Josep Marco i Ferrís
(Josep Marcos)
(Joseph Marcos)
(José Marco)
(José Marcos)
(Ioseph Marco, dicho el Pinchadet)
"Penjadet"

"Penxadet"
"Pinxadet"
"Penchadet"
(1665, Algemesí (1) (2) (3) - 1732, Algemesí (1))
Cabdill de Maulets
(1706-1706)
Comandant de Fusellers
(1706-170??)
Coronel de Fusellers
(17??-1708-17??)
Capità de Voluntaris
(1713-1714)

 

"José Marco de Algemesí, nombrado el Penxadet, con 400 paisanos tomó terreno ventajoso. Dio algunas descargas, sostenido de dos esquadrones de la caballería. Esto facilitó el no quedar todo el paisanaje sobre el campo."
- Combat de Burjassot 1706 -
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. II, pàg. 39

"Eran frecuentes las invasiones que el coronel de fusileros .... Marco, nombrado el Penxadet, valenciano, hacía desde Dénia y Alicante con sus fusileros, soldados voluntarios y milicias. Se internaba a 8 y 10 leguas en el país. Conducía víveres, ganado y muchos prisioneros"
- Previ a l'assalt del Castell de Guadalest 1708 -
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. II, pàg. 547

 

Naixement i Família

Nascut a Algemesí (Ribera Alta) el 1665. (1)

Fill d'En Bertomeu Marco i Na Lluïsa Ferrís (1)

En els registres apareix el seu cognom tant en la forma Marco, com Marcos, acabat en -s.

1705, 14-15-desembre. Marxa sobre València

La vesprada del 14-15-des-1705 les tropes del General Basset i del Coronel Rafael Nebot inicien la Marxa sobre la València.

1705, 14-15-desembre. 15.000 maulets s'uneixen a la Marxa sobre València

Durant la Marxa sobre València, 15.000 maulets a peu i a cavall se'ls uneixen. El matí del 15-des-1705 arriben a la Porta de Sant Vicent

1705, 16-desembre. Presa de València

El 16-des-1705 es redacten i firmen les Capitulacions de la Ciutat de València.

1706, 6-gener. Combat de Burjassot

El 6-gen-1706 lluità al Combat de Burjassot, on gràcies a la seva heroica reacció cabdellant una partida de 400 maulets ("paisanos" diu En Castellví), aconseguí aturar la càrrega de la cavalleria borbònica i cobrir la retirada del gruix de les tropes maulets.

1706, ~10-febrer. Nomenat Comandant de Fusellers

Després de trencar el bloqueig borbònic de València, el Generalíssim anglès Peterborough aixecà algunes companyies de fusellers valencians sobre el peu català. Nomenà Comandants de Fusellers a Josep Marco "Penjadet", a Josep Martí natural d'Alacant, a Josep Ortiz, i a d'altres. (NH2-234)

1706, 18-abril. A Xàtiva

El comte borbònic de las Torres es dirigí amb 8 canons cap a Xàtiva i el 18-abr-1706 començà el canoneig, tenint fins a 4.000 homes a les seves ordres. Envià a un tambor a demanar la obediència a Felip V. Governava la ciutat el general Basset, i tenia com a subalterns al general Felipe Valera, el coronel Onofre Sió, governador del castell, «el coronel de fusellers Marco i Domingo Barco» amb 400 fusellers valencians; així mateix hi havia fins a 500 vilatans de les milícies. El geneal Basset respongué que la plaça no estava en estat de capitular. (NH2-57)

1708, abril. Coronel de Fusellers amb base a Dénia

El abr-1708 En Josep Marco apareix ja amb el grau de Coronel de Fusellers [de Muntanya]. El Coronel de Fusellers Josep Marco tenia com a punt base el Castell de Dénia, des d'on en un radi de 8 a 10 llegües llançava emboscades i assalts contra combois borbònics, portant queviures, bestiar i molts presoners a la plaça de Dénia.

Les tropes de què disposava eren els seus fusellers [miquelets] valencians, així com contingents de voluntaris formats per maulets i soldats portuguesos que havien sobreviscut a la Batalla d'Almansa. Una de les seves accions més destacades en aquell període fou l'assalt al castell de Guadalest.

