Manuel Moliner i Rau
(Rau)

(Manuel Moliner y Rau)
(Francisco Rau)
(Reau)
(s.XVII, ? - 17-mai-1714, Barcelona)
Vigatà
(1705)
Capità de miquelets

(1705-1706)
Coronel de Fusellers de Muntanya
(1706-1714)
coronel fusellers miquelets Manuel Moliner Rau coronel fusellers miquelets Manuel Moliner Rau 1714 coronel fusellers miquelets Manuel Moliner Rau coronel fusellers miquelets Manuel Moliner Rau 1714 coronel fusellers miquelets Manuel Moliner Rau coronel fusellers miquelets Manuel Moliner Rau 1714 coronel fusellers miquelets Manuel Moliner Rau coronel fusellers miquelets Manuel Moliner Rau 1714 coronel fusellers miquelets Manuel Moliner Rau coronel fusellers miquelets Manuel Moliner Rau 1714 coronel fusellers miquelets Manuel Moliner Rau coronel fusellers miquelets Manuel Moliner Rau 1714 coronel fusellers miquelets Manuel Moliner Rau coronel fusellers miquelets

Naixement i Família

(sense dades)

Potser emparentat amb Francesc Rau, un dels cabdills Vigatans que estava ocupant el Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista i a punt per avançar sobre Barcelona. (NH1-617)

1705, 26-agost ~ 1705, 14-octubre. Setge Austriacista de Barcelona

Lluità al Setge Austriacista de Barcelona

1705, 27-agost. Soldada com a capità de miquelets

Com a Capità de miquelets de la gent de Vic i rodalies participà en l'Aixecament Militar Austriacista i en el Setge Austriacista de Barcelona, presentant-se davant del camp de Barcelona el 27-ago-1705 per rebre la soldada del Príncep de Darmstadt, entregada a aquest per ordre del Peterborough a través del pagador anglès Mr. Vicen/Wisten. (NH1-619)

1705, ~octubre?. El Coronel Josep Nebot ordena novament el rescat del Comte Cifuentes

Vers oct-1705 el Coronel Josep Nebot manà al comandant de fusellers Rau que amb la seva esquadra i els sometents anés a reforçar a Don Felipe Vaquer, i alliberar el Comte de Cifuentes, que es trobava prop d'Alcañiz. (NH1-577)

1705, 26-desembre. Guarnició de viles

El 26-des-1705 el rei Carles III ordenà al coronel Joan Nebot guarnir les viles d'Arnes, Horta i Vallderoures amb els fusellers de Bac de Roda i Rau, que es trobaven a Batea. (NH2-265)

1706, gener. Socors a València

El rei Carles, seguint el dictàmen dels ministres i generals, resolgué enviar socors a València i procurar la total reducció del regne. Pendents les deliberacions, rebé avís que les tropes borbòniques es dirigien a recuperar la ciutat de València; el rei manà enviar-hi socors: (NH2-43)

  • 4 companyies del regiment de cavalleria Morras, a la ordre del tinent coronel Luís Domínguez
  • 3 companyies de dragons reials de dret cap a Tortosa
  • Es donà ordre al genearl Ahumada a Lleida que 1 batalló del regiment Ahumada travessés l'Ebre prop de Tortosa
  • Peterborough manà unir 1.300 anglesos
  • S'ordenà al coronel Joan Nebot i Josep Nebot que amb el tot dels seus regiments seguissin el mateix rumb i desemparessin els pobles de la part d'Aragó, per unir-se amb els fusellers de Bac de Roda i Rau, i ocupar Horta, Vallderoures i altres llocs, previnguent-los que després passaria allí Peterborough i el comte de Cifuentes, a qui s'havia nomenat virrei de València.

~1706, 21-març. Coronel de Fusellers de Muntanya

Coronel del Regiment de Fusellers de Muntanya nº6 "Moliner i Rau". (NH1-623) (NH3-457)

1706, finals-març. Part del regiment cap a Barcelona

Vers finals-mar-1706 el comte de Cifuentes, comandant en les fronteres de Tortosa, rebé ordre de passar a Barcelona i manar marxar a la resta de fusellers de Bac de Roda i Rau i altres de les fronteres d'Aragó i València, a les rodalies de Barcelona. (NH2-80)

1706, 3-abril. Fusellers de Bac de Roda, i de Rau, entren a Barcelona

El 3-abr-1706, molt de matí, entraren a la ciutat els coronels de fusellers Bac de Roda i Rau amb 600 fusellers. (NH2-85)

1706, 4-abril ~ 1706, 12-maig. Setge borbònic de Barcelona de 1706

Lluità al Setge Borbònic de Barcelona de 1706 (NH2-236)

