Francesc Macià i Bac de Roda
(Francesc Macià i Ambert - Bac de Roda)
(Bac de Roda)
(Bach de Roda)
(Francisco Massià y Bach de Roda)
(Francesch Massià i Bach de Roda)
(Francesch Masià Bach de Roda)

(Francisco Maciá Bac de Roda)
(Massiá Bach de Roda)
(Francisco Bac de Roda)
(28-mai-1658, Sant Pere de Roda de Ter ~ 2-nov-1713, Vic)
Capità de miquelets
(1695?-1697?)
Comandant d'Esquadra de miquelets

(1697?-1697)
Coronel d'Infanteria de Milícies
(1705-1706)
Coronel de Fusellers de Muntanya

(1706-1707/08-1713)
Bac de Roda Bac de Roda francesc macià ambert 1714 1705 Vigatans Bac de Roda Bac de Roda francesc macià ambert 1714 1705 Vigatans Bac de Roda Bac de Roda francesc macià ambert 1714 1705 Vigatans Bac de Roda Bac de Roda francesc macià ambert 1714 1705 Vigatans Bac de Roda Bac de Roda francesc macià ambert 1714 1705 Vigatans Bac de Roda Bac de Roda francesc macià ambert 1714 1705 Vigatans Bac de Roda Bac de Roda francesc macià ambert 1714 1705 Vigatans Bac de Roda Bac de Roda francesc macià ambert 1714 1705 Vigatans Bac de Roda Bac de Roda francesc macià ambert 1714 1705 Vigatans Bac de Roda Bac de Roda francesc


"Este coronel en tiempos de Carlos II había sido comandante de una escuadra (que llamaban entonces de migueletes) había sido favorecido por el príncipe de Darmstadt y, extrañado de Cataluña en 1702, confirió Bac con el príncipe en Blanes.
Fue uno de los que tuvieron parte en las particulares contiendas de la villa de Manlleu con don Carlos Regàs, y que resistió presentarse en Barcelona al virrey Velasco sin salvo conducto. Tomó las armas con los de Vic, antes del desembarco de los aliados en 1705 en la marina de Barcelona, y después de rendida fue coronel de fusileros, y pasado el sitio de 1706 se retiró a su casa. [entre 1707/1708] Declarada la continuación de la guerra por los catalanes, en 1713 volvió a tomar las armas.
Embarcado el diputado y el general Nebot en 2 de octubre, esparcido el cuerpo que le seguía, se retiró Bac a las montañas a recoger las gentes, y unió hasta 300 hombres, y les condujo a la playa de Llavaneras. Llegó allí Salvador Lleonart en barco desde Barcelona, con orden de unir las gentes y con dinero para la paga. Le entregó 300 reales de a 8, y Bac, dividido el cuerpo que tenía unido, se retiró a los montes de Montseny, seguido de los destacamentos.
En 24 de octubre se hallaba escondido en la alquería nombrada del Colom, término de Manlleu o de Roda. El ...... , vecino de Valfogona, lo declaró al general Bracamonte, y por traición fue cogido en dicha casa, y ahorcado en Vic a los 6 [sic pro: 2] de noviembre de 1713.
El sujeto que hizo la traición, en 14 de abril de 1714 fue herido [i mort i enterrat] en un reencuentro cuando los fusileros fueron a quemar la alquería de Planes de Fogars, en Montseny. El capitán Roca, del Regimiento de Armengol Amill, mandó sacarle de la sepultura, ahorcarle y hacer cuartos."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 70-71

"A muchos otros tomaron en diferentes partes, entre ellos a Francisco Maciá Bac de Roda, natural del término de Manlleu. [sic pro: Sant Pere de Roda de Ter] Fue el caso así: se retiró a la casa de la heredad que poseía del Colom. Un amigo suyo llamado Riera, de Vallfogona, el cual en 26 de octubre [1713] se había pasado al otro partido, le hizo traición, y haciendo él la espía le tomaron preso en 30 de octubre, y a 2 de noviembre le ajusticiaron en Vic.
Seis años después le hallaron entero, y desde el cemeneterio le trasladaron a la catedral, haciéndole un nicho en los claustros. Él poseía dos heredades nombradas el Bac y el Colom. Era hombre de séquito y labrador de fama. Se distinguió siendo comandante de fusileros en tiempos de Carlos II y después, en 1705, fue uno de los caudillos de Vic, y en 1713 siguió el partido de la defensa. Tenía cuatro hijos. Los tres murieron en término de 19 meses. El Francisco pasó a Francia. Después de la paz de 1725 pasó a Germania y murió en Viena con grado de coronel.
El Riera, poco después le mataron y, muerto, le ahorcaron.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 662

"El marqués del Poal (...) tuvo notícia que los fusileros que en Berga había alistado el comandante Gandolfo había apresado ocho mulos cargados de sal. Pidió al gobernador, su hermano, 40 granaderos y con 70 fusileros y 30 voluntaios de a caballo, mandados por el famoso Nasarre, dispuso atacarles y en los llanos de Navés les puso en desorden. Y el día 17 [novembre] (...) por vengar la afrentosa muerte de horca que en seis [sic pro: dos] del mismo había el general Bracamonte mandado ejecutar en Vic en persona del coronel de fusileros Francisco Maciá Bac de Roda, mandó ahorcar el capitán y a cuatro de los más principales.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 671

"La muerte de Bac fue motivo del infortunio sucedido en el coll de Matança [o serra dels Degollats]; que no queriendo el comandante del destacamento de las Dos Coronas que estaba al pie de la montaña, conceder paso a los fusileros y paisanos para conducir los prisioneros a Cardona, dos de ellos exclamaron a los demás diciéndoles:
«¿Qué esperáis [a] vengar la muerte del coronel Bac, que tantas veces nos ha capitaneado? Si no tenéis coraje, nosotros dos solos la vengaremos»
Y al acabar estas voces, uno de ellos dio un pistoletazo a un soldado y entonces empezó el estrago sobre aquellos indefensos, sin que los llantos pudiesen detener el furor."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 70

"No em maten per ser traidor : ni tampoc per ser cap lladre : Sinó perquè he volgut dir : que visca sempre la Pàtria"
Romanç d'En Bac de Roda

Biografia curta

Els Vigatans 1705
Font: Fragment del documental "El Born, un vincle amb el passat". (Catedràtic Joaquim Albareda i Salvadó, UPF)
*(nota: el narrador del documental afirma algunes dades incorrectes)

Àguila Imperial. Els Vigatans també van rebre el nom d'aguilots, alemanys o imperials
Àguila Imperial
Un dels símbols dels "Vigatans", que també rebien el malnom
d' "aguilots",
"imperials" o "alemanys"

Biografia curta

En Francesc Macià [i Ambert] fou un pagès terratinent de la Vegueria de Vic i un destacat militar català durant la "Guerra dels 9 anys" i durant la "Guerra de Successió". El 1672, en casar-se amb la pubilla del mas Bac de Roda de Ter, adoptà el cognom d'aquesta essent anomenat a partir d'aleshores Francesc Macià i Bac de Roda, o simplement "Bac de Roda".

Durant la "Guerra dels 9 anys" (1688-1697) contra la invasió francesa En Francesc Macià i Bac de Roda establí estretes relacions amb el Príncep Georg von Hessen-Darmstadt, militar alemany enviat a Catalunya per la Casa d'Àustria com a reforç per lluitar contra la invasió francesa. El 1698 el Príncep alemany fou nomenat Lloctinent de Catalunya però amb l'adveniment de la Casa de Borbó a la Corona d'Espanya fou expulsat de Catalunya acusat de ser un agent al servei de la Casa d'Àustria. Amb l'inici de la Guerra per la Successió als camp de batalla d'Europa el 1701, es començaren a bastir complots per a derrocar a Felip V des de l'interior de Catalunya.

