent de Barcelona en la conferència tinguda per tractar les Persecucions del Lloctinent Velasco. (C3C)

1704, 13-novembre. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Ciutadà Honrat de Barcelona, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Consell de Cent de Barcelona en la conferència tinguda per tractar l'obertura del Tribunal de Contrafaccions. (C3C)

1704, novembre. Desinsaculat

Fou un dels desinsaculats de la bossa de la Diputació i Ciutat per ser membre de la Conferència del Tres Comuns que havien resol que no es podia modificar el testament de Carles. (NH1-419)

1706, 4-abril. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Figurant ja en qualitat de Cavaller, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Braç Militar de Catalunya en la conferència tinguda per tractar el Setge borbònic de Barcelona de 1706. (C3C)

1706, ~23-jun. Nomenat cavaller per Carles III

Rebé la gràcia de ser nomenat cavaller pel rei Carles III, abans que aquest sortís de Barcelona el 23-jun-1706. (NH2-240)

1706, 15-novembre. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Cavaller, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Braç Militar de Catalunya en la conferència tinguda per tractar sobre la creació d'un cos de milícies unit dels territoris de la Corona d'Aragó. (C3C)

1707, 2-febrer. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Cavaller, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Braç Militar de Catalunya en la conferència tinguda per tractar el perill d'invasió del Principat de Catalunya. (C3C)

1707, 9-maig. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Cavaller, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Braç Militar de Catalunya en la conferència tinguda per tractar el protocol a seguir en els oficis eclesiàstics. (C3C)

1707, 26-maig. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Cavaller, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Braç Militar de Catalunya en la conferència tinguda per tractar la situació militar del Principat de Catalunya. (C3C)

1707, 28-juliol. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Cavaller, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Braç Militar de Catalunya en la conferència tinguda per tractar sobre la remarca dels rals de vuit. (C3C)

1707, 28-juliol. Recollir i rebre la moneda curta

Fou un dels qui el rei Carles III nomenà per a recollir i rebre la moneda curta. (NH2-431)

1708, 27-juliol. Rebuda de la reina Isabel

Fou un dels desigants per passar a Mataró en nom del Consell de Cent de Barcelona a rebre la reina Elisabet. (NH2-559) (NH2-502)

1708, 10-maig. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Cavaller, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Braç Militar de Catalunya en la conferència tinguda per tractar l'entrada de tropes enemigues al Principat de Catalunya. (C3C)

1710, 14-juny. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Cavaller, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Consell de Cent de Barcelona en la conferència tinguda per tractar sobre la situació militar de les fronteres del Principat de Catalunya. (C3C)

1710, 3-desembre. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Cavaller, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Consell de Cent de Barcelona en la conferència tinguda per tractar sobre l'entrada de tropes enemigues per Girona. (C3C)

1711, 26-juny. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Cavaller, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Consell de Cent de Barcelona en la conferència tinguda per tractar sobre la publicació d'Epítome. (C3C)

1711, 1-setembre. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Cavaller, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Braç Militar de Catalunya en la conferència tinguda per tractar sobre la marxa el rei i la venda dels drets reials. (C3C)

1712, 5-setembre. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Cavaller, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Consell de Cent de Barcelona en la conferència tinguda per tractar sobre la evacuació de les tropes angleses . (C3C)

1712. Escollit per conferenciar sobre els punts que l'emperadriu comunicà als Diputats

Fou un dels escollits per conferenciar sobre els punts que l'emperadriu comunicà als Diputats de Catalunya. (NH3-460)

1713, 13-gener. Membre de la Conferència dels Tres Comuns

Com a Cavaller, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Consell de Cent de Barcelona en la conferència tinguda per tractar sobre la Taula i banc. (C3C)

1713, 18-febrer. Conferència dels Tres Comuns sobre la comunicació del Comte Stampa

El 18-jun-1713 s'escollí una comissió de 18 persones, 6 per cadascun dels Tres Comuns, a fi de conferenciar sobre la comunicació del Comte Stampa. La conferència dels Tres Comuns es reuní per primera volta el 25-feb-1713. (NH3-535) (NH3-680)

1713, 26-maig. Escollit per aconsellar els Tres Comuns

Fou un dels escollits per aconsellar els Tres Comuns. (NH3-680)

1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1713, 9-juliol. 17:00h. Es constitueix la Junta 36ª de Govern

El 9-jul-1713 a les 10:00h s'aixecà la sessió i es convocà als membres per tornar-se a reunir a les 17:00h per tal d'escollir 12 persones per cadascún dels 3 braç: la Junta 36ª de Govern, formant-se diverses subjuntes específiques. (JGB1713-135) (JGB1713-191) (NH3-583) (NH3-693)

1714, 3-gener. Es constitueix la Junta 18ª de Govern

El 3-gen-1714 es constituí la Junta 18ª de Govern.

