Rafael de Nebot i Font
(Rafael Nebot i Font)
(Rafael Nebot)
(Don Rafael Graf Neboth)
(22-gen-1665, Riudoms ~ 6-set-1733, Viena)
Comte de Nebot
(17??-1733)
Capità
(1697?-1704)
Coronel de cavalleria
(1704-1705)
General de Batalla
(spanischer Generalwachtmeister)
(1705-1713)

Comandant en Cap de la Cavalleria
(1713-1713)
Feldmarschall-Leutnant
(Tinent Mariscal)
(1723-1733)
general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael nebot general rafael
"A todos es notorio el severo trato con que han sido lastimados nuestros hermanos, los encarcelamientos y destierros que muchos sufren, la ignominia que padece en la prisión en Madrid nuestro embajador, en quien reside nuestro Honor. El rey Carlos III ocupa toda Cataluña, conserva nuestros Privilegios. Los castellanos en públicas voces amenazan nuestra tierra de reducirla a esclavitud. Nuestra Patria está en peligro. El rey Carlos nos llama con una carta que de él he recibido. Yo me declaro de su partido y desde ahora le sigo."
Proclama del Coronel Nebot
en passar-se a les forces austriacistes sublevades
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol I, pàg 604
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)

"1733, en VI de setiembre, murió en Viena don Raphael Nebot, con el grado de teniente general. Catalán, nacido en Riudoms. Está sepultado en la Escuela Pía"
"Al servei de Carles d'Àustria". Document localitzat pel Doctor en Història
N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena

 

Quadre al·legòric del
Tinent Mariscal
Rafael de Nebot i Font
Comte de Nebot

Donada a l'Ajuntament de Riudoms per l'Associació L'Om de Riudoms
presidida per
En F.Xavier Fortuny-Torres
(2008, Pere-Benet Rins Torres)

Biografia curta

A la primeria del segle XVIII destaca a Riudoms una nissaga, la dels Nebot, el cap de la qual exercia el títol de ciutadà honrat de Barcelona. Els seus integrants agafaren fama pel seu decidit suport a la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió. Hom té constància de quatre germans amb carrera militar: Rafael (al quadre, a cavall), Joan, Josep, Alexandre i Antoni, que visqueren entre els segles XVII i XVIII.

El 1697 En Rafael Nebot era capità d'una companyia, però el 1703 En Joan Nebot i En Josep Nebot deixaren el servei militar a Felip V, mentre que els germans Rafael Nebot, N'Alexandre Nebot i N'Antoni Nebot prossegueiren en servei. El 1704 En Rafael fou ascendit a coronel de cavalleria. El ago-1705, després del desembarcament del general Basset a Dénia, i que aquesta vila donés obediència a l'arxiduc Carles d'Àustria, la cort de Madrid envià diverses unitats militars per reduir la rebelió; entre aquestes unitats hi havia el regiment de cavalleria del coronel Nebot. El set-1705 arribaren davant Dénia, però l'aixecament també a Catalunya provocà que la majoria d'unitats militars abandonessin Dénia per dirigir-se cap al Principat, deixant-hi només el regiment del coronel Nebot, al qual els comandaments borbònics no volien enviar cap a Catalunya per estar format majoritàriament per catalans.

El oct-1705 Barcelona reté obediència a l'arxiduc Carles d'Àustria i aquest envià carta al coronel Nebot. El des-1705 el coronel Nebot es passà al bàndol austriacista i, en connivència amb el general Basset, aixecà el bloqueig de Dénia. Acte seguit es dirigiren cap a València, que amb el suport dels maulets prengueren el 16-des-1705 després d'haver rebut la obediència d'Oliva, Xàtiva, Gandia, Xiva i Bunyol. Resistí després dins la ciutat de València bloquejada per les tropes borbóniques, fins que la ciutat fou alliberada pel general Peterborough. La captura de València li valgué el nomenament de general. El abr-1706 fou requerit a deixar el Regne de València i dirigir-se cap a Barcelona, a punt d'ésser assetjada per les tropes borbòniques amb Felip V al capdavant. Fracassat el setge borbònic de Barcelona de 1706, el general Nebot retornà al Regne de València on participà en les captures de Requena i Elx, mentre paral·lelament el general Peterborough ordenava la detenció del general Basset el jun-1706. Poc després el general Nebot participà en la captura d'Elx, Guardamar, Callosa, Almoradí i el setge austriacista d'Alacant.

En algun moment del 1707, sense saber-se si abans o després de la batalla d'Almansa, fou enviat a Catalunya on lluità al combat de Bellcaire d'Urgell. El 1708 fou traslladat a l'exèrcit de l'Empordà, on participà en diverses combats, incursions i cops de mà contra les tropes franceses que hostilitzaven el nord de Catalunya. El 1709 continuà al nord i participà en un cop de mà a la Cerdanya. El 1710 fou traslladat al sud en un intent de recuperar el Regne de València, participant a finals d'aquell any en el setge austriacista de Morella. El 1711 fou de nou traslladat al front de l'Empordà i el 1712 al front d'Aragó, lluitant el 18-oct-1712 al combat del Pla de Purroy.

El jul-1713 entre 50 i 100 homes del seu regiment no volgueren embarcar-se amb les tropes imperials que evacuaven Catalunya. El 9-jul-1713 N'Amador Dalmau pagà els homes del seu regiment i el general Nebot rebé ordres de dirigir-se cap a Tarragona a fi d'intentar evitar que la ciutat fos entregada a les tropes borbòniques. No pogué impedir-ho i el 16-jul-1713 retirà les seves tropes durant el combat de Torredembarra. EL ago-1713 rebé la missió de dirigir l'expedició militar per reclutar voluntaris pel nou exèrcit i evitar la caiguda de les fortaleses que encara resistien a l'interior. Després de burlar el bloqueig per mar les seves tropes desembarcaren a Arenys. El general Nebot obtingué èxits puntuals com el de Cales d'Estrac, Vilassar, Teià i Manresa, però malgrat això el desequilibri de forces no li permeté aconseguir els resultats esperats. Finalment l'oct-1713 l'expedició retornà a Barcelona i, en una polèmica decissió, els comandaments militars entraren a Barcelona per mar deixant les tropes i voluntaris acantonats a Alella. Aquests acabaren dispersant-se i la junta de govern responsabilitzaren al general Nebot i al diputat Antoni de Berenguer del fracàs de l'expedició. Foren jutjats i sotmesos a arrest. Finalment el des-1713 el general Nebot fou desterrat de Catalunya i enviat a Itàlia per tal que l'emperador es pronunciés. L'emperador Carles sobreseí tots els càrrecs i li oferí plaça en el seu exèrcit.

El 1723 fou nomenat Comte sobre el seu nom, és a dir, Comte de Nebot, i aquell mateix any fou ascendit a tinent mariscal de l'exèrcit imperial. El 6-set-1733 morí a Viena el tinent mariscal Rafael de Nebot i Font, Comte de Nebot, essent enterrat a l'Església de Convent de l'Escola Pia de Viena.

L'any 1991 es va donar el seu nom a un dels passejos més importants del municipi Riudoms a fi de recuperar la seva memòria històrica. El 2006 tots els germans Nebot foren declarats fill il·lustres de Riudoms i el 2008 es féu donació a l'ajuntament de la vila d'un quadre al·legòric que preserva la memòria d'En Rafael Nebot i Font. Així mateix a la Casa dels Germans Nebot, actualment també coneguda com Cal Gallissà, es celebren ofrenes florals durant la Diada Nacional de Catalunya.

Naixement i Família

Fill d'En Jaume Nebot, natural de Vilaplana del Camp, casat el 1661 amb la riudomenca N'Engràcia Font. En Jaume s'aveïnà a Riudoms vers el 1663. Foren pares de 8 fills, dels quals es coneixen: (ESPAIS) (RIUDOMS850-171-172)

  1. (sense dades)
  2. Rafael Nebot i Font (segon germà) batejat a Riudoms el 22-gen-1665. Militar
  3. Joan Nebot i Font, batejar a Riudoms el 19-mai-1667. Militar
  4. Josep Nebot i Font batejat a Riudoms el 7-mai-1672. Militar
  5. Francesc Nebot i Font, batejat a Riudoms el 1676. Eclesiàstic. Mort a Viena el 1727
  6. Alexandre Nebot i Font batejat a Riudoms el 1679. El 1703 era tinent de drgons. Mort el 1708
  7. Antoni Nebot i Font batejat a Riudoms el 20-jun-1685. Militar
  8. (sense dades)

1665, 22-gener. Naixement d'En Rafel Nebot (ANALES)

El 22-gen-1665 fou batejat En Rafael Nebot a Riudoms, fill d'En Jaume Nebot i N'Engràcia Font.

1673, 13-març. Jaume Nebot és nomenat Ciutadà Honrat de Barcelona (ESPAIS)

El 13-mar-1673 En Jaume Nebot rebé el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona.

En Jaume, dedicat als negocis, havia aconseguit fer-se un bon patrimoni i esdevenir familiar del Sant Ofici.

1697. Capità de companyia

El 1697 era capità de companyia.

1703. Joan i Josep deixen el servei militar a Felip V

El 1703 En Joan Nebot i En Josep Nebot, deixen el servei militar a Felip V

El 1703 En Rafael Nebot, N'Alexandre Nebot i N'Antoni Nebot prossegueixen el servei militar a Felip V

1704. Felip V ascendeix el Capità Rafael Nebot a Coronel de Cavalleria

El 1704 Felip V l'ascendí de Capità a Coronel de Cavalleria

1704. Alça un regiment de cavalleria

El 1704, havent estat nomenat coronel, alçà un regiment de cavalleria

1704. El Virrei Velasco persegueix els oficials militars que havien deixat el servei

1704. El Virrei Velasco inicià la persecució dels oficials que havien deixat el servei militar, doncs eren tinguts per dissidents a Felip V.

1704?, 20-març. Joan Nebot passa a Gibraltar i Josep Nebot s'amaga

En Josep s'amaga, mentre el 20-mar-1704 En Joan passà a Gibraltar.

