Josep de Mas i Torre
(àlies "Mas de Roda")
(Josep de Mas i Torra)
(Josep Mas i Torres)
(Josep Mas de Roda)

(s. XVII, Roda de Ter - s.XVIII, Roda de Ter)
Vigatà
Cavaller del Principat de Catalunya
(1695-1706)
Ciutadà Honrat de Barcelona
(1705-1716)
Noble del Principat de Catalunya
(1706-1716)

Capità de Cuïrassers
(1695-1697?)
Coronel d'Infanteria de Milícies

(1705-1706)
Coronel de Fusellers de Muntanya
(1706-17??)
Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714 Josep Mas de Roda Torre 1714
Àguila Imperial. Els Vigatans també van rebre el nom d'aguilots, alemanys o imperials
Àguila Imperial
Un dels símbols dels "Vigatans", que també rebien el malnom d'
"aguilots",
"imperials" o "alemanys"

Naixement, Família i Llinatge

Nascut a Roda de Ter.

Pare d'En Miquel Mas i de Regàs.

1675. Lluita contra els francesos

El 1675 lluità en accions contra els francesos. (ANC-18)

1684. Lluita contra els francesos

El 1684 lluità en accions contra els francesos. (ANC-18)

1687-1689. Repressió de la revolta gorreta

El 1687-1689 evità evità a Roda de Ter l’esclat de la revolta gorreta i col·laborà en la repressió del moviment. (ANC-18)

1690. Lluita contra els miquelets de França

L'estiu de 1690 rebé l’encàrrec virregnal de dirigir la persecució dels miquelets de França a la plana de Vic. (ANC-18)

1694. Victòria francesa en la Batalla del Ter durant la Guerra dels 9 Anys (1688-1697)

El 27-mai-1694 les tropes franceses del Duc de Noailles derroten l'exèrcit hispànic de Juan Manuel Fernández Pacheco i Zúñiga, Marquès de Villena.

1694. El Consell de Vic alça la Companyia de miquelets de la Vegueria de Vic

A principis d'estiu del 1694 el Consell de Vic alça la Companyia de Vic comandada pel Veguer de Vic Ramon Sala i Saçala i formada per uns 150 homes. (GJMHMC-42)

Mas de Roda fou Capità en la Companyia de miquelets de la Vegueria de Vic. (GJMHMC-39)

1694, 25-juliol. Les tropes franceses ocupen Sant Hilari Sacalm

El 27-jul-1694 les tropes franceses ocupen Sant Hilari Sacalm. (GJMHMC-42)

1694, 31-juliol. La Companyia de Vic intenta alliberar Sant Hilari Sacalm

El 31-jul-1694 la Companyia de Vic intenta alliberar Sant Hilari Sacalm. (GJMHMC-42)

Vers el 31-jul-1694 En Josep Moragues matà un sentinella de les tropes franceses que ocupaven Sant Hilari Sacalm. (GJMHMC-40)

1694, 4-setembre. La Companyia de Vic lluita a Sant Esteve d'En Bas

El 4-set-1694 la Companyia de Vic combat els francesos a Sant Esteve d'En Bas. (GJMHMC-42)

1695, 10-febrer. La Companyia de Vic lluita a Navata

El 10-feb-1695 la Companyia de Vic combat els francesos a Navata. (GJMHMC-42)

1695, 10-març. Batalla de Sant Feliu de Pallerols (HMC-III)

El Veguer de Vic Ramon de Sala i Saçala i el seu subaltern En Josep Mas de Roda, al capdavant de 16 companyies de miquelets i el sometent d'Osona, derroten a les tropes franceses formades per uns 1.300 efectius, dels quals 826 foren fets presoners i 260 foren morts.

1695, 12-abril. La Companyia de Vic lluita a Besalú

El 12-abr-1695 la Companyia de Vic combat els francesos a Besalú. (GJMHMC-42)

1695, 27-maig. La Companyia de Vic lluita a Castellfollit

El 27-mai-1695 la Companyia de Vic combat els francesos a Castellfollit. (GJMHMC-42)

1695, agost. El Príncep de Hessen arriba a Catalunya

El ago-1695 el Príncep de Hessen arriba a Catalunya amb 3 Terços d'Infanteria per ajudar a aturar les invasions franceses sobre territori català.

