Miquel Montserrat i de Sabater
(Miguel Montserrat y de Sabater)

(s.XVII, Cervera - s.XVIII, Viena?)
Cavaller del Principat de Catalunya
(1???-17??)
Capità de Cavalleria
(1706-1714)
Sergent Major de Cavalleria

(1718?-17??)

Lista de los oficiales chatalanes de S.M.C.C. que se allan en sus dominios
En Nápoles:
Cavallería:
Sargentos Mayores
Don Miguel de Montserrat, con patente de S.M. de capitán theniente y de la Provincia de capitán del regimiento de Dalmau
"Llista dels oficials catalans a l'Imperi"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 75

Naixement, Família i Llinatge (PPC1)

Del llinatge dels Montserrat de Cervera.

Natural de Cervera. (NH1-367) (NH3-700)

Fill de N'Onofre Damià de Montserrat i de Marlés, donzell de Cervera.

Germà d'En Josep Bonaventura de Montserrat i de Brossa, que fou pare d'En Francesc de Montserrat i Torres, i de N'Àngel de Montserrat i Torres.

1702. Voluntari en la defensa de Càdiz, on fou ferit

Voluntari en la defensa de Càdiz, on fou ferit.

Apareix com un dels que havien servit durant el regnat de Felip V fins el 1705, i que després de l'aixecament militar austriacista passaren a servir a Carles III. (NH3-691)

1705, 5-des ~ 1706, 31-mar. Participa en les Corts de 1705-1706 (PPC1)

El 5-des-1705 participà en les Corts de 1705-1706.

1706-1708. Capità Tinent del Regiment de cavalleria nº8 "Clariana"

Capità Tinent del Regiment de cavalleria nº8 "Clariana"

1708. Deixa el servei

El 1708, deixà el servei

1713, 30-jun ~ 1713, 9-jul. Participa en la Junta de Braços de 1713 (PPC1)

El 30-jun-1713 participà en la Junta de Braços de 1713.

1713, 6-juliol, 12:00h. Signatari de la Protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges

El 6-jul-1713, 12:00h, fou un dels 40 militars catalans que signaren la Protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges. (NH3-682)

1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1713, juliol. Capità del Regiment de Cavalleria nº2 "La Fe"

El 1713, juliol. Capità del Regiment de Cavalleria nº2 "La Fe". (NH3-700)

1713, 9-agost, 11:00h. Inici de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

El 9-ago-1713, 11:00h, s'embarcaren per iniciar l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

1713, 11-agost. Combat de Llavaneras

El 11-ago-1713, lluità en el Combat de Llavaneras, prop de Foscaldetas.

1713, 4-octubre, 16:00h. Les tropes desemparades es commouen

El 4-oct-1713, 16:00h, havent-se embarcat els comandants de l'Expedició del Diputat Militar a Alella deixant desemparats els homes sense un oficial de grau i crèdit per mantenir-les, les tropes es commogueren. Els oficials del Regiment de cavalleria de Dalmau, amb 200 voluntaris i 600 fusellers, pujaren al més elevat cim del paratge on es trobaven. Allí tingueren consell i cridaren als oficials de més crèdit dels voluntaris, i destinaren al sergent major Joan Lleida i al capità de voluntaris Carrillo per a que anessin a parlar amb el coronel Amill, el coronel Moliner i Rau, i altres. Els demanaren si la seva situació era més segura, quants eren els seus efectius i municions, i els exposaren que a la nit podien emprendre la marxa per introduir-se a Barcelona. El coronel Amill respongué que el paratge que ocupaven ja era bo, que els avisos que tenien era que del camp borbònic havien sortit 2 destacaments i que en el cas d'ésser atacats es podien incorporar les seves gents doncs només distaven mitja hora de la seva posició; però respecte a marxar sobre Barcelona, el coronel Amill respongué que tenia ordre del general Nebot d'esperar noves ordres des de Barcelona. (NH3-661)

1713, 5-octubre, albada. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 5 al 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

La nit del 4 al 5-oct-1713, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants

[Castellví consigna, probablement erròniament, el 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1713, 5-6-octubre, 24:00h, el General Villarroel ordena formar la Coronela al camp

La nit del 5-6-oct-1713, 24:00h, el Comandant General en Cap Villarroel ordenà que 4 Batallons de la Coronela formessin en ordre de batalla davant del Convent del Jesús, i estar-hi previnguts fins a l'albada, quan s'esperava que el Destacament d'Alella faria l'intent de trencar el Cordó borbònic per tal d'entrar dins la ciutat. (GB)