El 6-abr-1706 es posà en execució la nova forma de guarnir la plaça i Castell de Montjuïc: (NH2-88)

  • Al Castell de Montjuïc Mld. Donegal amb 300 anglesos del regiment Charlemont, i 300 alemanys del regiment Kaulbars
  • A les obres exteriors del castells, els fusellers de Josep Mas de Roda
  • A la bateria sobre la líniea de comunicació Mld. Cunningham amb la seva gent, el brigadier Saint-Amant amb 300 holandesos, 200 homes de les Reials Guàrdies Catalanes amb el tinent coronel Antoni Meca i de Cardona, i els sometents de Manresa, Vilafranca, Mataró i altres viles.
  • Rere la línia de comunicació els Dragons Reials, a la punta de la contraescarpa de San Antoni
  • Els fusellers de Bac de Roda a la punta de la contraescarpa del Portal de l'Àngel
  • Els fusellers de Rau a la punta de la contraescarpa del Portal Nou
  • Al fortí de Santa Eulàlia la gent a les ordres de N'Antoni Desvalls
  • Els dragons anglesos, els regiments de cavalleria de Morras i Clariana, amb ordre de fer patrulla durant la nit per fora de la contraescarpa fins trobar-se els dragons reials
  • A la ciutat, sobre la bretxa, 50 homes de les Reials Guàrdies Catalanes, 100 al fort de Sant Antoni, 100 al Baluard de Tallers, 50 al fort de Santa Eulàlia. La resta del regiment amb el seu coronel Antoni de Peguera de retén a la Rambla.
  • El regiment de la Guardia Reial anglesa de retén al Palau Reial amb el rei
  • El regiment de la ciutat amb el seu coronel Jaume Cordelles, al baluard de Jonqueres
  • La Coronela, la guàrdia de 12 companyies, a les portes i llocs que es considerés necessari
  • La Coronela, altres 12 companyies, de retén a la Rambla

El 7-abr-1706, 16:00h-17:00h, N'Antoni Desvalls seguit pels fusellers de Bac de Roda, Mas de Roda, i Rau, envestiren les línies dels borbònics que des de Santa Madrona es dirigien a Montjuïc; entre ells hi havia alguns voluntaris. (NH2-408)

1706, 19-agost. Al Front de l'Empordà-Roselló

El 13-ago-1706 el Duc de Noailles arribà fins a la fortalesa de Roses i hi introduí 400 homes per mar. Això alarmà al brigadier Wills, que manà el 19-ago-1706 publicar un ban castigant amb pena de mort a qualsevol oficial o soldat que s'apartés del seu cos; així mateix apostà a Figueres 50 cavalls, 100 fusellers del coronel Rau i 100 homes de les milícies. A Castelló 100 cavalls del regiment de cavalleria del coronel Moragues, 250 cavalls del regiment de cavalleria del coronel Clariana, els fusellers del coronel Bac de Roda, i les milícies de Llançà i la Selva. A la Garriguella hi destinà 60 cavalls més. (NH2-212)

1707, juny. Retorna al Front de l'Empordà-Rosselló

Retorna al nord, Front de l'Empordà-Rosselló.

1707, juny. Atac a un comboi prop de Calabuig

Atacà un comboi borbònic prop de Calabuig capturant 150 mules de l'artilleria francesa. (NH2-420)

1707, 18-juliol. Combat de Sant Llorenç de la Muga

El 18-jul-1707, a Sant Llorenç de la Muga, amb 400 fusellers i 30 paisans, combaté un cos de francesos; el foc viu i obstinat, però li arribà a Rau un cos de reforç de 200 fusellers i els francesos foren obligats a retirar-se amb pèrdua de 300 homes, mentre els fusellers perderen 60 homes, més els ferits. (NH2-420)

1708. Destinat a l'Exèrcit de l'Empordà

El 1708 el regiment de «Rau» era 1 dels 3 regiments de fusellers de muntanya que foren destinats a l'Exèrcit de l'Empordà. (NH2-543) (NH2-565)

1708, 3-juny. Emboscada a Sant Julià de Ramis

El 3-jun-1708 a Sant Julià de Ramis els coronels Rau i Clavell sorprengueren a 30 fusellers francesos. (NH2-544)

1708. Regiment de fusellers en peu

El 1708 el regiment de «Rau» era 1 dels 5 regiments de fusellers de muntanya en peu i a sou del rei Carles III. (NH2-561)