1708, 11-abril. Assalt al Castell de Guadalest

El 11-abr-1708 assaltà el Castell de Guadalest

1713, 6-juliol. La Nació Catalana determina continuar la Guerra a Ultrança

El 6-jul-1713 la Junta de Braços de Catalunya resol continuar la guerra

1713, 9-juliol. Es publica el Públic Pregó comunicant la Guerra a Ultrança

El 9-jun-1713 es publica el Públic Pregó comunicant la decisió de continuar la guerra

1713, 11-juliol. El Regne d'Aragó s'uneix a la declaració de Guerra a Ultrança

El 11-jul-1713 el Regne d'Aragó s'adhereix a la Guerra a Ultrança

1713, 12-juliol. El Regne de València s'uneix a la declaració de Guerra a Ultrança

El 12-jul-1713 En Gaspar de Calatayud Comte de Calatayud i En Josep Vicent Torres i Eiximeno entreguen als Comuns de Catalunya la comunicació d'adhesió del Regne de València a la Guerra a Ultrança.

1713, juliol. Capità d'una companyia solta de Voluntaris de a Peu

El jul-1713 el Coronel de Fusellers?/Capità? Josep Marco apareix com a capità d'una companyia solta de Voluntaris de a Peu. (denominada a vegades de Companyia solta de Fusellers) (NH3-704)

1713, 26-agost. Ingrés de ferit de la Com. J. Marcos o J. Mestres a l'Hospital S. Creu (EC)

El 26-ago-1714, al registre d'ingressos de ferits a l'Hospital de la Santa Creu, hi apareix nota corresponent a l'ingrés d'1 soldat de, o bé la Companyia de Voluntaris d'En Josep Marco "el Penjadet", o bé la Companyia de Voluntaris d'En Jaume Mestres.

1713, 4-octubre, 16:00h. Les tropes desemparades es commouen

El 4-oct-1713, 16:00h, havent-se embarcat els comandants de l'Expedició del Diputat Militar a Alella deixant desemparats els homes sense un oficial de grau i crèdit per mantenir-les, les tropes es commogueren. Els oficials del Regiment de cavalleria de Dalmau, amb 200 voluntaris i 600 fusellers, pujaren al més elevat cim del paratge on es trobaven. Allí tingueren consell i cridaren als oficials de més crèdit dels voluntaris, i destinaren al sergent major Joan Lleida i al capità de voluntaris Carrillo per a que anessin a parlar amb el coronel Amill, el coronel Moliner i Rau, i altres. Els demanaren si la seva situació era més segura, quants eren els seus efectius i municions, i els exposaren que a la nit podien emprendre la marxa per introduir-se a Barcelona. El coronel Amill respongué que el paratge que ocupaven ja era bo, que els avisos que tenien era que del camp borbònic havien sortit 2 destacaments i que en el cas d'ésser atacats es podien incorporar les seves gents doncs només distaven mitja hora de la seva posició; però respecte a marxar sobre Barcelona, el coronel Amill respongué que tenia ordre del general Nebot d'esperar noves ordres des de Barcelona. (NH3-661)

1713, 5-octubre, albada. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 5 al 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

La nit del 4 al 5-oct-1713, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants

[Castellví consigna, probablement erròniament, el 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1713, 5-6-octubre, 24:00h, el General Villarroel ordena formar la Coronela al camp

La nit del 5-6-oct-1713, 24:00h, el Comandant General en Cap Villarroel ordenà que 4 Batallons de la Coronela formessin en ordre de batalla davant del Convent del Jesús, i estar-hi previnguts fins a l'albada, quan s'esperava que el Destacament d'Alella faria l'intent de trencar el Cordó borbònic per tal d'entrar dins la ciutat. (GB)