1705, 10-ago, nit. La gran Flota anglo-holandesa arriba a Altea

La nit del 10-ago-1705 la Flota anglo-holandesa arriba a Altea

1705, 18-ago. Dénia dóna obediència a Carles III (BBD)

El 18-ago-1705, els veïns, eclesiàstics i seculars, decidiren, per unanimitat que Dénia donés obediència a l'Arxiduc Carles d'Àustria.

1705, 18-ago. El General Basset desembarca a Dénia (BBD)

El 18-ago-1705 el General Basset desembarca a Dénia

1705, 19-ago. La Ciutat i el Regne de València demanen reforços a Felip V (BBD)

El 19-ago-1705 la Ciutat i el Regne de València, informats de la caiguda de Dénia, envien un correu urgent manifestant la lleialtat a Felip V i per demanar l'enviament urgent d'unitats militars; concretament, demanaven que el Terç del Regne de València, que es trobava a Andalusia, retornés al Regne.

1705, 22-ago. La Ciutat i el Regne de València envien nou correu a Felip V (BBD)

El 22-ago-1705 la Ciutat i el Regne de València envien nou correu a Felip V oferint-se a pagar un regiment de 400 cavalls veterans si el rei l'enviava.

1705, 22-agost. La Cort de Madrid ordena l'enviament de tropes a Dénia (BBD)

El 22-ago-1705 la Cort de Madrid ordenà immediatament per Reial Resolució l'enviament de tropes des d'Andalusia cap a Dénia; concretament 1.800 cavalls:

Les tropes procedents d'Andalusia es traslladarien sota el comandament del Mariscal de Camp Juan Antonio Hurtado de Amézaga y Unzaga. Les tropes procedents de Madrid es traslladarien sota el comandament del Tinent General José Salazar.

1705, 27-agost. Les tropes de Madrid surten cap el Regne de València

El 27-ago-1705 les tropes a les ordres del Tinent General José Salazar sortiren de Madrid amb ordres d'estar a Almansa el 4-set-1705.

1705, 5-setembre. Entrada de les tropes borbòniques al Regne de València (BBD)

El 5-set-1705, seguint les instruccions, les tropes procedents de Madrid sota el comandament del Tinent General José Salazar entren al Regne de València. Es dirigeixen cap a La Marina.

  • 100 homes de les Guardias Reales de Corps
  • Regiment Borbònic de cavalleria "Rafael Nebot" (350 homes) (UDVB)

1705, 8-setembre. Les tropes borbòniques arriben a Gandia (BBD)

El 8-set-1705, les tropes borbòniques procedents de Madrid sota el comandament del Tinent General José Salazar arriben a Gandia.

1705, 8-setembre. Noves ordres per a les tropes (BBD)

El 8-set-1705, el Virrei de València Marqués de Villagarcía rebia una nova carta amb còpia de les instruccions remeses al Tinent General Salazar, on s'informava que les tropes havien de marxar urgentment cap a Catalunya.

1705, 9-setembre. Possibilitats d'assaltar Dénia (BBD)

El 9-set-1705 les tropes borbòniques analitzen les possibilitats d'assaltar Dénia. El Tinent General Salazar considera inviable l’expugnació de Dénia sense més tropes i sense artilleria.

1705, 10-setembre. Incendi i saqueig de les viles revoltades (BBD)

El 10-set-1705 les tropes borbòniques del Tinent General Salazar es van dedicar a saquejar i cremar El Verger, Ondara, Pedreguer, Benissa, Xaló i Alcalalí.

1705, 11-setembre. Oferta borbònica de Capitulació a Dénia
      *(la Font de Castellví cita el 22-oct-1705)

El 11-set-1705 un trompeta ordena al General Basset que capituli

El 11-set-1705 el General Basset es nega a capitular

1705, 11-setembre. Incendi del raval fora muralles de Dénia (BBD)
      *(la Font de Castellví cita la nit del 22-23-oct-1705 i 400 dragons desmuntats)

El 11-set-1705 per la nit, les tropes borbòniques van incendiar el raval de Dénia. Participen en l'operació:

1705, 11-setembre. Bloqueig borbònic de Dénia de 1705

El 11-set-1705, Bloqueig Borbònic de Dénia de 1705

1705, 12-setembre. Ordres pel Tinent General Salazar de marxa a Catalunya (BBD)
      *(la Font de Castellví cita aprox. el 23-oct-1705)

El 12-set-1705, de matinada, el Tinent General Salazar rep per correu urgent una Reial Ordre datada el dia 8-set-1705, on se li ordena posar-se immediatament en marxa cap a Catalunya amb totes les tropes.

1705, 12-17-setembre. Malfiança del Tinent Salazar respecte del Coronel Nebot (BBD)

Malgrat les ordres de marxar cap a Catalunya, el Tinent General Salazar no es sentia segur entrant a Catalunya amb el Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot, doncs no es refiava de la seva fidelitat a Felip V.

"Y en quanto a el reximiento de Nebot es muy bueno el reparo que se haze, y tendré por muy hacertado el que S. M. le deje a la horden de el Sr. Virrey para el consuelo suyo y de todo el Reyno y nos quitamos de los rezelos que con tanta razón se deven prevenir. En quanto a los soldados, de ninguno fiaré, los más oficiales son buenos y castellanos, aunque ay algunos cathalanes, y con las tropas que se me noticia que llevamos me prometo no nos ará falta este reximiento y nos quitarà de las grandes sospechas que siempre emos de tener de él
Lletra del Tinent General Salazar a Grimaldo del 12 de setembre del 1705

1705, 12-17-setembre. Peticions del Virrei de València de deixar tropes a Dénia

Així mateix, el Virrei de València Marqués de Villagarcía féu repetides peticions de mantenir el Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot per contenir la rebel·lió de Dénia, doncs el Virrei de València Marqués de Villagarcía no es refiava que les milícies valencianes fossin ni eficaces ni fidels a Felip V.

1705, 19-setembre. Autorització de Madrid a deixar el Regiment del Coronel Nebot (BBD)

El 19-set-1705, quan les tropes del Tinent General Salazar ja es trobaven al Puig, a 15 km al nord de València, arribà la resposta de Madrid a la petició de la Ciutat i Regne de València de deixar tropes bloquejant Dénia; la Cort de Madrid autoritzava la permanència de 2 esquadrons del Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot a Dénia, les despeses del qual correrien per compte de la Ciutat i del Regne de València. Poc després s'autoritzà també al 3er esquadró del Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot a restar bloquejant Dénia.

Així mateix, Luís de Zúñiga esdevindria el Comandant en Cap de les tropes.

1705, 21-setembre. Retorn a Gandia (BBD)

El 21-set-1705 Luís de Zúñiga i Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot va arribar de nou a Gandia, però no hi havia rastre dels homes de les milícies i tant sols hi restaven els oficials.

1705, 29-setembre. Les tropes del Tinent General Salzar surten del Regne (UDVB)

El 29-set-1705 les tropes del Tinent General José Salazar sortien del Regne de València i entraven al Regne d'Aragó de camí cap a Lleida. Al Regne de València tant sols restava el Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot

1705, ~29-setembre. L'estratègia de Luís de Zúñiga (BBD) (UDVB)

El 29-set-1705 Luís de Zúñiga recuperà el control d'Altea i detingué als sospitosos d'austriacisme. Allí hi restaren el Coronel Rafael Nebot i 4 companyies del seu regiment; la resta de la cavalleria va ser repartida per Benissa, Xàbia, Ondara i Oliva.

El 29-set-1705 Luís de Zúñiga també va publicar bans en els diversos llocs oferint el perdó a tots els que abandonaren Dénia per a tornar a les seues cases, pena de ser declarats traïdors i de destruir els seus bens.

1705, 9-octubre. La guarnició borbònica de Barcelona accepta capitular

El 9-oct-1705 la guarnició borbònica de Barcelona accepta capitular a les tropes Austriacistes

1705, 10-octubre. Carta de l'Arxiduc Carles al Coronel Rafael Nebot

El 10-oct-1705, des de Barcelona estant, l'Arxiduc Carles d'Àustria va escriure una carta al Coronel Rafael Nebot

1705, 14-octubre. Barcelona en poder dels Austriacistes

El 14-oct-1705 Barcelona en poder dels Austriacistes

1705, 25-octubre. Ordres de traslladar el Regiment del Coronel Nebot a Vinaròs (BBD)

El 25-oct-1705 el Tinent General dels Exèrcits de Felip V Príncep T'serclaes de Tilly, va trametre ordres que el Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot havia de de passar a Càlig, prop de Vinaròs, per tal d'impedir l’entrada dels miquelets catalans i la propagació de la rebel·lió a l'altra banda del riu de la Sénia.

El seu lloc hauria de ser ocupat per un nou regiment d’infanteria a càrrec del comte de Cervelló, format per 500 homes reclutats entre la gent més fidel del Regne i pagats per la Ciutat i el Regne de València.

1705, 3-novembre. La vila de Xaló dóna obediència a l'Arxiduc Carles d'Àustria (BBD)

El 3-nov-1705 una partida d’austriacistes va eixir de Dénia i va obligar la vila de Xalò a donar obediència a l’arxiduc, operació a la qual es van afegir alguns habitants dels pobles veïns.

1705, 3-novembre. Incendi de les cases dels austriacistes de Xaló (BBD)

La resposta de Luís Zúñiga no va ser gens contemplativa i va ordenar al Coronel Rafael Nebot anar immediatament a Xaló, detenir els culpables i incendiar les seues cases.

1705, 4-novembre. El Coronel Nebot rep la carta de l'Arxiduc Carles d'Àustria

El 4-nov-1705 el Coronel Nebot, a Ondara estant, va rebre la carta que amb data 10-oct-1705 li havia escrit l'Arxiduc Carles d'Àustria.

1705, novembre. Desercions al Regiment del Coronel Nebot (BBD)

A principis de novembre, Luís Zúñiga quantificà en 15 els desertors del Regiment Borbònic de cavalleria "Rafael Nebot".

