Josep Antoni Martí
(José Antonio Martí)

(segle XVII, Vic - segle XVIII, ?)
Cabdill Vigatà
Capità de les Reials Guàrdies Catalanes
(1705-1706)
Capità de Grananders de les Reials Guàrdies Catalanes
(1706-1708)
Coronel Governador
(1708-1713)
General de Batalla
(1713-1714)
Comandant en Cap d'Infanteria

(1713-1714)

Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705 1714 Vigatans Josep Anton Martí 1705

 

Biografia curta

Els Vigatans 1705
Font: Fragment del documental "El Born, un vincle amb el passat". (Catedràtic Joaquim Albareda i Salvadó, UPF)
*(nota: el narrador del documental afirma algunes dades incorrectes)

Naixement i Família

Era natural de Vic. (NH4-116)

Era fill del Dr. Joan Anton Martí, i germà d'En Joan Baptista Martí. (NH4-117)

1705, 17-mai. Pacte dels Vigatans (NH4-631)

[Castellví copià el document tal com apareix a Record de l'Aliança]

El 17-mai-1705 reuní els cabdills Vigatans a l'ermita de Sant Sebastià de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb participació del cura de la Parròquia i canonge de Vic, el Dr. Llorenç Tomas y Costa. En la reunió consideraren que:

  • Era impracticable aconseguir els poders dels Comuns o dels 6 cavallers que Mitford Crowe exigia per entrar en negociacions
  • Resolgueren per tant, donar poders en nom propi dels que allí eren reunits.
  • Decidiren no obeir les ordres de presentar-se a Barcelona

Les decisions que es prengueren en aquesta reunió, no rendir-se a les tropes borbòniques i buscar un Tractat d'Aliança, són conegudes amb el nom de El Pacte dels Vigatans, que signaren: Carles de Regàs i Cavalleria, Antoni Puig i Sorribes, el «Dr. Josep» Anton Martí, Josep Moragues, Jaume Puig de Perafita, Francesc Puig i Sorribes, Antoni Cortada i Francesc Macià Bac de Roda.

[El més raonable és que el signatari «Dr. Josep» Anton Martí faci referència en realitat al Dr. «Joan» Anton Martí -pare d'En Josep Anton Martí-, per bé que www.11setembre1714.org continuarà mantenint la tradicional adscripció d'aquesta acció al seu fill Josep Anton Martí, fins que no es pugui dil·lucidar el contrari]

1705, 3-juny. Velasco fa pregó públic contra els Vigatans

Es formà procés contra els cabdills Vigatans; foren citats a presentar-se a Barcelona, dotades les seves persones, i es publicà pregó a Barcelona el 3-jun-1705.

1705, 20-juliol. Al Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista

Estava amb els cabdills Vigatans ocupant el Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista i a punt per avançar sobre Barcelona.

1705, 7-set. Amb els cabdills Vigatans passa a la ocupació de Girona

El 7-set-1705 passa amb part de les milícies Vigatanes a Girona per obtenir-ne la rendició.

1705, 18-set, 15:00-16:00h. Nou assalt a Montjuïc

Se l'esmenta lluitant al Setge Austriacista de Barcelona el 18-set-1705, entre les 15:00h i les 16:00h, cabdellant la vanguàrdia d'un cos de 350 homes, passà a ocupar la muntanya de Montjuïc entre la ciutat i el castell. Després de 1,5 hores de lluita desallotjaren a les tropes borbòniques, que es retiraren als fossats de la ciutat. Els Vigatans ocuparen l'ermita de Sant Bertran i feren fum indicant que havien reeixit en el seu objectiu.

1705, 25-novembre. El seu pare, Joan Anton Martí, nomenat Jutge del Reial Senat

El 25-nov-1705 es publicaren els nomenaments de jutges del Reial Senat de Catalunya; foren nomenats el Dr. Joan Antoni Martí, Dr. Josep Sunyé, Dr. Ignasi Maranyosa, Dr. Josep Pasqual, Dr. Josep Deona, Dr. Josep Minguella, Dr. Josep de Puig, Dr. Plàcid de Copons, Dr. Salvador Baldrich, Dr. Francesc Grases. (NH1-624)

1705-1706. Capità amb el grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes

El 1705 ja apareix com a Capità amb el grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes

1706, març. Comandant un cos de fusellers i milícies de Vic

El mar-1706 el General comte d'Uhlefeld, considerant que Girona seria atacada, ordenà que un cos de fusellers i milícies de les montanyes de Vic comandades pel capità Josep Antoni Martí i el capità Carles Regàs, s'internessin per la part d'Arles, al Rosselló, amb la intenció de distraure les forces del duc de Noailles. (NH2-66)

1706, oct - 1713. Capità de Granaders de les Reials Guàrdies Catalanes

L'oct-1706 ja apareix com a Capità de Granders de les Reials Guàrdies Catalanes

1706, 8-oct. Captura de Borja

1706, 8-oct. Amb la seva companyia lluità en la Presa Austriacista de Borja

1708, set. Captura de Concas

1708, set. Amb la seva companyia lluità en la Presa Austriacista de Concas

1708, 30-set. Ataca al campament borbònic a La Guàrdia

El 30-set-1708, atacà el campament borbònic a La Guàrdia

1708, des -1713/1710?? (IV-117). Coronel Governador del Regiment d'Infanteria nº4 "La Reina"

El des-1708 apareix com a Coronel Governador del Regiment d'Infanteria nº4 "La Reina"

1710. Atac Austriacista a Morella

El 1710 lluità a l'Ataca Austriacista a Morella

1711, juliol. L'afer de la pubilla Rexart

En Joan Baptista Martí [germà] havia tingut correspondència la vídua Rexart, que morí deixant dues joves filles, la major de 13 anys, tingudes de llegítim matrimoni. Eren diversos els competidors a casar-se amb la pubilla Rexart, tenint major partit N'Antoni Toda, fill del Regent del Reial Senat Francesc Toda i Gil. Aquest assegurà el contracte amb els tutors i parents de les nenes, i entre tant no eren majors d'edat per casar-se (14 anys segons dret canònic) , les posaren al Convent de l'Ensenyança.

El jul-1711, En Joan Baptista Martí -que frisava poder casar-se amb la pubilla-, i En Josep Moragull, per mitjà d'unes senyores i amb el pretext de sortit les nenes a diversió, aconseguiren que les portessin al Convent de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona; llavors aconseguiren que la traguessin fora del Convent, i aleshores En Moraguell portà a la pubilla Rexart a En Joan Baptista Martí, que l'esperava al Portal de Sant Antoni. Aquella mateixa nit, En Joan Baptista Marí provà de casar-se amb la Rexart, sol·licitant-ho a diversos sacerdots, però al no cumplir-se les condicions que prescriuen els cànons i els concilis, tots s'hi negaren. Informat del rapte, el rei Carles III manà ordres per fer-los prendre. Foren suspesos del servei de les seves respectives companyies de les Reials Guàrdies Catalanes. Tot i així, En Joan Baptista Martí fou vist a Tarragona, passejant en carruatge a plena llum del dia amb les 2 noies. Finalment, el rei Carles III ordenà que la pubilla Rexart fos retirada a un Convent, i En Joan Baptista Martí i En Josep Moragull fóren enviats a Roma.

*[nota: sobre aquest episodi, en el primer manuscrit [W344/4] En Castellví el redactà sense esmentar el cognom de la noia; un corrector d'estil del manuscrit li anotà que calia esmentar el nom de la pubilla Rexart, o no esmentar en absolut l'incident; en la còpia del manuscrit definitiu [W 397], En Castellví optà per no fer cas de l'anotació que li havia deixat el corrector i no esmentà el cognom de la pubilla Rexart].

1713, juliol. Guerra a Ultrança, es quedà a Barcelona

El jul-1713, després de la declaració de la Guerra a Ultrança, es quedà a Barcelona.

1713, 22-juliol. Ja apareix com a General de Batalla

El 22-jul-1713 ja apareix com a General de Batalla.

1713, juliol. Comandant en Cap de la Infanteria

Conjuntament amb Bartolomé Ortega, fou nomenat Comandant en Cap de la Infanteria

1713, ~juliol/agost. El Brigadier Josep Moragull

Entre jul/ago-1713 En Josep Moragull fou ascendit a Brigadier. Una dels rumors que existí sobre el seu nomenamet de Brigadier és que el General Josep Antoni Martí proposà al Govern que es formés un regiment de cavalleria a les ordres de Josep Moragull. En no accedir-hi el Govern, el General Josep Antoni Martí amenaçà de deixar el servei, i el Govern, que tenia al General Josep Antoni Marí en gran consideració, el compensà nomenant Brigadier a En Josep Moragull, un grau que no existia en les Reials Ordenances militar de Carles III i que foren la base de l'Exèrcit de Catalunya.

