Rafael de Llinás i de Riber
(Rafel Llinàs i Riber)
(Rafael Llinás i Riber)

(Rafael Llinás y de Riber)
(Rafael Llinás y de River)
(s. XVII, ? - 11-set-1714, Barcelona)
Ciutadà Honrat de Barcelona
(1???-1714)
Capità de la Coronela de Barcelona
(1713-1714)

 

"Nombres de todos los oficiales de los sitiados muertos y heridos...:
Capitanes muertos en 11 de septiembre de 1714: ....., don Rafael Llinás, .....
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.IV, pàg. 355

 

Llinatge

El Llinatge dels Llinàs procedeix de la vila de Sant Pere de Vilamajor; a principis del s. XVI es traslladren a Barcelona.

Naixement i Família (2)

Fill d'En Joan de Llinàs i Farell i de la seva primera muller, la noble Na Teresa de Riber i Major, que morí de sobrepart l'any 1684.

Era també germanastre d'En Joan de Llinàs i Escarrer, d'En Francesc de Llinàs i Escarrer i d'En Bruno de Llinàs i Escarrer, fills del segon matrimoni del seu pare. El seu pare era cosí d'En Narcís Feliu de la Penya i Farell (1)

Es casà en primeres núpcies amb Na Maria Teresa Mercader i Lledó, filla del Ciutadà Honrat de Barcelona Magí Mercader Moragues i de Na Maria Lledó. (C3C)

Es casà en segones núpcies amb Na Maria Lapeira Parera, filla del cavaller Joan de Lapeira i de la primer muller d'aquest, N'Eulàlia Parera. (C3C)

Fill d'aquest matrimoni fou N'Anton Llinàs i Lapeira. (C3C)

1713, 2-agost. Capità de la 7ª Companyia IV Batalló de la Coronela

El 2-ago-1713 s'aprovà la nova planta de la Coronela: (CB-62)

Fou el Capità de la 7ª Companyia del IV Batalló de la Coronela de Barcelona

1714, 10-setembre, 20:00h. El IV Batalló passa a reforçar el baluard de Santa Clara

El 10-set-1714, a les 20:00h, mentre reconeixia la línia, el General Bellver manà que dels 300 homes que formaven el IV Batalló de la Coronela i que es trobaven al Convent de Sant Francesc de Paula com a cos de reserva, un destacament de 80 homes passés a primera línia per reforçar tant el Baluard de Santa Clara, com la plataforma i les bretxes esquerra i dreta del Baluard de Sant Daniel. El Sergent Major de la Coronela Fèlix Monjo i de Corbera, que manava aquell batalló, trameté l'ordre del General Bellver i hi féu anar la 4ª comp. IV Bt. del capità Josep Ponsich i Monjo, i la 5ª comp. IV Bt. del capità Francesc Sunyer i de Gual, a les ordres d'aquest darrer, junt amb 2 esquadres de les altres companyies del IV Batalló. (NH4-238) (NH4-447)

1714, 10-setembre, 23:00h. La resta del IV Batalló passa a reforçar el Baluard de Llevant

El 10-set-1714, a les 23:00h, el General Josep Bellver i Balaguer, considerant que el foc de les tropes borbòniques era més intens que cap de les nits anteriors, ordenà que la resta del IV Batalló de la Coronela, uns 220 homes, que es trobava com a cos de reserva al Convent de Sant Francesc de Paula, passés a primera línia per reforçar el Baluard de Llevant i la Bretxa dels Molins. Tancava la marxa del IV Batalló de la Coronela la companyia del Capità Rafael de Llinàs i de Riber. (NH4-447)

A la Bretxa dels Molins de vent hi fou destacat un contingent format per la 7ª Companyia del 4rt Batalló de la Coronela de Barcelona a les ordres del Capità Rafael de Llinàs i de Riber, 50 fusellers, 30 soldats d'infanteria, 25 desmuntats i 1 esquadra del Batalló Volant. Pel flanc dret comptava amb el recolzament de les bateries d'artilleria del Baluard de Llevant.

Disposició de les tropes pel sector del Baluard de Llevant
la nit del 10-11-set-1714

1714, 11-setembre, ~4:30-5:15h. Assalt a la Bretxa dels Molins (4)

L'Ala Esquerra francesa estava a les ordres del Tinent General Cilly i comptava amb uns efectius de 10 batallons; d'aquests 10, 2 batallons a les ordres del Brigadier Courty formaven la punta d'atac contra el Baluard de Llevant; la resta, fins a 8 batallons a les ordres del Coronel Cany, l'ardit coronel del regiment de la Vielle Marine, s'adreçaven directament contra la Bretxa dels Molins de vent defensada pel Capità Rafael de Llinás i de Riber. Però tot i l'estat calamitós de les muralles i de l'enorme desproporció de forces, la defensa de la dreta catalana fou heroica.