1705, 10-nov. Noves contraordres de Madrid sobre el regiment de Rafael Nebot (BBD)

Davant les instàncies de la Ciutat i el Regne de València, la cort de Madrid ordenà de mantenir el Regiment Borbònic de cavalleria "Rafael Nebot" a Dénia, el Regiment Borbònic de cavalleria "Pozoblanco" al nord del regne, i d'enviar-hi un tercer regiment des d'Andalusia enlloc del Terç del Regne de València.

1705, 11-nov. La Ciutat i el Regne de València decideixen alçar 2 nous Terços (BBD)

La Ciutat i el Regne de València decidiren alçar 2 nous Terços de 500 homes cadascun per a la defensa del Regne.

1705, 30-novembre. Emboscada austriacista prop de Gandia (BBD)

El General Basset va preparar una emboscada de molta infanteria contra 1 capità i 30 cavalls prop de Gandia. El resultat va ser la pèrdua de 19 cavalls i 21 soldats, dels quals en moriren 2 i 19 restants van ser conduits presoners a Dénia, la gran majoria ferits.

1705, 3-desembre. Luís de Zúñiga tampoc es refia del Coronel Nebot (BBD)

En carta del 3-des-1705, Luís de Zúñiga manifesta al Tinent General de les Armes borbòniques al Regne de València Bonifacio Manrique de Lara, que tampoc ell es refia de la fidelitat a Felip V del Coronel Rafael Nebot.

"...se va esplicando de cada día y desvergonzando más y que la gente que queda del regimiento no es bastante para contenerles, pues ellos y los de Dénia les tengo por unos, esperando la hora en que se levanten cojiéndonos en medio sin retirada alguna."
Lletra de Zúñiga a don Bonifaci Manrique de Lara del 3 de desembre del 1705.

1705, 7-desembre. El Coronel Nebot avisa el General Basset que es passarà

Vers el 7-des-1705, el Coronel Rafael Nebot avisa el General Basset les seves intencions d'unir-se a l'aixecament austriacista.

1705, 9-10-desembre. El Coronel Nebot s'uneix a la sublevació militar austriacista (BBD)
         *(la font de Castellví cita la nit del 9-10-novembre-1705)

La nit del 9-10-des1705, el Coronel Nebot tenia 8 companyies allotjades a Ondara a les ordres del Capità Carles Llorach i de Moixó, 1 companyia a Oliva amb Luís Zúñiga, i la resta en viles properes. Envià 1 guia al Capità Carles Llorach informant-lo que el portaria prop d'uns olivars on es reuniria amb ell. Així mateix procedí amb d'altres companyies dividint-les en petits grups.

Al mateix temps, el General Basset amb 300 homes de les seves milícies rodejà les companyies del Coronel Nebot. Aleshores, amb un grup dels més fidels homes, parlà a un grup de soldats:

"A todos es notorio el severo trato con que han sido lastimados nuestros hermanos, los encarcelamientos y destierros que muchos sufren, la ignominia que padece en la prisión en Madrid nuestro embajador, en quien reside nuestro Honor. El rey Carlos III ocupa toda Cataluña, conserva nuestros Privilegios. Los castellanos en públicas voces amenazan nuestra tierra de reducirla a esclavitud. Nuestra Patria está en peligro. El rey Carlos nos llama con una carta que de él he recibido. Yo me declaro de su partido y desde ahora le sigo. Creo que no habrá ninguno que se niegue a imitarme y el que no quisiese le daré pasaporte"
Proclama del Coronel Nebot
en passar-se a les forces austriacistes sublevades

Tots els soldats d'aquell grup aplaudiren i se li uniren; seguidament, amb aquella tropa, passà al següent grup i tornà a procedir de la mateixa manera; i així procedí amb la resta de grups en què havia dividit els soldats del regiment. La majoria dels homes s'uniren a la sublevació , excepció feta d'alguns oficials, la majoria castellans i algun català, que van ser detinguts i després empresonats.

* Nota: pels oficials detinguts, vegi's: Regiment Borbònic de cavalleria "Rafael Nebot"

1705, 10-desembre. Finalitza el bloqueig borbònic de Dénia

El 10-des-1705 el Coronel Rafael Nebot uneix les seves tropes a les milícies del General Basset. Finalitza el bloqueig borbònic de Dénia.

1705, 10-desembre. Regiment de cavalleria nº4 "Rafael Nebot"

El seu regiment esdevé, de-facto, el Regiment de cavalleria nº4 "Rafael Nebot" de l'Exèrcit Reial de Carles III.

1705, 10-desembre. Presa de la vila d'Oliva i detenció de Luís Zúñiga (BBD)

Després uní les seves tropes amb les milícies del General Basset a Dénia i tots plegats ocuparen Oliva, on tant sols hi havia 1 companyia del regiment com a guarnició. Seguidament van capturar Luís de Zúñiga i els seus oficials. En total, 22 oficials que es negaren a unir-se a la sublevació varen ser empresonats a Dénia i Ondara, i poc després foren enviats a Catalunya.

Poc després la vila d'Oliva aclamava com a rei a l'Arxiduc Carles d'Àustria.

1705, 10-desembre. Notícies a Gandia de l'aclamació d'Oliva a l'Arxiduc Carles (BBD)

El vespre del 10-des- 1705 arribaren al Palau Reial notícies procedents de Gandia informant que la vila d’Oliva havia proclamat rei a l’arxiduc Carles d'Àustria després que el Coronel Rafael Nebot i el seu regiment hagueren canviat de bàndol.

1705, 10-desembre, 16:00h. Ocupació de Gandia

El 10-des-1705, a les 16:00h, un destacament a les ordres del Capità Alexandre Nebot ocupa Gandia. Paral·lelament, el General Basset envia les seves milícies a la resta de viles de La Marina per prendre la seva obediència a l'Arxiduc Carles d'Àustria i ordenar que les companyies de milícies d'aquelles vil·les se li uneixin.

1705, 11-desembre. Totes les forces concentrades a Gandia

Les tropes del Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot i les milícies del General Basset es concentren a Gandia

1705, 12-desembre. Ocupació de la Valldigna i Oliva

El 12-des-1705 passen a Valldigna i ocupen Oliva

1705, 13-desembre, 16:00h. Ocupació d'Alzira

El 13-des-1705, a les 16:00h, ocupen Alzira on no hi havia guarnició; la vila donà obediència a l'Arxiduc Carles d'Àustria.

1705, 13-14-desembre. Decisions a Alzira

El 13-14-des-1705 el General Basset i el Coronel Rafael Nebot envien cartes a l'Arxiduc Carles demanant que les tropes austriacistes que estaven a Catalunya entrin al nord del Regne de València des de Tortosa i Vinaròs, per tal de pressionar les tropes borbòniques que es troben al nord del Regne i facilitar així la presa austriacista de la Ciutat de València.

El 13-14-des-1705 el General Basset ordena als seus homes que es posin cintes grogues en senyal de fidelitat a la Casa d'Àustria; així mateix s'allisten diverses companyies de voluntaris.

El 13-14-des-1705 el General Basset i el Coronel Rafael Nebot envien emissaris per conèixer la situació de la Ciutat de València; els informes reporten que a la ciutat hi ha tranquil·litat i que el govern es troba reunit en múltiples juntes; també informen que no hi ha disposició ni prevenció de tropes per defensar la ciutat.

El 13-14-des-1705 el Coronel Rafael Nebot i el General Basset reben informes que el Tinent General José Salazar es dirigeix des del nord del Regne cap a la Ciutat de València amb les tropes:

  • Regiment Borbònic de cavalleria "Marqués de Pozoblanco"
  • Regiment Borbònic de dragons "Mahoney"

El 13-14-des-1705 s'atribueix a En Josep Vicent Torres i Eiximeno l'avís al General Basset i al Coronel Rafael Nebot que els ciutadans de Ciutat de València, temorosos que l'Horta sigui destruïda per la força que vulgui prendre la ciutat, s'entregaran a la primera força militar que es presenti davant de les muralles.

El 13-14-des-1705 el Coronel Rafael Nebot i el General Basset decideixen ocupar València amb les següents tropes:

1705, 14-15-desembre. Marxa sobre València

La vesprada del 14-15-des-1705 les tropes del General Basset i del Coronel Rafael Nebot inicien la Marxa sobre la València. El matí del 15-des-1705 arriben a la Porta de Sant Vicent

1705, 14-15-desembre. Marxa sobre València

Durant la Marxa sobre València, 15.000 maulets a peu i a cavall se'ls uneixen

1705, 16-desembre. Presa de València

El 16-des-1705 enviaren un trompet demanant l'obediència de la ciutat de l'Arxiduc Carles.

El 16-des-1705 la Noblesa s'oferí a obeir els designis del Virrei borbònic. Els estaments de la Ciutat feren el mateix i els Jurats de la Ciutat s'adreçaren al Virrei demanat ordres per tal de defensar la Ciutat. El Virrei s'inhibí, al·legant que sense tropes no podia decidir, i que la Ciutat havia de decidir per si mateixa.

El 16-des-1705 el Virrei dictaminà que la Ciutat enviés prohoms per dictaminar la capitulació. Els escollits per signar la capitulació de la ciutat foren el Comte de Villafranqueza i el Secretari Josep Vicent Torres i Eiximeno.

Els comissionats sortiren de la Ciutat i es reuniren amb el General Basset i el Coronel Rafael Nebot. El General Basset els informarà que tenia àmplies comissions de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Els comissionats retornaren a la Ciutat acompanyats de Capità Jaume Porta i del Capità Joan Jacint Tàrrega i Salvador.

Finalment, el 16-des-1705 es redactaren i firmaren les Capitulacions de la Ciutat de València.

1705, 16-desembre. Alexandre Nebot cap a Barcelona per informar Carles III

El 16-des-1705 s'envià el Capità Alexandre Nebot cap a Barcelona per informar Carles III de la caiguda de València.

1705, 20-desembre. Notícies de torbacions a Xàtiva

El 20-des-1705 arriben notícies que 32 presoners que hi havia al Castell de Xàtiva s'han apoderat de la fortalesa i que a la ciutat hi ha desordres.