1709, 7-agost. Combat al Coll de Banyuls

El 7-ago-1709 el Duc de Noailles, per cautelar més el seu designi, ordenà penetrar pel Coll de Banyuls, que estava guardat per 300 fusellers amb el coronel Rau, i 300 cavalls de manava el general Rafael Nebot; durant 1:30h es lliurà combat defensant el congost, fins que les tropes austriacistes foren obligades a retirar-se; entre ambdos bàndols hi hagué 200 baixes. (NH2-645)

1709, 17-agost. Combat al Coll del Portell

El 17-ago-1709 el coronel Rau amb 550 fusellers fingí una contramarxa i passà al Port del Portell. El coronel borbònic Valé, apostat a Riunoguera, creié l'avís que els fusellers només eren 100 i sortí amb 300 homes a buscar-los, penetrant al Coll del Portell. Els fusellers l'atacaren allí on el congost era més aspre, i després d'1:30h de combat les tropes borbòniques perderen 113 homes, 150 presoners, i la resta es retirà amb el coronel Valé ferit. (NH2-645)

1710. Comissionat a travessar l'Ebre

El 1710 la Cort de Barcelona ordenà travessar l'Ebre a 4 regiments de fusellers: el del coronel Falcó, el del coronel Vilar i Ferrer, el del coronel Rau, i el del coronel Josep Farriol. (NH3-82)

1710, setembre. Expedició per recuperar el Regne de València

El set-1710 es començà la campanya per recuperar el Regne de València començant pel setge de Morella, primera vila del regne. La reina nomenà virrei de València al comte de Savallà Joan Antoni de Boixadors, per tal que comandés l'expedició i des d'allí s'internés al regne. La reina nomenà pels càrrecs del govern interí del regne a tots els subjectes que es trobaven a la seva cort. Es confiaren les armes de l'expedició al general Rafael Nebot, auxiliant amb el dictàmen el virrei comte de Savallà. Les forces destinades a l'expedició foren: (NH3-83)

  • Regiment de cavalleria nº "Rafael Nebot", amb 500 cavalls
  • Regiment d'infanteria nº4 "La Reina", amb 1.000 infants
  • Regiment de fusellers nº "Rau"
  • Regiment de fusellers nº "Ferrer"
  • Regiment de fusellers nº "Amill"
  • Regiment de fusellers nº "Japot"
  • Regiment de fusellers nº "Falcó"

Els fusellers sumaven 2.600 homes, 4 regiments dels quals estaven a les parts de Girona i ribes del Segre, i passaren a la riba de l'Ebre; també se'ls unire algunes companyies de Voluntaris a cavall catalans acompanyats de sometents. Així mateix s'ordenà a tots els valencians a qui s'havia comissionat amb càrreccs que, en tant es restablien els Furs del Regne de València, passessin a l'altra riba de l'Ebre. El 18-set-1710 es donà ordre de marxar a la riba de l'Ebre, i que un cop ocupada Morella, s'unissin amb el nou virrei. (NH3-84)

A finals-set-1710 el General Nebot amb el seu regiment passà a bloquejar el Castell de Miravet, la guarnició del qual, formada per 80 homes, tenia poques provisions i patia gana; tot i així esperaven el socors de 100 granaders, 150 infants i 40 cavalls. El General Nebot ordenà al Sergent Major Pere Paiet que amb 7 companyies de fusellers s'apostés al pas del Puigsec; poc després descobriren el destacament de socors borbònic i es travà combat. Llavors arribà el coronel Joan Ferrer amb 200 fusellers, que rendiren i degollaren a l'escorta. Per part de les tropes austriacistes moriren 30 fusellers. Finalment es rendí el Castell de Miravet i la guarnició quedà presonera de guerra. Aleshores passaren a presidiar-la 58 fusellers a la ordre del Tinent Coronel Baptista Pelliser, mentre s'ordenà al Coronel Ferrer i al Coronel Falcó córrer la terra fins a Tortosa. (NH3-84)

1711, 2-febrer. Surt la guarnició de Girona després de la capitulació

El 2-feb-1711 sortí la guarnició de Girona desprñes de la capitulació; els francesos, com no miraven amb bons ulls als fusellers, a més de 100 els prengueren les armes i els vetits, i fins i tot al coronel Rau féren caure del cavall. Intervingué el duc de Noailles, tranquilitzà el desordre, i allí mateix féu penjar a un dragó en prova de la bona fe i observació de la capitulació. (NH3-134)

1711, febrer. Destinat al Front de l'Empordà-Hostalric

El feb-1711 es destinaren 4 regiments de fusellers al cos d'exèrcit del nord, a la frontera de França fins a Hostalric; foren els de: Segimon Torres, Joan Vilar i Ferrer, Manuel Moliner i Rau, i Ermengol Amill [o Massegur?]. (NH3-314)

