Eudald Mas i Duran
(s.XVII, Barcelona - 1732, Viena)

"1732, murió en Viena el coronel Acedelón Mas y Duran. Estuvo muchos años prisionero. Sepultado en San Estevan. Catalán, nacido en Barcelona "
Document localitzat pel Doctor en Història
N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena

 

    1714, 11 de setembre. La Batalla.

    Durant la Batalla de l'11 de Setembre, lluità en el contraatac del Conseller en Cap Rafael Casanova i Comes seguint el Penó de Santa Eulàlia, situat al capdamunt del terraplè de la muralla entre Junqueras i el Portal Nou.

    1714. Engany i humiliació

    Els castellans incompliren la paraula donada en la Capitulació. El 22 de setembre decretaren secretament 25 ordres d'empresonament contra els principals caps militars i notables prohoms:

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez ж 11 set-1714
  2. General de Cavalleria Miquel Ramon i de Tord ж 11 set-1714
  3. General Joan Baptista Basset i Ramos
  4. General de Batalla Josep Bellver i Balaguer
  5. General Francesc Sans i Miquel de Montrodon
  6. Coronel Sebastià de Dalamau i Oller
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno
  8. Coronel Pau de Thoar § escapà, exiliat a l'Imperi
  9. Coronel Joan Llinàs i Farrell
  10. Coronel Pere Vinyals ж greument malalt
  11. Coronel Antonio del Castillo y Chirino § escapà, però fou capturat dies després
  12. Coronel Blai Ferrer § escapà
  13. Tinent Coronel Nicolau Aixandri
  14. Tinent Coronel Francesc Maians
  15. Tinent Coronel Ramon Bordes
  16. Tinent Coronel Joan Bernet
  17. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ж 11 set-1714
  18. Tinent Coronel Alfonso Díez d'Aux ж 11 set-1714 § escapà, exiliat a l'Imperi
  19. Tinent Coronel Esteve de Llerena § escapà
  20. Sergent Major Cayetano Antillón
  21. Sergent Major Juan Sebastián Soro
  22. Sergent Major Francesc Vila i Lleó

    També es redactaren ordres d'empresonament contra:

  1. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez
  2. En Josep Glaceran de Pinós § escapà
  3. En Guerau de Peguera § escapà

    Foren requerits a presentar-se davant del Marqués de Lede, instal·lat a la casa requisada del Coronel Dalmau. Hi acudiren la majoria dels cridats, pensant segurament que els parlaria dels passaports d'emigració que els castellans s'havien compromès a donar-los.

    En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, els soldats els tragueren els sabres i els tancaren. Així anaren caiguent en la trampa la majoria dels cridats. Als 5 ferits i se'ls posà guàrdia permanent, però el Tinent Coroenl Díez d'Aux pogué escapar. Dels altres 6 que escaparen per malfiar-se de la paraula donada pels castellans, 2 foren capturats poc després. La primera remesa de detinguts sortí de Barcelona el 25 de setembre de 1714, incrementada per l'acompanyament voluntari del Capità Ramon Sans i de Montrodon, fill del General Sans, i del Capità Feliu Bellver, fill del Gneral Bellver. Arribaren a Alacant el 3 d'octubre de 1714. Allí els esperava Felipe V.

    Foren obligats a desfilar encadents davant del Borbó. Obria la marxa un esquadró de cavalleria, seguien els presos, plens de cadenes. Cadascun era precedit per sis granaders i flanquejat per quatre soldats a banda i banda. Tancava la comitiva un altre esquadró de cavalleria. Finiquitat l'espectacle d'humiliació per donar gust al Borbó, foren conduïts a la presó dels castell.

    A mitjans d'octubre de 1714 arribaren els 4 ferits i els 2 capturats en intentar escapar. Abans de fi d'any, es produí la dispersió dels presos en tres grups.


    1715. Empresonament del grup de Don Antonio de Villarroel

    El trasllat des d'Alacant al presidi definitiu es va fer a peu, caminant encadents per parelles, escortats per un destacament de 80 soldats de cavalleria, i en ple hivern. El Tinent Coroenl Mas i Duran fou asignat al grup de Don Antonio de Villarroel:

  1. Don Antonio de Villarroel y Peláez
  2. En Miquel Ramon i de Tord
  3. En Pere Vinyals
  4. Don Antonio del Castillo y Chirino
  5. N'Eudald Mas i Duran
  6. Don Juan Sebastián Soro

    El seu destí, La Coruña, a l'altre extrem de la Península.

Castillo de Sant Anton. A Coruña.

    Arribaren al Castillo de San Antonio el 15 de gener de 1715 i allí hi conegueren un règim especialment sever. No obstant això, al cap de dos anys, el General de Cavalleria Ramon encara ajudà Don Antonio de Villarroel en un fustrat l'intent d'escapada, fet que tingué terribles conseqüencies en les condicions del seu presidi.

    Foren tancats a les masmorres sense finestra, amb una porta de doble pany que mai s'obria. Absolutament incomunicats, l'únic contacte amb el món exterior era un petit forat per on els passaven l'escàs menjar. L'abril de 1718 Don Antonio de Villarroel feu petició al Governador de la Fortalesa per demanar-li que els fos concedida una petita racció de pa de munició. El Governador trameté la petició al ministro Fernández, certificant que la situació dels presoners era d'extrema penúria. El ministro Fernández li comunicà la petició a Felipe V. El dia 28 d'abril trameté la resposta de Borbó Felipe V al Governador: "no viene su Majestad, en que se les de ración".

    1725. Tractat de Viena

    No foren alliberats fins el 1725, en virtut del Tractat de Viena.

    Després el Coronel Mas i Duran es traslladà a la capital austríaca on s'acollí a la protecció de l'Arxiduc d'Àustria, el Kaiser Carles.