1713, 6-octubre, albada. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 6-oct-1713, a albada, part del destacament que estava a Alella, cavalls i voluntaris, intentà trencr el cordó de bloqueig borbònic per la part de Gràcia, però foren rebutjats i hagueren de retrocedir. Altrament, per la part del Mas Guinardó, 600 fusellers de muntanya a les ordres del Coronel Ermengol Amill i del Coronel Moliner i Rau també ho intentaren. Es trobaren a les tropes franceses previngudes, formats els seus esquadrons i batallons amb les armes a la mà. Comandaven l'avantguarda el Coronel Ermengol Amill i el Coronel Moliner i Rau, que també acudiren a la rereguarda per reunir les tropes enmig del foc enemic, però veient que les tropes franceses els estaven tallant el pas i la impossibilitat d'entrar a tothom a la Plaça, finalment es recolliren amb 200 dels seus fusellers i retornaren a les muntanyes. Altrament però, el Sergent Major Bernat Faig, que comandava la rereguarda, vist que l'avantguarda es retirava i que la obstinació de la defensa per aquella zona era molta, prengué més terreny i al crit de "Voluntaris, a ells!" trencà el cordó per l'esquerra tinguent sols 11 cavalls. Aconseguí fer entrar dins de Barcelona fins a 380 fusellers, 20 voluntaris a cavall, i part del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" i del Regiment de cavalleria nº3 "Sant Jordi". L'acció durà més d'1 hora, perdent 28 presoners i 80 morts, entre les quals 4 dones que es trobaren amb les armes a la mà. El cos que comandava el Sergent Major Faig tingué 13 presoners i 32 morts, éssent també ferit el Sergent Major Regiment de Rau Baptista Ferrer, que també entrà a la Ciutat. Els borbònics perderen més de 100 homes. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

[la font de Castellví cita que els comandants de l'expedició del Diputat Militar que s'havien embarcat a Alella el 4-oct-1713, encara no havien arribat a Barcelona el 5-oct-1713, de manera que la nit del 5-6-oct-1713 Villarroel ordenà formar la Coronela al camp ignorant el què havia succeït a Alella; i el 6-oct-1713 a l'albada, quan totes les tropes esperaven el trencament del cordó borbònic per terra, arribaren per mar els comandants de l'expedició, causant sorpresa i indignació a tothom, fins al punt que cita que Villarroel donà un cop de bastó al terra i digué: "Hoy se ha ejecutado un grande deservicio a Dios, al rey un perjuicio, y a la patria una ruina". Així, segons la font de Castellví, els arrestos es produïren durant el 6-oct-1713, i després la nit del 6-7-oct-1713 el Govern ordenà a Salvador Lleonart que passés per mar a Alella i ordenés a la gent que anés a Cardona. També cita la font de Castellví, que el Coronel Dalmau ordenà que diversos vaixells anessin a recollir les tropes, però que ja s'havien dispersat i les naus tornaren buides. També cita la font de Castellví, que el 8-oct-1713 el Govern donà 2.000 pesos a Josep Riera per a recollir les tropes i fer-les entrar a Barcelona. NH3-662 i NH3-636]

[Però resulta improbable que havent-se embarcat a Alella el 4-oct-1713, no arribessin a Barcelona fins el 6-oct-1714 a l'albada, és a dir, que tardessin unes 36 hores en fer aquest curt viatge per mar. A més, la Gazeta de Barcelona explicita que l'albada del 6-oct-1713, tropes de Fusellers sí trencaren el cordó, del qual es desprèn que fou el 5-oct-1713 quan arribaren els comandants, el mateix 5-oct-1713 el govern prengué les diligències necessàries i envià avisos a les tropes, la nit del 5-6-oct-1713 el general comandant Villarroel féu els preparatius, i l'albada del 6-oct-1713 entraren les tropes.]

1713, 7-octubre. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 7-oct-1713 trencaren el cordó de bloqueig i entraren a Barcelona per la part del Port els cavalls del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" -companyies del capità Bonaventura Peguera, del capità Miquel de Montserrat i del capità Matias Miravet, mentre la companyia del capità Francesc Baixeres no aconseguí entrar fins el 10-oct-1713, i les companyies del capità Juan Casanova i del capità Torres de Bages arribaren a la fortalesa de Cardona-, amb alguns oficials i soldats. També entraren a Barcelona alguns voluntaris -companyies del capità Adjutori Segarra, del capità Josep Marco "Penjadet", i del capità Miguel Faustino-, tots en número de 70 cavalls, més els soldats desmuntats i els fusellers. En la operació es perderen entre 13 i 14 homes, sense saber-se si havien mort o s'havien retirat. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