1711, 28-febrer. Combat de Navata

Lluità al Combat de Navata on amb 600 fusellers atacà 300 infants borbònics a les ordres del tinent coronel Mr. de Herch; a la primera descàrrega les tropes franceses perdreren 100 homes, i la resta es rendí presonera. Prengué l'equipatge i 36 cavalls, perdent en aquesta acció 36 fusellers i 5 oficials. (NH3-258) (NH3-299)

1711, desembre. Exèrcit de socors al Setge Borbònic de Cardona de 1711

Formà part de l'Exèrcit de socors al Setge Borbònic de Cardona de 1711. (NH3-313)

1712. Destinat al cos d'exèrcit del nord

El 1712 es destinaren 4 regiments de fusellers al cos d'exèrcit del nord, sota el comandament del general von Wetzel, a l'Empordà; foren els regiments de fusellers de Segimon Torres, Ferrer, Manuel Moliner i Rau, i Ermengol Amill. (NH3-461)

1712. Bloqueig Austriacista de Girona

Destinat al Bloqueig Autriacista de Girona.

1712, 20-novembre. Cop de mà a Cadaqués

El 20-nov-1712 el general Wetzel envià a Cadaqués un cos format per 400 fusellers a les ordres del Coronel Rau i la companyia de voluntaris a peu del Capità Valentí Alsina amb la missió de desallotjar-hi la guarnició de 150 soldats francesos que incomodava la zona. En arribar-hi els fusellers els francesos es retiraren a l'església, fent mostres de defensar-se, però els fusellers disposaren el tot per calar foc a les portes de l'església; els feren saber que no els donarien quarter. El comandant francès Mr. Dorech sabia que no rebria socors i, trobant-se sense queviures, acabà rendint-se quedant la guarnició presonera de guerra. (NH3-445)

1713, 1-juliol. Suspensió d'armes i evacuació de les tropes imperials

El 1-jul-1713 els regiments de fusellers del cos d'exèrcit a les parts de Girona reberen ordre de concentrar-se prop d'Hostalric, ordres que obeïren el coronel Amill i el coronel Moliner i Rau. Un cop dins la fortalesa el comandant d'Hostalric tenia ordres de detenir-los i portar-los al general Wallis; informats dels plans de Wallis els oficials escaparen. El 10-jul-1713 foren informats de la resolució de la defensa; el comandant envià el batlle per a persuadir-los, però aquells respongueren que a Barcelona s'havia declarat la continuació de la guerra, que ells no obeïrien als que no seguien la seva Pàtria, i que si no els retornaven els cavalls i equipatges trobarien la manera com recuperar-los; el comandant els retornà cavalls i equipatges. (NH3-646)

1713, 10-juliol. Exèrcit de Catalunya

El seu regiment esdevé el Regiment de Fusellers de Muntanya nº2 "Àngel Custodi" de l'Exèrcit de Catalunya. (NH3-704)

1713, 9-agost, 11:00h. Inici de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

El 9-ago-1713, 11:00h, es feren a la vela des del port de Barcelona les 47 embarcacions que transportaven les tropes de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat. (NH3-652)

1713, 29-agost. L'Expedició del Diputat Militar a Manresa

El 29-ago-1713 l'expedició del Diputat Militar resolgué atacar Manresa. Al convent del Carme, després d'algun foc, rendiren 200 homes i morí el governador borbònic de Manresa.Quan volien atacar l'església mare tingueren avís de l'arribada d'un cos de socors borbònic. El general Nebot ordenà al coronel Amill amb el seu regiment i les companyies de voluntaris del capità Adjutori Segarra i el capità Alarcó al coll de Cardús; al coronel Ferrer amb 300 fusellers al coll de l'Obac de Vacarisses, i al coronel Moliner i Rau amb al seu regiment al coll de Davi. La resta de tropes es mantingueren a la rodalia de Manresa. (NH3-656)

1713, 3-setembre. L'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa

El 3-set-1713 l'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa. Allí foren informats que un destacament comandat pel general Bracamonte i format per uns 4.000 homes baixava de Manresa, ciutat que havien cremat i saquejat. Resolgueren que el general Nebot amb un destacament de cavalleria, tots els fusellers del Coronel Amill, 12 companyies del coronel Moliner i Rau, i regiment de fusellers del coronel Segimon Torres, s'apostés al Coll de Cardús -distant 2 hores de la vila-, ocupant els passos sobre Terrassa. En arribar l'avantguarda borbònica fou envestida pels fusellers, que els retingueren durant 1 hora. Les tropes borbòniques prengueren un terrassenc que els informà d'un altre camí fins que sortiren prop de la casa d'En Margarit de Matasoleya; finalment, degut a l'arribada del gruix del destacament borbònic i en particular dels dragons que desmuntaren per atacar-los, les tropes del general Nebot es retiraren de la posició havent provocant la mort de 40 borbònics i havent-ne ferit més de 50. (GST-25)