1705, 21-desembre. Arriba la notícia de València. Rafael Nebot General de Batalla

El 21-des-1705 arribà el Capità Alexandre Nebot a Barcelona i informà de la caiguda de València. El rei Carles III li dóna el grau de Tinent Coronel, i al seu germà Rafael el de General de Batalla, amb retenció del seu regiment de cavalleria.

El General Rafael Nebot nomenà per gràcia de Carles d'Àustria els següent oficials pel seu regiment: Tinent Coronel Alexandre Nebot, Sergent Major Gaspar Portolà, Capitans Antoni Nebot, Elf Pròxita, Joan Pròxita, Joan Micó, Gaspar Sebrià, Jaume Porta, Joan Tàrrega i Lluís Siurana. (NH1-626)

1705, 22-desembre. El Capità Onofre Cantó passa a Xàtiva

El 22-des-1705 el General Basset ordena al Capità de les milícies Onofre Cantó que passi a ocupar el castell de Xàtiva i tranquil·litzi la torbació. Onofre es manté a Xàtiva fins el 28-des-1705, quan hi arriba el General Nebot.

1705, 28-desembre. El General Nebot arriba a Xàtiva

El 28-des-1705 el General Nebot arriba a Xàtiva

1706, 2-gener. La Ciutat aclama solemnement a Carles III com a rei de València

El 2-gen-1706 la Ciutat aclama solemnement a Carles III com a rei de València

1706, ~2/3-gener. Tropes borbòniques a Xiva

Vers el 2/3-gen-1706 arriben a València notícies de tropes borbòniques a Xiva

1706, ~2/3-gener. Consell a Ciutat de València

Vers el 2/3-gen-1706, havent-se rebut notícies de la presència de tropes borbòniques a Xiva, es celebra Consell a Ciutat de València sobre la conveniència d'atacar les topes borbòniques. El Coronel Nebot és partidari de resistir tancats a València fins a l'arribada dels reforços de l'Exèrcit Reial de Carles III. El General Basset, seguint el desig del poble, és partidari d'atacar. S'imposa el criteri del General Basset d'atacar Xiva. Al Consell hi assisteixen:

  • Virrei de València Sancho Ruiz de Lihory, Comte de Cardona
  • General de les Armes del Regne de València Basset
  • General de Batalla Rafael Nebot (ascendit a General de Batalla per Carles III el 21-des-1705)
  • Manuel Mercader
  • Secretari de la Ciutat de València Josep Vicent Torres i Eiximeno

1706, 4-gener, matinada. Combat de Xiva (JBB) (NH2-38)

El 4-gen-1706. Combat de Xiva

1706, 6-gener. Combat de Burjassot (NH2-39)

El 6-gen-1706. Combat de Burjassot

1706, 17-gener. Les tropes borbòniques entren al Regne de València (CMC)

El 17-gen-1706, creuen Requena cap a València les tropes borbòniques de Joaquín Ponce de León, Duque de Arcos, i l'artilleria de Cristóbal de Moscoso, Conde de las Torres de Alcorrín, amb reforços de les milícies de Requena.

1706, ~18-gener. Bloqueig borbònic de València (JBB)

Vers el 18-gen-1706 les tropes borbòniques bloquegen València

1706, 26-gener. Carta demanant socors al Generalíssim Peterborough

El 26-gen-1706 En Josep Vicent Torres i Eiximeno signa una carta demanant socors al Generalíssim anglès dels Exèrcits Confederats de Terra Charles Mordaunt, Comte de Peterborough, per tal que aixequi el Bloqueig borbònic de València.

1706, 29-gener. Peterborough envia ordres al General Nebot

El 29-gen-1706, el Generalíssim anglès Peterborough escrigué al General Nebot ordenant-li que amb 200 cavalls sortís de València i s'unís a les seves tropes de socors.

1706, 1-febrer. El General Nebot trenca el bloqueig i s'uneix a Peterborough

El feb-1706 el General Nebot trenca el bloqueig borbònic de València sense ser advertit i s'uneix a les tropes del Generalíssim anglès Peterborough a Nules. Allí fou informat que esperaven els reforços provinents de Lleida.

1706, 4-febrer. El Generalíssim Peterborough trenca bloqueig borbònic de València (JBB)

El 4-feb-1706, el Generalíssim anglès Peterborough trenca el Bloqueig borbònic de València

1706, 7/8-febrer. Consell del Generalíssim Peterborough sobre el govern del General Basset a València

El 7/8-feb-1706 el Generalíssim anglès Peterborough forma Consell per dictaminar sobre el govern que havia dirigit el General Basset a València. Hi assisteixen:

  • Virrei de València Sancho Ruiz de Lihory, Comte de Cardona
  • parents i relatius al Comte de Cardona
  • Manuel Mercader
  • Secretari de la Ciutat de València Josep Vicent Torres i Eiximeno

1706, 9-febrer. Assalt a Alcúdia

El 9-feb-1706 el General Rafael Nebot lluità en l'assalt a Alcúdia, on s'allotjaven 1 General i 1 Coronel borbònics. L'assalt es frustrà per l'avís que tingueren per part de 2 desertors borbònics que s'havien passat als austriacistes uns dies abans i que retornaren novament a les files borbòniques.

1706, 22-febrer. El General Rafael Nebot surt de València cap a la Font de la Figuera

El 22-feb-1706 el General Rafael Nebot de València cap a la vila de Font de la Figuera

1706, 25-febrer ~1706, 2-març. Presa austriacista de la vila de Font de la Figuera

El 25-feb-1706 s'inicià el bloqueig austriacista la vila Font de la Figuera. La vila acaba caient el 2-mar-1706 (JBB)

1706, 4-març. El General Basset surt de València cap a Alzira (JBB)

El 4-mar-1706 el General Basset surt de València amb 500 homes cap a Alzira, que era amenaçada per les tropes borbòniques.

1706, 30-31-març. Desembarcament a València de reforços (JBB)

El 30-31-mar-1706 desembarquen reforços a València:

1706, 3-abril. El General Nebot rep ordres de traslladar-se a Catalunya

El 3-abr-1706 el General Rafael Nebot rep ordres de traslladar-se a Catalunya. Una part del regiment es queda de guarnició a Alzira

1706, 17-abril. Consell de Guerra a Martorell

El 17-abr-1706 participà al Consell de Guerra del Generalíssim anglès Peterborough a Martorell

1706, 24-abril. Presa borbònica d'Alzira

El 24-abr-1706, un destacament de desmuntats del regiment de cavalleria del General Nebot cauen presoners de les tropes borbòniques amb la rendició d'Alzira

1706, 27-abril. A Sant Cugat

El Generalíssim anglès Peterborough passa revista a les seves tropes el 27-abr-1706

1706, 28-abril. Consell de Guerra sobre el socors a Barcelona

En el Consell de Guerra del 28-abr-1704, diferències entre el Generalíssim anglès Peterborough i el General Rafael Nebot sobre com auxiliar Barcelona. Finalment s'accepta el pla del General Rafael Nebot de socórrer Barcelona i entrar a la ciutat per la banda del Besós.

1706, 28-abril. Simulació d'entrada a Barcelona

La nit del 28-abr-1704, quan ja havien travessat el Besós, el Generalíssim anglès Peterborough ordenà a les tropes retrocedir.

1706, ~20-maig. El General Rafael Nebot s'embarca a Barcelona cap a València

Vers el 20-mai-1706 s'embarquen les tropes del General Rafael Nebot del port de Barcelona cap a València

1706, ~27-maig. Desembarcament a València

Vers el 27-mai-1706 desembarquen les tropes del General Rafael Nebot a València

1706, 13-juny. Setge austriacista de Requena (CMC)

El 13-jun-1706 comença el Setge de Requena. Presidiaven la plaça 2 batallons de Navarra a les ordres del Brigadier Adrien de Betancour; el habitants de Requena organitzen 4 companyies de milícies

El 13-jun-1706 el General Rafael Nebot envia un emissari a la ciutat exigint l'adhesió de Requena a la causa de Carles III. El General Rafael Nebot situa el quarter general austriacista al Convent de San Francisco de Requena

1706, 16-juny. Es difon la notícia que Peterborough ha detingut el General Basset

El 16-jun-1706 es comencen a difondre rumors que el General Basset ha estat detingut pel Generalíssim anglès Peterborugh a Xàtiva.

1706, 20-juny. Sortida de les tropes borbòniques

El 20-jun-1706 les tropes borbòniques fan una sortida dirigida el Tinent Coronel borbònic Melchor Montes

1706, 22-juny. Reforços austriacistes (CMC)

El 22-jun-1706 arriben a Requena reforços austriacistes

1706, 23-juny. Assalt austriacista a Requena (CMC)

El 23-jun-1706 incursió de les tropes austriacistes a Requena i saqueig del Convento de las Agustinas Recoletas, la Iglesia del Carmen i de l'Hospital de Caridad. La població es refugia al barri de la vila. Voluntaris d'Utiel trenquen el bloqueig i entren a Requena

1706, 24-juny. Sortida de les tropes borbòniques

El 24-jun-1706 les tropes borbòniques fan una nova sortida amb 300 homes

1706, 27-juny. Governador borbònic ofereix capitular amb honors

El 27-jun-1706 el Governador borbònic ofereix capitular amb honors. La proposta és rebutjada

1706, 28-juny. Bombardeig austriacista de Requena

El 28-jun-1706 bombardeig austriacista que enfonsa la Porta de San Nicolás i les cases de ciutadans de Requena.

1706, 28-juny. Peterborough confisca el béns del General Basset

El 28-jun-1706 són embargats tots els béns i cavallerisses del General Basset.

1706, 28-juny. Disturbis a València contra Peterborough i el Virrei Cardona

El 28-jun-1706 es produeixen disturbis a la Ciutat de València

1706, 30-juny. Mina austriacista

El 30-jun-1706 les tropes borbòniques de Requena detecten un mina plena d'explosius excavada per les tropes austriacistes sota la vila i el castell

1706, 30-juny. Enfrontament entre tropes catalanes i angleses a València (CMC)

El 30-jun-1706 l'ambient de la Ciutat de València s'agreuja encara més quan es donen ordres a unes companyies de cavalleria catalanes (no tenim seguretat de a quin regiment pertanyien) que estaven de guàrdia davant del palau de Peterborough, perquè desmuntin i entreguin els seus cavalls als anglesos. Els catalans s'hi resisteixen i després d'encarar-se amb els anglesos fusell en mà, les tropes catalanes acabaren marxant al Grau, amb els seus seus cavalls.