1713, 5-7-octubre. Ingrés ferits de la Com. J. Marcos o J. Mestres a l'Hospital S. Creu (EC)

El 5-oct-1713 i el 7-oct-1713, al registre d'ingressos de ferits a l'Hospital de la Santa Creu, hi apareix nota corresponent a l'ingrés d'1 soldat de, o bé la Companyia de Voluntaris d'En Josep Marco "el Penjadet", o bé la Companyia de Voluntaris d'En Jaume Mestres.

1714, 1-gener. Ingrés de ferit de la Com. J. Marcos o J. Mestres a l'Hospital S. Creu (EC)

El 1-gen-1714, al registre d'ingressos de ferits a l'Hospital de la Santa Creu, hi apareix nota corresponent a l'ingrés d'1 soldat de, o bé la Companyia de Voluntaris d'En Josep Marco "el Penjadet", o bé la Companyia de Voluntaris d'En Jaume Mestres.

1714, 8-gener. Ingrés de ferit de la Com. J. Marcos o J. Mestres a l'Hospital S. Creu (EC)

El 8-gen-1714, al registre d'ingressos de ferits a l'Hospital de la Santa Creu, hi apareix nota corresponent a l'ingrés d'1 soldat de, o bé la Companyia de Voluntaris d'En Josep Marco "el Penjadet", o bé la Companyia de Voluntaris d'En Jaume Mestres.

1714, 26-27-gener. Atac general contra la Línia de contraval·lació Borbònica (GB)

La nit del 26-27-gen-1714, durant l'Atac general contra la Línia de contraval·lació borbònica, alguns desmuntats de la Companyia de Voluntaris d'En Josep Marco van ser destinats a atacar el Quarter General Borbònic de Sants.

1714, 29-gener. Ingrés de ferit de la Com. J. Marcos o J. Mestres a l'Hospital S. Creu (EC)

El 29-gen-1714, al registre d'ingressos de ferits a l'Hospital de la Santa Creu, hi apareix nota corresponent a l'ingrés d'1 soldat de, o bé la Companyia de Voluntaris d'En Josep Marco "el Penjadet", o bé la Companyia de Voluntaris d'En Jaume Mestres.

1714, 26-27-gener. Atac general contra els quarters borbònics

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 2 al 3 de febrer (NH4-36). La Gazeta de Barcelona descriu l'acció en la nit del 26 de gener, i confirmaria l'error de la font que va recollir Castellví el fet que el coronel Amill participà en la operació, i que el 31-des-1714 el coronel Amill sortí de Barcelona, raó per la qual no podia ser-hi la nit del 2 al 3 de febrer]

El 26-gen-1714 lluità en l'Atac general contra els quarters borbònics. (NH4-36) (GB-26-gen-1714)

La nit del 26-27-gen-1714 el General Comandant ordenà una operació contra tota la línia de circumval·lació borbònica. L'atac estigué a la ordre del General de batalla Josep Antoni Martí i s'inicià després de la mitjanit, 24:00h, tocant alarma general a tot el camp enemic amb el dispar de 2 canonades des del Portal de l'Àngel i Sant Antoni:

  • Atac contra el quarter del mas Guinardó: comandant pel tinent coronel del Roser Josep Paisà, amb 200 infants de tots els cossos, inclosos 100 granaders, manats pel capità de granaders del Santa Eulàlia Juan Sebastian Soro, el capità de granaders del Desemparats, el capità de granaders del Sant Narcís Mulet, i el capità comandant del Immaculada Concepció,
  • Atac contra l'esquerra del quarter de Gràcia per impedir el pas de la cavalleria borbònica: 300 fusellers a les ordres del coronel Amill i el coronel Moliner i Rau [segons Castellví, sostinguts pel tinent coronel d'Ortiz amb 100 fusellers]
  • Atac contra el quarter de Gràcia: el tinent coronel dels fusellers de «Vila y Ferrer», amb part del regiment, i desmuntats de la companyia de voluntaris del capità Josep Marco [segons Castellví, a més hi havia el regiment d'Ortiz amb 300 fusellers]
  • Atac contra el quarter de Sants: el tinent coronel de Muñoz amb 100 fusellers
  • Atac contra el quarter del Clot: el Regiment de fusellers de la Ribera d'Ebre [Castellví no cita el Regiment de la Ribera d'Ebre]
  • La Gran Guardia de Cavalleria fou doblada i amb els voluntaris a cavall es cobriren les avingudes des la Creu Coberta fins al Clot
  • A l'estacada del fossar 1 batalló de la Coronela de Barcelona de retèn