Quan l'11-set-1714, a les 4:30h, les tropes franceses es llançaren a l'assalt general de tota la muralla de Barcelona, les puntes d'atac contra la Betxa dels Molins i contra el Baluard de Llevant foren rebutjades repetidament amb gran violència. Una vegada i una altra els assalts eren desbaratats i els francesos havien de retrocedir.

Veient com el vall i les pujades cap a les muralles començaven a vessar de cadàvers francesos i que els atacs estaven fracassant en tot el sector, el Tinent General Cilly ordenà que 4 dels 8 batallons que escometien la Bretxa dels Molins passessin a auxiliar els 2 batallons que atacaven directament el Baluard de Llevant.

Però tot resultà novament inútil; malgrat estar patint també elevadíssimes baixes, la defensa catalana aguantava en tot el sector, mentre les bateries d'artilleria catalana s'acarnissaven a destrossar els cossos francesos que continuaven rebent ordres d'avançar totalment exposats a l'implacable foc de metralla.

Batalla de l'11 de Setembre de 1714
(Sector del Baluard de Llevant)

Al mateix temps, la tercera punta d'atac del Centre francès, formada pels batallons Normadie, Auvergne, i La Reine a les ordres del Mariscal Lecheraine i que atacava l'adjacent Bretxa del Carnalatge, també estava patint un mortaldat espantosa, batuda de flanc pel foc de metralla de les bateries catalanes apostades al Baluard de Santa Clara.

Davant l'esgarrifosa carnisseria que estaven patint les tropes franceses, el Tinent General Cilly decidí desesperademanet concentrar tots els esforços contra la Bretxa dels Molins per tal de trencar la defensa per algun punt. Ordenà al Coronel Chateufort que abandonés totalment el fracassat atac contra el Reducte de Santa Eulàlia i concentrés les seves tropes en l'assalt a la Bretxa dels Molins; així mateix, sol·licità al Mariscal Lechereine, del Centre francés, que l'auxiliés amb els gros de les seves tropes per tal d'atacar tots junts la Bretxa dels Molins.

Finalment, prop de les 5:15h, amb els batallons del Coronel Cany, del Brigadier Courty, del Coronel Chateufort i del Mariscal Lechereine, i després de llançar fins a 3 assalts massius continuus contra la Bretxa dels Molins, les tropes franceses aconseguiren passar a sang i foc per sobre de les poques tropes catalanes supervivents que quedaven a la Bretxa dels Molins.

La caiguda de la Bretxa dels Molins obria el pas als francesos per endinssar-se cap a l'interior de la ciutat.

La 7ª Companyia del 4rt Batalló de la Coronela de Barcelona havia quedat pràcticament exterminada en l'heroica defensa de la Bretxa dels Molins.

1714, 11-setembre, ~5:15h. Mort durant el replegament a l'Hort de Passapertot (4)

El Capità Rafael de Llinás i de Riber, amb els pocs supervivents de la Bretxa dels Molins, la majoria ferits, aconseguí replegar-se fins a l'Hort de Passapertot.

Amb la caiguda de la Bretxa dels Molins, tota la defensa del catalana del sector del Baluard de Llevant col·lapsà ràpidament. Les tropes franceses pogueren internar-se cap a l'interior de les destrossades muralles de Barcelona i caigueren a l'esquena dels defensors de la contigua Bretxa dels Carnalatge, que rodejats, foren ràpidament massacrats.

Havent ampliat ja la boca d'entrada a la ciutat de Barcelona a les 2 bretxes, el Tinent General Cilly ordenà concentrar l'atac sobre el Baluard de Llevant, per tal d'acabar amb el darrer focus de resistència en aquell sector de la muralla. Els defensors del Balurd de Llevant, ara també agafats per l'esquena, caigueren ràpidament.

El Brigadier Chateufort flanquejà per l'esquerra els homes del capità Rafael de Llinás i de Riber a l'Hort de Passapertot, i arribà a ocupar una part de les cavallerisses reials a la Plaça de Leocata, amb l'objectiu final d'ocupar el Baluard de Migdia i obrir les portes de la ciutat a la cavalleria francesa que esperava fora de les muralles. En aquest foc fou ferit -mortalment- el capità de la 7ª comp. IV Bt. Rafael de Llinàs i també foren ferits el capità de la 5ª comp. IV Bt. del capità Francesc Sunyer i de Gual, 3 tinents, i 4 alferes de la Coronela de Barcelona. (NH4-244)

Enterrament

(sense dades)

Família i descendents (2)

El seu fill, N'Anton Llinàs i Lapeira. (C3C)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 754
              (1) Llinatge i Família: nº63, 04-abr-2009

              (2) Família i Descendents: nº67, 13-abr-2009
              (3): L'Onze de Setembre, pàg 312
              (C3C) La Conferència dels Tres Comuns

              (CB-62) : La Coronela de Barcelona (1705-1714), pàg 62