L'Expedició del Diputat Militar passà a Sentmenat, però el coronel Amill es quedà emboscat amb els seus fusellers per atacar-los la rereguarda; quan tot el cos borbònic hagué passat els envestiren matant 200 borbònics i ferint-ne 400; així mateix els prengueren diverses càrregues amb tendes de campanya i sacs de farina. Els fusellers del coronel Amill perderen 1 alferes i 2 fusellers. (GB)

1713, 4-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella

El 4-oct-1713, 16:00h, els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona malgrat la protesta i el desacord del Coronel Dalmau. (NH3-661)

1713, 4-octubre, 16:00h. Les tropes desemparades es commouen

El 4-oct-1713, 16:00h, havent-se embarcat els comandants de l'Expedició del Diputat Militar a Alella deixant desemparats els homes sense un oficial de grau i crèdit per mantenir-les, les tropes es commogueren. Els oficials del Regiment de cavalleria de Dalmau, amb 200 voluntaris i 600 fusellers, pujaren al més elevat cim del paratge on es trobaven. Allí tingueren consell i cridaren als oficials de més crèdit dels voluntaris, i destinaren al sergent major Joan Lleida i al capità de voluntaris Carrillo per a que anessin a parlar amb el coronel Amill, el coronel Moliner i Rau, i altres. Els demanaren si la seva situació era més segura, quants eren els seus efectius i municions, i els exposaren que a la nit podien emprendre la marxa per introduir-se a Barcelona. El coronel Amill respongué que el paratge que ocupaven ja era bo, que els avisos que tenien era que del camp borbònic havien sortit 2 destacaments i que en el cas d'ésser atacats es podien incorporar les seves gents doncs només distaven mitja hora de la seva posició; però respecte a marxar sobre Barcelona, el coronel Amill respongué que tenia ordre del general Nebot d'esperar noves ordres des de Barcelona. (NH3-661)

1713, 5-octubre, albada. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 5 al 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

La nit del 4 al 5-oct-1713, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants

[Castellví consigna, probablement erròniament, el 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1713, 5-6-octubre, 24:00h, el General Villarroel ordena formar la Coronela al camp

La nit del 5-6-oct-1713, 24:00h, el Comandant General en Cap Villarroel ordenà que 4 Batallons de la Coronela formessin en ordre de batalla davant del Convent del Jesús, i estar-hi previnguts fins a l'albada, quan s'esperava que el Destacament d'Alella faria l'intent de trencar el Cordó borbònic per tal d'entrar dins la ciutat. (GB)

1713, 6-octubre, albada. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 6-oct-1713, a albada, part del destacament que estava a Alella, cavalls i voluntaris, intentà trencr el cordó de bloqueig borbònic per la part de Gràcia, però foren rebutjats i hagueren de retrocedir. Altrament, per la part del Mas Guinardó, 600 fusellers de muntanya a les ordres del Coronel Ermengol Amill i del Coronel Moliner i Rau també ho intentaren. Es trobaren a les tropes franceses previngudes, formats els seus esquadrons i batallons amb les armes a la mà. Comandaven l'avantguarda el Coronel Ermengol Amill i el Coronel Moliner i Rau, que també acudiren a la rereguarda per reunir les tropes enmig del foc enemic, però veient que les tropes franceses els estaven tallant el pas i la impossibilitat d'entrar a tothom a la Plaça, finalment es recolliren amb 200 dels seus fusellers i retornaren a les muntanyes. Altrament però, el Sergent Major Bernat Faig, que comandava la rereguarda, vist que l'avantguarda es retirava i que la obstinació de la defensa per aquella zona era molta, prengué més terreny i al crit de "Voluntaris, a ells!" trencà el cordó per l'esquerra tinguent sols 11 cavalls. Aconseguí fer entrar dins de Barcelona fins a 380 fusellers, 20 voluntaris a cavall, i part del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" i del Regiment de cavalleria nº3 "Sant Jordi". L'acció durà més d'1 hora, perdent 28 presoners i 80 morts, entre les quals 4 dones que es trobaren amb les armes a la mà. El cos que comandava el Sergent Major Faig tingué 13 presoners i 32 morts, éssent també ferit el Sergent Major Regiment de Rau Baptista Ferrer, que també entrà a la Ciutat. Els borbònics perderen més de 100 homes. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