La operació fou contemplada pel General Comandant Villarroel i demés generals de la plana major de l'Exèrcit de Catalunya. La nit fou borrascosa i el terreny estava pantanós i era escabrós. L'atac causà el pànic entre les tropes borbòniques en tot el cordó, posant en arma tot l'exèrcit i desemparant molts els seus lloc. L'atac durà fins a les 02:00h, però es mantingueren encara dins els cordons borbònics tots els fusellers, el tinent de granades Francisco Calveria, Antonio Plano, 2 caporals d'esquadra, amb d'altres tropes del regiment de la Immaculada Concepció. En la operació es perderen 4 granades, 1 sergent de fusellers, i de 12 a 14 ferits de tots els cossos.

1714, 8-febrer. Sortida de tropes de Barcelona per aixecar el front exterior

[Castellví consigna el 6-feb-1714; NH4-37]

El 8-feb-1714, per la nit, havent resolt el General Comandant Villarroel que sortissin de Barcelona 200 cavalls amb alguns oficials del Regiment de Cavalleria nº5 "Sant Jaume", del Marquès del Poal, i estant informat dels passos que tenia més protegit l'enemic, després d'algunes temptatives, ordenà que sortissin a les ordres del Coronel Antoni Puig i Sorribes, acompanyat del Tinent Coronel Ramon Rialp i el Sergent Major Mora i Xammar. També sortiren els Capitans de Voluntaris José Badia, Adjutori Sagarra i Josep Marco "el Penjadet" amb els seus cavalls, i 38 oficials que havien estat membres del Regiment de cavallaria nº1 "Rafael Nebot". Trencaren pel Fortí de Llevant, sostinguts de la Gran Guàrdia que comandava el Capità Maties Miravet, del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe". La operació fou dificultosa per les moltes aigues i el pantanós del terreny. Per cobrir l'operació de sortida General Comandant Villarroel manà tocar alarma per moltes parts de la línia de circumvalació entre les 11:00h i les 12:00h. A la 01:00h els fusellers feren foc per la part de Sants, Çafont i el Fort de Santa Madrona, i al mateix temps, es tocà alarma a la part de la Verge del Port, a fi de cridar l'atenció dels enemics cap a aquella zona. L'atac durà fins les 04:00h. Aconseguiren travesar el quarter general dels francesos i, tot i que la Gran Guàrdia que tenia l'enemic a les avingudes de Montcada es posà en fuga, restaren alguns cavalls i es tingué la pèrdua del Capità José Arroyo, el Capità Alsina, i 2 voluntaris. Els oficials i les tropes, dividits en petites partides, aconseguiren enllaçar finalment amb el Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal, a Monistrol de Calders. (GB) (NH4-37) (NH4-38) (NH4-71)

1714, ?. Entrada a Barcelona

El ?-1714 torna a entrar a Barcelona?

1714, 17-maig. Ferit en l'Atac borbònic al Convent del Mont Calvari

El 17-mai-1714, el Coronel Josep Marco és ferit durant l'Atac Borbònic al Convent del Mont Calvari.