1695. Capità de Cuirassers

El 1695, en reconeixement de les seves accions, rebé nomenament de capità de cavalls cuirasses rebut del rei Carles II. (ANC-18)

1696, 1-juny. La Companyia de Vic i les tropes del Príncep de Hessen lluiten

El 1-jun-1696 les tropes del Príncep de Hessen auxiliades per la Companyia de Vic aturen la ofensiva francesa entre Maçanet i Les Mallorquines. (GJMHMC-44)

Amb Georg von Hessen-Darmstadt compartí operacions militars conservant-se documentalment el contacte epistolar. (ANC-18)

1697, 13-abril. Mor el Veguer de Vic Ramon Sala i Saçala

El 13-abr-1697 mor el Veguer de Vic Ramon Sala i Saçala. Tot i així la Companyia de Vic va continuar lluitant fins l'any 1698, data de la firma de la Pau de Rijswick. (GJMHMC-45)

1697. Lluita contra els francesos al Setge de Barcelona

El 1697 lluità en accions contra els francesos al Setge de Barcelona. (ANC-18)

1701, 3/4-maig. Acomiadament del Príncep Georg von Hessen Darmstadt a Blanes

El 3/4-mai-1701 fou un dels que s'acostà a Blanes per a acomiadar-se del Príncep Geog von-Hessen Darmstadt, que havia salpat de Barcelona el 29-abr-1701 però a causa del temporal havia desembarcat primer a Castelldefels, i després de 3 dies, reprengué el camí havent de parar novament a Blanes, esperant prosseguir fins a Gènova. (NH1-277)

1702. Sol·licita llicenciament militar

El 1702, amb la nova dinastia Borbó, sol·licità llicenciament militar. (ANC-18)

1703. El problema dels Regàs i els molins de Manlleu

A la vila de Manlleu les famílies dels de Regàs i Cortada hi eren influents, però les també famílies manlleuenques dels Vila i els Erm, no veien amb bons ulls pel fet que aquelles estaven exemptes de la jurisdicció ordinària.

El 18-mar-1679 En Josep [sic] de Regàs va obtenir de la Batllia General de Catalunya la facultat exclusiva de tenir molins al riu Ter, a Manlleu, des del Rocal del Vicenç fins a Rocacorba. (FMABR-52)

El 1698 els de Regàs tenien la propietat dels dos únics molins de la vila de Manlleu. (FMABR-52)

El 27-ago-1703 el comú ("Ajuntament") de Manlleu comprà a la Batllia General de Catalunya la facultat de construir 1 o més molins al lloc de la població on li semblés més adient. La vila podia agafar les aigües del Ter des del Rocal del Vicenç al molí de Malars, i des de Rocacorba fins al salt d'en Bigues, per conduir-la als molins que construís. Poc després el comú de Manlleu començà a edificar els seus molins. (FMABR-52)

El 26-set-1703, tot just 1 mes després, En Carles de Regàs interposà demanda al tribunal de la Batllia General de Catalunya, al·legant que el comú de Manlleu lesiona el seu privilegi. (FMABR-52)

En Carles de Regàs comprà uns molins a vila de Manlleu, prop de la riba del Ter, per tal de reedificar-los i ampliar-los. Per la seva part, el Comú (Ajuntament) de Manlleu assegurava que tenia dret preferent en la compra dels molins. En Regàs argumentà que el tribunal de la Batllia General li havia donat la concessió per edificar els molins i prendre les aigües del Ter, mentre que el Comú de Manlleu assegurava que les obres d'ampliació que En Regàs estava fent impedien el curs de les aigües en perjudici públic. En aquest context, els Vila i els Erms aprofitaren l'ocasió per crea animadversió entre la resta de manlleuencs i En Carles de Regàs. (NH1-498)

1704. "Lo bou roig vos ha picat" (NH1-498)

Un dia de 1704, En Carles de Regàs i N'Antoni Cortada es miraven a En Marí Vila i En Josep Erm mentre aquests jugaven a pilota. Una pilota es perdé i passà prop de N'Antoni Cortada. Aquest li espetegà a EN Josep Erm: "Lo bou roig vos ha picat", amb el sentit que d'acusar-lo d'estar begut. Aquest comentari enardí encara més l'aversió entre els dos parells de famílies manlleuenques.