El Coronel Francesc Macià i Bac de Roda tenia llaços familiars amb En Josep Mas de Roda, qui al seu torn formava part de la colla d'En Carles de Regàs. Quan aquest darrer tingué problemes amb els habitants de Manlleu a causa d'uns molins, esclatà un conflicte d'interessos locals que devingué en polític en ser acusats els homes de la colla d'En Carles de Regàs de ser partidaris de la Casa d'Àustria i desafectes al nou rei Felip V. Paral·lelament el 1704 la flota anglo-holandesa intentà capturar Barcelona amb la conxorxa d'un reduït grup austriacista dins de la ciutat. El complot fou descobert i avortat, i la flota anglo-holandesa abandonà Barcelona. Però en un clima de creixent tensió política, el Lloctinent (Virrei) borbònic de Barcelona Francisco de Velasco ordenà la detenció de diversos prohoms considerats desafectes a Felip V; entre aquests hi figuraven els homes de la colla d'En Carles de Regàs, coneguts amb el nom de Vigatans per ser de la Vegueria de Vic. Davant la seva delicada situació política i personal, demanaren auxili al Príncep Georg von Hessen-Darmstadt, qui els prometé que la flota anglo-holandesa tornaria a desembarcar a Barcelona l'estiu del 1705, portant aquesta vegada gran quantitat d'armes i soldats, així com al pretendent de la Casa d'Àustria a la Corona d'Espanya, el futur rei Carles III. El 3-mai-1705 els Vigatans iniciaren l'Aixecament Militar Austriacista a la Vegueria de Vic i el 17-mai-1705 lliuraren poders (Pacte dels Vigatans) per tal de signar formalment un tractat d'aliança militar entre Catalunya i el Regne d'Anglaterra (Tractat de Gènova). Les tropes de miquelets vigatans col·laboraren en la Presa austriacista de Barcelona, la guarnició borbònica de la qual acabà capitulant el 9-oct-1705.

Des del 1705 al 1707 el Coronel Francesc Macià i Bac de Roda lluità per a la causa austriacista comandant un Regiment Fusellers de Muntanya (antigament anomenats esquadres de miquelets i després infanteria de milícies). Amb prop del 50 anys, entre 1707 i 1708, es retirà del servei militar i retornà a les seves propietats; això no obstant però, fou requerit el 1709 i el 1710 per cabdellar i animar les partides locals de sometents contra les incursions franceses procedents del Rosselló i l'Empordà. Després de la Traïció Anglesa (jul-1713) es negà a acceptar la Pau d'Utrecht i a l'edat de 55 anys tornà a prendre les armes i cabdellà una partida de fusellers durant l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat. Frustada l'operació del trencament del setge borbònic per entrar a Barcelona, llicencià les seves tropes i s'amagà a la seva propietat del mas Colom de Sant Pere de Roda de Ter. Fou traït el 30-oct-1713 per un amic seu que s'havia passat al bàndol borbònic, essent delatat i capturat. El Mariscal borbònic Feliciano de Bracamonte ordenà que fos penjat al Puig de les Forques de la rambla de les Davallades, a Vic, el 2-nov-1713. El traïdor morí el 14-abr-1714 en un enfrontament armat prop del Montseny.

L'execució del Coronel Francesc Macià i Bac de Roda fou venjada repetidament pels militars catalans: primer pel Marquès del Poal, qui manà executar uns cabdills de fusellers botiflers; després pel Capità Roca dels fusellers del Coronel Amill, qui desenterrà el cadàver del traïdor, el feu penjar, i després en feu fer quarts; finalment, la venjança es culminà en la massacre del Coll de la Matança, on desenes de presos del regimiento de infantería León foren executats. Un dels seus fills, En Francesc Bac de Roda, lluità també com a Coronel de Fusellers de Muntanya contra les tropes borbòniques, exiliant-se finalment al Sacre Imperi Germànic.

El Coronel Francesc Macià i Bac de Roda no fou l'únic Màrtir de la Pàtria que morí penjat a la forca, però la seva figura s'ha preservat ben viva en el moviment patriòtic català gràcies a un antic romanç, restant lluny de l'oblit que molts polítics, catalans, voldrien imposar sobre la seva memòria.

Nom, cognom i grafia tradicional

Signatura del Coronel Francesc Macià i Bac de Roda
Signatura del Coronel
Francesc Macià i Bac de Roda
(Francisco Massià y Bach de roda)

En els capítols matrimonial haguts entre En Francesc Macià i Na Maria Anna Bac s'especifica que "és pactat i concordat que lo dit Francesc Macià hage de prendre lo nom i armes de Bac i Macià", passant a anomenar-se a partir d'aleshores Francesc Macià i Bac de Roda. (FMABR-30) Als registres de l'època escrits en català tradicional el seu nom apareix com a Francisco / Francesch Massià y Bach de Roda.

Naixement (FMABR-19)

El Coronel Francesc Macià i Bac de Roda nasqué el 28-maig-1658 a la parròquia de Sant Pere de Roda, en la qual els seus pares posseïen 2 cases; s'ha suggerit la possibilitat que el Coronel Francesc Macià i Bac de Roda hagués nascut i viscut a can Quel, a la Plaça Major de Roda de Ter, però es tracta d'una mera hipòtesi doncs la casa que son pare posseïa en aquella zona estava situada a la part baixa de la plaça.

Família (FMABR-18)

Arbre Genealògic d'En Francesc Macià i Bac de Roda
Arbre Genealògic
d'En Francesc Macià i Bac de Roda

El Coronel Francesc Macià i Bac de Roda fou fill de N'Onofre Macià († 1690), fadristern del Mas Macià de Roda, casat el 13-feb-1656 amb N'Escolàstica Ambert († 1684), de Vic.

Inicialment visqueren a la parròquia de Sant Pere de Roda mentre el pare, N'Onofre, treballava de traginer. Amb el capital acumulat N'Onofre comprà el mas Colom l'any 1668, també a Sant Pere de Roda, malgrat que el 1672 l'arrendà per 4 anys. El 1674 es qualifica a N'Onofre Macià no amb el seu antic ofici de traginer sinó de "negociant". En un any no determinat la família es traslladà finalment a viure al mas Colom de Sant Pere de Roda.

N'Onofre Macià, el pare, com a pagès terratinent prosperà econòmicament i el 1685, quan es casà l'Arcàngela Macià, una de les seues filles, aquesta aportà un dot de fins a 700 lliures, un dot força notable i que molt poques núvies de l'època podien aportar. Al 1684 va morir la seva mare, N''Escolàstica Ambert; al seu enterrament hi assistiren fins a 12 preveres fet que mostra que la família gaudia de bona posició econòmica.

El Coronel Francesc Macià i Bac de Roda fou l'hereu, el fill gran, d'un total de 8 germans. Els seus germans menors foren: Joan (1661-d.1684), Arcàngela (1664-1730), Maria (1666-1692), Josep (1669-1672), Josep (1674-d.1715), Miquel (1678-1739) i Jaume (1681-?). (FMABR-21)

El Coronel Francesc Macià i Bac de Roda es casà el 21-ago-1672 amb Maria Anna Bac (1656-1699), pubilla del Mas Bac de Roda. Foren pares d'En Jaume (1673-d.1718), Maria (1676-?), Josep (1679-?), Paula (1684-d.1747), Francesc (1689/90-1738), Maria Anna (1692-?) i Miquel (1695-?). (FMABR-34)

1666, 26-setembre. Sagrament de la confirmació

El 26-set-1666, als 8 anys, rebé el sagrament de la Confirmació pel Bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura. (FMABR-22)

1668. El seu pare compra el mas Colom

El 1668 el seu pare, N'Onofre Macià, comprà el mas Colom. (FMABR-20)

1672, 21-agost. Casament als 14 anys

El 21-ago-1672, amb tan sols 14 anys (el mínim legal canònic pels homes), En Francesc Macià i Ambert, hereu del mas Colom de la parròquia de Sant Pere de Roda, es va casar, o el van casar, amb Maria Anna Bac, de 16 anys i pubilla del mas Bac de Roda de la mateixa parròquia. En els capítols matrimonial s'especifica que En Francesc Macià i Ambert "hage de prendre lo nom i armes de Bac i Macià". (FMABR-30)

1673. Naixement del primer fill, Jaume.

El 1673 va nàixer el seu primer fill, de nom Jaume.

