Eudald Mas i Duran
(Eudaldo Mas y Durán)
(Acedelón Mas y Duran)

(?, Barcelona ~ 1732, Viena)
Sergent Major
(17??-1713)
Tinent Coronel

(1714-1727)
Obrist
(Coronel)

(1727-1732)

"Nombre de los oficiales presos:
Los que pusieron presos en el castillo de San Antonio: ..., el teniente coronel don Eudaldo Mas y Durán, catalán; ...
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 365

"1732, murió en Viena el coronel Acedelón Mas y Duran. Estuvo muchos años prisionero. Sepultado en San Estevan. Catalán, nacido en Barcelona"
"Al servei de Carles d'Àustria". Document localitzat pel Doctor en Història
N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena

 

Naixement

Nascut a Barcelona

Família

Probablement germà d'en Francesc Mas i Duran

1713, juliol. Sergent Major del Regiment d'Infanteria "Santa Eulàlia"

El jul-1713 era Sergent Major del Regiment d'Infanteria "Santa Eulàlia"

1714, xxx. Ascendit a Tinent Coronel

El xxx-1714, per renúncia del Tinent Coronel Francesc Cortada i de Sello, entrà en el seu lloc de Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria "Santa Eulàlia"

1714, maig. Assalt a les casetes de la Verge del Port

El maig-1714, el Comandant General Villarroel advertí que les tropes borbòniques havien situat dues casetes amb guarnició prop de la Verge del Port i des d'on impedien l'accés a la ciutat als paisans que venien per terra. Destacà un cos format per 40 granaders, 80 infants, 40 desmuntats i 15 fusellers a les ordres del Tinent Coronel Mas i Duran, que a les 23:00h matá a tota la guarnició borbònica menys a 11 que feu presoners.

1714, 15-juliol. Ocupació del fossat des de Sant Pere fins a Llevant

El 15-jul-1714 comandà el contingent de 200 infants, 200 fusellers i 50 desmuntats que ocuparen el fossat des del Baluard de San Pere fins al Baluard de Llevant.

1714, 27-juliol. Sortida al fossat de la bretxa reial

La nit del 27-jul-1714 comandà un contingent de 150 infants i 200 homes del Batalló de la ciutat per tal de netejar les runes de la bretxa reial, aconseguint-ho en gran mesura amb la pèrdua de 8 homes.

1714, 30-juliol. Ocupació del fossat del Baluard de Santa Clara

El 30-jul-1714 comandà el contingent de 250 homes que ocuparen el fossat del Baluard de Santa Clara.

1714, 12-13-14-ago. Batalla del Baluard de Santa Clara

El 12-ago-1714 comandava un cos de 150 homes de reforç per tal que les tropes borbòniques no ocupessin més terrenys durant la Batalla del Baluard de Santa Clara

1714, 11-setembre, 7:00h. Contraatac del Conseller en Cap Casanova

El 11-set-1714, 7:00h, formava part dels oficials militars que custodiaven la Bandera de Santa Eulàlia durant el contraatac del Conseller en Cap Casanova sobre el terraplè de la muralla de Junqueres. (NH4-350)

1714, 11-setembre, 7:00h-8:00h. Ferit seguint la bandera de Santa Eulàlia

El 11-set-1714, entre les 7:00h-8:00h, fou un dels que caigué ferit mentre custodiava la Bandera de Santa Eulàlia durant el contraatac del Conseller en Cap Casanova sobre el terraplè de la muralla de Junqueres. (NH4-351)

1714, 11-setembre, xx:00h. Reconquesta del Baluard de Sant Pere

El 11-set-1714, va cabdellar les tropes conjuntament amb el Coronel Dalmau i d'altres oficials que per dos cop van desallotjar les tropes borbòniques del Baluard de Sant Pere, fins a recuperar-lo completament.

1714, 22-setembre. Engany i empresonament

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament.Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)

1714, 19-29-octubre. Segona remesa de detinguts enviada a Alacant

Còpia de la carta del Capità General de Catalunya, Cavaller d'Asfeld, amb els noms dels 5 presos enviats al castell d'Alacant

La 2ª remesa de 5 detinguts sortí del port Barcelona el 19-oct-1714. Arribaren a Alacant el 29-oct-1714. (RBRC-34) El Duc de Berwick, a l'espera de l'arribada d'Albert Octave t'Serclaes Tilly Montmercy, Príncep de t'Serclaes, havia deixat interinament a Claude François Bidal d'Asfeld, Cavaller d'Asfeld, com a Capità General de l'Exèrcit a Catalunya. Aquest informà al Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho, de l'enviament dels presos.

A Peníscola es trobava empresonat el Sergent Major Juan Sebastián Soro, que també fou enviat al Castell d'Alacant. (RBRC-36)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  5. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  1. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès) (procedent de Peníscola)

1714, 20-novembre. Destinats a La Corunya

Castell de San Anton
(Regne de Galícia)

El dimarts 20-nov-1714 sortiren del Castell d'Alacant amb destí a La Corunya, per ser empresonats al Castell de San Anton, on arribaren el divendres 11-gen-1715, (RBRC-38) (NH4-317) totalitzant 53 dies de viatge per recórrer una distància que en funció de la ruta varia entre els 1.000-1.100 km. Aproximadament doncs uns 15-20 km/dia. Disposant de 5 hores de desplaçament per dia, una velocitat mitjana de 4km/hora.

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  5. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  6. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès)

1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena

El 1725, després d'11 anys de presidi, van ser alliberats seguint l'article 9è del Tractat de Pau de Viena signat entre el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) i Felipe V:

  • El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena
  • El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
  • El 9-oct-1725 s'escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l'ordre

1725, 21-octubre. Alliberament dels empresonats al Castell de San Anton de La Coruña

El 21-oct-1725 es van alliberar del Castell de San Anton de La Corunya:

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  5. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  6. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès)

~1725-1727. Exiliat al Sacre Imperi Germànic

Entre 1725 i 1727 s'exilià al Sacre Imperi Germànic

1727, 15-octubre. Exiliat a Viena i nomenat Obrirst Imperial per Carles III

El 15-oct-1727 estava exiliat a Viena i fou nomenat Obrist de l'Exèrcit Imperial. El grau d'Obrist de l'Exèrcit Imperial equivalia al grau de Coronel de l'Exèrcit Reial de Carles III.

1727, 15-octubre. Rep pensió de Carles III, 305 florins mensuals (EA-218)

El 15-oct-1727 Carles III li concedí pensió de 352,5 florins mensuals.

1732. Mort i enterrament

Morí el 1732 a Viena i fou enterrat a la Catedral de Sant Esteve.

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 756
              Empresonament: Repressió borbònica i resistència catalana
              (EA-218) Exili: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 218
              (NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (NH4-317) Arribada a La Corunya: Narraciones Históricas IV, pàg 317
              (RBRC-27) Decisió personal del Duc de Berwick: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Casa del General Ribas: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-34) A Alacant: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 34
              (RBRC-36) Segt. Major Soro: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 36

              (RBRC-38) A San Antonio: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 38
              (SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?