[la font de Castellví cita que els comandants de l'expedició del Diputat Militar que s'havien embarcat a Alella el 4-oct-1713, encara no havien arribat a Barcelona el 5-oct-1713, de manera que la nit del 5-6-oct-1713 Villarroel ordenà formar la Coronela al camp ignorant el què havia succeït a Alella; i el 6-oct-1713 a l'albada, quan totes les tropes esperaven el trencament del cordó borbònic per terra, arribaren per mar els comandants de l'expedició, causant sorpresa i indignació a tothom, fins al punt que cita que Villarroel donà un cop de bastó al terra i digué: "Hoy se ha ejecutado un grande deservicio a Dios, al rey un perjuicio, y a la patria una ruina". Així, segons la font de Castellví, els arrestos es produïren durant el 6-oct-1713, i després la nit del 6-7-oct-1713 el Govern ordenà a Salvador Lleonart que passés per mar a Alella i ordenés a la gent que anés a Cardona. També cita la font de Castellví, que el Coronel Dalmau ordenà que diversos vaixells anessin a recollir les tropes, però que ja s'havien dispersat i les naus tornaren buides. També cita la font de Castellví, que el 8-oct-1713 el Govern donà 2.000 pesos a Josep Riera per a recollir les tropes i fer-les entrar a Barcelona. NH3-662 i NH3-636]

[Però resulta improbable que havent-se embarcat a Alella el 4-oct-1713, no arribessin a Barcelona fins el 6-oct-1714 a l'albada, és a dir, que tardessin unes 36 hores en fer aquest curt viatge per mar. A més, la Gazeta de Barcelona explicita que l'albada del 6-oct-1713, tropes de Fusellers sí trencaren el cordó, del qual es desprèn que fou el 5-oct-1713 quan arribaren els comandants, el mateix 5-oct-1713 el govern prengué les diligències necessàries i envià avisos a les tropes, la nit del 5-6-oct-1713 el general comandant Villarroel féu els preparatius, i l'albada del 6-oct-1713 entraren les tropes.]

1713, 7-octubre. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 7-oct-1713 trencaren el cordó de bloqueig i entraren a Barcelona per la part del Port els cavalls del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" -companyies del capità Bonaventura Peguera, del capità Miquel de Montserrat i del capità Matias Miravet, mentre la companyia del capità Francesc Baixeres no aconseguí entrar fins el 10-oct-1713, i les companyies del capità Juan Casanova i del capità Torres de Bages arribaren a la fortalesa de Cardona-, amb alguns oficials i soldats. També entraren a Barcelona alguns voluntaris -companyies del capità Adjutori Segarra, del capità Josep Marco "Penjadet", i del capità Miguel Faustino-, tots en número de 70 cavalls, més els soldats desmuntats i els fusellers. En la operació es perderen entre 13 i 14 homes, sense saber-se si havien mort o s'havien retirat. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

1713, 26-octubre. Entrada del Coronel Amill i el Coronel Rau a Barcelona

[Castellví consigna el 20-oct-1713; NH3-633]

El 26-oct-1713 el Coronel Amill i el Coronel Moliner i Rau entraren [per barca?] al port de Barcelona amb alguns oficials i fusellers; havien deixat la major part dels homes dels seus regiments a resguard, després d'haver patit la persecució dels destacaments borbònics. (NH3-663) (GB)

1713, 23-desembre. Atac al quarter borbònic de mas Guinardó

El 23-des-1713 les tropes borbòniques passaren a sorprendre al capità Baldrich Grange, que amb la seva companyia de fusellers del coronel Amill estava acantonat a les faldes de Montjuïc; el capità Baldrich Grange rebutjà amb tot valor l'atac i posant les tropes borbòniques en fuga les seguí fins les seves línies. El capità Valentí Alzina, amb un altra campanyia de 40 fusellers del mateix regiment, rebé ordres del coronel Amill de passar a reconèixer el quarter borbònic de mas Guinardó. En la operació el foc fou intens i el capità Alsina retornà lleument ferit havent pogut reconèixer i observar les posicions enemigues. (GB)

Aleshores probablement el General Comandant Villarroel autoritzà l'atac suggerit pel Coronel Amill i el Coronel Moliner i Rau; la disposició de tropes fou la següent: 250 fusellers a les ordres de tinents coronels i 1 sergent major, sostinguts per 400 fusellers comandats pel Coronel Moliner i Rau i el Coronel Amill. Tot i així durant la operació i previnguent allò que podia resultar-ne, el General Comandant Villarroel estigué vigilant amb les tropes dins de Barcelona previngudes i les guàrdies doblades tota la nit. (NH3-645)

