Martirià Massegur
(Marturià Massegur)
(Marturián Masegur)
(Marturiano Masegur)
(s. XVII, ? - s.XVIII, ?)
Coronel
(1711?-1714?)
Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur Martirià Marturià Massegur Messegur
"Nombres de los regimientos de fusileros de montaña que este año [1711] estaban en pie y nombres de los oficiales mayores: [..] Regimiento de Masegur, nombrado Escuadra Nueva de Vic, coronel Marturián Masegur, hecho prisionero el mismo año en las Esposas, cerca de Gerona; el rey dio el regimiento a Armengol Amill, natural de Esterri [sic pro: Bonestarre]. Teniente coronel, Genís Malpeu, de Torroella; sargento mayor, Bernat Palau, de Blanes, después teniente coronel Salvador Padrés, natural de Hostalric, su nombre Clar."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 306

Llinatge, Naixement i Família

(sense dades)

Nom: «Martirià» o «Marturià»

Segons el filòleg Gustau Erill la forma «Martirià» és la correcta des del punt de vista lingüístic per bé que a voltes era anomenat «Marturià» pel fenomen fonètic de la dissimilació, ço és, la repetició de vocals en el mateix nom fa que es busqui en la llengua popular la substitució d'una de les vocals repetides per una vocal de caràcter absolutament diferent. (BATALA-80)

1711. Coronel de l'Esquadra Nova de Vic

El 1711 fou coronel del regiment de fusellers anomenat Esquadra Nova de Vic. (NH3-457) (NH3-306)

1711, febrer. Destinat al Front de l'Empordà-Hostalric

El feb-1711 4 regiments de fusellers foren destinats al cos d'exèrcit destinat a la frontera de França-Hostalric; foren els de: Segimon Torres, Joan Vilar i Ferrer, Manuel Moliner i Rau, i Ermengol Amill [o Massegur?]. (NH3-314)

1711, 8/18?-febrer. Combat dels boscos de Súria

El 8/18?-feb-1711, degut al fred de l'hivern, la guarnició de Girona enviava partides per escoltar els combois amb atzembles que conduïen llenya a la plaça, on n'hi mancava. Però les partides de fusellers i vilatans impedien el trànsit per la zona. El govenrador borbònic de Girona envià un destacament de 800 homes per escoltar un comboi de 300 mules, però els fusellers del Coronel Jaume Birolà, l'esquadra del Coronel Martirià Massegur, i la companyia solta de voluntaris a peu del Capità Valentí Alsina, en número de 600, els atacaren en emboscada als boscos de Súria. Es travà un dur combat i prengueren als francesos 180 mules després de deixar 148 morts i 60 presoners al camí, retirant-se a Girona la nit del mateix 8-feb-1714. Els fusellers perderen 3 capitans, 8 sotsoficials, i 66 fusellers morts o ferits. (NH3-213) (NH3-299)

1711, 11-desembre. Combat de Grions

El des-1711 el Duc de Noailles dirigí la marxa de les tropes, 14.000 homes, reforçat de part de la guarnició de Girona, i prengué el camí ral cap a Hostalric amb 15 canons; encarregà al general Fiennes un cos de 6.000 homes amb la ordre que ocupés el Collformic i fes adelantar 2.500 homes al lloc de Grions. (NH3-261)

El general Iganis Picalqués tingué avís de la marxa del comte Fiennes trobant-se a les parts d'Olot; marxà dia i nit fins a arribar a Hostalric i sobre la marxa se li uniren 60 cavalls del general Nebot a les ordres del Capità Pere Porta, els fusellers de Regiment de Ferrer i del Regiment de Massegur, i part dels fusellers del Regiment de Birolà. Així mateix reuní al somatent de tota aquella comarca i arribà amb accelerada marxa fina a Gaserans; en aquelles altures s'oposà al comte de Fiennes. Els congosts eren propicis per la lluita dels fusellers i sometents, i el general ordenà atacar al destacament i desallotjar-lo de l'església de Grions. (NH3-261)

1711, desembre. Cau presoner el coronel Martirià Massegur

El des-1711 el coronel Martirià Massegur caigué presoner a "Les Esposes", nom donat a Sant Martí Sapresa, prop de Girona. El rei Carles III nomenà com a nou coronel del Regiment de Fusellers nº "Esquadra Nova de Vic" a N'Ermengol Amill. (NH3-306) (NH3-457)