1714, 19-maig. Informe del Marquès del Poal (ADV)

El 19-mai-1714, el Coronel Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal i Comandant en Cap de l'Exèrcit de l'Exterior, redacta una llarga carta als Consellers de Barcelona donant compte de les darreres operacions i forces de què disposa:

".....En lo camp de Tarragona estan las compañias de Adjuntori, Nebot y Don Jospeh Marcos ab 400 infants, ...."
Olesa y maig 19 de 1714. Lo marquès del Poal
Lluís Pujal i Carrera
"Antoni Desvalls i de Vergós. Marquès del Poal", pàg. 162

1714, 3-juny. Ingrés de ferit de la Com. J. Marcos o J. Mestres a l'Hospital S. Creu (EC)

El 3-jun-1714, al registre d'ingressos de ferits a l'Hospital de la Santa Creu, hi apareix nota corresponent a l'ingrés d'1 soldat de, o bé la Companyia de Voluntaris d'En Josep Marco "el Penjadet", o bé la Companyia de Voluntaris d'En Jaume Mestres.

1714, 14-juny. Estat del regiment segons Tabela General

Segons la Tabela General del 14-jun-1714, en la seva companyia hi ha 3 oficials i 37 fusellers, totalitzant 40 homes. (NH4-339)

1714, 15-juny. Ingrés de ferit de la Com. J. Marcos o J. Mestres a l'Hospital S. Creu (EC)

El 15-gen-1714, al registre d'ingressos de ferits a l'Hospital de la Santa Creu, hi apareix nota corresponent a l'ingrés d'1 soldat de, o bé la Companyia de Voluntaris d'En Josep Marco "el Penjadet", o bé la Companyia de Voluntaris d'En Jaume Mestres.

1714, 11-juliol. Ingrés de ferit de la Com. J. Marcos o J. Mestres a l'Hospital S. Creu (EC)

El 11-jul-1714, al registre d'ingressos de ferits a l'Hospital de la Santa Creu, hi apareix nota corresponent a l'ingrés d'1 soldat de, o bé la Companyia de Voluntaris d'En Josep Marco "el Penjadet", o bé la Companyia de Voluntaris d'En Jaume Mestres.

1714, 30-juliol. Ingrés de ferit de la Com. J. Marcos o J. Mestres a l'Hospital S. Creu (EC)

El 30-jul-1714, al registre d'ingressos de ferits a l'Hospital de la Santa Creu, hi apareix nota corresponent a l'ingrés d'1 soldat de, o bé la Companyia de Voluntaris d'En Josep Marco "el Penjadet", o bé la Companyia de Voluntaris d'En Jaume Mestres.

1732. Mort i enterrament

Mort a Algemesí (Ribera Alta) el 1732. (1)

Família i descendents

Es casà amb Na Teresa Insa (1)

(sense dades sobre descendents)

Homenatge i Record

La "Asociación Napoleónica Valenciana" ha reconstruït la partida de miquelets valencians d'En Josep Marco amb la intenció de rendir homenatge i fer conèixer la seva figura. El grup de recreació històrica està format per 60 persones: 52 miquelets i 8 civils:

Partida de Josep Marco 'el Penjadet'
"Miquelets Valencians. Partida de Josep Marco 'el Penjadet' (1705-1714)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 755
              Biografia: Enciclopèdia Catalana (*conté alguna impresició, entre d'altres, el lloc de naixement)
              (1) Nascut a Algemesí: El Penjadet, d'Algemesí
              (2) Erròniament, se'l fa fill d'Ontinyent a: Narraciones Históricas III, pàg 704
              (3) Nascut a Algemesí: Narraciones Históricas II, pàg 39 i Narraciones Históricas IV, pàg 339

              (ADV) Antoni Desvalls i de Vergós. Marquès del Poal, pàg. 162
              (EC) Ferits: Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714), pàg. 329 (no s'especifica si a una o altra companyia)
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
              (NH3-662) Entrada el 7-oct-1713: Narraciones Históricas III, pàg. 662

 

vineta Campanya Militar: Contraofensiva borbònica al Regne de València
vineta Unitat militar: Regiment de Fusellers de Muntanya "Josep Marco - Penjadet"
vineta Unitat militar: Companyia de Voluntaris de a Peu "Josep Marco - Penjadet"
vineta Literatura relacionada: El Penjadet, d'Algemesí
vineta Literatura relacionada: Reivindicació de Josep Marco, un algemesinenc maulet oblidat
vineta Literatura relacionada: "Miquelets i sometents al Front de l'Ebre durant la Guerra de Successió"