Francesc Josep Mayans del Pero (Francesc Maians) (Francisco Mayans del Pero) (Francisco José Mayans) (Francisco José Mayans del Pero) (segle XVII, Oliva ~ 17??, Viena?) Comte de Mayans (17??-17??) Capità (170?-1706) Sergent Major (1706-1713) Tinent Coronel (1713-1714) Obrirst (Coronel) (17xx-1752) Generalfeldwachtmeister (General de Batalla) (1752-17??) |
| "El gobernador se halaba con dos compañías de dotación, que hacían 60 hombres, mandados por el capitán don Francisco Mayans del Pero, muy mozo, sin víveres, y los soldados que desertaban" |
| Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. I, pàg. 584 |
| "(...) desde el Pla d'en Llull al convento de San Agustín, en cuyo paraje mandaba guardando las avenidas de aquellas bocacalles el teniente coronel don Francisco Mayans;" |
| Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 250 |
| "Nombre de los oficiales presos: |
| En las casamatas del castillo de Pamplona: ..., el teniente coronel don Francisco Mayans, valenciano, ... " |
| Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 366 |
Naixement i Família Nascut a Oliva (Regne de València) (NH3-701) 1706, 23-setembre. Capità de dues companyies de dotació borbònica a Lleida El 23-set-1705, moment de la capitulació de la guarnició borbònica de Lleida i com a militar professional, era capità de les dues companyies de dotació a les ordres del Governador Melo. 1706, 1-gener. Sergent Major del Regiment d'Infanteria de la Ciutat de València El 1-gen-1706, Sergent Major del Regiment d'Infanteria de la Ciutat de València al servei de Sa Majestat Catòlica En Carles III. 1706, 1-juliol. Capitulació borbònica de Requena El 1-jul-1706 Capitulació borbònica de Requena a les ordres d'Adrien de Betancourt. 1706, 26-agost. Consell de Guerra a Alacant El 26-ago-1706 fou un dels assistents al Consell de Guerra convocat a Alacant. 1707, ~23-gener. Socors a Requena Vers el 23-gen-1707 el General Rafael Nebot aixeca el Bloqueig Borbònic de Requena 1707, 25-abril. Batalla d'Almansa El 25-abr-1707 es lliura la Batalla d'Almansa en la qual no participa cap unitat de l'Exèrcit Reial de Carles III 1707, 3-maig. Capitulació austriacista a Requena El 4-mai-1707 i amb el grau de Sergent Major fou un dels dos oficials que sortiren com a ostatges durant la capitulació austriacista de Requena. 1709/1710. Fortificació d'Estadilla Durant l'hivern del 1709/1710 i amb el grau de Sergent Major fortificà Estadilla 1712, març. Comandant de Falset El mar-1712 i amb el grau de Sergent Major exercí de comandant de Falset 1712, març. Rep ordres del Mariscal Starhemberg El mar-1712 rebé ordres del Mariscal Starhemberg de comunicar als fusellers del Coronel Falcó que donessin quarter a les tropes borbòniques. 1713, juliol. Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria Mare de Déu dels Desemparats El jul-1713 nomenat Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria "Mare de Déu dels Desemparats" 1714, 16-juliol. Ocupació del fossat des de Sant Pere fins a Llevant El 16-jul-1714 comandà el contingent de 200 infants, 200 fusellers i 50 desmuntats que ocuparen el fossat des del Baluard de San Pere fins al Baluard de Llevant. 1714, 12-13-14-ago. Batalla del Baluard de Santa Clara El 12-ago-1714 comandava un cos de 200 homes per tal de socórrer el Baluard de Llevant durant la Batalla del Baluard de Santa Clara 1714, 10-setembre. Assignat al sector del Born i caps de carrer de Sant Agustí Fou assignat al sector del Born i caps de carrer del convent de Sant Agustí. 1714, 11-setembre, ~7:00h-8:00h. Comandant al paratge de Sant Agustí Era comandant del paratge del convent de Sant Agustí, guardant els caps de carrer de les avingudes d'aquella zona fins al Pla d'en Llull. 1714, 22-setembre. Engany i empresonament Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316) La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament.Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)
1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant
La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. Allí foren posats sota la jurisdicció del Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho. 1714, 27-octubre. Grup destinat a la Ciutadella de Pamplona El 27-oct-1714 sortí del Castell d'Alacant el segon grup que havia estat destinat a Pamplona (Regne de Navarra). No es té constància de quan hi arribaren, però probablement hi arribaren uns dies abans del 4-des-1714.
1717, juliol. Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720) El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V. 1719, abans de febrer. Indults (SAP-89) Abans del feb-1719 es sol·licità i concedí indult al Sergent Major Cayetano Antillón. Probablement també es concedí alshores indult al capellà castrense Simón Sánchez:
1719, febrer. Els empresonats a Pamplona i a Fuenterrabía, reagrupats a Segóvia El 1718, el mateix Duc de Berwick, que continuava al servei de França, es preparava per atacar a Felip V. Davant la eventualitat de la guerra, els presos que hi havia a Pamplona i a Fuenterrabía van ser reagrupats a l'Alcázar de Segóvia el feb-1719:
Efectivament, el 20-abr-1719 el Duc de Berwick estava a Irún, el 18-jun-1719 ocupava Fuenterrabía i el 23-jun-1719 començava el Setge de San Sebastián, que finalitzava el 1-ago-1719. 1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena El 1725, després d'11 anys de presidi, van ser alliberats seguint l'article 9è del Tractat de Pau de Viena signat entre el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) i Felipe V:
1725, 2-octubre. Alliberament dels empresonats a l'Alcázar de Segóvia La nit del 1-oct-1725 el Governador de Segóvia Antonio González Calvo, Marqués de la Paz, rebia l'ordre d'alliberar els empresonats a la ciutat i a l'Alcázar de Segóvia:
~1725-1727. Exiliat al Sacre Imperi Germànic Entre 1725 i 1727 s'exilià al Sacre Imperi Germànic 1727, 15-octubre. Exiliat a Viena i nomenat Obrirst Imperial per Carles III El 15-oct-1727 estava exiliat a Viena i fou nomenat Obrist de l'Exèrcit Imperial. El grau d'Obrist de l'Exèrcit Imperial equivalia al grau de Coronel de l'Exèrcit Reial de Carles III. 1727, 15-octubre. Rep pensió de Carles III, 305 florins mensuals (EA-218) El 15-oct-1727 Carles III li concedí pensió de 352,5 florins mensuals. 1752, 7-desembre. Nomenat Generalfeldwachmesiter Imperial (KUK) El 7-des-1752 fou nomenat Generalfeldwachmesiter de l'Exèrcit Imperial. El grau de Generalfeldwachmesiter de l'Exèrcit Imperial equivalia al grau de General de Batalla de l'Exèrcit Reial de Carles III. 17??. Comte de Mayans (KUK) Va ser nomenar Comte sobre el seu nom, és a dir, sense feu, esdevenint Comte de Mayans. Mort i enterrament (sense dades) Família i descendents (sense dades) Homenatge i Record (no en tenim constància)
*Fonts: |