1714, 27-febrer. Es constitueix la nova Junta 24ª de Guerra de Barcelona (NH4-33) (NH4-330)

[Segons Francesc de Castellví, seguint la font de Joan Francesc de Verneda i Sauleda]

El 27-feb-1714 es constituí la nova junta superior de general govern, la Junta 24ª de Guerra de Barcelona, que la Ciutat dividí en tres subjuntes: Junta 9ª de Guerra, Junta 8ª de Provisions, i Junta 7ª de Mitjans.

En Joan Llinàs formà part de la Junta 8ª de Provisions.

1714, 4-set, 15:00h-16:00h. Gran Consell dels Tres Comuns

A les 15:00h, a la Casa dels Drets al Portal de Sant Antoni, es convocà una Conferència o gran Consell dels Tres Comuns a fi de decidir sobre la oferta borbònica de negociació; a més, també hi assistiren el Governador de Catalunya i el seu Tinent, i els membres dels Braços Generals que formaven la Junta 24ª de Govern. (NH4-348)

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. Es reuneix el Gran Consell dels Tres Comuns

El 11-set-1714, entre les 14:00h i 15:00h, es reuní el Gran Consell dels Tres Comuns a les Torres del Portal de Sant Antoni. (NH4-352)

1714, 22-set. Empresonament del seu fill, el Coronel Joan de Llinàs i Escarrer

El Duc de Berwick incomplí la Paraula d'Honor donada en la Capitulació de Barcelona. La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa del General Ribas.

Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Se'ls donà paper, ploma i tinter per tal d'escriure als seus familiars. D'allí foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona. Als ferits se'ls posà guàrdia permanent.

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Joan Ramon Bordes (català)
  15. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  16. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General; acompanyament "voluntari")

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

1719. Llicència de retorn del seu fill

El 1719, després del setge de San Sebastián, Felip V donà llicència de retorn a:

  • General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  • Capità Ramon Sans i de Monrodon (català)
  • Coronel Joan Llinàs i Escarrer (català)

1719. Mort i enterrament

Morí el 1719

Família i descendents (5) (6)

La línia dels Llinàs prossegueix amb el seu fill, En Joan de Llinàs i Escarrer

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 754
              Biografia: Enc. Catalana
(Probablement confusió entre Joan Llinàs i Farell, pare, i Joan Llinàs i Escarrer, fill)
              (5) Llinatge, Família i descendents: mail nº63 J.S. , 04-abr-2009
              (6) Família i descendents: mail nº67 J.S. , 13-abr-2009

              (7) Nobiliario de los reinos y señorios de España, pàg. 160
              (JGC1713-135) La Junta General de Braços de 1713, pàg. 135
              (JGC1713-191) La Junta General de Braços de 1713, pàg. 191
              (NH1-221) Narraciones Históricas I, pàg 221
              (NH1-259) Narraciones Históricas I, pàg 259
              (NH1-261) Narraciones Históricas I, pàg 261
              (NH1-275) Narraciones Históricas I, pàg 275
              (NH1-278) Narraciones Históricas I, pàg 278
              (NH1-382) Narraciones Históricas I, pàg. 382
              (NH1-418) Narraciones Históricas I, pàg 418
              (NH1-419) Narraciones Históricas I, pàg 419
              (NH1-425) Narraciones Históricas I, pàg 425
              (NH2-240) Narraciones Históricas II, pàg 240
              (NH2-431) Narraciones Históricas II, pàg 431
              (NH2-502) Narraciones Históricas II, pàg 502
              (NH3-460) Narraciones Históricas III, pàg 460
              (NH3-535) Narraciones Históricas III, pàg 535
              (NH3-543) Narraciones Históricas III, pàg 543
              (NH2-559) Narraciones Históricas II, pàg 559
              (NH3-583) Narraciones Históricas III, pàg 583
              (NH3-680) Narraciones Históricas III, pàg 680
              (NH3-693) Narraciones Históricas III, pàg 693
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
              (NH4-33) Narraciones Históricas IV, pàg 33
              (NH4-330) Narraciones Históricas IV, pàg 330
              (NH4-348) Narraciones Históricas IV, pàg 348
              (NH4-352) Narraciones Históricas IV, pàg 352
              (C3C) La Conferència dels Tres Comuns, pàg 469
              (VC1705-62): La victòria catalana de 1705, pàg 62

              (VC1705-71): La victòria catalana de 1705, pàg 71