1713, 22-agost. Atac contra el cordó de bloqueig borbònic a la Casa de la Granota

El 22-ago-1714 el General Comandant Villarroel ordena un atac contra el cordó de bloqueig sota el comandament del General Josep Anton Martí amb un cos format per 200 fusellers, 100 granders, 200 cavalls i 1 batalló de la Coronela. (NH3-627)

1713, 25-agost. Ocupació i defensa del Convent dels Caputxins-Santa Madrona

El 25-ago-1713 les 2.000 soldats de les tropes borbòniques ocupen Safont, proper al Convent dels Caputxins-Santa Madrona, d'on n'expulsaren els fusellers que perderen 7 homes i un capità. Seguidament ocuparen les faldes de Montjuïc fins a la casa Lledó. Tement la caiguda del convent i la subsegüent pèrdua de Montjuïc, el General Comandant Villarroel ordenà a 400 infants, 200 fusellers i piquets de cavalleria sota el comandament del General Josep Anton Martí per ocupar i defensar el Convent dels Caputxins-Santa Madrona. (NH3-628)

1713, primers-setembre. Incorporació a l'Expedició del Dipuitat Militar

A primers de set-1713 s'incorporà a l'Expedició del Diputat Militar.

1713, 6-octubre. Arrestat per motiu de l'Expedició del Dipuitat Militar

El 6-oct-1713 f ou arrestat per la fi de l'Expedició del Diputat Militar

1714, 26-27-gener. Atac general contra els quarters borbònics

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 2 al 3 de febrer (NH4-36). La Gazeta de Barcelona descriu l'acció en la nit del 26 de gener, i confirmaria l'error de la font que va recollir Castellví el fet que el coronel Amill participà en la operació, i que el 31-des-1714 el coronel Amill sortí de Barcelona, raó per la qual no podia ser-hi la nit del 2 al 3 de febrer]

El 26-gen-1714 lluità en l'Atac general contra els quarters borbònics. (NH4-36) (GB-26-gen-1714)

La nit del 26-27-gen-1714 el General Comandant ordenà una operació contra tota la línia de circumval·lació borbònica. L'atac estigué a la ordre del General de batalla Josep Antoni Martí i s'inicià després de la mitjanit, 24:00h, tocant alarma general a tot el camp enemic amb el dispar de 2 canonades des del Portal de l'Àngel i Sant Antoni:

  • Atac contra el quarter del mas Guinardó: comandant pel tinent coronel del Roser Josep Paisà, amb 200 infants de tots els cossos, inclosos 100 granaders, manats pel capità de granaders del Santa Eulàlia Juan Sebastian Soro, el capità de granaders del Desemparats, el capità de granaders del Sant Narcís Mulet, i el capità comandant del Immaculada Concepció,
  • Atac contra l'esquerra del quarter de Gràcia per impedir el pas de la cavalleria borbònica: 300 fusellers a les ordres del coronel Amill i el coronel Moliner i Rau [segons Castellví, sostinguts pel tinent coronel d'Ortiz amb 100 fusellers]
  • Atac contra el quarter de Gràcia: el tinent coronel dels fusellers de «Vila y Ferrer», amb part del regiment, i desmuntats de la companyia de voluntaris del capità Josep Marco [segons Castellví, a més hi havia el regiment d'Ortiz amb 300 fusellers]
  • Atac contra el quarter de Sants: el tinent coronel de Muñoz amb 100 fusellers
  • Atac contra el quarter del Clot: el Regiment de fusellers de la Ribera d'Ebre [Castellví no cita el Regiment de la Ribera d'Ebre]
  • La Gran Guardia de Cavalleria fou doblada i amb els voluntaris a cavall es cobriren les avingudes des la Creu Coberta fins al Clot
  • A l'estacada del fossar 1 batalló de la Coronela de Barcelona de retèn

La operació fou contemplada pel General Comandant Villarroel i demés generals de la plana major de l'Exèrcit de Catalunya. La nit fou borrascosa i el terreny estava pantanós i era escabrós. L'atac causà el pànic entre les tropes borbòniques en tot el cordó, posant en arma tot l'exèrcit i desemparant molts els seus lloc. L'atac durà fins a les 02:00h, però es mantingueren encara dins els cordons borbònics tots els fusellers, el tinent de granades Francisco Calveria, Antonio Plano, 2 caporals d'esquadra, amb d'altres tropes del regiment de la Immaculada Concepció. En la operació es perderen 4 granades, 1 sergent de fusellers, i de 12 a 14 ferits de tots els cossos.