1706, 1-juliol. Capitulació borbònica de Requena

El 1-jul-1706 Capitulació de Requena a les ordres d'Adrien de Betancourt.

Baixes entre els austriacistes 500 homes (CMC)

Baixes entre els borbònics 40 homes (CMC)

Tropes borbòniques capturades: 546 presoners. S'alliberaren 260 presos habitants de Vila-real

1706, 1-5-juliol. El General Basset és traslladat a Dénia

El 1-5-jul-1706 el General Basset és traslladat de Xàtiva a Dénia

1706, 2-juliol. S'entreguen les claus de la ciutat a Hug Wyndham

El 2-jul-1706 s'entreguen les claus de la ciutat al General Hug de Wyndham

1706, 2-juliol. El General Nebot s'uneix a les tropes angleses

Vers el 2-jul-1706 el General Rafael Nebot s'uneix a les tropes del Brigadier Richard Georges i el General Valera.

1706, 5-10-juliol. El General Basset a Dénia

El 5-10-jul-1706 el General Basset resta empresonat a Dénia

1706, 8-juliol. Ocupació d'Elx

El 8-jul-1706 el General Rafael Nebot i les tropes del Brigadier Richard Georges i el General Valera ocupen Elx. Seguidament donen obediència i prenen la obediència de la comarca: Guardamar, Callosa i Almoradí.

1706, 10-juliol. El General Basset embarcat cap a Tortosa

El 10-jul-1706 el General Basset és embarcat cap a Tortosa

1706, 27-juliol. Incorporació al Setge Austriacista d'Alacant

El 27-jul-1706 s'incorpora al Setge Austriacista d'Alacant

1706, 27-juliol ~ 1706, 7-setembre. Setge Austriacista d'Alacant

Del 27-jul-1706 al 7-set-1706 al Setge Austriacista d'Alacant

1706, 26-agost. Consell de Guerra a Alacant

El 26-ago-1706 fou un dels assistents al Consell de Guerra convocat a Alacant.

1706, ~16-setembre. Un destacament del regiment a Oriola

Vers el 16-set-1706, 200 homes del regiment destinats a Oriola

1707, ~23-gener. Socors a Requena

Vers el 23-gen-1707 el General Rafael Nebot aixeca el Bloqueig Borbònic de Requena

1707. Trasllat a Catalunya

Abans o després? de la Batalla d'Almansa, el General Nebot fou destinat a la Plana Major del Comandament de la Frontera de l' Empordà i el regiment traslladat a Catalunya

1707, 25-abril. Batalla d'Almansa

El 25-abr-1707 es lliura la Batalla d'Almansa en la qual no participa cap unitat de l'Exèrcit Reial de Carles III

1707, 14-maig. Peterborough cridat a Anglaterra per justificar les seves accions

El 14-mai-1707 el Generalíssim anglès Peterborough és cridat a retornar a Anglaterra. Allí se li imputaran càrrecs pels delictes de corrupció, incompetència i excés d'autoritat.

1707, 23-agost. Combat de Bellcaire d'Urgell

El 23-ago-1708, el Regiment de cavalleria nº4 "Rafael Nebot", com a part del cos sota les ordres del General Sormani, lluita al Combat de Bellcaire d'Urgell.

1708, 5-febrer. Emboscada a la Fortalesa de Roses

El 5-feb-1708 un destacament a les ordres del Tinent Antoni Roch féu una emboscada a la guarnició borbònica de la Fortalesa de Roses.

1708, 24-abril. Retirada de tropes a Pont Major, prop de Girona

El 24-abr-1708 el rei Carles III, informat dels moviments borbònics, ordenà al general Rafael Nebot i al general Igansi Picalqués que retiressin les tropes a Pont Major, prop de Girona. (NH2-543)

1708, 8-maig. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà

El 8-maig-1708 apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà amb 3 Esquadrons del seu Regiment de cavalleria.

1708, 20-maig. Combat de Sant Julià de Ramis

El 20-maig-1708 lluità comandant la cavalleria al Combat de Sant Julià de Ramis (Gironès)

1708, 6-juliol. Incursió a l'Escala

El 6-jul-1708 féu incursió a l'Escala per apoderar-se dels subministraments borbònics

1708, agost/setembre. Incursió al Rosselló

Entre agost/setembre-1708 el General Nebot entrà al Rosselló amb 400 cavalls i 800 fusellers en represàlia per la incursió borbònic anterior del Duc de Noailles.

1709. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà

Apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà amb base a Hostalric.

1709, ~10-agost. Combat del Coll de Banyuls

Lluità al Combat del Coll de Banyuls

1709, setembre. Cop de mà de la Cerdanya francesa

Vers set-1709 s'ordenà al general Rafael Nebot, el general Miquel de Ramon i al general Moragues, que amb el Regiment d'Infanteria nº8 "Barcelona", Regiment d'infanteria nº7 "Generalitat", 2 esquadrons del Regiment de cavalleria nº1 "Dragons Reials", i el somatent de les muntanyes i la Seu d'Urgell, entressin a la Cerdanya francesa. (NH2-648)

El general Moragues amb els fusellers de muntanya ocupà Montellà i el castell de Bar, on deixà guarnició, i prengué la obediència a Carles III a diverses viles de la comarca emportant-se després una gran partida de gra. Finalment arribà un cos de tropes i somatents per a oposar-se-li i es retirà amb les seves tropes a la Seu d'Urgell. Al seu torn el general Rafael Nebot no pogué penetrar per Ribas i retrocedí a l'Empordà, mentre el general Miquel de Ramon es retirà a Bagà perquè en menys de 4 dies arribà a la Cerdanya francesa un destacament que des de la Bisbal el Duc de Noailles hi havia enviat, així com transportà gran quantitat de blat al Roselló i Roses i donà indicis de voler restar a Bàscara i Figueres. (NH2-648)

1710, maig/juny. Combat de Marçà (Priorat)

Lluità al Combat de Marçà.

Des del coll de Balaguer, tallà el pas a les tropes de Francisco Caetano, a qui perseguí fins a la població de Marçà, i posteriorment el sorprengué a Móra.

1710, setembre. Expedició per recuperar el Regne de València

El set-1710 es començà la campanya per recuperar el Regne de València començant pel setge de Morella, primera vila del regne. La reina nomenà virrei de València al comte de Savallà Joan Antoni de Boixadors, per tal que comandés l'expedició i des d'allí s'internés al regne. La reina nomenà pels càrrecs del govern interí del regne a tots els subjectes que es trobaven a la seva cort. Es confiaren les armes de l'expedició al general Rafael Nebot, auxiliant amb el dictàmen el virrei comte de Savallà. Les forces destinades a l'expedició foren: (NH3-83)

  • Regiment de cavalleria nº "Rafael Nebot", amb 500 cavalls
  • Regiment d'infanteria nº4 "La Reina", amb 1.000 infants
  • Regiment de fusellers nº "Rau"
  • Regiment de fusellers nº "Ferrer"
  • Regiment de fusellers nº "Amill"
  • Regiment de fusellers nº "Japot"
  • Regiment de fusellers nº "Falcó"

Els fusellers sumaven 2.600 homes, 4 regiments dels quals estaven a les parts de Girona i ribes del Segre, i passaren a la riba de l'Ebre; també se'ls unire algunes companyies de Voluntaris a cavall catalans acompanyats de sometents. Així mateix s'ordenà a tots els valencians a qui s'havia comissionat amb càrreccs que, en tant es restablien els Furs del Regne de València, passessin a l'altra riba de l'Ebre. El 18-set-1710 es donà ordre de marxar a la riba de l'Ebre, i que un cop ocupada Morella, s'unissin amb el nou virrei. (NH3-84)

1710, ~setembre. Captura de Miravet

A finals-set-1710 el General Nebot amb el seu regiment passà a bloquejar el Castell de Miravet, la guarnició del qual, formada per 80 homes, tenia poques provisions i patia gana; tot i així esperaven el socors de 100 granaders, 150 infants i 40 cavalls. El General Nebot ordenà al Sergent Major Pere Paiet que amb 7 companyies de fusellers s'apostés al pas del Puigsec; poc després descobriren el destacament de socors borbònic i es travà combat. Llavors arribà el coronel Joan Ferrer amb 200 fusellers, que rendiren i degollaren a l'escorta. Per part de les tropes austriacistes moriren 30 fusellers. Finalment es rendí el Castell de Miravet i la guarnició quedà presonera de guerra. Aleshores passaren a presidiar-la 58 fusellers a la ordre del Tinent Coronel Baptista Pelliser, mentre s'ordenà al Coronel Ferrer i al Coronel Falcó córrer la terra fins a Tortosa. (NH3-84)

1710, ~14-setembre - 1710,~14-desembre. Setge Austriacista de Morella

El general Rafael Nebot passà després a assetjar Morella, seguit després pel comte de Savallà. Aquest convocà consell i concurriren el general Rafael Nebot, el coronel Diego Miñano, el coronel Blas Ferrer, i el coronel Josep Antoni Martí. (NH3-84)

1710, ~novembre/desembre. Guàrdia del rei entre el Regne d'Aragó i Catalunya

Estant al Setge de Morella, el rei el cridà per fer-li de guàrdia per sortir del Regne d'Aragó

1711. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà

Apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà amb base a Hostalric.