1676. Naixement del segon fill, Maria.

El 1676 va nàixer el seu segon fill, de nom Maria.

1679. Naixement del tercer fill, Josep.

El 1679 va nàixer el seu tercer fill, de nom Josep.

1684. Naixement del quart fill, Paula.

El 1684 va nàixer el seu quart fill, de nom Paula.

1684, 8-novembre. Mort i enterrament de la seva mare

El 8-nov-1684 la seua mare, N'Escolàstica Ambert, fou enterrada. (FMABR-20)

1687-1689. Revolta Gorreta

Entre 1687-1689 va escltar la Revolta Gorreta. Finalitzada la revolta alguns cabdills s'exiliaren a França entrant al servei de la Casa de Borbó.

1689/90. Naixement del cinquè fill, Francesc.

El 1689/90 va nàixer el seu cinquè fill, de nom Francesc.

1690, 9-gener. Mort del seu pare

El 9-gen-1690 el seu pare, N'Onofre Macià, morí. (FMABR-21)

1692. Naixement del sisè fill, Maria Anna.

El 1692 va nàixer el seu sisè fill, de nom Maria Anna.

1694. Victòria francesa en la Batalla del Ter durant la Guerra dels 9 Anys (1688-1697)

El 27-mai-1694 les tropes franceses del Duc de Noailles derroten l'exèrcit hispànic de Juan Manuel Fernández Pacheco i Zúñiga, Marquès de Villena.

1694. El Consell de Vic alça la Companyia de miquelets de la Vegueria de Vic

A principis d'estiu del 1694 el Consell de Vic alça la Companyia de Vic comandada pel Veguer de Vic Ramon Sala i Saçala i formada per uns 150 homes. (GJMHMC-42)

1694, 25-juliol. Les tropes franceses ocupen Sant Hilari Sacalm

El 27-jul-1694 les tropes franceses ocupen Sant Hilari Sacalm. (GJMHMC-42)

1694, 31-juliol. La Companyia de Vic intenta alliberar Sant Hilari Sacalm

El 31-jul-1694 la Companyia de Vic intenta alliberar Sant Hilari Sacalm. (GJMHMC-42)

1694, ~31-juliol. En Josep Moragues mata un sentinella francès a Sant Hilari Sacalm

Vers el 31-jul-1694 En Josep Moragues matà un sentinella de les tropes franceses que ocupaven Sant Hilari Sacalm. (GJMHMC-40)

1694, 4-setembre. La Companyia de Vic lluita a Sant Esteve d'En Bas

El 4-set-1694 la Companyia de Vic combat els francesos a Sant Esteve d'En Bas. (GJMHMC-42)

1695, 10-febrer. La Companyia de Vic lluita a Navata

El 10-feb-1695 la Companyia de Vic combat els francesos a Navata. (GJMHMC-42)

1695. Naixement del setè fill, Miquel.

El 1695, a l'edat de 37 anys, va nàixer el seu setè fill, de nom Miquel.

1695, 10-març. Batalla de Sant Feliu de Pallerols (HMC-III)

En el marc de la Guerra dels 9 Anys (1688-1697) el Veguer de Vic Ramon de Sala i Saçala, i En Josep Mas de Roda, al capdavant de 16 companyies de miquelets i el sometent d'Osona, derrotaren a les tropes franceses formades per uns 1.300 efectius, dels quals 820 foren fets presoners i 260 foren morts.

1695. Francesc Macià i Bac de Roda assoleix el grau de Capità

El 1695 assoleix el grau de Capità. (FMABR-46)

1695, 4-agost. El Príncep Georg von Hessen-Darmstadt desembarca a Catalunya

El 4-ago-1695 Georg von Hessen-Darmstadt desembarca a Catalunya amb 3 terços alemanys per ajudar a combatre la invasió francesa.

~1697. Bac de Roda assoleix el grau de comandant d'Esquadra de miquelets

Vers el 1697 assoleix el grau de Comandant d'Esquadra de miquelets.

1697. Inici del Setge francès de Barcelona de 1697

El 1697 s'inicia el Setge francès de Barcelona de 1697

1697, 20-setembre. Pau de Ryswick. Fi de la Guerra dels 9 anys

El 20-set-1697 finalitza la Guerra dels 9 anys amb la Pau de Rjswick

1698. El Príncep Georg von Hessen-Darmstadt nomenat Lloctinent de Catalunya

El 1698 el Príncep Georg von Hessen-Darmstadt és Lloctinent (Virrei) de Catalunya.

1699, 4-juliol. Mort la seva muller, Maria Anna Bac.

El 4-jul-1699 morí la seva muller Maria Anna Bac.

1700, 10-octubre. Rep carta del Príncep Georg von Hessen-Darmstadt

El 10-oct-1700 fou un dels citats pel Príncep Jordi de Darmstadt a Barcelona a fi de reunir-se amb ell per comunicar-li certs temes secrets.

1701, 24-gener. Rep nova carta del Príncep Georg von Hessen Darmstadt

El 24-gen-1701 fou un dels novament citats pel Príncep Jordi de Darmstadt a Barcelona a fi de reunir-se amb ell per comunicar-li certs temes referents al testament de Carles II, així com la seva pròpia expulsió de Catalunya per ser considerat desafecte a la Casa de Borbó.

1701, 29-abril. Felip V expulsa el Príncep Georg von Hessen Darmstadt

El 29-abr-1701 Philippe d'Anjou, ara Felip V, aprovà el decret d'expulsió de tots els seus regnes al Príncep Georg von Hessen-Darmstadt. També expulsà les tropes imperials que encara es trobaven acantonades a Catalunya després de la ·"Guerra dels 9 Anys". El Comte de La Palma fou nomenat nou Lloctinent de Catalunya

1701, 3/4-maig. Acomiadament del Príncep Georg von Hessen Darmstadt a Blanes

El 3/4-mai-1701 fou un dels que s'acostà a Blanes per a acomiadar-se del Príncep Geog von-Hessen Darmstadt, que havia salpat de Barcelona el 29-abr-1701 però a causa del temporal havia desembarcat primer a Castelldefels, i després de 3 dies, reprengué el camí havent de parar novament a Blanes, esperant prosseguir fins a Gènova. (NH1-277)

1679-1704. El problema dels molins de Manlleu

El 18-mar-1679 "Josep de Regàs y La Caballeria" va obtenir de la Batllia General de Catalunya la facultat exclusiva de tenir molins al riu Ter, a Manlleu, des del Rocal del Vicenç fins a Rocacorba. El 1698 els de Regàs tenien la propietat dels dos únics molins de la vila de Manlleu. El 27-ago-1703 el comú ("Ajuntament") de Manlleu comprà a la Batllia General de Catalunya la facultat de construir 1 o més molins al lloc de la població on li semblés més adient. La vila podia agafar les aigües del Ter des del Rocal del Vicenç al molí de Malars, i des de Rocacorba fins al salt d'en Bigues, per conduir-la als molins que construís. Poc després el comú de Manlleu començà a edificar els seus molins. El 26-set-1703, tot just 1 mes després, En Carles de Regàs interposà demanda al tribunal de la Batllia General de Catalunya, al·legant que el comú de Manlleu lesiona el seu privilegi. (FMABR-52)

