Francesc Josep Mayans del Pero
(Francesc Maians)
(Francisco Mayans del Pero)
(Francisco José Mayans)
(Francisco José Mayans del Pero)

(segle XVII, Oliva ~ 17??, Viena?)
Comte de Mayans
(17??-17??)
Capità
(170?-1706)

Sergent Major
(1706-1713)

Tinent Coronel
(1713-1714)

Obrirst
(Coronel)

(17xx-1752)
Generalfeldwachtmeister
(General de Batalla)
(1752-17??)

"El gobernador se halaba con dos compañías de dotación, que hacían 60 hombres, mandados por el capitán don Francisco Mayans del Pero, muy mozo, sin víveres, y los soldados que desertaban"
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. I, pàg. 584

"(...) desde el Pla d'en Llull al convento de San Agustín, en cuyo paraje mandaba guardando las avenidas de aquellas bocacalles el teniente coronel don Francisco Mayans;"
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 250

"Nombre de los oficiales presos:
En las casamatas del castillo de Pamplona: ..., el teniente coronel don Francisco Mayans, valenciano, ... "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 366

 

Naixement i Família

Nascut a Oliva (Regne de València) (NH3-701)

1706, 23-setembre. Capità de dues companyies de dotació borbònica a Lleida

El 23-set-1705, moment de la capitulació de la guarnició borbònica de Lleida i com a militar professional, era capità de les dues companyies de dotació a les ordres del Governador Melo.

1706, 1-gener. Sergent Major del Regiment d'Infanteria de la Ciutat de València

El 1-gen-1706, Sergent Major del Regiment d'Infanteria de la Ciutat de València al servei de Sa Majestat Catòlica En Carles III.

1706, 1-juliol. Capitulació borbònica de Requena

El 1-jul-1706 Capitulació borbònica de Requena a les ordres d'Adrien de Betancourt.

1706, 26-agost. Consell de Guerra a Alacant

El 26-ago-1706 fou un dels assistents al Consell de Guerra convocat a Alacant.

1707, ~23-gener. Socors a Requena

Vers el 23-gen-1707 el General Rafael Nebot aixeca el Bloqueig Borbònic de Requena

1707, 25-abril. Batalla d'Almansa

El 25-abr-1707 es lliura la Batalla d'Almansa en la qual no participa cap unitat de l'Exèrcit Reial de Carles III

1707, 3-maig. Capitulació austriacista a Requena

El 4-mai-1707 i amb el grau de Sergent Major fou un dels dos oficials que sortiren com a ostatges durant la capitulació austriacista de Requena.

1709/1710. Fortificació d'Estadilla

Durant l'hivern del 1709/1710 i amb el grau de Sergent Major fortificà Estadilla

1712, març. Comandant de Falset

El mar-1712 i amb el grau de Sergent Major exercí de comandant de Falset

1712, març. Rep ordres del Mariscal Starhemberg

El mar-1712 rebé ordres del Mariscal Starhemberg de comunicar als fusellers del Coronel Falcó que donessin quarter a les tropes borbòniques.

1713, juliol. Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria Mare de Déu dels Desemparats

El jul-1713 nomenat Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria "Mare de Déu dels Desemparats"

1714, 16-juliol. Ocupació del fossat des de Sant Pere fins a Llevant

El 16-jul-1714 comandà el contingent de 200 infants, 200 fusellers i 50 desmuntats que ocuparen el fossat des del Baluard de San Pere fins al Baluard de Llevant.

1714, 12-13-14-ago. Batalla del Baluard de Santa Clara

El 12-ago-1714 comandava un cos de 200 homes per tal de socórrer el Baluard de Llevant durant la Batalla del Baluard de Santa Clara

1714, 10-setembre. Assignat al sector del Born i caps de carrer de Sant Agustí

Fou assignat al sector del Born i caps de carrer del convent de Sant Agustí.

1714, 11-setembre, ~7:00h-8:00h. Comandant al paratge de Sant Agustí

Era comandant del paratge del convent de Sant Agustí, guardant els caps de carrer de les avingudes d'aquella zona fins al Pla d'en Llull.

1714, 22-setembre. Engany i empresonament

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament.Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)

1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant

Còpia de la carta del Capità General del Regne de València, Marquès de Villadarias, amb els noms dels 13 presos al castell d'Alacant, i els seus destins posteriors: 6 a Fuenterrabía,
i 7 a Pamplona

La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. Allí foren posats sota la jurisdicció del Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho.