~1704. Cap a la violència entre els bàndols (NH1-498)

En aquesta situació, un dels criats d'En Carles de Regàs fou assassinat, atribuint-se al bàndol que s'oposava als Regàs. En Carles de Regàs començà a viure amb precaucions, mentre que familiars i amics començaren a radicalitzar-se en favor dels uns i dels altres.

1704, 27-mai ~1704, 1-jun. Complot austriacista de 1704

Hi ha un la conjura austriacista a l'interior de Barcelona per obrir les portes de la ciutat durant el Desembarcament confederat a Barcelona

1705, 6-gener. El Justícia Major de Vic intenta prendre la colla d'En Regàs (NH1-499)

El 6-gen-1705, a les 17:00h, el Justícia Major de Vic, En Ferran Comes, seguint les ordres del Lloctinent Francisco de Velasco, intentà prendre a En Carles de Regàs, a En Jaume Puig de Perafita, i als seus fills N'Antoni i En Francesc. No ho aconseguí. A partir d'aquell dia anaren acompanyats d'una guàrdia de 10 o 11 homes armats.

1705, 23-gener. Arriba a Vic En Sebastià Mulet amb cartes del Príncep de Darmstadt

El 23-gen-1705 arribà a Vic En Sebastià Mulet amb cartes als Vigatans i a En Francesc Macià i Bac de Roda; en elles els assegurava que aquell mateix estiu la flota confederada tornaria a Catalunya amb més forces i els demanà que no es passessin al servei de Felip V. (NH1-499)

1705, 17-març. Els de Manlleu ataquen En Carles de Regàs

Els de Manlleu atacaren en Carles de Regàs i passaren a assetjar-lo al seu mas. Salvat En Regàs, els de la colla d'En Regàs passaren a assetjar Manlleu i destruïren el molí que el comú de la vila estava construint. (FMABR-52)

* [Segons la versió recollida per Francesc de Castellví: El 17-mar-1705 els de Manlleu aterraren els molins en construcció d'En Regàs i passaren a assetjar el seu mas. Els Regàs impediren l'assalt i donaren avís a parents i amics; acudiren en socors En Josep Moragues de Sant Hilari, En Josep Regàs de Massanes, i d'Alió (Lliors?) i de Vic hi acudiren els Puig, els Cortada i Francesc Macià i Ambert-Bac de Roda.] (NH1-499) (NH4-70) (NH4-116) (NH4-535) (NH4-536)

1705, 17-març. Atac dels Vigatans a Manlleu

Salvat En Regàs, passaren a bloquejar Manlleu amb fins a 600 homes. Posteriorment començaren avançar casa per casa. (NH1-499)

1705, 19-març. S'arriba a un conveni entre els de Manlleu i En Regàs (NH1-500)

El 19-mar-1705 el Comú de Vic intercedí per aturar les hostilitats i el Vicari General de Vic, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arbitrà un conveni entre els de Manlleu i En Carles de Regàs, de manera que aquest accedia a no prosseguir les obres dels molins.

1705, 20-març. El Dr. Tomàs i Costa baixa a Barcelona (ELTC)

El 20-mar-1705 baixa a Barcelona i descobreix que s'ha adoptat la mesura de requerir ordres de compareixença contra els principals cabdills Vigatans.

1705, 23-març. El Dr. Tomàs i Costa torna cap a Vic i s'atura a Centelles (ELTC)

El 23-mar-1705 tornà cap a Vic. S'aturà dos a Centelles.