En Carles de Regàs comprà uns molins a vila de Manlleu, prop de la riba del Ter, per tal de reedificar-los i ampliar-los. Per la seva part, el Comú (Ajuntament) de Manlleu assegurava que tenia dret preferent en la compra dels molins. En Regàs argumentà que el tribunal de la Batllia General li havia donat la concessió per edificar els molins i prendre les aigües del Ter, mentre que el Comú de Manlleu assegurava que les obres d'ampliació que En Regàs estava fent impedien el curs de les aigües en perjudici públic. En aquest context, els Vila i els Erms aprofitaren l'ocasió per crea animadversió entre la resta de manlleuencs i En Carles de Regàs. (NH1-498)

1704. "Lo bou roig vos ha picat"

A la vila de Manlleu les famílies dels Regàs i els Cortada hi eren influents, però les també famílies manlleuenques dels Vila i els Erm, no veien amb bons ulls pel fet que aquelles estaven exemptes de la jurisdicció ordinària. Un dia de 1704, En Carles de Regàs i N'Antoni Cortada es miraven a En Marí Vila i En Josep Erm mentre aquests jugaven a pilota. Una pilota es perdé i passà prop de N'Antoni Cortada. Aquest li espetegà a En Josep Erm: "Lo bou roig vos ha picat", amb el sentit que d'acusar-lo d'estar begut. Aquest comentari enardí encara més l'aversió entre els dos parells de famílies manlleuenques. (NH1-498)

~1704. Cap a la violència entre els bàndols

En aquesta situació, un dels criats d'En Carles de Regàs fou assassinat, atribuint-se al bàndol que s'oposava als Regàs. En Carles de Regàs començà a viure amb precaucions, mentre que familiars i amics començaren a radicalitzar-se en favor dels uns i dels altres. (NH1-498)

1704, 27-mai ~1704, 1-jun. Desembarcament confederat a Barcelona

Entre el 27-mai-1704 i el 1-jun-1704 es produí el Desembarcament confederat a Barcelona.

1705, 6-gener. El Justícia Major de Vic intenta prendre la colla d'En Regàs

El 6-gen-1705, a les 17:00h, el Justícia Major de Vic, En Ferran Comes, seguint les ordres del Lloctinent Francisco de Velasco, intentà prendre a En Carles de Regàs, a En Jaume Puig de Perafita, i als seus fills N'Antoni i En Francesc. No ho aconseguí. A partir d'aquell dia anaren acompanyats d'una guàrdia de 10 o 11 homes armats. (NH1-499)

1705, 23-gener. Arriba a Vic En Sebastià Mulet amb cartes del Príncep de Darmstadt

El 23-gen-1705 arribà a Vic En Sebastià Mulet amb cartes als Vigatans i a En Francesc Macià i Bac de Roda; en elles els assegurava que aquell mateix estiu la flota confederada tornaria a Catalunya amb més forces i els demanà que no es passessin al servei de Felip V. (NH1-499)

1705, 17-març. Els de Manlleu ataquen En Carles de Regàs

Els de Manlleu atacaren en Carles de Regàs i passaren a assetjar-lo al seu mas. Salvat En Regàs, els de la colla d'En Regàs passaren a assetjar Manlleu i destruïren el molí que el comú de la vila estava construint. (FMABR-52)

* [Segons la versió recollida per Francesc de Castellví: El 17-mar-1705 els de Manlleu aterrararen els molins en construcció d'En Regàs i passaren a assetjar el seu mas. Els Regàs impediren l'assalt i donaren avís a parents i amics; acudiren en socors En Josep Moragues de Sant Hilari, En Josep Regàs de Massanes, i d'Alió (Lliors?) i de Vic hi acudiren els Puig, els Cortada i Francesc Macià i Ambert-Bac de Roda.] (NH1-499) (NH4-70) (NH4-116) (NH4-535) (NH4-536)

1705, 17-març. Atac dels Vigatans a Manlleu

Salvat En Regàs, passaren a bloquejar Manlleu amb fins a 600 homes. Posteriorment començaren avançar casa per casa. (NH1-499)

1705, 19-març. S'arriba a un conveni entre els de Manlleu i En Regàs (NH1-500)

El 19-mar-1705 el Comú de Vic intercedí per aturar les hostilitats i el Vicari General de Vic, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arbitrà un conveni entre els de Manlleu i En Carles de Regàs, de manera que aquest accedia a no prosseguir les obres dels molins.

1705, 20-març. El Dr. Tomàs i Costa baixa a Barcelona (ELTC)

El 20-mar-1705 baixa a Barcelona i descobreix que s'ha adoptat la mesura de requerir ordres de compareixença contra els principals cabdills Vigatans.

1705, 23-març. El Dr. Tomàs i Costa torna cap a Vic i s'atura a Centelles (ELTC)

El 23-mar-1705 tornà cap a Vic. S'aturà dos a Centelles.

1705, 25 (ó 28-29-març). Velasco tramet ordres de compareixença contra els Vigatans

* [En l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa també esmeta que entre el 23-mar-1705 i el 25-mar-1705, quan el Dr. Tomàs i Llorenç havia arribat a Centelles, hi aturà l'exprés que portava les cartes amb les ordres de compareixença contra els Vigatans a Barcelona] (ELTC)

Les parts enfrontades i la Ciutat de Vic enviaren delegats per informar el Lloctinent Velasco del conveni, però aquest no quedà satisfet amb l'arbitri.

El 25-mar-1705 el Dr. Tomàs i Costa informà als cabdills Vigatans que el Virrei havia tramès ordres de compareixença contra ells a Barcelona. Així mateix els previngué que abans de prendre cap resolució sobre les compareixences que se'ls ordenaven, els emplaçava a reunir-se la tarda del dia següent prop de Santa Eulàlia de Riuprimer. (ELTC)

El 28-29-mar-1705 (NH1-500), el Reial Senat de Barcelona envià ordres de compareixença a En Carles Regàs, En Jaume Puig de Perafita, els seus 2 fills N'Antoni i En Francesc Puig i Sorribes, N'Antoni Cortada, En Josep Moragues, En Francesc Macià Bac de Roda, i la resta de cabdills vigatans que havien acudit en socors d'En Carles Regàs.

Tant sols s'hi presentà en Josep Torres-Mas de Roda. La resta, malfiat-se, enviaren en nom seu al canonge de Vic, el Dr. Joan Miquel Bosc, per tal de parlar amb el Lloctinent Velasco i demanar-li salconduit, de manera que amb aquesta garantia accedien a presentar-se a Barcelona. El Lloctinent no admeté la proposta i instà al canonge a retornar a Vic i a persuadir els cabdills Vigatans a presentar-se a Barcelona.

1705, 26-març. Reunió dels Vigatans (ELTC)

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, el dia següent al 25-mai-1705] (ELTC)

El 26-mar-1705, a la tarda, tots els cabdills Vigatans acudiren a la cita amb el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, qui els comunicà les ordres que des de Barcelona s'havien pres contra ells. També els exposà el greu perill a què exposaven les seves hisendes, honors i vides, si accedien a presentar-se a Barcelona. Finalment els encomià a prendre les armes en favor de Carles III.

Els Vigatans resolgueren donar-se fidelitat, auxili i concórrer solidàriament entre tot a les despeses i perills que compartien.

1705, març. Contacte amb En Domènec Perera

Davant la resposta negativa del Lloctinent, acordaren no presentar-se a Barcelona i restar previnguts per qualsevol eventualitat. Trameteren cartes a En Domènec Perera, que es trobava a Gènova, demanant-li si a la República de Gènova estarien segurs.