1711, 11-des. 60 cavalls del seu regiment al Combat de Grions

El des-1711 el Duc de Noailles dirigí la marxa de les tropes, 14.000 homes, reforçat de part de la guarnició de Girona, i prengué el camí ral cap a Hostalric amb 15 canons; encarregà al general Fiennes un cos de 6.000 homes amb la ordre que ocupés el Collformic i fes adelantar 2.500 homes al lloc de Grions. (NH3-261)

El general Iganis Picalqués tingué avís de la marxa del comte Fiennes trobant-se a les parts d'Olot; marxà dia i nit fins a arribar a Hostalric i sobre la marxa se li uniren 60 cavalls del general Nebot a les ordres del Capità Pere Porta, els fusellers de Regiment de Ferrer i del Regiment de Massegur, i part dels fusellers del Regiment de Birolà. Així mateix reuní al somatent de tota aquella comarca i arribà amb accelerada marxa fina a Gaserans; en aquelles altures s'oposà al comte de Fiennes. Els congosts eren propicis per la lluita dels fusellers i sometents, i el general ordenà atacar al destacament i desallotjar-lo de l'església de Grions. (NH3-261)

1711, desembre. Exèrcit de socors al Setge Borbònic de Cardona de 1711

Formà part de l'Exèrcit de socors al Setge Borbònic de Cardona de 1711

1712. Destinat a les Fronteres d'Aragó

El 1712 fou destinat a les fronters de l'Aragó mentre el seu regiment fou destinat al Bloqueig Austriacista de Girona.

1712, 26-març. Combat de La Pobla de Segur

El 26-mar-1712 lluità al Combat de La Pobla de Segur

1712, 18-octubre. Combat del Pla de Purroy

El 18-oct-1712 lluità al Combat del Pla de Purroy

1713, 17-juny. Tensió i nervis a Barcelona

El 17-jun-1713 va haver d'amonestar el Capità Ambrosi Roquer del seu regiment, per haver insinuat que caldria saquejar les pertinences de les famílies favorables a la rendició incondicional a Felip V.

1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança al Portal de Mar, al so de trompetes i tambors, davant les tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.

1713, 9-juliol. Notícies de l'avenç borbònic sobre Tarragona

El 9-jul-1713, acabada de publicar la resolució de la "Guerra a Ultrança", es rep avís que tropes borbòniques avançaven des de Móra d'Ebre per ocupar Tarragona, on les tropes imperials a les ordres del General Toldo han pactat entregar la ciutat el següent 15-jul-1714.

1713, 9-juliol. Regiment de cavalleria nº1 "Rafael Nebot"

Entre 50 i 100 homes del seu regiment no volgueren embarcar. El seu regiment de cavalleria esdevé, de-facto, el Regiment de cavalleria nº1 "Rafael Nebot" de l'Exèrcit de Catalunya.

1713, 9-juliol. Amador Dalmau finança la paga dels soldats

El 9-jul-1713 N'Amador Dalmau finançà la paga dels homes.

1713, 9-juliol? Comandant en cap de la Cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya

Vers el 9-jul-1713 fou nomenat Comandant en cap de la Cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya.

1713, 10-juliol. El General Rafael Nebot surt de Barcelona en direcció a Tarragona

El 10-jul-1713 el General Rafael Nebot surt de Barcelona per intentar arribar a Tarragona abans que sigui lliurada a les tropes borbòniques

1713, 14-juliol. Les tropes borbòniques ocupen Tarragona

El 14-jul-1713 les tropes borbòniques ocupen Tarragona

1713, 16-juliol. Combat de Torredembarra

El 16-jul-1713 lluità al Combat de Torredembarra

1713, 9-agost, 11:00h. Inici de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

El 9-ago-1713, 11:00h, es feren a la vela des del port de Barcelona les 47 embarcacions que transportaven les tropes de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat. (NH3-652)

1713, 29-agost. L'Expedició del Diputat Militar a Manresa

El 29-ago-1713 l'expedició del Diputat Militar resolgué atacar Manresa. Al convent del Carme, després d'algun foc, rendiren 200 homes i morí el governador borbònic de Manresa.Quan volien atacar l'església mare tingueren avís de l'arribada d'un cos de socors borbònic. El general Nebot ordenà al coronel Amill amb el seu regiment i les companyies de voluntaris del capità Adjutori Segarra i el capità Alarcó al coll de Cardús; al coronel Ferrer amb 300 fusellers al coll de l'Obac de Vacarisses, i al coronel Moliner i Rau amb al seu regiment al coll de Davi. La resta de tropes es mantingueren a la rodalia de Manresa. (NH3-656)

1713, 12-setembre. Disposicions del general Nebot a Ripoll

El 12-set-1713 l'Expedició del Diputat Militar arribà a Ripoll, on feren 43 presoners a les rodalies. Des de Ripoll el general Nebot destacà 200 voluntaris a la Cerdanya, i des de mig camí de Ribes destacà 150 cavalls a les ordres del capità Casanova, el capità Peguera, i el capità Aguilar. (NH3-657)

1713, 3-octubre. El General Nebot ordena al Coronel Antoni Vidal marxar a Prades

El 3-oct-1713, després que l'Expedició del Diputat Militar hagués desemparat Manresa, travessat el Coll Daví, Sant Llorenç Savall i Caldes, el General Nebot donà ordres sobre la marxa al Coronel de Fusellers Antoni Vidal que, amb 100 fusellers, marxés a les muntanyes de Prades per commoure els vilatans. (NH3-659)

1713, 4-octubre, matí. El General Nebot ordena als fusellers ocupar Mollet i Montmeó

El 4-oct-1713, matí, el General Rafael Nebot ordenà al Sergent Major Bernat Faig, del Regiment de Fusellers del Coronel Amill, que marxés amb 400 fusellers a ocupar Mollet i Montmeló, amb ordre de fer alto allí. (NH3-659)

1713, 4-octubre, 9:00h. El Diputat Militar convoca Consell de Guerra a Caldes

El 4-oct-1713, 9:00h, el Diputat Militar demana parer sobre el què s'havia d'executar, tenint en compte que:

  • la gent estava fatigada
  • estaven molt a prop del camp borbònic
  • s'ignorava l'estat de Barcelona en quant als queviures
  • introduir aquells milers de persones a Barcelona podia causar manca de queviures

El General Nebot respongué que no s'havia d'exposar la persona del Diputat Militar, en tant en quant residia en ell l'Honor del Principat i representava Catalunya. Per tant, proposava:

  • Embarcar al Diputat Militar per fer-lo entrar a Barcelona sense perill, resolguen-se després què es faria militarment parlant.
  • O bé, entrar a Barcelona alguns oficials per a prendre ordres directes de la Ciutat, a fi de saber si era convenient fer entrar la tropa
  • O bé, marxar de Caldes i anar fins a Alella i allí, acabar-ho de decidir

El Diputat respongué en veu alta que no volia que la seva persona fos un destorb, i que si militarment es resolia que calia trencar el cordó borbònic, que li posessin una guàrdia de 4 soldats de confiança, i que si en trencant el cordó hi havia perill que caigués presoner, que els soldats de confiança el matessin abans que els borbònics el capturessin.

El General Nebot respongué que no calia arriscar la persona del Diputat Militar fins a aquell extrem, i que primer anessin fins a la costa i després ja decidirien. El Consell assentí, i el Diputat Militar encarregà al Coronel Dalmau que preparés una embarcació.

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau encarrega preparar una embarcació

El 4-oct-1713, seguint les ordres del Diputat Militar, el Coronel Dalmau féu preparar una embarcació, que tingué preparada ràpidament En Salvador Lleonart.

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau entén la resolució del General Nebot

El 4-oct-1713, sobre la marxa de Caldes fins a Alella, el Coronel Dalmau entengué que la resolució del General Nebot havia estat persuadir al Diputat Militar per fer-lo embarcar a ell, als Representats polítics i Prohoms que l'acompanyaven, i als Oficials Majors, i fer-los entrar a Barcelona, i un cop allí, que el Govern decidís exactament què fer amb la gent reclutada i a qui s'havia d'atorgar el comandament de la gent. Durant les hores que passessin, el comandament de la gent reclutada recauria en el Tinent Coronel xxxx.

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau pren la resolució de no embarcar-se

El 4-oct-1713, en la marxa des de Caldes fins a Alella, el Coronel Dalmau prengué la resolució de no embarcar-se, i ho féu saber al Coronel Amill, demanant-li si podria comptar amb la seva gent, i responguen-li aquell que no s'apartaria de les ordres que li donés el Coronel Dalmau. (NH3-660)

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau comunica la situació als seus capitans

El 4-oct-1713, prop ja d'Alella, i per mitjà dels seus ajudants, comunicà als capitans del seu regiment que la resolució del General Nebot no era d'embarcar tant sols al Diputat Militar, sinó que tots els Oficials Majors s'embarquessin també.

1713, 4-octubre. Es fa saber al General Nebot el desacord amb la seva resolució

El 4-oct-1713, els capitans del Regiment de Cavalleria del Coronel Dalmau resolgueren que En Josep Aguilar i N'Ignasi Torres de Bages demanessin al General Nebot sota el comandament de qui quedarien entre tant els Oficials Majors estaven a Barcelona. El General Nebot respongué que el destacament quedaria sota el comandament del Tinent Coronel xxxx.

Els capitans exposaren que el Tinent Coronel xxxx no era espanyol, havia estat tret del servei de l'Emperador, o al menys suspès del seu servei, no tenia cap crèdit, i que havia seguit l'Expedició del Diputat Militar a fi de recuperar el seu crèdit, però que no tenia cap servei; i que per aquestes raons, si aquell era l'escollit per a restar en el comandament, i el fet de no ser conegut, causaria desànim entre la gent.

El General Nebot respongué que a aquest Tinent Coronel xxxx se l'havia esperançat amb el grau de Coronel, i que el seu comandament tant sols duraria unes hores. Que un cop arribats a Barcelona, el Govern dictaminaria qui havia de ser el comandant de les tropes reclutades. Que si tenien res més a dir, ho fessin saber al Diputat Militar.

Els capitans anaren a trobar al Diputat Militar, que ja s'estava embarcant; així mateix s'estaven embarcant tots els Oficials Majors, seguint ordres del General Nebot fetes en nom del Diputat Militar. Allí, els capitans parlaren al Diputat Militar, comunicant-li que els semblava estrany i irregular que la totalitat dels Oficials Majors s'embarquessin sense deixar-ne al menys 1 de caràcter superior per a què restés en el comandament.