El Coronel Amill i el Coronel Moliner i Rau, que estava de guardia al Fort dels Caputxins, destacaren 250 fusellers. Amb aquestes tropes passaren a atacar per sorpresa el quarter borbònic situat entre el de Gràcia i mas Guinardó. El Coronel Amill i el Sergent Major Faig a la dreta del quarter amb 250 fusellers, i el Coronel Moliner i Rau a l'esquerra, s'introduïren trencant el cordó i línies borbòniques, tallant així els socors dels quarters veins i impedint alhora la retirada ordenada del quarter atacat. Les tropes borbòniques foren preses del pànic davant l'assalt per 250 fusellers, que s'apoderaren de tendes i barrques, matant els enemics sense donar quarter, deixant vius només els nois. Estigueren més de 5 quarts d'hora saquejant i cremant tot allò que trobaren, deixant sota les flames moltes barraques borbòniques, i tot el camp enemic tocant alarma en desordre; finalment es retiraren en bon ordre, havent perdut 8 fusellers i 11 ferits. Dels oficials que atacaren el quarter es destacaren i quedaren ferits el capità Antoni Mallel, el capità Ignasi Arman, el capità Joan Guasch, 1 tinent i 2 alferes. (GB) (NH3-645)

1713, 26-27-desembre, 21:00h . Frustrat atac sorpresa a Martorell i el General Nebot

El 26-des-1713 el General Comandant Villarroel i el Conseller en Cap Casanova proposaren en consell de guerra l'atac sorpresa sobre Martorell a l'albada del 27-des-1713. Martorell, distant 5 hores de Barcelona, era la vila on s'asseguraven els combois borbònics provinents de l'interior de Catalunya. Les avingudes fins a Martorell es previngueren amb 800 homes del coronel Brichfeus i del coronel Busquets i Mitjans, i la nit del 26-27-des-1713, 21:00h, s'ordenà marxar per la part del Port de Barcelona al Coronel Amill amb 300 fusellers, acompanyat de 4 capitans de voluntaris amb 100 homes, 10 cavalls, i alguns paisans de la comarca previstos de municions i materials per cremar les barques del Llobregat i el petit port que havien construir els borbònics prop de Sant Andreu. El General Comandant Villarroel però, a fi d'assegurar la sorpresa, no féu saber el destí final de la operació.

Però arribats a la Verge del Port els fusellers protestaren reclamant que se'ls devien 2 pagues i que volien saber on anaven. Aquest incident féu frustrar l'atac sorpresa a Martorell. Al dia següent la Junta de Govern atribuí la protesta dels fusellers als seus comandants, el coronel Ermengol Amill i el coronel Moliner i Rau. I això ho atribuïren al fet que ambdós coronels havien assistit a reunions secretes on s'havia plantejat alliberar de la presó al General Rafael Nebot. Davant el temor que això acabés succeint, es reuní la Junta Superior Secreta que resolgué embarcar al General Rafael Nebot fora de Barcelona i portar-lo cap a Mallorca. (NH4-62) (NH3-664)

1714, 31-desembre-1-gener. Embarcament del General Nebot cap a Mallorca

[Castellví també consigna la data del 3-gen-1714; NH4-62]

La nit del 31-des-1-gen-1714, el General Rafael Nebot és embarcat cap a Mallorca. La mateixa nit el coronel Amill amb 200 fusellers i desmuntats fou embarcat sota les ordres del coronel Dalmau per anar a una suposada expedició a Tarragona. (NH3-664) (NH4-62)

1714, 26-27-gener. Atac general contra els quarters borbònics

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 2 al 3 de febrer (NH4-36). La Gazeta de Barcelona descriu l'acció en la nit del 26 de gener, i confirmaria l'error de la font que va recollir Castellví el fet que el coronel Amill participà en la operació, i que el 31-des-1714 el coronel Amill sortí de Barcelona, raó per la qual no podia ser-hi la nit del 2 al 3 de febrer]

El 26-gen-1714 lluità en l'Atac general contra els quarters borbònics. (NH4-36) (GB-26-gen-1714)

La nit del 26-27-gen-1714 el General Comandant ordenà una operació contra tota la línia de circumval·lació borbònica. L'atac estigué a la ordre del General de batalla Josep Antoni Martí i s'inicià després de la mitjanit, 24:00h, tocant alarma general a tot el camp enemic amb el dispar de 2 canonades des del Portal de l'Àngel i Sant Antoni:

  • Atac contra el quarter del mas Guinardó: comandant pel tinent coronel del Roser Josep Paisà, amb 200 infants de tots els cossos, inclosos 100 granaders, manats pel capità de granaders del Santa Eulàlia Juan Sebastian Soro, el capità de granaders del Desemparats, el capità de granaders del Sant Narcís Mulet, i el capità comandant del Immaculada Concepció,
  • Atac contra l'esquerra del quarter de Gràcia per impedir el pas de la cavalleria borbònica: 300 fusellers a les ordres del coronel Amill i el coronel Moliner i Rau [segons Castellví, sostinguts pel tinent coronel d'Ortiz amb 100 fusellers]
  • Atac contra el quarter de Gràcia: el tinent coronel dels fusellers de «Vila y Ferrer», amb part del regiment, i desmuntats de la companyia de voluntaris del capità Josep Marco [segons Castellví, a més hi havia el regiment d'Ortiz amb 300 fusellers]
  • Atac contra el quarter de Sants: el tinent coronel de Muñoz amb 100 fusellers
  • Atac contra el quarter del Clot: el Regiment de fusellers de la Ribera d'Ebre [Castellví no cita el Regiment de la Ribera d'Ebre]
  • La Gran Guardia de Cavalleria fou doblada i amb els voluntaris a cavall es cobriren les avingudes des la Creu Coberta fins al Clot
  • A l'estacada del fossar 1 batalló de la Coronela de Barcelona de retèn

La operació fou contemplada pel General Comandant Villarroel i demés generals de la plana major de l'Exèrcit de Catalunya. La nit fou borrascosa i el terreny estava pantanós i era escabrós. L'atac causà el pànic entre les tropes borbòniques en tot el cordó, posant en arma tot l'exèrcit i desemparant molts els seus lloc. L'atac durà fins a les 02:00h, però es mantingueren encara dins els cordons borbònics tots els fusellers, el tinent de granades Francisco Calveria, Antonio Plano, 2 caporals d'esquadra, amb d'altres tropes del regiment de la Immaculada Concepció. En la operació es perderen 4 granades, 1 sergent de fusellers, i de 12 a 14 ferits de tots els cossos.

1714, 17-maig. Mort en combat

Mort en Combat. El matí del 17-mai-1714, mentre comprovava la línia prop del Convent dels Caputxins (1), una bala d'artilleria matà el Coronel Moliner i Rau. (NH4-353) (NH4-51)

1714, 14-juny. Estat del regiment segons Tabela General

El 14-jun-1714, segons Tabela General de la veedoria, el regiment de l'Àngel Custodi que havia estat del difunt coronel Moliner i Rau tenia 25 oficials majors i comptava amb 127 fusellers, totalitzant 172 efectius. (NH4-338)

Enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              (1) 1714, 17-mai; Mort al Convent dels Caputxins: L'Onze de Setembre, pàg 221
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
              (GST-25) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 25
              (NH1-619) Narraciones Históricas I, pàg. 619
              (NH1-623) Narraciones Históricas I, pàg. 623
              (NH2-212) Narraciones Históricas II, pàg. 212
              (NH2-236) Narraciones Históricas II, pàg. 236
              (NH2-420) Narraciones Históricas II, pàg. 420
              (NH2-544) Narraciones Históricas II, pàg. 544
              (NH2-561) Narraciones Históricas II, pàg. 561
              (NH3-258) Narraciones Históricas III, pàg. 258
              (NH3-299) Narraciones Históricas III, pàg. 299
              (NH3-313) Narraciones Históricas III, pàg. 313
              (NH3-314) Narraciones Históricas III, pàg. 314
              (NH3-457) Narraciones Históricas III, pàg. 457
              (NH3-461) Narraciones Históricas III, pàg. 461
              (NH3-637) Narraciones Históricas III, pàg. 637
              (NH3-646) Narraciones Históricas III, pàg. 646
              (NH3-652) Narraciones Históricas III, pàg. 652
              (NH3-656) Narraciones Históricas III, pàg. 656
              (NH3-661) Narraciones Históricas III, pàg. 661
              (NH3-662) Narraciones Históricas III, pàg. 662
              (NH3-663) Narraciones Históricas III, pàg. 663
              (NH3-664) Narraciones Históricas III, pàg. 664
              (NH3-704) Narraciones Históricas III, pàg. 704
              (NH4-36) Narraciones Históricas IV, pàg. 36
              (NH4-51) Narraciones Históricas IV, pàg. 51
              (NH4-62) Narraciones Históricas IV, pàg. 62
              (NH4-338) Narraciones Históricas IV, pàg. 338
              (NH4-353) Narraciones Históricas IV, pàg. 353