1705, 3-maig [Fires de la Santa Creu], 15:00h. Inici de l'Aixecament Militar Austriacista

El 3-mai-1704, a les 15:00h, a la Plaça de Vic en dia de mercat comarcal degut a les Fires de la Santa Creu, En Jaume Puig de Perafita ordí un engany per commoure la ciutat: es féu enviar a si mateix una carta exprés com si provingués de Barcelona i disposà que se li entregués estant enmig de la multitud. Quan aquesta li arribà, la llegí com estranyat i digué: "Senyors, en aquesta m'avisen que el Virrei Velasco ha manat marxar 400 cavalls per entrar en aquesta Ciutat. Si no ens posem en defensa, la Ciutat i nosaltres estem perduts". (GJMHMC-62)

A aquesta veu la major part del poble agafà les armes i es tancaren les portes de la Vic.

1705, 6-maig. Els Vigatans deixen ocupats els passos i retornen a casa (NH1-504)

Després de 3 dies, i sense que aparegués cap dels suposats 400 cavalls enviats pel Virrei Velasco, deixaren un petit cos de vigilància i la gent retornà a les seves cases.

1705, 6-maig. La reacció de Velasco, els juraments a Felip V (NH1-504) (NH4-535-540)

Velasco reaccionà diplomàticament. Creà una comissió que aniria vegueria per vegueria, a demanar el jurament de Fidelitat a Felip V. Qui no el realitzés podria ser atacat jurídicament. La comissió de juraments decidí començar a recollir els juraments, precisament, per la Vegueria de Vic. La comissió era encapçalada pel Governador de Catalunya Joan Llupià, acompanyat del jutge ordinari Dr. Jeroni Salvador i del jutge de la Cort Dr. Josep Deona. (GJMHMC-63)

La comissió sortí de Barcelona i arribà a La Garriga el 6-mai-1705. Des de Centelles demanà autorització als Vigatans per travessar el Congost i entrar a la Vegueria de Vic, on en observança de les Constitucions, anava a jurar el seu càrrec.

1705, 7 o 9-maig. Arribada del Governador de Catalunya a Vic (NH1-504) (NH4-535-540)

La comissió de juraments arribà a Vic.

1705, 8 o 11-maig. Jurament a Vic (NH1-504)

El jurament es feu a l'església de Vic. Tot i que el motiu oficial era el de jurar el càrrec de Governador i la obediència a Felip V, l'objectiu real era fer informes dels incidents de Manlleu i dels desafectes a Felip V a fi de poder iniciar un procés contra els inobedients.

1705, 15-maig. Els Vigatans intimen al Governador a abandonar la Vegueria (NH4-535-540)

* [Segons l'Arxiu Capitular de Vic (ACV), llibres del capítol 31/15, f. 211, 10 de maig de 1705; la delegació del Governador fou expulsada el 10-mai-1705] (ELTC)

El 15-mai-1705, donat que els informes no es pogueren fer secretament doncs era precís recollir la narració de testimonis, aquests informaren als cabdills Vigatans d'allò que realment estava succeint. El Dr. Tomàs i Costa instà que ell mateix, el cabiscol Ramon Cruïlles i el canonge Bosc, parlarien directament amb el Governador i els jutges, a qui explicarien que sabien que estaven recollint testimonis contra ells. Així es feu i el Dr. Tomàs i Costa suggerí al Governador i els jutges que finalitzat allò pertinent al seu càrrec, abandonessin la Vegueria. El Governador respongué que escriuria al Virrei informant-lo que havia finalitzat el seu encàrrec, i que un cop rebuda la resposta abandonaria la Vegueria. (NH1-504)

El Dr. Tomàs i Costa ho exposà als cabdills Vigatans; la resposta que el Dr. Tomàs i Costa donà al Governador és que estaven ben informats i que el seu objectiu real era el de recollir testimonis contra ells; que pel respecte que li tenien seria millor sortís de la Vegueria. (NH1-504)

Explícitament se li digué que si en el termini de 6 hores no marxaven de Vic i la seva Vegueria, serien fets presos i portats a [Sant Pere de] Casserras, on per la seva situació aspra, solitària i a la riba del Ter, amb pocs guàrdies podien tenir-los en custòdia. La decisió d'abandonar la Vegueria rebé el recolzament de dos del jutges que formaven la comissió, i que eren declaradament austriacistes.(ELTC)

En no comptar amb cap força militar, el Governador començà a témer per la seva seguretat i demanà al Dr. Tomàs i Costa que l'acompanyés fora de la Vegueria. Aquella mateixa tarda, acompanyat de 3 eclesiàstics, el Governador i els jutges foren duts fins a l'església de Santa Eulàlia i, passant per Castellterçol, fins a Manresa. (NH1-504) Un cop arribats a Manresa el Governador en donà part al Virrei Velasco (NH4-536)

1705, primers-maig. Domènec Parera retorna a Catalunya per aconseguir poders
per negociar el Tractat amb Anglaterra

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arribà a primers de juny-1705] (ELTC)

A primers-mai-1705 Domènec Parera desembarcà a Arenys de Mar i contactà amb En Marcià Llucià i amb Francesc Saleta, a fi d'informar-los de la necessitat d'obtenir poders dels Comuns o dels 6 cavallers que li havia exigit Mitford Crowe. En no poder aconseguir-los, pujà cap a la Plana de Vic.

1705, 17-maig. Pacte dels Vigatans (NH1-501) (NH1-631)

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arribà a mitjans de juny-1705] (ELTC)

El 17-mai-1705 En Domènec Parera reuní els cabdills Vigatans a l'ermita de Sant Sebastià de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb participació del cura de la Parròquia i Vicari General de Vic, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa. En la reunió consideraren que:

  • Era impracticable aconseguir els poders dels Comuns o dels 6 cavallers que Mitford Crowe exigia per entrar en negociacions
  • Resolgueren per tant, donar poders en nom propi dels que allí eren reunits.
  • Decidiren no obeir les ordres de presentar-se a Barcelona

Les decisions que es prengueren en aquesta reunió, no rendir-se a les tropes borbòniques i buscar un Tractat d'Aliança, són conegudes amb el nom de El Pacte dels Vigatans

1705, maig-juny. Domènec Parera retorna a Gènova

Acompanyat del seu cosí, En Macià Llucià, En Domènec Parera retornà a Arenys i flotaren un vaixell d'Aleix Soler de Mataró per 200 pesos per tal que els transportés de nou a Gènova.

1705, 3-juny. Velasco fa pregó públic contra els Vigatans (NH1-505)

Es formà procés contra els cabdills Vigatans; foren citats a presentar-se a Barcelona, dotades les seves persones, i es publicà pregó a Barcelona el 3-jun-1705.

1705, 13-juny. Francesc Armenter arriba a Vic (NH1-506)

El 13-jun-1705 En Francesc Armenter arribà a Vic i passà al Convent del Remei. Des d'allí En Francesc Carbonell anà a comunicar als Vigatans l'arribada d'En Francesc Armenter; hi acudiren en Jaume Puig de Perafita, En Carles Regàs i N'Antoni Cortada, que passaren al Convent amb un grup de gent armada. Un cop reunits, En Francesc Armenter els entregà cartes de part de l'Arxiduc Carles i de l'Almirante de Castilla.

1705, 13-juny. Entren a Vic i es declararen partidaris de l'Arxiduc Carles

Després de conferenciar, el 13-jun-1705 entraren tots a Vic i aclamaren en multitud el nom de Carles, declarant-se partidaris seus. El Comú de Vic no hi tingué intervenció, i no prestà obediència a Carles III.