1714, 27-octubre. Grup destinat a la Ciutadella de Pamplona

El 27-oct-1714 sortí del Castell d'Alacant el segon grup que havia estat destinat a Pamplona (Regne de Navarra). No es té constància de quan hi arribaren, però probablement hi arribaren uns dies abans del 4-des-1714.

  1. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  2. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  3. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  4. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  5. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  6. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  7. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)

 

1717, juliol. Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720)

El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V.

1719, abans de febrer. Indults (SAP-89)

Abans del feb-1719 es sol·licità i concedí indult al Sergent Major Cayetano Antillón. Probablement també es concedí alshores indult al capellà castrense Simón Sánchez:

  • Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  • Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)

1719, febrer. Els empresonats a Pamplona i a Fuenterrabía, reagrupats a Segóvia

El 1718, el mateix Duc de Berwick, que continuava al servei de França, es preparava per atacar a Felip V. Davant la eventualitat de la guerra, els presos que hi havia a Pamplona i a Fuenterrabía van ser reagrupats a l'Alcázar de Segóvia el feb-1719:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià) al 1724 surt de l'Alcázar però obligat a estar a Segòvia
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  4. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  5. Coronel Joan Llinàs i Escarrer (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  6. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià) permís per soritrt de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  7. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  8. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià) permís per soritrt de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  9. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català) permís per soritrt de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  10. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  11. Capità Ramon Sans i de Monrodon (català) (fill del General) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  12. Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)

Efectivament, el 20-abr-1719 el Duc de Berwick estava a Irún, el 18-jun-1719 ocupava Fuenterrabía i el 23-jun-1719 començava el Setge de San Sebastián, que finalitzava el 1-ago-1719.

1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena

El 1725, després d'11 anys de presidi, van ser alliberats seguint l'article 9è del Tractat de Pau de Viena signat entre el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) i Felipe V:

  • El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena
  • El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
  • El 9-oct-1725 s'escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l'ordre

1725, 2-octubre. Alliberament dels empresonats a l'Alcázar de Segóvia

La nit del 1-oct-1725 el Governador de Segóvia Antonio González Calvo, Marqués de la Paz, rebia l'ordre d'alliberar els empresonats a la ciutat i a l'Alcázar de Segóvia:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. Coronel Sebastià de Dalamau i Oller (català)
  4. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  5. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  6. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  7. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  8. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  9. Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)

~1725-1727. Exiliat al Sacre Imperi Germànic

Entre 1725 i 1727 s'exilià al Sacre Imperi Germànic

1727, 15-octubre. Exiliat a Viena i nomenat Obrirst Imperial per Carles III

El 15-oct-1727 estava exiliat a Viena i fou nomenat Obrist de l'Exèrcit Imperial. El grau d'Obrist de l'Exèrcit Imperial equivalia al grau de Coronel de l'Exèrcit Reial de Carles III.

1727, 15-octubre. Rep pensió de Carles III, 305 florins mensuals (EA-218)

El 15-oct-1727 Carles III li concedí pensió de 352,5 florins mensuals.

1752, 7-desembre. Nomenat Generalfeldwachmesiter Imperial (KUK)

El 7-des-1752 fou nomenat Generalfeldwachmesiter de l'Exèrcit Imperial. El grau de Generalfeldwachmesiter de l'Exèrcit Imperial equivalia al grau de General de Batalla de l'Exèrcit Reial de Carles III.

17??. Comte de Mayans (KUK)

Va ser nomenar Comte sobre el seu nom, és a dir, sense feu, esdevenint Comte de Mayans.

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 575
              Empresonament: Repressió borbònica i resistència catalana
              (1) Marmessor del testament de Vicent Torres: L'exili austriacista valencià, pàg 338
              (EA-218) Exili: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 218
              (KUK) Servei en l'Exèrcit Imperial: K.u.K Generale
              (NH3-701) Naixement: Narraciones Históricas III, pàg 701
              (NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (NH4-317) Arribada a La Corunya: Narraciones Históricas IV, pàg 317

              (RBRC-27) Decisió personal del Duc de Berwick: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Casa del General Ribas: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?