1714, 19-maig. Consell de Guerra amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona

El 19-mai-1714 fou dels presents al Consell de Guerra tingut a la Casa de la Ciutat amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona a resultes de la consulta amb els teòlegs sobre la Guerra a Ultrança.

1714, 24-abril. Únic Comandant en Cap de la Infanteria

24-abr-1714, nomenat únic Comandant en Cap de la Infanteria

1714, 13-juliol. Atac a la 1ª Paral·lela Borbònica.

El 13-jul-1714 lluità en l'Atac a la 1ª Paral·lela Borbònica

1714, 13-juliol. Salvat pel Capità de Granaders Ramon Sans i de Monrodon

El 13-jul-1714, havent caigut del cavall, el Capità de Granders Ramon Sans i de Monrdon l'ajudà a rebassar la línia.

1714, 16-17-jul. Deserten el General Martí, el Brigadier Moragull i altres oficials superiors

La nit del 16-17-jul-1714, el General Josep Antoni Martí, el Brigadier Josep Moragull, i d'altres oficials superiors, desertaren passant-se al camp borbònic. (NH4-122-126)

1714. Empresonat pels borbònics a Peníscola

Els dos germans Martí foren empresonats a Peníscola.

1714. Oferiment per servir voluntari a Ceuta

Josep Anton solicità passar voluntari a Ceuta.

1719. Servei a Felip V. Tinent Coronel del Regiment "Ciutat de Barcelona"

El 1719, Josep Anton Martí servia de Tinent Coronel al Regiment d'Infanteria "Barcelona", aquest cop, sota les ordres de Felip V.

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Record

A l'Ermita de Sant Sebastià l'Ajuntament de Vic hi bastí el 1985 un monòlit d'honor als cabdills Vigatans que signaren l'anomenat Pacte dels Vigatans, ço és, la comissió de poders que el 15-mai-1705 delegaren en la persona de Domènec Parera per a què pogués negociar un Tractat d'Aliança militar amb el regne d'Anglaterra, tractat que efectivament es firmaria el 20-jun-1705. A fi de commemorar aquell fet es celebra anualment l'Aplec del Pacte dels Vigatans, durant la qual té lloc una recreació dels fets i es reten honors als Patricis Vigatans.

Ermita de Sant Sebasatià
Monòlit d'honor bastit davant l'ermita de Santa Eulàlia de Riuprimer
en commemoració de la firma del Pacte dels Vigatans. Resa:

EN AQUESTA CAPELLA
ES REUNIREN
PER INICIAR LES
HOSTILITATS
CONTRA FELIP Vè
EL
17 DE MAIG DE 1705
ELS PATRIOTES VIGATANS

DR. LLORENÇ TOMÀS I COSTA
DR. DOMENEC PERERA
FRANCESC MACIÀ "BAC DE RODA"
JOSEP MORAGUES I MAS
ANTONI PUIG I SORRIBES
FRANCESC PUIG I SORRIBES
CARLES REGÀS I CAVALLERIA
ANTONI CORTADA
I
JOSEP ANTONI MARTI

TOT OSONA RECORDA
LLUR GESTA
11-IX-1985

Ermita de Sant Sebasatià Ermita de Sant Sebasatià
Actes durant la commemoració anual del Pacte dels Vigatans

Així mateix durant la Marxa del Vigatans que s'organitza per la Vigília de l'11 de Setembre amb les Columnes de Vigatans, un dels Penons porta el seu nom.

Jaume Puig de Perafita
Penons amb els noms dels cabdills Vigatans
durant la Marxa dels Vigatans

*Fonts:
              (NH3-627) Narraciones Históricas III, pàg 627
              (NH4-122-126) Narraciones Históricas IV, pàg 122-126
              (1) Vic: Narraciones Históricas IV, pàg 116