1705, 28-29-març. Desterrat a Lleida pel Virrei Velasco

* [En l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa també esmenta que entre el 23-mar-1705 i el 25-mar-1705, quan el Dr. Tomàs i Llorenç havia arribat a Centelles, hi aturà l'exprés que portava les cartes amb les ordres de compareixença contra els Vigatans a Barcelona] (ELTC)

Les parts enfrontades i la Ciutat de Vic enviaren delegats per informar el Lloctinent Velasco del conveni, però aquest no quedà satisfet amb l'arbitri.

El 28-29-mar-1705, el Reial Senat de Barcelona envià ordres de compareixença a En Carles Regàs, En Jaume Puig de Perafita, els seus 2 fills N'Antoni i En Francesc Puig i Sorribes, N'Antoni Cortada, En Josep Moragues, En Francesc Macià Bac de Roda, i la resta de cabdills vigatans que havien acudit en socors d'En Carles Regàs. (NH1-500)

Tant sols s'hi presentà en Josep Torres-Mas de Roda, que fou desterrat i empresonat al castell de Lleida per considerar-lo afecte als austriacistes. (NH1-619) (NH1-469)

La resta, malfiat-se, enviaren en nom seu al canonge de Vic, el Dr. Joan Miquel Bosc, per tal de parlar amb el Lloctinent Velasco i demanar-li salconduit, de manera que amb aquesta garantia accedien a presentar-se a Barcelona. El Lloctinent no admeté la proposta i instà al canonge a retornar a Vic i a persuadir els cabdills Vigatans a presentar-se a Barcelona. (NH4-535-540)

El 25-mar-1705 el Dr. Tomàs i Costa informà als cabdills Vigatans que el Virrei havia tramès ordres de compareixença contra ells a Barcelona. Així mateix els previngué que abans de prendre cap resolució sobre les compareixences que se'ls ordenaven, els emplaçava a reunir-se la tarda del dia següent prop de Santa Eulàlia de Riuprimer. (ELTC)

1705, 15-octubre. Passaport per acompanyar el marquès d'Aitona

El 15-oct-1705 l'arxiduc Carles d'Àustria li concedí passaport per tal que acompanyés el marquès d'Aitona i comte d'Osona Guillem Ramon de Montcada fora de Catalunya fins a les fronteres amb el regne d'Aragó. (ANC-18)

Patent de Coronel d'Infanteria
Passaport lliurat a Josep Mas de Roda, per tal que pugui acompanyar el
marquès d’Aitona a la frontera d’Aragó.
CAT/ ANC. Fons El Reguer de Tavèrnoles, uc. 5

1705, setembre. Coronel de Fusellers de Muntanya

Vers set-1705 rebé patent del Príncep de Hessen patent de Coronel del Regiment de Fusellers de Muntanya nº3 "Mas de Roda". (NH1-623) (NH3-457)

El 12-set-1705 també el seu fill Miquel Mas de Roda rebé patent de Coronel d'Infanteria de part del Príncep de Hessen. (ANC-18)

Patent de Coronel d'Infanteria
Patent de Coronel d'Infanteria
de Miquel Mas i de Regàs,
signada pel Príncep de Hessen / ANC. Fons El Reguer de Tavèrnoles, uc. 5

1706, 9-febrer. El Duc de Noailles envaeix l'Empordà

El 9-feb-1706 el Duc de Noailles envaí l'Empordà des del Rosselló amb 12 batallons i 500 cavalls. Dividí la seva tropa i Mr. de Courten penetrà pel Coll de Pertús de dret fins a la Jonquera, primera vila de l'Empordà. El Duc amb la resta de les tropes entrà pel Coll del Portell amb 8 canons i 4 morters. El general austriacista Md. Donegal, comandant en cap per mort del baró de Schrattenbach el 26-gen-1706, intentà oposar-se-li amb 400 infants, 300 cavalls i els regiments de fusellers del Coronel Birolà, del Coronel Mas de Roda, i del Coronel Clavell, però foren obligats a retirar-se. (NH2-65)