1705, 17-juny. Els Vigatans ocupen el Figaró

El 17-jun-1705 ocupen el Figaró

1705, 20-juny. Joan Nebot arriba a Vic

El 20-jun-1705 Joan Nebot arribà a Vic i entregà cartes als cabdills Vigatans de part del Príncep de Darmstadt.

1705, 20-jun. Segona reunió amb Mitford Crowe i
Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra

El Doctor Domènec Perera li explicà a Mitford Crowe la impossibilitat d'aconseguir els poders dels Comuns o dels 6 cavallers que li havia exigit. Així mateix, exagerà l'estat de descontentament general que es vivia a Catalunya i per tal que Mitford Crowe acceptés els poders que li havien lliurat els cabdills dels Vigatans, exagerà el poder i l'autoritat d'aquests.

Aconseguí finalment convèncer a Mitford Crowe que acceptés els poders que li havien lliurat els Vigatans per lloc dels poders dels legítims representants del Principat de Catalunya, tal com li havia exigit Mitford Crowe inicialment.

Es procedí formalment a negociar el Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra, començant per llegir-se i comunicar-se mútuament els poders que els recolzaven per tal de firmar un Tractat.

Acte seguit redactaren el Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra, en l'estipulació del qual tingué un pes rellevant el Doctor Parera pel fet de ser el de més edat i Doctor en Lleis.

Firmat i segellat el Tractat, se'n feren 3 còpies (alguna font diu 4 còpies) que aquella mateixa nit foren despatxades per Mitford Crowe a Londres i a Lisboa:

  • 1 còpia per la Reina Anna d'Anglaterra
  • 1 còpies pel Rei Carles III
  • 1 còpia per Charles Mordaunt, Comte de Peterborough, Generalíssim de l'Exèrcit Confederat

El dia següent se'n feren 4 còpies més: (alguna font diu 2 còpies)

  • 2 còpies per Mitford Crowe
  • 1 còpia per Antoni de Peguera i Aimeric
  • 1 còpia per Domènec Perera

1705, ~20-jun. En Domènec Perera envia a En Pau Thoar a Vic (NH4-535-540)

Havent-se firmat el Tractat de Gènova, En Domènec Perera els envià des de Gènova a En Pau de Thoar, per tal d'informar-los del Tractat, dir-los que no es refiessin del Lloctinent Velasco i per assegurar-los que l'Arxiduc Carles d'Àustria passaria al Principat de Catalunya.

1705, 21-juny. Els Vigatans concentren tropes a Aiguafreda

El 21-jun-1705 augmentaren el nombre de tropes concentrades a Aiguafreda.

1705, 1-juliol. A Vic, tornen a aclamar a l'Arxiduc com a rei Carles III

Havent rebut notificació de la firma dels Tractat. L'1-jul-1705 els Vigatans aclamen a l'Arxiduc Carles d'Àustria com a rei Carles III.

1705, 19-juliol. Dr. Tomàs i Costa llegeix una suposada carta de Gibraltar (ELTC)

El 19-jul-1705 el Dr. Tomàs i Costa, veient la tardança de la flota anglo-holandesa, llegí una suposada carta procedent de Gibraltar on s'afirmava que la flota ja havia travessat l'estret i de la seva propera arribada, així com de la convinença d'ocupar el Congost. La proposta es resolgué animosament i es proposà que el Congost s'ocuparia el 20-jul-1705 per la tarda.

1705, 20-juliol. Al Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, l'operació del dia 20-jul-1705 no tingué lloc fins el 21-jul-1705] (ELTC)

El 20-jul-1705 era un dels cabdills Vigatans que estava ocupant el Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista i a punt per avançar sobre Barcelona. (NH1-617)

S'ocupà tot el Congost, des de Sant Antoni fins a La Garriga. (ELTC)

1705, 25-desembre. Ascendit a Coronel

El 25-des-1705, vers el 47 anys d'edat, és ascendit al grau de Coronel. (FMABR-60)

1705, 26-desembre. Guarnició de viles

El 26-des-1705 el rei Carles III ordenà al coronel Joan Nebot guarnir les viles d'Arnes, Horta i Vallderoures amb els fusellers de Bac de Roda i Rau, que es trobaven a Batea. (NH2-265)

1706, 9-10-gener. Milord Peterborough ordena l'ocupació de Sant Mateu

La nit del 9-10-gen-1706 Milord Peterborough ordenà l'ocupació de Sant Mateu

1706, gener. Socors a València

El rei Carles, seguint el dictàmen dels ministres i generals, resolgué enviar socors a València i procurar la total reducció del regne. Pendents les deliberacions, rebé avís que les tropes borbòniques es dirigien a recuperar la ciutat de València; el rei manà enviar-hi socors: (NH2-43)

  • 4 companyies del regiment de cavalleria Morras, a la ordre del tinent coronel Luís Domínguez
  • 3 companyies de dragons reials de dret cap a Tortosa
  • Es donà ordre al genearl Ahumada a Lleida que 1 batalló del regiment Ahumada travessés l'Ebre prop de Tortosa
  • Peterborough manà unir 1.300 anglesos
  • S'ordenà al coronel Joan Nebot i Josep Nebot que amb el tot dels seus regiments seguissin el mateix rumb i desemparessin els pobles de la part d'Aragó, per unir-se amb els fusellers de Bac de Roda i Rau, i ocupar Horta, Vallderoures i altres llocs, previnguent-los que després passaria allí Peterborough i el comte de Cifuentes, a qui s'havia nomenat virrei de València.

El 18-gen-1706 els seus fusellers, i els sometents de la Ribera d'Ebre, començaren a travessar l'Ebre. (NH2-44)

1706, 19-gener. Setge borbònic de Sant Mateu

El 19-gen-1706 les tropes borbòniques del comte de las Torres s'avistaren davant de la vila de Sant Mateu, on trobà evidència de quan havia irritat els ànims dels valencians la seva acutació. Presidiaven la vila 70 homes de les milícies de Vilarrela, 80 homes del regiment de Joan Nebot el comandant dels quals era el capità Ambrosi Torrell i de Freixa, i 105 fusellers del regiment del coronel Bac de Roda que units als vilatans feien difícil l'atac a Sant Mateu. (NH2-42)

~1706, 21-març. Coronel de Fusellers de Muntanya

Coronel del Regiment de Fusellers de Muntanya nº1 "Bac de Roda". (NH1-623) (NH3-457)

1706, finals-març. Part del regiment es replega cap a Tortosa

Vers finals-mar-1706 part dels seus fusellers es replegaren des de les fronteres de Lleida i arribaren a les parts de Tortosa.

1706, finals-març. Part del regiment cap a Barcelona

Vers finals-mar-1706 el comte de Cifuentes, comandant en les fronteres de Tortosa, rebé ordre de passar a Barcelona i manar marxar a la resta de fusellers de Bac de Roda i Rau i altres de les fronteres d'Aragó i València, a les rodalies de Barcelona. (NH2-80)

1706, 3-abril. Fusellers de Bac de Roda, i de Rau, entren a Barcelona

El 3-abr-1706, molt de matí, entraren a la ciutat els coronels de fusellers Bac de Roda i Rau amb 600 fusellers. (NH2-85)

1706, 3-abril. Entra a Barcelona

El 3-abr-1706 el Coronel Bac de Roda i el Coronel Rau entraren a Barcelona amb 600 fusellers.