1713, 4-octubre, 16:00h. El Coronel Dalmau demana llicència per restar en comandament

El 4-oct-1713, 16:00h, davant de 2 capitans i d'altres suboficials, demanà en veu alta al Diputat Militar llicència per quedar-se com a comandant, que així ho considerava com a just, a l'honor a les armes, i al seu propi honor.

El General Antoni Martí, ja embarcat, cridà que no tant sols el Coronel Dalmau tenia honor.

El Coronel Dalmau replicà al General Martí que no ho dubtava, però que no trobava ni just ni de raó deixar el seu regiment a les ordres del Tinent Coronel xxxx, que no tenia servei, i que desitjava seguir la sort del seu regiment.

El Diputat Militar repetí al Coronel Dalmau les ordres d'embarcar-se, i assentint, el Coronel Dalmau exposà als seus capitans que no podia rebutjar una ordre directa, però que si no es prenia una ràpida resolució a Barcelona, la nit següent, a costa del seu patrimoni, enviaria embarcacions per tal que tot el regiment s'embarqués.

El General Nebot, ja embarcat i veient com alguns oficials i soldats s'acostaven a la platja i començaven a commoure's, digué al Diputat Militar que ordenés al Coronel Dalmau que s'embarqués.

El Diputat Militar repetí al Coronel Dalmau l'ordre d'embarcar-se, i aquest es girà als seus capitans i feu constar que acatava l'ordre, però protestava de no ser part en els mals que poguessin ocórrer a la tropa.

1713, 4-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella

El 4-oct-1713, 16:00h, els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona malgrat la protesta i el desacord del Coronel Dalmau.

1713, 4-octubre, 16:00h. Les tropes desemparades es commouen

El 4-oct-1713, 16:00h, havent-se embarcat els comandants de l'Expedició del Diputat Militar a Alella deixant desemparats els homes sense un oficial de grau i crèdit per mantenir-les, les tropes es commogueren. Els oficials del Regiment de cavalleria de Dalmau, amb 200 voluntaris i 600 fusellers, pujaren al més elevat cim del paratge on es trobaven. Allí tingueren consell i cridaren als oficials de més crèdit dels voluntaris, i destinaren al sergent major Joan Lleida i al capità de voluntaris Carrillo per a que anessin a parlar amb el coronel Amill, el coronel Moliner i Rau, i altres. Els demanaren si la seva situació era més segura, quants eren els seus efectius i municions, i els exposaren que a la nit podien emprendre la marxa per introduir-se a Barcelona. El coronel Amill respongué que el paratge que ocupaven ja era bo, que els avisos que tenien era que del camp borbònic havien sortit 2 destacaments i que en el cas d'ésser atacats es podien incorporar les seves gents doncs només distaven mitja hora de la seva posició; però respecte a marxar sobre Barcelona, el coronel Amill respongué que tenia ordre del general Nebot d'esperar noves ordres des de Barcelona. (NH3-661)

1713, 5-octubre, albada. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 5 al 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

La nit del 4 al 5-oct-1713, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants

[Castellví consigna, probablement erròniament, el 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1713, 5-6-octubre, 24:00h, el General Villarroel ordena formar la Coronela al camp

La nit del 5-6-oct-1713, 24:00h, el Comandant General en Cap Villarroel ordenà que 4 Batallons de la Coronela formessin en ordre de batalla davant del Convent del Jesús, i estar-hi previnguts fins a l'albada, quan s'esperava que el Destacament d'Alella faria l'intent de trencar el Cordó borbònic per tal d'entrar dins la ciutat. (GB)

1713, 6-octubre, albada. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 6-oct-1713, a albada, part del destacament que estava a Alella, cavalls i voluntaris, intentà trencr el cordó de bloqueig borbònic per la part de Gràcia, però foren rebutjats i hagueren de retrocedir. Altrament, per la part del Mas Guinardó, 600 fusellers de muntanya a les ordres del Coronel Ermengol Amill i del Coronel Moliner i Rau també ho intentaren. Es trobaren a les tropes franceses previngudes, formats els seus esquadrons i batallons amb les armes a la mà. Comandaven l'avantguarda el Coronel Ermengol Amill i el Coronel Moliner i Rau, que també acudiren a la rereguarda per reunir les tropes enmig del foc enemic, però veient que les tropes franceses els estaven tallant el pas i la impossibilitat d'entrar a tothom a la Plaça, finalment es recolliren amb 200 dels seus fusellers i retornaren a les muntanyes. Altrament però, el Sergent Major Bernat Faig, que comandava la rereguarda, vist que l'avantguarda es retirava i que la obstinació de la defensa per aquella zona era molta, prengué més terreny i al crit de "Voluntaris, a ells!" trencà el cordó per l'esquerra tinguent sols 11 cavalls. Aconseguí fer entrar dins de Barcelona fins a 380 fusellers, 20 voluntaris a cavall, i part del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" i del Regiment de cavalleria nº3 "Sant Jordi". L'acció durà més d'1 hora, perdent 28 presoners i 80 morts, entre les quals 4 dones que es trobaren amb les armes a la mà. El cos que comandava el Sergent Major Faig tingué 13 presoners i 32 morts, éssent també ferit el Sergent Major Regiment de Rau Baptista Ferrer, que també entrà a la Ciutat. Els borbònics perderen més de 100 homes. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

[la font de Castellví cita que els comandants de l'expedició del Diputat Militar que s'havien embarcat a Alella el 4-oct-1713, encara no havien arribat a Barcelona el 5-oct-1713, de manera que la nit del 5-6-oct-1713 Villarroel ordenà formar la Coronela al camp ignorant el què havia succeït a Alella; i el 6-oct-1713 a l'albada, quan totes les tropes esperaven el trencament del cordó borbònic per terra, arribaren per mar els comandants de l'expedició, causant sorpresa i indignació a tothom, fins al punt que cita que Villarroel donà un cop de bastó al terra i digué: "Hoy se ha ejecutado un grande deservicio a Dios, al rey un perjuicio, y a la patria una ruina". Així, segons la font de Castellví, els arrestos es produïren durant el 6-oct-1713, i després la nit del 6-7-oct-1713 el Govern ordenà a Salvador Lleonart que passés per mar a Alella i ordenés a la gent que anés a Cardona. També cita la font de Castellví, que el Coronel Dalmau ordenà que diversos vaixells anessin a recollir les tropes, però que ja s'havien dispersat i les naus tornaren buides. També cita la font de Castellví, que el 8-oct-1713 el Govern donà 2.000 pesos a Josep Riera per a recollir les tropes i fer-les entrar a Barcelona. NH3-662 i NH3-636]

[Però resulta improbable que havent-se embarcat a Alella el 4-oct-1713, no arribessin a Barcelona fins el 6-oct-1714 a l'albada, és a dir, que tardessin unes 36 hores en fer aquest curt viatge per mar. A més, la Gazeta de Barcelona explicita que l'albada del 6-oct-1713, tropes de Fusellers sí trencaren el cordó, del qual es desprèn que fou el 5-oct-1713 quan arribaren els comandants, el mateix 5-oct-1713 el govern prengué les diligències necessàries i envià avisos a les tropes, la nit del 5-6-oct-1713 el general comandant Villarroel féu els preparatius, i l'albada del 6-oct-1713 entraren les tropes.]

1713, 7-octubre. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 7-oct-1713 trencaren el cordó de bloqueig i entraren a Barcelona per la part del Port els cavalls del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" -companyies del capità Bonaventura Peguera, del capità Miquel de Montserrat i del capità Matias Miravet, mentre la companyia del capità Francesc Baixeres no aconseguí entrar fins el 10-oct-1713, i les companyies del capità Juan Casanova i del capità Torres de Bages arribaren a la fortalesa de Cardona-, amb alguns oficials i soldats. També entraren a Barcelona alguns voluntaris -companyies del capità Adjutori Segarra, del capità Josep Marco "Penjadet", i del capità Miguel Faustino-, tots en número de 70 cavalls, més els soldats desmuntats i els fusellers. En la operació es perderen entre 13 i 14 homes, sense saber-se si havien mort o s'havien retirat. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

1713, 26-27-desembre, 21:00h . Frustat atac sorpresa a Martorell i el General Nebot

La nit del 26-27-des-1713, 21:00h, el Coronel Amill i el Coronel Moliner i Rau reberen ordres del General Comandant Villarroel d'iniciar una marxar fora de Barcelona amb 300 fusellers i 125 voluntaris a cavall, pero sense fer-los saber el destí; l'objectiu era un atac sorpresa contra el quarter borbònic de Martorell. Però a mitjà marxa els fusellers protestaren exigint saber a on es dirigien i reclamant dues pagues. Aquest incident féu frustar l'atac sorpresa a Martorell. La Junta de Govern atribuí la protesta i resistència dels fusellers als seus coronels, Ermengol Amill, i Moliner i Rau. I això ho atribuiren al fet que ambdos coronels havien assistit a reunions secretes on s'havia plantejat el possible alliberament del General Rafael Nebot. Aleshores es reuní la Junta Secreta que resolgué embarar al General Rafael Nebot cap a Mallorca. (NH3-664)

1714, 31-desembre-1-gener. Embarcament del General Nebot cap a Mallorca

[Castellví també consigna la data del 3-gen-1714; NH4-62]

La nit del 31-des-1-gen-1714, quan el coronel Amill es trobava fora de Barcelona en una operació militar, el General Rafael Nebot fou embarcat cap a Mallorca. (NH3-664) (NH4-62)

1714, gener. De Mallorca cap a Sardenya

Arribada l'embarcació del General Nebot a Mallorca, el Virrei de Mallorca Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Marquès de Rubí, envia un oficial a bord que li ofereix tot allò que necessiti i li explica que donada la situació del Regne de Mallorques és millor que passi al Regne de Sardenya. Proveïda l'embarcació de tot el necessari pel viatge, continua cap a Sardenya.

1714, gener/febrer. De Sardenya cap a Liorna i després Gènova

L'embarcació del General Nebot arriba al Regne de Sardenya, i després el General passà a Liorna i després a Gènova.