1706, 27-març. Combat del Congost de Treumal

El 23-mar-1706 l'exèrcit francès passà cap a Torroella i Palamós; saquejà Gualta i altres lloc. La vigília del Diumenge de Rams arribà l'exèrcit a Sant Joan de Palamós, Vall-llòbrega i Montràs. Començà a travessar el congost de Treumal el 27-mar-1706, 14:00h. Els fusellers de Clavell i Mas de Roda, en nombre de 480, i part del sometent de la Selva i el Maresme fins a Lloret, i 110 cavalls del regiment del Coronel Moragues a les ordres del Capità Josep Alrà, i 70 desmuntats a la rereguarda, havien trencat els estrets trànsits del congost i guardaven els passos a les alçades. El Duc de Noailles manà a 300 granaders i 400 infants per a desallotjar-los, però foren rebutjats. Repetí l'atac per segona vegada i durà el foc fins a les 18:00h. El cansament de les tropes i la pèrdua de més de 400 homes obligà al Duc de Noailles a suspendre la travessa. (NH2-67)

1706, 21-març. Coronel de Fusellers de Muntanya

És un dels Coronel dels 5 primers regiments de Fusellers de Muntanya

1706, 29-març-3-abril. Fustigant l'Exèrcit Francès des de la travessa del Ter

Amb els seus fusellers fustigà l'avenç de l'Exèrcit Francès cap a Barcelona

1706, 4-abril ~ 1706, 12-maig. Setge borbònic de Barcelona de 1706

Lluità al Setge Borbònic de Barcelona de 1706 (NH2-236)

El 6-abr-1706 fou destinat a combatre en les obres exteriors del Castell de Montjuïc

El 7/8-abr-1706 lluità en l'atac a la trinxera de Santa Madrona

El 9-mai-1706, 9:00h, participà en l'assalt a una casa que ocupaven els borbònics

El 12/13-mai-1706, durant la retirada de l'Exèrcit borbònic de Barcelona, establí un pacte amb el Marquès d'Aitona per tal de no fustigar les tropes en retirada

1706, 12-maig. Noble del Principat de Catalunya

El mateix 12-mai-1706 fou fou nomenat Noble del Principat de Catalunya. (ESTUDIOS)

1709, maig. Destinat per Carles III a capitanejar les milícies de l'Empordà i Vic

El 1709 el rei Carles III el destinà a capitanejar les milícies i a animar els pobles per aturar la invasió francesa del nord de Catalunya pel Duc de Noailles.

1710. Comissionat a capitanejar les milícies Vic

El 1710 fou comissionat a capitanejar les milícies i a animar els pobles de la Plana de Vic fins a Sant Hilari.

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

*Fonts:
              (ANC-18) Arxiu Nacional de Catalunya, nº18
              (ELTC): L’Epítome de Llorenç Tomàs, canceller del Principat de Catalunya (1705-1714)
              (FMABR-52) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 52
              (GJMHMC-39) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 39
              (GJMHMC-40) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 40
              (GJMHMC-42) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 42
              (GJMHMC-44) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 44
              (GJMHMC-45) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 45

              (HMC-III) Batalla de Sant Feliu de Pallerols: Història Militar de Catalaunya III, pàg. 149-150
              (NH1-277) Narraciones Históricas I, pàg 277
              (NH1-469) Narraciones Históricas I, pàg 469
              (NH1-498) Narraciones Históricas I, pàg 498
              (NH1-499) Narraciones Históricas I, pàg 499
              (NH1-500) Narraciones Históricas I, pàg 500
              (NH1-619) Narraciones Históricas I, pàg 619
              (NH1-623) Narraciones Históricas I, pàg 623
              (NH2-65) Narraciones Históricas II, pàg 65
              (NH2-67) Narraciones Históricas II, pàg 67
              (NH2-236) Narraciones Históricas II, pàg 236
              (NH3-457) Narraciones Históricas III, pàg 457
              (NH4-70) Narraciones Históricas IV, pàg 70

              (NH4-116) Narraciones Históricas IV, pàg 116
              (NH4-535) Narraciones Históricas IV, pàg 535
              (NH4-536) Narraciones Históricas IV, pàg 536
              (SAP38-25) Revista Sàpiens nº38 , pàg 25