1706, 4-abril ~ 1706, 12-maig. Setge borbònic de Barcelona de 1706

Lluità al Setge Borbònic de Barcelona de 1706 (NH2-236)

El 6-abr-1706 es posà en execució la nova forma de guarnir la plaça i Castell de Montjuïc: (NH2-88)

  • Al Castell de Montjuïc Mld. Donegal amb 300 anglesos del regiment Charlemont, i 300 alemanys del regiment Kaulbars
  • A les obres exteriors del castells, els fusellers de Josep Mas de Roda
  • A la bateria sobre la líniea de comunicació Mld. Cunningham amb la seva gent, el brigadier Saint-Amant amb 300 holandesos, 200 homes de les Reials Guàrdies Catalanes amb el tinent coronel Antoni Meca i de Cardona, i els sometents de Manresa, Vilafranca, Mataró i altres viles.
  • Rere la línia de comunicació els Dragons Reials, a la punta de la contraescarpa de San Antoni
  • Els fusellers de Bac de Roda a la punta de la contraescarpa del Portal de l'Àngel
  • Els fusellers de Rau a la punta de la contraescarpa del Portal Nou
  • Al fortí de Santa Eulàlia la gent a les ordres de N'Antoni Desvalls
  • Els dragons anglesos, els regiments de cavalleria de Morras i Clariana, amb ordre de fer patrulla durant la nit per fora de la contraescarpa fins trobar-se els dragons reials
  • A la ciutat, sobre la bretxa, 50 homes de les Reials Guàrdies Catalanes, 100 al fort de Sant Antoni, 100 al Baluard de Tallers, 50 al fort de Santa Eulàlia. La resta del regiment amb el seu coronel Antoni de Peguera de retén a la Rambla.
  • El regiment de la Guardia Reial anglesa de retén al Palau Reial amb el rei
  • El regiment de la ciutat amb el seu coronel Jaume Cordelles, al baluard de Jonqueres
  • La Coronela, la guàrdia de 12 companyies, a les portes i llocs que es considerés necessari
  • La Coronela, altres 12 companyies, de retén a la Rambla

El 7-abr-1706, 16:00h-17:00h, N'Antoni Desvalls seguit pels fusellers de Bac de Roda, Mas de Roda, i Rau, envestiren les línies dels borbònics que des de Santa Madrona es dirigien a Montjuïc; entre ells hi havia alguns voluntaris. (NH2-408)

1706. Destinat al Front de l'Empordà-Rosselló

El 1706 és destinat al Front de l'Empordà-Rosselló

1706, 19-agost. Al Front de l'Empordà-Roselló

El 13-ago-1706 el Duc de Noailles arribà fins a la fortalesa de Roses i hi introduí 400 homes per mar. Això alarmà al brigadier Wills, que manà el 19-ago-1706 publicar un ban castigant amb pena de mort a qualsevol oficial o soldat que s'apartés del seu cos; així mateix apostà a Figueres 50 cavalls, 100 fusellers del coronel Rau i 100 homes de les milícies. A Castelló 100 cavalls del regiment de cavalleria del coronel Moragues, 250 cavalls del regiment de cavalleria del coronel Clariana, els fusellers del coronel Bac de Roda, i les milícies de Llançà i la Selva. A la Garriguella hi destinà 60 cavalls més. (NH2-212)

1707/1708. Deixa el servei de Coronel de Fusellers

Entre el 1707, o el 1708, vers el 50 anys, deixà el servei de Coronel de Fusellers. (NH3-457)

1709, maig. Destinat per Carles III a capitanejar les milícies de l'Empordà i Vic

El 1709 el rei Carles III el destinà a capitanejar les milícies i a animar els pobles per aturar la invasió francesa del nord de Catalunya pel Duc de Noailles.

1710, desembre. Comissionat animar els pobles i capitanejar milícies

El des-1710 fou un dels que el Reial Senat de Catalunya, de part de la reina Isabel, davant les notícies que s'estava concentrant un exèrcit francès al Rosselló amb l'objectiu d'assetjar Girona, comissionà per tal per capitanejar les milicies i a animar els pobles de la Plana de Vic fins a Sant Hilari. (NH3-151)

1713, 17-juny. Tensió i nervis a Barcelona

El 17-jun-1713 el General Rafael Nebot ha d'amonestar el Capità Ambrosi Roquer del seu regiment, per haver insinuat que caldria saquejar les pertinences de les famílies favorables a la rendició incondicional a Felip V.

1713, 22-juny. Conveni de l'Hospitalet

El 22-jun-1713 les tropes imperials firmen el Conveni de l'Hospitalet amb el qual pacten l'entrega de Barcelona o de Tarragona a les tropes borbòniques.

1713, 30-juny. S'inicia la Junta de Braços

El 30-jun-1713 s'inicia la Junta de Braços de Catalunya que ha de resoldre sobre sobre si el Principat de Catalunya ha sotmetre's a la rendició incondicional a Felip V o continuar la guerra.

1713, 2-juliol. Les tropes imperials inicien l'evacuació

El 2-jul-1713 les tropes imperials inicien la evacuació

1713, 6-juliol, 17:00h. La Junta de Braços acorda continuar la "Guerra a Ultrança"

El 6-jul-1713, 17:00h, Catalunya declara la Guerra a Ultrança

1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, al Portal de Mar, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança, al so de trompetes i tambors, davant les darreres tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.

1713, 9-juliol, 6:00h. Les tropes imperials de Barcelona acaben l'evacuació

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, les tropes imperials a Barcelona finalitzen la evacuació i amb elles s'embarca el Lloctinent de Catalunya, el Mariscal Starhemberg.

1713, 14-juliol. Les tropes borbòniques ocupen Tarragona

El 14-jul-1713 les tropes borbòniques ocupen Tarragona.

1713, 9-agost. Inici de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

El 9-ago-1713 s'embarcaren per iniciar l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

1713, 30-agost. Vic ofereix la obediència a Felip V

El 30-ago-1713, després de la sortida de l'Expedició del Diputat Militar, la ciutat de Vic oferí la obediència a Felip V.

1713, agost/setembre. Carles Regàs i Josep Mas de Roda s'acullen a l'indult

El ago/set-1713, el Coronel Carles de Regàs i el Coronel Josep Mas de Roda s'acullen a l'indult ofert pel comandant borbònic Feliciano Bracamonte.

1713, 4-octubre, 9:00h. El Diputat Militar convoca Consell de Guerra a Caldes

El 4-oct-1713, 9:00h, el Diputat Militar demanà parer sobre el què s'havia d'executar, tenint en compte que:

  • la gent estava fatigada
  • estaven molt a prop del camp borbònic
  • s'ignorava l'estat de Barcelona en quant als queviures
  • introduir aquells milers de persones a Barcelona podia causar manca de queviures

El General Nebot respongué que no s'havia d'exposar la persona del Diputat Militar, en tant en quant residia en ell l'Honor del Principat i representava Catalunya. Per tant, proposava:

  • Embarcar al Diputat Militar per fer-lo entrar a Barcelona sense perill, resolguen-se després què es faria militarment parlant.
  • O bé, entrar a Barcelona alguns oficials per a prendre ordres directes de la Ciutat, a fi de saber si era convenient fer entrar la tropa
  • O bé, marxar de Caldes i anar fins a Alella i allí, acabar-ho de decidir

El Diputat respongué en veu alta que no volia que la seva persona fos un destorb, i que si militarment es resolia que calia trencar el cordó borbònic, que li posessin una guàrdia de 4 soldats de confiança, i que si en trencant el cordó hi havia perill que caigués presoner, que els soldats de confiança el matessin abans que els borbònics el capturessin.

El General Nebot respongué que no calia arriscar la persona del Diputat Militar fins a aquell extrem, i que primer anessin fins a la costa i després ja decidirien. El Consell assentí, i el Diputat Militar encarregà al Coronel Dalmau que preparés una embarcació.

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau encarrega preparar una embarcació

El 4-oct-1713, seguint les ordres del Diputat Militar, el Coronel Dalmau féu preparar una embarcació, que tingué preparada ràpidament En Salvador Lleonart. (NH3-659)

1713, 4-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella

El 4-oct-1713, 16:00h, els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona malgrat la protesta i el desacord del Coronel Dalmau.