1714, 6-febrer. Sortida de tropes de Barcelona per aixecar el front exterior

El 6-feb-1714, 04:00h, sortiren de Barcelona pel Besós 38 oficials que havien estat membres del Regiment de cavallaria nº1 "Rafael Nebot", a les ordres del Coronel Antoni Puig, el Tinent Coronel Ramon Rialp i el Sergent Major Mora i Xammar, per tal d'unir-se al Regiment de Cavalleria nº5 "Sant Jaume" que havia de formar el Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal i Comandant en Cap de l'Exèrcit de l'Extrerior. També sortiren els Capitans de Voluntaris José Badia, Adjutori Sagarra i Josep Marco "el Penjadet". Per cobrir l'operació de sortida el Tinent General Villarroel manà tocar alarma per moltes parts de la línia de circumvalació entre les 11:00h i les 12:00h. A la 01:00h les tropes catalanes atacaren la línia de Sants i el Fort de Santa Madrona. L'atac durà fins les 04:00h. Al mateix temps, es tocà alarma a la part de la Verge del Port. La sortida dels 38 oficilas i tropes fou sostinguda per la Gran Guàrdia a les ordres del Capità Maties Miravet. Aconseguiren travesar el quarter general dels francesos amb la pèrdua del Capità José Arroyo, el Capità Alsina, i 2 voluntaris. Els oficials i les tropes, dividits en petites partides, aconseguiren enllaçar finalment amb el Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal, a Monistrol de Calders. (NH4-37) (NH4-38) (NH4-71)

1714. El General Rafael Nebot de Gènova a Viena

El General Rafel Nebot arriba a la cort de Viena

~1714. Sobreseïment dels càrrecs

L'Emperador i rei Carles III va sobreseure els càrrec i li oferí plaça en l'Exèrcit Imperial

1718. Guerra de la Quàdruple Aliança

L'Emperador i rei Carles III el destinà a Sicília quan les tropes borbòniques de Felip V envaïren el Regne de Sicília el jun-1718 en el marc de la Guerra de la Quàdruple Aliança

1723, 17-juny. Comte de Nebot (ANALES)

El 17-jun-1723 va ser nomenar Comte sobre el seu nom, és a dir, sense feu, esdevenint Comte de Nebot.

1723, 1-oct. Ascendit a Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial per Carles III (KUK)

L' 1-oct-1723 fou ascendit al grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial.

El grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, actualment extingit, equivaldria probablement al grau de Tinent Mariscal de l'Exèrcit Reial de Carles III.

En els exèrcits borbònics de l'època el grau de Feldmarschall-Leutnant no existia i per tant no tenia traducció. Un grau similar en l'exèrcit borbònic de Felip V era el de Teniente General.

"Es ajeno del instituto que me he propuesto, mayormente cuando a mi mano no han llegado documentos que autentican los hechos, inquirir los motivos que tuvo el Gobierno de Barcelona para aprisionarle y extrañarle de Cataluña, ni los que movieron al emperador Carlos a promoverle al grado de teniente general de la caballería. Murió en Viena de Austria en 1733"
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol III, pàg 664
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)

Església dels Escolapis Maria Treu (Viena) (Piaristenpfarre Maria Treu)

1733, 6-setembre. Mort i enterrament

El 6-set-1733 morí el Tinent Mariscal Rafael de Nebot i Font, Comte de Nebot.

Fou enterrat a l'Església de Convent de l'Escola Pia de Viena. En aquesta església encara s'hi veu la tomba del seu germà, En Francesc Nebot, que morí el 1727. (OM)

Família i descendents

Josep Nebot, que el 1737 servia de cadet en l'Exèrcit Imperial i rebia pensió de 8 florins

Rafael Nebot, que el 1737 servia de cadet en l'Exèrcit Imperial i rebia pensió de 8 florins

Homenatge i Record

1991. Passeig Germans Nebot

L'any 1991, l'Ajuntament de Riudoms dedicà un passeig a la memòria dels germans de la Nissaga Nebot, fills d'aquesta vila. Passeig Germans Nebot

30-ago-2006. Germans Nebot declarats Fills Il·lustres de Riudoms

Seguint la moció presentada a l'Ajuntament de Riudoms pel grup ERC-AM, el ple de l'Ajuntament de Riudoms acordà declarar Fills il·lustres de la seva vila natal, Riudoms, als germans de la Nissaga Nebot, formada per En Rafel, En Joan, En Josep, N'Alexandre, N'Antoni i En Francesc

Així mateix, l'Ajuntament de Riudoms acordà incorporar-los a la gal.leria de riudomencs il·lustres ubicada al Saló de Plens del consistori riudomenc.

Així mateix, l'Ajuntament de Riudoms acordà col·locar una placa identificativa a la casa pairal dels Nebot, situada al raval de sant Francesc, 29, recordant la seva lluita vers la preservació de les institucions catalanes.

11-set-2008. La Revista L'Om fa donació d'un quadre del Tinent Mariscal Rafael de Nebot

La Revista riudomenca L'OM, presidida per En F. Xavier Fortuny-Torres i que sempre s'ha destacat pel seu esforç a difondre i preservar la memòria dels Germans Nebot, féu donació l'11-set-2008 a l'Ajuntament de Riudoms, del quadre que representa el militar austriacista riudomenc Rafael de Nebot i Font, obra del pintor local Pere-Benet Rins Torres, per tal que sigui penjat a la gal·leria de riudomencs il·lustres.

F.Xavier Fortuny-Torres, president de l'Associació L'Om de Riudoms   Rafael Nebot
Moment en què En F.Xavier Fortuny-Torres,
president de l'Associació L'Om de Riudoms,
fa donació a l'Ajuntament de Riudoms

del quadre al·legòric del
Tinent Mariscal Rafael de Nebot i Font,
Obra del pintor riudomenc Pere-Benet Rins Torres, 2008
Quadre al·legòric del
Tinent Mariscal
Rafael de Nebot i Font
representat dalt d'un cavall propi del seu grau, i amb l'uniforme
d'acord a les pautes del
Museu de l'Exercit de Viena

Actes d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya

Durant la Diada Nacional de Catalunya es duen a terme actes d'homenatge a les portes de la Casa Pairal dels Germans Nebot, per homenatjar i donar rellevància als defensors que foren dels Privilegis i les Llibertats de Catalunya.

 

*Fonts:
              Biografia: Enciclopèdia Catalana (*conté alguna impresició)
              Plana Major de l' Exèrcit de l'Empordà 1708 : Narraciones Históricas II, pàg 565
              Plana Major de l' Exèrcit de l'Empordà 1709 : Narraciones Históricas II, pàg 657
              Exili: L'exili austriacista (1713-1747) I , pàg 265
              Servei en l'Exèrcit Imperial, mort i enterrament: K.u.K Generale
              Mort i enterrament: Al servei de Carles VI d'Àustria
              Homenatge i record: Fills il·lustres de Riudoms: Moció presentada per ERC-AM
              Homenatge i record: Donació del quadre al·legòric del Tinent Mariscal Rafael de Nebot i Font, Comte de Nebot
              (BBD) La Guerra de Successió i el Bloqueig de Dénia del 1705
              (CMC) Cronología de la Meseta del Cabriel. Archivo Municipal de Requena
              (ESPAIS): Dotze personatges austriacistes de les comarques de Tarragona
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
              (JBB) Joan Baptista Basset. Vida i mort del líder maulet
              (KUK) K.u.K Generale
              (NH1-626) Narraciones Históricas I, pàg. 626
              (NH2-38) Narraciones Históricas II, pàg 38
              (NH2-39) Narraciones Históricas II, pàg 39
              (NH2-543) Narraciones Históricas II, pàg 543
              (NH2-648) Narraciones Históricas II, pàg 648
              (NH3-83) Narraciones Históricas III, pàg 83
              (NH3-84) Narraciones Históricas III, pàg 84
              (NH3-261) Narraciones Históricas III, pàg 261
              (NH3-637) Narraciones Históricas III, pàg 637
              (NH3-652) Narraciones Históricas III, pàg 652
              (NH3-656) Narraciones Históricas III, pàg 656
              (NH3-657) Narraciones Históricas III, pàg 657
              (NH3-659) Narraciones Históricas III, pàg 659
              (NH3-660) Narraciones Históricas III, pàg 660
              (NH3-661) Narraciones Históricas III, pàg 661
              (NH3-662) Narraciones Históricas III, pàg 662
              (NH3-664) Narraciones Históricas III, pàg 664
              (NH4-37): Narraciones Históricas IV, pàg 37
              (NH4-38): Narraciones Históricas IV, pàg 38
              (NH4-62): Narraciones Históricas IV, pàg 62
              (NH4-71): Narraciones Históricas IV, pàg 71
              (OM) Tomba: La nissaga riudomenca antiborbònica dels Nebot Font, herois catalans de la Guerra de Successió (L'Om, 354, (octubre de 1999), pp 12-16. J.R. Corts i J.M. Toda

              (RIUDOMS850-171-172) Riudoms: 850 anys d'història, llengua i cultura, pàg. 171-172
              (UDVB) Los últimos días de la Valencia borbónica


Unitat Militar: Regiment Borbònic de Cavalleria "Rafael Nebot"
Unitat Militar: Regiment de cavalleria nº4 "Rafael Nebot"
Unitat Militar: Regiment de cavalleria nº1 "Rafael Nebot"
vineta Campanya Militar: Invasió austriacista i Aixecament maulet al Regne de València
vineta Campanya Militar: Contraofensiva borbònica al Regne de València
vineta Campanya Militar: Expedició del Diputat Militar
Batalles: Combat de Torredembarra
Vincles relacionats: L'Om Revista de Riudoms
Vincles relacionats: Els germans Nebot
Vincles relacionats: Casa Pairal dels Germans Nebot
Vincles relacionats: Ajuntament de Riudoms (Galeria de Fills Il·lustres de la Vila de Riudoms)

El nostre agraïment al Sr. F. Xavier Fortuny-Torres
per fer-nos arribar el quadre del Tinent Mariscal Rafael de Nebot i Font
i també pel seu esforç per recuperar la memòria de la patriòtica nissaga dels Germans Nebot