1713/1714. Patent de coronel de Fusellers

El 1713/1714 el govern li concedí patent de coronel de fusellers a fi que aixequés el seu regiment fora de Barcelona: Regiment de Fusellers de Muntanya nº6 "Martirià Massegur". (NH3-705)

1714, 28/29?-febrer. Planifició de l'atac a la vila botiflera de Centelles

El feb-1714 el coronel Brichfeus, el coronel Busquets i Mitjans, el capità Casanova i el capità Josep Regàs es reuniren amb el coronel Amill al Montseny, on discurriren sobre la manera com ocupar la vila de Centelles i capturar el batlle botifler de Centelles i el coronel botifler Torres de Sant Quirze. Resolgueren enviar l'oficial de la veeduria Antonio Molinas per tal que el coronel Antoni Puig i Sorribes s'unís amb les seves tropes a la operació; aquest apostà les seves tropes al camí de Vic a Centelles per observar els moviments. S'incorporaren també les tropes del coronel Massegur i el 1-mar-1714 es trobaven amb un cos de 1.400 homes preparats per a l'atac. (NH4-390)

1714, 2-març. Atac i incendi de la vila botiflera de Centelles

L'albada del 2-març-1714 s'incià l'atac la vila de Centelles. El coronel Amill atacà la porta de Caldes, el coronel Massegur la de Vic, i el coronel Busquets entre ambdues. Aquest darrer i el coronel Amill aconseguiren penetrar dins la vila; aleshores, veient-se vencedros però sense ordre explícita els fusellers començaren a cremar les cases. Això impedí que l'avenç continués i enradí la resistència dels vilatans. Dins Centelles hi havia només 80 granaders amb el batlle i el coronel Torres, però davant l'incendi els vilatans prengueren les armes i finalment, a les 9:00h, es retiraren els fusellers catalans havent perdut 19 homes i alguns ferits. (NH4-390)

1714, 13-14-agost. Batalla de Talamanca

Lluità a al Batalla de Talamanca

1714, 21-agost. Consell de Guerra a Olesa sobre la incursió a Barcelona

El 21-ago-1714 el Marquès del Poal celebrà Consell de Guerra a Olesa per resoldre sobre una possible incursió a Barcelona. Es resolgué que l'acció seria comandada pel coronel Busquets i Mitjans, i les tropes destinades a la incursió serien les del propi coronel coronel Busquets i Mitjans, les del Coronel Joan Vilar i Ferrer, les del Coronel Massegur, i les del Coronel Brichfeus. Per contra, les tropes del Coronel Amill i les del Marquès del Poal restarien lluitant al front exterior. El pla d'incursió suposava baixar des d'Olesa i travessar el riu Llobregat per la part d'Abrera, donant la volta per Martorell deixant aquesta vila a l'esquerra, i després passar per Sant Andreu i Pallejà, travessar la planúria i emparar-se sota el foc protector de la Fortalesa de Montjuïc, per tal d'entrar a Barcelona. Per la seva part el General Comandant Villarroel destinà un destacament a les ordres de l'Ajudant Reial Martín Zubiría, per tal que sortís des de Barcelona i enllacés amb les tropes de l'Exèrcit Exterior a les rodalies d'Esplugues i Sant Feliu de Llobregat. (FBM-42)

1714, 18-setembre. S'acollí a la capitulació de Cardona

Després de la Batalla de l'11 de setembre de 1714, s'acollí a la Capitulació de Cardona, que el cita expressament. (NH4-451)

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              (BATALA-80) La Batalla de Talamanca, pàg 80
              (NH3-213) Narraciones Históricas III, pàg. 213
              (NH3-261) Narraciones Históricas III, pàg. 261
              (NH3-299) Narraciones Históricas III, pàg. 299
              (NH3-306) Narraciones Históricas III, pàg. 306
              (NH3-457) Narraciones Históricas III, pàg. 457
              (NH3-705) Narraciones Históricas III, pàg. 705
              (NH4-390) Narraciones Históricas IV, pàg 390
              (NH4-451) Narraciones Históricas IV, pàg 451