1713, 5-octubre, matí. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 5 al 6-oct-1713; NH3-662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, de matí, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants

[Castellví consigna, probablement erròniament, el 6-oct-1713; NH3-662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1714, post-5-octubre. Bac de Roda reuneix un cos de 300 homes a Llavaneres

Després de desamparar-los el general Nebot i el Diputat Militar, i dispersada al gent, el coronel Bac de Roda reuní un cos de 300 homes i els portà a la platja de Llavaneres. Allí hi arribà En Salvador Lleonart amb ordres de reunir la gent i diners per a la paga. En Lleonart li entregà 300 rals de 8 al coronel Bac de Roda, però dividit el seu cos, es retirà a les muntanyes del Montseny seguit pels destacaments borbònics. (NH4-71)

1713, 24-octubre. El Coronel Bac de Roda està al mas Colom

El 24-oct-1713 el Coronel de Fusellers Francesc Macià i Bac de Roda estava amagat al seu mas Colom, de Sant Pere de Roda de Ter, on hauria arribat poc abans.

1713, 26-octubre. Josep Riera de Vallfogona es passa al bàndol borbònic

El 26-oct-1713, l'amic i oficial d'un regiment de l'Exèrcit Reial de Carles III Josep Riera, de Vallfogona del Ripollès, es passa al bàndol borbònic.

1713, 30-octubre. Traït i capturat al mas Colom

El 30-oct-1713 Josep Riera delatà l'amagatall del Coronel Bac de Roda al Mariscal Feliciano de Bracamonte. (FMABRP-41)

1713, 30-octubre. Recompensa per la traïció

Com a recompensa per la seva traïció Josep Riera demanà el grau de tinent, cosa que li fou concedida. (FMABR-72)

1713, 2-novembre. El Mariscal Bracamonte ordena construir 2 forques a Vic

El 2-nov-1713, seguint l'ordre del Mariscal Feliciano de Bracamonte, el Consell de Vic ordena la construcció de 2 forques a Vic. (FMABRP-42)

1713, 2-novembre. Penjat a Vic, a la rambla de les Davallades

El 2-nov-1713 fou penjat a Vic, al puig de les Forques de la rambla de les Davallades. (FMABRP-51)

Enterrament

Fou enterrat al cementiri. (NH3-662)

1713, 13-novembre. El Duc de Popoli informa de l'execució del Coronel Bac de Roda

El 13-nov-1713 el Duc de Popoli informà a Madrid de la captura i execució del Coronel Bac de Roda per part del Mariscal Feliciano de Bracamonte. (FMABRP-41)

1713, 17-novembre. Venjança per la mort del Coronel Bac de Roda

El 17-nov-1713 el Marquès del Poal ordenà penjar el capità i 4 cabdills principals dels fusellers botiflers de Berga.

1714, 14-abril. El traïdor Josep Riera és mort

El 14-abr-1714, en un enfrontament amb els fusellers que anaven a cremar el Mas Planes de Fogars del Montclús, al Montseny, el delator i traïdor Riera, de la vila de Vallfogona, fou mort.

1714. El traïdor Josep Riera és desenterrat i el seu cadàver penjat i fet quarts

El 1714 Capità de Fusellers Roca, del Regiment de Fusellers del Coronel Ermengol Amill, feu desenterrar el cadàver del traïdor Josep Riera, el feu penjat per traïdor i el seu cadàver fou fet quarts.

1714. Venjança per la mort del Coronel Bac de Roda

El 1714 els fusellers catalans es prengueren la revenja per l'execució del Coronel Bac de Roda en els soldats presoners del Regiment d'infanteria borbònic "León", que foren executats al Coll de la Matança (o Serra dels Degollats).

1717, juliol. Guerra de la Quàdruple Aliança (1717/1718-1720)

El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruple Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V.

1719. El cos és traslladat del cementiri a la catedral

El 1719, sis anys després de la seva execució, el seu cos fou trobat sencer i traslladat a la catedral. (NH3-662)

Família i descendents

Homenatge i Record

El 1913 amb motiu del segon centenari de la seva mort, fou bastida una placa commemorativa a la Rambla de les Davallades de Vic, just a l'indret on fou alçada la forca per assassinar-lo. Hi ha els versos dels romanç que en preservà la memòria: “No m matan per ser traydor, ni tampoch per ser cap lladre, sinó perquè he volgut dir que visca sempre la patria” . La placa es troba en la façana de la Casa Vilà de Vic, construïda el 1908 pel mestre d'obres Josep A. Torner.

Així mateix a l'Ermita de Sant Sebastià l'Ajuntament de Vic hi bastí el 1985 un monòlit d'honor als cabdills Vigatans que signaren l'anomenat Pacte dels Vigatans, ço és, la comissió de poders que el 15-mai-1705 delegaren en la persona de Domènec Parera per a què pogués negociar un Tractat d'Aliança militar amb el regne d'Anglaterra, tractat que efectivament es firmaria el 20-jun-1705. A fi de commemorar aquell fet es celebra anualment l'Aplec del Pacte dels Vigatans, durant la qual té lloc una recreació dels fets i es reten honors als Patricis Vigatans.

Ermita de Sant Sebasatià
Monòlit d'honor bastit davant l'ermita de Santa Eulàlia de Riuprimer
en commemoració de la firma del Pacte dels Vigatans. Resa:

EN AQUESTA CAPELLA
ES REUNIREN
PER INICIAR LES
HOSTILITATS
CONTRA FELIP Vè
EL
17 DE MAIG DE 1705
ELS PATRIOTES VIGATANS

DR. LLORENÇ TOMÀS I COSTA
DR. DOMENEC PERERA
FRANCESC MACIÀ "BAC DE RODA"
JOSEP MORAGUES I MAS
ANTONI PUIG I SORRIBES
FRANCESC PUIG I SORRIBES
CARLES REGÀS I CAVALLERIA
ANTONI CORTADA
I
JOSEP ANTONI MARTI

TOT OSONA RECORDA
LLUR GESTA
11-IX-1985

Ermita de Sant Sebasatià Ermita de Sant Sebasatià
Actes durant la commemoració anual del Pacte dels Vigatans

Així mateix durant la Marxa del Vigatans que s'organitza per la Vigília de l'11 de Setembre amb les Columnes de Vigatans, un dels Penons porta el seu nom.

Jaume Puig de Perafita
Penons amb els noms dels cabdills Vigatans
durant la Marxa dels Vigatans

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 726
              Biografia: Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713)
              Biografia: Enciclopèdia Catalana (*conté alguna impresició)
              (FMABR-18) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 18
              (FMABR-19) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 19
              (FMABR-20) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 20
              (FMABR-21) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 21
              (FMABR-22) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 22
              (FMABR-30) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 30
              (FMABR-34) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 34
              (FMABR-46) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 46
              (FMABR-52) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 52
              (FMABR-60) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 60
              (FMABR-72) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 72
              (FMABR-73) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 73
              (FMABRP-41) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Heroi de la Guerra de Successió, pàg 41
              (FMABRP-42) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Heroi de la Guerra de Successió, pàg 42
              (FMABRP-51) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Heroi de la Guerra de Successió, pàg 51
              (GJMHMC-42) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 42
              (HMC-III) Batalla de Sant Feliu de Pallerols: Història Militar de Catalaunya III, pàg. 149-150
              (NH1-498) Narraciones Históricas I, pàg 498
              (NH1-499) Narraciones Históricas I, pàg 499
              (NH3-151) Narraciones Históricas III, pàg 151
              (NH3-457) El 1708 deixa el servei de Coronel de Fusellers: Narraciones Históricas III, pàg 457
              (NH3-662) El 1708 deixa el servei de Coronel de Fusellers: Narraciones Históricas III, pàg 662