El Capità Mata era fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler, Capità General de l'Artilleria d'Aragó, Cavaller de l'Ordre Militar de Montesa i Senyor de la Torre de la Mata (Sant Cebrià de Vallalta).

    En Josep Antoni es casà amb la pubilla Na Caterina de Copons i d'Armengol, que li aportà les senyories de Llar, Tosal, Torreblanca i la Força, el Castell de Llanguadera i la quadra d'Orpinell.

    Fou Capità de la Coronela ja desde Setge francès de Barcelona de 1697. Destacat partidari progermànic, fou dels primers a reconèixer l'Arxiduc d'Àustria com a Comte de Barcelona. Aquest el nomenà Comte de la Torre de la Mata el 1707.

    Membre del Braç Militar de Catalunya, tingué una notable intervenció durant el setge franco-castellà de 1713-1714, on fou ferit dos cops, com a capità de la 5ª Companyia del 6è Batalló.

    1714, 11 de setembre. La Batalla.

    Durant la Batalla de l'11 de Setembre, lluità en el contraatac del Conseller en Cap Rafael Casanova i Comes seguint el Penó de Santa Eulàlia, situat al capdamunt del terraplè de la muralla entre Junqueras i el Portal Nou.

    En ésser ferit el Conseller en Cap Casanova, rellevà a En Joan de Lanuza i Oms, Comte de Palsencia, com a portador del Cordó de la Bandera de Santa Eulàlia de la dreta.

    Li foren confiscats tots els seus bens i morí el 1728 a Alella (el Maresme).