Joan de Madrenas
(?, ? - 1740?, ?)

Coronel

 

    El Coronel Madrenas fou un expert militar que es distingí com a Tinent Coronel del Regiment alemany del Coronel Friedrich Schover en les accions del 13-des-1707 a Benavarri, del 28-feb-1709 a Roda (Regne d'Aragó) i el 22-jun-1708 a Benasc, com també en els gloriosos fets d'armes de Monterrero, Zaragoza, Villaviciosa, Balaguer i Cardona.

    Després de la Traïció Anglesa, el Regiments Imperials evacuaren el Principat. No obstant, molts alemanys decidiren quedar-se a lluitar a Barcelona i sacrificar les serves vides per les Llibertats Pàtries de Catalunya. Foren enquadrats en el Regiment d'Infanteria nº6 "Sant Narcís", i el Coronel en fou Joan de Madrenas, assistit per Joan Llinàs.

    Durant el Setge de Barcelona, el Coronel Madrenas lluità al reducte de la Creu de Sant Francesc i durant la Batalla de l'11 de Setembre, s'amparà del mític Convent de Sant Pere de les Pueles, fent-ne eixir les monges i convertint el Convent en un reducte interior que es convertí en la tomba de centenars de castellans. Sant Pere de les Pueles fou perdut i recuperat fins a 13 cops! i si visqueren els episodis més sanguinaris i rabiosos de la Batalla.

    Un cop firmades les capitulacions de Barcelona, el Coronel Madrenas aconseguí passaport cap a Gènova. D'allí es dirigí a Nàpols, on fou nomenat Governador de Catània l'any 1715. Al 1721, amb permís de la superioritat, emprengué un viatge al Tirol. En cabat, continuà servint al Kàiser Carles. L'any 1740 ja havia traspassat.

    L'Imperi concedí a la seua viuda una pensió de 200 florins. El seu fill, amb el títol de Comte, Johann Graf von Madrenas, entrà l'any 1711 al servici del General Imperial Toldo di Beda. L'any 1721 fou abandarat supernumerari del Regiment Heisteraggregiert. L'any 1724 fou nomenat Lloctinent d'aquest mateix regiment i al cap de 6 anys, el 1730, fou nomenta capità, i al 1732, fou ascendit al grau de comandant de la companyia de granaders del mateix regiment. L'any 1734 passà al Regiment d'infanteria Gödlin, de la guarnició de Nàpols. Al 1744 fou nomenat capità del Regiment Panduren i l'any següent, Major del Regiment. El 30-abr-1748 fou ascendit al grau de Tinent Coronel del Regiment holandès Olne. Després fou destinat a Munkács, on morí, amb el grau de Coronel, l'any 1762. Es casà amb Josepha Wolfskron i tingué un fill que també fou militar

(Kriegsarchiv. Archivalische Erhebung, núm. 4212.)