1713, 6-octubre, albada. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 6-oct-1713, a albada, part del destacament que estava a Alella, cavalls i voluntaris, intentà trencr el cordó de bloqueig borbònic per la part de Gràcia, però foren rebutjats i hagueren de retrocedir. Altrament, per la part del Mas Guinardó, 600 fusellers de muntanya a les ordres del Coronel Ermengol Amill i del Coronel Moliner i Rau també ho intentaren. Es trobaren a les tropes franceses previngudes, formats els seus esquadrons i batallons amb les armes a la mà. Comandaven l'avantguarda el Coronel Ermengol Amill i el Coronel Moliner i Rau, que també acudiren a la rereguarda per reunir les tropes enmig del foc enemic, però veient que les tropes franceses els estaven tallant el pas i la impossibilitat d'entrar a tothom a la Plaça, finalment es recolliren amb 200 dels seus fusellers i retornaren a les muntanyes. Altrament però, el Sergent Major Bernat Faig, que comandava la rereguarda, vist que l'avantguarda es retirava i que la obstinació de la defensa per aquella zona era molta, prengué més terreny i al crit de "Voluntaris, a ells!" trencà el cordó per l'esquerra tinguent sols 11 cavalls. Aconseguí fer entrar dins de Barcelona fins a 380 fusellers, 20 voluntaris a cavall, i part del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" i del Regiment de cavalleria nº3 "Sant Jordi". L'acció durà més d'1 hora, perdent 28 presoners i 80 morts, entre les quals 4 dones que es trobaren amb les armes a la mà. El cos que comandava el Sergent Major Faig tingué 13 presoners i 32 morts, éssent també ferit el Sergent Major Regiment de Rau Baptista Ferrer, que també entrà a la Ciutat. Els borbònics perderen més de 100 homes. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

[la font de Castellví cita que els comandants de l'expedició del Diputat Militar que s'havien embarcat a Alella el 4-oct-1713, encara no havien arribat a Barcelona el 5-oct-1713, de manera que la nit del 5-6-oct-1713 Villarroel ordenà formar la Coronela al camp ignorant el què havia succeït a Alella; i el 6-oct-1713 a l'albada, quan totes les tropes esperaven el trencament del cordó borbònic per terra, arribaren per mar els comandants de l'expedició, causant sorpresa i indignació a tothom, fins al punt que cita que Villarroel donà un cop de bastó al terra i digué: "Hoy se ha ejecutado un grande deservicio a Dios, al rey un perjuicio, y a la patria una ruina". Així, segons la font de Castellví, els arrestos es produïren durant el 6-oct-1713, i després la nit del 6-7-oct-1713 el Govern ordenà a Salvador Lleonart que passés per mar a Alella i ordenés a la gent que anés a Cardona. També cita la font de Castellví, que el Coronel Dalmau ordenà que diversos vaixells anessin a recollir les tropes, però que ja s'havien dispersat i les naus tornaren buides. També cita la font de Castellví, que el 8-oct-1713 el Govern donà 2.000 pesos a Josep Riera per a recollir les tropes i fer-les entrar a Barcelona. NH3-662 i NH3-636]

[Però resulta improbable que havent-se embarcat a Alella el 4-oct-1713, no arribessin a Barcelona fins el 6-oct-1714 a l'albada, és a dir, que tardessin unes 36 hores en fer aquest curt viatge per mar. A més, la Gazeta de Barcelona explicita que l'albada del 6-oct-1713, tropes de Fusellers sí trencaren el cordó, del qual es desprèn que fou el 5-oct-1713 quan arribaren els comandants, el mateix 5-oct-1713 el govern prengué les diligències necessàries i envià avisos a les tropes, la nit del 5-6-oct-1713 el general comandant Villarroel féu els preparatius, i l'albada del 6-oct-1713 entraren les tropes.]

1713, 7-octubre. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 7-oct-1713 trencaren el cordó de bloqueig i entraren a Barcelona per la part del Port els cavalls del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" -companyies del capità Bonaventura Peguera, del capità Miquel de Montserrat i del capità Matias Miravet, mentre la companyia del capità Francesc Baixeres no aconseguí entrar fins el 10-oct-1713, i les companyies del capità Juan Casanova i del capità Torres de Bages arribaren a la fortalesa de Cardona-, amb alguns oficials i soldats. També entraren a Barcelona alguns voluntaris -companyies del capità Adjutori Segarra, del capità Josep Marco "Penjadet", i del capità Miguel Faustino-, tots en número de 70 cavalls, més els soldats desmuntats i els fusellers. En la operació es perderen entre 13 i 14 homes, sense saber-se si havien mort o s'havien retirat. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

1714, 5-ago. Atac contra les bateries borbòniques dels Caputxins-Mont Calvari

El 5-ago-1714 lluità en l'atac contra les bateries borbòniques situades al Convent dels Caputxins-Mont Calvari.

El 5-ago-1714 fou ferit per la caiguda del seu cavall, en l'atac contra les bateries borbòniques situades al Convent dels Caputxins-Mont Calvari. (NH4-156)

1714, 13-setembre. En Miquel de Montserrat prova de vendre el seu cavall

El 13-set-1714, tal com s'havia promès en durant el desarmament, els oficials podien vendre els seus equipatges i cavalls. En Miquel Montserrat de Sabater el vengué a un oficial borbònic, que amb l'excusa que havia de portar primer el cavall al seu camp, ja no retornà. En Miquel Montserrat de Sabater féu protesta al Marquès de Guerchy, al·legant l'incompliment d'allò promès, passats 5 dies, li fou retornat el cavall a casa seva.

1718-1733?. Sergent Major a Nàpols

Exiliat a l'Imperi, esdevingué Sergent Major de cavalleria al Regne de Nàpols. (EA2-75)

Enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              (EA2-75) Exili: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg. 75
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
              (NH1-367) Narraciones Históricas I, pàg. 367
              (NH3-662) Narraciones Históricas III, pàg. 662
              (NH3-682) Narraciones Históricas III, pàg 682
              (NH3-691) Narraciones Históricas III, pàg 691
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
              (PPC1) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) I